Publicada a la revista Nature la descoberta de la tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades, Coll de Nargó

Ha estat publicada a la revista Nature, fent-se ampli ressò a la premsa, la descoberta en el mes de juliol de 2016 a Coll de Nargó de les restes que han permès descriure la nova espècie de tortuga Leviathanochelys aenigmatica, d’edat estimada en Campanià, 83 milions d’anys, Cretaci superior.

Les dimensions de l’exemplar de tortuga al qual pertanyen aquestes restes, de 3,7 metres de llargada, la converteix en la més gran d’Europa i la segona més gran del món després de l’Archelon, descoberta a Amèrica del Nord, de 4,5 metres de llarg.

L’avís donat per membres de l’Associació d’Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell (ADAU) al Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic va motivar-ne una ràpida visita de reconeixement i es va realitzar una excavació d’urgència, traslladant-se les restes al Museu Dinosfera de Coll de Nargó, on els paleontòlegs investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) se’n van fer càrrec de la restauració. Immediatament, es va definir el lloc de la troballa com a Jaciment de Cal Torrades.

L’Institut Català de Paleontologia amb el suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural va fer-ne dues campanyes més d’excavació, els anys 2020 i 2021, en les que es van recuperar més restes de la tortuga, que finalment han estat restaurats i estudiats i permeten la definició de la nova espècie Leviathanochelys aenigmatica.

Arran de la importància d’aquest jaciment, el passat mes de març l’investigador de l’ICP Oscar Castillo va fer una conferència sobre la troballa d’aquesta tortuga de grans dimensions en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que organitza el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Enllaç a la notícia a la web de l’ICP

Enllaç a l’article de la revista Nature

Enllaç al vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia

Text de la notícia: Albert Vidal Martí, paleontòleg del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic

Presentació del llibre: Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni. Actes de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs 2018

Demà divendres 25 de novembre es farà l’acte de presentació del llibre Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni, Actes de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs 2018, amb edició a cura de Xavier Esteve i Gràcia, Jordi Farré i Huguet, Josep Maria Feliu Roca, Joan Garcia Targa, Carme Miró i Alaix, Núria Molist Capella i Gemma Sabaté Piqué (Institut d’Estudis Penedesencs).

En el marc de la presentació es durà a terme la conferència Les muralles de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, a càrrec de Joan Garcia Targa.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs, celebrades a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell el 19, 20 i 21 d’octubre de 2018, posaren el focus en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, en especial en la complexitat que generen unes estructures de presència tan potent com són les seves muralles (romanes, medievals…). En els darrers decennis diverses poblacions del nostre país han fet un esforç en integrar aquestes antigues estructures defensives com un valor afegit al seu patrimoni, tant en aquells conjunts molt ben conservats, d’imponent presència i que constitueixen per si soles un element d’identitat (Barcelona, Tarragona, Montblanc, Cervera, etc.); com en altres en què les muralles han estat engolides pel creixement urbà i es conserven de forma parcial i irregular (portes, torres, panys de mur, fossats, etc.). En aquesta labor de recerca, conservació, integració, gestió i posada en valor del patrimoni hi intervenen agents diferents, des dels historiadors i arqueòlegs als arquitectes i urbanistes, divulgadors i gestors públics.

El llibre compta amb les ponències i comunicacions següents:

Ponències 

. Muralles urbanes de Catalunya: una visió global, M. Teresa Miró i Alaix

. Les muralles de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, Joan Garcia Targa, Carme Muntaner i Alsina

. Les muralles de Barcelona, Carme Miró i Alaix

. La muralla medieval de Vilafranca del Penedès: després de les intervencions arqueològiques, 2000-2018, Josep M. Feliu Roca

. Les muralles de Tarragona (segles II aC – XIX dC). De fortificació a monument, Joan Menchon Bes

. La muralla medieval de Montblanc. Estudi, restauració i museïtzació, Carlos Brull, Josep M. Vila

. Les muralles de Calafell, Josep Pou Vallès

Comunicacions 

. Les muralles i altres construccions defensives: una visió des del lèxic, Ramon Marrugat Cuyàs

. Les fortificacions carlines de Vilanova i la Geltrú. Un patrimoni a revalorar, Magí Miret-Mestre, Òscar Valverde Moliné

. El Baluard de Sant Antoni (Barcelona), Emiliano Hinojo García

. Viure extramurs i l’expansió urbana fora les muralles romanes de Bàrcino. Les evidències arqueològiques al carrer del Sotstinent Navarro núm. 12-16, Jordi Ramos Ruiz, Carme Miró i Alaix, Santiago Riera Mora 

. Els conjunts emmurallats: entre la posada en valor i l’habitabilitat, Isidre Pastor i Batalla

La presentació del llibre es farà el divendres 25 de novembre a les 19.30 hores a la Penya Filatèlica de Vilanova i la Geltrú (c. Albert Virella, 15).

Cultura Viva 2022. Els pous de gel de les comarques de Lleida. Jornada de treball oberta al públic

El proper divendres 25 de novembre a les 9:30 hores tindrà lloc al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega una jornada de treball oberta al públic sobre els pous de gel de les comarques de Lleida que han estat objecte d’investigació des d’una perspectiva etnogràfica, històrica i arqueològica.

Aquesta jornada s’emmarca dins el programa Cultura Viva, una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té com objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, així com de les beques que atorga la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Per assistir a la jornada cal fer la inscripció a: info@museutarrega.cat

Podeu consultar el programa de la jornada clicant aquí

Presentació de les Actes del 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal “Ports Romans. Arqueologia dels sistemes portuaris”

El proper dimecres 23 de novembre tindrà lloc l’acte de presentació de les Actes del 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, que es va celebrar a Tarragona del 24 al 27 de novembre de 2021 amb el lema “Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris”.

Presidirà l’acte la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Sra. Lurdes Malgrat, amb assistència del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Sr. Saül Garreta, el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Sr. Hernán Pinedo, i el vicerector de compromís social i sostenibilitat de la Universitat Rovira i Virgili, Dr. Jordi Diloli.

Presentarà les Actes el catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili i coordinador de la Comissió Acadèmica dels congressos Tarraco Biennal, Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo.

Tarraco Biennal és una activitat científica organitzada per la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Història de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu Diocesà de Tarragona i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Compta amb el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona i el Port de Tarragona.

L’acte es farà el dimecres 23 de novembre a les 19:30 hores a la sala d’actes dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, carrer Major 14, 43003 de Tarragona.

Arqueotònic, I Jornades d’Arqueologia i Arquitectura del Patrimoni de Tarragona

El 25 i el 26 de novembre de 2022 arriba la primera edició d’Arqueotònic, les jornades d’arqueologia i d’arquitectura del patrimoni de Tarragona, que tindran lloc a Tarragona i a Forès.

Les jornades estan organitzades pels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Forès.

En aquestes jornades, centrades en el treball conjunt entre arqueologia i arquitectura, es divulgaran casos d’èxit en el tractament i la conservació del patrimoni cultural de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

Els objectius són donar a conèixer el patrimoni cultural des del punt de vista del patrimoni arqueològic i del patrimoni arquitectònic, mostrar el treball integrat en arqueologia i arquitectura en béns patrimonials i experimentar vivencialment espais patrimonials.

Les inscripcions estan obertes a través del següent enllaç: https://forms.office.com/r/cchJ39ThfA

 

Per a més informació i inscripcions consulteu el programa de les Jornades

Primeres Jornades Jardins claustrals de Catalunya

Els dies 24 i 25 de novembre de 2022 se celebraran al Monestir de Pedralbes les primeres jornades sobre jardins claustrals a Catalunya, organitzades pel Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes en col·laboració amb la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes jornades tenen com a objectiu donar a conèixer i debatre diferents propostes d’intervenció i ús d’aquests espais i consensuar criteris d’actuació que contemplin el seu aspecte formal i artístic alhora que simbòlic, i el seu ús com a indret cultural, de gaudi i contemplatiu.

Les jornades són gratuïtes. L’aforament és limitat i cal inscripció prèvia.

Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí

Podeu consultar el programa de les jornades en pdf

El Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic ja ha fet públics a través del programa Giravolt els models 3D de 8 conjunts d’art rupestre de Catalunya

En el marc de desenvolupament del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura està portant a terme la tasca de documentació digital dels abrics amb art rupestre de Catalunya.

Aquest projecte inclou l’actualització i digitalització dels aixecaments topogràfics, fotogrametria i escaneig 3D en els abrics on sigui possible desenvolupar aquestes tasques. Allà on els tècnics no puguin treballar amb condicions de seguretat, el Servei comptarà amb la documentació a través d’un dron, amb l’objectiu de posar a disposició del públic (ja sigui investigador, com públic en general), tota la informació possible, però alhora també per acostar aquest rellevant patrimoni a persones amb mobilitat reduïda per tal que tothom pugui conèixer i gaudir del patrimoni cultural català.

Dins d’aquest projecte, fins al moment s’han fet públics a través del canal Sketchfab del programa Giravolt els models en 3D corresponents a 8 conjunts d’art rupestre de Catalunya: els conjunts amb pintures rupestres del Mas d’en Llort (Montblanc, Conca de Barberà), Mas d’en Ramon d’en Besso (Montblanc, Conca de Barberà), el Portell de les Lletres (Montblanc, Conca de Barberà), la Cova del Tabac (Camarasa, Noguera), la Roca dels Moros (Cogul, les Garrigues), el Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià) i la Vall de la Coma (l’Albi, les Garrigues), i els gravats de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà).

Podeu accedir a la consulta d’aquests models 3D clicant aquí

El model 3D del Portell de les Lletres triat per Sketchfab com un dels millors

La setmana passada, la plataforma Sketchfab va incloure el model 3D corresponent a les pintures rupestres del Portell de les Lletres entre els 10 millors models de patrimoni cultural i història de la setmana.

L’equip de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ens hem alegrat per aquesta notícia i ens ha animat a continuar treballant en la documentació, protecció i difusió del patrimoni cultural català.

Podeu accedir al Top 10 de la setmana de Sketchfab clicant aquí

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)”

Us presentem el vídeo de la quinzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 16 de novembre.

L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)

Conferenciants: Natàlia Alonso Martínez i Andreu Moya i Garra

Moderador: Emili Junyent

El poblat de Gebut (Soses, Segrià) va ser excavat a inicis dels anys quaranta i durant decennis ha estat abandonat i ha patit una degradació sistemàtica. Tot i que l’any 1987 es va realitzar una primera intervenció de documentació, no va ser fins al 2017 que va iniciar-se un projecte de recerca i de recuperació patrimonial del jaciment gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida (UdL). A partir del 2018 les intervencions s’han realitzat en el marc del projecte quadriennal CLT009/18/00039 «La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget», liderat pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL. Els resultats d’aquestes intervencions han modificat la visió que hi havia de Gebut com un simple oppidum de l’ibèric ple i aporten noves dades que enriqueixen el seu valor científic i patrimonial. Entre elles destaquen: el descobriment d’una muralla torrejada de la primera edat del ferro, l’existència d’un espai d’hàbitat anterior a la construcció d’aquest primer sistema defensiu (possiblement també de la primera edat del ferro), la datació de l’amortització de la cisterna en l’ibèric antic, la constatació de l’existència d’un fossat d’època ibèrica que funcionaria amb la muralla i diverses torres, i el descobriment d’una ampliació del poblat cap al nord, en funcionament durant el segle III a. de la n. e., els canvis en la xarxa viària i la troballa d’un espai de producció possiblement de vi, de característiques insòlites dins del món ibèric català.

Commemoració del 22è aniversari de la inclusió del Conjunt arqueològic de Tàrraco a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO

Enguany es commemoren els 22 anys del reconeixement del Conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, i per celebrar-ho el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha programat una sèrie d’activitats gratuïtes, que s’iniciaran aquest dissabte 19 de novembre i s’allargaran fins el diumenge 27 de novembre.

Les activitats programades consisteixen en jornades de portes obertes als jaciments i monuments patrimoni mundial, conferències, itineraris, espectacles de reconstrucció històrica i visites teatralitzades. Una llista d’activitats dirigida a diferents grups de públics, amb la voluntat d’implicar la ciutadania en aquesta commemoració.

Per a més informació consulteu la nota de premsa del MNAT

Per reservar les activitats cal dirigir-se a l’adreça: https://www.mnat.cat/entrades/

Es confirma la troballa d’un santuari del segle VI aC a la ciutat grega d’Emporion

Els darrers treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion han fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota.

D’ençà del dia 10 d’octubre i fins al 18 de novembre, un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries (MAC-Empúries) ha reprès els treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion. Aquesta intervenció, que s’ha portat a terme en col·laboració amb l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid (DAI), s’inclou dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La intervenció arqueològica ara en curs, que a la pràctica és una continuació de les actuacions fetes en aquest sector des de l’any 2018, ha permès recuperar definitivament la topografia antiga d’aquest sector de la ciutat grega, avançar en el coneixement de l’evolució de l’urbanisme, conèixer la morfologia de les edificacions i, finalment, entendre també la connexió de la ciutat amb el port, que era l’eix principal de la seva economia i l’element de connexió amb altres regions mediterrànies de la península Ibèrica i de l’actual Itàlia central i meridional, Sicília, Grècia i Turquia.

Els treballs han comportat també la documentació i el desmuntatge de diverses estructures construïdes entre els segles XVII-XVIII, moment en el qual es bastí un convent de monjos servites damunt de la ciutat grega, com ara una antiga rampa que comunicava l’església i la part central del convent amb la zona de les hortes i una petita zona artesanal dedicada a la fabricació de materials constructius.

L’eliminació d’aquestes estructures ha fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari situat en aquest punt de connexió entre el recinte urbà i l’àrea portuària, possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota. Les dades arqueològiques confirmen que aquest santuari es va començar a definir durant la segona meitat del segle VI aC, de forma paral·lela a la configuració del nucli urbà de la Neàpolis, i que amb diverses reformes i ampliacions posteriors va perdurar fins com a mínim el segle III aC. D’entre les evidències d’aquest espai de culte en coneixem la troballa de diversos vasos i objectes de caràcter ritual, sovint enterrats en pous o forats de caràcter votiu, continuant així les pautes i costums documentades també en altres ciutats gregues. Les troballes fetes en aquesta darrera campanya, un dipòsit cultual amb petits craters i gerretes, permeten constatar que el santuari va continuar en ús fins a una etapa més tardana fins ara desconeguda, arribant com a mínim al segle III aC.

Per a més informació consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura