Tribuna d’Arqueologia 2012-2013

tribuna_2012_2013| Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2012-2013 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu els següents articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Ramon Ten Carné, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

Cap del Vol. Un producte, un vaixell i un comerç del Conventus Tarraconensis en època d’August p.11
Gustau Vivar, Carles de Juan i Rut Geli

L’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat) i el final del Paleolític a la vall mitjana del riu Montsant p. 22
Pilar Garcia-Argüelles, Jordi Nadal, Ester Brieva i Josep Maria Fullola

Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de La Draga i a l’estany de Banyoles (Banyoles, Pla de l’Estany) p. 33
Xavier Terradas, Raquel Piqué, Antoni Palomo, Àngel Bosch, Ramon Buxó, Júlia Chinchilla, Maria Saña, Josep Tarrús, Igor Bogdanovic i Rafel Rosillo

L’assentament del primer ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià): principals resultats dels treballs efectuats al jaciment entre els anys 1997 i 2013 p. 48
David Garcia, Isabel Moreno, Laia Font, Marta Mateu i Carme Saorin

Noves dades sobre el circ romà de Tarragona. Intervenció arqueològica al carrer de l’Enrajolat p. 69
Jordi Vilà Llorach, Imma Teixell Navarro i Carles Brull Casadó

Aportacions clau de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, la Noguera, Lleida) al Magdalenià: vint-i-cinc anys de recerca arqueològica p. 86
Xavier Mangado, Josep M. Fullola, José Miguel Tejero, M. Àngels Petit, Marta Sánchez i Raül Bartrolí

El jaciment tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona): nous mètodes aplicats a l’arqueologia de recerca p. 100
Carles Padrós, Àngels Pujol, i Roger Sala

Els resultats de les recents intervencions arqueològiques a Empúries: els nous espais de necròpolis de l’àrea sud p. 121
Pere Castanyer, Marta Santos i Joaquim Tremoleda

El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva): balanç de deu anys d’intervencions arqueopaleontològiques p. 141
Gerard Campeny Vall-Llosera, Bruno Gómez de Soler, Jordi Agustí, Robert Sala, Oriol Oms, Jan van der Made, Francesc Burjachs, Gonzalo Jiménez, Hugues-Alexandre Blain, Julien Claude, Tomáš Pˇrikryl, Isabel Expósito, Juan José Villalaín, Ángel Carrancho, Eduardo Barrón, Souhila Roubach, Lucía López-Polín, Xavier Bolós, Gala Gómez Merino, Núria Ibáñez, Lluís García, Pablo Mateos, David Riba, Rafel Rosillo, Alfonso Díaz i Sergio García

Arqueologia urbana i difusió del patrimoni immoble a Granollers p. 164
Josep Muntal Muns i Elisenda Moix Ezquerra

Arqueologia a la Drassana: l’evolució de l’edifici quan s’hi construïen galeres p.181
Iñaki Moreno Expósito i Marcel Pujol i Hamelink

La Cova del Sardo de Boí i l’explotació de l’alta muntanya als Pirineus occidentals en època neolítica p. 199
Ermengol Gassiot Ballbè, Niccolò Mazzucco, Laura Obea Gómez, Nàdia Tarifa Mateo, Ferran Antolín Tutusaus, Xavier Clop García, Vanessa Navarrete Belda i Maria Saña Seguí

Les barraques de pescadors a la Barcelona moderna (f. XVI – m. XVII) p. 219
Mikel Soberón Rodríguez

Metodologia de treball i resultats preliminars de la prospecció geofísica multisistema realitzada a l’Illa d’en Reixac (Ullastret, Baix Empordà) p. 236
Ferran Codina, Ekhine Garcia, Aurora Martin, Gabriel de Prado, Roger Sala i Robert Tamba

La Fogonussa (Sant Martí de Riucorb). Ibers, romans i visigots a la comarca de l’Urgell p. 244
Oscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera, Ares Vidal, Núria Armentano, i Dominika Nociarova

La muralla de Roda Ciutat. Visigots i carolingis al jaciment de l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona) p. 262
Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Albert Pratdesaba i Sala i M. Àngels Pujol i Camps

La intervenció arqueoantropològica de la Sagrera (Barcelona). Aproximació a les pràctiques funeràries i al poblament del Neolític final p. 274
Paz Balaguer, Paula García-Medrano i Alba Tenza

Una nova espècie de sireni trobada a Tona, Osona

sireni de Tona
Fotografia del crani del Prototherium ausetanum. Imatge: Servei d’Arqueologia i Paleontologia

 En un article publicat recentment a la revista Comptes Rendus Palevol, els paleontòlegs Jordi Balaguer i David Alba de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont descriuen una nova espècie de sireni, el Prototherium ausetanum, d’edat Bartonià (37 a 40 milions d’anys).

Les restes van ser recuperades al Mas Vilageliu de Tona (Osona) en el decurs d’una intervenció d’urgència duta a terme l’any 2008 pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, i un cp extretes van ser traslladades al Centre de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat, per a la seva preparació inicial. Posteriorment l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va sol·licitar i se li va concedir un canvi de lloc de dipòsit provisional per a una nova preparació i estudi, que ara ha conclòs amb la publicació de l’article.

L’ordre dels sirenis es manté en l’actualitat amb les espècies manatí i dugong. El gènere Prototherium va habitar en l’antic mar de la Conca de l’Ebre durant l’Eocè, mar que estava entre les serralades en formació dels Pirineus, Litoral catalana i Ibèrica, amb sortida a l’Atlàntic per Euskadi i comunicació amb el Tetis (antic Mediterrà) per l’Empordà. Per Osona, La Selva, Bages, Anoia i Sobrarbe s’han localitzat diversos exemplars fòssils de Prototheriums (P.? Intermedium i P.? Montserratense) i ara se n’ha determinat aquesta nova espècie.

Accediu a l’article: Balaguer, J. & Alba, D.M. (in press). A new dugong species (Sirenia, Dugongidae) from the Eocene of Catalonia (NE Iberian Peninsula) Comptes Rendus Palevol

| Per a més informació cliqueu aquí |

Colobodus giganteus, un gran peix del Triàsic d’Odèn (Solsonès)

Image (1) colobodus.jpg for post 22719Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), han reinterpretat un fòssil trobat a Odèn l’any 1996 i publicat un estudi a la revista alemanya Neues Jahrbuch für Geologie und Palaontologie – Abhandlungen on descriuen un nou espècimen de fa uns 230 milions d’anys d’un peix actinopterigi (un grup amb gran èxit evolutiu al que pertanyen espècies actuals tan diverses com el salmó, el rap o la tonyina), el Colobodus giganteus. Tot i que el crani està lleugerament desplaçat, l’espècimen està ben conservat i es poden observar les fileres d’escates, així com els radis de les aletes i altres aspectes de l’estructura òssia.

Els colobodòntids són uns família de peixos ossis que van viure durant el Triàsic mitjà i superior (fa entre 247 i 201 milions d’anys).

Fa 240 milions d’anys, durant el Triàsic, el mar interior de Tetis cobria tot el territori que actualment ocupa Catalunya. Aquest mar, d’aigües poc profundes i càlides, era l’hàbitat d’un gran nombre d’animals com peixos, rèptils, holotúries, crinoïdeus, insectes, xifosurs (artròpodes aquàtics), cefalòpodes, braquiòpodes (invertebrats semblants a bivalves), briozous o meduses, alguns dels quals han quedat conservats en el registre fòssil que aflora en jaciments com els d’Alcover (Alt Camp), Pinetell (Conca de Barberà), Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), Vilanova de la Sal (la Noguera) o Odèn (Solsonès).

L’ICP ha realitzat prospeccions i excavacions paleontològiques a Odèn dins del projectes de recerca amb el suport de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Presentació de les noves restes òssies de neandertal de la cova del Gegant de Sitges

Image (1) cova-del-gegant.jpg for post 20484El passat divendres 17 d’abril es va fer la presentació pública en roda de premsa, a l’aula Magna de la Universitat de Barcelona, de dues noves restes òssies de neandertal recuperades a les excavacions arqueològiques que es realitzen a la cova del Gegant de Sitges (comarca de Garraf). Es tracta d’un fragment de mandíbula i d’un d’húmer d’infant d’Homo neanderthalensis, l’estudi dels quals ha estat publicat a la revista Journal of Human Evolution. Aquestes restes a un o dos individus que van viure fa uns 55.000 anys. Les excavacions actualment en curs a la cova del Gegant de Sitges les realitza un equip interdisciplinar d’investigadors encapçalats per arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari del Seminari d’Estudis i Recerques (SERP) Prehistòrics de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Daura, Montserrat Sanz i Josep Maria Fullola.

El fragment de mandíbula correspon a un individu que quan va morir tindria entre quatre anys i mig i cinc anys i l’húmer a un individu d’entre cinc i set anys. No es descarta la possibilitat que es pogués tractar d’un mateix neandertal, espècie que va poblar Europa i l’oest d’Àsia fa entre cent mil i quaranta mil anys. La presència humana a la cova correspondria probablement a estades curtes i esporàdiques, que també hauria estat utilitzat com a cau per hienes. L’origen de les restes de neandertal a la cova tant podien haver estat dipositades intencionadament a manera de sepultura o haver estat transportades allí per carnívors, que n’haurien devorat les restes.

Fins ara, les restes òssies de neandertals efectuades anteriorment a l’actual territori de Catalunya havien estat fruit de troballes casuals o d’excavacions antigues. En canvi, aquestes dues noves restes han estat recuperades en el marc d’excavacions realitzades amb tècniques modernes i s’han pogut contextualitzar estratigràficament i datar-se amb precisió. Als mateixos nivells han estat recuperats també alguns estris de sílex utilitzats pels neandertals i restes de fauna. Els nous fòssils de la cova del Gegant són unes de les escasses restes de neandertal que es coneixen a Catalunya. Anteriorment  només est tenia coneixement de la mandíbula de Banyoles, una dent de la cova de Mollet de Serinyà, així com un fragment de mandíbula i una dent trobades fa uns anys també a la cova del Gegant de Sitges procedents d’excavacions realitzades fa uns anys. La cova del Gegant es converteix, així, en el lloc de Catalunya que més restes humanes neandertals ha aportat.

| Per a més informació cliqueu aquí |

R. Quam, M. Sanz, J. Daura, K. Robson Brown, R. García-González, L. Rodríguez, H. Dawson, R. F. Rodríguez, S. Gómez, L. Villaescusa, Á. Rubio, A. Yagüe, M. C. Ortega Martínez, J. M. Fullola, J. Zilhão, J. L. Arsuaga. «The Neandertals of northeastern Iberia: New remains from the Cova del Gegant (Sitges, Barcelona)». Journal of Human Evolution, abril de 2015. Doi: doi:10.1016/j.jhevol.2015.02.002

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012

Vegeu publicació |

Aquí teniu disponible la versió digital del llibre de recull anual del cicle 2011-2012 de la Tribuna d’Arqueologia. En aquesta publicació trobareu els següents articles:

Primeres pàgines i sumari

Presentació del volum p. 7
Ramon Ten Carné, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia

De jaciments i de recerca: narracions digitals multiplataforma a l’abast de tothom p. 11
Sílvia Bravo i Gallart

La ciutat romana de Iesso (Guissona, Segarra). Cap a la socialització de la recerca arqueològica p. 21
Josep Guitart i Duran, Josep Ros i Mateu, Toni Gironès, Joaquim Pera Isern

Intervenció arqueològica al Bosc del Quer (Sant Julià de Vilatorta, Osona) p. 39
Óscar de Castro López, Xavier Carlús i Martín

Les intervencions arqueològiques al jaciment de Cal Posastre (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) p. 76
Àlex Vidal Sánchez, Borja Pelegero Alcaide

Les ocupacions de la Cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf): noves aportacions al coneixement de la prehistòria del Garraf p. 110
Ferran Borrell, Anna Gómez, Miquel Molist, Carles Tornero, Oriol Vicente

Cantorella (Maldà, Urgell), un nou assentament a l’aire lliure del neolític final – calcolític i del bronze ple a la vall del Corb p. 129
Òscar Escala Abad, Andreu Moya i Garra, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà, Núria Armentano Oller

Darreres aportacions al coneixement del neolític i l’edat del bronze al Camp de Tarragona: intervencions als terrenys de l’Aeroport de Reus i a la partida del Coll Blanc (parcel·la 18.1 de CIM El Camp) (Reus, Baix Camp) p. 173
Pilar Bravo, Eduard Solà, Míriam Garcia, immaculada Mesas, Xuan Trenor

La vil·la romana de Torre Llauder. Darrers treballs de recerca i restauració, i perspectives de futur (Mataró, Maresme) p. 189
Carme Puerta López, Joaquim Garcia Rosselló

Les Drassanes Reials (Barcelona) p. 206
Esteve Nadal Roma, Adriana Vilardell Fernàndez

Les darreres intervencions al Beateri de Sant Domènec: la transformació de la plaça de representació del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris en la Tarragona medieval i moderna p. 222
Imma Teixell, Moisés Díaz, Joan Eusebi Garcia Biosca

Montsoriu al segle XVI. Testimonis arqueològics de l’abandonament d’un gran castell p. 244
Gemma Font i Valentí, Josep M. Llorens i Rams, Quim Mateu i Gasquet, Sandra Pujadas i Mitjà, Jordi Tura i Masnou

La torre de Vallferosa (Torà, Segarra): cronologia i construcció p. 264
Joan Menchon Bes

Arqueobotànica i Arqueologia experimental. 20 anys de recerca agrícola a l’Esquerda (Roda de Ter, Osona) p. 295
Imma Ollich i Castanyer, Carme Cubero i Corpas, Maria Ocaña i Subirana, Montserrat de Rocafiguera i Espona

Deu anys de recerca al castell de Selmella (el Pont d’Armentera, Alt Camp): entre l’arqueologia, la historiografia i la valorització del patrimoni p. 317
Mònica López Prat, Ramon Serra Massansalvador

Caldes de Montbui: la recuperació de la muralla medieval p. 332
Daniel Gutiérrez, Lluís Juan, Anna Monleon

La zona paleontològica d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà, Catalunya) p. 358
Rodrigo Gaete Harzenetter, Bernat Vila Ginestí, Violeta Riera Rubio

Primers resultats de la intervenció a la vil·la romana del Pont del Treball a Barcelona p. 372
Daniel Alcubierre, Emiliano Hinojo, Antoni Rigo

Nou número de la revista Cypsela

Acaba de sortir el darrer número de Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, Núm.19 (2012), una publicació biennal del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que publica, des de l’any 1976, treballs científics de recerca generals sobre la prehistòria i la protohistòria de Catalunya i de la mediterrània occidental fins al final de l’època ibèrica.

La revista desenvolupa una secció de tema monogràfic, amb articles de profunditat, tipus assaig o de síntesi; una altra d’estudis, amb articles analítics o concrets de tema lliure, i per últim una secció amb ressenyes bibliogràfiques.

| Per accedir a la revista cliqueu aquí |

Recull bibliogràfic, març 2015


Image (1) recull-bibliografic-2015.jpg for post 19444Ja teniu disponible el núm. 25, corresponent al mes de març de 2015, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

Actes de les XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Image (1) Portada-actes-XII-Jornades-Gironines.jpg for post 19718Us fem accessible la publicació de les Actes corresponents a les XII Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona celebrades a l’Hospital de Sant Julià de Besalú durant els passats dies 13 i 14 de juny de 2014.

Les Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, que se celebren bianualment, estan organitzades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Universitat de Girona. En aquesta ocasió, es van realitzar també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Besalú. Són un lloc de trobada dels professionals de l’arqueologia  on s’exposen i debaten els resultats dels darrers treballs realitzats a les comarques gironines.

| Podeu consultar i descarregar la publicació en pdf clicant aquí |

Recull bibliogràfic gener 2015

Image (1) recull-bibliografic-2015.jpg for post 19444Ja teniu disponible el núm. 23, corresponent al mes de gener de 2015, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

Publicat l’article: “Tut-ankh-amon, una escena del crimen de más de 3.000 años”

Image (1) article-de-Tutankamos-el-perfilador.jpg for post 19356L’arqueòleg Joan Carles Rodríguez Alay, investigador del Seminari de Recerques Prehistòriques (SERP), ha publicat al número 9 de la revista “El Perfilador”, que edita la Sociedad Española de Investigación y perfiles Criminológicos, el treball: “Tut-ankh-amon, una escena del crimen de más de 3.000 años”.

L’article se suma a molts d’altres ja existents sobre el tema, i pretén aportar més coneixement sobre Tutankhamon, però des d’un aspecte que sovint s’ha tractat de manera superficial: els robatoris que es van produir a la tomba poc després de l’enterrament del faraó. Degut als límits que imposa el format d’article, l’autor ha triat els indicis més significatius d’aquesta recerca, i l’estructura narrativa del treball s’ajusta més aviat al que en l’actualitat es considera una anàlisi de perfilació criminològica.

Vegeu la publicació clicant aquí |