El 25 i el 26 de novembre de 2022 arriba la primera edició d’Arqueotònic, les jornades d’arqueologia i d’arquitectura del patrimoni de Tarragona, que tindran lloc a Tarragona i a Forès.
Les jornades estan organitzades pels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Forès.
En aquestes jornades, centrades en el treball conjunt entre arqueologia i arquitectura, es divulgaran casos d’èxit en el tractament i la conservació del patrimoni cultural de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.
Els objectius són donar a conèixer el patrimoni cultural des del punt de vista del patrimoni arqueològic i del patrimoni arquitectònic, mostrar el treball integrat en arqueologia i arquitectura en béns patrimonials i experimentar vivencialment espais patrimonials.
Els dies 24 i 25 de novembre de 2022 se celebraran al Monestir de Pedralbes les primeres jornades sobre jardins claustrals a Catalunya, organitzades pel Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes en col·laboració amb la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Aquestes jornades tenen com a objectiu donar a conèixer i debatre diferents propostes d’intervenció i ús d’aquests espais i consensuar criteris d’actuació que contemplin el seu aspecte formal i artístic alhora que simbòlic, i el seu ús com a indret cultural, de gaudi i contemplatiu.
Les jornades són gratuïtes. L’aforament és limitat i cal inscripció prèvia.
En el marc de desenvolupament del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura està portant a terme la tasca de documentació digital dels abrics amb art rupestre de Catalunya.
Aquest projecte inclou l’actualització i digitalització dels aixecaments topogràfics, fotogrametria i escaneig 3D en els abrics on sigui possible desenvolupar aquestes tasques. Allà on els tècnics no puguin treballar amb condicions de seguretat, el Servei comptarà amb la documentació a través d’un dron, amb l’objectiu de posar a disposició del públic (ja sigui investigador, com públic en general), tota la informació possible, però alhora també per acostar aquest rellevant patrimoni a persones amb mobilitat reduïda per tal que tothom pugui conèixer i gaudir del patrimoni cultural català.
Dins d’aquest projecte, fins al moment s’han fet públics a través del canal Sketchfab del programa Giravolt els models en 3D corresponents a 8 conjunts d’art rupestre de Catalunya: els conjunts amb pintures rupestres del Mas d’en Llort (Montblanc, Conca de Barberà), Mas d’en Ramon d’en Besso (Montblanc, Conca de Barberà), el Portell de les Lletres (Montblanc, Conca de Barberà), la Cova del Tabac (Camarasa, Noguera), la Roca dels Moros (Cogul, les Garrigues), el Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià) i la Vall de la Coma (l’Albi, les Garrigues), i els gravats de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà).
Podeu accedir a la consulta d’aquests models 3D clicant aquí
El model 3D del Portell de les Lletres triat per Sketchfab com un dels millors
La setmana passada, la plataforma Sketchfab va incloure el model 3D corresponent a les pintures rupestres del Portell de les Lletres entre els 10 millors models de patrimoni cultural i història de la setmana.
L’equip de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ens hem alegrat per aquesta notícia i ens ha animat a continuar treballant en la documentació, protecció i difusió del patrimoni cultural català.
Podeu accedir al Top 10 de la setmana de Sketchfab clicant aquí
Us presentem el vídeo de la quinzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 16 de novembre.
L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)
Conferenciants: Natàlia Alonso Martínez i Andreu Moya i Garra
Moderador: Emili Junyent
El poblat de Gebut (Soses, Segrià) va ser excavat a inicis dels anys quaranta i durant decennis ha estat abandonat i ha patit una degradació sistemàtica. Tot i que l’any 1987 es va realitzar una primera intervenció de documentació, no va ser fins al 2017 que va iniciar-se un projecte de recerca i de recuperació patrimonial del jaciment gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida (UdL). A partir del 2018 les intervencions s’han realitzat en el marc del projecte quadriennal CLT009/18/00039 «La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget», liderat pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL. Els resultats d’aquestes intervencions han modificat la visió que hi havia de Gebut com un simple oppidum de l’ibèric ple i aporten noves dades que enriqueixen el seu valor científic i patrimonial. Entre elles destaquen: el descobriment d’una muralla torrejada de la primera edat del ferro, l’existència d’un espai d’hàbitat anterior a la construcció d’aquest primer sistema defensiu (possiblement també de la primera edat del ferro), la datació de l’amortització de la cisterna en l’ibèric antic, la constatació de l’existència d’un fossat d’època ibèrica que funcionaria amb la muralla i diverses torres, i el descobriment d’una ampliació del poblat cap al nord, en funcionament durant el segle III a. de la n. e., els canvis en la xarxa viària i la troballa d’un espai de producció possiblement de vi, de característiques insòlites dins del món ibèric català.
Enguany es commemoren els 22 anys del reconeixement del Conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, i per celebrar-ho el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) ha programat una sèrie d’activitats gratuïtes, que s’iniciaran aquest dissabte 19 de novembre i s’allargaran fins el diumenge 27 de novembre.
Jornades de portes obertes al MNAT. Fotografia: Arxiu MNAT
Visita teatralitzada “Tiberius, comerciant pel Mare Nostrum”. Fotografia: Arxiu MNAT
Activitat de reconstrucció històrica “Magistrorum opera. L’educació de la dona al Baix Imperi”. Fotografia: Arxiu MNAT
Itinerari “Del Fòrum al Teatre”. Fotografia: Arxiu MNAT
Les activitats programades consisteixen en jornades de portes obertes als jaciments i monuments patrimoni mundial, conferències, itineraris, espectacles de reconstrucció històrica i visites teatralitzades. Una llista d’activitats dirigida a diferents grups de públics, amb la voluntat d’implicar la ciutadania en aquesta commemoració.
Els darrers treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion han fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota.
Conjunt de vasos votius trobats a l’interior d’una de les fosses associades al santuari, que proven la seva continuïtat fins al segle III aC
D’ençà del dia 10 d’octubre i fins al 18 de novembre, un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries (MAC-Empúries) ha reprès els treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion. Aquesta intervenció, que s’ha portat a terme en col·laboració amb l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid (DAI), s’inclou dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La intervenció arqueològica ara en curs, que a la pràctica és una continuació de les actuacions fetes en aquest sector des de l’any 2018, ha permès recuperar definitivament la topografia antiga d’aquest sector de la ciutat grega, avançar en el coneixement de l’evolució de l’urbanisme, conèixer la morfologia de les edificacions i, finalment, entendre també la connexió de la ciutat amb el port, que era l’eix principal de la seva economia i l’element de connexió amb altres regions mediterrànies de la península Ibèrica i de l’actual Itàlia central i meridional, Sicília, Grècia i Turquia.
Els treballs han comportat també la documentació i el desmuntatge de diverses estructures construïdes entre els segles XVII-XVIII, moment en el qual es bastí un convent de monjos servites damunt de la ciutat grega, com ara una antiga rampa que comunicava l’església i la part central del convent amb la zona de les hortes i una petita zona artesanal dedicada a la fabricació de materials constructius.
L’eliminació d’aquestes estructures ha fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari situat en aquest punt de connexió entre el recinte urbà i l’àrea portuària, possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota. Les dades arqueològiques confirmen que aquest santuari es va començar a definir durant la segona meitat del segle VI aC, de forma paral·lela a la configuració del nucli urbà de la Neàpolis, i que amb diverses reformes i ampliacions posteriors va perdurar fins com a mínim el segle III aC. D’entre les evidències d’aquest espai de culte en coneixem la troballa de diversos vasos i objectes de caràcter ritual, sovint enterrats en pous o forats de caràcter votiu, continuant així les pautes i costums documentades també en altres ciutats gregues. Les troballes fetes en aquesta darrera campanya, un dipòsit cultual amb petits craters i gerretes, permeten constatar que el santuari va continuar en ús fins a una etapa més tardana fins ara desconeguda, arribant com a mínim al segle III aC.
Us recordem que aquest proper dimecres 16 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la quinzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.
L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)
Conferenciants: Natàlia Alonso Martínez i Andreu Moya i Garra
Moderador: Emili Junyent
El poblat de Gebut (Soses, Segrià) va ser excavat a inicis dels anys quaranta i durant decennis ha estat abandonat i ha patit una degradació sistemàtica. Tot i que l’any 1987 es va realitzar una primera intervenció de documentació, no va ser fins al 2017 que va iniciar-se un projecte de recerca i de recuperació patrimonial del jaciment gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida (UdL). A partir del 2018 les intervencions s’han realitzat en el marc del projecte quadriennal CLT009/18/00039 «La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget», liderat pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL. Els resultats d’aquestes intervencions han modificat la visió que hi havia de Gebut com un simple oppidum de l’ibèric ple i aporten noves dades que enriqueixen el seu valor científic i patrimonial. Entre elles destaquen: el descobriment d’una muralla torrejada de la primera edat del ferro, l’existència d’un espai d’hàbitat anterior a la construcció d’aquest primer sistema defensiu (possiblement també de la primera edat del ferro), la datació de l’amortització de la cisterna en l’ibèric antic, la constatació de l’existència d’un fossat d’època ibèrica que funcionaria amb la muralla i diverses torres, i el descobriment d’una ampliació del poblat cap al nord, en funcionament durant el segle III a. de la n. e., els canvis en la xarxa viària i la troballa d’un espai de producció possiblement de vi, de característiques insòlites dins del món ibèric català.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf
L’equip investigador de l’IPHES-CERCA ha posat al descobert una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil de 4-5 anys al jaciment arqueològic del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).
La troballa de restes humanes del paleolític superior a la península Ibèrica és un fet excepcional, i aquesta troballa es converteix en el fòssil humà més antic trobat fins ara al sud de Catalunya.
Mandíbula humana pertanyent a un individu infantil de 15.000 anys recuperada en el jaciment del Molí del Salt. Foto: Maria D. Guillén/IPHES-CERCA
Treballs d’excavació en el jaciment del Molí del Salt. Foto: IPHES-CERCA
Reconstrucció virtual del campament de caçadors-recol·lectors del Molí del Salt. Foto: IPHES-CERCA
Ahir dijous 10 de novembre de 2022, la cap del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Maria Teresa Miró i Alaix; la consellera de Cultura del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Sílvia Iturria i March; l’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Canela i Rios i el director de l’IPHES-CERCA, Robert Sala i Ramos van participar en la presentació de les restes humanes recuperades en el jaciment arqueològic del Molí del Salt juntament amb els directors de les excavacions, Manuel Vaquero, professor de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA i Susana Alonso, investigadora de l’IPHES-CERCA.
Una troballa excepcional
Els treballs duts a terme durant el mes de maig passat en el jaciment del Molí del Salt formaran part de la història de l’evolució humana i la Prehistòria catalana. L’excavació del nivell B2 ha sorprès als investigadors/es amb una troballa excepcional. Es tracta de les restes d’una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil d’uns 4-5 anys d’edat amb una cronologia al voltant dels 15.000 anys abans del present.
Des de punt de vista taxonòmic, aquest individu correspon, com totes les poblacions fòssils del paleolític superior, a la nostra espècie, l’Homo sapiens. La mandíbula està pràcticament sencera, malgrat es va trobar trencada en dos fragments. Conserva una part de la dentició, concretament dos molars decidus a cada costat. Es va trobar associada espacialment a una estructura de pedres de planta semicircular que podria haver estat construïda pels humans. Tanmateix, la relació entre aquesta estructura i les restes humanes encara està per determinar i probablement per això caldrà esperar a la finalització dels treballs en aquest nivell. En cas que es confirmi aquesta relació, és probable que apareguin més restes humanes en properes campanyes.
Un campament de caçadors-recol·lectors
Les excavacions arqueològiques que es duen a terme al jaciment del Molí del Salt des de l’any 1999 han descobert una seqüència estratigràfica d’uns 2,5 metres de potència amb una important seqüència d’ocupacions humanes corresponents al mesolític i al paleolític superior, datades entre els 9.000 i els 15.000 anys abans del present. Tanmateix, la part principal de la seqüència és la compresa entre els 13.000 i els 15.000 anys abans del present, quan van tenir lloc les ocupacions del final del paleolític superior.
Des del punt de vista cultural, es tracta dels darrers moments del període que es coneix com magdalenià. Durant aquest temps, el jaciment va funcionar sobretot com a campament residencial de poblacions de caçadors-recol·lectors nòmades, que s’instal·laven de tant en tant en aquest indret.
Finançament
La primera campanya d’excavació al Molí del Salt es va realitzar l’any 1999 i els treballs de recerca han continuat ininterrompudament fins a la data, amb caràcter anual. Compten amb el finançament de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, així com amb el suport logístic de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet.
Els propers dies 16 i 17 de novembre de 2022 se celebrarà a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el II Seminari internacional Paisatges arqueològics del monacat primitiu a Occident (ss. IV-VII).
Vinculat al projecte Paisatges Monàstics, aquest segon seminari internacional està dirigit especialment als estudiants de doctorat que investiguen sobre aspectes monàstics en el període comprès entre l’Antiguitat Tardana i els inicis de l’Edat Mitjana.
Així com en un primer seminari de les mateixes característiques celebrat l’any passat es va abordar l’anàlisi d’aquest monacat primitiu des de les fonts escrites i la Patrística, en aquesta ocasió es tractarà l’objectiu d’estudi des d’una perspectiva arqueològica, i es valoraran les darreres recerques que s’han realitzat en base a la materialitat, l’arquitectura i la topografia. Es comptarà amb la participació d’investigadors de reconegut prestigi internacional, els quals mostraran aspectes vinculats amb les seves recents investigacions.
Al final de cada sessió es realitzarà una taula de debat, i finalment es procedirà a la presentació dels projectes de tesis doctoral relacionats amb el tema que en aquest moment s’estan portant a terme en diferents universitats, a proposta dels ponents.
El seminari es desenvoluparà en format presencial des de la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i també en línia des de la plataforma Zoom.
Inscripcions a: forms.gle/ahzDteT5Xd53eTSp9
Per a més informació i consulta del programa cliqueu aquí
S’han publicat les Actes de la IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre que es va celebrar a Tortosa el 23 de novembre de 2019.
Aquest volum, editat pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, recull les comunicacions presentades en aquesta IV Jornada, que van mostrar les noves aportacions de l’arqueologia i de l’estudi històric de diverses intervencions al territori ebrenc, compartides amb altres experiències portades a terme en terres lleidatanes, dins de l’anomenada Línia P al Pallars, i al front aragonès de la Línia defensiva del Cinca.
Aquesta IV Jornada va tenir com a denominador comú l’anàlisi i l’estudi multidisciplinari de la fortificació com a element d’estudi principal. Les fortificacions i els vestigis de la Guerra Civil són un valuós patrimoni cultural que convé protegir i posar en valor.
Per descarregar-vos la publicació en format digital cliqueu aquí
En aquestes jornades, centrades en el treball conjunt entre arqueologia i arquitectura, es divulgaran casos d’èxit en el tractament i la conservació del patrimoni cultural de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.
Vinculat al projecte Paisatges Monàstics, aquest segon seminari internacional està dirigit especialment als estudiants de doctorat que investiguen sobre aspectes monàstics en el període comprès entre l’Antiguitat Tardana i els inicis de l’Edat Mitjana.
S’han publicat les Actes de la IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre que es va celebrar a Tortosa el 23 de novembre de 2019.