El futur dels museus. Museus centrats en els visitants i les comunitats. Una aproximació internacional

11a Jornada Internacional Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya.

El dimecres 21 d’octubre de 2026 tindrà lloc al Museu d’Art Contemporani de Barcelona l’11a Jornada Internacional Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, amb el títol El futur dels museus. Museus centrats en els visitants i les comunitats. Una aproximació internacional.

Els museus es troben avui en una cruïlla decisiva. En un context marcat per la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat —el que els experts anomenen entorn VUCA—, les institucions culturals afronten el repte de redefinir el seu paper i la seva relació amb la societat. L’11a Jornada de l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya ofereix una oportunitat excepcional per explorar camins de futur amb la guia de tres veus internacionals de primer nivell.

Aquesta jornada reuneix John Falk, Jacqueline Eidelman i Sarah Douglas, tres especialistes que, des de trajectòries complementàries, comparteixen una convicció fonamental: el futur dels museus passa per situar les persones —visitants, comunitats, ciutadania— al centre de tota l’acció institucional.

21 d’octubre de 2026 de 9:00h a 14:30h (presencial a l’auditori del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i en estreaming).

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions consulteu la web de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC)

Aprovades les convocatòries de concessió de subvencions per a projectes i activitats culturals que es desenvolupin en el medi rural i per realitzar projectes artístics i culturals amb finalitat educativa que vinculin equipaments culturals amb centres educatius de Catalunya

S’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dues resolucions relatives a la concessió de subvencions en l’àmbit de la cultura.

Resolució CLT/2308/2026, de 2 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes i activitats culturals que es desenvolupin en el medi rural per a l’any 2026 (ref. BDNS 917395).

El període per presentar les sol·licituds és del 10 al 28 de juliol de 2026. El dia 28 de juliol de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Resolució CLT/2309/2026, de 2 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per realitzar projectes artístics i culturals amb finalitat educativa que vinculin equipaments culturals amb centres educatius de Catalunya per als anys 2026-2028 (ref. BDNS 917228).

El període per presentar les sol·licituds és del 10 al 28 de juliol de 2026. El dia 28 de juliol de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Exposició 35 anys picant pedra. Aqueologia medieval al Pallars Jussà

De l’11 de juliol al 6 d’agost de 2026 es podrà visitar a la Llibreria La Singratalla de Tremp l’exposició itinerant 35 anys picant pedra. Arqueologia medieval al Pallars Jussà.

L’exposició s’inaugurarà el pròxim dissabte 11 de juliol a les 18.30 hores.

Aquesta exposició és un recull de la trajectòria investigadora que l’equip d’arqueòlegs del Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona ha dut a terme a la comarca del Pallars Jussà des de 1992 fins a 2026, amb el suport de diverses institucions i entitats.

Ja l’any 1990 es va iniciar la recerca a l’entorn de la indústria siderúrgica medieval, a partir de les prospeccions realitzades per un equip format per dues persones (Marta Sancho i Jordi Solà).  Els resultats d’aquelles prospeccions van ser positius i l’any 1992 s’iniciava el que ha estat un llarg camí que s’ha concretat en la intervenció en extensió en 10 jaciments d’època medieval, alguns d’ells emblemàtics dins del panorama de l’arqueologia medieval a Catalunya i a la resta de la península.

Amb aquesta exposició, organitzada per l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona, el Grup de Recerca en Estudis Medievals d’Art, Història, Paleografia i Arqueologia (MAHPA) de la Universitat de Barcelona i el Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona (LAMUB), es vol donar a conèixer la tasca realitzada pels equips d’arqueòlegs i també fer difusió del ric patrimoni medieval existent en aquesta comarca.

Consulteu la Guia de l’exposició en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular»

Us presentem el video de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular

Conferenciants: Delia Eguiluz Maestro (Llicenciada en Història de l’Art i Diplomada en Conservació i Restauració) i Santiago Palacios Nieto (Graduat en Arqueologia i Màster en Gestió i Difusió del Patrimoni Cultural)

Moderador: Mikel Soberón Rodríguez (Museu Etnològic i de Cultures del Món)

Durant el desenvolupament d’un seguiment arqueològic programat en l’àmbit de l’antic Mercat del Peix, al solar on s’està construint el nou Edifici del Coneixement, situat entre els carrers de Villena i de Wellington, es van documentar diverses restes arqueològiques de notable interès. Entre elles destaquen un refugi antiaeri, un tram de l’antiga muralla de la ciutadella localitzat a tocar del carrer de Wellington, així com un paviment possiblement vinculat a les transformacions urbanes associades a l’Exposició Universal del 1888. Finalment, a una cota de -5,65 metres, molt propera a la cota final d’obra, es va localitzar l’element conegut amb el nom de Ciutadella I. Es tracta de les restes d’un vaixell, datat entre els segles XIV i XVI, amb una llargada de 10,43 metres per una amplada de 4,43 metres. Presenta una estructura de fusta, molt possiblement de roure, amb algunes reparacions fetes amb fusta de pi. Aquesta tribuna té com a objectiu exposar el procés d’intervenció arqueològica del vaixell Ciutadella I, des de les fases d’excavació —metodologia emprada, equip humà i criteris d’actuació— fins a l’estratègia seguida per garantir una documentació exhaustiva i rigorosa. Igualment, s’analitzarà el procés de conservació del vaixell in situ, un cop extret del sediment, així com els reptes que va comportar el seu manteniment en condicions adequades després de l’extracció i l’estat actual i l’evolució del seu procés de restauració i conservació a les instal·lacions de la Zona Franca. La documentació exhaustiva d’aquesta estructura, la col·laboració entre diferents institucions i experts especialitzats en aquest tipus de restes, la conservació i la restauració efectives de tots els seus elements constitutius, així com els estudis i analítiques que es duran a terme a partir del registre de dades —actualment en curs— permetran obtenir un coneixement de gran valor sobre les estructures marítimes dels segles XIV i XV, i també sobre el paleopaisatge costaner de la Barcelona d’aquell període.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular»

Us recordem que el dimecres 1 de juliol a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

El vaixell Ciutadella I: excavació, documentació, extracció i conservació d’una troballa singular

Conferenciants: Delia Eguiluz Maestro (Llicenciada en Història de l’Art i Diplomada en Conservació i Restauració) i Santiago Palacios Nieto (Graduat en Arqueologia i Màster en Gestió i Difusió del Patrimoni Cultural)

Moderador: Mikel Soberón Rodríguez (Museu Etnològic i de Cultures del Món)

Durant el desenvolupament d’un seguiment arqueològic programat en l’àmbit de l’antic Mercat del Peix, al solar on s’està construint el nou Edifici del Coneixement, situat entre els carrers de Villena i de Wellington, es van documentar diverses restes arqueològiques de notable interès. Entre elles destaquen un refugi antiaeri, un tram de l’antiga muralla de la ciutadella localitzat a tocar del carrer de Wellington, així com un paviment possiblement vinculat a les transformacions urbanes associades a l’Exposició Universal del 1888. Finalment, a una cota de -5,65 metres, molt propera a la cota final d’obra, es va localitzar l’element conegut amb el nom de Ciutadella I. Es tracta de les restes d’un vaixell, datat entre els segles XIV i XVI, amb una llargada de 10,43 metres per una amplada de 4,43 metres. Presenta una estructura de fusta, molt possiblement de roure, amb algunes reparacions fetes amb fusta de pi. Aquesta tribuna té com a objectiu exposar el procés d’intervenció arqueològica del vaixell Ciutadella I, des de les fases d’excavació —metodologia emprada, equip humà i criteris d’actuació— fins a l’estratègia seguida per garantir una documentació exhaustiva i rigorosa. Igualment, s’analitzarà el procés de conservació del vaixell in situ, un cop extret del sediment, així com els reptes que va comportar el seu manteniment en condicions adequades després de l’extracció i l’estat actual i l’evolució del seu procés de restauració i conservació a les instal·lacions de la Zona Franca. La documentació exhaustiva d’aquesta estructura, la col·laboració entre diferents institucions i experts especialitzats en aquest tipus de restes, la conservació i la restauració efectives de tots els seus elements constitutius, així com els estudis i analítiques que es duran a terme a partir del registre de dades —actualment en curs— permetran obtenir un coneixement de gran valor sobre les estructures marítimes dels segles XIV i XV, i també sobre el paleopaisatge costaner de la Barcelona d’aquell període.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Convocatòria per a la concessió de subvencions per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2026-2029

Amb data 22 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1943/2026, d’11 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració
de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de
subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2026-2029 (ref. BDNS 912952).

El període per presentar les sol·licituds és del 22 de juny al 14 de juliol de 2026. El dia 14 de juliol de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos les bases específiques en pdf

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, abril-maig 2026

Ja es troba disponible el número 122 (abril-maig 2026) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «El nucli del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre): un exponent del fenomen de residències senyorials fortificades del primer ferro i ibèric antic a les Terres de l’Ebre»

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

El nucli del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre): un exponent del fenomen de residències senyorials fortificades del primer ferro i ibèric antic a les Terres de l’Ebre

Conferenciants: David Asensio i Vilaró (Universitat Autònoma de Barcelona), Rafel Jornet i Niella (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic), Jordi Morer de Llorens (Món Iber ROCS, SL, Recerca i difusió de la cultura ibèrica) i Borja Gil Limón (Universitat de Barcelona)

Moderadora: M. Carme Rovira Hortalà (Museu d’Arqueologia de Catalunya)

El jaciment del Coll del Moro de la Serra d’Almos va ser parcialment excavat per Salvador Vilaseca a principis dels anys 50. Des del 2020, l’equip del GRACPE de la Universitat de Barcelona ha reprès les investigacions en aquest emblemàtic jaciment en el marc del projecte «La formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (segles ix-i aC)». Es tracta d’un assentament fortificat mitjançant una muralla perimetral, conservada al nord de l’assentament i que es troba estructurat per dos blocs constructius separats per un estret carrer longitudinal. A la part més elevada del tossal s’ubicava un sol edifici, format per un mínim de cinc estances. La gran quantitat de materials recuperats —molts d’ells sencers—, així com els diversos arranjaments interns han permès identificar les funcions de les habitacions que componen aquest edifici singular. Els indicis arqueològics apunten que es tractaria d’un edifici unitari d’alt valor simbòlic i funcional, possiblement una residència senyorial similar a les documentades en altres jaciments de la primera edat del ferro de la zona, com Aldovesta o Sant Jaume. Aquest model d’assentament reflectiria la continuïtat d’una estructura social basada en cabdills emergents que resideixen segregats de la resta de la comunitat, de manera que el canvi de sistema socioeconòmic no es donaria fins a principis del període ibèric ple.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Incoada BCIN, en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica, la Cova Hospital de Santa Llúcia, a la Bisbal de Montsant (Priorat)

Amb data 12 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1856/2026, de 4 de juny, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica, a favor de la Cova Hospital de Santa Llúcia, a la Bisbal de Montsant (Priorat), i de delimitació del seu entorn de protecció.

La Cova Hospital de Santa Llúcia és una gran balma d’uns 60 metres d’amplada, 17 metres de fondària, de secció semicircular, i una alçada màxima de 10 metres, que es localitza a un quilòmetre al nord-oest del poble de la Bisbal de Montsant, a la comarca del Priorat.

Destaca pel seu elevat valor històric i memorial, en haver acollit, durant la Guerra Civil espanyola, un hospital de campanya republicà vinculat al front de l’Ebre. Aquest espai, on actuaren tant personal mèdic com Brigadistes Internacionals, esdevé un testimoni excepcional de la rereguarda sanitària i de les xarxes de suport entre població civil i combatents. Malgrat les condicions precàries, s’hi aplicaren pràctiques mèdiques innovadores, com transfusions de sang directes i sistemes de triatge eficients, que reflecteixen l’organització i la capacitat de resposta en un context bèl·lic. Amb l’avenç de les tropes franquistes, les instal·lacions van ser desmantellades i l’indret quedà en l’oblit.

La seva ubicació en un entorn natural singular, actualment reconegut dins la xarxa d'»Espais de Memòria» pel Memorial Democràtic i el Parc Natural de la Serra de Montsant, reforça la necessitat de protegir la Cova Hospital de Santa Llúcia com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Lloc Històric, tant per la seva significació històrica com pel seu valor testimonial, pedagògic i simbòlic.

La declaració inclou també la categoria de Zona Arqueològica, atenent la presència i la probable pervivència de restes arqueològiques vinculades al funcionament de l’hospital, incloent-hi infraestructures auxiliars, materials sanitaris, estructures provisionals i possibles restes humanes, la documentació i conservació de les quals resulten essencials per a la recerca històrica i científica.

Aquesta és la primera vegada que es proposa la declaració d’un espai directament relacionat amb la Guerra Civil com a Bé Cultural d’Interès Nacional a Catalunya, fet que reforça la necessitat d’una protecció integral, tant des del punt de vista memorial com des del punt de vista arqueològic i patrimonial. L’àmbit protegit comprèn tant la balma com els terrenys immediats amb incidència visual directa i valor contextual, i s’ha delimitat conforme a criteris topogràfics, paisatgístics i patrimonials.

Pel que fa a l’entorn de protecció, aquest respon a criteris de correcta visualització i integració del lloc a l’entorn natural en què s’emplaça i ve definit, principalment, per les finques adjacents i els terrenys més pròxims, els quals tenen una influència visual directa.

Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a la Cova Hospital de Santa Llúcia el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf

Incoada BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, la Vil·la romana de Cal·lípolis, a Vila-seca (Tarragonès)

Amb data 16 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1909/2026, de 9 de juny, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor de la Vil·la romana de Cal·lípolis, a Vila-seca (Tarragonès), i s’obre un període d’informació pública.

Imatge aèria de la Vil·la romana de Cal·lípolis. Font: Autoritat Portuària de Tarragona

El jaciment arqueològic de Cal·lípolis, situat a la línia litoral del terme municipal de Vila-seca, es tracta d’una vil·la romana que assolí una extensió a l’entorn de 45.000 m² segons les delimitacions efectuades i que es trobaria comunicada amb la via Augusta a través d’un hipotètic ramal de connexió que encara no ha estat descobert. La recerca arqueològica ha identificat sis fases constructives que s’estenen des del segle I dC fins al segle VII dC. Tot i que les excavacions han detectat evidències ceràmiques i estructurals molt fragmentàries pertanyents al segle I dC, la traça i composició arquitectònica de la vil·la data de la segona meitat del segle II dC.

Els investigadors han identificat Cal·lípolis amb una vil·la marítima (villa maritima), és a dir, un assentament format per diversos recintes arquitectònics dissenyats i projectats per interactuar funcionalment i visual amb la mar. Les excavacions arqueològiques efectuades han permès documentar una explotació agrícola i residencial de grans dimensions, articulada en diverses àrees funcionals (residencial, productiva, de servei i funerària), pròpia dels fundus de l’ager Tarraconensis, i amb un potencial arqueològic encara molt elevat en sectors no intervinguts.

Aquesta vil·la romana constitueix un dels conjunts arqueològics rurals més rellevants del Camp de Tarragona per a l’estudi del poblament rural en època romana. El seu interès patrimonial rau, en primer lloc, en la llarga trajectòria històrica i la seva continuïtat d’ocupació, que permet observar l’evolució d’un establiment rural tant des del punt de vista arquitectònic com funcional. Cal·lípolis destaca també pel seu marcat caràcter monumental, amb una estructura arquitectònica que segueix el model de vil·la marítima aristocràtica. L’organització del nucli residencial en tres ales, l’existència d’un hortus central amb pòrtic, la presència d’una ambulatio paral·lela al mar i la riquesa decorativa de les termes –amb el conegut Mosaic dels Peixos, que presenta en el seu espai central un total de quaranta-set representacions de fauna marina mediterrània–, són testimonis de l’alt estatus dels seus propietaris i de la seva voluntat d’ostentació, oci i representació social. La seva construcció en el segle II dC es situa en un dels moments àlgids de la dominació romana a Catalunya.

Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf