Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 17 de maig.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 17 de maig a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “El Claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei (Priorat)”

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 3 de maig.

El Claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei (Priorat)

Conferenciant: Josep M. Vila i Carabasa (Arqueòleg)

Moderadora: Maria Adserias Sans (Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona)

Entre els mesos de juny i desembre de 2020 es va executar el projecte de restauració del claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei. Aquesta obra, va ser promoguda per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural amb la col·laboració de l’INCASÒL i cofinançada per la Fundació La Caixa. L’objectiu del projecte era doble. En primer lloc, recuperar l’estructura bàsica del claustre Major de la darrera època de funcionament de la Cartoixa (segles XVII-XVIII) per obrir-lo a la visita pública. En segon terme, i seguint les propostes del Pla Director, es preveia excavar en la meitat oriental del pati del claustre on hi havia constància de la presència de restes de les petites ermites ocupades pels cartoixans de la primera època d’Escaladei (segles XIII-XVII) i que havien quedat amortitzades per la construcció del claustre actual. La intervenció va permetre, a banda de recuperar l’estructura original del claustre modern, identificar i excavar completament dues de les ermites del segle XIII corresponents al claustre major romànic i també parts de les cel·les d’un petit claustre que es va aixecar a principis del segle XV davant la capçalera de l’església. L’excavació va permetre estudiar l’estructura del claustre original i dels seus components (pati, galeries, cel·les), descriure l’estructura interior de les petites ermites i comparar-la amb la de les fases modernes. Finalment, es van dur a terme diverses anàlisis per tal de mirar de determinar tant l’entorn vegetal de la cartoixa en època medieval, com també elements vinculats amb les plantacions en els jardins de cada cel·la i amb l’alimentació diària dels monjos.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “El Claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei (Priorat)”

Us recordem que aquest proper dimecres 3 de maig a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

El Claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei (Priorat)

Conferenciant: Josep M. Vila i Carabasa (Arqueòleg)

Moderadora: Marina Miquel Vives (Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic)

Entre els mesos de juny i desembre de 2020 es va executar el projecte de restauració del claustre Major de la Cartoixa d’Escaladei. Aquesta obra, va ser promoguda per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural amb la col·laboració de l’INCASÒL i cofinançada per la Fundació La Caixa. L’objectiu del projecte era doble. En primer lloc, recuperar l’estructura bàsica del claustre Major de la darrera època de funcionament de la Cartoixa (segles XVII-XVIII) per obrir-lo a la visita pública. En segon terme, i seguint les propostes del Pla Director, es preveia excavar en la meitat oriental del pati del claustre on hi havia constància de la presència de restes de les petites ermites ocupades pels cartoixans de la primera època d’Escaladei (segles XIII-XVII) i que havien quedat amortitzades per la construcció del claustre actual. La intervenció va permetre, a banda de recuperar l’estructura original del claustre modern, identificar i excavar completament dues de les ermites del segle XIII corresponents al claustre major romànic i també parts de les cel·les d’un petit claustre que es va aixecar a principis del segle XV davant la capçalera de l’església. L’excavació va permetre estudiar l’estructura del claustre original i dels seus components (pati, galeries, cel·les), descriure l’estructura interior de les petites ermites i comparar-la amb la de les fases modernes. Finalment, es van dur a terme diverses anàlisis per tal de mirar de determinar tant l’entorn vegetal de la cartoixa en època medieval, com també elements vinculats amb les plantacions en els jardins de cada cel·la i amb l’alimentació diària dels monjos.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Primeres Jornades Jardins claustrals de Catalunya

Els dies 24 i 25 de novembre de 2022 se celebraran al Monestir de Pedralbes les primeres jornades sobre jardins claustrals a Catalunya, organitzades pel Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes en col·laboració amb la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes jornades tenen com a objectiu donar a conèixer i debatre diferents propostes d’intervenció i ús d’aquests espais i consensuar criteris d’actuació que contemplin el seu aspecte formal i artístic alhora que simbòlic, i el seu ús com a indret cultural, de gaudi i contemplatiu.

Les jornades són gratuïtes. L’aforament és limitat i cal inscripció prèvia.

Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí

Podeu consultar el programa de les jornades en pdf

Es confirma la troballa d’un santuari del segle VI aC a la ciutat grega d’Emporion

Els darrers treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion han fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota.

D’ençà del dia 10 d’octubre i fins al 18 de novembre, un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries (MAC-Empúries) ha reprès els treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion. Aquesta intervenció, que s’ha portat a terme en col·laboració amb l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid (DAI), s’inclou dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La intervenció arqueològica ara en curs, que a la pràctica és una continuació de les actuacions fetes en aquest sector des de l’any 2018, ha permès recuperar definitivament la topografia antiga d’aquest sector de la ciutat grega, avançar en el coneixement de l’evolució de l’urbanisme, conèixer la morfologia de les edificacions i, finalment, entendre també la connexió de la ciutat amb el port, que era l’eix principal de la seva economia i l’element de connexió amb altres regions mediterrànies de la península Ibèrica i de l’actual Itàlia central i meridional, Sicília, Grècia i Turquia.

Els treballs han comportat també la documentació i el desmuntatge de diverses estructures construïdes entre els segles XVII-XVIII, moment en el qual es bastí un convent de monjos servites damunt de la ciutat grega, com ara una antiga rampa que comunicava l’església i la part central del convent amb la zona de les hortes i una petita zona artesanal dedicada a la fabricació de materials constructius.

L’eliminació d’aquestes estructures ha fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari situat en aquest punt de connexió entre el recinte urbà i l’àrea portuària, possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota. Les dades arqueològiques confirmen que aquest santuari es va començar a definir durant la segona meitat del segle VI aC, de forma paral·lela a la configuració del nucli urbà de la Neàpolis, i que amb diverses reformes i ampliacions posteriors va perdurar fins com a mínim el segle III aC. D’entre les evidències d’aquest espai de culte en coneixem la troballa de diversos vasos i objectes de caràcter ritual, sovint enterrats en pous o forats de caràcter votiu, continuant així les pautes i costums documentades també en altres ciutats gregues. Les troballes fetes en aquesta darrera campanya, un dipòsit cultual amb petits craters i gerretes, permeten constatar que el santuari va continuar en ús fins a una etapa més tardana fins ara desconeguda, arribant com a mínim al segle III aC.

Per a més informació consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura

Seminari internacional II. Paisatges arqueològics del monacat primitiu a Occident (ss. IV-VII)

Els propers dies 16 i 17 de novembre de 2022 se celebrarà a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el II Seminari internacional Paisatges arqueològics del monacat primitiu a Occident (ss. IV-VII).

Vinculat al projecte Paisatges Monàstics, aquest segon seminari internacional està dirigit especialment als estudiants de doctorat que investiguen sobre aspectes monàstics en el període comprès entre l’Antiguitat Tardana i els inicis de l’Edat Mitjana.

Així com en un primer seminari de les mateixes característiques celebrat l’any passat es va abordar l’anàlisi d’aquest monacat primitiu des de les fonts escrites i la Patrística, en aquesta ocasió es tractarà l’objectiu d’estudi des d’una perspectiva arqueològica, i es valoraran les darreres recerques que s’han realitzat en base a la materialitat, l’arquitectura i la topografia. Es comptarà amb la participació d’investigadors de reconegut prestigi internacional, els quals mostraran aspectes vinculats amb les seves recents investigacions.

Al final de cada sessió es realitzarà una taula de debat, i finalment es procedirà a la presentació dels projectes de tesis doctoral relacionats amb el tema que en aquest moment s’estan portant a terme en diferents universitats, a proposta dels ponents.

El seminari es desenvoluparà en format presencial des de la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i també en línia des de la plataforma Zoom.

Inscripcions a: forms.gle/ahzDteT5Xd53eTSp9

Per a més informació i consulta del programa cliqueu aquí

“Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia” temàtica de la I Jornada d’Arqueologia, Construcció i Arquitectura Medieval i Moderna

La jornada es desenvoluparà el dia 7 d’octubre al centre Ca l’Anita de Roses (Pça. Sant Pere,1).

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement-  organitza la primera Jornada d’Arqueologia, Construcció i Arquitectura Medieval i Moderna, dedicada a “Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia”.

En aquestes jornades s’analitzaran, a partir d’exemples i casos concrets, les novetats que els darrers anys ha aportat l’arqueologia en el coneixement de l’estructuració, l’arquitectura i evolució dels complexos monàstics des de l’antiguitat tardana fins a l’època moderna, però també sobre la vida quotidiana i les diferents activitats que en ells s’hi desenvolupaven.

Les comunicacions centren les seves anàlisis en els estudis estratigràfics, i l’anàlisi de l’arqueologia vertical, però també en els estudis antropològics i l’anàlisi documental.

La jornada s’estructura amb una conferència inaugural, a càrrec de Jordina Sales i Marta Sancho i divuit comunicacions.

L’activitat és oberta i gratuïta, però es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologia@udg.edu  abans del dia 28 de setembre.

Per a més informació i consulta del programa cliqueu aquí

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020”

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el passat dimecres 18 de maig.

Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020

Conferenciants: Isabel Gil Gabernet i Marta Morán Álvarez

Moderadora: Marta Monjo i Gallego

El Pla director de la Seu Vella de Lleida, elaborat l’any 1993 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va plantejar la restauració de l’antiga catedral com una intervenció integral on, a més dels valors artístics i arquitectònics, es té en compte el pes històric com a edifici singular i, per tant, la necessitat de conèixer-ne el subsol, per entendre millor l’evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció. L’any 1997, amb l’excavació arqueològica prèvia a la restauració de la porta dels Fillols, es va engegar la col·laboració institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament i, de llavors ençà, la secció municipal d’arqueologia s’ha fet càrrec dels treballs arqueològics vinculats als diferents projectes de restauració i revalorització del conjunt monumental. El seguiment arqueològic arran de les obres de restauració, a la Porta dels Apòstols, la torre del Campanar, i al pati i cobertes del claustre, han permès documentar part de l’enllosat original de les cobertes de les galeries nord i est del claustre, on sorprenentment, es conservaven les traces gravades a escala natural de tres de les traceries que decoren i omplen els finestrals que envolten el pati del claustre.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020”

Us recordem que aquest proper dimecres 18 de maig a les 18 hores tindrà lloc la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020

Conferenciants: Isabel Gil Gabernet i Marta Morán Álvarez

Moderadora: Marta Monjo i Gallego

El Pla director de la Seu Vella de Lleida, elaborat l’any 1993 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va plantejar la restauració de l’antiga catedral com una intervenció integral on, a més dels valors artístics i arquitectònics, es té en compte el pes històric com a edifici singular i, per tant, la necessitat de conèixer-ne el subsol, per entendre millor l’evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció. L’any 1997, amb l’excavació arqueològica prèvia a la restauració de la porta dels Fillols, es va engegar la col·laboració institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament i, de llavors ençà, la secció municipal d’arqueologia s’ha fet càrrec dels treballs arqueològics vinculats als diferents projectes de restauració i revalorització del conjunt monumental. El seguiment arqueològic arran de les obres de restauració, a la Porta dels Apòstols, la torre del Campanar, i al pati i cobertes del claustre, han permès documentar part de l’enllosat original de les cobertes de les galeries nord i est del claustre, on sorprenentment, es conservaven les traces gravades a escala natural de tres de les traceries que decoren i omplen els finestrals que envolten el pati del claustre.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf