Amb data 27 de setembre de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, al terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 29 de setembre de 2022, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L’entorn de protecció que engloba els conjunts amb pintures rupestres Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó es localitza al terme municipal de Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà.
Els tres jaciments se situen al vessant esquerre del barranc del Llort, en un llarg tallat que forma, en alguns llocs, petites concavitats poc profundes, on es localitzen els conjunts pictòrics. A la part alta del barranc es localitza el conjunt de Mas d’en Ramon d’en Bessó i, uns 750 m aigües avall, passats uns 100 m del mas del Llort, es localitzen els conjunts de Mas d’en Llort i del Portell de les Lletres, situats a pocs metres de distància entre si.
El conjunt de Mas d’en Ramon d’en Bessó ocupa un sector de paret de 3,60 m, en els quals es troben representades 15 figures d’estil naturalista o llevantí. Cal destacar l’existència d’un bòvid de grans dimensions integrat en una escena de cacera. També cal assenyalar els petits elements cruciformes, que algun autor interpreta com a possibles aus o insectes, que configuren uns elements poc habituals en la temàtica de la pintura llevantina. L’orientació del fris amb pintures és cap al SE.
El conjunt de Mas d’en Llort es troba a un fris situat a l’interior d’un petit abric i està format per 10 figures, entre les quals s’inclouen figures humanes —un arquer— i animals d’estil naturalista o llevantí —caprins, una cérvola o cabra—, així com unes barres i una representació humana d’estil esquemàtic.
El conjunt del Portell de les Lletres està format per 18 figures d’estil esquemàtic-abstracte, com ara barres, semicercles i altres de morfologia indeterminada. Destaca la figura 3, un semicercle radiat que representa la imatge del logotip de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI).
Justificació de l’entorn de protecció
L’any 1998 es va incloure l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.
Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.
Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.
Per delimitar l’entorn de protecció dels conjunts, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.
Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.
En el cas dels conjunts amb pintures rupestres de Mas d’en Llort, El Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, el model d’entorn es correspon amb abrics situats en barrancs petits o mitjans, que presenten una visibilitat limitada. Malgrat tot, cal assenyalar que la visibilitat des dels conjunts de Llort i Lletres és molt més àmplia, en incloure una part de la visual del barranc de la Vall. En aquests casos, l’entorn de protecció delimitat inclou els dos vessants del barranc, des de la capçalera fins a arribar a la vall principal.
El polígon configura una àrea irregular de 100 vèrtexs, que abasta l’entorn orogràfic i visual dels tres abrics. Aquest entorn, que inclou les zones delimitades com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 65 ha aproximadament, que abasta bona part del barranc del Mas d’en Llort, des del seu naixement, a la confluència dels barrancs de la Font Jordana i la Font d’en Garró, fins passats uns 200 m dels conjunts rupestres de Mas d’en Llort i El Portell de les Lletres, al tram final del barranc. Així mateix, s’inclouen ambdós vessants del barranc. En el vessant esquerre del barranc, on se situen els abrics amb pintures, l’entorn arriba fins a la carena; i en el vessant dret, l’entorn arriba fins a la línia que marca la cota 925, en la part alta i central del barranc, i en la línia que marca la cota 875, en el tram final del barranc. En queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsol de la zona delimitada
Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic inicia les declaracions dels entorns de protecció dels conjunts de pintures rupestres Patrimoni Mundial de les comarques de Tarragona. D’aquesta manera dona compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i continua treballant en la protecció del patrimoni cultural català.
| Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf|
Les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, iniciades el 2010 i amb caràcter biennal, volen ser un punt d’encontre per a totes aquelles persones interessades en conèixer, viure i compartir el patrimoni cultural de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès des de la vessant més professional, científica, acadèmica, i també per als afeccionats a l’arqueologia i a la història en general.
Les recents obres de remodelació i ampliació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) comportaren, entre d’altres, l’enderroc de Cal Pa i Figues, un immoble adossat entre el Palau Reial de Vilafranca (segle XIII) i l’antiga capella gòtica de Sant Pelegrí (segle XIV), part també del museu. El control arqueològic d’aquests treballs ha permès caracteritzar l’evolució dels usos d’aquest espai des dels moments de la fundació de la vila fins a l’època actual. Hi destaca per la seva significació històrica, l’extensa zona funerària que s’hi va estendre entre els segles XIII i XV. S’hi han documentat un total de 119 inhumats en 74 unitats funeràries. Hi trobem, d’una banda, un grup de 16 tombes, datables a partir de la segona meitat del segle XIII, situades en una porció de terreny al fons del solar, el qual havia estat una zona de sitges d’emmagatzematge, pous i horts. Únicament un parell de tombes es troben adjacents a la capella dels Trinitaris. D’altra banda la majoria de les tombes es troben concentrades en l’antic espai d’un corraló adjacent al Palau Reial. En aquest àmbit, si bé la major part de tombes són individuals, en fossa simple, 11 són dobles i 2 són d’inhumacions múltiples. Una consisteix en una fossa en la qual s’hi van arrenglar i superposar 6 individus. L’altra és una sitja excavada en la zona central del corraló amb un total de 28 individus disposats en 12 nivells successius. Aquesta inhumació col·lectiva va ser datada en la 2a meitat del segle XIV, període que coincideix amb la gran epidèmia de la Pesta Negra. Finalment, una desena de tombes, algunes possiblement ja del segle XV, s’estenien més enllà d’aquest àmbit fins l’antiga zona de pous i horts. A partir d’aquest segle va perdre la funció de necròpolis i va tornar a esdevenir un espai d’activitats domèstiques i productives.
Ja fa més de 20 anys del darrer Col·loqui del Vi a l’Antiguitat celebrat al Museu de Badalona el 1998. La recerca sobre la producció del vi i la seva comercialització ha continuat amb novetats significatives gràcies a l’adopció de metodologies modernes, desenvolupament de noves línies de recerca i sobretot, amb la incorporació d’una nova generació d’investigadors ben preparats.
Les Jornades seran, com fa ja 30 anys, una ocasió de trobada per conèixer que s’ha fet en l’àmbit del patrimoni arqueològic de les comarques de Girona en els darrers dos anys tant en els jaciments amb una recerca consolidada com en les noves troballes; seran també una ocasió de debat que hauria d’enriquir els coneixements que tenim d’aquest patrimoni, des del treball de camp fins a les tasques posteriors de conservació, restauració, museïtzació…
Una de les figures més importants del municipi d’Olèrdola en el període anomenat Edat Mitjana és Mir Geribert, un noble de l’antic Comtat de Barcelona i de “sang comtal” (els seus pares eren el vescomte Geribert i Ermengarda, la filla del comte Borrell II).