Publicades les bases específiques de les subvencions a municipis i comarques per a inversions en patrimoni arqueològic i paleontològic

Vista aèrea del jaciment de la ciutat romana de Iesso, actual Guissona Avui han sortit publicades al DOGC les bases específiques per a 2019 de les subvencions a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Més endavant serà publicada la convocatòria corresponent a aquestes subvencions.

Adreceu les vostres qüestions i preguntes a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural al correu electrònic osic@gencat.cat

| Podeu descarregar el document de la RESOLUCIÓ CLT/845/2019 que inclou les corresponents bases (vegeu el número 3)  en PDF |

La consellera de Cultura declara Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic del Tossal de Solibernat, a la comarca del Segrià

El passat 14 de gener la consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica-EPA el jaciment arqueològic del Tossal de Solibernat al terme municipal de Torres de Segre (Segrià). El jaciment inclou els vestigis relacionats amb el tossal que engloba dos jaciments superposats.

La primera fase respon a un assentament del Bronze final amb una superposició de fins a nou subfases ràpides d’un assentament o poblat, amb una cronologia centrada entre el 1150/1100 i el 1000 aC. Aquesta ocupació s’estendria per les vessants i el cim del tossal a partir de cabanes de planta circular en un primer moment i quadrangular en les ultimes subfases. La cultura material recuperada respon essencialment a ceràmica a mà de formes carenades, per a diversos usos.

El segon moment, centrat només en el cim (500 m2), resulta un reducte fortificat d’època islàmica, amb una pervivència curta, de no més de 25 anys, que fineix amb la conquesta de Medina Larida (Lleida) per part dels cristians el 1149. Es tractaria segurament d’un petit reducte amb funcions de control militar, que consisteix en dues torres de planta rectangular, muralla i un edifici amb pati central. Els materials ceràmics trobats són olles, gerres, gerretes, ataifors, tapadores i llànties, mentre que els metàl·lics han resultat ser un conjunt de panòplia militar, que permet fer-se una idea del tipus d’armament ofensiu i defensiu dels soldats destacats a l’enclavament.

La singularitat d’aquest jaciment rau en què es tracta d’un excel·lent exemple de control del territori en les dues fases, especialment el reducte andalusí, en un moment de pressió dels comtats catalans sobre la Marca Superior andalusina. Aquesta organització i control del territori a l’entorn de Medina Larida (Lleida), representa un extraordinari exemple hàbitat civil i militar andalusina del segle XII, en relació a la frontera.

Notícia: Tània Álvarez

4a edició del Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA

Biblioteca de Ceuta, projecte de Paredes Pedrosa Arquitectos, premi Ex-Aequo de la 2a edició, en la Categoria A. Foto: ©RH0053
Biblioteca de Ceuta, projecte de Paredes Pedrosa Arquitectos, premi Ex-Aequo de la 2a edició, en la Categoria A. Foto: ©RH0053

Fins al dia 5 d’abril de 2019 romandrà oberta la convocatòria de la 4a edició del Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA, adreçada a professionals relacionats amb la intervenció en el patrimoni arquitectònic: arquitectes, historiadors, arqueòlegs, etc. Aquest certamen biennal organitzat amb el suport del COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya) i AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic), te com a objectiu distingir les intervencions de qualitat en el patrimoni i contribuir a la seva divulgació.

El Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, creat l’any 2012, neix del convenciment que el patrimoni, com a vehicle d’integració social i recurs econòmic dinamitzador de les societats, mereix ser revaloritzat i incentivat. Per aquest motiu, tots els projectes presentats formaran part de l’Arxiu digital del Premi que, amb aproximadament 600 entrades, aspira a esdevenir un referent documental de l’estat de la qüestió en la intervenció en el patrimoni europeu.

Amb la voluntat de donar visibilitat al major nombre de treballs, es realitza una selecció de projectes que es donarà a conèixer prèviament al lliurament de premis, al juny de 2019 a Barcelona, amb el suport del COAC, AADIPA i la Generalitat de Catalunya, on es determinaran els finalistes i premiats. Així mateix, amb la finalitat de reconèixer l’òptim nivell de la bona pràctica patrimonial a Europa s’atorgarà, per primera vegada, un Premi Especial de Restauració a la intervenció, d’entre totes les obres presentades, que des del punt de vista tècnic i metodològic destaqui per la seva qualitat, precisió i respecte.

| Descarregueu dossier en PDF |

Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent

Portada de les actes de les JornadesJa teniu disponible la publicació de les actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, celebrades a Balaguer i a Lleida durant els passats dies 17 i 18 d’abril de juny de 2018.

Les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent va ser un lloc de trobada dels professionals de l’arqueologia on s’exposaven i debatien els resultats dels darrers treballs realitzats a les Terres de Ponent. Les Jornades van ser coorganitzades pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de Ponent, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’Institut Català de Paleontologia, en col·laboració amb el Museu de Lleida, el Museu de Guissona, el Museu de la Noguera, el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega i el Museu Comarcal de Cervera.

| Podeu consultar i descarregar la publicació del repositori del Departament de Cultura CALAIX clicant aquí |

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia declara Espai de Protecció Arqueològica el Conjunt Arqueològic de Font Cervellona

El passat 14 de desembre de 2018, la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic de Font Cervellona al terme municipal d’Aiguamúrcia (Alt Camp). L’EPA integra una vil·la romana en una zona de camps de conreu, amb una cronologia del segle I aC–I dC, i també restes d’ocupació epipaleolítica situada a la zona de la riera, documentada a partir de material lític en superfície.

Tot i que els dos jaciments arqueològics ja estan inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, la importància de la declaració se centra en la vil·la romana, per l’extensió d’aquesta i per les estructures que afloren en la superfície. L’any 2010 es va dur a terme una intervenció d’urgència atès que s’estaven realitzant uns moviments de terres en el sector del jaciment. Durant aquesta intervenció es van identificar un seguit d’estructures que confirmaven les dades recollides en la bibliografia dels anys 40, les quals situaven un establiment romà en la zona, molt pròxim a Tarraco.

El conjunt arqueològic de Font Cervellona és la primera declaració d’EPA de les comarques de Tarragona des de l’entrada en vigor de la Llei del patrimoni cultural català l’any 1993.

Notícia: Tània Álvarez

Presentació dels treballs de restauració i adequació per a la visita del conjunt de pintures rupestres de la Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera)

El dissabte passat, 10 de novembre, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Camarasa van presentar conjuntament al Casal Cultural de Camarasa les obres de restauració de les pintures rupestres -incloses a la llista de Patrimoni Mundial per l’UNESCO des del 1998-, i d’adequació de l’espai per a la visita, a la Cova del Tabac.

Les recents actuacions dutes a terme a la Cova del Tabac han consistit en la neteja dels grafits i de les pintades realitzades a la cova, la rehabilitació de les pintures rupestres, una documentació topogràfica 3D de tota la cova, la realització d’una campanya d’intervenció arqueològica d’excavació a la primera sala i, finalment, l’estudi del carst.

Aquestes intervencions inclouen també el tancament de la Cova del Tabac per tal de regular-ne l’accés, protegir les pintures de nous actes vandàlics i garantir el valor patrimonial de la cova, i la instal·lació de dos panells informatius situats respectivament a la cova i a l’inici del camí que porta al pantà. Amb aquestes actuacions, les pintures ja es poden visitar a través de visites concertades, que gestiona l’Espai Orígens.

| Per a més informació, llegiu la nota de premsa de la presentació |

Trasllat de sis esteles-menhirs procedents de diferents indrets del Solsonès per a la seva restauració i estudi

En els darrers dies s’ha dut a terme el trasllat sis esteles-menhirs situades en diferents punts del Solsonès per ser restaurades i estudiades dins del dins projecte “Gegants Immortals”, que forma part d’una campanya de salvaguarda d’aquest patrimoni arqueològic pionera a tot Catalunya.

Les esteles-menhirs, procedents de la Costa dels Garrics del Caballol (Pinell), de la necròpolis del Solà (Riner), la Pedrafita de Su (Riner), de Través o Font de Plata (Solsona), de Gangolells (Riner) i el Roc de la Mare de Déu (Riner), han estat dipositats en un espai especialment condicionat al Santuari del Miracle (Riner, el Solsonès) on properament seran restaurats i estudiats. El trasllat ha estat efectuat per una empresa especialitzada que ha creat un suport per cadascun dels elements totalment adaptat i pensat per a la seva màxima protecció.

Ara fa uns 5.000 anys, en l’època en què s’erigiren els grans monuments megalítics, moltes comunitats d’arreu d’Europa adoptaren el gran format per representar en pedra els éssers humans. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. Les esteles-menhirs que formen part del projecte Gegants Immortals, pertanyen a aquest grup d’estatuària autòctona i, de fet, constitueixen una de les majors concentracions d’aquest tipus d’art a Catalunya. Un dels reptes és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria.

Les sis esteles-menhirs es trobaven situades a la intempèrie, cosa que n’ha provocat el deteriorant al llarg del temps, i la pèrdua de la valuosa informació que tenien impresa en forma de gravats i decoracions a les seves superfícies. Aquest fet ha estat determinant en la decisió del seu trasllat per salvaguardar-les i protegir-les.

El trasllat ha estat només la primera fase del projecte que continuarà amb la restauració dels elements (neteja de les seves superfícies, consolidació de parts trencades o esquerdades, reconstitució de parts desaparegudes, …) i el seu estudi (fotografia dibuix, reconstrucció virtual de gravats, etc). Una vegada acabat el procés pròpiament de protecció caldrà valorar la possibilitat de retornar-les al seu lloc d’origen. Ja siguin les peces originals, còpies o altre tipus de reconstruccions, totes elles retornaran al lloc d’on han estat extretes per tal de continuar per restituir el patrimoni al territorial.

El projecte Gegants Immortals està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració dels ajuntaments de Riner, Pinell i Solsona i dels propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades les esteles-menhirs. És un projecte pioner a Catalunya que permet visualitzar el museu al territori amb la col·laboració de diverses institucions i privats.

Notícia: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona 

Recordatori: propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 24 d’octubre de 2018 encetem la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, el cicle de conferències que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. 

Obrirà la sessió la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, que presentarà el nou cicle de la Tribuna 2018-2019 i, tot seguit, començarà la primera de les xerrades d’enguany “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”, a càrrec de Tània Álvarez i Carles Padrós, i moderada per Maite Miró.

Com sempre, les conferències són a les 19,00 hores, a la sala d’actes del Palau Marc, seu de la Conselleria de Cultura, (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona).

Us hi esperem!

Signatura de l’acord de col·laboració per protegir i posar en valor els jaciments paleontològics de la zona dels Hostalets de Pierola

Ahir dijous 18 d’octubre de 2018 es va formalitzar l’acord de col·laboració per protegir i posar en valor els jaciments de vertebrats miocens de la zona dels Hostalets de Pierola, que van signar la consellera de Cultura, Laura Borràs; l’alcalde d’Hostalets de Pierola, Daniel Vendrell, i el director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), David Martínez.

La zona paleontològica dels Hostalets de Pierola és una de les més importants d’Europa pel que fa a l’època del Miocè (23-5 milions, d’anys). Es troba ubicada a la conca neògena del Vallès-Penedès, entre la riera de Pierola, fins a La Fassina, i la riera de Claret. Les nombroses troballes fòssils realitzades, algunes d’elles excepcionals, fan d’aquest territori un espai únic per estudiar l’evolució dels vertebrats i dels ecosistemes d’aquest període.

A més del jaciment del dipòsit controlat de Can Mata, conté els de l’Ecoparc, el de Can Vila i el de Riera de Claret. En tot el terme municipal s’han inventariat 11 jaciments amb vertebrats del Miocè, i 12 en els municipis veïns (2 a Piera, 4 a Masquefa, 1 a Esparreguera, 3 a Sant Llorenç d’Hortons i 2 a Sant Sadurní d’Anoia).

Donada la importància i la riquesa d’aquest patrimoni paleontològic, en 2017, les tres institucions signants de l’acord, van començar a treballar conjuntament per promoure la seva conservació i posada en valor.

Amb aquest acord, el Departament de Cultura es compromet, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, a protegir, defensar, documentar i garantir la difusió d’una de les zones paleontològiques més riques de Catalunya.

Entre les actuacions que preveu l’acord hi ha el compromís de realitzar intervencions paleontològiques en la zona d’afloraments miocens dels Hostalets de Pierola afectades per les instal·lacions que gestiona actualment CESPA GR, SA, FERROVIAL SA, la col·laboració  en la preparació de restes paleontològiques recuperades de les intervencions paleontològiques del Dipòsit Controlat de Can Mata i Ecoparc i a la seva divulgació. En aquest sentit, L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont continuarà supervisant les intervencions paleontològiques, dirigirà les recerques científiques que se’n derivin i vetllarà per la conservació dels materials recuperats. Les restes fòssils recuperades seran preparades i restaurades per l’equip de professionals del Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica d’Hostalets de Pierola que s’encarregarà, alhora, de difondre i posar en valor les restes fòssils i el coneixement que se’n deriva, i a contribuir amb la seva exhibició a difondre la riquesa i excepcionalitat d’aquest patrimoni paleontològic.

Presentació de les V Jornades d’Arqueologia a la Catalunya Central

Ahir dimecres 17 d’octubre va tenir lloc a l’Ajuntament d’Igualada la roda de premsa de presentació de les V Jornades d’Arqueologia a la Catalunya Central que, com ja us havíem anunciat, enguany se celebraran a Igualada el dies 26 i 27 d’octubre, amb seu al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

A la presentació van intervenir el director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, Sr. Lluís Cerarols i Cortina; el regidor de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada, Pere Camps, la directora del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, Sra. Glòria Escala i Romeu i l’arqueòleg territorial del Departament de Cultura de la Catalunya Central, Sr. Antoni Caballé i Crivillés.

Les Jornades van néixer l’any 2010 amb la voluntat d’ésser una eina útil de difusió i de coneixement i de posar a l’abast de professionals, investigadors i estudiants, els resultats de totes les intervencions arqueològiques portades a terme cada dos anys. En aquesta ocasió han estat organitzades conjuntament el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, i tenen la missió de posar en valor l’activitat arqueològica i paleontològica a les sis comarques que conformen la Catalunya Central: l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès.

|Descarregueu la nota de premsa en PDF |
|Descarregueu el tríptic de les Jornades en PDF |
|Descarregueu el pòster de les Jornades en PDF |