S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1816/2026, de 4 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia.
Objecte:
L’objecte d’aquestes bases específiques és donar suport als projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per a la defensa i la conservació del patrimoni arqueològic i paleontològic català que requereixin fer a Catalunya intervencions arqueològiques, paleontològiques o dels dos tipus.
Aquests projectes han d’haver estat seleccionats en el marc d’una convocatòria del Departament de Cultura que tingui per objecte aprovar projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia.
Els projectes han de fer-se per un període quadriennal entre l’1 de gener de l’any de concessió i el 31 de desembre de l’última anualitat.
Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf
Les Guixeres de Vilobí és un assentament a l’aire lliure d’uns 2500 m². Es va començar a excavar, amb metodologia moderna, el 1974, una tasca que es va allargar intermitentment fins al 1984. Des del 2015, el grup SERP de la Universitat de Barcelona ha reprès els treballs en aquest jaciment. Una de les principals característiques que presenta és que s’hi documenten, de manera superposada estratigràficament, nivells d’hàbitat del neolític antic cardial, el neolític antic epicardial, el neolític postcardial i, de manera molt més puntual, del neolític final-calcolític, en una potència que pot assolir els 120 cm en alguns trams del jaciment. Els nivells més ben conservats són aquells que pertanyen a les fases més antigues, però, en general, en tota la seqüència s’ha documentat la presència de nivells arqueològics, juntament amb nombroses estructures, com forats de pal, cubetes, estructures de combustió i possibles espais d’hàbitat. De la mateixa manera, també s’han registrat nombrosos espais on semblen reproduir-se activitats artesanals i domèstiques. Finalment, i d’una manera molt més puntual, també s’han documentat restes d’inhumacions, tant del neolític final-calcolític com del neolític postcardial i, durant la campanya del 2025, una fossa interessant amb una inhumació individual acompanyada d’un aixovar nombrós, pertanyent al neolític antic cardial.
