Linya, una Homo sapiens que va viure fa 14.000 anys

Ahir, dimecres 16 de juny de 2021, es va presentar a la premsa la troballa de les restes d’una dona atribuïdes a Homo sapiens, que va viure als prepirineus orientals a finals del Paleolític Superior, fa uns 14.000 anys. Les restes d’aquesta Homo sapiens van ser trobades pels investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPARQ-UAB) durant la campanya d’excavacions de l’any passat a la Cova Gran de Santa Linya, a la Noguera.

La recerca que l’equip del CEPARQ-UAB duu a terme a la Cova Gran de Santa Linya compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació del govern Espanyol, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, la Fundació Palarq, la Leakey Foundation i l’Ajuntament de Les Avellanes i Santa Linya.

La Cova Gran (Les Avellanes i Santa Linya, la Noguera) preserva innumerables vestigis enterrats en els sediments que la conformen, que permeten reconstruir la història dels últims 50.000 anys de les gents que van viure al prepirineu de Lleida, des dels neandertals i els primers Homo sapiens fins als primers agricultors i ramaders.

L’equip d’investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPARQ-UAB), que estudia la Cova Gran des de l’any 2002, hi havia trobat registres materials d’entre 45.000 i 4.000 anys d’antiguitat. Però no s’havia localitzat mai cap resta òssia dels individus que la van habitar. Fins a la campanya de l’any passat, en què van trobar restes òssies que sens dubte pertanyien a un esquelet humà, en connexió anatòmica parcial, a dos metres sota el terra d’una zona lateral de l’excavació. Una localització que no presagiava l’aparició d’aquest tipus de restes.

El conjunt de les restes recuperades, que es van donar a conèixer ahir, correspon a una dona, que ha estat anomenada “Linya, la dona de La Noguera”. El formen dos fèmurs, un d’ells connectat a la pelvis, així com ossos llargs de les extremitats superiors (húmer, radio/cúbit) i inferiors (tíbia i peroné), metapodis i falanges disperses. El crani i l’esquelet axial (vèrtebres i costelles), tot i que presents, estan poc representats.

La datació de l’estrat on es van trobar les restes i una datació directa sobre un dels ossos acoten de forma precisa que la dona va morir fa entre 14.350-14.100 anys, corresponent al Paleolític Superior Final, a finals del Pleistocè.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa

Taula rodona: 75è aniversari dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries (1947-2021)

Demà divendres 18 de juny de 9 a 18 hores se celebrarà una jornada per commemorar els 75 anys dels Cursos d’Arqueologia d’Empúries.

Durant aquesta jornada tindrà lloc una taula rodona amb el títol: Els cursos de formació en Arqueologia en conjunts monumentals i arqueològics. Balanç i perspectives de futur, en el 75 aniversari dels Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries.

Amb aquesta reunió científica es vol reflexionar sobre la importància que ha tingut aquesta, i d’altres experiències de formació arqueològica, fora de l’àmbit universitari, vinculades a jaciments i conjunts monumentals per a la formació dels arqueòlegs i arqueòlogues del nostre país.

La taula rodona es podrà seguir en directe des de la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Empúries, a través de Zoom.

Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí

Jornades Europees d’Arqueologia 2021

Els dies 18, 19 i 20 de juny se celebraran les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA), a través de diverses propostes d’activitats relacionades amb el món de l’arqueologia i destinades a tots els públics.

Com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’INRAP (Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa, i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).

L’objectiu d’aquestes jornades és la promoció i visualització de tots aquells treballs relacionats amb l’arqueologia. Es vol fer arribar a un gran públic, tot el coneixement disponible d’aquesta disciplina, juntament amb el descobriment o redescobriment del patrimoni territorial i de la història. Participen jaciments arqueològics, museus, centres arxivístics, laboratoris, tots junts per aportar iniciatives originals i innovadores al servei de l’arqueologia.

L’any passat, donada la situació d’alerta sanitària motivada per la COVID-19, les jornades es van haver de fer pràcticament en línia. Aquest any 2021, però, els museus i jaciments de Catalunya que hi participen celebraran les jornades recuperant la presencialitat.

Consulteu les activitats programades a Catalunya als enllaços:

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)”

Us recordem que aquest proper dimecres 16 de juny a les 18 hores tindrà lloc la catorzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)

Conferenciants: Maria Soler Sala i Walter Alegría Tejedor

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

El monestir femení hospitaler d’Alguaire és un jaciment situat a la província de Lleida, dins del municipi d’Alguaire, sobre la Serra del Convent i en una posició privilegiada que domina la plana del Segrià. Es tracta d’un monestir femení de l’orde de l’Hospital, construït a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Les intervencions en aquest jaciment es van iniciar l’any 2016 i s’inclouen dins del projecte de recerca arqueològica finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “Castells, monestirs i palaus. Poder, territori i paisatge (segles XII-XVII)” (CLT009/18/00046). Les excavacions arqueològiques realitzades fins avui han permès documentar l’estructura de l’església del monestir. Els vestigis localitzats mostren l’existència d’una església de grans dimensions. La nau estava coberta amb una volta sostinguda per quatre parells de pilars decorats amb columnes de mitja canya. El temple disposava de creuer i d’un absis sobrealçat, així com de dues absidioles laterals. Si bé la comunitat accedia a l’església des del claustre, la portalada principal se situava als peus de la nau i tenia un caràcter monumental. La decoració de l’església conventual era sumptuosa i rica en ornaments per a les fases medievals, però amb nombroses refeccions de factura més senzilla en època moderna. Aquesta conferència té com a objectiu donar a conèixer el projecte de recerca arqueològica que estem desenvolupant en aquest jaciment i els primers resultats que se n’han obtingut.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Es posen al descobert les excepcionals restes de la basílica-catedral de l’antic bisbat d’Empúries

Les darreres excavacions realitzades al sector de Santa Margarida d’Empúries (L’Escala, Alt Empordà) confirmen la situació del conjunt episcopal emporità d’època tardo antiga i, posen al descobert les restes de la basílica-catedral de l’antic bisbat d’Empúries, una de les edificacions més importants de tot aquest conjunt. Entre les objectes arqueològics trobats destaquen les restes d’un pedestal amb inscripció, procedent de la ciutat romana, i un conjunt de monedes de bronze dels segles IV i V dC.

Les excavacions, realitzades entre el 6 d’abril i el 12 de maig per un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, s’inclouen dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i han comptat, també, amb el finançament de l’Ajuntament de l’Escala. Els treballs s’han pogut portar a terme, a més, gràcies a la col·laboració dels propietaris dels terrenys.

L’objectiu de les recents excavacions, que donen continuïtat a les realitzades en el mateix sector durant el 2020, era determinar la naturalesa i la funció de les edificacions situades al nord de l’actual església de Santa Margarida. Els treballs van confirmar que en aquest àrea s’emplaçava el conjunt episcopal tardo antic d’Empúries i que les seves edificacions constituïen l’epicentre del nou nucli d’hàbitat sorgit després de l’abandonament de la ciutat romana.

Es tracta d’una descoberta arqueològica singular, que s’afegeix a altres conjunts episcopals d’aquest període a Catalunya dels quals en coneixem les restes, com ara Egara (Terrassa), Barcino (Barcelona) o Tarraco (Tarragona). En el cas del conjunt emporità, tot i la superposició de restes medievals posteriors, l’avanç de les excavacions permetrà  reconstruir la seva planta completa, fent possible també recuperar patrimonialment la continuïtat històrica amb el jaciment d’Empúries.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, maig 2021

imatge recull biblJa es troba disponible el número 85 (maig 2021) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Noves troballes als jaciments del Castellet de Banyoles i del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre)

Enguany, dins el projecte de recerca quadriennal de la Universitat de Barcelona “Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (s. IX-I aC)” finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’han tornat a fer excavacions a dos jaciments arqueològics situats dins el terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre): la ciutat ibèrica de kum-Castellet de Banyoles (segle III aC) i el jaciment del Coll del Moro de la Serra d’Almos (segle VI aC).

Al Castellet de Banyoles s’ha tornat a excavar una zona oberta als anys 40 i s’ha descobert un nou tram de muralla, mentre que al Coll del Moro de la Serra d’Almos s’ha excavat una possible casa de cabdill i s’han recuperat materials arqueològics força impressionants.

El Castellet de Banyoles és prou conegut per ser l’única ciutat ibèrica documentada (4,5 Ha) al curs inferior de l’Ebre. La Universitat de Barcelona hi està treballant consecutivament durant 24 anys. Els seus elements arquitectònics i urbans són equiparables a altres ciutats conegudes al mediterrani antic. La construcció de dues torres pentagonals que flanquegen l’entrada, la muralla de compartiments, les grans cases amb pati i rebedor ubicades en barris diferencials i els santuaris urbans en són un clar exemple. L’any passat es va localitzar una prova d’encuny de moneda amb la inscripció kum, fet que permet localitzar aquesta seca en l’enclavament del Castellet de Banyoles. El Castellet de Banyoles fou destruït a les darreries del segle III aC degut al context de la Segona Guerra Púnica que enfrontà Roma i Cartago. L’any 1937, Brull, Serra Ràfols i Vilaseca excavaren les dues torres pentagonals situades a l’istme de la plataforma. Les excavacions continuaren als anys 40 a partir de la torre sud, deixant al descobert un conjunt d’habitacions que, amb el pas del temps, es va tornar a colgar. Aquest any 2021 s’ha tornat a excavar aquest sector d’uns 6000 m2 a tocar a les torres pentagonals, que ha permès recuperar i estudiar de nou les restes arqueològiques. La intervenció ha permès descobrir un nou tram de muralla que no es va documentar en les excavacions dels anys 40.

A la Serra d’Almos hi ha l’enclavament ibèric del Coll del Moro, situat a 1,5 km del poble, a la zona de les Moles. Aquesta és la segona campanya d’excavacions que hi desenvolupa la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu de recuperar les restes arqueològiques excavades per Vilaseca durant els anys 40 del segle passat.  En aquelles excavacions s’hi van localitzar restes constructives d’un poblat, un túmul funerari construït sobre dues habitacions, ceràmica ibèrica i restes òssies. En la campanya d’enguany s’ha delimitat l’assentament i s’han excavat quatre recintes de la part superior, a tocar amb les dues habitacions excavades per Vilaseca. En destaquem la bona conservació de les estructures, algunes d’elles amb més d’1,5 metres d’alçada sobre paviment. Es tracta d’un assentament fortificat amb una muralla perimetral estructurat per dos blocs constructius separats per un estret carrer longitudinal a l’extrem del turó. A la part més alta del tossal s’ubicava un sol edifici format per un mínim de cinc habitacions (de moment 4 excavades). D’aquestes habitacions s’ha recuperat una gran quantitat de peces arqueològiques senceres i arranjaments interns que ha permès establir les diverses funcions de l’edifici. Les habitacions defineixen funcionalitats diferents: un espai metal·lúrgic, un espai de cuina, un espai tèxtil i un espai de recepció o sala d’estar més gran i diàfan. Per la part est del turó, la més accessible, es construeix un bastió semicircular que fortificaria aquest edifici i alhora defensaria l’accés a l’assentament. A l’altre costat de carrer, i a una cota més baixa, hi ha una bateria de cases individuals, de més petites dimensions, excavades en gran part per Vilaseca.

L’avenç de la recerca sobre la cultura ibèrica al municipi de Tivissa assoleix un salt qualitatiu amb la incorporació de les excavacions de la Serra d’Almos, que permet incidir en un període menys conegut al territori, l’Ibèric Antic, que correspon al seu període formatiu. En aquest període es consolida una estructura social jerarquitzada, que s’inicia durant la Primera Edat del Ferro, i on al capdamunt de la qual hi ha un segment molt minoritari de nobles que concentren poder i riqueses. Són el que es coneix en l’anàlisi antropològica de l’evolució social com els “big men” o “cabdills” que configuren els primers sistemes d’integració política, d’un abast territorial encara molt modest. Interpretem el Coll del Moro de la Serra d’Almos doncs, com un gran edifici fortificat on residiria una d’aquestes famílies dirigents, on emmagatzemarien productes propis i importats d’altres pobles de la mediterrània, elaborarien artesania i, organitzarien banquets i altres cerimònies en les quals el menjar i la beguda eren elements centrals, clau per reafirmar la seva posició privilegiada.

Text de la notícia i fotografies: Equip de recerca.

Identifiquen petjades d’animals de fa 3,1 milions d’anys en el jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)

La troballa s’ha produït durant la campanya d’excavació d’enguany que va finalitzar el passat divendres 4 de juny. Es tracta d’un mamífer encara per determinar que caminava en un context subaquàtic i el rastre s’ha trobat en un sector del jaciment que encara no havia estat mai excavat.

La 19a campanya d’excavació que des del 10 de maig i fins el 4 de juny ha portat a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) en el jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva) ha identificat per primera vegada icnites (petjades) d’un mamífer encara per determinar de 3,1 milions d’anys. Després de la seva identificació, l’equip va procedir a la seva extracció per ser traslladades al laboratori, on es restauraran, ja que és un material molt fràgil i no pot estar exposat a la intempèrie.

La  campanya s’ha desenvolupat sota la direcció dels Drs. Gerard Campeny, Bruno Gómez de Soler i Jordi Agustí, tots tres investigadors de l’IPHES-CERCA. Hi han participat una vintena de persones, entre professionals de l’arqueologia, la paleontologia, la biologia, la geologia i la restauració, principalment d’aquest centre de recerca, però també de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), del Research Centre in Applied Geosciences (ICRAG), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB). També hi ha pres part alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.

El rastre identificat es troba situat a la unitat 10 de l’aflorament del sector de Ca n’Argilera, en el vessant sud de l’edifici volcànic, en un sector de l’àrea de treball que encara no havia estat excavat. La base d’aquesta unitat, formada principalment per sorres, està concrecionada i endurida; la seva composició litoestratigràfica indica que per sobre disposava d’una làmina d’aigua poc profunda. És en aquest punt on s’ha identificat el rastre corresponent a un mamífer que va caminar per aquell punt en unes condicions, per tant, subaquàtiques.

A falta d’un estudi més detallat, es pot dir que aquest rastre està format per quatre petjades alineades en direcció sud-oest respecte a la superfície de treball, en les quals es poden observar com el mamífer generador de les mateixes va deixar les empremtes digitals en cada una d’elles.

Durant aquesta campanya d’excavació també s’han trobat fins a sis esquelets de grans vertebrats (quatre tapirs i dos bòvids), juntament amb centenars de restes de petits vertebrats (amfibis, rèptils, peixos i aus) en un estat de conservació excepcional.

Els treballs d’intervenció i investigació arqueològica en el Camp dels Ninots estan subvencionats per l’Ajuntament de Caldes de Malavella, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el projecte “El Plio-pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes II” CLT009/18/00052 i el grup de recerca consolidat de l’AGAUR Paleoecologia Humana del Plio-Pleistocè 2017SGR859.

Font: IPHES

Per a més informació consulteu la nota de premsa de l’IPHES

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània”

Us presentem el vídeo de la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 2 de juny de 2021.

La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània

Conferenciant: Josep Font Piqueras

Moderador: Xavier Llovera Massana

Des de l’any 2013 s’està desenvolupant el projecte Ruta dels Orris, amb l’objectiu de realçar diversos conjunts històrics pastorals de l’alta muntanya d’Encamp (Andorra). En un context de complexitat pel que suposen les ocupacions temporals, la recerca arqueològica en aquests anys ha permès descobrir i conèixer l’evolució inèdita dels orris des de finals de l’època medieval fins als nostres dies. Paral·lelament, fins al 2019, l’estudi ha suposat també la descoberta d’un establiment d’època romana, destinat a una probable explotació aurífera i argentífera prolongada durant segles, de dos assentaments de finals del neolític i de dos túmuls megalítics. Aquests descobriments suposen una novetat significativa en l’arqueologia de l’alta muntanya i, especialment, en l’andorrana.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània”

Us recordem que aquest proper dimecres 2 de juny a les 18 hores tindrà lloc la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània

Conferenciant: Josep Font Piqueras

Moderador: Xavier Llovera Massana

Des de l’any 2013 s’està desenvolupant el projecte Ruta dels Orris, amb l’objectiu de realçar diversos conjunts històrics pastorals de l’alta muntanya d’Encamp (Andorra). En un context de complexitat pel que suposen les ocupacions temporals, la recerca arqueològica en aquests anys ha permès descobrir i conèixer l’evolució inèdita dels orris des de finals de l’època medieval fins als nostres dies. Paral·lelament, fins al 2019, l’estudi ha suposat també la descoberta d’un establiment d’època romana, destinat a una probable explotació aurífera i argentífera prolongada durant segles, de dos assentaments de finals del neolític i de dos túmuls megalítics. Aquests descobriments suposen una novetat significativa en l’arqueologia de l’alta muntanya i, especialment, en l’andorrana.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que el conferenciant respondrà un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.