Una troballa arqueológica de singular importància a Noruega: el mausoleu del rei Olaf Haraldson

Arqueòlegs treballant al jaciment de Trondheim
Arqueòlegs treballant al jaciment de Trondheim. Fotografia: NIKU

Un equip internacional d’arqueòlegs que treballen per la NIKU, l’Institut Noruec per a la Investigació del Patrimoni Cultural, on participa l’arqueòloga catalana Cristina Belmonte, han descobert recentment a la ciutat de Trondheim (Noruega) l’església i l’altar del rei víking Olaf II, un dels primers reis cristians de Noruega, i patró del país.

En el decurs de la intervenció arqueológica que es duu a terme a Trondheim han quedat al descobert els fonaments d’una església de fusta, en la qual va ser enterrat el cos del rei viking Olaf Haraldsson després de patir martiri i on, possiblement a ser consagrat just després que fos declarat sant.

Aquesta és la troballa més important que s’ha produït al país escandinau després de la II guerra Mundial i, segons la directora de l’excavació Anna Petersén, es tracta d’un jaciment únic a Noruega en termes religiosos, culturals i polítics. Bona part de la identitat noruega s’ha establert a partir del culte a la santedat d’Olaf II.

| Per saber més sobre la noticia cliqueu aquí |

 

Presentació de la troballa del temple del Fòrum romà de Llívia

Vista general de l'excavació de la campanya 2016
Vista general de l’excavació de la campanya 2016

El passat dilluns 28 de’octubre es van presentar els resultats de la campanya d’excavacions arqueològiques realitzades al llarg dels mesos de setembre i octubre al fòrum romà de Iulia Lívica, l’actual Llívia.

Els darrers treballs han confirmat definitivament l’existència d’un gran edifici situat a l’eix central del fòrum, sobre un pòdium elevat 2m damunt d’una plaça porticada, i els investigadors han conclòs que es tracta del temple que devia presidir el fòrum. A la mateixa campanya s’han trobat també les restes de la continuació del mur nord del fòrum i un altre mur en forma de L que, probablement, devia delimitar el podi del temple.

A l’interior del que s’ha identificat com la cel·la del temple s’ha trobat un paviment d’opus signinum que forma un rectangle davant d’un basament d’obra sobre el qual devia anar col·locada l’estàtua d’advocació del temple. A les parets es conserven restes de pintura mural. Hi ha aparegut també un altre basament d’estàtua de granit.

A continuació del podi s’ha trobat un mur d’època tardorromana adossat al temple que conté fragments de marbre reutilitzats com a materials de construcció. Alguns d’aquests fragments provenen d’estàtues monumentals, possiblement de marbre de Carrara. Destaquen un tros de rostre amb un ull i part del cabell, una mà de grans dimensions amb un anell, un bust mal conservat però amb els cabells en bon estat i la part inferior d’una toga o una túnica. Els arqueòlegs pensen que les escultures són representacions de déus o emperadors divinitzats que devien estat col·locats a la cel·la. Al llarg dels propers mesos es procedirà al seu anàlisi i documentació per determinar la procedència del marbre i identificar els personatges amb l’estudi iconogràfic.

El fòrum de Llívia és l’únic conegut en una vall del Pirineu. La ciutat de Iulia Libica va ser la capital dels ceretans, i segons les fonts antigues tenia el dret llatí, és per això que es va dotar d’un fòrum amb plaça porticada, un temple, una cúria, i potser també una basílica que encara resta per identificar. Aquestes estructures indiquen que el poble ceretà estava plenament integrat en les estructures polítiques, comercials i administratives de l’imperi romà.Read More »

Curs online: “Monjes y monasterios de la Antigüedad: Historia y Arqueología”

curs_jordinaEntre els dies 1 de novembre de 2016 i el 31 de gener de 2017 es desenvolupar el curs online: “Monjes y monasterios de la Antigüedad: Historia y Arqueología”, que impartirà La Dra. Jordina Sales-Carbonell, que organitza el Centro de Estudios del Proximo oriente y la antiguedad tardía-CEPOAT, de la Universitat de Múrcia.

El monacat universal, en les seves diferents modalitats i cronologies, te com a principal objectiu la cerca la renúncia al món secular i ordinari, però no de manera individual i improvisada, com ja feien els ascetes des de temps immemorials, sinó col·lectivament, de forma organitzada i reglada, i en el marc d’una religió estructurada que atorgués al projecte en comú un sentit de transcendència.

En les societats antigues, les vocacions han estat moltes, però també és cert que sovint d’ingrés al monacat s’utilitzava com a excusa per fugir del reclutament militar, la obligació matrimonial, els impostos o simplemente la soledat de determinats individus que afrontaven la vellesa sense família. En aquest sentit, l’estudi del monacat i les seves interrelacions amb el món secular és una font inesgotable per al coneixement general dels últims segles de lImperi  Romà i l’Antiguitat Tardana.

En aquest curs se fará una exhaustiva introducció al monacat antic o pre-medieval, focalitzant l’atenció en l’àmbit específicament cristià, per la qual cosa caldrà necessari endinsar-se tant en las fonts escrites como en les restes arqueològiques que aquesta singular activitat religiosa ha deixat al llarg dels territoris de l’antic Imperi Romà i també més enllà de les seves fronteres.

| Per a més informació cliqueu aquí |

La 13ena campanya de recerques arqueològiques al jaciment dels Altimiris (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

Durant aquest estiu s’ha dut a terme la 13ena campanya de recerques arqueològiques al jaciment dels Altimiris (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Aquesta intervenció s’emmarca dins el projecte de recerca arqueològica Comunitats de Muntanya entre l’Antiguitat Tardana i l’Alta Edat Mitjana. Pirineu i Prepirineu català (s.V-IX) (2014/1000607) del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, subvencionat pel Departament de Cultura.

Com cada any l’equip ha estat format per estudiants i graduats del Grau d’Arqueologia, així com per becaris predoctorals, professionals de l’arqueologia,  doctors i professors, majoritàriament de la UB, constituïts en el grup de recerques arqueològiques ArqueoMontsec. Aquest any hem comptat amb la presència d’un equip de restauradores que s’han encarregat del manteniment i consolidació d’estructures.

Els Altimiris es troba situat a la cara nord de la serra del Montsec d’Ares, just sobre el congost de Montrebei a gairebé 900 m d’altitud. En base a l’anàlisi històrico-arqueològica de les dades i indicis obtinguts fins al moment, l’equip d’arqueòlegs que hi intervenen interpreten l’assentament com un monestir del període visigot, l’origen del qual es remunta a finals del segle V, amb un període àlgid situat entre els segles VI-VII i un abandonament que se situa a les primeries del segle IX.Read More »

Primera campanya d’excavacions arqueològiques al Castell i Monestir Santjoanista d’Alguaire (el Segrià)

Durant aquest mes de setembre s’ha dut a terme una primera campanya d’excavació arqueològica al jaciment del castell i monestir Santjoanista d’Alguaire. Els treballs s’emmarquen en el conveni de col·laboració establert entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de la població per al desenvolupament d’un projecte de recerca històrico-arqueològica que, durant els propers anys, té com a objectiu conèixer i estudiar la rica seqüència històrica del lloc.

El penyal de la Serra del Convent (387 m), on se situa el jaciment, és d’un gran interès arqueològic, no només perquè des del seu emplaçament domina la vila i gaudeix d’una posició de control estratègic sobre la plana del Segrià, sinó també per l’interès dels vestigis d’època medieval i moderna que s’hi localitzen. El jaciment té una extensió de 4,6 ha i conserva la línia de muralla del recinte fortificat medieval, possiblement islàmic, que a meitat del segle XII passà a mans cristianes. D’un segle més tard data la fundació d’un monestir femení de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, la comunitat del qual va perdurar fins a final del segle XVII. D’acord amb els gravats realitzats per l’enginyer francès Beaulieu en aquesta mateixa centúria, així com amb les fotografies aèries de meitat del segle XX, les estructures del castell medieval i el monestir santjoanista foren integrats en el baluard fortificat construït en aquest espai durant la Guerra dels Segadors.

La primera campanya d’excavació ha permès documentar els vestigis constructius del baluard del segle XVII, i ha posat en evidència l’existència d’una estructura en forma d’absis que podria correspondre’s a l’església del monestir. D’igual manera, s’ha realitzat un sondeig arqueològic en una de les torres de la muralla medieval, amb l’objectiu de conèixer-ne la seva estructura. Des del punt de vista de la documentació i estudi del registre arqueològic, el projecte aposta per l’aplicació de les noves tecnologies, amb l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS) i tècniques de fotogrametria digital.

Els treballs d’excavació arqueològica compten amb la participació d’estudiants del Grau d’Arqueologia i s’emmarquen dins del projecte: “Paisatges espirituals. Una aproximació espacial a les transformacions de la religiositat femenina medieval als regnes peninsulars durant l’Edat Mitjana (HAR2014-52198-P)”.

Font: Walter Alegria, Marta Sancho i Maria Soler

Inauguració de l’Exposició: “La Cartoixa de Montalegre: 600 anys d’història” a Tiana

la_cartoixa_de_montalegre_El proper dijous 9 de Juny a les 19,00 hores tindrà lloc a la biblioteca Can Baratau de Tiana (Cr. Lola Anglada, 10), la inauguració de l’Exposició: “La Cartoixa de Montalegre: 600 anys d’història”, que es podrà visitar fins el dia 18 de juny de 16,00 a 20,00 en dies feiners, i d’11,00 a 13,00 hores els dissabtes.

Un cop finalitzats els parlaments, l’Associació d’Amics de Sentromà, com a cloenda de les seves activitats, farà el lliurament simbòlic del seu arxiu a l’Ajuntament de Tiana.

Acte seguit, a la mateixa biblioteca, està programada la taula rodona: “El patrimoni històric de Tiana”, amb Xavier Galceran president de l’Associació d’Amics de Sentromà , Josep Ma Tóffoli  cronista de Tiana, i Josep Ma Padrós, acadèmic corresponent de Belles Arts de Sant Jordi.

A continuació s’iniciarà el torn de paraula amb Ferran Almeida, promotor del primer catàleg de Monuments Històrics de Tiana, com a moderador.

Curs d’Arqueologia Romana: “In nomine Domini ecclesia consecrata est: Els nous espais cristians dins la ciutat clàssica (segles III-VII dC)”

Image (1) curs-Jordina.jpg for post 21970Del 9 al 13 de novembre de 2015 els professors Dra. Jordina Sales i Dr. Carles Buenacasa impartiran el curs d’arqueologia romana: “In nomine Domini ecclesia consecrata est: Els nous espais cristians dins la ciutat clàssica (segles III-VII dC)”, a l’aula 207 de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, (c/ Montalegre, 6-8, Barcelona).

Dintre del curs, hi ha programada també una sortida complementària el dissabte 14 de novembre per a visitar les restes monumentals de la Tarragona cristiana, el Museu Bíblic (Tarragona) i el Mausoleu de Centcelles (Constantí).

Aquest curs ha estat organitzat per curs la Societat Catalana d’Arqueologia amb el suport de la Facultat de Geografia i Història – UB, i la Universitat de Barcelona reconeix aquest curs amb 1 crèdit de lliure elecció pels Graus d’Arqueologia, Història i Història de l’Art.

Els professors Sales i Buenacasa han escrit un llibre per al curs que es lliurarà a tots els participants.

|Descarregueu el programa i les condicions d’inscripció en pdf |

XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa: “La Cartoixa de Montalegre: 1415-2015. La Província Cartoixana de Catalunya”

Image (1) cartoixa.jpg for post 21426Durant els dies 29, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 2015, se celebrarà a Barcelona, a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (c/ Diputació, 231), el 34è Congrés Internacional sobre la Cartoixa: “La Cartoixa de Montalegre: 1415-2015. La Província Cartoixana de Catalunya”.

La Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, (Tiana (Maresme), celebra enguany el 6è centenari de la seva fundació. Al llarg d’aquest temps ens ha tramés un important llegat cultual de gran valor patrimonial, molt poc conegut i estudiat.

Per aquest motiu, el XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa de Montalegre, pretén de manera singular celebrar l’efemèride tot posant a la disposició dels especialistes i de la societat en general el fruit dels últims estudis i investigacions científiques sobre la seva història, carisma, arquitectura, arts plàstiques, literatura, música, etc., per tal de permetre un millor coneixement i la valoració d’aquest gran monument i la del treball intel·lectual i espiritual dels seus monjos.

Completaran les sessions científiques la presentació de temes sobre el carisma i l’organització de l’Ordre Cartoixà, així com la dels darrers estudis sobre la Província Cartoixana de Catalunya (1393-1835), en especial els dedicats a les Cartoixes de Sant Jaume de Vallparadís (Terrassa) i de Sant Pol de Mar, les quals, en unir-se en 1415 llurs comunitats, donaren lloc a la fundació de la Cartoixa de Montalegre.

El programa inclou la visita comentada a les cartoixes de Montalegre i d’Escaladei.

Per més informació contacteu amb Mariona Sagués, Ajuntament de Tiana al telèfon 93 395 50 11  o al  c/e:  cultura@tiana.cat

| Per consultar el programa cliqueu aquí |

Conferència: “La religió ibèrica en el territori de la Indigècia. Estat de la qüestió”

Image (1) 7a-xerrada-comarques-gironines.jpg for post 20854Per demà divendres 29 de maig està programada la conferència: “La religió ibèrica en el territori de la Indigècia. Estat de la qüestió”, que anirà a càrrec de Marc Prat, becari FPI del laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona.

Aquesta és setena xerrada del III Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines (2015), que coordinen Alfons Díaz i Albert Aulines, i  tindrà lloc a les 7,30 hores al Museu Darder de Banyoles (Plaça dels Estudis, 2, Banyoles).

| Per a més informació sobre el cicle de conferències, cliqueu aquí |

II Jornada Tècnica Art i Patrimoni de la Seu d’Ègara: “La recerca arqueològica a Sant Miquel de Terrassa”

Image (1) Terrassa.jpg for post 19540El proper dilluns 23 de març de 2015, el Museu de Terrassa i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica  (ICAC) organitzen la II Jornada Tècnica Art i Patrimoni de la Seu d’Ègara: “La recerca arqueològica a Sant Miquel de Terrassa”, en l’organització de la qual han col·laborat l’Ajuntament de Terrassa – Universitat i Societat del Coneixement, el Ministerio de Economía y Competitividad, la Generalitat de Catalunya i la Parròquia de Sant Pere.

La sessió estarà dedicada a l’església de Sant Miquel i mostrarà el resultat de les intervencions arqueològiques del Pla Director de les Esglésies de Sant Pere (1995-2009) i els diferents projectes que actualment s’hi estan realitzant per tal de conèixer millor la funció i la cronologia de l’edifici. La Jornada Tècnica pretén donar difusió  d’aquest important edifici de l’Ègara cristiana.

Aforament limitat, per tant, cal inscripció prèvia a la pàgina web del Museu de Terrassa: http://www.terrassa.cat/cursos

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |