Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La producció i el consum de vi a través de les anàlisis dels residus químics en materials arqueològics”

Conferència: “La producció i el consum de vi a través de les anàlisis dels residus químics en materials arqueològics”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de maig de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Alessandra Pecci
Moderador: Francesc Burjachs

El vi és un producte molt important a la Mediterrània antiga. Fins fa poc era possible reconèixer les instal·lacions productives a partir de la seva organització i, en casos afortunats, de la presència de restes botàniques conservades; tanmateix moltes vegades allò que queda de les instal·lacions productives no és suficient per a determinar-ne la funció.

El desenvolupament de metodologies d’anàlisi específiques, ha permès identificar residus de vi o de derivats seus en diversos tipus de materials arqueològics: ceràmica, argamassa/morter, pedra). Això ha obert la possibilitat d’identificar estructures productives per a vi de diverses cronologies i, a més, d’identificar vi en ceràmiques emprades per a conservar-lo i transportar-lo (àmfores i dolia), així como per a preparar-lo i consumir-ne com a beguda o com a condiment (saboritzant) de menjars. Aquí es presenten alguns dels darrers d’estudis realitzats en jaciments arqueològics de diversos períodes, tant de Catalunya com d’altres zones geogràfiques.



Us oferim, a continuació, una petita entrevista a Alessandra Pecci que ens anticiparà els aspectes mes destacats de la seva conferència.

  • ¿Qué potencialidades tiene el análisis de residuos para el estudio del vino en arqueología?

La aplicación de análisis de residuos permite identificar si un material ha estado en contacto con una sustancia líquida o semilíquida, lo que ayuda a identificar, con cierta aproximación, los contenidos de las cerámicas y si éstas tienen un recubrimiento orgánico. El mismo tipo de análisis se puede aplicar a pavimentos para estudiar el uso y la función de los ambientes y a los depósitos/cubetas de estructuras productivas para entender su función.

El vino se encuentra (con cierta limitación) entre las sustancias que se pueden identificar gracias a la aplicación de análisis químicos específicos. Por lo tanto, analizando diferentes materiales arqueológicos es posible saber si han estado en contacto con el vino.

Lo anterior proporciona un método “directo” para confirmar hipótesis sobre la producción y el consumo de vino en los yacimientos arqueológicos. Algunas veces se pueden encontrar residuos de vino incluso en materiales donde no se esperaba, lo que abre nuevas líneas de investigación. Sin embargo, hay que subrayar que es importante trabajar en proyectos interdisciplinarios en los que se integren datos de las diferentes disciplinas y en particular se tomen en cuenta los datos arqueobotánicos.

  • ¿Qué materiales arqueológicos son susceptibles de análisis?

Se pueden analizar cerámicas, morteros y en algunos casos incluso materiales líticos.

Una de las primeras aplicaciones del análisis de residuos, que se remonta a los años setenta, ha sido identificar los contenidos de las ánforas romanas. Sin embargo, este tema se dejó de lado durante mucho tiempo debido a la imposibilidad de identificar marcadores de vino (uno de los contenido preferentes de las ánforas) en materiales arqueológicos. Y no ha sido hasta principios del siglo XXI cuando ha sido posible enfrentar nuevamente este tema gracias al desarrollo de técnicas específicas de análisis. Aunque el número de materiales analizados hasta ahora es relativamente escaso, cada vez estamos más cerca de conocer mejor el contenido de las ánforas y también de abordar la cuestión de su uso y reutilización. Además, ya no se estudian sólo ánforas romanas, sino también ánforas de otras épocas.

Al igual que las ánforas, también pueden ser analizados otros tipos de recipientes de cerámicas, como son dolia, pithoi o recipientes usados para servir o consumir la bebida, como las copas.

Un tema muy importante que se puede abordar realizando análisis de residuos es el de la producción del vino. En muchos casos no se encuentran suficientes datos arqueológicos que permitan indicar cuál era la función de las instalaciones productivas. En estos casos, los análisis de residuos de los depósitos/cubetas de las instalaciones, permiten resolver el problema. Esto se puede hacer porque la argamasa, al igual que la cerámica, absorbe los residuos de las sustancias con las que entra en contacto.

  • ¿El vino era sólo una bebida?

No, como hoy en día, el vino se utilizaba también para sazonar otros alimentos. Además hay recetas que indican el uso de vino para hacer salsas. Probablemente, por esta razón, se encuentran residuos de vino también en cerámicas de cocina. En algunos casos éstos están mezclados con residuos de otras sustancias como las grasas animales.

  • ¿Qué es lo más importante que expondrás en la conferencia?

Mostrar las potencialidades de la aplicación del estudio de residuos de vino, pero también sus limitaciones. Por esta razón, en la conferencia se mostrarán ejemplos de yacimientos de diferentes cronologías y culturas que he venido estudiando desde hace unos años en Italia y, sucesivamente, en la Universidad de Barcelona, en el ERAAUB, primero como Marie Curie Fellow y ahora como Investigadora Ramón y Cajal.

En algunos casos, los resultados de los análisis han confirmado las hipótesis arqueológicas, y en otros nos han brindado elementos para reflexionar.

También voy a subrayar lo importante que es trabajar siempre dentro de un equipo interdisciplinario para poder acercarse al estudio de la historia del vino, y la importancia de la bioarqueología para entender mejor el consumo de los alimentos en el pasado.

Obituari: Gabriel Alcalde

Ahir ens va deixar Gabriel Alcalde i Gurt (Olot 16/7/1958 – 25/4/2019), company arqueòleg i museòleg, després d’una llarga malaltia.

Historiador de formació, Gabriel Alcalde va ser el primer director del Museu Comarcal de la Garrotxa d’Olot, de 1983 a 1997. Posteriorment, va dirigir l’Institut del Patrimoni Cultural de la UdG i també l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Havia realitzat el doctorat en història a la UdG,  amb una tesi centrada en la museologia, disciplina que impartia a la universitat gironina des de 1998.

Havia publicat nombrosos articles sobre el patrimoni cultural, la museologia i l’arqueologia en revistes catalanes i d’arreu. Va ser codirector del màster sobre “Gestió del Patrimoni Cultural en l’àmbit local” de la UdG durant els cursos 2005-2006 i 2006-2007. Des de 2004 era membre de la Junta de Museus de Catalunya.

En la seva trajectòria com a arqueòleg, va formar part de diverses campanyes d’excavació a la Prunera, Sant Joan les Fonts i a  la Bauma del Serrat del pont i plan sa llosa, a Tortellà, així com a les les excavacions a la cova 120 de l’Alta Garrotxa i al jaciment del pont del Llierca. Dins d’aquest camp va esdevenir en un referent a Catalunya de l’estudi de la microfauna.

Va ser un dels principals investigadors de la comarca de la Garrotxa on també va impulsar diversos projectes de recerca entre els quals destaquen l’abans mencionada ’excavació de la Cova 120 a Sales de Llierca, el poblament durant la prehistòria a la Vall d’en Bas: estudi integrat del jaciment arqueològic de la Dou  a la Vall d’en Bas, amb l’objectiu d’incidir i generar coneixement entorn la problemàtica històrica relativa a l’origen i consolidació de les primeres societats camperoles, de forma àmplia al prepririneu i pirineu català, i de manera específica a la Vall d’en Bas i al jaciment de la Dou. I finalment, el projecte sobre l’evolució del poblament i ús del territori al prepirineu oriental durant la Prehistòria recent (8000-900ANE): anàlisi arqueoecològica de les dinàmiques de canvi social i de la gestió dels recursos naturals amb una intervenció al jaciment de la Feixa de la Ceba de Vallfogona del Ripollès i prospeccions a  Argelaguer, Besalú, Campdevànol, Ripoll, Vidrà, la Vall d’en Bas, Olot, Les Preses, Santa Pau, Castellfollit de la Roca , Sant Jaume de Llierca, Sant Joan de les Abadesses.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia expressem les més sinceres condolences a la seva esposa Maria Saña, també companya i arqueòloga, a la seva filla Berta, a la família i els amics.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 “Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018”

Conferència: Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 d’abril de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Rafel Jornet i Maria Carme Belarte
Moderador: Joan Martínez

El 2014 es varen reprendre els treballs d’excavació a l’assentament del Coll del Moro de Gandesa en el marc del projecte quadriennal “El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica 2014-2017”. Els treballs s’han centrat en l’excavació de la zona 2, que compta amb una bateria d’edificis complexos, formats per un cos rectangular de diversos àmbits adossat a un probable mur de tanca, i comunicats amb uns recintes absidals que probablement tenen una funció defensiva. El més oriental d’aquests és l’edifici excavat a finals dels anys 80 per Núria Rafel i interpretat com a taller de rentat de lli i producció tèxtil.

Les noves intervencions mostren que aquesta zona del jaciment té un marcat caràcter econòmic i artesanal. Entre els elements documentats destaquen un conjunt d’estructures interpretades com un trull, així com altres de possible caire productiu, però de funció incerta (un dipòsit, un possible forn…). S’han recuperat abundants materials arqueològics (entre els quals destaquen els grans contenidors ceràmics i els pesos de teler) així com restes carpològiques (sobretot abundants llavors de Vitis vinifera). La major part de recintes s’abandona a finals del segle III aC, en el context de la segona guerra púnica, si bé hi ha estances que continuen funcionant durant el segle següent, i es documenta una reutilització d’alguns espais vers el segle I aC. Paral·lelament als treballs d’excavació, s’ha prospectat l’àrea situada immediatament al nord del jaciment, on es documenten indicis d’ocupació coetànies damunt una superfície de diverses hectàrees. Aquestes dades permetrien plantejar que es tracta d’un assentament d’unes dimensions i entitat molt superiors al que podíem atribuir-li en el moment d’inici del projecte.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

  • El Coll del Moro és un jaciment amb una llarga trajectòria de recerca. Què han aportat les noves intervencions?

Les intervencions dutes a terme entre 2014 i 2018 han aportat com a primera novetat una ampliació de l’abast de les intervencions. S’ha combinat l’excavació en extensió dins el nucli d’hàbitat ja conegut i definit per una torre, amb treballs de prospecció. Al nord de la torre es va realitzar una prospecció intensiva pedestre en un territori de 2,5 ha així com prospeccions geofísiques. A més, a la vall de la Cendrosa, al sud-est del nucli d’hàbitat, s’ha prospectat a peu i de forma intensiva un territori de 140 ha.

  • Quins han estat els principals resultats de l’excavació?

Els treballs han aportat informació sobretot per les fases del s. III aC en endavant. A la zona més ben conservada, al segle III aC es construeixen almenys tres edificis de planta absidal, amb forma de bastió i diverses estances adossades. Un d’aquests recintes ja havia estat excavat per Núria Rafel, que va poder documentar-hi un taller de lli. En les darreres intervencions hem constatat que altres estances del conjunt també tenien funcions artesanals i de magatzem. Destaca un conjunt d’estructures interpretades com un trull, possiblement en ús des del segle III aC i amortitzat a mitjans del s. II aC. A més, tota aquesta zona ha proporcionat centenars de llavors de raïm. Altres estances contenen abundants pesos de teler i fusaioles, entre altres materials. L’únic bastió pròpiament dit que hem excavat fins al moment conté abundants tenalles i altres grans contenidors, de manera que es podria tractar d’un espai de magatzem alhora que d’un recinte defensiu. Tot això suggereix que l’edifici estava dedicat a activitats artesanals, de producció de vi i de teixits.

Després d’una destrucció per incendi a finals del s. III aC, es documenten per damunt de les restes d’aquests edificis dues fases d’ocupació, una d’elles (a mitjans del s. II aC) no implica reformes constructives importants, mentre la segona (a inicis del s. I aC) es caracteritza per la remodelació d’algunes estances i la construcció d’alguns recintes de planta rectangular sobre els antics bastions.

Quines dades ha aportat la prospecció?

Al nord de l’assentament, entre les dues àrees de necròpolis Maries i Camp Teuler s’ha documentat una extensió del jaciment estimada en un mínim de 2,5 ha. Els escassos materials d’importació permeten datar aquesta ocupació entre finals del. s. VII aC i finals del s. III – inicis del II aC; la fase més ben representada és precisament aquesta darrera, que coincideix amb l’ocupació que tenim documentada pels treballs d’excavació. Malauradament, la prospecció geofísica no ha aportat resultats significatius.

A La Cendrosa la prospecció pedestre de superfície sobre 254 parcel·les ha permès localitzar dos nous jaciments de petites dimensions d’època ibèrica, molt probablement es tracti d’assentaments de tipus rural. A més, atenent als materials recollits, s’han documentat jaciments d’altres èpoques: neolític/calcolític, preibèric i romà alt i baix imperial. La continuació, en els següents anys, dels treballs de prospecció i excavació d’algun dels nous assentaments localitzats hauran de permetre establir i caracteritzar un patró d’hàbitat i la seva evolució en torn del nucli principal de Coll del Moro.

XII Trobada d’estudiosos i centres d’estudi de la baronia d’Eramprunyà

El Museu de Sant Boi de Llobregat acollirà enguany la 12a Trobada d’Eramprunyà de 2019, que se celebrarà el dissabte 19 d’octubre de 2019, en la qual participen els municipis de Gavà, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. En aquesta ocasió, el marc temàtic serà la trobada “Les dones de l’Eramprunyà: passat i present”.

El Centre d’Estudis Santboians, creat recentment i implicat en l’organització de la Trobada, vol promoure l’estudi, la recerca i la difusió del el patrimoni de Sant Boi.

| Per a més informació sobre els terminis de les propostes i presentació de treballs descarregueu la circular en pdf |

Per a qualsevol aclariment adreceu-vos a: 12.trobada.eramprunya@gmail.com

 

IV Jornada: La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia: la catedral abans de la catedral

Portada del tríptic de la IV de les Jornada: La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia: la catedral abans de la catedral Els dies 2 i 3 de maig tindrà lloc la quarta de les jornades dedicades a les Basíliques Històriques de Barcelona, que en aquesta ocasió se centrarà en “La Basílica de la Santa Creu i Santa Eulàlia: la catedral abans de la catedral”.

Les basíliques històriques de Barcelona són un patrimoni d’una gran riquesa i interès encara en gran part desconegut. Per aquesta raó, la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, ha impulsat un cicle continuat de jornades d’estudi amb l’objectiu d’omplir de contingut les llacunes existents en el coneixement històric d’aquestes institucions que van jugar un paper important a la ciutat.

Aquesta IV Jornada està dedicada a la Catedral de Barcelona, que recentment ha engegat un projecte de recerca, conservació i difusió sobre el ric i divers patrimoni que custodia. A  la jornada es presentaran algunes d’aquestes iniciatives amb les novetats de la recerca feta, i les línies de treball obertes en els projectes en curs.

Les sessions dels dies 2 i 3 de maig se celebraran a l’aula Magna de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), )c/ Diputació 231, Barcelona). Com a activitat complementària, el dissabte 4 de maig està programada una visita comentada a la Catedral de Barcelona.

|Descarregueu el fulletó amb tota la informació i programa en pdf |

Inscripcions: http://www.facultatantonigaudi.cat
Telèfon informació: 934 53 49 25

Publicades al DOGC les bases específiques de les subvencions per a intervencions preventives

Ahir van sortir publicades al DOGC les bases específiques per a 2019 de les subvencions per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives. La convocatòria corresponent a aquestes subvencions es publicarà properament.

L’objecte d’aquestes bases específiques és promoure la defensa i la conservació del patrimoni arqueològic i paleontològic català per mitjà de subvencions destinades a la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques a Catalunya que siguin intervencions preventives.

Si teniu qüestions o preguntes relatives a aquesta modalitat de subvencions, adreceu-vos a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural al correu electrònic osic@gencat.cat

| Document de la RESOLUCIÓ CLT/845/2019 que inclou les corresponents bases (vegeu el núm. 7) en PDF |

Publicades les bases específiques de les subvencions a municipis i comarques per a inversions en patrimoni arqueològic i paleontològic

Vista aèrea del jaciment de la ciutat romana de Iesso, actual Guissona Avui han sortit publicades al DOGC les bases específiques per a 2019 de les subvencions a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Més endavant serà publicada la convocatòria corresponent a aquestes subvencions.

Adreceu les vostres qüestions i preguntes a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural al correu electrònic osic@gencat.cat

| Podeu descarregar el document de la RESOLUCIÓ CLT/845/2019 que inclou les corresponents bases (vegeu el número 3)  en PDF |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El Castell de Segur (Veciana, Anoia)”

Conferència: El Castell de Segur (Veciana, Anoia)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 d’abril de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Eduard Píriz
Moderador: Xavier Fierro

Les intervencions realitzades al castell de Segur ens han permès establir tres moments constructius del monument. El primer, previ al segle XIII, el segon entre el segle XIII i finals del segle XV, i per últim el tercer a partir de finals del segle XV fins a inicis del XVI. Aquests moments marquen l’evolució d’una fortalesa austera de l’edat mitjana fins a un castell-palau d’època moderna.

El castell de Segur va ser enderrocat per ordre del virrei de Catalunya entre el mes de maig i el de juny de l’any 1616, com a cobrament d’una sanció imposada a Miquel de Calders, senyor de Segur, i com exemple per a la resta de fautors de bandolers pertanyents a la petita noblesa rural catalana.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eduard Píriz sobre els aspectes més destacats de la seva conferència.

  • Perquè s’havia perdut en la memòria l’existència d’un castell a la població de Segur?

El castell de Segur va ser el centre de poder que gestionava tota la baronia de Segur. Gairebé des del seu origen ha estat associat a la família Calders, que l’any 1380 va comprar la plena jurisdicció a l’infant Joan, futur rei Joan I. A diferència d’altres castells, el de Segur va ser residència senyorial durant tota l’edat mitjana i la família Calders no el va abandonar fins que l’any 1616 va ser enderrocat per ordre del virrei de Catalunya.

Francisco Fernández de la Cueva, duc d’Alburquerque, com a virrei de Catalunya, en la seva persecució del bandolerisme al Principat, va demanar soldats al rei per donar compliment a les resolucions fixades a tal efecte. La primera actuació dels soldats va ser l’enderrocament del castell de Segur propietat del noble Miquel de Calders a qui es considerava fautor de bandolers. Així doncs, a mitjans de juny de l’any 1616 el castell estava enderrocat. La família Calders va traslladar la seva residència i es va iniciar un procés de deteriorament i espoli continuat de totes les estructures del castell. A finals del segle XIX, ja s’havia perdut tota referència del castell.

  • Quina és la importància del castell de Segur?

Les restes del castell de Segur ens il·lustren de forma molt clara l’evolució constructiva d’un petit castell de frontera fins a la seva transformació en un palau-residència senyorial de la petita noblesa rural de finals del segle XV o principis del segle XVI.

El castell de Segur té el seu origen cap al segle XI com a castell de frontera ubicat en un territori inestable. Les traces arquitectòniques de la planta circular, localitzades al centre del castell, defineixen una antiga torre cilíndrica de grans dimensions que quan perd la seva funcionalitat (possiblement cap al segle XIII), va ser desmuntada per la construcció d’altres estructures.

Posteriorment, cap finals del segle XIV, el castell disposa d’una muralla perimetral defensada per bestorres a les arestes que tanca un recinte castral on també cal situar la residència del senyor de la baronia de Segur. Aquesta muralla es troba associada a un fossat que devia guardar el flanc nord-oest.

Un cop finalitzada la Guerra Civil Catalana, una nova reforma del castell adapta les estructures existents per transformar-lo en un palau-residència de planta rectangular, amb un pati central i quatre torres de funció defensiva i alhora ornamental a cada cantonada. Els elements arquitectònics ornamentals recuperats durant les intervencions ens porten a entendre que el palau-residència gaudia d’una gran riquesa sobretot durant el segle XVI.

El fet d’haver estat enderrocat l’any 1616 i haver perdut la seva funcionalitat com a residència senyorial i com a centre de la baronia de Segur, fa que no s’hagi fet cap altra construcció prou important com per desfigurar l’aspecte de l’edifici de finals del segle XVI. Hem pogut estudiar les estructures constructives d’un castell-palau català de finals del segle XV principis del XVI. 

  • Quin element amagat dona una peculiaritat especial al castell de Segur?

Des de l’interior del castell, excavat al paviment, hem recuperat unes escales tallades al terreny natural que condueixen a una porta formada per brancals i llinda de pedra treballada, que dona accés a un túnel que sortia del recinte central del castell. Aquest túnel està format per parets laterals de maçoneria de pedra irregular i volta, també de pedra, disposada a llibret i construïda amb encofrat de fusta.

Creiem que aquest és el túnel a que es refereix un soldat castellà, quan va escriure l’any 1616 un diari sobre les actuacions que van executar al Principat, per ordre del virrei. En aquest text diu que durant l’enderroc del castell de Segur van trobar dins d’un túnel, que sortia del castell i portava a la capella de Sant Miquel, les caixes de la moneda robada el 1613 a un comboi reial que la portava cap a Barcelona per embarcar, i així pagar els banquers genovesos que estaven finançant els terços de Flandes.

  • Quin futur immediat li espera al castell de Segur?

Des de l’ajuntament de Veciana, municipi al qual pertany Segur, conjuntament amb el Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona, s’han promocionat tots els estudis i totes les actuacions que s’hi han realitzat fins a dia d’avui. La voluntat municipal passa per finalitzar les actuacions d’estudi, consolidació i restauració del castell per adequar-lo a la visita pública.

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, març 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 66, corresponent al mes de març 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Oberta la preinscripció al Màster Oficial d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona

Pòster del Màster Oficial d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de BarcelonaLa Secció de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona ha obert la preinscripció del curs 2019-2020 per cursar la segona edició del màster oficial d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona, que ofereix una formació avançada en l’avantguarda dels estudis arqueològics actuals, centrada en disciplines, mètodes i tècniques provinents d’altres camps aplicats a arqueologia i a la prehistòria, com la geologia, la geografia, la biologia, la química i la conservació.

El màster proposa una aproximació innovadora a l’arqueologia que inclou la formació en mètodes físics i químics per l’estudi de materials, del paleoambient, dels recursos animals i vegetals, de la geoarqueologia, etc., així com també en els avenços digitals i les eines de SIG. Aquesta aproximació a les ciències analítiques aplicades a l’arqueologia afegeix noves sortides professionals d’aquesta disciplina.

Adreçat principalment a graduats i llicenciats en Arqueologia i d’altres ensenyaments dels camps de les Ciències Humanes i Socials, concretament la Història, aquest màster comprèn també la Geografia, la Història de l’Art, la Conservació i Restauració, les Humanitats, la Filologia i l’Antropologia, així com els graduats i llicenciats en d’altres disciplines interessats en el vessant arqueo-històric de la seva especialització, com la Biologia, la Geologia, la Física, la Química o la Medicina. De fet, qualsevol titulació universitària de grau permet accedir al màster sempre que vagi acompanyada d’una motivació, justificació i un currículum adequat.

| Per a més informació cliqueu aquest enllaç |