“Defensant la plaça!”, una nova activitat del MNAT pel cap de setmana

Image (1) defensat-MNAT.jpg for post 21880El proper diumenge 4 d’octubre a les 11,00h començarà una nova edició del programa “Vine al museu en família! Pots fer una gran descoberta! 2015-2016”, organitzat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, que proposa un seguit d’activitats adreçades al gran públic.

Enguany el programa s’inicia amb l’activitat: “Defensant la plaça!”, que es realitza en el marc de l’exposició temporal Deltebre I. La història d’un naufragi. Un episodi del setge i de l’ocupació de Tarragona (1811-1813)”. L’activitat ha estat concebuda per donar a conèixer la situació de Tarragona durant el setge i l’ocupació francesa de 1811 a 1813. Comptarà amb una actuació, realitzada a la Plaça del Rei i oberta a tothom, de la Milícia Urbana de Tarragona, i amb uns tallers simultanis, en els quals els participants podran conèixer i practicar alguns aspectes relacionats amb la vida  de la societat de Tarragona d’aquesta època.

Aquesta és una de les activitats gratuïtes organitzades pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona en col·laboració amb el Projecte Tarragona 1800.

LLoc: Museu Arqueològic de Tarragona, Plaça del Rei, 5, Tarragona.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Acte d’homenatge a Ana M. Muñoz Amilibia al museu de la Universitat de Murcia

Image (1) Ana-Maria1.jpg for post 21948El proper dilluns 5 de setembre a les 19,00h se celebrarà a la Sala d’Actes del museu de la Universitat de Múrcia l’acte d’homenatge a la Doctora Ana María Muñoz Amilibia: “Protagonistas de nuestra historia: Muñoz Amilibia. A propósito de los cien años de la Universidad de Murcia”.

Ana M. Muñoz Amilibia (San Sebastián, 1932) es va doctorar en Prehistòria l’any 1964 amb una tesi que marcà una fita en els estudis sobre el neolític. Amb el temps la professora Muñoz Amilibia va esdevenir  en una de les màximes especialistes de la cultura neolítica a Europa. Va ser professora agregada a la Universitat de Barcelona. En 1975 guanya per oposició la càtedra d’Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica de la Universitat de Múrcia (1975-1990), i es va convertint en la primera dona d’Espanya que va ocupar una càtedra d’aquesta disciplina. La seva fructífera tasca a Múrcia va servir per crear una Escola d’Arqueologia pròpia. Entre 1990 va guanyar la càtedra de Prehistòria de la Universidad Nacional a Distancia en Madrid.

| Descarregueu el programa clicant aquí |

Excavacions arqueològiques a la plana de l’Alt Empordà: el jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós, Alt Empordà

Vista en un moment important del descobriment de l’edifici grec. Fotografia: Equip Mas castellar
Vista en un moment important del descobriment de l’edifici grec. Fotografia: Equip Mas castellar

A partir del proper dilluns 5 i fins al dia 24 d’octubre es reprenen els treballs arqueològics al jaciment de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà), un enclavament grec dins del territori indígena empordanès. Les excavacions estan finançades per la Diputació de Girona (finançament), l’Ajuntament de Pontós (recolzament logístic) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (finançament i recolzament cultural).

Des que es van iniciar les excavacions programades l’any 1991 s’han documentat 5 fases d’ocupació corresponent a 5 poblacions diferents, totes elles dins l’època ibèrica completa, iniciada a finals del s. VII aC fins a principis del s. II aC.

En les darreres campanyes d’excavació s’ha localitzat una d’aquestes ocupacions, que correspon a un moment molt important de les relacions comercials entre els indígenes i la colònia grega d’Empúries (s. V aC), fet que va repercutir en la vida urbana i camperola de l’Empordà, amb l’organització del territori i l’acumulació d’excedents agrícoles sense precedents.

Prova d’això és que s’està posant al descobert un edifici singular d’uns 140 m², amb un patró completament diferent i de forta influència mediterrània. La magnitud de l’edifici compensa també la troballa de materials de diferents procedències: grega, cartaginesa, púnica, així com del Sud de França, Itàlia i de la Península Ibèrica. Aquest edifici fou derruït per un incendi, en un moment de conflictes interns, i a sobre d’ell es va implantar un poblat fortificat, un fet freqüent als poblats que coneixem en el territori. Aquest poblat fortificat va tenir una durada molt curta (principis del s. IV), i les bones relacions comercials es van tornar a implantar en el territori empordanès fins el seu abandonament a principis del s. II aC.

El jaciment de Mas Castellar de Pontòs serà objecte d’una de les xerrades del proper cicle de la Tribuna Arqueologia 2015-2016.