Incoat BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, el Derelicte Illes Formigues II (Baix Empordà)

Amb data 23 de març de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/809/2026, de 18 de març, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès
Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor del Derelicte Illes Formigues II, ubicat al mar,
davant dels municipis de Palafrugell i Palamós (Baix Empordà), i s’obre un període d’informació pública
.

Visió de l’excavació del derelicte Illes Formigues II. Fotografia: Martín González, arxiu MAC-CASC.

El derelicte conegut com a Illes Formigues II es localitza al sud-est de les Illes Formigues, un conjunt de setze illots rocosos situats entre els municipis de Palafrugell i Palamós, a la comarca del Baix Empordà.

Illes Formigues II correspon a un vaixell romà de finals del segle I aC que transportava un carregament homogeni d’àmfores amb conserves i salses de peix procedents de la Bètica. Es tracta d’un derelicte de dimensions mitjanes, amb una eslora estimada de 20 a 22 metres i una mànega mínima conservada de 5,4 metres. El jaciment conserva no només el carregament amfòric sinó també importants restes estructurals del buc del vaixell, com la quilla, quadernes, taules del pallol i altres elements de l’arquitectura naval.

Les àmfores recuperades corresponen principalment a les tipologies Dressel 7, Dressel 10 i Dressel 12. Les anàlisis han identificat continguts com peixos sencers, restes de salses i elements paleobotànics com llavors de raïm i pinyols d’oliva. A més, s’ha documentat la presència de resina de Cistus monspeliensis com a agent d’impermeabilització interior de les àmfores, un fet inèdit fins ara.

L’estiba del carregament mostra una organització clara, amb les àmfores més pesants a la part inferior i les més lleugeres a capes superiors. Aquest disseny confirma l’ús d’una tècnica naval refinada i permet entendre millor la logística del comerç marítim romà.

Aquest derelicte, possiblement en ruta cap a Narbona o Arles, exemplifica les xarxes comercials marítimes entre la Bètica i la Gàl·lia durant l’època augustal. La seva ubicació al litoral del Baix Empordà aporta evidència directa de les connexions comercials a llarga distància i contribueix a la comprensió de l’abast territorial del comerç bètic, així com dels circuits d’abastiment de productes alimentaris a les grans ciutats i zones militars del nord del Mediterrani.

Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic subaquàtic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf

El projecte de recerca del derelicte Illes Formigues II ha rebut el distintiu de projecte de Millors Pràctiques de Patrimoni Cultural Subaquàtic de la UNESCO

El passat dilluns 16 de juny el projecte de recerca del derelicte Illes Formigues II, liderat pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), va rebre el distintiu de projecte de Millors Pràctiques de Patrimoni Cultural Subaquàtic de la UNESCO pel període 2025-2028, en un acte celebrat a la seu central de l’organització a París.

En la mateixa reunió, la senyora Rut Geli Mauri, responsable del CASC, va ser nomenada membre del STAB, Consell Consultiu Científic i Tècnic de la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic de 2001.

La Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic de 2001 de la UNESCO designa programes, projectes i activitats realitzades sobre el Patrimoni Cultural Subaquàtic a nivell mundial amb el distintiu d’Exemples de Millors Pràctiques (“Best Practices”).

L’objectiu és promocionar l’accés al patrimoni cultural subaquàtic mitjançant l’intercanvi de les millors pràctiques entre els Estats Part de la Convenció, cercant respostes específiques als heterogenis i múltiples desafiaments que planteja la protecció i la promoció del patrimoni cultural subaquàtic. Dels projectes presentats es valoren els següents punts:

  • Fomentar l’accés responsable i no intrusiu del públic al patrimoni cultural subaquàtic.
  • Augmentar la sensibilització, el reconeixement i la protecció del patrimoni cultural subaquàtic per part de la població.
  • Promoure la Convenció i l’establiment de marcs jurídics nacionals de protecció.
  • Donar suport a la investigació científica de conformitat amb la Convenció i les Normes relatives a les activitats dirigides al patrimoni cultural subaquàtic.
  • Promoure la conservació adequada del patrimoni.

Aquest reconeixement de bones pràctiques per part de la UNESCO és fruit de l’esforç i el treball dut a terme pel conjunt de tècnics del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i posa en valor la gran importància d’aquest derelicte romà, que es troba en un excel·lent estat de conservació i constitueix un bé cultural de valors excepcionals, tant des del punt de vista científic i històric, com social i institucional.

Consulteu la web Underwater Cultural Heritage 2001 Convention de la UNESCO.

Consulteu la pàgina web Illes Formiques II del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.

També podeu veure el vídeo de la conferència sobre el derelicte Illes Formigues II que va tenir lloc el passat 26 de març en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

Vídeo de la primera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El derelicte Illes Formigues II. Un exemple de comerç de productes bètics al nord-est peninsular»

Us presentem el vídeo de la primera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que es va oferir ahir dimecres 26 de març.

La sessió va començar amb la presentació de la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2025 a càrrec del director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs Gómez, i a continuació va tenir lloc la conferència sobre el derelicte Illes Formigues II.

El derelicte Illes Formigues II. Un exemple de comerç de productes bètics al nord-est peninsular

Conferenciants: Rut Geli i Joan Mayoral (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-Museu d’Arqueologia de Catalunya)

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix (cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic)

L’excavació del derelicte Illes Formigues II s’emmarca en el projecte quadriennal de recerca arqueològica “El derelicte Illes Formigues II i el comerç de productes bètics al nord-est peninsular” liderat pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), unitat de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Aquest vaixell es va enfonsar el darrer quart del s. I aC, prop de les illes que li donen nom, al litoral del Baix Empordà, a gairebé a 50 metres de fons. El grau d’espoli que ha patit la nostra costa des dels anys seixanta fa que esdevingui un jaciment excepcional, ja que conserva no només el contenidor (la fusta del vaixell), sinó també el contingut (el carregament d’àmfores). Ara bé, si no s’hi actua està en risc la seva preservació. El hàndicap de la seva excavació és l’elevada fondària a la qual es troba, que tot i que n’ha afavorit la conservació, complica el treball científic en el jaciment. El carregament del vaixell està conformat per salaons i salses de peix procedents de la Bètica transportats en àmfores Dressel 7, Dressel 10 i Dressel 12. La conservació tant dels contenidors com dels continguts és excepcional, així com la mateixa estructura del buc del vaixell. 

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Presentació del nou cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 i inauguració amb la conferència «El derelicte Illes Formigues II. Un exemple de comerç de productes bètics al nord-est peninsular»

Us recordem que aquest proper dimecres 26 de març a les 18 hores s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025. La inauguració començarà amb la presentació de la nova temporada a càrrec del director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs Gómez, i a continuació tindrà lloc la primera conferència programada.

El derelicte Illes Formigues II. Un exemple de comerç de productes bètics al nord-est peninsular

Conferenciants: Rut Geli i Joan Mayoral (Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-Museu d’Arqueologia de Catalunya)

Moderadora: Maria Teresa Miró i Alaix (cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic)

L’excavació del derelicte Illes Formigues II s’emmarca en el projecte quadriennal de recerca arqueològica “El derelicte Illes Formigues II i el comerç de productes bètics al nord-est peninsular” liderat pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), unitat de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Aquest vaixell es va enfonsar el darrer quart del s. I aC, prop de les illes que li donen nom, al litoral del Baix Empordà, a gairebé a 50 metres de fons. El grau d’espoli que ha patit la nostra costa des dels anys seixanta fa que esdevingui un jaciment excepcional, ja que conserva no només el contenidor (la fusta del vaixell), sinó també el contingut (el carregament d’àmfores). Ara bé, si no s’hi actua està en risc la seva preservació. El hàndicap de la seva excavació és l’elevada fondària a la qual es troba, que tot i que n’ha afavorit la conservació, complica el treball científic en el jaciment. El carregament del vaixell està conformat per salaons i salses de peix procedents de la Bètica transportats en àmfores Dressel 7, Dressel 10 i Dressel 12. La conservació tant dels contenidors com dels continguts és excepcional, així com la mateixa estructura del buc del vaixell. 

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Documenten a La Draga restes de cabanes de 7.300 anys d’antiguitat en un estat de conservació excepcional

Els treballs d’excavació arqueològica al jaciment neolític de La Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. L’objectiu d’aquests treballs és completar el coneixement que, poc a poc, es va generant sobre les comunitats pageses que es van establir a l’Estany a inicis del neolític, ara fa uns 7.200 anys, el seu mode de vida i organització.

La campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment de La Draga es va iniciar el passat 4 de setembre i finalitzarà demà 29 de setembre. El projecte es porta a terme en col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF Barcelona), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i compta amb la participació activa de diversos membres de la Unitat d’Arqueobotànica de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).

Els treballs s’han focalitzat a la zona més septentrional del jaciment, l’anomenat sector B, que té la particularitat de tenir unes millors condicions de conservació de la matèria orgànica. Fins ara, és en aquest sector on han aparegut les evidències arquitectòniques més clares de les cabanes de fusta dels antics pobladors de La Draga i on també han aparegut un major nombre d’eines i estris elaborats amb fusta i fibres vegetals.

Els codirectors del projecte de recerca Toni Palomo i Raquel Piqué (UAB) i Xavier Terradas (CSIC-IMF Barcelona) han explicat que «els treballs en el jaciment de La Draga han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. Són principalment grans taulons de fusta de més de tres metres de llargada que ocupen pràcticament tota la superfície de la zona excavada. El procés d’excavació ens ha de permetre realitzar interpretacions molt precises sobre la forma d’aquestes cabanes, les tècniques constructives i el moment de la seva construcció, així com la seva relació amb zones excavades en campanyes anteriors».

Paral·lelament la campanya ha desenvolupat dues accions de prospecció arqueològica i paleoecològica a la riba occidental de l’Estany, tant terrestre com subaquàtica. D’una banda, s’han fet sondejos a la riba occidental de l’Estany de Banyoles, dins el terme municipal de Porqueres. En aquest cas l’objectiu és obtenir noves dades de caràcter sedimentològic i paleoambiental que haurien de permetre a l’equip d’investigadors de La Draga reconstruir la dinàmica ambiental de l’Estany de Banyoles durant l’Holocè i constatar la possible presència d’altres ocupacions prehistòriques en aquest indret. Les prospeccions subaquàtiques, a la zona compresa entre la Punta Freixenet i Punta Cuaranya, han permès documentar àmplies extensions de sediment torbós amb molta presència de matèria orgànica conservada com, per exemple, restes de fusta. L’anàlisi dels mostrejos realitzats permet conèixer millor la dinàmica del poblament prehistòric i també històric de l’Estany.

La campanya d’excavacions arqueològiques s’emmarca en un projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia pel període 2022-2025, aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinat des del Museu Arqueològic de Banyoles. Les excavacions de La Draga i les activitats de recerca realitzades estan finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el CSIC, la UAB i el MAC, a més del Ministerio de Ciencia e Innovación.

Per a més informació podeu consultar tota la nota de premsa de l’IPHES en pdf

Presentació de la Guia del Patrimoni Cultural de Roses. 5: El Patrimoni subaquàtic a Roses

El dimecres 22 de març a les 19 hores es presentarà la publicació “El patrimoni subaquàtic a Roses”, el cinquè volum de la col·lecció de Guies del Patrimoni Cultural de Roses impulsada per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona.

La presentació es farà al centre cultural de Ca l’Anita de Roses i anirà a càrrec de les editores de la publicació, Gemma Domènech Casadevall (directora de l’ICRPC) i Rut Geli Mauri (responsable del CASC).

Durant l’acte es projectarà el documental «El Triunfante. Descobrint un navili del segle XVIII” (Inbluefilms).

La guia està adreçada al gran públic i té dos objectius principals. Per una banda donar a conèixer el ric patrimoni arqueològic subaquàtic que es troba a la badia de Roses i per l’altra sensibilitzar respecte a la importància del patrimoni subaquàtic i mostrar els mitjans que s’utilitzen per la seva protecció, documentació i preservació.

A la guia s’hi presenten les diferents troballes arqueològiques subaquàtiques realitzades a la zona de la badia, les circumstàncies històriques dels naufragis i els treballs d’excavació realitzats. També dedica un espai molt important a la presentació de la importància del patrimoni subaquàtic, i els sistemes emprats per la seva documentació i preservació.

Les Guies del Patrimoni Cultural de Roses, constitueixen una col·lecció de breus guies visuals destinades al públic no expert, però interessat en el patrimoni. L’objectiu és el de donar a conèixer el patrimoni arqueològic de Roses, tractant de forma individualitzada els diferents espais, jaciments i monuments. Els volums s’estructuren a partir de capítols curts, amb un ús del llenguatge i dels conceptes rigorós però de fàcil comprensió i amb una important potenciació de l’aparell gràfic. Les guies s’editen en diferents idiomes (català, castellà, francès i anglès).

Els volums anteriors es van dedicar a “El monestir de Santa Maria de Roses” (2018), “El castell de la Trinitat” (2019), “La Ciutadella com espai urbà (2020) i “ La Ciutadella com espai militar. Les defenses” (2021).

 

Notícia: Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic

Inauguració de l’exposició «NAUFRAGIS. Història submergida» al Museu d’Arqueologia de Catalunya

El proper dijous 28 d’abril, el Museu d’Arqueologia de Catalunya inaugurarà l’exposició temporal «NAUFRAGIS. Història submergida».

Aquesta exposició, que es podrà veure a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona, romandrà oberta fins a l’estiu de 2023.

L’exposició NAUFRAGIS. Història submergida, explica els reptes i misteris de la nostra memòria submergida. Al fons dels oceans, dels mars, dels rius i dels llacs del nostre país, del nostre planeta, s’hi amaga una memòria fascinant, una història submergida, que mereix ser coneguda, conservada i transmesa a les generacions futures. Una escenografia de 1.000 m2, evoca un fons marí on el patrimoni rescatat i els elements audiovisuals, alguns de gran format, ritmen i reforcen la vocació immersiva del muntatge.

L’exposició, vol donar a conèixer la riquesa i diversitat del patrimoni arqueològic subaquàtic català i, alhora, la important tasca d’estudi, salvaguarda i protecció d’aquest patrimoni que, des del 1992, du a terme el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), en ocasió del trentè aniversari de la seva creació. La mostra pretén, a més, apropar i ampliar el coneixement públic que es té de l’arqueologia subaquàtica i retre un homenatge als homes i les dones que l’han impulsat i l’impulsen, tant a Catalunya com arreu del món. La mostra se singularitza amb una museografia innovadora amb recursos audiovisuals, digitals i immersius.

La presentació de l’exposició ha comportat també l’edició d’un interessant catàleg que, a més de les peces exposades, integra diversos articles d’especialistes, que permeten un aprofundiment sobre els diversos temes abordats en la mostra. L’exposició romandrà oberta fins a l’estiu de 2023.

Durant el període d’obertura al públic, es desenvoluparà també un ampli programa d’activitats complementàries que es podran descobrir des de la web i les xarxes socials del Museu.

 

Per a més informació podeu consultar la web del Museu

Tarraco Biennal. 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris

Del 24 al 27 de novembre de 2021 se celebrarà a Tarragona el 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, amb el lema “Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris”, sota la direcció de la Dra. Ada Lasheras, el Prof. Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo i la Dra. Patricia Terrado.

Les sessions tindran lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

El congrés està organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, el Museu d’Història de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, els Museus Diocesans de Tarragona i la Reial Societat Arqueològica de Tarragona.

Compta amb el patrocini de la Fundació Privada Mutua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona, el Port de Tarragona, FIATC Assegurances i el projecte europeu EuroTech (URV/ICAC).

Es pretén estudiar l’organització dels grans ports, entesos com a espais interconnectats a nivell local i regional mitjançant les xarxes de redistribució de cabotatge, així com les grans rutes marítimes, amb un paper essencial en el transport de tot tipus de persones, productes i idees al llarg del Mediterrani. L’objectiu és entendre els ports no només com una àrea construïda, sinó també analitzar el seu paper com a nodes dins una xarxa formada per altres ports i ancoratges del seu propi entorn – formant el que coneixem com «sistemes portuaris» – i, a gran escala, a dins les rutes de llarga distància mediterrànies però també atlàntiques.

Els treballs arqueològics que han afectat les àrees paleo-portuàries han contribuït al desenvolupament de tècniques específiques d’arqueologia nàutica, per tal d’enfrontar-se al desafiament dels derelictes enterrats i als abocaments de cultura material al fons de les dàrsenes. D’altres vegades han sigut també necessaris altres estudis per l’anàlisi d’aquests derelictes, com la sedimentologia o la restitució del paleoambient, o bé a través de nous estudis de cartografia històrica i de les fonts documentals. Però, a més, sempre esdevé necessari tornar a les fonts escrites, gregues i llatines, per cercar noves precisions o reinterpretacions dels textos.

La inscripció al congrés és gratuïta i es pot formalitzar des de la pàgina web www.tarracobiennal.com.

Consulteu el programa del congrés en pdf

Presentació del llibre “Història submergida. Tretze jaciments arqueològics sota l’aigua”, als ST de Cultura a Tarragona

Avui, dijous 4 de juliol a les 19,00 hores es presentarà, als Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona (c/ Major, 14), el llibre “Història submergida. Tretze jaciments arqueològics sota l’aigua” de Geòrgia Costa i Gemma Sebares. La presentació anirà a càrrec de Maite Miró, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i de Maria Adserias, Arqueòloga Territorial dels ST de Tarragona.

Gràcies als avenços tècnics en submarinisme, des de mitjans del segle passat l’arqueologia subaquàtica ha esdevingut una disciplina consolidada. En aquesta publicació, les autores repassen els grans descobriments subaquàtics realitzats a Catalunya a través de tretze jaciments arqueològics submarins de diferents èpoques, com ara la Draga, l’extraordinari poblat neolític al llac de Banyoles, el Ciudad de Barcelona, enfonsat davant de Malgrat de Mar per un submarí durant la Guerra Civil, o també barques de pesca, galions o vaixells de mercaderies.

3a Jornada d’Arqueologia de Sitges. L’Arqueologia Litoral

Cartell de la 3a Jornada d’Arqueologia de Sitges. L’Arqueologia LitoralEl proper divendres 6 d’abril se celebrarà la tercera Jornada d’Arqueologia de Sitges, que en aquesta edició tindrà com a eix temàtic l’arqueologia litoral. Aquesta trobada, que s’organitza cada dos anys a la vila de Sitges tindrà lloc, com ja és habitual, al Palau de Maricel.

El patrimoni arqueològic que es troba a la frontera entre la mar i la terra es troba en una fase de descobriment molt incipient, tant a Catalunya com al conjunt de la península. De fet, a nivell estatal, aquesta serà la primera vegada que es dediqui una jornada específica al seu estudi. Es dona també la circumstància que Sitges reuneix un dels equips punters del país en arqueologia litoral, una activitat que en els darrers anys s’ha traduït en troballes i exploracions subaquàtiques en diferents jaciments costaners de la vila.

Per poder contraposar models de gestió i abordar l’arqueologia litoral des de diferents àmbits i visions, la jornada comptarà amb una trentena d’experts que compartiran coneixements i experiències en les diverses ponències i taules rodones programades. La jornada ha estat coordinada una vegada més per l’arqueòleg Pere Izquierdo, responsable de l’àrea de Projectes i Patrimoni dels Museus de Sitges i un dels principals impulsors de les recerques subaquàtiques realitzades darrerament al litoral sitgetà.

| Inscriviu-vos clicant aquí |
| Descarregueu el fulletó amb el programa sencer en pdf |