Els propers dies 16 i 17 de novembre de 2022 se celebrarà a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el II Seminari internacional Paisatges arqueològics del monacat primitiu a Occident (ss. IV-VII).
Vinculat al projecte Paisatges Monàstics, aquest segon seminari internacional està dirigit especialment als estudiants de doctorat que investiguen sobre aspectes monàstics en el període comprès entre l’Antiguitat Tardana i els inicis de l’Edat Mitjana.
Així com en un primer seminari de les mateixes característiques celebrat l’any passat es va abordar l’anàlisi d’aquest monacat primitiu des de les fonts escrites i la Patrística, en aquesta ocasió es tractarà l’objectiu d’estudi des d’una perspectiva arqueològica, i es valoraran les darreres recerques que s’han realitzat en base a la materialitat, l’arquitectura i la topografia. Es comptarà amb la participació d’investigadors de reconegut prestigi internacional, els quals mostraran aspectes vinculats amb les seves recents investigacions.
Al final de cada sessió es realitzarà una taula de debat, i finalment es procedirà a la presentació dels projectes de tesis doctoral relacionats amb el tema que en aquest moment s’estan portant a terme en diferents universitats, a proposta dels ponents.
El seminari es desenvoluparà en format presencial des de la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i també en línia des de la plataforma Zoom.
Inscripcions a: forms.gle/ahzDteT5Xd53eTSp9
Per a més informació i consulta del programa cliqueu aquí
La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement- organitza la primera Jornada d’Arqueologia, Construcció i Arquitectura Medieval i Moderna, dedicada a “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia”.
El Pla director de la Seu Vella de Lleida, elaborat l’any 1993 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va plantejar la restauració de l’antiga catedral com una intervenció integral on, a més dels valors artístics i arquitectònics, es té en compte el pes històric com a edifici singular i, per tant, la necessitat de conèixer-ne el subsol, per entendre millor l’evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció. L’any 1997, amb l’excavació arqueològica prèvia a la restauració de la porta dels Fillols, es va engegar la col·laboració institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament i, de llavors ençà, la secció municipal d’arqueologia s’ha fet càrrec dels treballs arqueològics vinculats als diferents projectes de restauració i revalorització del conjunt monumental. El seguiment arqueològic arran de les obres de restauració, a la Porta dels Apòstols, la torre del Campanar, i al pati i cobertes del claustre, han permès documentar part de l’enllosat original de les cobertes de les galeries nord i est del claustre, on sorprenentment, es conservaven les traces gravades a escala natural de tres de les traceries que decoren i omplen els finestrals que envolten el pati del claustre.
Organitzada per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses, la Jornada té per objectiu oferir una plataforma en la qual poder presentar i debatre sobre els estudis que s’estan desenvolupant en el marc dels conjunts monàstics, ja sigui analitzant la seva estructuració i evolució com estudis més concrets d’algun dels aspectes de la vida monàstica sempre des d’una perspectiva arqueològica.
