Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida 2020

Els dies 26 i 27 de març de 2020 se celebrarà, a Mollerussa (Pla d’Urgell) i el seu entorn, el Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida, que se centrarà en la valoració i reconeixement de la tècnica constructiva de la tàpia, les seves construccions i el patrimoni que les envolta.

L’arquitectura tradicional, com qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat de les comunitats, i les construccions amb terra en són un clar exemple. Amb aquest material senzill i assequible s’han aixecat habitatges i tota mena d’infraestructures que han permès el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu. Més concretament, a les comarques de Lleida, són freqüents les construccions de tàpia, tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut, no només pels seus habitants, sinó també per bona part dels professionals de la construcció.

Actualment, les construccions de tàpia i les seves tècniques han esdevingut un símbol d’identitat de la contrada i també una oportunitat per al futur, tant pel seu valor patrimonial com per la seva sostenibilitat, paradigma sobre el qual se sustenta el futur del planeta. Des de l’organització del congrés s’ha volgut crear el marc perquè els treballs sobre aquesta matèria, els ja fets i els que es faran més endavant, trobin un escenari on puguin ser exposats i posats en valor.

Aquest congrés neix amb la voluntat de fer aflorar tot el coneixement existent sobre la tàpia a les terres de Lleida, d’establir l’estat de la qüestió, d’elaborar propostes que perfilin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de tàpia des de totes les seves vessants: arquitectònica, social, cultural, econòmica i mediambiental.

| Per a més informació, cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “La vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global”

Conferència: la vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 22 de gener de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Joan Frigola, Joaquim Tremoleda i Pere Castanyer
Moderador: Josep Burch

El proper dimecres dia 22 de gener de 2020, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “la vil·la romana de Can Ring (Besalú, la Garrotxa): un projecte de recerca global”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

L’any 2017 es reprenien els treballs arqueològics a la vil·la de Can Ring, situada als afores de Besalú. Fins aleshores el coneixement del jaciment es limitava a una única campanya d’excavació, aïllada i amb un registre vague, portada a terme el 1960. Les intervencions recents, concebudes com un projecte global, des de les prospeccions geofísiques a un registre integrat, han permès amb només tres anys (2017-2019) assolir una visió força aproximada de l’estructuració de la vil·la, de la qual se n’ha excavat íntegrament una de les ales, formada per habitacions tant residencials com de treball quotidià, així com un edifici destinat a l’elaboració de vi, producte que aparentment centrava bona part de l’activitat econòmica del complex.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quines són les raons per haver tornat a excavar a Can Ring i quins són els objectius?

La raó principal és haver integrar la vil·la romana de Can Ring en el programa quadriennal vigent (2018-2021) aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, amb el títol: “Dinàmica del poblament rural a l’àrea del Pla de l’Estany – Garrotxa entre els segles II-I aC als segles VII-VIII dC“, amb la intenció d’obtenir un estudi microterritorial el màxim de complet, juntament amb la vil·la de Vilauba i la bòbila d’Ermedàs. Per tant, la intenció és fer una recerca sistemàtica i completa de les restes conservades.

  • En quin punt es troba la recerca?

Després d’un primer sondeig i dues campanyes completes d’excavació, coneixem els límits nord i est de la vil·la, la seva distribució en una zona d’hàbitat, articulada a l’entorn d’un pati, i una part de la zona productiva, amb un altre pati i uns dipòsits dedicats al trepig i recollida del most. A més de la seva distribució, comencem a conèixer els programes decoratius de la part noble i també la dedicació important al conreu de la vinya i processat del vi, així com una primera proposta de la seriació cronològica en diverses fases.

  • Quines serien les troballes més destacades?

La primera i més antiga és l’existència d’un signaculum de bronze trobat el segle XVII, procedent de l’entorn de la vil·la, i que permet proposar el nom del seu possible propietari, Saturió, de la família dels Pompeus. Durant l’excavació actual, a més de presència de nombroses monedes, hem de destacar un marc de mirall votiu de bronze molt ben conservat, fet a Arles pel conegut fabricant Quintus Licinius Tutinus. A nivell estructural, hem de destacar una cella vinaria, amb els dolia in situ.

  • Què aporta l’excavació d’una nova vil·la romana?

Una nova vil·la romana com la que estem excavant, la que està situada més a l’interior d’un territori com són les comarques gironines, aporta la diversitat i molts matisos per a poder fer un discurs que no sigui excessivament homogeni, sinó complex i variat com era la complexa societat romana. Aporta grans diferències amb les vil·les de la costa, però també amb altres de l’interior, com la de Vilauba, amb una seqüència temporal molt diferent.

  • Quina és la metodologia del treball?

Atès l’inici de la recerca d’un jaciment pràcticament verge, excepte la intervenció de 1960, l’equip va decidir aplicar les tècniques i metodologies més modernes. Així, hem d’esmentar en primer lloc la prospecció per georadar realitzada el 2016 per l’empresa SOT, amb uns resultats magnífics, que han permès planificar els treballs; també els estudis interdisciplinars per obtenir el màxim de dades; però volem destacar sobretot que des de l’inici el registre de tota la informació s’integra i centralitza en un entorn  GIS (plantes, models fotogramètrics, mapes antics, fitxes d’UE,…).

Inauguració de l'exposició "Caput aut navis" al Museu Arqueològic de l'Esquerda

El proper dissabte, 18 de gener, a les 19,00 h, s’inaugurarà al Museu Arqueològic de l’Esquerda la exposició temporal Caput aut navis, a cara o creu, una exposició produïda conjuntament pel Museu de Granollers i l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona que comença la seva itinerància per la Xarxa de Museus Locals.

Es tracta d’una exposició que parla del joc a l’antiguitat. Caput aut navis era un dels jocs més populars a l’antiguitat que encara es juga avui, ara ja no en diem així i gairebé tothom hi ha jugat, és el popular a “cara o creu”. El Museu de Granollers va crear aquesta mostra amb 72 peces del seu fons, procedents de diversos jaciments arqueològics. La proposta és fer un passeig pel món del joc en temps antics.

Al Museu Arqueològic de l’Esquerda també es conserven peces procedents del jaciment de l’Esquerda que tenen a veure amb els jocs que practicaven els seus habitants. A l’exposició permanent es podem veure i també n’hi ha altres objectes que no estan exposats i que ara es podran veure en unes vitrines especials d’aquesta exposició, dedicades a l’Esquerda.

El món del joc pot semblar trivial, però tal i com diu una frase sovint atribuïda a Plató, “es coneix més una persona en una hora de joc que en un any de conversa”.

L’exposició es podrà veure fins el proper 29 de març.

Noves incorporacions a les declaracions d’Espai de Protecció Arqueològic

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat dues noves declaracions d’espai de protecció arqueològic els últims mesos de 2019. Es tracta dels jaciments del Serrat dels Moros de la Codina (Pinell de Solsonès, Solsonès), declarat per resolució de la Consellera de Cultura el 26 de novembre, i la vil·la romana de Sant Pelegrí  (Biosca, Segarra), declarat el dia 12 de desembre. Amb aquestes dues declaracions es tanca l’any 2019 amb un total de 9 EPA declarats.

El jaciment de Serrat dels Moros de la Codina és un excel·lent exemple de l’ocupació i reocupació dels espais en diversos moments històrics, especialment en època ibèrica, romana i medieval, vinculats al control de les vies de comunicació i, en extensió, del propi territori. Aquesta organització i control espacial, representa la consolidació de la iberització de la zona i de la primera implantació militar del període romà, així com l’assentament medieval del Castell de Miralles, que demostra la important ubicació estratègica d’aquest indret.

Pel que fa a la vil.la romana de Sant Pelegrí, els treballs arqueològics que es van realitzar durant les obres de construcció de la carretera, van permetre recuperar la pars rustica de la vil·la, però també restes de les termes de la propietat (pars urbana). La cronologia dels materials ha permès establir una ocupació des de l’època romana republicana fins al baix Imperi, així com un període tardà (segles II aC – VIII dC).

Aquests 9 expedients d’espai de protecció arqueològica declarats al llarg del 2019 se sumen al total 77 expedients repartits per tota Catalunya.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El castell de Canals, noves aportacions arqueològiques als orígens de Valldoreix”

Conferència: “El castell de Canals, noves aportacions arqueològiques als orígens de Valldoreix”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de gener de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Eduard Píriz i González i Juan José Cortés García
Moderadora: Maite Miró

El castell de Canals està ubicat dins l’àmbit administratiu de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, al municipi de Sant Cugat del Vallès. Les últimes intervencions realitzades al castell de Canals han posat en valor les restes d’un edifici romànic, de planta rectangular construït possiblement cap al segle XII, que va ser habitat fins al segle XV. Hem pogut constatar que el castell està format per un conjunt d’edificacions que s’articulaven des d’un pati interior que donava accés als diferents espais que el componien. Les primeres notícies documentals que es conserven del castell estan datades al segle XI. Va ser propietat d’una família que va prendre el nom de Canals com a propi i que l’any 1160 va jurar fidelitat al comte rei Ramon Berenguer IV. A mitjans del segle XIII van aconseguir la jurisdicció sobre la fortalesa i el terme de Canals del rei Jaume I, i l’any 1306 va passar a ser propietat de l’abat del monestir de Sant Cugat.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • Quin ha estat l’inici dels estudis al castell de Canals?

Valldoreix és una Entitat Municipal Descentralitzada depenent de Sant Cugat del Vallés. Des de l’administració local van impulsar tot un seguit d’actuacions que es van traduir en diferents campanyes de sondejos arqueològics. En paral·lel, les notícies històriques conegudes donaven a entendre que el castell de Canals es trobava en el centre d’un possible inici de l’articulació del territori que actualment conforma Valldoreix.

En aquest sentit la Entitat Municipal Descentralitzada va apostar per la redacció d’un Pla director del castell de Canals per així gestionar de forma endreçada les actuacions d’estudi, consolidació i conservació del monument. Al mateix temps es posava en valor i s’estudiava la possibilitat de generar una visita pública al jaciment.

  • Quina importància té el castell de Canals dins el territori del Vallés a l’edat mitjana?

El castell de Canals va ser un dels centres articuladors del territori de segon ordre que va servir de base d’una família de la baixa noblesa catalana entre el segle XI i els inicis del XIV. Possiblement en comptes de castell hauríem de parlar d’una domus fortificada, tot i que va arribar a tenir un estatus jurídic i administratiu similar a un castell. La família establerta va prendre el nom del lloc i l’any 1160 Bertran de Canals va jurar fidelitat al comte rei Ramon Berenguer IV. Posteriorment, al segle XIII Adelaida de Canals va rebre del rei Jaume I la jurisdicció sobre la domus i el terme de Canals, aconseguint per al seu domini un estatus equiparable a un castrum. Finalment, a inicis del segle XIV, la domus de Canals passà a mans del monestir de Sant Cugat del Vallès.

  • Quina informació hem aconseguit amb les darreres campanyes?

Seguint les traces marcades pel Pla Director, hem pogut excavar aproximadament la meitat de l’interior del conjunt. Hem constatat que el castell de Canals era un centre administratiu per la quantitat de sitges que hem localitzat i una residència senyorial donada la qualitat del material recuperat amb elements de luxe. Es tracta d’un conjunt d’edificis adjacents que envolten un pati central que articula les diferents connexions i accessos a l’interior de cada un d’ells. Exteriorment els edificis presenten una factura defensiva amb espitlleres a planta baixa, mentre que a l’interior del pati s’obren amb grans arcades. Amb el conjunt de totes les actuacions realitzades al castell podem determinar que va ser abandonat cap al segle XV.

  • Quin element singular ens ha facilitat informació en alçada?

En tot moment, des de que es té memòria, ha estat visible un gran mur amb una alçada aproximada de 10 m. Un cop realitzades les campanyes arqueològiques, tornant a mirar aquest mur, podem determinar que el volum edilici al que pertanyia estava format per una planta baixa destinada a quadres, una planta primera on, per l’alçada del sostre, possiblement es trobava la sala de representació i un espai sota coberta. Aquest mur ha estat característic i representatiu del castell de Canals durant molts anys i finalment ens ha completat la informació que ens ha facilitat l’excavació mitjançant dades en alçada. La seva dimensió conservada és realment singular i ens facilita molt l’estudi de les dimensions i la construcció d’edificis de la seva època.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Projecte Almenara 2015-2019: recerca i recuperació patrimonial d’una necròpolis tumulària de la primera edat del ferro (s. VIII-VI a. de la n. e.) (Almenara Alta, Agramunt, Urgell)”

Conferència: Projecte Almenara 2015-2019: recerca i recuperació patrimonial d’una necròpolis tumulària de la primera edat del ferro (s. VIII-VI a. de la n. e.) (Almenara Alta, Agramunt, Urgell)

Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de desembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Núria Armentano, Òscar Escala i Andreu Moya
Moderador: Josep Gallart

La necròpolis tumulària d’Almenara, excavada per primera vegada per Joan Maluquer de Motes l’any 1968, va restar abandonada durant més de 45 anys al llarg dels quals el deteriorament de les restes arqueològiques n’amenaçava la conservació. L’any 2015 va néixer el projecte Almenara, un programa de llarg abast concebut com una actuació integral que contempla l’excavació, la recerca, la difusió i la consolidació i restauració de les estructures arqueològiques del jaciment. Després de cinc campanyes d’excavació i dues de restauració, s’ha posat de manifest un gran potencial científic i patrimonial, amb novetats en relació a l’arquitectura tumulària i al ritual funerari, l’extensió i l’organització del jaciment. La necròpolis aporta dades inèdites que complementen el registre conegut sobre les necròpolis de túmuls plans de la plana occidental catalana.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • El jaciment d’Almenara és un vell conegut. Com se’n produí el descobriment?

La necròpolis tumulària d’Almenara va ser descoberta fortuïtament en 1968 arran d’uns treballs agrícoles. Aquell mateix any, el professor Joan Maluquer de Motes va dur a terme una petita intervenció en la qual va excavar vuit túmuls plans de la primera edat del ferro. Maluquer va publicar els resultats de l’actuació l’any 1973. En l’article manifestava que la necròpolis probablement era més extensa i que devia haver més estructures amagades sota el subsòl. Almenara s’esmenta en les síntesis recents sobre el món funerari de la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica, tot i que des de 1968 no havia estat objecte de noves excavacions i el registre arqueològic era limitat.

  • Com sorgeix el Projecte Almenara?

L’any 2015 l’Ajuntament d’Agramunt va voler intervenir a la necròpolis per recuperar les estructures excavades a finals dels seixanta i fer visitable el jaciment. En aquesta primera intervenció vam constatar-ne la gran potencialitat. Així naixia el Projecte Almenara, de la mà d’un equip interdisciplinar de professionals, tant del camp de l’arqueologia i l’antropologia com de la restauració i conservació de béns culturals, amb vincles amb diversos centres de recerca. Des de l’inici, les actuacions comptaven amb el suport i la implicació de l’Ajuntament d’Agramunt i, des de l’any 2018, el jaciment d’Almenara s’integrà en el projecte “La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: gènesi, identitat i heterogeneïtat de l’ethnos ilerget”, coordinat pel professor Joan B. López des del Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida. Aquest projecte forma part dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021 finançats pel Departament de Cultura (CLT009/18/00039).

Fins al moment, s’han realitzat cinc campanyes d’excavacions amb la participació de llicenciats i estudiants d’arqueologia i veïns d’Agramunt i de pobles propers. Paral·lelament, els anys 2015 i 2017 s’hi han realitzat dues actuacions de consolidació i restauració que han comptat amb l’ajut econòmic de la Generalitat de Catalunya, les quals han permès intervenir en diversos túmuls i iniciar l’adequació dels espais entre túmuls.

  • Quines han estat les principals aportacions de les intervencions realitzades?

Les actuacions han posat en evidència la rellevància del jaciment, tant a nivell arqueològic com patrimonial. Les principals aportacions van des de l’augment de l’extensió coneguda de la necròpolis i del nombre de túmuls identificats i excavats, passant per les novetats en relació a l’arquitectura tumulària i a les pràctiques rituals, fins a documentar indicis de l’organització espacial de la necròpolis i, puntualment, de l’evolució diacrònica.

  • A nivell antropològic, què ens pot aportar l’estudi de les restes recuperades a Almenara?

La localització de restes òssies a l’entorn de les urnes i a l’interior de les urnes sempre és un repte per a l’antropologia. El material recuperat d’aquests contextos és molt limitat i es troba molt alterat. Per tant el seu estudi al laboratori sobretot és una oportunitat per intentar conèixer, més que les característiques de la població i dels individus enterrats, el gest i les pràctiques funeràries que aquests havien realitzat. L’estudi antropològic de les restes intentarà reconèixer el nombre mínim d’individus que corresponen els fragments de cada urna, la representació esquelètica, la temperatura a la qual va ser sotmès el cos i si s’observen tractaments post-incinerals en les restes.

Declarada BCIN, en la categoria de zona arqueològica, la ciutat romana d'Aeso d’Isona i la Conca Dellà (Pallars Jussà)

El dia 3 de desembre el Govern de la Generalitat va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica, la ciutat romana d’Aeso, a Isona i Conca Dellà, avui  dia 3 ha sortit publicat al DOGC.

La ciutat romana d’Aeso és un conjunt de jaciments arqueològics que corresponen a un dels centres urbans fundats pels romans al nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un assentament amb una forquilla cronològica que avarca des del segle I aC i que per la documentació arqueològica sembla que es mantindria actiu, com a tal, fins a finals del segle IV o inicis del segle V dC, amb la decadència de l’imperi romà. La durada de la pervivència de la ciutat va ser d’uns 500 anys.

L’any 1987 s’inicien els treballs per disposar de suficient documentació per realitzar la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional de la ciutat romana d’Aeso. Tanmateix, al cap d’uns anys la recerca decau igualment que l’elaboració de l’expedient. L’any 2010 el Museu d’Isona i Conca Dellà torna a mostrar interès en la necessitat de la declaració, però de nou es torna a truncar el procés. Així, des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia es decideix, l’any 2017, reiniciar l’expedient davant l’evident necessitat d’incoació i quedant palès l’interès que té el Museu d’Isona i Conca Dellà i del propi Ajuntament per a protegir el jaciment amb la màxima categoria de protecció. D’aquesta manera es finalitza, definitivament, la proposta iniciada durant els anys 80 del segle XX.

La ciutat romana d’Aeso es troba sota el casc antic de l’actual nucli urbà d’Isona i també en part sota els horts de la zona sud. La superfície total de la delimitació és de 123.099 m2 (12,3 ha), entre la zona del casc antic, el raval i els horts.

La ciutat d’Aeso és de gran importància per diversos motius. En primer lloc, és un dels centres urbans romans més septentrional del nord-est peninsular. En segon lloc, pel fet que aquesta àrea interior de Catalunya hagi estat menys activa urbanísticament és un excel·lent element de preservació de la trama urbana de la ciutat, especialment en la meitat sud, que actualment encara són horts. En tercer lloc, per la preservació d’elements tan importants com la muralla republicana, la torre tardo-antiga o diverses domus urbanes. I per últim, cal recordar que d’altres ciutats romanes a Catalunya ja gaudeixen de la categoria de BCIN (Emporiae, Baetulo, Tarraco, Iluro, Iesso, etc.), així doncs, un nou centre urbà d’època romana assoleix la categoria de BCIN-ZA.

| Descarregueu la declaració al DOGC en pdf |

10 Setmana de l’Arqueologia "l’Origen i Difusió de l’Urbanisme"

10 Setmana de l’Arqueologia a Lleida

El proper dilluns 9 de desembre començarà la 10 Setmana de l’Arqueologia que organitza el Grup d’Investigació Prehistòrica Universitat de Lleida, amb la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de Ponent. Aquesta edició tindrà com a eix temàtic l’origen i difusió de l’urbanisme, i les conferències tindran lloc a l’Arxiu Històric de Lleida (c/ Governador Montcada, s/n), a les 19,00 h.


Programa:

  • Dilluns, 9 de desembre de 2019 “L’origen de l’urbanisme al Pròxim Orient“, a càrrec de Miquel Molist (Universitat Autònoma de Barcelona)
  • Dimarts, 10 de desembre de 2019 “L’origen de l’urbanisme a Catalunya”, a càrrec de Carme Belarte (ICREA, Institut Català d’Arqueologia Clàssica)
  • Dimecres, 11 de desembre de 2019 “L’urbanisme grec: el cas d’Empúries”, a càrrec de Pere Castanyer (Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries)

| Descarregueu el díptic pdf |

Recull bibliogràfic d'arqueologia i paleontologia, novembre 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 73, corresponent al mes de novembre de 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment són dipositats a la biblioteca de la Direcció General  del Patrimoni Cultural, ubicada a la primera planta del palau Moja, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d’intervencions arqueològiques”

Conferència: El conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d’intervencions arqueològiques
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de desembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Cristina Belmonte i Roser Arcos
Moderador: Josep Maria Vila

Enguany s’ha celebrat la quinzena campanya d’excavació al conjunt arqueològic de les Guixeres de Súria, iniciativa promoguda per l’Ajuntament, que es realitza mitjançant un camp de treball amb estudiants del municipi. El que va començar amb l’excavació del mas medieval de la Vilella Vella, continuà amb l’objectiu de localitzar l’església de Sant Pere del Puig, esmentada a la documentació. Amb els anys, al voltant d’aquesta església d’origen preromànic, també s’ha localitzat la torre del Puig de Sant Pere, que destaca per la seva particular tècnica constructiva. La singular geologia de la zona, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, segurament en va facilitar l’assentament, vinculat a l’explotació d’aquest mineral. Tot sembla indicar que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Des de quan s’excava al conjunt arqueològic de les Guixeres?

Enguany hem celebrat el quinze aniversari. L’any 2004 des de l’Institut del municipi, l’IES mig món i amb el suport de l’Ajuntament, s’endegà una petit projecte d’excavació arqueològica amb alguns estudiants. L’objectiu era acostar el patrimoni als joves a la vegada que es feia recerca intentant localitzar alguns dels elements patrimonials de la vila esmentats en la documentació històrica.

L’historiador local Albert Fàbrega, professor de l’institut en aquell moment, va tenir un paper clau per tirar endavant el projecte. L’Ajuntament hi va apostar des del principi i la propietat dels terrenys va posar totes les facilitats. Alguns d’aquells estudiants encara participen en les intervencions actualment. El fet que tots aquests agents estiguin encara implicats al projecte l’ha convertit en una actuació consolidada i d’èxit.

  • Sembla un projecte amb unes característiques especials. Com s’han desenvolupat els treballs durant aquests quinze anys?

Durant aquests anys s’hi ha actuat de manera ininterrompuda cada estiu, amb campanyes de 10 dies hàbils, sota la direcció d’Assumpta Serra primer i Ainhoa Pancorbo després, però ja des del 2010 que se’n fa càrrec l’equip actual.

En relació a les característiques del projecte, si és un projecte especial, és un projecte de poble on diverses institucions, associacions i voluntaris posen el seu granet de sorra perquè es pugui tirar endavant any rere any. L’equip d’excavació està format per una trentena de persones, principalment estudiants de l’Institut amb edats entre 14 i 16, alguns estudiants i graduats d’arqueologia i voluntaris. Tothom que hi participa se’n sent partícip i sap que col·labora en posar en valor el patrimoni del seu poble.

Totes les intervencions es realitzen amb metodologia arqueològica, per tant també ajuda a entendre i acostar com i que es fa en l’arqueologia professional.

  • Que s’hi excava? Quins són els elements més singulars?

Les primeres intervencions es van fer al mas medieval de la Vilella Vella, però des de l’any 2008 s’incorporà el temple preromànic de Sant Pere del Puig i el 2011 la torre del Puig de Sant Pere. Des d’aleshores, els esforços s’han centrat en excavar i delimitar aquest dos edificis.

L’església de Sant Pere del Puig, correspon a un edifici preromànic, amb la seva necròpolis associada, que va anar patint diverses transformacions fins que fou abandonat complement cap al segle XVII.

Sens dubte però, és la Torre del Puig de Sant Pere possiblement l’element més singular, sobretot per la seva particular tècnica constructiva. De planta quadrada, fou bastit a partir de la disposició de diferents murs concèntrics, adossats uns als altres, formant una espècie de gran plataforma esglaonada, de la qual, de moment, no coneixem altres paral·lels al territori.

A redós, de la torre i també de l’església, s’han documentat algunes petites estances, interpretades com cases, confirmant així part de la informació que esmenta la documentació històrica conservada.

  • Quines son les aportacions principals, més enllà de la localització d’aquests edificis, durant aquests anys de recerca?

El conjunt arqueològic de les Guixeres es troba fora del nucli urbà del municipi en una zona de gran riquesa geològica, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, d’aquí el seu nom. Doncs bé, tot sembla indicar que l’explotació d’aquest mineral va facilitar l’assentament en aquest indret ja des del segles IX-X. Això unit a les dimensions i característiques de les restes, el seu establiment i moment de màxim esplendor, segles X-XIII, suggereix que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual durant el segle XIII.

  • És un jaciment esgotat? Com s’encara la recerca pels propers anys?

No, no és un jaciment esgotat tant a la torre com a la Vilella Vella encara queda força feina per fer i a l’església, tot i que està més avançada, encara hi ha part de la necròpolis per excavar. Més enllà d’aquests jaciments, a les Guixeres també es conserven forns de guix tant d’època medieval com d’època contemporània.

L’objectiu en els propers anys, és seguir avant en la recerca, i donar ús social a les restes, materialitzant la seva posada en valor per poder incloure el conjunt en les rutes turístiques del municipi.