Presentació de les V Jornades d’Arqueologia a la Catalunya Central

Ahir dimecres 17 d’octubre va tenir lloc a l’Ajuntament d’Igualada la roda de premsa de presentació de les V Jornades d’Arqueologia a la Catalunya Central que, com ja us havíem anunciat, enguany se celebraran a Igualada el dies 26 i 27 d’octubre, amb seu al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

A la presentació van intervenir el director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, Sr. Lluís Cerarols i Cortina; el regidor de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada, Pere Camps, la directora del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, Sra. Glòria Escala i Romeu i l’arqueòleg territorial del Departament de Cultura de la Catalunya Central, Sr. Antoni Caballé i Crivillés.

Les Jornades van néixer l’any 2010 amb la voluntat d’ésser una eina útil de difusió i de coneixement i de posar a l’abast de professionals, investigadors i estudiants, els resultats de totes les intervencions arqueològiques portades a terme cada dos anys. En aquesta ocasió han estat organitzades conjuntament el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, i tenen la missió de posar en valor l’activitat arqueològica i paleontològica a les sis comarques que conformen la Catalunya Central: l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès.

|Descarregueu la nota de premsa en PDF |
|Descarregueu el tríptic de les Jornades en PDF |
|Descarregueu el pòster de les Jornades en PDF |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”

Conferència: “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 d’octubre de 2018, 19,00h

Conferenciants: Tània Alvarez i Carles Padrós
Moderadora: Maite Miró

La premissa a complir quan es tramita la declaració d’un Bé Cultural d’Interès Nacional és justificar els seus límits objectivament a partir de la resposta a tres qüestions: El “què?” protegim, sempre considerant que es tracta dels jaciments arqueològics més rellevants en el territori català. El “perquè?” ho protegim, que és per evitar la seva desaparició i poder transmetre-ho ens les millors condicions a les generacions futures, i “com?” ho fem per protegir-ho, que és a partir d’uns límits legals ven justificats i argumentats. Aquestes tres preguntes tenen la seva resposta en l’expedient que resulta de l’estudi i reanàlisi de totes les dades disponibles del jaciment o conjunt de jaciments a protegir. En el cas de la ciutat romana d’Aeso, després d’anys d’intervencions arqueològiques i prospeccions geofísiques, i de diversos intents de declaració com a BCIN, des dels anys 80, ha estat l’any 2017 quan es reinicia la preparació de l’expedient de BCIN per a la seva tramitació definitiva. És en el transcurs d’aquest treball que sorgeixen un seguit de dubtes i buits d’informació a l’hora de justificar els seus límits, així com la descoberta de nova documentació que restava inèdita. El conjunt de tot aquest treball ha permès ordenar tota la informació disponible fins al moment i poder confeccionar la memòria per a l’expedient de declaració de BCIN i la seva posterior tramitació.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quines són les tasques que es fan abans de la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional d’un jaciment arqueològic?

La tramitació d’un expedient de Bé Cultural d’Interès Nacional ve regulat per l’article 8 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Dels diversos passos que s’han de seguir en la instrucció, un d’ells és l’elaboració d’un expedient.

L’expedient ha de contenir un seguit d’informació imprescindible per poder tramitar-lo, com descriu l’article 8.4: informes històrics, arquitectònics, arqueològics i artístics, una completa documentació gràfica, a més d’un informe detallat sobre l’estat de conservació del bé. És a dir, tota la informació existent sobre aquell bé a declarar. Totes les dades obtingudes són indispensables per a poder proposar uns límits de protecció legal. Per aquest motiu, és imprescindible revisar tota la documentació dels jaciments, memòries, publicacions, cartografia, etc.

  • Per què heu triat l’exemple d’Aeso per explicar la metodologia de treball d’un BCIN?

El cas d’Aeso és singular per diversos motius. En primer lloc, pel fet que engloba molts jaciments, estem parlant de tota una ciutat romana, i per tant, el volum d’informació ha estat extens i complex. Així mateix, es tracta d’una ciutat que en la seva gran part no està excavada, però amb les dades recollides si que sabem que resta en el subsòl de l’actual vila d’Isona, per tant, ha estat un ‘repte’ justificar uns límits d’un bé que no es veu. Tot i els treballs realitzats al llarg de més de 30 anys es coneixen evidències de les defenses, amb la torres i les muralles, així com d’espais privats, amb cases, magatzems i tallers, però no ha aparegut, fins a data d’avui, cap element edilici de la part pública civil (carrers, places, basílica, cúria, o fòrum en general), ni religiosos (temples) de la ciutat.

En segon lloc, cal recordar que la llei de patrimoni cultural català determina que han de ser declarats BCIN els béns més rellevants de Catalunya. Aquesta rellevància no ha de ser només sinònim de monumentalitat, sinó que en aquest cas té una gran significació científica i històrica. La ciutat d’Aeso va tenir un gran protagonisme en la implantació romana de l’interior català, i com a punta de llança del control dels Pirineus occidentals.

Així mateix, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat va començar a finançar les intervencions dutes a terme en el municipi, a partir de l’any 1987, en motiu de la delimitació de la ciutat per justificar el BCIN. A partir de l’any 1990, després de l’aprovació

del Programa d’Arqueologia Urbana, va ser el mateix Servei d’Arqueologia el que liderava les actuacions de delimitació de la ciutat, fins l’any 1994.

  • Per què ara es tira endavant la incoació de BCIN d’Aeso?

La voluntat del Servei d’Arqueologia i Paleontologia és poder tenir declarades totes les ciutats romanes del territori català, amb el major rang de protecció que atorga la Llei, és a dir, els BCIN. Actualment, ja en tenim un bon número: Empúries, Baetulo, Tàrraco, Iesso, etc., però encara en queden diverses.

El fet de prioritzar la declaració d’Aeso és també pel fet de ser un expedient antic, es va iniciar l’any 1987, tot i que malauradament no va acabar materialitzant-se, per motius diversos. El 1992 es va realitzar el projecte conjunt Aeso-Iesso, Patrimoni i desenvolupament rural, per potenciar de nou la declaració de les dues ciutats romanes. En aquest sentit, Iesso (Guissona, Segarra) va ser declarada com a BCIN l’any 1995, de nou Aeso quedava com un expedient pendent.

En definitiva, ens trobem davant d’un expedient antic, ja a inicis dels anys 80 del segle XX, des de Madrid es va considerar un element patrimonial idoni per tramitar la seva declaració. El 1987 el Servei d’Arqueologia ja va iniciar els treballs de delimitació, promocionant de diverses formes aquesta important tasca. El fet que quedés parat i es reactivés en diverses ocasions, la darrera va ser els anys 2006-2007, ha estat el detonant de la necessitat de procedir a la seva incoació, per iniciar el procediment de declaració.

  • Què implica la declaració?

Com ja hem dit, la categoria de BCIN és el major rang de protecció que regula la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Les declaracions, en primer lloc, comporten la protecció i conservació total del bé, atès que els béns declarats amb aquesta categoria no poder ser destruïts. Es tracta doncs, d’un mecanisme de prevenció i control sobre les actuacions que es portin a terme, en aquest cas en el municipi d’Isona.

En un segon terme, el fet que un jaciment arqueològic gaudeixi del major rang de protecció, també significa que pot optar a un major ventall de subvencions i un possible recurs turístic, en aquest cas de la vila d’Isona, ja que com hem dit, la categoria de BCIN engloba els béns més rellevants de Catalunya.

III Congrés de Protohistòria a la comarca del Montsià

Cartell del 3r Congrés de Protohistòria a la comarca del MontsiàEls dies 26 i 27 d’octubre de 2018 se celebrarà a Amposta, al Museu de les Terres de l’Ebre, el III Congrés de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, en aquesta edició sota l’eix temàtic de “la Protohistòria a la comarca del Montsià”.

El congrés, que organitza l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, obre una finestra a la protohistòria, presentant els estudis més recents d’aquest període. A més de donar a conèixer el patrimoni arqueològic de la comarca, enguany vol també retre homenatge a la figura del Dr. Estévez Gálvez i tota la feina duta a terme amb el seu equip aficionats a l’arqueologia, dintre del Grup de Recerques Arqueològiques d’Amposta.

| Descarregueu el programa amb la butlleta d’inscripció en PDF |

Nou web del patrimoni cultural de Premià de Mar

Flyer del nou web del patrimoni cultural de Premià de MarDes de començaments d‘octubre està actiu un nou web del Patrimoni Cultural de Premià de Mar, un portal que recull les aportacions més significatives de la seva creació cultural, històrica i artística en diversos formats i suports.

El web està organitzat en 5 cinc blocs subdividits, en 27 apartats, els quals recullen informació sobre aspectes diversos com per exemple el nomenclàtor municipal, el Museu Romà, el barri de Santa Maria, les figures d’entremès, la col·lecció Primília Contes, etc.

A més, compta amb un enllaç a un formulari participatiu perquè aquest web és receptiu a les aportacions de la ciutadania de Premià de Mar, i convida tothom a fer-lo créixer. Completen els seus continguts un recull de premsa, un mapa interactiu i diversos enllaços, amb l’objectiu d’ésser una proposta viva i atractiva per a tots els públics amb una voluntat explícita de projecció interna i externa de la vila.

Adreça del nou web: http://patrimoni.pdm.cat/

XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”.

Els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018 se celebraran les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs que, en aquesta edició tractaran sobre les “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”. Enguany les sessions tindran lloc a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell cada un dels dies.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs se centraran en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, posant l’èmfasi en la complexitat que generen unes estructures de presència determinant ens els traçats urbans com són les muralles, que abasten diferents cronologies. | Per a més informació descarregueu la 1a circular en PDF |

V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Cartell de les V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central Els propers 26 i 27 d’octubre de 2018 se celebrarà la cinquena edició de les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, organitzades cada dos anys els Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, i que en aquesta ocasió compten amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada i el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

L’any 1948 membres del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), en el transcurs d’una excursió a Rubió, identifiquen les restes arqueològiques d’una vil.la romana prop del poble de l’Espelt, dins el municipi d’Òdena. Enguany fa doncs 70 anys i ha estat en motiu d’aquesta efemèrides, important per l’arqueologia de la comarca de l’Anoia, que s’ha volgut celebrar les V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

Les Jornades, al igual que les edicions precedents, s’estructuren en tres blocs. El primer és un monogràfic dedicat al lloc on es desenvolupen les jornades, i es vol posar sobre la taula l’estat actual de la recerca arqueològica i paleontològica a la comarca de l’Anoia i les perspectives de futur. Es preveu un seguit de comunicacions dels projectes que s’hi han desenvolupat durant el quadrienni 2014-2017, així com aquelles intervencions preventives i d’urgència més destacables dels últims anys.  Un cop acabades les comunicacions s’obrirà el debat a l’entorn de les realitats i problemàtiques de l’arqueologia i paleontologia a la comarca de l’Anoia, que resta configurada per diferents àmbits territorials amb unes característiques des del punt de vista geogràfic i històric pròpies.

En un segon bloc es presentaran les intervencions arqueològiques més rellevants dins el període 2016-2017 portades a terme a la resta de comarques de la Catalunya Central: Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès. Aquestes abasten des de la prehistòria fins actuacions relacionades amb la guerra civil espanyola i s’ha intentat que totes les comarques hi siguin representades.

Finalment, es farà una visita guiada a la vil.la romana de l’Espelt, on es donarà a conèixer el jaciment mitjançant l’aplicació de les noves tecnologies i es veuran les darreres actuacions de consolidació, adequació i senyalització que s’hi han portat a terme.

Les Jornades a la Catalunya Central, amb caràcter biennal, volen ser un punt d’encontre per a totes aquelles persones interessades per conèixer, viure i compartir el patrimoni cultural, des de la vessant més professional, científica, acadèmica i, també, com afeccionats a l’arqueologia i a la història en general.

La inscripció a les Jornades és gratuïta i s’ha de formalitzar a través de la pàgina web del Museu de la Pell d’Igualada http://museupelligualada.cat/

| Descarregeu el tríptic en pdf |

Es declara BCIN el poblat neolític de la Draga de Banyoles en la categoria de Zona Arqueològica

Avui, 2 d’agost de 2018, ha sortit publicada al DOCG la declaració del poblat neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica.

El Poblat Neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un assentament del neolític antic cardial (segona meitat del VI mil·lenni) i està localitzat a la vora oriental de l’Estany de Banyoles. La durada del poblament va ser d’uns 400 anys i, malgrat les causes de l’abandonament del poblat no són del tot clares, és molt possible que fos provocat per l’esgotament dels recursos de la zona.

El jaciment ocupa uns 10.000 m² amb una front de 100 m arran de l’estany i una amplada d’uns 80 m en direcció est. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.

El jaciment de la Draga és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts pel nivell freàtic fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica. Aquesta circumstància fa de la Draga un jaciment únic tant a la península Ibèrica, ja que es tracta de l’únic d’aquestes característiques conegut actualment, com a l’Europa Mediterrània, on es coneixen pocs assentaments de les característiques de la Draga.

| Accediu al document DOGC núm. 7352, de 19.4.2017 |

Celebració del 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists a Barcelona

Rètol del 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists (EAA2018)

Del 5 al 8 de setembre de 2018 se celebrarà a la ciutat de Barcelona el 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists (EAA2018), sota el lema “Reflecting futures”.

La reunió que actualment convoca l’Associació Europea d’Arqueòlegs- EAA, es fa cada vegada en una ciutat europea diferent, i enguany se celebrarà a Barcelona. Tindrà com a seus la Universitat de Barcelona – Facultat de Geografia i Història i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. En aquesta ocasió l’AAE compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Amb els temes que el Comité Científic ha incorporat a la Reunió Anual s’ha volgut reflectir la diversitat de l’Associació i la pluridisciplinarietat i transversalitat de l’arqueologia, incloent-hi la gestió del patrimoni, la interpretació arqueològica, i les polítiques culturals actuals i passades.

| Trobareu la informació disponible de la trobada en aquest enllaç |
| Descarregueu la versió final programa científic disponible en PDF |

 

 

XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs “Muralles Urbanes. Diàleg entre Urbanisme i Patrimoni″

Part del cartell de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història, que en aquesta edició se centrarà sobre les Muralles Urbanes. Diàleg entre Urbanisme i PatrimoniEls dies 19, 20 i 21 d‘octubre de 2018 se celebraran les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història, que en aquesta edició versaran sobre les ”Muralles Urbanes. Diàleg entre Urbanisme i Patrimoni″. Aquestes jornades, organitzades per l’Institut d’Estudis Penedesencs tindran lloc en diferents seus, a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell.

Enguany, les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs posaran el focus en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, en especial en la complexitat que generen unes estructures de presència tan potent com són les muralles, de qualsevol època: romana, medieval, etc

| Descarregueu la 1a circular en pdf |

Día Internacional dels Museus 2018 “Museus hiperconnectats: nous enfocaments, públics nous”

Cartell del Día Internacional dels Museus 2018El proper divendres 18 de maig se celebra, com cada any des de 1997, el Dia Internacional dels Museus, on els museus d’arreu del món obren les seves portes i ofereixen diverses activitats i propostes als seus públics. Una de les principals activitats és la Nit dels Museus, una iniciativa del Consell d’Europa que enguany se celebrarà la nit del dissabte 19 de maig. Durant aquesta nit, diversos museus de Catalunya obriran les portes més enllà de la mitjanit amb diverses propostes lúdico-culturals.

L’objectiu d’aquesta celebració, que organitza el Consell Internacional de Museus (ICOM), és sensibilitzar els públics sobre el fet que els museus són un mitjà essencial pels intercanvis culturals, l’enriquiment de cultures, l’avenç en el mutu enteniment, la cooperació i la pau entre els pobles. En aquest sentit, a la present edició el tema central serà “Museus hiperconnectats: nous enfocaments, públics nous”.

| Consulteu el calendari d’activitats programades als museus, monuments i jaciments de Catalunya clicant aquí |