Conferència “Intervencions arqueològiques a la pedrera romana del Mèdol (Tarragona)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de març de 2014, 19:00h
Conferenciants: Anna Gutiérrez i Jordi López
Moderadora: Isabel Rodà
La pedrera del Mèdol és la més gran i també la més coneguda de l’extensa llista de pedreres del l’antic territori de Tàrraco. Inclosa en la llista de monuments de Patrimoni Mundial per la UNESCO, l’any 2013 ha estat objecte d’un projecte de rehabilitació en el marc del qual s’hi ha efectuat una completa topografia i s’hi han fet, per primer cop, un seguit de sondejos arqueològics. Es presentaran els resultats que aporten dades noves que ajuden a tenir una visió més exacta de com funcionava aquesta enorme pedrera d’on sortí gran part de la matèria primera per construir els grans monuments de Tàrraco.
| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva propera xerrada.
- Quin balanç feu de les intervencions dutes a terme al Mèdol?
Molt positiu! D’entrada, es tracta de la primera vegada que es duen a terme excavacions arqueològiques, encara que d’una extensió molt limitada, a l’interior del Clot del Mèdol, cosa que ja de per sí és un gran pas endavant, però a més els resultats obtinguts han superat les nostres expectatives en tots els sentits, i ens han permès obtenir dades de primera mà sobre punts concrets de la pedrera que ens aclareixen, no només aspectes cronològics, sinó també com funcionava la pedrera romana a nivell organitzatiu. Però, a més, també per primer cop, tenim una planimetria detallada de tots els fronts de pedrera, tant del Clot i la zona que quedà al descobert arrel de l’incendi de 2010, com de les àrees a oest i nord del Clot, que encara amaguen nombrosos fronts d’extracció que també formen part d’aquesta pedrera tan gran que és el Mèdol.
- Alguna troballa singular o aspecte que destaqueu?
Uf, val a dir que hem tingut unes quantes sorpreses i es fa difícil triar-ne una… Potser el que no ens esperàvem gens era el gran volum de resquills, blocs trencats i dipòsits de restes de talla en general que cobreixen el sòl de treball de la pedrera, que es troba a 4 metres per sota el nivell actual, cosa que implica un major volum d’extracció de pedra del què fins ara es calculava. A més, ara sabem que la zona central del Clot ja tenia l’aspecte amb què ara el coneixem (una gran espai profund amb l’Agulla al centre) a l’entorn del canvi d’era gràcies la datació per C-14 de restes trobades a la base de l’Agulla.
- Què aporta la pedrera del Mèdol al coneixement de la Tàrraco romana?
Doncs molt! No hem d’oblidar que d’aquí en sortí la major part de la pedra per construir la ciutat i que, per tant, el lligam entre aquesta pedrera i la ciutat és molt estret. Entendre bé com funcionava i es gestionava el treball d’aquesta pedrera així com identificar els mecanismes a través dels quals els blocs arribaven al seu destí és una peça fonamental per entendre una part molt important de l’explotació dels recursos naturals del territorium de Tàrraco i, en aquest cas, d’una matèria prima (la pedra) fonamental per el desenvolupament urbà i la monumentalització d’una ciutat que, pel seu estatus de capital provincial, necessitava uns edificis i infraestructures adequades a la seva categoria.
