Ja es troba disponible el número 103 (juny-juliol 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
Es tracta d’un concurs per lots.
A partir de l’enderrocament del conjunt de blocs d’habitatges que ocupaven l’espai situat davant la façana principal de la catedral de Santa Maria, l’any 2015, les intervencions arqueològiques han permès localitzar alguns elements d’importància cabdal per a l’estudi de la topografia de la ciutat antiga de Tortosa. Durant el decurs dels treballs d’excavació, en bona part condicionats per les obres de construcció de la plaça elevada que avui en dia cobreix el conjunt arqueològic, i també per les tasques de museïtzació de les restes per a donar pas a l’Espai Cota 0, s’ha estudiat una seqüència ocupacional ininterrompuda entre els primers temps de l’era cristiana i els nostres dies. En destaquen les troballes corresponents a l’alt imperi i l’antiguitat tardana, períodes molt desconeguts fins ara en la història de la ciutat, sense oblidar l’evolució d’un tram important de la façana fluvial durant la baixa edat mitjana i en època moderna. Malgrat el treball i dedicació constant per part dels arqueòlegs, la major part del gran volum de dades obtingudes encara està en fase d’estudi.
L’any 2020, el Reial Monestir de Pedralbes posà en marxa un projecte de recuperació de l’Hort Petit del Monestir, amb l’objectiu de recuperar l’estructura històrica i tornar a posar en funcionament una producció hortícola amb finalitats museístiques i educatives. Paral·lelament, s’ha iniciat un projecte d’estudi de la dieta de la comunitat clarissa entre els segles XIV i XIX. Amb aquests dos objectius, es realitzà l’excavació arqueològica de l’Hort Petit del Monestir, per tal de recuperar la seva estructura històrica, que ha comportat la realització de sondatges en diferents punts de l’Hort, per a caracteritzar l’organització, l’estratigrafia i la cronologia dels canvis i reorganitzacions d’aquest espai productiu. Paral·lelament a la intervenció arqueològica, s’ha realitzat un conjunt d’anàlisis bioarqueològiques amb l’objectiu de caracteritzar l’estructuració agrícola de l’Hort i determinar les espècies vegetals conreades i els animals presents en aquest espai. L’anàlisi de dieta de la comunitat monàstica s’ha dut a terme a partir de l’estudi bioarqueològic multidisciplinari en els nivells arqueològics procedents de l’abocador de les cuines, datat entre el segle XIV i el segle XIX. La informació arqueobotànica s’ha creuat amb la documentació escrita del monestir de Pedralbes (principalment, documents de procures), i de la documentació del funcionament de l’horticultura medieval.
