El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el «V Curs d’iniciació a la moneda antiga», que tindrà lloc els dies 6, 13, 20 i 27 de febrer de 2024 i serà impartit per la Dra. Maria Clua i Mercadal, Adjunta a Conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya.
El Gabinet Numismàtic de Catalunya organitza aquest curs amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat. El curs, impartit per la numismàtica Maria Clua, s’estructura en quatre sessions en les quals es combina la teoria i la pràctica. A la primera, s’explicaran les característiques fonamentals de la moneda i la metodologia de treball numismàtica. A les tres restants, es presentaran, de manera pràctica, les principals sèries monetàries peninsulars –grega, semita, ibera i romana- i com cal procedir a la seva identificació i documentació.
El curs es farà els dies 6, 13, 20 i 27 de febrer de 2024 a la Sala biblioteca del Gabinet Numismàtic de Catalunya. Les inscripcions i el pagament del curs es poden fer al web del Museu. Les places són limitades.
La Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha obert una consulta pública perquè la ciutadania en general, les entitats i els sectors professionals relacionats amb el patrimoni i la cultura puguin intervenir i fer aportacions en el que serà l’avantprojecte de Llei del patrimoni cultural català. L’objectiu d’aquesta iniciativa és millorar i actualitzar el règim de protecció i conservació del patrimoni cultural català.
El procés participatiu està obert fins al pròxim 22 de gener de 2024.
El passat mes de novembre va finalitzar el Cicle de Conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.
Tribuna d’Arqueologia és el cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
Durant el cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2023 s’han realitzat 14 conferències de manera presencial i en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Les conferències s’han realitzat, de març a juny, a la Sala d’Actes del Palau Marc, seu del Departament de Cultura a Barcelona. Després de l’estiu, de setembre a novembre, i degut a les obres que s’estan duent a terme al Palau Marc, les conferències s’han realitzat a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona.
Les conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 han presentat resultats d’intervencions arqueològiques i paleontològiques, tant pel que fa a intervencions incloses en projectes de recerca com pel que fa a intervencions preventives, i que mostren un ampli ventall de les intervencions realitzades arreu de Catalunya, en tots els períodes cronològics, des de la paleontologia fins a l’època moderna. En una de les conferències del cicle també s’han donat a conèixer els resultats d’un treball sobre bioarqueologia.
D’entre les conferències realitzades, algunes han destacat per la gran assistència de públic i el nombre de visualitzacions dels vídeos, tant en directe durant la realització de la conferència com en visualitzacions posteriors.
Fins al moment, s’han fet més de 4.000 visualitzacions d’aquests vídeos, que més endavant també es podran trobar en el dipòsit digital del Departament de Cultura DRAC.
Revista Tribuna d’Arqueologia 2023
Un cop finalitzat el cicle de conferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2023 compilarà tots els articles escrits pels autors de les conferències.
Moltes gràcies a tothom
Finalment, volem fer arribar el nostre agraïment a tots els participants de la Tribuna d’Arqueologia que han contribuït a fer que aquest cicle de conferències 2023 hagi estat un èxit, a tots els conferenciants i moderadors, als assistents a les conferències, tant de manera presencial com en línia, i a tothom qui ha participat en l’organització.
També volem donar les gràcies al Museu d’Arqueologia de Catalunya per cedir-nos l’Auditori del Museu per poder fer les últimes conferències del cicle i a tot el personal del Museu que ens ha ajudat durant la realització de les conferències.
Us donem les gràcies a tots i us convidem a participar en el pròxim cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2024.
Ja es troba disponible el número 105 (octubre-novembre 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
Avui, dia 5 de desembre, es compleixen 25 anys del reconeixement per part del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO de la rellevància i singularitat de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI).
El 5 de desembre de 1998, en la XXII reunió del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, celebrada a Kyoto (Japó), es va inscriure la candidatura de l’ARAMPI en la Llista del Patrimoni Mundial, assenyalant que “el corpus del període prehistòric de les pintures rupestres de l’arc mediterrani de l’est d’Espanya és el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constitueix una imatge excepcional de la vida humana en un període de l’evolució cultural de la humanitat”.
La inclusió de l’ARAMPI en la Llista del Patrimoni Mundial va suposar una fita importantíssima i el reconeixement internacional de la seva rellevància i singularitat, que va posar en relleu el seu altíssim valor històric i cultural, i va impulsar i comprometre a les diferents administracions públiques del territori ARAMPI a assumir majors responsabilitats en la gestió, protecció i divulgació d’aquest patrimoni.
La inclusió a la llista del Patrimoni Mundial és una distinció que atorga la UNESCO a aquells béns que reuneixen unes característiques de valor universal excepcional (VUE), el que significa que aquells béns posseeixen “una importància cultural i/o natural tan extraordinària que transcendeix les fronteres nacionals i la protecció d’aquest patrimoni és de capital importància per al conjunt de la comunitat internacional”.
A la candidatura es van incloure tots els jaciments amb art rupestre coneguts en aquell moment al llevant peninsular, el que va donar lloc a un extraordinari corpus conformat per 758 jaciments amb pintura, distribuïts entre sis comunitats autònomes: Comunitat Valenciana (301 conjunts), Aragó (163 conjunts), Castella-la Manxa (93 conjunts), Múrcia (72 conjunts), Andalusia (69 conjunts) i Catalunya (60 conjunts).
La major part dels conjunts de l’ARAMPI són mostres d’art llevantí, tot i que també es van incloure alguns conjunts d’art esquemàtic. Les escenes d’art llevantí es poden considerar les primeres escenes de caràcter narratiu de la prehistòria europea: aquestes escenes ens mostren la vida simbòlica i quotidiana d’aquestes poblacions, en elles les figures humanes (homes, dones i infants) adquireixen, per primera vegada en l’art prehistòric, un protagonisme fonamental i junt amb els animals formen composicions de temàtica molt variada (escenes socials, de fertilitat, de dansa, de cacera, de recol·lecció, de lluita, etc.).
Des de l’any 1998, s’han descobert 72 nous jaciments de pintura rupestre en el territori català, que junt amb la incorporació de 14 conjunts amb gravats rupestres, configuren un patrimoni únic i excepcional. Per preservar aquest patrimoni, des del Departament de Cultura es treballa en la seva documentació, investigació i conservació, i s’ha adequat per a la visita pública 25 d’aquests jaciments amb art rupestre, que es poden conèixer en visites guiades o en visites lliures seguint un itinerari senyalitzat amb panells informatius.
Cal destacar que la majoria dels conjunts de pintures identificats aquests darrers anys es troben a la comarca del Priorat, bàsicament a Capçanes i Cornudella de Montsant, 43 conjunts d’un total de 132 documentats a tot Catalunya. És a dir, a la comarca del Priorat s’hi localitza una tercera part de tota la pintura rupestre coneguda a Catalunya. Altres conjunts s’han localitzat a les Terres de l’Ebre, com el Cocó de la Gralla de Mas de Barberans, a la Catalunya Central, com les Brucardes de Sant Fruitós del Bages, i a les comarques de Girona, amb pintures esquemàtiques al Ripollès.
Des del 1985, el Departament de Cultura ha impulsat diferents línies d’actuació per documentar, protegir, investigar, conservar i difondre el patrimoni rupestre català. Per tal de preservar la seva conservació, els darrers anys s’han fet 27 tancaments de protecció en jaciments amb pintures, a més de la seva adequació per la visita pública.
Tots els jaciments d’art rupestre de Catalunya estan declarats Béns Culturals d’Interès Nacional, motiu pel qual el 2019 es va iniciar el projecte de delimitació dels Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya, que a hores d’ara ja disposa de 27 jaciments amb l’entorn aprovat pel Govern.
Per tal de complir les Directrius Pràctiques del Comitè del Patrimoni Mundial el Govern català treballa en l’elaboració conjunta, amb les altres comunitats autònomes, d’un Pla de Gestió per garantir la bona gestió d’aquesta complexa candidatura. A més, el Departament de Cultura està elaborant un Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya per definir i planificar les actuacions que siguin necessàries. Aquest pla, que està en la fase final de redacció, esdevindrà l’eina de gestió integral i planificació que regirà sobre els béns inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial a més dels descoberts amb posterioritat de la mateixa singularitat i rellevància.
El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya organitza el XXV Curs d’Història monetària hispànica. Les col·leccions numismàtiques en el context de renovació dels museus: reptes i oportunitats.
El curs tindrà lloc el dimecres 13 de desembre a la Sala Sert del Museu Nacional d’Art de Catalunya i està coordinat pel Dr. Albert Estrada-Rius, Conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya.
El curs se centrarà en analitzar les col·leccions numismàtiques en el context de renovació dels museus. Coincidint amb la 25ena edició, enguany el curs es planteja com una jornada de reflexió sobre el patrimoni numismàtic custodiat als museus.
El primer bloc temàtic se centrarà en el mateix Gabinet Numismàtic de Catalunya, amfitrió del curs des d’una doble perspectiva. En primer lloc com un fons patrimonial que té la missió de ser la col·lecció numismàtica pública de referència a Catalunya. En segon lloc, atenent a la casuística de recuperació, ordenació i catalogació d’una sèrie temàtica concreta, com és la de la medalla de devoció, a partir d’unes col·leccions a les quals no s’havia prestat l’atenció que es mereixien.
En el segon bloc es plantejaran aspectes de les col·leccions numismàtiques conservades en diversos tipus de museus. Per exemple, la vida del monetari en un museu d’arqueologia com és el Museo Arqueológico Nacional o la dinamització de les col·leccions o de la seva contextualització en museus estrictament numismàtics com el de la Casa de la Moneda de Madrid o el de la Monnaie de París. També es fixarà l’atenció en la difusió de les col·leccions gràcies a les facilitats que permeten les noves tecnologies i, en especial, els catàlegs en línia, així com les noves oportunitats de treball en xarxa en la constitució de repositoris numismàtics virtuals.
Finalment, la jornada es tancarà amb una taula rodona en la qual es presentaran i es debatran en comú alguns dels reptes i les oportunitats de la gestió de les col·leccions numismàtiques als museus.
Activitat amb aforament limitat i inscripció obligatòria.
Per a més informació sobre el curs, programa i inscripcions cliqueu aquí.
El diumenge 3 de desembre, diversos jaciments d’art rupestre de Catalunya faran una Jornada de Portes Obertes per celebrar el 25è aniversari del reconeixement per part de la Unesco del valor universal excepcional de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
Aquest 2023 es compleixen 25 anys de la reunió del Comitè del Patrimoni Mundial que tingué lloc a Kioto del 30 de novembre al 5 de desembre de 1998, en la qual s’aprovà incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.
Aquesta inscripció afecta 758 jaciments arqueològics amb pintures rupestres de les sis comunitats autònomes que conformen l’arc mediterrani: Catalunya, Andalusia, Múrcia, Aragó, Castella-la Manxa i València. D’aquests 758 jaciments, 60 pertanyen a Catalunya, com per exemple els Abrics d’Ermites (Ulldecona), la Roca dels Moros (El Cogul) o la Cova dels Vilasos o dels Vilars (Os de Balaguer), entre d’altres.
Des d’aleshores, a Catalunya s’han descobert altres jaciments amb art rupestre, com per exemple els conjunts amb pintures rupestres de Capçanes, les pintures rupestres del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans) o Les Brucardes (Sant Fruitós de Bages).
Per celebrar el 25è aniversari de la inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial, alguns jaciments de Catalunya faran una Jornada de Portes Obertes el diumenge 3 de desembre. Consulteu-ne la llista completa en el programa de la Jornada de Portes Obertes.
L’1 i 2 de desembre de 2023 arriba la segona edició d’Arqueotònic, les jornades d’arqueologia i d’arquitectura del patrimoni dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, que tindran lloc a Tarragona i a Rodonyà, amb una especial atenció a la pedra seca.
Les jornades estan organitzades pels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Rodonyà.
En aquestes jornades, centrades en el treball conjunt entre arqueologia i arquitectura, es divulgaran casos d’èxit en el tractament i la conservació del patrimoni cultural de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès.
Els objectius són donar a conèixer el patrimoni cultural des del punt de vista del patrimoni arqueològic i del patrimoni arquitectònic, mostrar el treball integrat en arqueologia i arquitectura en béns patrimonials i experimentar vivencialment espais patrimonials.
Els dies 25 i 26 de novembre de 2023 se celebrarà a Lloret de Mar la XVIII edició del Fòrum Auriga, la trobada interdisciplinària del món antic que organitza anualment la revista Auriga.
Aquesta XVIII edició del Fòrum Auriga està organitzada per la Revista Auriga i l’Institut Ramon Coll i Rodés, amb la col·laboració de l’Organització Capital de la Cultura Catalana, l’Ajuntament de Lloret de Mar i el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.
Per assistir al XVIII Fòrum Auriga cal fer la inscripció al web: www.auriga.cat
Ja està disponible el sisè número de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology. El dossier principal està dedicat a “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia”.
El dossier central d’aquest sisè número de la revista està dedicat a l’anàlisi dels monestirs en època medieval i moderna. Recull aportacions realitzades en el marc de la jornada “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia” celebrada a Roses el 7 d’octubre de 2022. Els estudis plantegen, a partir d’exemples i casos concrets, les novetats que els darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement de l’estructuració, l’arquitectura i evolució dels complexes monàstics des de l’antiguitat tardana fins a l’època moderna, però també sobre la vida quotidiana i les diferents activitats que en ells s’hi desenvolupaven.
La revista està oberta a la recepció de contribucions pel número 7 (2024). L’objectiu de la revista és la divulgació de treballs de recerca originals centrats en l’arqueologia medieval i moderna, que aportin dades noves o noves metodologies que ajudin a millorar la investigació en aquest àmbit del coneixement. En aquest sentit, la revista accepta tant estudis de casos circumscrits a un lloc particular com obres de síntesi, ja siguin territorials o temàtiques.
També podeu consultar els números anteriors amb els dossiers dedicats a “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”, “Infraestructures portuàries d’època medieval i moderna a la Mediterrània occidental”, “La casa urbana al nord oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”, “Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental” i “Les muralles de les viles en època medieval. Poliorcètica, simbolisme i urbanisme”.
Consulteu l’índex del sisè número de la revista en pdf
El Gabinet Numismàtic de Catalunya organitza aquest curs amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat. El curs, impartit per la numismàtica Maria Clua, s’estructura en quatre sessions en les quals es combina la teoria i la pràctica. A la primera, s’explicaran les característiques fonamentals de la moneda i la metodologia de treball numismàtica. A les tres restants, es presentaran, de manera pràctica, les principals sèries monetàries peninsulars –grega, semita, ibera i romana- i com cal procedir a la seva identificació i documentació.
Ja es troba disponible el 
El curs se centrarà en analitzar les col·leccions numismàtiques en el context de renovació dels museus. Coincidint amb la 25ena edició, enguany el curs es planteja com una jornada de reflexió sobre el patrimoni numismàtic custodiat als museus.
En aquestes jornades, centrades en el treball conjunt entre arqueologia i arquitectura, es divulgaran casos d’èxit en el tractament i la conservació del patrimoni cultural de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès.
