Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir el passat dimecres 28 de juny.
Intervencions arqueològiques al solar de les cases de la catedral (Tortosa, Baix Ebre). Novetats en el coneixement de la façana de riu de Tortosa entre l’alt imperi i la baixa edat mitjana.
Conferenciants: Ramon Ferré Anguix (GRESEPIA-URV, ICAC, IBER APT SL) i Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV)
Moderador: Joan Martínez Tomás (SSTT Terres de l’Ebre-Departament de Cultura)
A partir de l’enderrocament del conjunt de blocs d’habitatges que ocupaven l’espai situat davant la façana principal de la catedral de Santa Maria, l’any 2015, les intervencions arqueològiques han permès localitzar alguns elements d’importància cabdal per a l’estudi de la topografia de la ciutat antiga de Tortosa. Durant el decurs dels treballs d’excavació, en bona part condicionats per les obres de construcció de la plaça elevada que avui en dia cobreix el conjunt arqueològic, i també per les tasques de museïtzació de les restes per a donar pas a l’Espai Cota 0, s’ha estudiat una seqüència ocupacional ininterrompuda entre els primers temps de l’era cristiana i els nostres dies. En destaquen les troballes corresponents a l’alt imperi i l’antiguitat tardana, períodes molt desconeguts fins ara en la història de la ciutat, sense oblidar l’evolució d’un tram important de la façana fluvial durant la baixa edat mitjana i en època moderna. Malgrat el treball i dedicació constant per part dels arqueòlegs, la major part del gran volum de dades obtingudes encara està en fase d’estudi.
L’any 2020, el Reial Monestir de Pedralbes posà en marxa un projecte de recuperació de l’Hort Petit del Monestir, amb l’objectiu de recuperar l’estructura històrica i tornar a posar en funcionament una producció hortícola amb finalitats museístiques i educatives. Paral·lelament, s’ha iniciat un projecte d’estudi de la dieta de la comunitat clarissa entre els segles XIV i XIX. Amb aquests dos objectius, es realitzà l’excavació arqueològica de l’Hort Petit del Monestir, per tal de recuperar la seva estructura històrica, que ha comportat la realització de sondatges en diferents punts de l’Hort, per a caracteritzar l’organització, l’estratigrafia i la cronologia dels canvis i reorganitzacions d’aquest espai productiu. Paral·lelament a la intervenció arqueològica, s’ha realitzat un conjunt d’anàlisis bioarqueològiques amb l’objectiu de caracteritzar l’estructuració agrícola de l’Hort i determinar les espècies vegetals conreades i els animals presents en aquest espai. L’anàlisi de dieta de la comunitat monàstica s’ha dut a terme a partir de l’estudi bioarqueològic multidisciplinari en els nivells arqueològics procedents de l’abocador de les cuines, datat entre el segle XIV i el segle XIX. La informació arqueobotànica s’ha creuat amb la documentació escrita del monestir de Pedralbes (principalment, documents de procures), i de la documentació del funcionament de l’horticultura medieval.
Ja es troba disponible el 
Les tres últimes intervencions realitzades a l’entorn de les adoberies de Vic, han establert una relació clara entre els edificis de les adoberies, el pont de Queralt i la muralla de la ciutat. A l’interior de les adoberies, es va excavar la planta semisoterrada del primer edifici, ubicat a tocar del pont de Queralt. S’han documentat un total de 6 estructures excavades a la roca, 3 d’elles corresponents a formes circulars (clota/tina) i les 3 restants, dipòsits quadrangulars amb accés esglaonat. Al segon edifici es van localitzar 15 estructures, 12 d’elles amb funcions similars però construïdes amb maons o amb lloses de pedra revestides. Al tercer edifici es van realitzar 4 sondejos, documentant un possible pou de registre quadrangular amortitzat per una estructura de contenció de maquinària pesant i un dipòsit còncau de maons vidriats. A l’excavació de l’interior del primer ull del pont de Queralt, a tocar de la muralla de Vic, es va localitzar una clota circular relacionada amb la planta baixa de la primera adoberia. Mitjançant una porta oberta directament sota l’estructura del pont es podia accedir a la clota de tal manera que els adobers ampliaven la seva superfície de treball i tenien accés directe al riu Mèder. Es van localitzar part dels paviments de pedra de la rambla dels Montcada i del carrer adoberies i al sondeig realitzat entre la plaça de Santa Elisabet i el Pont de Queralt, es va aconseguir identificar un tram de la muralla de la vil·la medieval, així com diverses estructures i paviments que es podrien posar en relació amb l’antic Portal de Queralt.
