Amb data 12 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1856/2026, de 4 de juny, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica, a favor de la Cova Hospital de Santa Llúcia, a la Bisbal de Montsant (Priorat), i de delimitació del seu entorn de protecció.
La Cova Hospital de Santa Llúcia és una gran balma d’uns 60 metres d’amplada, 17 metres de fondària, de secció semicircular, i una alçada màxima de 10 metres, que es localitza a un quilòmetre al nord-oest del poble de la Bisbal de Montsant, a la comarca del Priorat.
Destaca pel seu elevat valor històric i memorial, en haver acollit, durant la Guerra Civil espanyola, un hospital de campanya republicà vinculat al front de l’Ebre. Aquest espai, on actuaren tant personal mèdic com Brigadistes Internacionals, esdevé un testimoni excepcional de la rereguarda sanitària i de les xarxes de suport entre població civil i combatents. Malgrat les condicions precàries, s’hi aplicaren pràctiques mèdiques innovadores, com transfusions de sang directes i sistemes de triatge eficients, que reflecteixen l’organització i la capacitat de resposta en un context bèl·lic. Amb l’avenç de les tropes franquistes, les instal·lacions van ser desmantellades i l’indret quedà en l’oblit.
La seva ubicació en un entorn natural singular, actualment reconegut dins la xarxa d'»Espais de Memòria» pel Memorial Democràtic i el Parc Natural de la Serra de Montsant, reforça la necessitat de protegir la Cova Hospital de Santa Llúcia com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Lloc Històric, tant per la seva significació històrica com pel seu valor testimonial, pedagògic i simbòlic.
La declaració inclou també la categoria de Zona Arqueològica, atenent la presència i la probable pervivència de restes arqueològiques vinculades al funcionament de l’hospital, incloent-hi infraestructures auxiliars, materials sanitaris, estructures provisionals i possibles restes humanes, la documentació i conservació de les quals resulten essencials per a la recerca històrica i científica.
Aquesta és la primera vegada que es proposa la declaració d’un espai directament relacionat amb la Guerra Civil com a Bé Cultural d’Interès Nacional a Catalunya, fet que reforça la necessitat d’una protecció integral, tant des del punt de vista memorial com des del punt de vista arqueològic i patrimonial. L’àmbit protegit comprèn tant la balma com els terrenys immediats amb incidència visual directa i valor contextual, i s’ha delimitat conforme a criteris topogràfics, paisatgístics i patrimonials.
Pel que fa a l’entorn de protecció, aquest respon a criteris de correcta visualització i integració del lloc a l’entorn natural en què s’emplaça i ve definit, principalment, per les finques adjacents i els terrenys més pròxims, els quals tenen una influència visual directa.
Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a la Cova Hospital de Santa Llúcia el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica.
Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf
Les Guixeres de Vilobí és un assentament a l’aire lliure d’uns 2500 m². Es va començar a excavar, amb metodologia moderna, el 1974, una tasca que es va allargar intermitentment fins al 1984. Des del 2015, el grup SERP de la Universitat de Barcelona ha reprès els treballs en aquest jaciment. Una de les principals característiques que presenta és que s’hi documenten, de manera superposada estratigràficament, nivells d’hàbitat del neolític antic cardial, el neolític antic epicardial, el neolític postcardial i, de manera molt més puntual, del neolític final-calcolític, en una potència que pot assolir els 120 cm en alguns trams del jaciment. Els nivells més ben conservats són aquells que pertanyen a les fases més antigues, però, en general, en tota la seqüència s’ha documentat la presència de nivells arqueològics, juntament amb nombroses estructures, com forats de pal, cubetes, estructures de combustió i possibles espais d’hàbitat. De la mateixa manera, també s’han registrat nombrosos espais on semblen reproduir-se activitats artesanals i domèstiques. Finalment, i d’una manera molt més puntual, també s’han documentat restes d’inhumacions, tant del neolític final-calcolític com del neolític postcardial i, durant la campanya del 2025, una fossa interessant amb una inhumació individual acompanyada d’un aixovar nombrós, pertanyent al neolític antic cardial.
El projecte PaleoBarcino és una recerca bioarqueològica interdisciplinària orientada a reconstruir l’evolució històrica de la ciutat de Barcelona mitjançant l’anàlisi integrada de restes vegetals i animals procedents de contextos arqueològics. En aquest marc s’insereix una línia d’investigació centrada en l’estudi de les pràctiques culinàries a la Barcelona medieval i moderna (segles xiii-xviii), un període clau de transformacions socials, econòmiques i alimentàries. La recerca se centra en l’anàlisi de residus microscòpics d’origen vegetal, especialment grànuls de midó i fitòlits, preservats en ceràmiques de cuina i de taula procedents de diversos jaciments de la ciutat, com el Monestir de Pedralbes i contextos civils del Born. Atès que una part significativa de la ceràmica d’aquestes cronologies és vidriada, fins ara es desconeixia si aquest tipus de materials permetia la recuperació de microrestes. Els resultats obtinguts demostren que l’anàlisi de midons és viable també en ceràmiques vidriades, fet que constitueix una aportació metodològica innovadora i que amplia de manera significativa els materials disponibles per a aquesta mena d’anàlisi. La integració amb la tipologia ceràmica i les fonts documentals aporta una visió transversal de l’alimentació i les dinàmiques socials.
