Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.
El termini per presentar propostes de pòster s’ha ampliat fins al dia 6 d’octubre. Les propostes s’han d’enviar al correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com
Totes les persones que vulguin participar en el congrés, tant si són autors d’un pòster com si hi volen assistir d’oients, hauran de formalitzar la seva inscripció abans del 29 d’octubre mitjançant el formulari https://forms.gle/qcE6SYS3z33myuFr5
La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.
Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.
Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.
El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.
Ampliació del termini per presentar propostes de pòster
L’organització del congrés ha ampliat el termini per poder presentar propostes de pòster fins al dia 6 d’octubre. S’haurà d’enviar un breu resum de 500-700 caràcters que indiqui nom i cognom dels autors, filiació, títol de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu.
Les propostes s’han d’enviar al correu electrònic ibersebre2023congres@gmail.com
Es comunicarà l’acceptació de les propostes el dia 9 d’octubre.
Durant els dies del congrés els assistents podran votar quins són els 3 millors pòsters del congrés i els guanyadors obtindran un diploma i un obsequi de l’organització.
Inscripció
Totes les persones que vulguin participar en el congrés, tant si són autors d’un pòster com si hi volen assistir d’oients, hauran de formalitzar la seva inscripció abans del 29 d’octubre mitjançant el formulari https://forms.gle/qcE6SYS3z33myuFr5. La inscripció serà gratuïta per a tothom que l’hagi fet en el termini indicat.
Seu del congrés
Les sessions del congrés es duran a terme al Casal Cultural de Tivissa (c/ del Portell, 2), on es faran les ponències, les taules de debat i on també estarà el lloc d’exposició dels pòsters.
Sopar de cloenda
Es farà un sopar de cloenda el dissabte 11 a l’alberg de Tivissa. El sopar tindrà un preu de 20€, que hauran d’abonar-se en el mateix moment que es recullin les credencials del congrés.
Visita guiada a la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles
El diumenge 12 es farà una visita guiada a la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles, on es presentarà el projecte de realitat augmentada del jaciment. Els interessats a assistir-hi hauran d’anar fins al jaciment amb els seus propis mitjans.
Consulteu tota la informació i el programa del congrés en pdf
L’any 2020, el Reial Monestir de Pedralbes posà en marxa un projecte de recuperació de l’Hort Petit del Monestir, amb l’objectiu de recuperar l’estructura històrica i tornar a posar en funcionament una producció hortícola amb finalitats museístiques i educatives. Paral·lelament, s’ha iniciat un projecte d’estudi de la dieta de la comunitat clarissa entre els segles XIV i XIX. Amb aquests dos objectius, es realitzà l’excavació arqueològica de l’Hort Petit del Monestir, per tal de recuperar la seva estructura històrica, que ha comportat la realització de sondatges en diferents punts de l’Hort, per a caracteritzar l’organització, l’estratigrafia i la cronologia dels canvis i reorganitzacions d’aquest espai productiu. Paral·lelament a la intervenció arqueològica, s’ha realitzat un conjunt d’anàlisis bioarqueològiques amb l’objectiu de caracteritzar l’estructuració agrícola de l’Hort i determinar les espècies vegetals conreades i els animals presents en aquest espai. L’anàlisi de dieta de la comunitat monàstica s’ha dut a terme a partir de l’estudi bioarqueològic multidisciplinari en els nivells arqueològics procedents de l’abocador de les cuines, datat entre el segle XIV i el segle XIX. La informació arqueobotànica s’ha creuat amb la documentació escrita del monestir de Pedralbes (principalment, documents de procures), i de la documentació del funcionament de l’horticultura medieval.
A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.
Entre els mesos de juny i desembre de 2020 es va executar el projecte de restauració del claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei. Aquesta obra, va ser promoguda per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural amb la col·laboració de l’INCASÒL i cofinançada per la Fundació La Caixa. L’objectiu del projecte era doble. En primer lloc, recuperar l’estructura bàsica del claustre Major de la darrera època de funcionament de la Cartoixa (segles XVII-XVIII) per obrir-lo a la visita pública. En segon terme, i seguint les propostes del Pla Director, es preveia excavar en la meitat oriental del pati del claustre on hi havia constància de la presència de restes de les petites ermites ocupades pels cartoixans de la primera època d’Escaladei (segles XIII-XVII) i que havien quedat amortitzades per la construcció del claustre actual. La intervenció va permetre, a banda de recuperar l’estructura original del claustre modern, identificar i excavar completament dues de les ermites del segle XIII corresponents al claustre major romànic i també parts de les cel·les d’un petit claustre que es va aixecar a principis del segle XV davant la capçalera de l’església. L’excavació va permetre estudiar l’estructura del claustre original i dels seus components (pati, galeries, cel·les), descriure l’estructura interior de les petites ermites i comparar-la amb la de les fases modernes. Finalment, es van dur a terme diverses anàlisis per tal de mirar de determinar tant l’entorn vegetal de la cartoixa en època medieval, com també elements vinculats amb les plantacions en els jardins de cada cel·la i amb l’alimentació diària dels monjos.
