1r Simposi TIR-FOR «De l’estudi del territori a la cartografia digital», Call on abstracts

El proper mes d’octubre se celebrarà a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el primer Simposi TIR-FOR «De l’estudi del territori a la cartografia digital», un espai per reflexionar i debatre sobre la interacció entre la recerca sobre poblament, territori i topografia arqueològica i la cartografia digital, organitzat conjuntament per l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Societat Catalana d’Estudis Històrics i la Unió Acadèmica Internacional (UAI).

El simposi, adreçat a tots els investigadors interessats en aquesta temàtica, s’organitza en tres sessions temàtiques al voltant d’una ponència, seguides de les comunicacions associades a la temàtica i d’un torn de discussió final. També està prevista la presentació de pòsters i els espais de debat corresponents.

Les tres sessions temàtiques i les seves ponències inaugurals seran: «Present i futur del projecte internacional TIR-FOR», a càrrec de l’equip català de la TIR-FOR (IEC i Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ICAC); «Mapes digitals del món romà i aplicacions especialitzades», a càrrec de Johan Åhlfeldt (Universitat de Göteborg), i «Els estudis de paisatge, poblament i topografia arqueològica i la cartografia digital», a càrrec d’Héctor Orengo i Josep M. Palet (Grup d’Investigació d’Arqueologia del Paisatge, GIAP, de l’ICAC).

El termini de presentació de les comunicacions i els pòsters és el proper 30 d’abril, a la pàgina d’inscripcions.

| Més informació en PDF |

  • Data: 26 i 27 d’octubre de 2020
  • Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, (C/ del Carme, 47. Barcelona)

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Dels Altimiris a Santa Cecília dels Altimiris: horitzons cronològics i dades interpretatives d’una comunitat monàstica de la Primerenca Edat Mitjana (s. V-IX) (Projecte Muntanya Viva, 2018-2021)”

Conferència: Dels Altimiris a Santa Cecília dels Altimiris: horitzons cronològics i dades interpretatives d’una comunitat monàstica de la Primerenca Edat Mitjana (s. V-IX) (Projecte Muntanya Viva, 2018-2021)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de març de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Marta Sancho i Planas i  Walter Alegría Tejedor
Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Les darreres campanyes arqueològiques portades a terme en el jaciment dels Altimiris ens han permès definir uns horitzons cronològics força precisos a partir de l’estudi de produccions ceràmiques contextualitzades en diferents unitats estratigràfiques. D’aquesta manera hem detectat diverses fases entre les quals destaquen les que situem en els segles VI-VII, moment de màxima activitat i ocupació. Així mateix, la proposta interpretativa que ens ha portat a identificar aquest jaciment com un monestir fundat dins del període visigot, s’ha anat reforçant a partir de la descoberta de nous espais i materials. D’aquí que assumim l’hagiotopònim de Santa Cecília com a nom identificador d’aquest indret.




A continuació, us oferim una breu entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes rellevants de la propera xerrada.

  • Quina és la principal aportació d’aquest jaciment en el coneixement de la historia d’aquest període de transició de l’antiguitat a l’edat mitjana?

La principal aportació és el coneixement de com podria ser un monestir dels primers temps del monacat occidental. No disposem de gaires exemples i en cap cas podem estar segurs del tot de que ho fossin. En el cas de Santa Cecfília dels Altimiris, són diverses les evidències que ens porten a aquesta interpretació i això ens permet establir comparacions amb el model monàstic que coneixem a partir dels segles IX-X amb la introducció del monacat benedictí, estructurat al voltant d’un claustre. Per trobar models que quadrin amb el nostre jaciment, he  revisat exemples de monestirs orientals, ja que són l’origen de la introducció d’aquesta pràctica d’espiritualitat a occident. Dins d’aquesta tradició trobem eremites, com San Victorià d’Assan, que es va establir en una zona de muntanya propera al nostre jaciment. Al seu voltant es va estructurar una comunitat eremítica que posteriorment va esdevenir un monestir.

  • Quin tipus de cultura material trobeu en aquest jaciment?

Els artefactes mobles i les construccions denoten una cultura clarament de tradició romana. Els paviments d’opus signinum, els murs d’opus incertum i els revestiments dels murs de les primeres fases ens indiquen aquesta tradició romana. Alhora els artefactes ceràmics ens han permès acotar vàries fases constructives i definir l’economia, la societat i els contactes que establiren amb altres zones, ens indica també aquesta tradició. En el cas de les àmfores, trobem un volum destacat d’importacions d’oli del sud d’Hispània i del nord d’Àfrica així com també de vi d’orient. Alhora els habitants del monestir dels segles V-VII utilitzaven bols i plats de ceràmica fina decorada procedent de zones productores de la península, del sud de França i del nord d’Àfrica. Els materials de cuina ens suggereixen una diferencia en el repertori d’els segles V-VIII respecte a la dels segles IX-X, amb ceràmiques d’usos diversos.

  • Quin pla de recerca futura teniu previst?

Un dels objectius del nostre  projecte consisteix en establir comparacions entre aquest jaciment i altres assentaments de cronologies properes que també estem estudiant, com Sant Martí de les Tombetes, les Esplugues de Segur o Orrit. Tots ells es troben en aquest territori de muntanya i el seu estudi ens pot aportar dades sobre les diferències i coincidències entre uns i altres. Volem diferenciar aquestes comunitats, tant per les característiques dels assentaments com per la seva cultura material i  així poder definir com era la societat d’aquest moment, identificar els llocs centrals que exerciren un cert control sobre el territori i comprendre les dinàmiques que s’establiren entre ells. No és un repte fàcil donat que a la manca d’informació escrita a la que estem acostumats els medievalistes i hem de sumar l’escàs esforç que tradicionalment l’arqueologia ha dedicat a aquest període. Afortunadament en l’actualitat hi ha moltes recerques en marxa que segur ens aportaran llum sobre aquesta interessant etapa de la nostra història.

Nou tràmit electrònic per sol·licitar permisos d’intervencions arqueològiques o paleontològiques, preventives i de recerca

Des del passat 21 de febrer (d’acord amb l’Ordre PDA/20/2019, de 14 de febrer), els tràmits de sol·licitud d’autorització d’intervenció arqueològica o paleontològica preventiva, o d’autorització d’intervenció arqueològica o paleontològica de recerca s’hauran de realitzar a través dels portals Tràmits gencat i EACAT.

A partir d’ara, seguint les instruccions de la posada en funcionament de la tramitació electrònica, les persones jurídiques han de cursar obligatòriament les esmentades sol·licituds exclusivament per via electrònica.

En el cas de les entitats públiques (Ajuntaments, altres ens locals, Universitats, altres Departaments de la Generalitat, i administració pública en general) s’haurà d’accedir a través d’EACAT.

Les persones jurídiques del sector privat (per exemple, les empreses) hauran de fer-ho a través del portal Tràmits gencat.

Respecte a les persones físiques també han de presentar les seves sol·licituds a través del portal Tràmits gencat. No obstant això, les persones físiques que encara no disposin de mitjans electrònics podran continuar presentant les sol·licituds d’autoritzacions d’intervenció arqueològica o paleontològica en paper, a les oficines de registre.

Enllaços:

  • Portal Tràmits gencat: sol·licitud d’autorització d’intervenció arqueològica o paleontològica preventiva.
  • Portal Tràmits gencat: sol·licitud d’autorització d’intervenció arqueològica o paleontològica de recerca.

Per accedir via EACAT cal anar a: Tràmits/catàleg de tràmits i des d’aquí anar al catàleg de Cultura.

Presentació de la publicació de les Actes del I Simposi d’Arqueologia Laietana

El proper 19 de març a les 19,00h, tindrà lloc a la seu del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, Can Palauet (C d’en Palau, 32, Mataró), l’acte de presentació de la revista Laietània 20, que conté les actes del I Simposi d’Arqueologia Laietana, celebrat el passat 2018 a la cella vinària de Teià.

El 1r Simpòsium d’Arqueologia Laietana tenia com a objectiu posar en comú l’estat de la recerca arqueològica referent a la prehistòria i l’antiguitat a les comarques del Maresme i Vallès Oriental. En la ponència, realitzada pels arqueòlegs territorials del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Gemma Hernández i Joaquim Folch, es fa un balanç general de la recerca i gestió arqueològiques, dins de l’esmentat àmbit esmentat, des de l’any 2000. Les comunicacions aporten les novetats més singulars tan en recerca arqueològica, gestió i difusió pel que fa al patrimoni prehistòric, protohistòric i antic.

Les actes es publiquen en el núm. 20 de la revista Laietània, que ha estat editada per l’Ajuntament de Mataró-Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural, juntament amb el Consorci de Promoció Turística – Costa del Maresme.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Acord de delimitació de l’entorn de protecció de l’abric amb pintures rupestres Cabra Feixet

El passat 18 de febrer el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció de l’abric amb pintures rupestres anomenat Cabra Feixet, als termes municipals del Perelló i Tortosa (Baix Ebre).

Amb aquest acord de delimitació, publicat al DOGC el dia 20 de febrer, es protegeix l’entorn ambiental pròxim a l’abric amb pintures rupestres al municipi del Perelló, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’any 1998,  per l’elaboració de l’expedient presentat a la UNESCO, es va incloure la coordenada geogràfica de l’abric, que d’aquesta manera protegia només les pintures. No obstant això, en els darrers anys s’hi han establert nous criteris que determinen que l’art rupestre és inseparable del seu entorn paisatgístic i, per tant, un abric amb pintures rupestres s’ha de protegir dins del paisatge natural en el qual s’integra. Per aquesta raó, el Comitè de Patrimoni Mundial va sol·licitar l’anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava una ampliació de la documentació disponible, fent especial èmfasi en disposar d’una informació mes precisa dels abrics i coves, així com l’establiment d’una entorn de protecció, que permetés una millor salvaguarda del bé i del seu entorn.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i dins del Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, es va posar en marxa el projecte per delimitar els entorns de protecció dels jaciments amb art rupestre inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. Aquesta tasca implica una definició teòrica i metodològica dels criteris utilitzats per establir els entorns de protecció; un treball de camp per revisar i actualitzar les dades i, finalment, atorgar validesa legal a aquests entorns mitjançant la seva declaració.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre d’altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

Es publiquen també, els criteris bàsics, que amb caràcter específic, han de regir les intervencions a la zona arqueològics declarada BCIN, destacant la prohibició d’algunes activitats que poden malmetre el bé, i per tant, la protecció total d’aquest excepcional patrimoni.

Les pintures d’aquest abric pertanyen a l’estil naturalista o llevantí. Hi destaquen les figures de cèrvids i caprins, així com la figura d’un gran arquer que sembla que té relació amb els animals que apareixen al seu costat. Es va identificar també una figura humana d’estil semiesquemàtic.

Aquest any, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia preveu dur a terme les declaracions d’entorns de protecció de les Terres de l’Ebre, el que suposarà la protecció de l’entorn ambiental de 18 conjunts d’art rupestre dels 60 totals inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial.

| Consulteu el ACORD GOV/25/2020 |

Notícia: Tània Álvarez

Període de preinscripcions 2020-2021 al Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia (Arqueologia Analítica) de la UB

S’ha obert recentment el període de preinscripció del curs 2020-2021 al Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia i Prehistòria de la UB, amb únicament 20 places disponibles. És l’únic màster cronològicament transversal que oferta una formació completa en ciències i analítiques aplicades a l’arqueologia i que dotarà als assistents d’una formació diferencial amb un ampli recorregut laboral i investigador.

El màster d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona ofereix una formació avançada en l’avantguarda dels estudis arqueològics actuals, que permetrà als alumnes tenir una aproximació a l’arqueologia des d’una perspectiva diferent, aprofitant els darrers avenços metodològics i científics de què es disposa avui dia per respondre a qüestions relacionades amb l’arqueologia.

  • Per qualsevol consulta, adreceu-vos a: master.arqueologia@ub.edu
  • Les preinscripcions es realitzen a la secretaria de la Facultat de Geografia i Història, a través d’aquesta adreça web

Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Ja podeu descarregar les recentment publicades Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, que es van celebrar els dies el 14 i 15 d’octubre de 2016 al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

En aquestes actes es recullen en diferents apartats les  Ponència i Comunicacions del Monogràfic (10) dedicat a la recerca arqueològica portada a terme durant els darrers anys  al Solsonès i el seu entorn i que abasten des de a prehistòria fins a l’edat medieval-moderna i   les Comunicacions (31) de les intervencions arqueològiques més rellevants, de les 140 portades a terme durant el període 2014-2015 a les comarques de la Catalunya Central de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès.

Així mateix, hi dos apartats més dedicats, per un cantó, als  Resums (85), ordenats per comarques i municipis, de les intervencions amb resultats poc significatius o negatius, amb el convenciment que aquestes dades són també imprescindibles per una correcta gestió del patrimoni arqueològic, tant des d’un punt de vista de la seva preservació, com del seu estudi i coneixement; i , per l’altre, als Pòsters dels resultats d’altres treballs o estudis arqueològics de la Catalunya Central, fets recentment o en curs, més enllà del que seria el treball de camp subjecte a una autorització arqueològica (anàlisi materials, treballs pluridisciplinaris, estudis de territori, recerca vinculada a tesis o treballs de màster, etc.).

Les actes s’han editat tant en format digital, a càrrec del Departament de Cultura, com en paper, pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Com en anteriors edicions, la publicació es pot descarregar des de CALAIX, el repositori d’arxius i publicacions del Departament de Cultura.

Per descarregar les actes cliqueu aquí

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Gestió de recursos a l’est de Creta: noves aproximacions a l’arqueologia minoica”

Conferència: Gestió de recursos a l’est de Creta: noves aproximacions a l’arqueologia minoica
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de febrer de 2020, 19,00 hores

Conferenciant: Alexandra Livarda
Moderador: Josep Maria Solias

La producció agrícola excedentària i l’economia de subsistència han estat al centre dels debats sobre el desenvolupament de la complexitat social en la societat minoica. Un nou programa d’investigació, centrat en la ciutat minoica de Palaikastro, ha proporcionat noves dades i idees sobre aquest debat. El projecte va combinar un mostreig sistemàtic in situ amb anàlisis paleoambientals i geoarqueològiques al voltant de la ciutat, i una prospecció arqueològica dissenyada específicament per investigar la gestió de recursos vegetals i animals. Aquest enfocament holístic ha proporcionat informació única sobre l’organització socioeconòmica minoica. Els resultats mostren un sistema integrat d’agricultura, arboricultura, ramaderia, pesca i producció urbana, gestionat amb estratègies complexes arrelades en la història del paisatge cultural de la zona. Aquest sistema va facilitar el posicionament de la ciutat en xarxes econòmiques de llarga distància i va condicionar la desaparició de la pròpia ciutat. Els resultats rebaten teories anteriors sobre el desenvolupament de les societats palatines.

Per a més informació sobre el tema:
https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0277379117308624
https://www.ajaonline.org/field-report/3677




A continuació, us oferim una petita entrevista amb la conferenciant sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • La ciudad Minoica de Palaikastro había sido excavada varias veces en el pasado, ¿porque decidisteis volver a excavar esta ciudad una vez más?

A pesar de que la ciudad Minoica en Palaikastro se lleva excavando desde principios del siglo XX, seguimos sin comprender completamente el proceso de urbanización del este de Creta durante la Edad del Bronce. Además, todos los proyectos anteriores se han centrado más en el estudio de la ciudad, su arquitectura y desarrollo urbanístico y no tanto en el paleoambiente y los recursos vegetales y faunísticos. La ciudad Minoica en Palaikastro es bastante singular, ya que es la única ciudad de gran tamaño excavada extensivamente en la que, hasta el momento, no se ha detectado un edificio palaciego central. Durante nuestro nuevo proyecto (PALAP, financiado por la Escuela Británica de Atenas, el Instituto de Prehistoria del Egeo, el Consejo de Investigación de Ciencias Sociales y Humanidades de Canadá y donaciones privadas) queríamos explorar el territorio, excavar nuevas zonas de la ciudad (buscando también la existencia de un posible palacio), y conseguir nuevos datos, con nuevas ‘estrategias’ y metodologías, sobre la economía y sociedad del Bronce en el este de Creta.

  • ¿Cuáles son las nuevas estrategias y metodologías que habéis utilizado en vuestro proyecto?

Empleamos lo que llamamos un enfoque ‘inside out/outside in’. En otras palabras, para entender la ciudad, necesitábamos comprender el uso que esta hacía de su territorio y viceversa. Este fue el primer muestreo sistemático en Creta con recuperación de muestras bioarqueológicas en cada unidad excavada lo cual nos permitió documentar tanto la presencia como la ausencia de restos orgánicos, como semillas, huesos de animales, ictiofauna, conchas, etc. Además, nuestro estudio de paisaje fue combinado con un estudio palaeoambiental con dos registros sedimentarios multiproxy de alta resolución. El estudio de paisaje no pretendía localizar nuevos asentamientos sino identificar las estructuras paisajísticas dentro del territorio de la ciudad de la Edad de Bronce relacionadas con la gestión del paisaje, que pueden informar sobre estrategias de producción, actividades agrícolas en el área y su papel en la economía general.

  • ¿Cuáles son los resultados más destacados de este nuevo proyecto? Ha conseguido cambiar / avanzar nuestro conocimiento de la Edad del Bronce en Creta?

La investigación multidisciplinar en PALAP que, por primera vez en Creta, combinó estudios bioarqueológicos, análisis del paisaje productivo y datos palaeoambientales multiproxy demuestra la importancia de integrar distintas líneas de evidencia para comprender de un modo más holístico el pasado. Hemos conseguido identificar la base económica de la ciudad minoica en Palaikastro, los recursos que utilizaba la población para su alimentación y comercio, y quizás mas importante, la escala de las diferentes actividades. Asimismo, hemos conseguido documentar que estas actividades tenían su génesis en la época Neolítica, sobre la cual hasta ahora sabíamos poco en esta zona, demostrando la continuación de prácticas locales tradicionales. Finalmente, hemos propuesto un nuevo rol y importancia de los ‘ingredientes’ de la triada Mediterránea ‘olivo-vid-cereales’, que se consideraba la base de la economía de la Edad de Bronce, lo que demuestra que el sistema económico era muy complejo, y consecuentemente, hemos contribuido nuevas interpretaciones sobre la organización estatal / palacial de la época.

Curs d’iniciació a la moneda antiga al MNAC

El Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el “Curs d’iniciació a la moneda antiga“, que tindrà lloc els dies 3 i 10 de març de 2020, que coincideixen en dimarts, i será impartit per la Doctora Maria Clua, adjunta de Conservació del GNC.

En la primera sessió del 3 de març els temes serán:

  • Què és la moneda?
  • La fabricació de moneda a l’antiguitat
  • La moneda i l’arqueologia
  • La documentació de la moneda

En la segona sessió del dia 10 el programa se centrarà en les sèries numismàtiques peninsulars: grecs, semites, ibers i romans; i en el  diàleg amb les monedes, amb pràctiques de catalogació. Un cop acabada la sessió es farà una visita a la sala d’exposicions de numismática.

Les sessions se celebraran en l’horari de les 17,00 a les 20,00h a l’Espai Innova del MNAC.

El curs te un preu de 30 €. Reduït a 24 € per a estudiants, jubilats i Amics del Museu, i la matrícula inclou un certificat d’assistència.

Per a més informació: Tel. +34 93 622 03 60, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h o gnc@museunacional.cat

Descarregueu el programa en pdf

Presentació dels gravats rupestres trobats a la cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí)

El passat divendres 7 de febrer es van presentar als mitjans els darrers descobriments que s’han produït a la cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà): més d’un centenar de gravats amb representacions d’art rupestre parietal figuratiu i abstracte, que daten d’uns 15.000 anys d’antiguitat i constitueixen el primer santuari paleolític català.

La presentació va estar a càrrec de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep M. Vidal; de Robert Sala, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i de Josep Maria Vergès, director del projecte de recerca sobre la Cova de la Font Major i autor de la troballa.

Aquesta excepcional troballa, localitzada per l’investigador de l’IPHES Josep Maria Vergès en el marc d’una campanya d’excavació arqueològica el 30 d’octubre del 2019, marca una fita en la història de l’arqueologia catalana ja que tots els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data són d’època post paleolítica, uns milers d’anys més recents.

El conjunt d’art rupestre descobert a les parets de la cova de la Font Major, es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous, tots ells realitzats mitjançant la tècnica del gravat.

Arran de la descoberta, un equip format per tècnics especialitzats del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i investigadors de l’IPHES, amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, han estat els encarregats de  documentar aquest santuari mitjançant tecnologia 3D. Aquests treballs permetran realitzar un acurat estudi científic amb les tècniques d’anàlisi més avançades, i també donarà abundant material per crear un nou discurs museogràfic entorn d’aquesta troballa.

La dèbil consistència del suport d’aquests gravats, realitzats sobre una capa de llims arenosos bastant tous (inclosa dins dels conglomerats en els quals es va formar la cavitat), fa que siguin molt vulnerables i es podrien arribar a malmetre o fins i tot esborrar amb el mínim contacte, per això és important remarcar que la tècnica 3D, que es duu a terme sense contacte directe amb les parets, és aspecte crucial de cara a la conservació.

Els treballs arqueològics i de recerca a la cova de la Font Major estan inclosos dins del projecte quadriennal en matèria d’arqueologia del Departament de Cultura “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’IPHES.


Més informació: http://www.covesdelespluga.info