Categoria: Tribuna 2025

Finalitzat el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El passat mes de novembre va finalitzar el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

Tribuna d’Arqueologia és el cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Durant la Tribuna d’Arqueologia 2025 s’han realitzat 13 conferències de manera presencial i en directe a través del canal de YouTube de patrimonigencat.

S’han presentat els resultats de diverses intervencions arqueològiques i paleontològiques, tant pel que fa a intervencions incloses en projectes de recerca com preventives, que mostren un ampli ventall de les intervencions realitzades arreu de Catalunya, en tots els períodes cronològics, des de la paleontologia fins a l’època contemporània. També s’han donat a conèixer els resultats de la recerca arqueozoològica realitzada sobre l’alimentació i la ramaderia a Catalunya i al País Valencià des dels inicis de la domesticació dels animals. Quant a la conferència inaugural, que aquest any ha estat d’arqueologia subaquàtica, ha tractat sobre el projecte de recerca liderat pel Centre d’arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) sobre el derelicte Illes Formigues II i el comerç de productes bètics al nord-est peninsular.

Vídeos de les conferències

Els vídeos de les conferències han quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2025 del canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Fins al moment s’han fet més de 3.900 visualitzacions d’aquests vídeos.

Revista Tribuna d’Arqueologia 2025

Un cop finalitzat el cicle de conferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2025 compilarà tots els articles escrits pels autors de les conferències.

Moltes gràcies a tothom

Volem fer arribar el nostre agraïment a tots els participants de la Tribuna d’Arqueologia que han contribuït a fer que aquest cicle de conferències 2025 hagi estat un èxit, a tots els conferenciants i moderadors, als assistents a les conferències, tant de manera presencial com en línia, i a tothom qui ha participat en l’organització.

Us donem les gràcies i us convidem a participar en el pròxim cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de l’última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 26 de novembre.

El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837

Conferenciants: Pablo Carrasco Gómez (UB) i Gorka Martín Echebarria (Grupo de Investigación en Patrimonio Construido de la Universidad del País Vasco GPAC-UPV/EHU)

Moderador: Xavier Esteve Gràcia (Serveis Territorials a Barcelona-Departament de Cultura)

Els camps de batalla conformen jaciments arqueològics amb un caràcter i una singularitat pròpia. La seva gran extensió, dispersió de materials, falta de límits clars i absència, a priori, d’elements estructurals, implica que la metodologia arqueològica tradicional no sempre sigui la més adequada. Arran d’aquest repte des dels anys 1970-1980 del segle XX s’han anat desenvolupant una sèrie d’eines i tècniques per a la recerca arqueològica d’aquests contextos materials. La metodologia desenvolupada es basa, fonamentalment, en prospeccions del camp de batalla mitjançant la combinació del detector de metalls i els Sistemes de Posicionament Global (GPS). Per una banda, l’ús del detector per part d’espoliadors ha suposat la seva estigmatització dins la comunitat arqueològica, ja que el simple esment d’aquesta eina genera intensos debats que encara no han estat resolts ni consensuats arreu d’Europa. D’altra banda, un dels objectius principals de l’arqueologia dels camps de batalla és promoure la visibilització i patrimonialització d’aquests espais singulars. En aquesta conferència explorarem dos casos d’estudi del segle XIX: Ordal (1813, Guerres Napoleòniques) i Gra (1837, Primera Guerra Carlina). La presentació d’aquests treballs servirà per a il·lustrar dos dels reptes més importants de l’àrea: a) l’ús de detectors de metall, i b) la patrimonialització dels camps de batalla.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837». Dimecres 26 de novembre a les 18 hores

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que aquest dimecres 26 de novembre a les 18 hores tindrà lloc l’última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837

Conferenciants: Pablo Carrasco Gómez (UB) i Gorka Martín Echebarria (Grupo de Investigación en Patrimonio Construido de la Universidad del País Vasco GPAC-UPV/EHU)

Moderador: Xavier Rubio-Campillo (DIDPATRI Didàctica i Patrimoni, Institut d’Arqueologia de la UB)

Els camps de batalla conformen jaciments arqueològics amb un caràcter i una singularitat pròpia. La seva gran extensió, dispersió de materials, falta de límits clars i absència, a priori, d’elements estructurals, implica que la metodologia arqueològica tradicional no sempre sigui la més adequada. Arran d’aquest repte des dels anys 1970-1980 del segle XX s’han anat desenvolupant una sèrie d’eines i tècniques per a la recerca arqueològica d’aquests contextos materials. La metodologia desenvolupada es basa, fonamentalment, en prospeccions del camp de batalla mitjançant la combinació del detector de metalls i els Sistemes de Posicionament Global (GPS). Per una banda, l’ús del detector per part d’espoliadors ha suposat la seva estigmatització dins la comunitat arqueològica, ja que el simple esment d’aquesta eina genera intensos debats que encara no han estat resolts ni consensuats arreu d’Europa. D’altra banda, un dels objectius principals de l’arqueologia dels camps de batalla és promoure la visibilització i patrimonialització d’aquests espais singulars. En aquesta conferència explorarem dos casos d’estudi del segle XIX: Ordal (1813, Guerres Napoleòniques) i Gra (1837, Primera Guerra Carlina). La presentació d’aquests treballs servirà per a il·lustrar dos dels reptes més importants de l’àrea: a) l’ús de detectors de metall, i b) la patrimonialització dels camps de batalla.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 12 de novembre.

La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè (Departament de Prehistòria UAB i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya) i Xavier Sánchez Bonastre (Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya)

Moderador: Òscar Augé Martínez (Serveis Territorials a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran-Departament de Cultura)

La Cova de l’Home Mort de Soriguera és una petita cavitat càrstica situada a la vall de Siarb, al Pallars Sobirà. L’any 2008 un grup de veïns i veïnes de la vall van informar de la seva existència a membres del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB i el CSIC. Després d’una primera inspecció es va constatar la presència de restes òssies humanes junt amb ceràmica feta a mà i material lític. Quasi deu anys més tard, una petita cala realitzada l’any 2017 va permetre documentar diversos estrats, entre ells un nivell amb restes antropològiques desarticulades i es va datar per AMS a mitjans del II mil·lenni cal ANE. A partir de l’any 2020, amb la implicació del Parc Natural de l’Alt Pirineu i en el marc de diversos projectes quadriennals de recerca en arqueologia finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació. Si bé encara ens trobem en una fase inicial de l’estudi arqueològic de la cova, aquestes primeres actuacions mostren que la cavitat té una extensa seqüència d’ocupació amb materials de diferents períodes, tant d’època històrica com prehistòrica.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze». Dimecres 12 de novembre a les 18 hores

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que aquest dimecres 12 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè (Departament de Prehistòria UAB i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya) i Xavier Sánchez Bonastre (Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya)

Moderador: Òscar Augé Martínez (Serveis Territorials a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran-Departament de Cultura)

La Cova de l’Home Mort de Soriguera és una petita cavitat càrstica situada a la vall de Siarb, al Pallars Sobirà. L’any 2008 un grup de veïns i veïnes de la vall van informar de la seva existència a membres del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB i el CSIC. Després d’una primera inspecció es va constatar la presència de restes òssies humanes junt amb ceràmica feta a mà i material lític. Quasi deu anys més tard, una petita cala realitzada l’any 2017 va permetre documentar diversos estrats, entre ells un nivell amb restes antropològiques desarticulades i es va datar per AMS a mitjans del II mil·lenni cal ANE. A partir de l’any 2020, amb la implicació del Parc Natural de l’Alt Pirineu i en el marc de diversos projectes quadriennals de recerca en arqueologia finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació. Si bé encara ens trobem en una fase inicial de l’estudi arqueològic de la cova, aquestes primeres actuacions mostren que la cavitat té una extensa seqüència d’ocupació amb materials de diferents períodes, tant d’època històrica com prehistòrica.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 29 d’octubre.

La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)

Conferenciant: Josep M. Vila i Carabasa (arqueòleg)

Moderador: Antoni Virgili (doctor en història medieval i professor jubilat de la UAB)

El castell d’Ascó té els seus orígens en un Hisn que en època islàmica presidia el turó sobre l’Ebre, al vessant del qual es va organitzar un primer nucli de poblament musulmà. Després de la conquesta cristiana, a mitjan segle XII el castell passa a ser el centre d’una comanda templera. Posteriorment, amb la dissolució del Temple a principis del segle XIV, va passar a l’orde de l’Hospital. Durant aquest període, el castell s’amplia fins a ocupar pràcticament la totalitat de l’espai del cim del turó. A mitjan segle XVII, i com a conseqüència de les destruccions derivades de la Guerra dels Segadors, el castell és abandonat definitivament. A partir d’aquest moment s’inicia un procés de destrucció de les estructures de l’antiga fortalesa, accelerat per l’espoliació massiva de materials constructius que es van dur a terme durant anys. A finals segle XIX, en el marc de la Tercera Guerra Carlina, es va reconstruir parcialment l’antiga torre com a estació repetidora d’una línia de telegrafia òptica militar. La voluntat de l’Ajuntament d’Ascó de recuperar aquesta torre, que era l’únic vestigi visible del castell, va comportar una primera excavació els anys 2013-2014 que va permetre comprovar que sota la runa que cobria completament el turó, els vestigis de l’antic castell es conservaven d’una manera prou important. Aquesta constatació ha comportat una sèrie de projectes d’intervenció arqueològica i consolidació d’estructures al castell que s’han desenvolupat fins al 2024 i que han permès recuperar i restaurar bona part de l’antiga fortalesa templera i hospitalera.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)». Dimecres 29 d’octubre a les 18 hores

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que aquest dimecres 29 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

La redescoberta arqueològica del castell d’Ascó (2013-2024)

Conferenciant: Josep M. Vila i Carabasa (arqueòleg)

Moderador: Antoni Virgili (doctor en història medieval i professor jubilat de la UAB)

El castell d’Ascó té els seus orígens en un Hisn que en època islàmica presidia el turó sobre l’Ebre, al vessant del qual es va organitzar un primer nucli de poblament musulmà. Després de la conquesta cristiana, a mitjan segle XII el castell passa a ser el centre d’una comanda templera. Posteriorment, amb la dissolució del Temple a principis del segle XIV, va passar a l’orde de l’Hospital. Durant aquest període, el castell s’amplia fins a ocupar pràcticament la totalitat de l’espai del cim del turó. A mitjan segle XVII, i com a conseqüència de les destruccions derivades de la Guerra dels Segadors, el castell és abandonat definitivament. A partir d’aquest moment s’inicia un procés de destrucció de les estructures de l’antiga fortalesa, accelerat per l’espoliació massiva de materials constructius que es van dur a terme durant anys. A finals segle XIX, en el marc de la Tercera Guerra Carlina, es va reconstruir parcialment l’antiga torre com a estació repetidora d’una línia de telegrafia òptica militar. La voluntat de l’Ajuntament d’Ascó de recuperar aquesta torre, que era l’únic vestigi visible del castell, va comportar una primera excavació els anys 2013-2014 que va permetre comprovar que sota la runa que cobria completament el turó, els vestigis de l’antic castell es conservaven d’una manera prou important. Aquesta constatació ha comportat una sèrie de projectes d’intervenció arqueològica i consolidació d’estructures al castell que s’han desenvolupat fins al 2024 i que han permès recuperar i restaurar bona part de l’antiga fortalesa templera i hospitalera.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 15 d’octubre.

El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)

Conferenciants: Bibiana Agustí (INSITU, Arqueologia i Antropologia, SL) i Àngel Bosch (investigador independent)

Moderadora: Anna Bach Gómez (UAB)

La Cova del Pasteral fa referència a un conjunt de cavitats naturals formades en un aflorament de roca calcària al vessant nord-est de la muntanya de Canet o Puig de Gria (el Pasteral, la Cellera de Ter). La cova havia estat desconeguda fins als anys vint del segle passat, quan una pedrera d’extracció de marbre va obrir una petita galeria que permetia accedir a l’interior i a on es van trobar restes de diferents enterraments de cronologia prehistòrica i elements d’acompanyament associats. Abans de la represa dels treballs l’any 2020, tan sols s’havia realitzat una intervenció arqueològica programada l’any 1935 i diversos estudis de les col·leccions recuperades duts a terme als anys vuitanta pel Dr. Àngel Bosch, el Dr. Campillo i la Dra. Vives. Els treballs arqueològics es reprenen amb l’impuls de l’Ajuntament de la Cellera de Ter i per part d’un equip format per membres de la UAB, CSIC-IMF i Insitu-S.C.P., en el marc d’un projecte orientat a la posada en valor de l’indret. Les diferents campanyes han pogut documentar principalment dues fases d’ús funerari i que abasten una forquilla cronològica d’uns 2.000 anys. La primera fase durant el neolític antic epicardial (5.025-4.843 cal BC) i una darrera fase al neolític final-calcolític precampaniforme (3.334-3.024 cal BC). Finalment algunes escasses restes materials permeten evidenciar que existeix un moment d’ús del neolític mig inicial tipus Montboló.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)». Dimecres 15 d’octubre a les 18 hores

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que demà dimecres 15 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

El jaciment funerari de la Cova del Pasteral (Cellera de Ter)

Conferenciants: Bibiana Agustí (INSITU, Arqueologia i Antropologia, SL) i Àngel Bosch (investigador independent)

Moderadora: Anna Bach Gómez (UAB)

La Cova del Pasteral fa referència a un conjunt de cavitats naturals formades en un aflorament de roca calcària al vessant nord-est de la muntanya de Canet o Puig de Gria (el Pasteral, la Cellera de Ter). La cova havia estat desconeguda fins als anys vint del segle passat, quan una pedrera d’extracció de marbre va obrir una petita galeria que permetia accedir a l’interior i a on es van trobar restes de diferents enterraments de cronologia prehistòrica i elements d’acompanyament associats. Abans de la represa dels treballs l’any 2020, tan sols s’havia realitzat una intervenció arqueològica programada l’any 1935 i diversos estudis de les col·leccions recuperades duts a terme als anys vuitanta pel Dr. Àngel Bosch, el Dr. Campillo i la Dra. Vives. Els treballs arqueològics es reprenen amb l’impuls de l’Ajuntament de la Cellera de Ter i per part d’un equip format per membres de la UAB, CSIC-IMF i Insitu-S.C.P., en el marc d’un projecte orientat a la posada en valor de l’indret. Les diferents campanyes han pogut documentar principalment dues fases d’ús funerari i que abasten una forquilla cronològica d’uns 2.000 anys. La primera fase durant el neolític antic epicardial (5.025-4.843 cal BC) i una darrera fase al neolític final-calcolític precampaniforme (3.334-3.024 cal BC). Finalment algunes escasses restes materials permeten evidenciar que existeix un moment d’ús del neolític mig inicial tipus Montboló.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El projecte de la Bòfia de la Valldan (Odèn) en el marc de les ocupacions neolítiques en cova de la Catalunya central (Solsonès, Berguedà i Osona)»

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la novena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 1 d’octubre.

El projecte de la Bòfia de la Valldan (Odèn) en el marc de les ocupacions neolítiques en cova de la Catalunya central (Solsonès, Berguedà i Osona)

Conferenciants: Adrià Breu (UAB) i Marta Codina (Grup de Prehistòria del Solsonès GPS)

Moderador: Josep Ramon Gallart Fernández (arqueòleg)

Les cavitats càrstiques conegudes com la Bòfia de la Valldan, situades a la carena meridional de l’anticlinal d’Oliana, a Odèn, Solsonès, componen un jaciment singular tant per la seva situació, la seva història recent, però sobretot per les troballes que se li atribueixen. Si bé aquestes coves van ser objecte d’un fort procés d’espoli i modificació entre els anys 1965 i 1980, les visites de recerca que s’hi van practicar als anys noranta van permetre que ara s’hi desenvolupin les primeres excavacions científiques. En el marc del projecte quadriennal “Poblament i explotació salina a l’Alta Ribera Salada (el Solsonès) durant la prehistòria recent”, s’han pogut recuperar noves dades per avançar en l’estudi de les activitats que s’hi van realitzar durant el neolític antic, així com completar el coneixement de la diacronia de les seves ocupacions. Marcada per la presència de diversos braçalets de marbre i ceràmica cardial, la col·lecció que se li atribueix, avui dipositada al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal, posa en relleu la importància de la Bòfia de la Valldan per a l’estudi de la implantació de les primeres societats agrícoles i ramaderes a la Catalunya central. La presentació de l’estat actual de la cavitat i l’estratigrafia que s’hi conserva es complementarà amb l’exposició dels resultats dels últims anàlisis i estudis arqueozoològics per a jaciments neolítics tant del Solsonès com d’Osona, fent menció a les novetats dels últims estudis a Tavertet. Aquests resultats es posaran en el context del coneixement actual del neolític antic a la Catalunya central, aproximant-nos al paper que hauria pogut jugar la Bòfia en el territori.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf