El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya organitza el XXV Curs d’Història monetària hispànica. Les col·leccions numismàtiques en el context de renovació dels museus: reptes i oportunitats.
El curs tindrà lloc el dimecres 13 de desembre a la Sala Sert del Museu Nacional d’Art de Catalunya i està coordinat pel Dr. Albert Estrada-Rius, Conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya.
El curs se centrarà en analitzar les col·leccions numismàtiques en el context de renovació dels museus. Coincidint amb la 25ena edició, enguany el curs es planteja com una jornada de reflexió sobre el patrimoni numismàtic custodiat als museus.
El primer bloc temàtic se centrarà en el mateix Gabinet Numismàtic de Catalunya, amfitrió del curs des d’una doble perspectiva. En primer lloc com un fons patrimonial que té la missió de ser la col·lecció numismàtica pública de referència a Catalunya. En segon lloc, atenent a la casuística de recuperació, ordenació i catalogació d’una sèrie temàtica concreta, com és la de la medalla de devoció, a partir d’unes col·leccions a les quals no s’havia prestat l’atenció que es mereixien.
En el segon bloc es plantejaran aspectes de les col·leccions numismàtiques conservades en diversos tipus de museus. Per exemple, la vida del monetari en un museu d’arqueologia com és el Museo Arqueológico Nacional o la dinamització de les col·leccions o de la seva contextualització en museus estrictament numismàtics com el de la Casa de la Moneda de Madrid o el de la Monnaie de París. També es fixarà l’atenció en la difusió de les col·leccions gràcies a les facilitats que permeten les noves tecnologies i, en especial, els catàlegs en línia, així com les noves oportunitats de treball en xarxa en la constitució de repositoris numismàtics virtuals.
Finalment, la jornada es tancarà amb una taula rodona en la qual es presentaran i es debatran en comú alguns dels reptes i les oportunitats de la gestió de les col·leccions numismàtiques als museus.
Activitat amb aforament limitat i inscripció obligatòria.
Per a més informació sobre el curs, programa i inscripcions cliqueu aquí.
Sant Hilari d’Abrera, situat sobre una de les terrasses del marge dret del riu Llobregat és de gran interès geològic, arqueològic, històric i ecològic. Les actuacions dutes a terme al jaciment, es van iniciar a 2017, sota l’impuls de l’Ajuntament d’Abrera, i està inclòs, ara, en el marc dels projectes quadriennals de recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat [ECLOC/Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sidilianum, Sancti Hilarii de Breda, Olerdola, 2022-2025]. Les diverses intervencions arqueològiques dels últims anys, de la mà de la geologia, hidrologia, química i la conservació i restauració, així com d’un intens buidatge de les fonts textuals, fan que disposem, a hores d’ara, d’un seguit d’evidències i resultats de dilatada cronologia, des de finals de segle II dC fins a segle XIV. La seqüència estratigràfica i constructiva, amb les datacions radiocarbòniques i les de luminescència òptica estimulada, permeten caracteritzar diversos moments d’ocupació. La primera evidència correspon a un establiment romà de tipus termal d’aigües mineromedicinals, en ús entre el segle II dC i inicis de segle V. El conjunt termal, en una segona fase, va ser amortitzat per una aglomeració medieval i una església. El petit edifici eclesiàstic es construeix directament sobre el frigidari, i tot i tenir diversos moments constructius i ornamentals, és a la segona meitat de segle XII quan és dotat d’un programa pictòric d’alta qualitat, i a ple segle XIV, a l’eix central de la nau, s’insereix una sepultura privilegiada.
En aquestes jornades, centrades en el treball conjunt entre arqueologia i arquitectura, es divulgaran casos d’èxit en el tractament i la conservació del patrimoni cultural de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès.
Els recents treballs arqueològics realitzats amb motiu de la urbanització del recinte fabril de can Batlló (Sants-Montjuïc, Barcelona), promoguda per l’Ajuntament, han permès documentar una dilatada ocupació d’aquest sector del pla de Barcelona. La presència d’un enterrament d’un context cronològic de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e evidencia una primera ocupació d’aquest territori que s’anirà densificant al llarg dels segles i que també, trobem reflectida en diversos indicis de l’època del bronze i del món ibèric. L’àrea intervinguda es troba a pocs metres de la vil·la romana de Nostra Senyora del Port i amb la present intervenció, s’han ampliat les dades sobre la seva extensió, fases d’ocupació i els usos del sòl. Les evidències d’època medieval i moderna, tot i ser més puntuals, consoliden un territori pròxim a Montjuïc amb camps de conreu que es veuran intensificats en època contemporània amb àmplies zones agrícoles i estructures de reg relacionades amb el canal de la Infanta. Els estudis bioarqueològics realitzats permeten estudiar l’ús dels recursos naturals, aprofundint en la història del paisatge vegetal barceloní i en aspectes quotidians.
