Seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la liturgia”, a la UB

Pòster del seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la litúrgia”El proper dimarts 19 de març a les 14,00h tindrà lloc el seminari “Oir la arquitectura medieval. Una experiencia desde la liturgia”, a càrrec d’Eduardo Carrero Santamaría, de la Universitat Autònoma de Barcelona-Institut d’Estudis Medievals. La sessió, que es realitzarà al Seminari de Prehistòria i Arqueologia de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre 6), forma part de les activitats del projecte de la l’European Research Council ARTSOUNDSCAPES.

Una de les formes més complexes d’aproximació a l’arquitectura religiosa medieval és des de l’experiència acústica. Les dificultats per al seu estudi pivoten entorn a tres dificultats. D’una banda, els edificis que avui conservem i sobre els que podem treballar estan profundament alterats pel gust estètic, la modificació de les seves funcions i les intervencions de restauració. Per altra banda, l’arquitectura medieval era un espai en constant canvi, degut a l’ús litúrgic i a la seva particular necessitat de transformar l’escenari de celebració entre les successives festivitats. Finalment, treballar l’arquitectura des d’una perspectiva litúrgica exigeix un profund coneixement del ritus i la seva història, en consonància amb el treball sobre una documentació que, de vegades, resulta tan enganyosa com poc precisa. Centrat en un edifici concret, l’investigador es veu obligat a preguntar-se pel so en una celebració determinada, el seu marc escenogràfic i la seva evolució durant un lapse concret. En aquest seminari es tractarà la complexitat de l’estudi del so en un espai arquitectònic històric marcat pel seu constant canvi.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Darreres intervencions arqueològiques a la Cartoixa d’Escaladei (la Morera de Montsant, Priorat). Anys 2010-2015”

Conferència: “Darreres intervencions arqueològiques a la Cartoixa d’Escaladei (la Morera de Montsant, Priorat). Anys 2010-2015”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de desembre de 2018, 19,00 hores

Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderadora: Marina Miquel

Entre els anys 2010 i 2015 la Generalitat de Catalunya ha endegat una sèrie d’actuacions de restauració arquitectònica a la Cartoixa d’Escaladei que han afectat espais molt importants del conjunt: claustre menor, refetor, sala capitular, capelles, església, cel·les. Com a resultat de la recerca arqueològica vinculada amb aquestes intervencions, s’han pogut identificar algunes fases constructives del conjunt que fins al moment eren desconegudes, sobretot vinculades amb l’època del Renaixement i que resulten decisives per a la comprensió de l’evolució constructiva del conjunt. Per altra banda, les excavacions extensives han permès conèixer molt millor l’estructura de la darrera Cartoixa, la que ha arribat fins a nosaltres. La seva construcció es va desenvolupar durant un llarg període que va des de finals segle XVI i fins a mitjan del XVIII i va resultar molt afectada per les destruccions produïdes al segle XIX després de la Desamortització. Paral·lelament s’ha començat a treballar en l’estudi de les traces conservades, tant a nivell de subsol com de paraments,  de la Cartoixa medieval, en bona part desmantellada durant l’ampliació dels segles XVII i XVIII.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep M. Vila sobre els aspectes més destacats de la seva conferència.

  • Des de quan s’està excavant a Escaladei i què han representat les darreres intervencions en relació amb el conjunt d’actuacions realitzades?

Les primeres excavacions arqueològiques a la Cartoixa d’Escaladei es remunten a finals dels anys 80 i es van dur a terme amb format de camps de treball per a joves. Durant aquells primers anys es van fer sobretot tasques de neteja i excavacions puntuals. A finals dels anys 90 es van dur a terme noves excavacions, sobretot d’algunes de les cel·les del Claustre Major, una de les quals va ser posteriorment restaurada i reconstruïda. Finalment, el 2007 els treballs es van concentrar a l’excavació de les galeries dels claustres. Les excavacions dutes a terme a partir de 2010 han comportat un salt qualitatiu i quantitatiu, tant pel que fa a l’extensió de la intervenció arqueològica com a la notorietat dels edificis excavats: església, claustre menor, sala capitular…

  • Quins elements han caracteritzat el desenvolupament de la intervenció?

La redacció del Pla Director el 2008 va obrir una nova etapa en la recerca arqueològica a Escaladei. A partir d’aquest moment els treballs d’arqueologia d’integren d’una manera natural en els projectes d’intervenció arquitectònica, amb una estreta col·laboració entre els tècnics responsables de l’arqueologia, de la restauració i del projecte arquitectònic. Aquest sistema de treball permet planificar d’una manera molt més fiable la recerca arqueològica sobre el monument tant abans com durant el procés d’execució dels projectes i coordinar molt millor els treballs de restauració i excavació. Aquest protocol millora notablement els resultats tant a nivell de recerca com de conservació dels elements patrimonials.

  • Quines han estat les troballes més rellevants de les intervencions dels darrers anys?

La intervenció de 2010-2013 es va centrar especialment en l’anomenada zona cenobítica de la Cartoixa, on se situaven la major part dels edificis corresponents a la part de vida comunitària pròpia dels cartoixans. Sens dubte el fet més espectacular va ser la localització de les restes del claustre menor de la Cartoixa, de finals segle XVI, que va poder ser reconstruït. A banda es va poder identificar la presència d’un cimbori a l’església de la Cartoixa i en general es va aprofundir en el coneixement sobre l’evolució constructiva d’aquest espai central de la Cartoixa des del moment fundacional i fins al segle XIV, moment de la construcció del segon claustre que tanca el recinte per la banda sud. En paral·lel es va analitzar l’evolució de l’interior dels espais fins a l’abandonament de la Cartoixa el 1835 i també els processos d’espoliació que va patir després de la Desamortització.

La intervenció de 2015 va permetre completar l’estudi d’una de les cel·les excavades el 1998 i sobretot incorporar noves dades per a la comprensió dels sistemes de captació, distribució i evacuació d’aigües de la Cartoixa.

  • Quines són les perspectives de futur de la recerca arqueològica a Escaladei?

En els propers mesos s’haurien d’iniciar els projectes de restauració del Claustre Major de la Cartoixa i també el de l’església, que si tot va bé permetran avançar notablement en el nostre coneixement sobre espais capitals del complex i que fins al moment han romàs completament ocults sota la runa.

4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal i VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, a Tarragona


Carlell del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal VII Reunió d’ Arqueologia Cristiana Hispànica: “El cristianisme en l'Antiguitat Tardana. Noves perspectives”Del 21 al 24 de novembre de 2018 se celebraran a Tarragona el 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, i la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, que es desenvoluparà a sota la temàtica del: “Cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves perspectives”.

Donat que la VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica se celebra aquesta edició a Tarragona, serà organitzada en col·laboració amb la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i amb la Càtedra d’Arqueologia Cristiana de la Universitat de Barcelona

El Congrés Tarraco Biennal s’estructura, a partir d’una primera conferència inaugural, en l’exposició de les diferents presentacions que tindran totes una durada de 20 minuts. El termini per a la recepció de propostes és el 28 de febrer, i seran avaluades pels membres del Comité Científic de Congrés, que resoldran les admeses o excloses abans del proper 30 de març.

| Descarregueu el la primera circular en pdf |
| Per a més informació cliqueu aquí |

Les excavacions a Sant Pau de Riu-sec (Sabadell) posen al descobert els vestigis d’una granja de l’Orde dels Cavallers del Temple

Vista de les excavacions a l'església de Sant Pau de Riu-sec.
Vista dels recents treballs d’excavació a l’església de Sant Pau de Riu-sec. Fotografia: Foto Museu d’Història de Sabadell

L’església romànica de Sant Pau de Riu-sec es troba en una gran  zona arqueològica formada per una vil·la romana d’època republicana (s. I aC), remodelada i ampliada en època imperial (s. I-II dC); un assentament carolingi amb necròpolis (s. IX-X); l’església romànica (s. XI), que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna; finalment, una granja templera datada entre finals del segle XII i inici del XIV

En el marc del Programa Quadriennal de Recerca del  jaciment arqueològic de Sant Pau de Riu-sec (2014-2017), impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Ajuntament de Sabadell, aquest mes de juny s’han dut a terme  treballs d’excavació arqueològica al sector nord d’aquest conjunt patrimonial, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, sota la coordinació científica dels professors Joaquim Pera i César Carreras, i sota la direcció tècnica de l’arqueòleg Jordi Roig. El Museu d’Història de Sabadell porta a terme les tasques de coordinació i seguiment tècnic municipal de la intervenció.

Els treballs d’enguany han proporcionat  la troballa  d’objectes diversos de la vida diària (atuells de ceràmica, estris metàl·lics, etc ) dels segles XIII-XIV, relacionats amb l’establiment d’una comunitat templera en aquest indret, de la que ja se’n coneixien les restes constructives de la granja, així com un conjunt material de gran interès, format per armes, ornaments personals, terrissa decorada, i altres pertinences de la comunitat.

Una troballa arqueológica de singular importància a Noruega: el mausoleu del rei Olaf Haraldson

Arqueòlegs treballant al jaciment de Trondheim
Arqueòlegs treballant al jaciment de Trondheim. Fotografia: NIKU

Un equip internacional d’arqueòlegs que treballen per la NIKU, l’Institut Noruec per a la Investigació del Patrimoni Cultural, on participa l’arqueòloga catalana Cristina Belmonte, han descobert recentment a la ciutat de Trondheim (Noruega) l’església i l’altar del rei víking Olaf II, un dels primers reis cristians de Noruega, i patró del país.

En el decurs de la intervenció arqueológica que es duu a terme a Trondheim han quedat al descobert els fonaments d’una església de fusta, en la qual va ser enterrat el cos del rei viking Olaf Haraldsson després de patir martiri i on, possiblement a ser consagrat just després que fos declarat sant.

Aquesta és la troballa més important que s’ha produït al país escandinau després de la II guerra Mundial i, segons la directora de l’excavació Anna Petersén, es tracta d’un jaciment únic a Noruega en termes religiosos, culturals i polítics. Bona part de la identitat noruega s’ha establert a partir del culte a la santedat d’Olaf II.

| Per saber més sobre la noticia cliqueu aquí |

 

Presentació de la troballa del temple del Fòrum romà de Llívia

Vista general de l'excavació de la campanya 2016
Vista general de l’excavació de la campanya 2016

El passat dilluns 28 de’octubre es van presentar els resultats de la campanya d’excavacions arqueològiques realitzades al llarg dels mesos de setembre i octubre al fòrum romà de Iulia Lívica, l’actual Llívia.

Els darrers treballs han confirmat definitivament l’existència d’un gran edifici situat a l’eix central del fòrum, sobre un pòdium elevat 2m damunt d’una plaça porticada, i els investigadors han conclòs que es tracta del temple que devia presidir el fòrum. A la mateixa campanya s’han trobat també les restes de la continuació del mur nord del fòrum i un altre mur en forma de L que, probablement, devia delimitar el podi del temple.

A l’interior del que s’ha identificat com la cel·la del temple s’ha trobat un paviment d’opus signinum que forma un rectangle davant d’un basament d’obra sobre el qual devia anar col·locada l’estàtua d’advocació del temple. A les parets es conserven restes de pintura mural. Hi ha aparegut també un altre basament d’estàtua de granit.

A continuació del podi s’ha trobat un mur d’època tardorromana adossat al temple que conté fragments de marbre reutilitzats com a materials de construcció. Alguns d’aquests fragments provenen d’estàtues monumentals, possiblement de marbre de Carrara. Destaquen un tros de rostre amb un ull i part del cabell, una mà de grans dimensions amb un anell, un bust mal conservat però amb els cabells en bon estat i la part inferior d’una toga o una túnica. Els arqueòlegs pensen que les escultures són representacions de déus o emperadors divinitzats que devien estat col·locats a la cel·la. Al llarg dels propers mesos es procedirà al seu anàlisi i documentació per determinar la procedència del marbre i identificar els personatges amb l’estudi iconogràfic.

El fòrum de Llívia és l’únic conegut en una vall del Pirineu. La ciutat de Iulia Libica va ser la capital dels ceretans, i segons les fonts antigues tenia el dret llatí, és per això que es va dotar d’un fòrum amb plaça porticada, un temple, una cúria, i potser també una basílica que encara resta per identificar. Aquestes estructures indiquen que el poble ceretà estava plenament integrat en les estructures polítiques, comercials i administratives de l’imperi romà.Read More »

Curs online: “Monjes y monasterios de la Antigüedad: Historia y Arqueología”

curs_jordinaEntre els dies 1 de novembre de 2016 i el 31 de gener de 2017 es desenvolupar el curs online: “Monjes y monasterios de la Antigüedad: Historia y Arqueología”, que impartirà La Dra. Jordina Sales-Carbonell, que organitza el Centro de Estudios del Proximo oriente y la antiguedad tardía-CEPOAT, de la Universitat de Múrcia.

El monacat universal, en les seves diferents modalitats i cronologies, te com a principal objectiu la cerca la renúncia al món secular i ordinari, però no de manera individual i improvisada, com ja feien els ascetes des de temps immemorials, sinó col·lectivament, de forma organitzada i reglada, i en el marc d’una religió estructurada que atorgués al projecte en comú un sentit de transcendència.

En les societats antigues, les vocacions han estat moltes, però també és cert que sovint d’ingrés al monacat s’utilitzava com a excusa per fugir del reclutament militar, la obligació matrimonial, els impostos o simplemente la soledat de determinats individus que afrontaven la vellesa sense família. En aquest sentit, l’estudi del monacat i les seves interrelacions amb el món secular és una font inesgotable per al coneixement general dels últims segles de lImperi  Romà i l’Antiguitat Tardana.

En aquest curs se fará una exhaustiva introducció al monacat antic o pre-medieval, focalitzant l’atenció en l’àmbit específicament cristià, per la qual cosa caldrà necessari endinsar-se tant en las fonts escrites como en les restes arqueològiques que aquesta singular activitat religiosa ha deixat al llarg dels territoris de l’antic Imperi Romà i també més enllà de les seves fronteres.

| Per a més informació cliqueu aquí |

La 13ena campanya de recerques arqueològiques al jaciment dels Altimiris (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

Durant aquest estiu s’ha dut a terme la 13ena campanya de recerques arqueològiques al jaciment dels Altimiris (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Aquesta intervenció s’emmarca dins el projecte de recerca arqueològica Comunitats de Muntanya entre l’Antiguitat Tardana i l’Alta Edat Mitjana. Pirineu i Prepirineu català (s.V-IX) (2014/1000607) del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, subvencionat pel Departament de Cultura.

Com cada any l’equip ha estat format per estudiants i graduats del Grau d’Arqueologia, així com per becaris predoctorals, professionals de l’arqueologia,  doctors i professors, majoritàriament de la UB, constituïts en el grup de recerques arqueològiques ArqueoMontsec. Aquest any hem comptat amb la presència d’un equip de restauradores que s’han encarregat del manteniment i consolidació d’estructures.

Els Altimiris es troba situat a la cara nord de la serra del Montsec d’Ares, just sobre el congost de Montrebei a gairebé 900 m d’altitud. En base a l’anàlisi històrico-arqueològica de les dades i indicis obtinguts fins al moment, l’equip d’arqueòlegs que hi intervenen interpreten l’assentament com un monestir del període visigot, l’origen del qual es remunta a finals del segle V, amb un període àlgid situat entre els segles VI-VII i un abandonament que se situa a les primeries del segle IX.Read More »

Primera campanya d’excavacions arqueològiques al Castell i Monestir Santjoanista d’Alguaire (el Segrià)

Durant aquest mes de setembre s’ha dut a terme una primera campanya d’excavació arqueològica al jaciment del castell i monestir Santjoanista d’Alguaire. Els treballs s’emmarquen en el conveni de col·laboració establert entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de la població per al desenvolupament d’un projecte de recerca històrico-arqueològica que, durant els propers anys, té com a objectiu conèixer i estudiar la rica seqüència històrica del lloc.

El penyal de la Serra del Convent (387 m), on se situa el jaciment, és d’un gran interès arqueològic, no només perquè des del seu emplaçament domina la vila i gaudeix d’una posició de control estratègic sobre la plana del Segrià, sinó també per l’interès dels vestigis d’època medieval i moderna que s’hi localitzen. El jaciment té una extensió de 4,6 ha i conserva la línia de muralla del recinte fortificat medieval, possiblement islàmic, que a meitat del segle XII passà a mans cristianes. D’un segle més tard data la fundació d’un monestir femení de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, la comunitat del qual va perdurar fins a final del segle XVII. D’acord amb els gravats realitzats per l’enginyer francès Beaulieu en aquesta mateixa centúria, així com amb les fotografies aèries de meitat del segle XX, les estructures del castell medieval i el monestir santjoanista foren integrats en el baluard fortificat construït en aquest espai durant la Guerra dels Segadors.

La primera campanya d’excavació ha permès documentar els vestigis constructius del baluard del segle XVII, i ha posat en evidència l’existència d’una estructura en forma d’absis que podria correspondre’s a l’església del monestir. D’igual manera, s’ha realitzat un sondeig arqueològic en una de les torres de la muralla medieval, amb l’objectiu de conèixer-ne la seva estructura. Des del punt de vista de la documentació i estudi del registre arqueològic, el projecte aposta per l’aplicació de les noves tecnologies, amb l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS) i tècniques de fotogrametria digital.

Els treballs d’excavació arqueològica compten amb la participació d’estudiants del Grau d’Arqueologia i s’emmarquen dins del projecte: “Paisatges espirituals. Una aproximació espacial a les transformacions de la religiositat femenina medieval als regnes peninsulars durant l’Edat Mitjana (HAR2014-52198-P)”.

Font: Walter Alegria, Marta Sancho i Maria Soler

Inauguració de l’Exposició: “La Cartoixa de Montalegre: 600 anys d’història” a Tiana

la_cartoixa_de_montalegre_El proper dijous 9 de Juny a les 19,00 hores tindrà lloc a la biblioteca Can Baratau de Tiana (Cr. Lola Anglada, 10), la inauguració de l’Exposició: “La Cartoixa de Montalegre: 600 anys d’història”, que es podrà visitar fins el dia 18 de juny de 16,00 a 20,00 en dies feiners, i d’11,00 a 13,00 hores els dissabtes.

Un cop finalitzats els parlaments, l’Associació d’Amics de Sentromà, com a cloenda de les seves activitats, farà el lliurament simbòlic del seu arxiu a l’Ajuntament de Tiana.

Acte seguit, a la mateixa biblioteca, està programada la taula rodona: “El patrimoni històric de Tiana”, amb Xavier Galceran president de l’Associació d’Amics de Sentromà , Josep Ma Tóffoli  cronista de Tiana, i Josep Ma Padrós, acadèmic corresponent de Belles Arts de Sant Jordi.

A continuació s’iniciarà el torn de paraula amb Ferran Almeida, promotor del primer catàleg de Monuments Històrics de Tiana, com a moderador.