Mes: gener de 2015

El Museu de Viladecans obre les seves portes

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Ca-nAmat.jpg for post 19337El passat dissabte 24 de gener a la tarda es va obrir al públic Ca n’Amat, que amb l’ermita de Sales i les sales d’exposició de la Torre-roja i la Torre del Baró forma el Museu de Viladecans. Es tracta d’un immoble construït l’any 1848 sobre un edifici anterior del segle XVIII que és un magnífic exemple de casa rural benestant. La planta baixa, que acollia la cuina i els elements relacionats amb les activitats agrícoles de la finca com sitges i cups, és la inaugurada recentment.

Resta per a una fase posterior l’adequació museística de la primera planta, que a partir del mobiliari original permetrà conèixer la vida quotidiana d’un gran propietari local a mitjan segle XIX. La inauguració d’aquest equipament municipal ha estat possible gràcies a la generositat de la senyora Eulàlia Amat Targa, qui va cedir l’any 1995 la casa a l’ajuntament de Viladecans amb la condició que es destinés a usos culturals.

A la planta baixa de Ca n’Amat els visitants poden contemplar un gran nombre d’objectes testimoni de les diferents fases de l’ocupació humana de Viladecans, des dels primers pobladors fins a la realitat actual, mostrant les activitats relacionades amb l’explotació agrícola del territori i la implantació d’indústries que van caracteritzar la història recent del Baix Llobregat.

La Sala del Celler és el punt d’informació i introducció del Museu, amb un espai per a tallers didàctics i xerrades. Al pati d’accés es mostren elements de l’època preindustrial, lligats al món agrícola i diverses fites. La Sala Joan Amat, en honor al propietari que va reformar l’edifici a mitjan segle XIX, acull una mostra permanent d’elements singulars, amb audiovisuals i interactius sobre la història de la ciutat i del propi edifici. La Sala dels Cups s’anomena així perquè se n’hi van trobar quatre durant les obres que ara són a la disposició de ciutadania i visitants d’arreu en aquesta sala. Pel que fa a l’espai dedicat al segle XIX, se singularitza amb la Cuina, adaptada de forma museogràfica al seu aspecte en aquella època i que introdueix en un passeig històric per l’alimentació en aquesta zona deltaica de la comarca. A més, l’hort de la casa hi estarà vinculat per fer tallers sobre aquest àmbit.

Entre els materials arqueològics que es poden contemplar exposats a Ca n’Amat hi ha un molar i una defensa de mamut procedents de la riera de Sant Llorenç, un cep d’àncora i un lingot de plom romans de la zona d’ancoratge de les Sorres, fragments d’àmfores romanes fabricades a Viladecans amb la marca de terrisser Primus, un fragment de gran gerra romana amb grafits amb la seva capacitat d’emmagatzematge i la figura de terracota d’una orant procedents de l’ermita de Sales, i objectes i terrissa medieval i moderna de la Torre del Baró.

Programa d’activitats educatives de l’’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

xarxesDeixa un comentari

Image (1) banner_activitats_1t_2015.jpg for post 19329L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont – ICP ha programat un seguit d’activitats educatives adreçades a tots els públics que s’estendran al llarg dels mesos de gener a juliol de 2015.

La propera activitat proposada, que està programada pel 14 de febrer, dissabte, és: “Carnaval al Museu. Vine disfressat i entra de franc al Museu”.

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic”

xarxesDeixa un comentari

Conferència “Exploracions recents de jaciments permotriàsics de Catalunya i presentació de la carta paleontològica dels períodes permià i triàsic”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 28 de gener de 2015, 19:00h

Conferenciants: Josep Fortuny i Albert Vidal
Moderador: Àngel Galobart

Els jaciments continentals del permià i el triàsic, d’una antiguitat d’entre 250 i 230 milions d’anys, són de restes fòssils de rèptils, molt importants perquè són les primeres referències d’animals vertebrats terrestres. Els jaciments marins del triàsic mitjà comprenen 4 jaciments, tres dels quals poden ser considerats fossil-lagerstätten pel gran nivell de preservació de les seves restes: Alcover – Mont-ral, Móra d’Ebre i Collbató.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Fortuny sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Què és això del Permià i el Triàsic?  Com era la Terra en aquells temps?

El Permià i el Triàsic són dos períodes geològics amb una cronologia de 300-250 milions d’anys en el cas del Permià i de 250-200 milions d’anys en el cas del Triàsic. Durant el Permià els continents es trobaven units en el supercontinent Pangea i és durant el Triàsic que s’inicia el trencament dels continents. A finals del Permià es va produir la major de les extincions que han succeït al planeta provocant la desaparició de més del 90% de les espècies. Serveixi com a comparació que a finals del Cretaci, amb la desaparició dels dinosaures, aproximadament un 50 % de les especies de vida varen desaparèixer. En altres paraules, a finals del Permià per ben poc la vida desapareix del planeta. Afortunadament, els supervivents varen poder repoblar el planeta durant el Triàsic i a finals d’aquest període un grup d’animals, els dinosaures, varen començar el seu regnat.

  • –   Una extinció en massa, qui habitava el planeta abans i després d’aquesta extinció?

Durant el Permià els ecosistemes eren especialment rics i diversos: amfibis, alguns amb formes que recordarien els actuals cocodrils, rèptils, tals com els pareiasàurids (animals de mida gran i cuirassats) o els capthorinids, un grup de petits rèptils semblants a llangardaixos però amb diverses fileres de dents. Tanmateix, també eren molt abundants els sinàpsids, el grup predecessor dels actuals mamífers. Però la majoria d’aquests animals varen desaparèixer a finals del Permià per causes actualment en debat, tals com la caiguda d’un meteorit, una intensa activitat volcànica o ambdós factors. Posteriorment a aquesta extinció en massa, els grups supervivents, uns pocs grups d’amfibis, rèptils i sinàpsids ocupen els nínxols ecològics buits i es diversifiquen. El Triàsic és un moment clau on apareixen grups que perduren  avui dia, amb l’aparició de  les primeres granotes,  les tortugues o els primers grups de llangardaixos, però sens dubte, el grup que millor aprofita aquests nínxols buits són els parents dels actuals cocodrils: els arcosaures, aconseguint una gran diversificació i en especial el grup més famós d’arcosaures: els dinosaures.

  • Quin registre fòssil  en tenim a Catalunya? Que aporten els jaciments catalans?

A Catalunya hi ha abundants afloraments del Permià i el Triàsic. Tots els afloraments del Permià es coneixen als Pirineus, alguns d’ells corresponents al Permià més primerenc i d’altres a un Permià tardà. Aquest Permià tardà segurament correspon als darrers moments abans de la gran extinció en massa succeïda a finals d’aquest període i són de gran valor per entendre com eren els ecosistemes abans de la gran extinció. En canvi, el Triàsic aflora tant als Pirineus com a altres punts, tals com els Catalànids (Serralada Costanera Catalana) i és especialment ric el sector del Montseny. En total estan catalogats fins a 31 jaciments corresponents a aquests períodes, sent alguns coneguts des de fa dècades, però un bon grapat han estat descoberts en els darrers 5-10 anys. Desgraciadament, el nombre de jaciments, especialment del Permià però també del Triàsic, a la resta de la Península Ibèrica i al Sud d’Europa és escàs, i de fet el nombre de jaciments a Catalunya es considera alt. S’ha de destacar que durant aquells períodes la Península Ibèrica ocupava una posició latitudinal pròxima a l’equador. Es coneix força be el registre fossilífer a les latituds més altes i baixes del planeta (tals com Rússia o Sud-Àfrica), però es desconeix en les zones del centre de Pangea. Per aquest motiu, les  troballes que es realitzen a Catalunya són de gran valor per entendre com va succeir aquesta gran extinció en massa a la zona central de Pangea i alhora entendre com es varen recuperar els ecosistemes i quins mecanismes poden explicar la seva recuperació faunística i del ecosistema.

  • Qui està realitzant les noves intervencions? Què s’ha trobat en els darrers anys de campanya?

S’estan realitzant noves campanyes d’exploració d’ençà l’any 2008 i fins l’actualitat. Aquestes intervencions estan liderades per membres del Institut Català de Paleontologia M. Crusafont i del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes campanyes han permès localitzar nous jaciments, la seva prospecció i excavació així com també continuar excavant i estudiant jaciments coneguts històricament, com el de Mora d’Ebre, el Tagamanent o el de Ribera d’Urgellet. Aquestes noves intervencions han permès recuperar restes directes (tals com dents o restes òssies en el cas de jaciments continentals) o espècimens en molt bon estat de preservació (en el cas de peixos en jaciments marins) així com també un important nombre de jaciments d’icnites, es a dir, de petjades fòssils que ens permeten conèixer la presència dels diferents grups i el seu mode de vida.

El projecte de la pel·licula “Lemnos”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) Lemnos.jpg for post 19280El Director de cinema, Alejandro Lorenzo Lledó, està preparant per aquest any 2015 la realització de la pel·lícula “Lemnos”, un projecte basat en l’adaptació al cinema de la tragèdia grega “Filoctetes” de Sòfocles. Té la seva argumentació a la mitologia grega i explica la missió que va decidir la guerra de Troia, mai abans portada al cinema. Suposarà la primera tragèdia grega del cinema espanyol i també la primera pel·lícula que se situa dins del context de la guerra de Troia.

En paraules del mateix director de la pel·licula: “Nos disponemos a hacer una obra rigurosa y de calidad y a la vez hacer uso de las enormes posibilidades del cine. Hemos reunido a unos actores y a un equipo técnico de primer nivel. El objetivo que nos guía es hacer una obra rigurosa con los textos clásicos y la mitología, alejándonos de la mayoría de las propuestas cinematográficas que en los últimos años se han hecho sobre temática griega. Además queremos cubrir el enorme vacío del cine español en cuanto a adaptaciones de clásicos griegos, más aún con “Filoctetes” que no se ha llevado antes al cine en ningún otro país. Y no sólo seremos respetuosos con la tragedia y la tradición mitológica, sino también con la historia. Nos hemos documentado ampliamente sobre la civilización micénica y basándonos en hallazgos arqueológicos mostraremos por primera vez en cine como era realmente un guerrero de la Edad de Bronce, con su vestimenta, armadura, peinados, etc.”

| Per a més informació sobre l’evolució de la producció de “Lemnos” cliqueu aquí |

Presentació del llibre: “Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà”

xarxesDeixa un comentari

Image (1) llibre-Aeso.jpg for post 19286El proper dissabte 24 de gener a les 18,30 hores està previst que se celebri al cafè Modern d’Isona la presentació del llibre: “Aeso, d’oppidum ibèric a municipium romà”, Premi memorial Josep Barberà i Farràs, 11a edició. L’acte anirà a càrrec de Maria Àngels Petit, Presidenta de la Societat Catalana d’Arqueologia.

A continuació, tindrà lloc la xerrada: “Què sabem d’Aeso i el seu territori?”, que impartiran els autors guardonats Ignasi Garcés i Teresa Reyes.

Curs de formació adreçat al professorat sobre arqueologia de la infantesa

xarxesDeixa un comentari

“Arqueologia de la infantesa. Vida i mort” és el curs de formació gratuïta del professorat que, per vuitena edició, organitza l’ICAC amb el Camp d’Aprenentatge de Tarragona (CdA). Aquest curs, que consta de 30 hores lectives i pràctiques, tindrà lloc a la sala d’actes de l’ICAC del dilluns 2 al dissabte 7 de febrer del 2015. L’últim dia, a les instal·lacions del Complex Educatiu de Tarragona.

Està adreçat al professorat dels centres d’educació primària i secundària interessats tant en arqueologia com didàctica. També és un curs obert als estudiants de Ciències de l’Educació i al públic en general.

| Per descarregar el programa complet i accedir a les inscripcions, cliqueu aquí |

Conferència: “3D city models”, a l’ICGC

xarxesDeixa un comentari

El proper dijous 22 de gener tindrà lloc a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Parc de Montjuïc, Barcelona) la conferència: “3D city models”, a càrrec del Professor Dr. Thomas H. Kolbe de l’Institut fúr Geodäsie, Geoinformatik und Landmanagement, Universitat Tècnica de Munic. La conferència serà en anglès. L’acte començarà a les 11,15hores, i la conferència està prevista a les 12,00h

Els models 3D de ciutats són ja una realitat que permet representar, explorar, gestionar i analitzar múltiples aspectes urbans. Els models 3D de ciutats permeten integrar visualment, en un únic entorn, geoinformació heterogènia creant i gestionant espais d’informació complexa de les nostres ciutats.

El Professor Dr. Thomas H. Kolbe és internacionalment reconegut en la seva recerca en l’àmbit del desenvolupament de mètodes per a la monitorització espacial, temporal i semàntica de l’entorn. Les àrees on més ha destacat el Prof. Dr. Kolbe són: ciutats 3D virtuals i models de paisatge, modelat de sistemes de ciutat, smart cities, bases de dades 3D, sistemes de geoinformació 3D, simulacions i navegació en interiors.

Atès l’aforament limitat de la sala, és indispensable inscriure’s prèviament.

| Podeu inscrivir-vos clicant aquí |

Obituari: Prim Bertran i Roigé, professor titular de la Universitat de Barcelona

xarxesDeixa un comentari

Prim Bertran i Roigé, professor titular d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona, va morir a Barcelona el passat 29 de desembre del 2014, als 66 anys acabats de fer.

Nascut el 1948 a Bellcaire d’Urgell, Prim Bertran i Roigé va realitzar els seus estudis a la Universitat de Barcelona, i els va ampliar a Itàlia, on es va doctorar l’any 1976 a la Universitat de Bolonya, especialitat d’Història Medieval.. El mateix any es va incorporar com a professor encarregat de curs a l’Estudi General de Lleida, aleshores delegació de la Universitat de Barcelona, i des del l’any 1985 va exercir la docència com a professor titular a la Universitat de Barcelona, fins a l’actualitat.

La seva aportació a la història medieval és amplia, abastant temes com ara l’estudi dels Ordes Militars, la fiscalitat medieval eclesiàstica, o la història dels jueus a la Corona d’Aragó. Tanmateix, una part important de la seva recerca estava centrada en la història del Bisbat i del Comtat d’Urgell, d’on era fill.

Com a deixeble i col·laborador directe del Dr. Manel Riu, fins els anys 90 va participar activament en algunes de les excavacions arqueològiques programades des del Departament d’Història Medieval de la UB. També va participar en diversos projectes internacionals sobre ceràmiques medievals (Université d’Aix-en-Provence) i etnoarqueologia experimental (URA-3 de Lyon).

Encara que a l’actualitat no es dediqués directament a l’arqueologia medieval, el llegat del seu mestre va ser prou fort com per a que tingués sempre en compte les fonts arqueològiques al costat de les fonts escrites per a la interpretació històrica.

Els seus estudis en relació amb l’església medieval el portaven a fer freqüents estades a Roma, per tal de consultar la documentació catalana conservada a l’Archivio Vaticano. Des de fa temps, aquest coneixement directe de l’iItalià el va portar a organitzar un viatge anual amb estudiants universitaris de la UB, amb qui compartia el seu gust per l’art, l’arquitectura, els documents i les restes medievals.

D’entre els seus nombrosos articles i llibres, en destaquem les darreres publicacions: “El Comtat d’Urgell i el Compromís de Casp. Dynastic ruptures and legitimacy in the Middle Ages”, Universitat de Lleida, Lleida 2014.- “El Cisma d’Occident en la política del rei Martí. Sisè Centenari de la mort del rei Martí l’Humà”, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2014.- “Estudis sobre Vilagrassa i el Romànic tardà a les terres de Lleida”, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 2012.- “L’Església catalana en el marc del Concili de Perpinyà (1408-1409)”, Revue d’Études Roussillonaises, 2010.- Ermengol d’Urgell (1010-1035). “L’obra d’un bisbe del segle XI”, La Seu d’Urgell-Andorra 2010.- “El bisbat de Lleida i les seves relacions amb el Papat”, Pagès Editors, Lleida 2008.

Recull bibliogràfic, desembre 2014

xarxesDeixa un comentari


Image (1) recull-bibliogràfic.jpg for post 17350Ja teniu disponible el núm. 22, corresponent al mes de desembre de 2014, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

Segon Simposi. Taller Internacional en Conservació de Col·leccions d’Història Natural

xarxesDeixa un comentari

_______________________________________________________________________________________ El Centre de Restauració i Interpretació Paleontológica – CRIP dels Hostalets de Pierola, Barcelona acollirà el segon Simposi Internacional de Conservació-Taller de Col·leccions d’Historia Natural, que se celebrarà del 6 al 9 de maig d’enguany a Barcelona.

En l’organització d’aquesta segona edició, el CRIP tornarà a col·laborar junt amb el Museu Nacional Smithsonian d’Història Natural de Washington, el Museu Nacional de Escòcia de Edimburg i el Museu Nacional d’Història de Londres.

El propòsit principal d’aquesta trobada és aprofundir en tots ela aspectes relacionats amb la protecció y conservació de las col·leccions d’història natural.