Conferència online: La cervesa neolítica de la cova de Can Sadurní i el seu paper en la implementació de l’agricultura

IPAT Serveis Culturals, entitat gestora de Seró Espai Transmissor, ha publicat recentment el vídeo de la col·laboració del CIPAG (Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal) amb SERÓ Espai Transmissor, de la conferència en línia “La cervesa neolítica de la cova de Can Sadurní i el seu paper en la implementació de l’agricultura”, prevista inicialment pel passat 14 de març, i que va ser suspesa, com la resta d’activitats culturals a causa del COVID-19.

Aquesta conferència virtual sobre l’origen de la cervesa, la seva difusió al món i el seu paper en la gestació de la revolució neolítica, va ser  impartida per Manel Edo i Pablo Martínez. A la xerrada s’explica també com es va crear la Cervesa Encantada, la cervesa neolítica de Begues, amb motiu de la recreació d’una nova cervesa a terres de Ponent.

Podeu visualitzar la conferència a Youtube,a través de l’enllaç https://youtu.be/jOZq9ELZZqw

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Noves espècies de sauròpodes del Cretaci superior al Pirineu”, a travès de Patrimonigencat

Després d’un parèntesi forçós degut al confinament, hem reprès les seves sessions de la Tribuna d’Arqueologia en format online, Ara, amb l’ajuda del CTTI i del canal Patrimonigencat, us oferim la tercera de les conferències de la Tribuna en directe, des de casa dels conferenciants


Dimecres dia 10 de juny de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat

Conferència: Noves espècies de sauròpodes del Cretaci superior al Pirineu

Conferenciant: Albert G. Sellés, investigador de l’ICP (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont)
Moderador: Albert Vidal, paleontòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

La primera resta òssia d’un dinosaure a Catalunya va ser un fèmur de sauròpode trobat l’any 1917 durant els treballs de construcció del Pantà de Sant Antoni, a Talarn. Des de llavors s’han fet noves i grans troballes de jaciments d’ous i petjades de sauròpodes, però en els darrers anys nous ossos de titanosaures han aparegut als jaciments de Fumanya, Molí del Baró, Nerets o Orcau-1. Aquestes troballes ens mostren la gran diversitat d’espècies i mides d’aquests grans dinosaures i fan, del Prepirineu català, un punt especialment interessant per l’estudi dels darrers titanosaures que van viure a Europa.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Perquè són importants les descobertes de dinosaures que es fan als Pirineus catalans?

Una de les singularitat més destacables del registre pirinenc rau en el seu propi context geològic. Es coneixen molts pocs llocs al món on s’hagin conservat el registre geològic i fòssil dels darrers milions d’anys abans de la gran extinció de finals del Cretaci, de fa 66 milions d’anys. Segurament, el registre més ben conegut i també més estudiat és el d’Amèrica del Nord; però a Catalunya tenim la sort de disposar d’aquest estrats geològics. No només això, sinó que a més els estrats preservats es van formar en ambients de platges, rius i llacs, justament els ambients on vivien els dinosaures.

En els darrers 20 anys hi ha hagut, no només nombroses troballes de nous dinosaures, però també de cocodrils, tortugues, rèptils voladors, llangardaixos, amfibis i peixos. Totes elles han ajudat a dibuixar un escenari molt acurat de com deurien ser els ecosistemes continentals a Catalunya i a Europa fa entre 73 i 66 milions d’anys. A més, la gran precisió en la datació d’aquestes restes ha permès elaborar una cronologia clara sobre els canvis ambientals i faunístics al llarg del temps. Amb tot, es pot afirmar que el registre fòssil dels Pirineus Catalans és un dels millors del món si es vol estudiar com era el planeta a l’època dels dinosaures.

Una altra peculiaritat que fa destacar el registre català per sobre de la resta de registres fòssils del món és que les evidències fòssils i geològiques apunten a què tota la regió occidental d’Europa ­–Península Ibèrica i part de França– formaven una única illa enmig d’un antic arxipèlag. I és justament aquest context paleogeogràfic el que fa que totes les troballes que es realitzen als pirineus siguin singulars, perquè: com va ser la extinció dels dinosaures europeus?

Qui més qui menys, tots hem sentit a parlar de la caiguda del meteorit que va acabar de forma quasi instantània amb els famosos Triceratops i Tyrannosaurus rex. Però què va passar a milers de quilòmetres de distància de la zona del impacte? L’extinció va ser igual a tot arreu? Com van viure aquest fenomen els dinosaures que vivien en altres continents o en illes, com en el cas de Catalunya? Amb els nous estudis que es porten a terme tant des del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, com des del Museu de la Conca Dellà a Isona i el centre Dinosfera de Coll de Nargó, s’està donant resposta a totes aquestes preguntes.

  • El fet que trobem tantes espècies de dinosaures als Pirineus vol dir que aquesta regió els hi era favorable?

La resposta a aquesta pregunta no és fàcil i no té tant a veure amb si als proto-Pirineus del Cretaci hi feia bon clima sinó de com quantifiquem l’abundància d’espècies.

Quan es treballa amb restes de fa milions d’anys hi ha un factor determinant a l’hora de dir si n’hi havien molts o pocs dinosaures: el temps. Imaginem per un moment que hem descobert 30 dinosaures diferents, però que les seves restes es troben dins un interval temporal de 10 milions d’anys. Això voldria dir que, més o menys, cada milió d’anys hi vivien només tres dinosaures. Insisteixo, tres cada milió d’anys! Això és un valor insignificant i podríem dir que els dinosaures no eren tant comuns com podríem pensar. Per contra, si aquestes 30 espècies de dinosaures es trobessin en un rang de temps de “només” 3 milions d’anys, els números canviarien substancialment i podríem començar a especular sobre la abundància d’aquest animals. Per ara, el cas dels Pirineus està més a prop del primer escenari que del segon, tot i que esperem poder trobar moltes més espècies de dinosaures.

Ara bé, hi ha un altre factor molt important a considerar: l’espai. En primer lloc agafem un rang temporal comú, posem-hi els darrers 10 milions d’anys del període Cretaci. Per aquest període de temps a Nord-amèrica s’han descobert més de 50 d’espècies diferents de dinosaures, mentre que als Pirineus només se n’han trobat 15. Però pensem que Amèrica té més 9 milions de quilometres quadrats de superfície, mentre que els afloraments de la vessant sud els pirineus en prou feines ocupen 300 k2. En aquest sentit, la diversitat de dinosaures seria molt més gran que la americana.

En resum, no podem afirmar que els pirineus fossin un paradís pels últims dinosaures, però si que podem dir que n’hi havia força espècies diferents per ser un territori tan petit.

  • Quan parlem de dinosaures dels pirineus quasi sempre se’ns mostren imatges de dinosaures herbívors, com els hadrosaures i els sauròpodes. I els carnívors? Hi havia dinosaures carnívors als pirineus?

Sí, també hi havia dinosaures carnívors, els teròpodes, fa 70 milions d’anys als pirineus. De fet, sabem que n’hi havia perquè n’hem trobat dents, però res més. Tot i disposar d’un registre fòssil molt incomplet, les dents proporcionen molta informació sobre a quin grup de dinosaures pertanyien i sobre la seva dieta. Els treballs més recents ens indiquen que, com a mínim, hi havia tres o quatre grups de dinosaures teròpodes: els dromaeosàurids, els troodòntids, els velociraptorins i els abelisàurids.

Els tres primers eren animals corredors, lleugers i relativament petits, de no gaire més de dos metres de llarg i possiblement tenien el cos cobert de plomes. Perquè ens fem una idea, estaríem parlant d’uns dinosaures similars al conegut Velociraptor – atenció, el Velociraptor era un dinosaure exclusiu de Mongòlia–. L’altre grup, els abelisàurids, és encara més enigmàtic. Sabem que eren depredadors d’una mida considerable: entre cinc i sis metres de longitud i amb una alçada de fins a dos metres. Vindrien a ser l’equivalent al Tyrannosaurus d’Europa i bona part dels continents del hemisferi sud del planeta. Tenien un cap massiu, de morro curt i alguns d’ells tenien una mena de banyes sobre els ulls, com el Carnotaurus d’Argentina. I al igual que el T. rex. també tenien uns braços molt reduïts. Ara bé, al sud dels pirineus només se n’han trobat quatre dents d’aquest dinosaures carnívors. Això ens fa sospitar que potser els abelisàurids no eren gaire abundants en aquesta zona del món.

  • La recerca paleontològica es publica quasi de forma exclusiva en revistes acadèmiques especialitzades. Com es trasllada tota aquesta informació científica al gran públic?

Efectivament, des de fa molts anys els jaciments del Prepirineu ens proveixen de nombrosos temes d’estudi geològic i paleontològic. En aquests treballs hi treballem investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Museu de la Conca Dellà però sempre en estreta col·laboració amb científics de la UAB, la UB i altres universitats espanyoles i internacionals. Des de l’any 2002, que va començar una nova etapa d’estudi, s’han publicat al voltat de 60 articles científics, la qual cosa vol dir molta informació sobre els animals i plantes que hi vivien, la seva biologia, els ambients on vivien, el clima o, fins i tot, pistes sobre l’extinció dels dinosaures. Tota aquesta informació es transfereix als canals de divulgació que es troben sota el paraigua de la marca “Dinosaures dels Pirineus”. Aquí trobem el Museu de la Conca Dellà, que se centra en la biologia d’hadrosaures i titanosaures; Dinosfera, a Coll de Nargó, on es difòn tot el que coneixem sobre la reproducció dels dinosaures, l’Epicentre (Tremp), on hi ha un apartat sobre la revifalla dels mamífers després de l’extinció dels dinosaures; el Centre de Dinamització de Tartareu (La Noguera) que mostra els fòssils del jaciment de l’Espinau o el nou Centre d’Interpretació del Montsec, a Vilanova de Meià, que serà el punt d’exposició dels tresors fòssils de les Pedreres de Meià. En resum, es tracta d’un gran museu dels dinosaures dels Pirineus que no té una seu única, sinó que distribueix, de manera equitativa els continguts entre els municipis propers als jaciments. En aquest projecte s’ha fet una aposta molt decidida per part del Departament de Cultura que permet la coordinació de totes aquestes seus i, el que és més important, permetrà l’ampliació i remodelació del Museu que acull el dipòsit de tots aquests fòssils: el Museu de la Conca Dellà.

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia de març, abril i maig 2020

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 76, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Aquest nou número agrupa els mesos de març a maig de 2020,

El recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment són dipositats a la biblioteca de la Direcció General  del Patrimoni Cultural, ubicada a la primera planta del palau Moja, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Nou calendari de les conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia

Com ja sabeu, durant el període de confinament les xerrades de la Tribuna d’Arqueologia es van suspendre temporalment fins que vam trobar una solució per continuar oferint-vos-les en línia, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat.

De les conferències de la temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 que restaven pendents quan es va decretar l’estat d’alarma ja n’hem fet dues amb molt bons resultats, tant pel que fa a la part tècnica com per l’audiència.

El nou calendari de la Tribuna queda de la seguent manera:

  • 10 de juny Noves espècies de sauròpodes del Cretaci superior al Pirineu
  • Conferenciant: Albert Garcia Sellés
  • Moderador: Jordi Agustí
  • 17 de juny Pernafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals
  • Conferenciants: Anna Camats Malet, Sergi Gonzàlez Planas i Eulàlia Mesalles Godoy
  • Moderadora: Queralt Solé
  • 1 de juliol Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc
  • Conferenciant: Josep M. Vila i Carabasa
  • Moderador: Jaume Felip
  • 8 de juliol Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo
  • Conferenciant: Iñaki Moreno
  • Moderadora: Clara Forn

Us recordem que les xerrades segueixen coincidint en dimecres, com venim fent des de 1982, però n’hem variat l’horari i ara són a les 6 de la tarda.

Seminari online “The Archaeology of Dreams: an Introduction to South-Central California Rock Art”

El proper dimarts 2 de juny a les 18,00 hores s’emetrà en directe la sessió del seminari: The Archaeology of Dreams: an Introduction to South-Central California Rock Art, impartit per David Whitley, ASM Affiliates, inc. (Cultural Resources Management, California), dintre del projecte Artsoundscapes.

El projecte de la European Research Council, Artsoundscapes, s’inspira en preguntes com: “pot l’arqueologia estudiar l’experiència humana d’allò sagrat de les societats premodernes ja desaparegudes?” “podem considerar que el comportament sonor dels paisatges és un component essencial de l’emoció religiosa?”.

Seguint aquest innovador enfocament, s’examina sistemàticament com el so pot haver contribuït a la comprensió d’allò sagrat en els llocs amb art rupestre i a la creença en el paisatge com un ésser viu, amb ànima, per part dels caçadors-recol·lectors i les primeres societats agrícoles a nivell global. Per dur a terme aquesta recerca de manera rigorosa, es combinaran vàries línies interdisciplinars d’investigació.

Podeu seguir el seminari en streaming a l’enllaç: 

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia: “Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del Neolític a la Primera Edat del Ferro”

Després d’un parèntesi forçós degut al confinament, hem reprès les seves sessions de la Tribuna d’Arqueologia en format online. Ara, amb l’ajuda del CTTI i del canal de Youtube de Patrimonigencat, us oferim les conferències de la Tribuna en directe, des de casa dels conferenciants.

Conferència: Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del Neolític a la Primera Edat del Ferro

Conferenciants: Anna Gómez-Bach, Ramon Álvarez, Anna M. Rauret i Miquel Molist (Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona).
Moderador: Walter Cruells

El dimecres 27 de maig de 2020, a les 6 de la tarda vàrem emetre, en directe a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat, la xerrada: “Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del Neolític a la Primera Edat del Ferro”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 del Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

La represa de la recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, i més concretament a Tavertet (Osona), ha aportat informació inèdita de les dinàmiques d’ocupació de la vall mitjana del riu Ter. En aquest sentit, l’establiment d’una seqüència de Neolític Antic i Mitjà a la Cova de les Pixarelles es considera molt novedós tant per la cronologia com per l’entitat de les restes. Així mateix, la revisió de l’àrea dolmènica i les noves intervencions a la Pineda de la Serra i al Dolmen de Sant Corneli posen de manifest tant la complexitat d’aquesta tipologia d’estructura funerària com el control territorial de les principals àrees. D’altra banda, l’assentament a l’aire lliure del Pla del Castell ha permès recuperar una estratigrafia que, fins al moment s’inicia del bronze mitjà i final i que eclosiona i es converteix en un poblat fortificat en el món ibèric ple. Si bé el poblat presenta nivells d’ocupació, les principals restes constructives corresponen a una fortificació amb estances adossades i un espai de circulació associat d’època ibèrica amb ocupacions puntuals posteriors, una d’elles emplaçada a inicis de l’antiguitat tardana.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més rellevants de la seva xerrada.

  • Quins objectius de recerca té aquest projecte i com s’han portat a terme?

El projecte de recerca centrat en les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del Neolític a la Primera Edat del Ferro, sorgeix de la diversitat de dades existent per a la vall mitjana del riu Ter. Els objectius fixats es centren en estudiar la dinàmica d’assentament del neolític i edat del bronze per tal de revisar i ampliar els models de poblament establerts per la zona i que posen en relació els assentaments a l’aire lliure, els espais funeraris i les cavitats càrstiques entre el IV i I mil·lenni cal ANE.

Des del 2014, aquestes intervencions s’han desenvolupat en el marc del projecte quadriennal de recerca “Expedient 2014/100633. Interacció entre elsambientsfluvials i les primeressocietats agrícoles. Contribució al seuconeixement a partir de l’anàlisiarqueològic de la Vall de l’Ebre (sector Ribera d’Ebre) i la Noguera Pallaresa (sector Gerri de la Sal) I des del 2018, amb el projecteCLT009/18/00028. Rius, assentaments i mineriaprehistòrica: recerca a les valls del Ter, Ebre i Gavà coordinat des de la Universitat Autònoma de Barcelona i finançat pel Servei d’Arqueologia de la Direcció General de Patrimoni (Departament de Cultura).

Fins al moment, s’han realitzat 4 campanyes d’excavacions arqueològiques en el marc dels dos projectes esmentats. En totes elles, les tasques d’excavació s’han complementat amb les de formació, amb la participació d’estudiants del grau d’arqueologia de la universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona, així com altres universitats estrangeres. Concretament, s’han realitzat 4 intervencions a Cova de les Pixarelles, 3 intervencions al Pla del Castell i 4 treballs de prospecció i documentació de l’àrea dolmènica. En totes elles s’han obtingut resultats positius i que eixamplen tant la diversitat de les ocupacions com les cronologies conegudes a la zona.

  • Quines novetats aporten les intervencions al Pla del Castell al coneixement del poblats del Bronze Final i època Ibèrica a la Catalunya Central?

El Pla del Castell és un dels pocs jaciments a l’aire lliure coneguts als altiplans del Cabrerès en el moment de consolidació de les comunitats agrícoles i ramaderes de l’edat del Bronze amb ocupació i fortificació en època ibèrica i, amb freqüentacions posteriors.

Aquest jaciment presenta un registre estratigràfic únic per conèixer les ocupacions des de finals del II mil·lenni bona part del Ier mil·lenni aC en una àrea geogràfica, la vall mitjana del riu Ter. A grans trets, es considera que l’assentament s’estructura entorn un poblament dispers de finals de l’edat del Bronze i que el poblat pateix diversos episodis d’abandonament. Les principals restes constructives corresponen a una fortificació d’època ibèrica, si bé amb refaccions al llarg de tot el període, i on s’ha recuperat una estança adossada formada per una habitació amb una llar de foc i un espai de circulació associat que discorre paral·lel a la muralla.

  • Quines novetats aporten els treballs a la Cova de les Pixarelles al neolític del nord-est de la Península Ibèrica?

La Cova de les Pixarelles és un jaciment ocupat de forma recurrent al llarg de la història. La darrera ocupació documentada fins la represa dels nous treballs corresponia al neolític final. Les darreres intervencions han permès determinar tres moments d’ocupació nous, un molt puntual corresponent al neolític mitjà, un segon, datat  a començaments del neolític mitjà i un tercer, i més antic fins ara, datat a finals del neolític antic.

Pixarelles és una cova ocupada de forma puntual al llarg de la història mentre les seves condicions d’habitabilitat ho han permès. Situada en una zona de pas entre les fondalades de la Vall de Sau i els altiplans del Cabrerès no ha estat un lloc d’habitació continuat en el temps. Les seves ocupacions responen a la cerca de refugi temporal i esporàdic, de vegades només d’una jornada. La presència d’aigua i el seu valor com a refugi ha fet que fos visitada des del neolític. La manca d’altres recursos en les seves immediacions no sembla haver facilitat la instal·lació de grups humans de forma continuada en el temps. Un dels moments d’ocupació més importants del jaciment correspon al nivell XXII, un nivell del neolític mitjà amb una abundant presència de restes de fauna. Pixarelles segueix el mateix patró d’ocupació que es dona a d’altres coves de la zona, al voltant de la vall de Sau, i que també estan ocupades a finals del neolític antic, contemporàniament a la construcció dels monuments megalítics més antics del Cabrerès.

  • Quines han estat les principals aportacions dels treballs desenvolupats?

La possibilitat de treballar simultàniament en dos jaciments (Cova de les Pixarelles i Pla del Castell) i en la actualització de la documentació del conjunt megalític de Tavertet ha permès establir sincronies entre les ocupacions, i aproximar-se a les diferents dinàmiques d’ocupació de les comunitats humanes  en el prepirineu occidental.

Dels resultats principals en destaca la documentació de la diversitat de les estratègies de subsistència adoptades per les diverses comunitats neolítiques, per a la Cova de les Pixarelles i del Bronze final al II Ferro al Pla del Castell. Es documenta com s’intensifica l’explotació del recursos de l’entorn i s’especialitza l’explotació ramadera en un entorn geogràfic abrupte i de gran diversitat ecològica. L’explotació d’aquests recursos es complementa amb les matèries primeres, principalment d’origen mineral però també vegetal, que aquestes comunitats consumeixen i gestionen.

Les diverses actuacions han posat en evidència la rellevància dels jaciments, tant a nivell patrimonial com històric, ja que en tots ells s’han recuperat nova estratigrafia reculant les ocupacions al neolític antic i mostrant la intensitat d’ocupació i freqüentació d’una zona considerada perifèrica.

Publicació de les bases per a la concessió de les subvencions per compensar les pèrdues per anul·lació d’espectacles i activitats culturals durant l’estat d’alarma per la COVID-19

El passat 13 de maig van sortir publicades al DOGC les bases específiques que han de regir la concessió de les subvencions per compensar les pèrdues per anul·lació d’espectacles i activitats culturals durant el període d’estat d’alarma amb motiu de la COVID-19.

Pel que fa a l’àmbit de l’arqueologia i la paleontología, poden optar a aquestes subvencions les persones físiques empresàries o societats civils i mercantils que realitzen activitats culturals remunerades i compleixen algun dels requisits següents:

  • Que havien estat contractades per museus inscrits en el Registre de museus de Catalunya, equipaments patrimonials, arxius i biblioteques per realitzar serveis educatius, guiatges, tallers, lectures, treballs de digitalització, consultories, treballs de gestió documental i arxivística i restauració de documents o altres activitats pròpies d’aquests equipaments culturals.
  • Que havien estat contractades per entitats públiques o privades per realitzar treballs d’intervenció arqueològica o paleontològica.
  • Que havien estat contractades o tenien el compromís signat dels propietaris de béns mobles o d’elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble de titularitat pública o privada per dur a terme la seva restauració.

Descarregueu la RESOLUCIÓ CLT/1028/2020, de 13 de maig, completa en PDF

Dia Internacional dels Museus: 16, 17 I 18 de maig. “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió”

Els dies 16, 17 I 18 de maig se celebrarà, com cada any, el Dia Internacional dels Museus. En aquesta edició sota el lema “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió”, el DIM 2020 vol esdevenir un punt de trobada per celebrar les diferents perspectives que conformen les comunitats dels museus, emfasitzant les eines que permetin identificar i superar els prejudicis, no només en els objectes que exposen, sinó també en la narrativa de les seves col·leccions.

Des de 1977, cada 18 de maig l’ICOM impulsa el Dia Internacional dels Museus (DIM), una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temática específica per conectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.

Enguany, degut a la pandèmia del COVID-19 i la situació de confinament en què ens trobem immersos, el format d’aquesta edició s’ha adaptat i orientat cap a les activitats  digitals, per promoure els valors del DIM i, al mateix temps, garantir la seguretat dels públics i del personal.

Com cada any, Catalunya se suma a aquesta jornada apropant els museus als seus habitants. Des de la Generalitat de Catalunya hem volgut donar un suport excepcional a la celebració del DIM 2020, impulsant la realització d’iniciatives digitals conjuntes per part dels museus catalans, en coordinació i amb la col·laboració d’ICOM Espanya i de la resta de les administracions titulars amb responsabilitat en la gestió de museus, per donar visibilitat a les institucions museístiques i tot l’esforç que estan realitzant durant aquest temps de confinament per mantenir el contacte amb la ciutadania.

Les portes dels museus resten tancades, però DIM Digital 2020 ofereix un gran nombre d’alternatives online perquè tots els públics puguin continuar gaudint des de casa del patrimoni museístic de Catalunya a través d’internet.

Accediu a la página de Patrimonigencat per trobar l’oferta d’activitats del DIM2020 a Catalunya

Vídeo de la conferencia de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat”

En aquesta entrada podeu gaudir del vídeo de la conferència del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2019-20120: “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat” que Judit Ciurana, moderada per Pilar Bravo, ens va oferir en línea ahir, dimecres 13 de maig de 2020.

A partir d’ara i mentre duri el confinament, continuarem oferint-vos les sessions de la Tribuna d’Arqueologia en línea a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat.

Aprofitem per emplaçar-vos a la següent xerrada en línia del cicle de la Tribuna, que hem programat pel proper 27 de maig a les 6 de la tarda: “Les ocupacions prehistòriques a l’àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del paleolític a la primera edat del ferro”.

En aquests moments estem reprogramant la resta de conferències que van quedar en suspens i, un cop tinguem fixat el nou calendari, us ho comunicarem puntualment.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia: “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat”

Després d’aquest parèntesi forçós degut al confinament, la Tribuna d’Arqueologia reprèn les seves sessions online. Com tota la resta de les activitats culturals presencials, per causa de l’estat d’alarma, vam haver d’interrompre la programació de la Tribuna d’Arqueologia a la sala d’actes del Departament de Cultura. Per remuntar aquest obstacle, amb l’ajut del CTTI i del canal Patrimonigencat, podem oferir-vos les sessions de la Tribuna en línia des de casa dels conferenciants.

Sessió del 13 de maig de 2020, a les 18,00 hores, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat

Conferència: Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat

Conferenciant: Judit Ciurana
Moderadora: Pilar Bravo

Entre els anys 2016 i 2018 s’ha desenvolupat una excavació arqueològica en el solar ubicat al carrer de López Peláez, 1 de la ciutat de Tarragona, promocionada per l’empresa municipal SMHAUSA. Com a resultat, s’han identificat les restes d’un gran edifici de caràcter industrial d’època altimperial (segles I-II dC), situat molt a prop d’una de les principals entrades a la ciutat romana de Tàrraco. Així mateix, la intervenció ha identificat evidències d’ocupació corresponents a època tardoantiga (segles III-V dC). Aquest és el cas de diversos sepulcres en inhumació i una galeria de captació d’aigües subterrànies. D’altra banda, cal destacar la troballa excepcional de dos fulcra en bronze que representen dos caps de mula que formarien part d’un llit de banquet romà.





A continuació, us oferim una petita entrevista amb la conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quins resultats destacaries de la intervenció arqueològica?

Arran dels treballs arqueològics ha estat possible descobrir un sòlid edifici de grans dimensions, bastit entre els segles I i II de la nostra era, que hem identificat amb un horreum o magatzem. D’aquesta construcció destaquen dos àmbits rectangulars que disposarien d’un paviment sobreelevat sobre pilars on s’hi emmagatzemaria cereal.  D’aquest tipus de graners amb paviment sobre pilars n’hi ha molts pocs casos a la península ibèrica, per tant creiem és una troballa a destacar. Un altre aspecte constructiu interessant vinculat a l’edifici és l’existència d’un sistema de canals i conduccions de drenatge destinat a aïllar el magatzem de les escorrenties superficials i dels afloraments d’aigua subterrània, molt habituals en aquest sector de la ciutat. Finalment, també és significatiu el descobriment de l’enterrament d’un gos dins d’àmfora com a ofrena fundacional en una de les trinxeres de fonamentació dels murs del magatzem.

  • Heu detectat evidències d’altres moments històrics?

 La fase altimperial és tan sols el començament. Al solar intervingut hem tingut la sort de registrar indicis d’activitat humana que abracen diversos segles. Un cop l’horreum perdé la seva funcionalitat original (fet que succeí probablement a finals del segle II), alguns dels seus espais varen ser aprofitats com a àrea de necròpolis. En aquest moment, alguns dels murs en opus caementicium del magatzem altimperial encara són visibles i serveixen com a elements organitzadors del paisatge sepulcral. A aquesta freqüentació funerària la succeeix una interessant fase d’època tardana que suposa una reocupació d’aquest espai per part dels vius. Entre els segles V i VI es construïren nous àmbits arquitectònics aprofitant les potents estructures prèvies del horreum anterior. També en aquest moment l’aigua present en el subsòl és captada mitjançant la construcció d’una galeria graonada amb coberta de volta de canó.

  • Pel que fa als artefactes arqueològics recuperats, quins són els més significatius?

S’ha recollit gran quantitat de material arqueològic, sobretot ceràmic, metàl·lic, marmori, objectes de vidre i d’os. També sobresurt un conjunt de material epigràfic sobre suports molt variats (estuc, instrumentum domesticum i pedra). Sense dubte, però, el descobriment estrella són dos fulcra que decorarien un llit de banquet romà. Es tracta de dos petites escultures de bronze amb damasquinats de plata que representen dues mules de llargues orelles.

  • Quines novetats aporta la intervenció arqueològica al coneixement de la topografia antiga de la ciutat de Tàrraco?

Cal tenir present que ens trobem dins el suburbi nord-occidental, un dels suburbis més desconeguts de Tàrraco. Comptem amb poques excavacions i aïllades entre sí, fet que impossibilita una lectura de conjunt com la que s’ha pogut articular, per exemple, en el suburbi portuari. La nostra intervenció posa de relleu la presència de grans edificacions de tipus econòmic en aquest espai extramurs així com l’existència de fases d’ocupació consistents durant l’antiguitat tardana, un període altament interessant per entendre la transformació no només dins la ciutat sinó també en els espais extramurs.