Primeres Jornades Jardins claustrals de Catalunya

Els dies 24 i 25 de novembre de 2022 se celebraran al Monestir de Pedralbes les primeres jornades sobre jardins claustrals a Catalunya, organitzades pel Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes en col·laboració amb la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes jornades tenen com a objectiu donar a conèixer i debatre diferents propostes d’intervenció i ús d’aquests espais i consensuar criteris d’actuació que contemplin el seu aspecte formal i artístic alhora que simbòlic, i el seu ús com a indret cultural, de gaudi i contemplatiu.

Les jornades són gratuïtes. L’aforament és limitat i cal inscripció prèvia.

Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí

Podeu consultar el programa de les jornades en pdf

Es confirma la troballa d’un santuari del segle VI aC a la ciutat grega d’Emporion

Els darrers treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion han fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota.

D’ençà del dia 10 d’octubre i fins al 18 de novembre, un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries (MAC-Empúries) ha reprès els treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion. Aquesta intervenció, que s’ha portat a terme en col·laboració amb l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid (DAI), s’inclou dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La intervenció arqueològica ara en curs, que a la pràctica és una continuació de les actuacions fetes en aquest sector des de l’any 2018, ha permès recuperar definitivament la topografia antiga d’aquest sector de la ciutat grega, avançar en el coneixement de l’evolució de l’urbanisme, conèixer la morfologia de les edificacions i, finalment, entendre també la connexió de la ciutat amb el port, que era l’eix principal de la seva economia i l’element de connexió amb altres regions mediterrànies de la península Ibèrica i de l’actual Itàlia central i meridional, Sicília, Grècia i Turquia.

Els treballs han comportat també la documentació i el desmuntatge de diverses estructures construïdes entre els segles XVII-XVIII, moment en el qual es bastí un convent de monjos servites damunt de la ciutat grega, com ara una antiga rampa que comunicava l’església i la part central del convent amb la zona de les hortes i una petita zona artesanal dedicada a la fabricació de materials constructius.

L’eliminació d’aquestes estructures ha fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari situat en aquest punt de connexió entre el recinte urbà i l’àrea portuària, possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota. Les dades arqueològiques confirmen que aquest santuari es va començar a definir durant la segona meitat del segle VI aC, de forma paral·lela a la configuració del nucli urbà de la Neàpolis, i que amb diverses reformes i ampliacions posteriors va perdurar fins com a mínim el segle III aC. D’entre les evidències d’aquest espai de culte en coneixem la troballa de diversos vasos i objectes de caràcter ritual, sovint enterrats en pous o forats de caràcter votiu, continuant així les pautes i costums documentades també en altres ciutats gregues. Les troballes fetes en aquesta darrera campanya, un dipòsit cultual amb petits craters i gerretes, permeten constatar que el santuari va continuar en ús fins a una etapa més tardana fins ara desconeguda, arribant com a mínim al segle III aC.

Per a més informació consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura

Seminari internacional II. Paisatges arqueològics del monacat primitiu a Occident (ss. IV-VII)

Els propers dies 16 i 17 de novembre de 2022 se celebrarà a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el II Seminari internacional Paisatges arqueològics del monacat primitiu a Occident (ss. IV-VII).

Vinculat al projecte Paisatges Monàstics, aquest segon seminari internacional està dirigit especialment als estudiants de doctorat que investiguen sobre aspectes monàstics en el període comprès entre l’Antiguitat Tardana i els inicis de l’Edat Mitjana.

Així com en un primer seminari de les mateixes característiques celebrat l’any passat es va abordar l’anàlisi d’aquest monacat primitiu des de les fonts escrites i la Patrística, en aquesta ocasió es tractarà l’objectiu d’estudi des d’una perspectiva arqueològica, i es valoraran les darreres recerques que s’han realitzat en base a la materialitat, l’arquitectura i la topografia. Es comptarà amb la participació d’investigadors de reconegut prestigi internacional, els quals mostraran aspectes vinculats amb les seves recents investigacions.

Al final de cada sessió es realitzarà una taula de debat, i finalment es procedirà a la presentació dels projectes de tesis doctoral relacionats amb el tema que en aquest moment s’estan portant a terme en diferents universitats, a proposta dels ponents.

El seminari es desenvoluparà en format presencial des de la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i també en línia des de la plataforma Zoom.

Inscripcions a: forms.gle/ahzDteT5Xd53eTSp9

Per a més informació i consulta del programa cliqueu aquí

“Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia” temàtica de la I Jornada d’Arqueologia, Construcció i Arquitectura Medieval i Moderna

La jornada es desenvoluparà el dia 7 d’octubre al centre Ca l’Anita de Roses (Pça. Sant Pere,1).

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement-  organitza la primera Jornada d’Arqueologia, Construcció i Arquitectura Medieval i Moderna, dedicada a “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia”.

En aquestes jornades s’analitzaran, a partir d’exemples i casos concrets, les novetats que els darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement de l’estructuració, l’arquitectura i evolució dels complexos monàstics des de l’antiguitat tardana fins a l’època moderna, però també sobre la vida quotidiana i les diferents activitats que en ells s’hi desenvolupaven.

Les comunicacions centren les seves anàlisis en els estudis estratigràfics, i l’anàlisi de l’arqueologia vertical, però també en els estudis antropològics i l’anàlisi documental.

La jornada s’estructura amb una conferència inaugural, a càrrec de Jordina Sales i Marta Sancho i divuit comunicacions.

L’activitat és oberta i gratuïta, però es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologia@udg.edu  abans del dia 28 de setembre.

Per a més informació i consulta del programa cliqueu aquí

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020”

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el passat dimecres 18 de maig.

Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020

Conferenciants: Isabel Gil Gabernet i Marta Morán Álvarez

Moderadora: Marta Monjo i Gallego

El Pla director de la Seu Vella de Lleida, elaborat l’any 1993 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va plantejar la restauració de l’antiga catedral com una intervenció integral on, a més dels valors artístics i arquitectònics, es té en compte el pes històric com a edifici singular i, per tant, la necessitat de conèixer-ne el subsol, per entendre millor l’evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció. L’any 1997, amb l’excavació arqueològica prèvia a la restauració de la porta dels Fillols, es va engegar la col·laboració institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament i, de llavors ençà, la secció municipal d’arqueologia s’ha fet càrrec dels treballs arqueològics vinculats als diferents projectes de restauració i revalorització del conjunt monumental. El seguiment arqueològic arran de les obres de restauració, a la Porta dels Apòstols, la torre del Campanar, i al pati i cobertes del claustre, han permès documentar part de l’enllosat original de les cobertes de les galeries nord i est del claustre, on sorprenentment, es conservaven les traces gravades a escala natural de tres de les traceries que decoren i omplen els finestrals que envolten el pati del claustre.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020”

Us recordem que aquest proper dimecres 18 de maig a les 18 hores tindrà lloc la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020

Conferenciants: Isabel Gil Gabernet i Marta Morán Álvarez

Moderadora: Marta Monjo i Gallego

El Pla director de la Seu Vella de Lleida, elaborat l’any 1993 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va plantejar la restauració de l’antiga catedral com una intervenció integral on, a més dels valors artístics i arquitectònics, es té en compte el pes històric com a edifici singular i, per tant, la necessitat de conèixer-ne el subsol, per entendre millor l’evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció. L’any 1997, amb l’excavació arqueològica prèvia a la restauració de la porta dels Fillols, es va engegar la col·laboració institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament i, de llavors ençà, la secció municipal d’arqueologia s’ha fet càrrec dels treballs arqueològics vinculats als diferents projectes de restauració i revalorització del conjunt monumental. El seguiment arqueològic arran de les obres de restauració, a la Porta dels Apòstols, la torre del Campanar, i al pati i cobertes del claustre, han permès documentar part de l’enllosat original de les cobertes de les galeries nord i est del claustre, on sorprenentment, es conservaven les traces gravades a escala natural de tres de les traceries que decoren i omplen els finestrals que envolten el pati del claustre.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Obert el període de presentació de propostes de comunicacions per la Jornada “Els Monestirs en Època Medieval i Moderna. Novetats des de l’Arqueologia”

S’ha obert el període per la presentació de propostes de comunicacions per participar a la Jornada sobre “Els Monestirs en Època Medieval i Moderna. Novetats des de l’Arqueologia” que se celebrarà el 7 d’octubre de 2022 a Roses.

Organitzada per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses, la Jornada té per objectiu oferir una plataforma en la qual poder presentar i debatre sobre els estudis que s’estan desenvolupant en el marc dels conjunts monàstics, ja sigui analitzant la seva estructuració i evolució com estudis més concrets d’algun dels aspectes de la vida monàstica sempre des d’una perspectiva arqueològica.

La Jornada s’organitza a partir d’una ponència marc i la presentació de comunicacions per part d’investigadors i grups de recerca, prèviament inscrites i acceptades per l’organització.

Període de presentació de comunicacions:

Fins el 30 de juny, des de la web de la Càtedra https://www.udg.edu/ca/catedres/roses-darqueologia/transferencia/seminaris o enviant un correu electrònic a cat.rosesarqueologia@udg.edu indicant el nom dels autors, una adreça de correu electrònic de contacte, el títol de la comunicació i un resum de la mateixa (màxim 150 paraules).

Al llarg del mes de juliol es notificaran les comunicacions acceptades i el programa de la Jornada.

Les comunicacions es publicaran en un dossier específic al número 6 de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology (sempre seguint les normes editorials de la revista).

Per a més informació consulteu l’anunci de la convocatòria en pdf.

Presentació de l’exposició “Descobrint Olèrdola. 100 anys de les intervencions de l’IEC”

El proper diumenge 14 de novembre tindrà lloc a la seu d’Olèrdola del Museu d’Arqueologia de Catalunya la presentació de l’exposició “Descobrint Olèrdola. 100 anys de les intervencions de l’IEC”.

Aquesta exposició s’emmarca en els actes que durant el 2021 s’estan duent a terme amb motiu de la commemoració dels 100 anys de les excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola.

La mostra destacarà les intervencions arqueològiques i arquitectòniques dutes a terme fa 100 anys, en el context cultural, social i polític en que es realitzaren, les primeres durant la Mancomunitat (1921) i les segones efectuades ja sota la Dictadura de Primo de Rivera (1926 i 1928). Les accions estaven enfocades sota tres eixos principals: la recerca de les restes arqueològiques, la conservació dels monuments i la valoració d’aquest patrimoni.

Un dels trets més remarcables de l’exposició és la presència de les imatges antigues procedents dels fons del propi Museu d’Arqueologia de Catalunya així com dels arxius de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Diputació de Barcelona, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, de l’Institut Ametller d’Art Hispànic (Arxiu Mas) i de l’arxiu familiar de Montserrat Viadiu, les quals permeten endinsar-nos en els esdeveniments que es commemoren.

Per a més informació sobre l’exposició i reserves consulteu la pàgina web del MAC-Olèrdola.

Presentació dels resultats del Projecte de Recerca 2018-2021 “La Fundació de la Parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries. L’evolució dels edificis cultuals (VIII-XV)”

Aquest divendres 5 de novembre, l’equip que porta a terme el projecte de recerca arqueològica a l’entorn de la Basílica de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) presentarà els resultats de les investigacions realitzades al jaciment.

L’acte tindrà lloc a les 19 hores a la capella dels Dolors, dins la mateixa Basílica.

En acabar l’acte, es presentarà el primer número de la revista FAT, edició digital de l’Institut d’Estudis Empordanesos que recull els articles de les conferències impartides durant el II Congrés de l’Espai Català Transfronterer.

Des de l’any 2018, quan es varen iniciar les campanyes del projecte que porta per títol “La fundació de la parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries. L’evolució dels edificis cultuals (VIII-XV)”, s’han succeït diverses excavacions i estudis de caràcter pluridisciplinari que han permès tenir un coneixement ampli sobre les diverses fases d’ocupació en el cim del puig Salner.

Aquest projecte fou presentat per l’Institut d’Estudis Empordanesos a la convocatòria de la Sub-direcció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, i aprovat el mes de novembre de 2018. Ha comptat amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i del mateix IEE, així com amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), gràcies al conveni signat el 5 de maig de 2019, a més de la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya. Els treballs realitzats, que tenen el seu origen en unes excavacions preventives fetes en el solar al nord de la Basílica, avui pàrquing, promogudes per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, han donat excel·lents resultats.

Per a més informació podeu consultar la pàgina web de l’Institut d’Estudis Empordanesos

Seminari Internacional Paisatges patrístics del monacat primitiu a Occident (ss. IV-VII)

Els propers dies 3 i 4 de novembre se celebrarà el Seminari Internacional Paisatges patrístics del monacat primitiu a Occident (ss. IV-VII) a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Aquest seminari està vinculat al projecte Paisatges Monàstics, un projecte multidisciplinari d’Humanitats Digitals que avança en el coneixement dels contextos monàstics medievals al Mediterrani Occidental.

L’acte comptarà amb la presència de diversos ponents de reconegut prestigi internacional i està dirigit a tots aquells investigadors que treballen sobre aspectes eclesiàstics en el període comprès entre l’Antiguitat Tardana i els inicis de l’Edat Mitjana.

El seminari es desenvoluparà en format presencial des de la Sala Jane Addams del 4t pis de la Facultat de Geografia i Història de la UB, i en línia des de la plataforma digital Zoom.

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions cliqueu aquí