Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat). L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al segle XIV”

Us presentem el vídeo de la catorzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 22 de novembre.

Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat). L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al segle XIV

Conferenciants: Gisela Ripoll (UB, IAUB, ERAAUB), Inma Mesas (ERAAUB) i Francesc Tuset (IAUB, ERAAUB)

Moderadora: Maria Soler Sala (UB)

Sant Hilari d’Abrera, situat sobre una de les terrasses del marge dret del riu Llobregat és de gran interès geològic, arqueològic, històric i ecològic. Les actuacions dutes a terme al jaciment, es van iniciar a 2017, sota l’impuls de l’Ajuntament d’Abrera, i està inclòs, ara, en el marc dels projectes quadriennals de recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat [ECLOC/Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sidilianum, Sancti Hilarii de Breda, Olerdola, 2022-2025]. Les diverses intervencions arqueològiques dels últims anys, de la mà de la geologia, hidrologia, química i la conservació i restauració, així com d’un intens buidatge de les fonts textuals, fan que disposem, a hores d’ara, d’un seguit d’evidències i resultats de dilatada cronologia, des de finals de segle II dC fins a segle XIV. La seqüència estratigràfica i constructiva, amb les datacions radiocarbòniques i les de luminescència òptica estimulada, permeten caracteritzar diversos moments d’ocupació. La primera evidència correspon a un establiment romà de tipus termal d’aigües mineromedicinals, en ús entre el segle II dC i inicis de segle V. El conjunt termal, en una segona fase, va ser amortitzat per una aglomeració medieval i una església. El petit edifici eclesiàstic es construeix directament sobre el frigidari, i tot i tenir diversos moments constructius i ornamentals, és a la segona meitat de segle XII quan és dotat d’un programa pictòric d’alta qualitat, i a ple segle XIV, a l’eix central de la nau, s’insereix una sepultura privilegiada.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat). L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al segle XIV”

Us recordem que aquest proper dimecres 22 de novembre a les 18 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya la catorzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat). L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al segle XIV

Conferenciants: Gisela Ripoll (UB, IAUB, ERAAUB), Inma Mesas (ERAAUB) i Francesc Tuset (IAUB, ERAAUB)

Moderadora: Maria Soler Sala (UB)

Sant Hilari d’Abrera, situat sobre una de les terrasses del marge dret del riu Llobregat és de gran interès geològic, arqueològic, històric i ecològic. Les actuacions dutes a terme al jaciment, es van iniciar a 2017, sota l’impuls de l’Ajuntament d’Abrera, i està inclòs, ara, en el marc dels projectes quadriennals de recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat [ECLOC/Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sidilianum, Sancti Hilarii de Breda, Olerdola, 2022-2025]. Les diverses intervencions arqueològiques dels últims anys, de la mà de la geologia, hidrologia, química i la conservació i restauració, així com d’un intens buidatge de les fonts textuals, fan que disposem, a hores d’ara, d’un seguit d’evidències i resultats de dilatada cronologia, des de finals de segle II dC fins a segle XIV. La seqüència estratigràfica i constructiva, amb les datacions radiocarbòniques i les de luminescència òptica estimulada, permeten caracteritzar diversos moments d’ocupació. La primera evidència correspon a un establiment romà de tipus termal d’aigües mineromedicinals, en ús entre el segle II dC i inicis de segle V. El conjunt termal, en una segona fase, va ser amortitzat per una aglomeració medieval i una església. El petit edifici eclesiàstic es construeix directament sobre el frigidari, i tot i tenir diversos moments constructius i ornamentals, és a la segona meitat de segle XII quan és dotat d’un programa pictòric d’alta qualitat, i a ple segle XIV, a l’eix central de la nau, s’insereix una sepultura privilegiada.

La conferència tindrà lloc a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de l’Auditori del Museu o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Publicació de la revista RODIS 6 i call for papers per RODIS 7.

Ja està disponible el sisè número de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology. El dossier principal està dedicat a “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia”.

El dossier central d’aquest sisè número de la revista està dedicat a l’anàlisi dels monestirs en època medieval i moderna. Recull aportacions realitzades en el marc de la jornada “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia” celebrada a Roses el 7 d’octubre de 2022. Els estudis plantegen, a partir d’exemples i casos concrets, les novetats que els darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement de l’estructuració, l’arquitectura i evolució dels complexes monàstics des de l’antiguitat tardana fins a l’època moderna, però també sobre la vida quotidiana i les diferents activitats que en ells s’hi desenvolupaven.

Podeu consultar-la i descarregar-la a: https://www.documentauniversitaria.media/rodis/index.php/rodis

 

La revista està oberta a la recepció de contribucions pel número 7 (2024). L’objectiu de la revista és la divulgació de treballs de recerca originals centrats en l’arqueologia medieval i moderna, que aportin dades noves o noves metodologies que ajudin a millorar la investigació en aquest àmbit del coneixement. En aquest sentit, la revista accepta tant estudis de casos circumscrits a un lloc particular com obres de síntesi, ja siguin territorials o temàtiques.

També podeu consultar els números anteriors amb els dossiers dedicats a “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”, “Infraestructures portuàries d’època medieval i moderna a la Mediterrània occidental”, “La casa urbana al nord oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”, “Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental” i “Les muralles de les viles en època medieval. Poliorcètica, simbolisme i urbanisme”.

Consulteu l’índex del sisè número de la revista en pdf

Segona circular: III CONGRÉS INTERNACIONAL IBERS A L’EBRE – TIVISSA 10, 11 I 12 NOVEMBRE 2023

Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.

El termini per presentar propostes de pòster s’ha ampliat fins al dia 6 d’octubre. Les propostes s’han d’enviar al correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com

Totes les persones que vulguin participar en el congrés, tant si són autors d’un pòster com si hi volen assistir d’oients, hauran de formalitzar la seva inscripció abans del 29 d’octubre mitjançant el formulari https://forms.gle/qcE6SYS3z33myuFr5

La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.  

Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.  

Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.  

El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.  

Ampliació del termini per presentar propostes de pòster

L’organització del congrés ha ampliat el termini per poder presentar propostes de pòster fins al dia 6 d’octubre. S’haurà d’enviar un breu resum de 500-700 caràcters que indiqui nom i cognom dels autors, filiació, títol de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu.

Les propostes s’han d’enviar al correu electrònic ibersebre2023congres@gmail.com

Es comunicarà l’acceptació de les propostes el dia 9 d’octubre.

Durant els dies del congrés els assistents podran votar quins són els 3 millors pòsters del congrés i els guanyadors obtindran un diploma i un obsequi de l’organització.

Inscripció

Totes les persones que vulguin participar en el congrés, tant si són autors d’un pòster com si hi volen assistir d’oients, hauran de formalitzar la seva inscripció abans del 29 d’octubre mitjançant el formulari https://forms.gle/qcE6SYS3z33myuFr5. La inscripció serà gratuïta per a tothom que l’hagi fet en el termini indicat.

Seu del congrés

Les sessions del congrés es duran a terme al Casal Cultural de Tivissa (c/ del Portell, 2), on es faran les ponències, les taules de debat i on també estarà el lloc d’exposició dels pòsters.

Sopar de cloenda

Es farà un sopar de cloenda el dissabte 11 a l’alberg de Tivissa. El sopar tindrà un preu de 20€, que hauran d’abonar-se en el mateix moment que es recullin les credencials del congrés.

Visita guiada a la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles

El diumenge 12 es farà una visita guiada a la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles, on es presentarà el projecte de realitat augmentada del jaciment. Els interessats a assistir-hi hauran d’anar fins al jaciment amb els seus propis mitjans.

Consulteu tota la informació i el programa del congrés en pdf

Primera circular: III CONGRÉS INTERNACIONAL IBERS A L’EBRE – TIVISSA 10, 11 I 12 NOVEMBRE 2023

Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.

La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.  

Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.  

Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.  

El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.  

S’obre el període per presentar propostes de pòsters : vegeu pdf en català i en castellà

Blocs temàtics:

  • Abans dels Ilercavons: Les Terres de l’Ebre i les del Sénia durant la primera edat del ferro.  
  • Marc cronològic: Datacions i perioditzacions: els horitzons cronoculturals, a debat  
  • Pràctiques i rituals i món funerari: El fenomen funerari: marc ideològic, ritualitat, iconografia i antropologia física.  
  • Estructura del poblament, arquitectura i urbanisme: Evolució de l’urbanisme i l’aparació de la ciutat. Anàlisi arqueològica del territori.  
  • Sistemes defensius: Evolució estructural, tècnica, funcional i simbòlica de les fortificacions durant el primer mil·lenni aC.  
  • Cultura material: Estudis tipològics, economia i comerç, activitat domèstica i estudis arqueomètrics.  
  • Segona Guerra Púnica: Arqueologia del conflicte.  
  • Hiberus flumen: Canvis i continuïtats durant la romanització. Elements iconogràfics, novetats epigràfiques i numismàtiques. Fonts i Historiografia.  
  • Socialització del patrimoni: Noves tecnologies en la presentació del Patrimoni Arqueològic.  

Pòsters: Breu resum de 500 – 700 caràcters indicant el nom i cognom dels autors, filiació de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu

Correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com

Data límit de presentació: 25 de setembre

Idiomes: català, castellà, anglès i francés

Premi: Es premiaran els tres millors pòsters per votació popular tenint en compte el seu contingut i presentació.

Format: A0 en vertical

Comitè científic: David Asensio (UB i UAB), Carme Belarte (ICAC i ICREA), Jordi Diloli (URV), Luís Fatás (DGA), David Garcia (UB), Rafel Jornet (STDCTE), Marta Mateu (ICAC), Jaume Noguera (UB), Samuel Sardà (URV).

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Producció hortícola, abastiment d’aliments i règim alimentari de la regla Clarissa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (segles XIV i XX). Una aproximació bioarqueològica”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 14 de juny.

Producció hortícola, abastiment d’aliments i règim alimentari de la regla Clarissa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (segles XIV i XX). Una aproximació bioarqueològica

Conferenciants: Santiago Riera Mora (SERP-UB) i Lluís Lloveras (SERP-UB)

Moderadora: Marta Portillo (IMF-CSIC)

L’any 2020, el Reial Monestir de Pedralbes posà en marxa un projecte de recuperació de l’Hort Petit del Monestir, amb l’objectiu de recuperar l’estructura històrica i tornar a posar en funcionament una producció hortícola amb finalitats museístiques i educatives. Paral·lelament, s’ha iniciat un projecte d’estudi de la dieta de la comunitat clarissa entre els segles XIV i XIX. Amb aquests dos objectius, es realitzà l’excavació arqueològica de l’Hort Petit del Monestir, per tal de recuperar la seva estructura històrica, que ha comportat  la realització de sondatges en diferents punts de l’Hort, per a caracteritzar l’organització, l’estratigrafia i la cronologia dels canvis i reorganitzacions d’aquest espai productiu. Paral·lelament a la intervenció arqueològica, s’ha realitzat un conjunt d’anàlisis bioarqueològiques amb l’objectiu de caracteritzar l’estructuració agrícola de l’Hort i determinar les espècies vegetals conreades i els animals presents en aquest espai. L’anàlisi de dieta de la comunitat monàstica s’ha dut a terme a partir de l’estudi bioarqueològic multidisciplinari en els nivells arqueològics procedents de l’abocador de les cuines, datat entre el segle XIV i el segle XIX. La informació arqueobotànica s’ha creuat amb la documentació escrita del monestir de Pedralbes (principalment, documents de procures), i de la documentació del funcionament de l’horticultura medieval.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Producció hortícola, abastiment d’aliments i règim alimentari de la regla Clarissa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (segles XIV i XX). Una aproximació bioarqueològica”

Us recordem que aquest proper dimecres 14 de juny a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Producció hortícola, abastiment d’aliments i règim alimentari de la regla Clarissa del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (segles XIV i XX). Una aproximació bioarqueològica

Conferenciants: Santiago Riera Mora (SERP-UB) i Lluís Lloveras (SERP-UB)

Moderadora: Marta Portillo (IMF-CSIC)

L’any 2020, el Reial Monestir de Pedralbes posà en marxa un projecte de recuperació de l’Hort Petit del Monestir, amb l’objectiu de recuperar l’estructura històrica i tornar a posar en funcionament una producció hortícola amb finalitats museístiques i educatives. Paral·lelament, s’ha iniciat un projecte d’estudi de la dieta de la comunitat clarissa entre els segles XIV i XIX. Amb aquests dos objectius, es realitzà l’excavació arqueològica de l’Hort Petit del Monestir, per tal de recuperar la seva estructura històrica, que ha comportat  la realització de sondatges en diferents punts de l’Hort, per a caracteritzar l’organització, l’estratigrafia i la cronologia dels canvis i reorganitzacions d’aquest espai productiu. Paral·lelament a la intervenció arqueològica, s’ha realitzat un conjunt d’anàlisis bioarqueològiques amb l’objectiu de caracteritzar l’estructuració agrícola de l’Hort i determinar les espècies vegetals conreades i els animals presents en aquest espai. L’anàlisi de dieta de la comunitat monàstica s’ha dut a terme a partir de l’estudi bioarqueològic multidisciplinari en els nivells arqueològics procedents de l’abocador de les cuines, datat entre el segle XIV i el segle XIX. La informació arqueobotànica s’ha creuat amb la documentació escrita del monestir de Pedralbes (principalment, documents de procures), i de la documentació del funcionament de l’horticultura medieval.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 17 de maig.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 17 de maig a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “El Claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei (Priorat)”

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 3 de maig.

El Claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei (Priorat)

Conferenciant: Josep M. Vila i Carabasa (Arqueòleg)

Moderadora: Maria Adserias Sans (Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona)

Entre els mesos de juny i desembre de 2020 es va executar el projecte de restauració del claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei. Aquesta obra, va ser promoguda per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural amb la col·laboració de l’INCASÒL i cofinançada per la Fundació La Caixa. L’objectiu del projecte era doble. En primer lloc, recuperar l’estructura bàsica del claustre Major de la darrera època de funcionament de la Cartoixa (segles XVII-XVIII) per obrir-lo a la visita pública. En segon terme, i seguint les propostes del Pla Director, es preveia excavar en la meitat oriental del pati del claustre on hi havia constància de la presència de restes de les petites ermites ocupades pels cartoixans de la primera època d’Escaladei (segles XIII-XVII) i que havien quedat amortitzades per la construcció del claustre actual. La intervenció va permetre, a banda de recuperar l’estructura original del claustre modern, identificar i excavar completament dues de les ermites del segle XIII corresponents al claustre major romànic i també parts de les cel·les d’un petit claustre que es va aixecar a principis del segle XV davant la capçalera de l’església. L’excavació va permetre estudiar l’estructura del claustre original i dels seus components (pati, galeries, cel·les), descriure l’estructura interior de les petites ermites i comparar-la amb la de les fases modernes. Finalment, es van dur a terme diverses anàlisis per tal de mirar de determinar tant l’entorn vegetal de la cartoixa en època medieval, com també elements vinculats amb les plantacions en els jardins de cada cel·la i amb l’alimentació diària dels monjos.