Demà dissabte 13 de desembre a les 19,30 hores està prevista la conferència: “Filar i teixir el peplos d’Atenea: treballs de dones a l’Atenes clàssica”, a càrrec de la Doctora Maria Dolors Molas Font, de la Universitat de Barcelona.
La xerrada, que tindrà lloc al Camp de les Lloses (c/ Pau Casals, 2, de Tona), aborda la temàtica de les dones en el passat i el present des d’una perspectiva de gènere.
Ja teniu disponible el núm. 21, corresponent al mes de novembre de 2014, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.
El proper dimecres dia 10 de desembre a les 19,30h se celebrarà a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (plaça de la Catedral s/n, de Lleida), la presentació oficial del primer número de Shikar, Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
A l’acte intervindran Pau Cabré, President del Consell Comarcal del Segrià; Josep Borrell, Director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida; Maria Jesús Llavero, Presidenta del CECS, i Quintí Casals, Director de Shikar.
El proper divendres 5 de desembre 17,00 hores a la UPF està programat el seminari: “Steppe nomads and their dogs: a crucial bond”, a càrrec de Francesca Lugli, investigadora de la Societat Italiana per l’Etnoarqueologia, que en la seva recerca explora les relacions entre els gossos i les poblacions pastorals en zones de condicions climàtiques extremes.
A partir de l’estudi de poblacions actuals que habiten les estepes de Mongòlia i Sibèria, la xerrada mostrarà una aproximació inter-disciplinar basada en l’etnoarqueologia per investigar les dinàmiques que van afavorir la domesticació de cans i entendre el seu paper en grups nòmades, especialment en aquelles àrees en què la vida pastoral està amenaçada per espècies predadores com els llops.
Lloc: Universitat Pompeu Fabra, Campus de la Ciutadella, Ramon Trias Fargas, 25‐27, edifici Mercè Rodoreda, Aula 24.023
| Per a més informació cliqueu aquí |
Durant els dies 20, 21 i 22 de març de 2015 se celebrarà a Sant Andreu de Palomar (Barcelona) el Congrés “Història local, l’estat de la qüestió”, organitzat pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, la CCEPC, Tot Història Associació Cultural, Taller d’Història de Gràcia i Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa.
L’objectiu d’aquest Congrés, emmarcat en l’Any Clapés, és reflexionar sobre la situació actual de la història local: com han influït les tecnologies de la informació en la recerca i difusió de la història local, quins són els protagonistes de la història local en l’actualitat, quines són les línies principals de recerca avui en el marc de la història local, quina presència té la història local en l’ensenyament, i altres questions relacionades amb aquesta temàtica.
El proper dijous 4 de desembre de 2014 a les 8 del vespre, a la sala d’actes del Museu de Granollers, està prevista la xerrada: “La ciutat ibèrica de Lauro: darreres novetats de l’excavació del jaciment del Puig del Castell de Samalús”, a càrrec de l’arqueòleg Marc Guàrdia.
Aquesta ponència, que organitza el Centre d’Estudis de Granollers, presenta els principals resultats del projecte de recerca del jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús, portat a terme gràcies a la concessió de la 17a Borsa d’Estudis Memorial Joan Camps. L’estudi del material trobat en les excavacions dels darrers anys ha permès caracteritzar l’abast cronològic d’aquest poblat ibèric i fer una primera avaluació de la seva importància econòmica. Els treballs de documentació topogràfica han permès presentar la primera planimetria del jaciment i posar de manifest la singularitat i importància del sistema defensiu del poblat, un dels aspectes més rellevants del Puig del Castell. D’altra banda, la documentació exhaustiva de les monedes ibèriques de la seca de Lauro arreu han permès traçar la seva àrea de dispersió i plantejar la hipòtesis del seu centre emissor. Tot plegat són arguments de pes que ens ajuden a identificar el poblat del Puig del Castell de Samalús amb la ciutat, llargament cercada, de Lauro.
Els propers dies 10, 11 i 12 de desembre de 2014 se celebrarà a la Residència d’Investigadors del CSIC (c/ Hospital, 64 de Barcelona) el Seminari Interdisciplinar de Discussió: ”La reproducción tiene historia: aproximaciones al origen de la regulación de la reproducción”.
Aquestes jornades estan concebudes com a seminari de discussió sobre la importància de la gestió social de la reproducció en les societats prehistòriques. Es vol debatre especialment la manera d’abordar des de l’arqueologia aquesta qüestió que es considera essencial per a la comprensió del desenvolupament i el canvi en les societats des del paleolític superior. Dividit en sessions al llarg de tres dies, el seminari és obert, i els ponents en cada taula exposaran breument el seu punt de vista sobre el tema i, seguidament s’obrirà el debat al públic.
El seminari s’inaugurarà el dia 10 a les 17,00h, i a continuació s’impartirà la conferència de benvinguda: “Les théories et l’imaginaire de la reproduction préhistorique dans l’histoire des sciences”, a càrrec de Claudine Cohen (EHESS).