Balaguer acollirà els dies 21 i 22 de març la segona edició de la Jornada en memòria de Prim Bertran i Roigé, que porta per títol ‘Vestigis Romans i Monestirs Cistercencs: Vallverd i les Franqueses’.
La jornada, organitzada pels Amics del Cister i els Amics de Tragó de Noguera, combinarà conferències acadèmiques i visites guiades amb l’objectiu d’analitzar la continuïtat històrica entre el món romà i els primers establiments monàstics al territori de la Noguera.
El dissabte 21 de març, la jornada tindrà lloc a la sala d’actes del Consell Comarcal de la Noguera, on es donarà la benvinguda institucional i tindran lloc les conferències programades. El matí clourà amb un debat obert i a la tarda hi haurà una visita guiada al centre històric de Balaguer.
El diumenge 22 de març es faran visites guiades al monestir de les Franqueses i al monestir de Vallverd. Per fer les visites se sortirà des del Consell Comarcal de la Noguera amb vehicles particulars.
La inscripció a la jornada s’ha de formalitzar mitjançant el formulari electrònic https://bit.ly/3MLHXyB. Les inscripcions estan obertes fins el diumenge 15 de març o fins esgotar l’aforament. Segons l’organització, alguns actes podrien ser reprogramats en funció de l’aforament o la meteorologia.
La intervenció arqueològica realitzada forma part dels treballs previstos en el projecte de recerca impulsat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya d’ençà l’any 2018, que té com a objectiu l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries.
Les excavacions arqueològiques s’han centrat en diversos sectors del barri portuari de la ciutat grega. D’una banda en l’àrea sacra situada a tocar la platja de l’antic port i, de l’altra, en diverses illes d’edificacions amb cases gregues del segle V aC. En el primer cas, destaca la troballa de diverses evidències constructives corresponents a una església paleocristiana.
Vista aèria del cementiri associat a l’església paleocristiana dels segles IV-VII dC (Foto: MAC)Detall d’un enterrament en àmfora (Foto: MAC)
Durant els mesos de juny i juliol, un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries ha reprès els treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Empòrion. Aquesta intervenció s’inclou dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les pràctiques d’excavació realitzades en el marc del 79 Curs d’Arqueologia d’Empúries s’han desenvolupat igualment en aquests mateixos sectors.
La intervenció arqueològica és una continuació de les actuacions fetes en el marc d’aquest projecte d’ençà l’any 2018. Les excavacions han permès recuperar la topografia antiga d’aquest sector de la ciutat grega, avançar en el coneixement de l’evolució de l’urbanisme, conèixer la morfologia de les edificacions i, finalment, entendre també la connexió de la ciutat amb el port, que era l’eix principal de la seva economia i l’element de connexió amb altres regions mediterrànies.
Els treballs s’han centrat sobretot en el sector del santuari situat en aquest punt de connexió entre el recinte urbà i l’àrea portuària, possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes materials i, també, les evidències arquitectòniques. Aquest santuari s’organitzava en diverses terrasses disposades de forma esglaonada i connectades mitjançant escales. A la terrassa intermèdia, on es disposava un gran altar/fogar, s’han recuperat nombroses restes de fauna que són un testimoni de les pràctiques rituals associades a aquest culte. D’entre els animals sacrificats i consumits destaca la presència de porcells i de xais i cabrits de curta edat, fet que encaixa amb les evidències de terracotes oferents trobades també en d’altres santuaris dedicats a Demèter.
Les excavacions de la terrassa superior, avui ocupada per l’actual edifici del museu i on suposadament s’emplaçava el temple, han permès confirmar que aquesta àrea de culte, conformada vers la fi del segle VI aC, es va mantenir activa fins el segle I dC. Per tant, el santuari va perdurar fins a l’abandonament definitiu del nucli urbà de la Neàpolis. Destaca la troballa de diverses evidències constructives, com ara un absis de planta quadrangular i diverses cambres funeràries, que corresponen a una església paleocristiana edificada en aquest punt i que va estar en ús entre els segles IV-VII dC. Al voltant seu s’hi disposà un cementiri amb diverses etapes d’ús. Molt probablement aquesta església es va construir damunt de l’antic temple i, alhora, va servir també de referència perquè en el segle XVII s’edifiqués en aquest mateix punt l’església del convent servita, reconstruïda en el segle XX per acollir la sala principal de l’actual museu.
Imatge general de l’excavació d’una de les cases gregues del segle V aC (Foto: MAC)
Les excavacions arqueològiques del barri portuari de la ciutat grega s’han centrat també en d’altres sectors ocupats per diverses illes d’edificacions, separades per carrerons. Destaca la descoberta de diferents espais de cases gregues del segle V aC, organitzades en diferents àmbits, alguns dels quals dotats amb una llar central. Les parets eren fetes d’un sòcol de pedra i un alçat de tovots, mentre que els terres eren d’argila. La troballa d’alguns fragments de pintura mural, de tons blaus, negres i algun de groc, demostra que algunes estances d’aquests habitatges estaven embellides amb una decoració pictòrica.
Font: Nota de premsa del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC)
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha fet públic a través del programa Giravolt el model 3D de Sant Esteve de Briolf o de Brió, (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany).
Les tasques desenvolupades a camp, l’aixecament topogràfic amb laser scan, la fotogrametria terrestre dels paraments exteriors i la fotogrametria en dron de les teulades del monument, així com el procés posterior, han estat realitzats per Ricard Hernández, Lluís González i Núria Sala, tècnics de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
La torre de Brió o de Briolf es troba dins el municipi de Sant Miquel de Campmajor, situat a l’oest de la comarca del Pla de l’Estany, en un espai fronterer amb la comarca de la Garrotxa. El municipi comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser. El despoblat de Briolf es localitza a la riba esquerra del Ser, aigua amunt de Serinyà, a la part septentrional del terme de la vall.
El vilar de Briolf està format per un conjunt edificat divers, conformat per una torre de defensa i l’església romànica de Sant Esteve de Briolf. Les dues edificacions estan unides mitjançant un passatge amb arc de mig punt, que comunica la fortificació amb el cos de la rectoria de l’església. A redós d’aquest conjunt principal es conserven, en estat de ruïna, un conjunt de cases, tant adjacents al monument com ubicades en el seu entorn més immediat.
La torre és una construcció de planta quadrada amb planta baixa i planta pis. S’ha perdut la part superior de l’edifici i la coberta original. A la cambra de la planta baixa un arc de mig punt interior divideix la cambra en sentit nord-sud. Un segon arc interior, avui inexistent, es trobava a la primera planta, aquest darrer en sentit est-oest.
L’església de Sant Esteve de Briolf és d’una sola nau coberta amb volta de canó, de petites dimensions, i un absis semicircular a llevant. A la façana de migdia es troba la porta d’entrada, d’arc de mig punt en degradació. El campanar d’espadanya, fruit d’una restauració barroca, presenta dues grans obertures i un acabat en cornisa.
A partir de l’estudi de les fonts escrites i de la bibliografia sobre l’indret, s’ha pogut establir una ocupació antròpica de la zona de Briolf que encara que minsa, ha perdurat com mínim des de segle X fins al segle XX. Així i tot, les dades que aporta la documentació de la qual es disposa actualment no permet establir ni definir com és l’evolució d’aquest conjunt en general. De fet, no es menciona aquesta fortificació fins a l’any 1347 on es menciona el castell de Briolf (Palmada, 2008: 82), del qual no se’n torna a parlar. Als documents de segle X és definit com un vilar, villare Briulfo i al segle XI se cita l’existència d’unes cases, domus sense fer referència a l’existència d’una torre fortificada. A partir de segle XIII ja se cita Briolf en referència als masos, molt probablement fent al·lusió a les ruïnes que envolten l’església i la torre. Amb l’església de Sant Esteve de Briolf es repeteix aquest buit en les fonts escrites, ja que no es documenta fins al segle XIV, tot i que la tipologia arquitectònica de l’església és, sense cap dubte, romànica, el que marca una cronologia d’entre segle XI i segle XII.
Actualment, fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor, el Servei de Patrimoni Arquitectònic, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i els Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, s’han iniciat les tasques de consolidació estructural de la torre i la recerca arqueològica, històrica i documental de l’indret. Es treballa també en la redacció d’un pla director, amb la intenció municipal de salvaguardar, adequar i oferir a la ciutadania el potencial llegat de Briolf.
Accediu al model 3D de Sant Esteve de Briolf clicant aquí
El proper divendres 20 de desembre, a les 19 hores, es presentarà a Barcelona la guia titulada Les esglésies romàniques de la Vall de Boí.
En la presentació intervindran Eduard Riu, Comissari de l’Any Taüll i autor de la guia, Carles Puigferrat, autor de la guia, Marina Miquel, subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic i Sònia Bruguera, Alcaldessa de la Vall de Boí i presidenta del Patronat de la Vall de Boí.
Aquest llibre, publicat per l’editorial Triangle, és la primera guia d’alta divulgació que s’ha escrit sobre les esglésies romàniques de la Vall de Boí, un dels conjunts monumentals medievals més rellevants d’Europa que, l’any 2000, va ser inclòs a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.
La presentació es farà el divendres dia 20 de desembre a les 19 hores a la Llibreria Ona, al carrer de Pau Claris, 94 de Barcelona.
Podeu trobar tota la informació de la commemoració de l’Any Taüll clicant aquí
El passat divendres 22 de novembre la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, i l’alcaldessa de la Morera de Montsant, Meritxell Martorell, van presentar Els ulls de la història a la Cartoixa d’Escaladei, al terme municipal de la Morera de Montsant.
El projecte presenta una lectura actualitzada del monument a través de les noves tecnologies, oferint nous recursos interpretatius totalment integrats en l’entorn arquitectònic.
Els ulls de la història. Una mirada immersiva sobre el patrimoni català, és un projecte impulsat pel Govern, pioner a casa nostra i internacionalment, que té per objectiu apropar els monuments al públic de manera vivencial, a través de nous relats i de la tecnologia immersiva.
Després de la inauguració d’Els ulls de la història el passat mes de juliol al nou Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de La Roca dels Moros de Cogul, ara el projecte s’ha posat en marxa a la Cartoixa d’Escaladei, on s’han dut a terme diverses actuacions per fer més accessible la riquesa històrica i arquitectònica de la Cartoixa sense comprometre la seva integritat.
Les actuacions realitzades al monument, combinen recursos analògics, com l’actualització de la senyalització, amb l’ús de noves tecnologies, com la realitat virtual i altres experiències immersives. Alhora, potencien les històries de les persones que van habitar aquests murs i mostren com eren els espais que han patit alteracions al llarg dels anys.
El conjunt de recursos triats respon a l’aposta del Departament de Cultura per millorar l’experiència de visita i aconseguir una simbiosi entre la preservació del patrimoni cultural i la interpretació històrica. És per això que les intervencions museogràfiques busquen ser mínimament invasives envers la contemplació del monument i respectar les restes arqueològiques existents.
El projecte ha estat una oportunitat única per revisar i actualitzar els relats de la visita a l’equipament. La nova visita és relat en primera persona, recerca minuciosa i interpretació patrimonial. És una experiència que mostra la rellevància històrica, social i cultural del monument, des de la seva fundació fins al seu declivi. També exposa quina va ser la influència que va tenir la Cartoixa en el desenvolupament del territori del Priorat.
En el marc de la commemoració de l’Any Taüll, el proper 22 de novembre tindrà lloc la jornada “Les esglésies de Taüll: Reflexió i actuació” a la seu de l’Ajuntament de la Vall de Boí (Barruera).
La jornada té per objectius mostrar i debatre tant l’estat actual de la presentació i gestió de les esglésies de Santa Maria i Sant Climent, com alhora donar a conèixer les diferents actuacions empreses amb motiu de la commemoració dels 900 anys de la seva consagració el 1123, executades o en curs, a més de difondre els resultats de les recerques recentment sorgides al seu voltant. La jornada que tindrà tant un caràcter tècnic com divulgatiu, reunirà amb perspectiva multidisciplinària professionals responsables de les diferents actuacions empreses i que inclouen els camps de la història, la documentació i els arxius, així com la restauració de pintura, l’arquitectura, la creació de recursos digitals i altres experiències de les quals es presentaran innovadores propostes.
L’assistència a la jornada és gratuïta, fins a exhaurir places. Cal fer reserva prèvia a l’adreça electrònica: rmescude@gencat.cat
El 16 i 17 de maig de 2024 se celebrarà a Barcelona la IX Jornada sobre Les Basíliques Històriques de Barcelona, que enguany està dedicada al Monestir de Sant Pau del Camp. Aquesta jornada està organitzada per la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, integrada a l’Ateneu Universitari Sant Pacià.
Aquesta IX jornada sobre les basíliques històriques de Barcelona està dedicada al Monestir de Sant Pau del Camp, un monestir benedictí situat al raval de Barcelona. Una joia del romànic català bastant ben conservada, tot i que el seu ús als segles XIX i XX, com a caserna, hospital o escola, va incidir negativament al conjunt monumental, temàtica que s’abordarà durant la jornada.
Es presentaran també els seus precedents, uns precedents força desconeguts: que hi havia abans?, quin podria ser el seu origen?, va haver-hi una basílica o basíliques anteriors?, un tema on l’arqueologia té la paraula. Tot això, sense perdre mai de vista la importància del romànic en el context mediterrani i europeu, ni oblidar la influència dels benedictins en aquest estil arquitectònic.
La temàtica generarà, sens dubte, una infinitat d’imatges per nodrir el projecte de valorització i rehabilitació del monestir.
Les sessions es faran a l’Aula Magna de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, al carrer Diputació 231 de Barcelona.
Us presentem el vídeo de la catorzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 22 de novembre.
Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat). L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al segle XIV
Sant Hilari d’Abrera, situat sobre una de les terrasses del marge dret del riu Llobregat és de gran interès geològic, arqueològic, històric i ecològic. Les actuacions dutes a terme al jaciment, es van iniciar a 2017, sota l’impuls de l’Ajuntament d’Abrera, i està inclòs, ara, en el marc dels projectes quadriennals de recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat [ECLOC/Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sidilianum, Sancti Hilarii de Breda, Olerdola, 2022-2025]. Les diverses intervencions arqueològiques dels últims anys, de la mà de la geologia, hidrologia, química i la conservació i restauració, així com d’un intens buidatge de les fonts textuals, fan que disposem, a hores d’ara, d’un seguit d’evidències i resultats de dilatada cronologia, des de finals de segle II dC fins a segle XIV. La seqüència estratigràfica i constructiva, amb les datacions radiocarbòniques i les de luminescència òptica estimulada, permeten caracteritzar diversos moments d’ocupació. La primera evidència correspon a un establiment romà de tipus termal d’aigües mineromedicinals, en ús entre el segle II dC i inicis de segle V. El conjunt termal, en una segona fase, va ser amortitzat per una aglomeració medieval i una església. El petit edifici eclesiàstic es construeix directament sobre el frigidari, i tot i tenir diversos moments constructius i ornamentals, és a la segona meitat de segle XII quan és dotat d’un programa pictòric d’alta qualitat, i a ple segle XIV, a l’eix central de la nau, s’insereix una sepultura privilegiada.
Us recordem que aquest proper dimecres 22 de novembre a les 18 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya la catorzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.
Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat). L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al segle XIV
Sant Hilari d’Abrera, situat sobre una de les terrasses del marge dret del riu Llobregat és de gran interès geològic, arqueològic, històric i ecològic. Les actuacions dutes a terme al jaciment, es van iniciar a 2017, sota l’impuls de l’Ajuntament d’Abrera, i està inclòs, ara, en el marc dels projectes quadriennals de recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat [ECLOC/Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sidilianum, Sancti Hilarii de Breda, Olerdola, 2022-2025]. Les diverses intervencions arqueològiques dels últims anys, de la mà de la geologia, hidrologia, química i la conservació i restauració, així com d’un intens buidatge de les fonts textuals, fan que disposem, a hores d’ara, d’un seguit d’evidències i resultats de dilatada cronologia, des de finals de segle II dC fins a segle XIV. La seqüència estratigràfica i constructiva, amb les datacions radiocarbòniques i les de luminescència òptica estimulada, permeten caracteritzar diversos moments d’ocupació. La primera evidència correspon a un establiment romà de tipus termal d’aigües mineromedicinals, en ús entre el segle II dC i inicis de segle V. El conjunt termal, en una segona fase, va ser amortitzat per una aglomeració medieval i una església. El petit edifici eclesiàstic es construeix directament sobre el frigidari, i tot i tenir diversos moments constructius i ornamentals, és a la segona meitat de segle XII quan és dotat d’un programa pictòric d’alta qualitat, i a ple segle XIV, a l’eix central de la nau, s’insereix una sepultura privilegiada.
La conferència tindrà lloc a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de l’Auditori del Museu o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf
Ja està disponible el sisè número de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology. El dossier principal està dedicat a “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia”.
El dossier central d’aquest sisè número de la revista està dedicat a l’anàlisi dels monestirs en època medieval i moderna. Recull aportacions realitzades en el marc de la jornada “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia” celebrada a Roses el 7 d’octubre de 2022. Els estudis plantegen, a partir d’exemples i casos concrets, les novetats que els darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement de l’estructuració, l’arquitectura i evolució dels complexes monàstics des de l’antiguitat tardana fins a l’època moderna, però també sobre la vida quotidiana i les diferents activitats que en ells s’hi desenvolupaven.
La revista està oberta a la recepció de contribucions pel número 7 (2024). L’objectiu de la revista és la divulgació de treballs de recerca originals centrats en l’arqueologia medieval i moderna, que aportin dades noves o noves metodologies que ajudin a millorar la investigació en aquest àmbit del coneixement. En aquest sentit, la revista accepta tant estudis de casos circumscrits a un lloc particular com obres de síntesi, ja siguin territorials o temàtiques.
També podeu consultar els números anteriors amb els dossiers dedicats a “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”, “Infraestructures portuàries d’època medieval i moderna a la Mediterrània occidental”, “La casa urbana al nord oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”, “Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental” i “Les muralles de les viles en època medieval. Poliorcètica, simbolisme i urbanisme”.
Consulteu l’índex del sisè número de la revista en pdf