VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

Portada del tríptic del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM,Us recordem que el proper dijous 29 de novembre se celebrarà a Lleida el VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que s’estendrà fins al diumenge 2 de desembre. En aquesta edició l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM, organitzadora del congrés, compta amb la col·laboració de la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.

El congrés s’estructura en 3 blocs:

1- Temes monogràfics, amb 3 subapartats:

  • Els castells de frontera.
  • L’arqueologia del món andalusí a Catalunya.
  • 1998-2018: 20 anys de congressos d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

2- Intervencions arqueològiques de 2014 a 2018.

3- Pòsters: Arqueologia de la Guerra Civil Espanyola: els objectes bèl·lics.

| Descarregueu el programa en PDF |

Conferència “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec” pel Dr. Luis M. Chiappe a l’IEI

Targetó de la conferència: “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec”, a càrrec del Dr. Luis M. Chiappe, director del Museu Nacional de Ciències Naturals de Los Angeles (California), expert en aus prehistòriques i dinosaures, que ha estudiat els fòssils de la Secció de l’IEI.El proper dimarts 20 novembre a les 19,30h tindrà lloc, a l’aula magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Pl. De la Catedral s/n, Lleida), la conferència “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec”, a càrrec del Dr. Luis M. Chiappe, director del Museu Nacional de Ciències Naturals de Los Angeles (California), especialista en l’evolució de les aus primitives i dinosaures.

Els jaciments ilerdencs coneguts com “La Pedrera de Meià” i “la Cabroa”, tots dos situats a la cara sud del Montsec de Meià, constitueixen una autèntica finestra al passat d’un desconegut llac que ens parla de la vida de fa 130 milions d’anys, que se situa cronològicament en el principi del cretaci.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La Cuirassa. El call de Lleida”

Conferència: “La Cuirassa. El call de Lleida”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de novembre de 2018, 19,00 hores

Conferenciants: Xavier Payà i Marta Morán
Moderador: Oriol Saula

Els treballs d’urbanització realitzats a l’antic barri del Seminari entre la primavera de 2015 i l’estiu de 2017 sobre una superfície de més de 6000 m2 han permès recuperar importants restes de l’antic barri de la Cuirassa, habitat per l’aljama jueva de la ciutat de Lleida entre els segle XII i XV. Destaca la documentació de carrers, places i espais privats corresponents a diverses cases, una d’elles destruïda per l’assalt i incendi del 13 d’agost de 1391 i que hem batejat amb el nom de la casa del Pogrom.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quins aspectes considereu més rellevants de la intervenció?

La possibilitat de intervindré arqueològicament sobre una part molt important de la superfície de la antiga cuirassa i recuperar el traçat d’alguns dels seus carrers.

El descobriment de les restes d’una gran casa gòtica, residència d’una important família del call, destruïda durant el pogrom de 1391, i la recuperació de l’aixovar de caràcter excepcional que hi havia a l’interior de la casa en el moment de l’atac.

  • Teniu previst noves excavacions?

Tenim en projecte finalitzar l’excavació d’aquesta casa gòtica uns 150 m2 dels 350 que ocupava al segle XIV. Esperem en un futur proper poder incorporar les restes immobles d’aquell edifici al parc de la Cuirassa.

  • Quin tractament patrimonial s’ha fet amb les restes ?

El projecte del nou parc urbà de La Cuirassa, com el seu propi nom indica, va néixer amb la ferma voluntat de recuperar una història perduda. La història de l’antic call de la ciutat que ha posat definitivament Lleida en la nomina de ciutats que difonen el seu llegat medieval jueu.

Ara es pot passejar per l’antiga cuirassa i veure alguna de les restes integrades en la urbanització, gaudir de imatges textos i restitucions que expliquen els resultats d’excavació. Uns elements que formen part del projecte de difusió cultural que inclou “Les Veus de la Cuirassa” on a partir de codis QR  diversos personatges habitants del call expliquen aspectes de la vida , les costums i la cultura hebraica.

Presentació dels treballs de restauració i adequació per a la visita del conjunt de pintures rupestres de la Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera)

El dissabte passat, 10 de novembre, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Camarasa van presentar conjuntament al Casal Cultural de Camarasa les obres de restauració de les pintures rupestres -incloses a la llista de Patrimoni Mundial per l’UNESCO des del 1998-, i d’adequació de l’espai per a la visita, a la Cova del Tabac.

Les recents actuacions dutes a terme a la Cova del Tabac han consistit en la neteja dels grafits i de les pintades realitzades a la cova, la rehabilitació de les pintures rupestres, una documentació topogràfica 3D de tota la cova, la realització d’una campanya d’intervenció arqueològica d’excavació a la primera sala i, finalment, l’estudi del carst.

Aquestes intervencions inclouen també el tancament de la Cova del Tabac per tal de regular-ne l’accés, protegir les pintures de nous actes vandàlics i garantir el valor patrimonial de la cova, i la instal·lació de dos panells informatius situats respectivament a la cova i a l’inici del camí que porta al pantà. Amb aquestes actuacions, les pintures ja es poden visitar a través de visites concertades, que gestiona l’Espai Orígens.

| Per a més informació, llegiu la nota de premsa de la presentació |

Conferència “El call i l’aljama de Castelló d’Empúries, segles XIII – XV” al Museu Comarcal de l’Urgell

Casa sobre el Call de Castelló d'EmpúriesEl dijous que ve, 25 d’octubre, el Dr. en història Josep Maria Gironella Granés impartirà una conferència sobre “El call i l’aljama de Castelló d’Empúries, segles XIII – XV” al Museu Comarcal de l’Urgell, dintre del cicle “els Calls Catalans 2018”.

La conferència tindrà lloc a les 20,30 hores a les sales nobles del museu (c/ Major, 11, Tàrrega).

| Descarregueu el targetó de la invitació en PDF |

Recordatori: propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 24 d’octubre de 2018 encetem la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019, el cicle de conferències que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. 

Obrirà la sessió la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, que presentarà el nou cicle de la Tribuna 2018-2019 i, tot seguit, començarà la primera de les xerrades d’enguany “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”, a càrrec de Tània Álvarez i Carles Padrós, i moderada per Maite Miró.

Com sempre, les conferències són a les 19,00 hores, a la sala d’actes del Palau Marc, seu de la Conselleria de Cultura, (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona).

Us hi esperem!

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”

Conferència: “Metodologia per a la preparació d’un expedient BCIN: el cas de la ciutat romana d’Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 d’octubre de 2018, 19,00h

Conferenciants: Tània Alvarez i Carles Padrós
Moderadora: Maite Miró

La premissa a complir quan es tramita la declaració d’un Bé Cultural d’Interès Nacional és justificar els seus límits objectivament a partir de la resposta a tres qüestions: El “què?” protegim, sempre considerant que es tracta dels jaciments arqueològics més rellevants en el territori català. El “perquè?” ho protegim, que és per evitar la seva desaparició i poder transmetre-ho ens les millors condicions a les generacions futures, i “com?” ho fem per protegir-ho, que és a partir d’uns límits legals ven justificats i argumentats. Aquestes tres preguntes tenen la seva resposta en l’expedient que resulta de l’estudi i reanàlisi de totes les dades disponibles del jaciment o conjunt de jaciments a protegir. En el cas de la ciutat romana d’Aeso, després d’anys d’intervencions arqueològiques i prospeccions geofísiques, i de diversos intents de declaració com a BCIN, des dels anys 80, ha estat l’any 2017 quan es reinicia la preparació de l’expedient de BCIN per a la seva tramitació definitiva. És en el transcurs d’aquest treball que sorgeixen un seguit de dubtes i buits d’informació a l’hora de justificar els seus límits, així com la descoberta de nova documentació que restava inèdita. El conjunt de tot aquest treball ha permès ordenar tota la informació disponible fins al moment i poder confeccionar la memòria per a l’expedient de declaració de BCIN i la seva posterior tramitació.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quines són les tasques que es fan abans de la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional d’un jaciment arqueològic?

La tramitació d’un expedient de Bé Cultural d’Interès Nacional ve regulat per l’article 8 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Dels diversos passos que s’han de seguir en la instrucció, un d’ells és l’elaboració d’un expedient.

L’expedient ha de contenir un seguit d’informació imprescindible per poder tramitar-lo, com descriu l’article 8.4: informes històrics, arquitectònics, arqueològics i artístics, una completa documentació gràfica, a més d’un informe detallat sobre l’estat de conservació del bé. És a dir, tota la informació existent sobre aquell bé a declarar. Totes les dades obtingudes són indispensables per a poder proposar uns límits de protecció legal. Per aquest motiu, és imprescindible revisar tota la documentació dels jaciments, memòries, publicacions, cartografia, etc.

  • Per què heu triat l’exemple d’Aeso per explicar la metodologia de treball d’un BCIN?

El cas d’Aeso és singular per diversos motius. En primer lloc, pel fet que engloba molts jaciments, estem parlant de tota una ciutat romana, i per tant, el volum d’informació ha estat extens i complex. Així mateix, es tracta d’una ciutat que en la seva gran part no està excavada, però amb les dades recollides si que sabem que resta en el subsòl de l’actual vila d’Isona, per tant, ha estat un ‘repte’ justificar uns límits d’un bé que no es veu. Tot i els treballs realitzats al llarg de més de 30 anys es coneixen evidències de les defenses, amb la torres i les muralles, així com d’espais privats, amb cases, magatzems i tallers, però no ha aparegut, fins a data d’avui, cap element edilici de la part pública civil (carrers, places, basílica, cúria, o fòrum en general), ni religiosos (temples) de la ciutat.

En segon lloc, cal recordar que la llei de patrimoni cultural català determina que han de ser declarats BCIN els béns més rellevants de Catalunya. Aquesta rellevància no ha de ser només sinònim de monumentalitat, sinó que en aquest cas té una gran significació científica i històrica. La ciutat d’Aeso va tenir un gran protagonisme en la implantació romana de l’interior català, i com a punta de llança del control dels Pirineus occidentals.

Així mateix, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat va començar a finançar les intervencions dutes a terme en el municipi, a partir de l’any 1987, en motiu de la delimitació de la ciutat per justificar el BCIN. A partir de l’any 1990, després de l’aprovació

del Programa d’Arqueologia Urbana, va ser el mateix Servei d’Arqueologia el que liderava les actuacions de delimitació de la ciutat, fins l’any 1994.

  • Per què ara es tira endavant la incoació de BCIN d’Aeso?

La voluntat del Servei d’Arqueologia i Paleontologia és poder tenir declarades totes les ciutats romanes del territori català, amb el major rang de protecció que atorga la Llei, és a dir, els BCIN. Actualment, ja en tenim un bon número: Empúries, Baetulo, Tàrraco, Iesso, etc., però encara en queden diverses.

El fet de prioritzar la declaració d’Aeso és també pel fet de ser un expedient antic, es va iniciar l’any 1987, tot i que malauradament no va acabar materialitzant-se, per motius diversos. El 1992 es va realitzar el projecte conjunt Aeso-Iesso, Patrimoni i desenvolupament rural, per potenciar de nou la declaració de les dues ciutats romanes. En aquest sentit, Iesso (Guissona, Segarra) va ser declarada com a BCIN l’any 1995, de nou Aeso quedava com un expedient pendent.

En definitiva, ens trobem davant d’un expedient antic, ja a inicis dels anys 80 del segle XX, des de Madrid es va considerar un element patrimonial idoni per tramitar la seva declaració. El 1987 el Servei d’Arqueologia ja va iniciar els treballs de delimitació, promocionant de diverses formes aquesta important tasca. El fet que quedés parat i es reactivés en diverses ocasions, la darrera va ser els anys 2006-2007, ha estat el detonant de la necessitat de procedir a la seva incoació, per iniciar el procediment de declaració.

  • Què implica la declaració?

Com ja hem dit, la categoria de BCIN és el major rang de protecció que regula la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Les declaracions, en primer lloc, comporten la protecció i conservació total del bé, atès que els béns declarats amb aquesta categoria no poder ser destruïts. Es tracta doncs, d’un mecanisme de prevenció i control sobre les actuacions que es portin a terme, en aquest cas en el municipi d’Isona.

En un segon terme, el fet que un jaciment arqueològic gaudeixi del major rang de protecció, també significa que pot optar a un major ventall de subvencions i un possible recurs turístic, en aquest cas de la vila d’Isona, ja que com hem dit, la categoria de BCIN engloba els béns més rellevants de Catalunya.

Visita guiada a l’exposició “Tragèdia al call. Tàrrega 1348” al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega

Vista de l'entrada a l'eposició Tragèdia al call. Tàrrega 1348, al Museu Comarcal de l’Urgell Tàrrega El proper diumenge dia 5 d’agost tindrà lloc, com cada primer diumenge de mes, el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega ofereix als visitants una visita guiada a l’exposició Tragèdia al call. Tàrrega 1348.

En aquesta ocasió, l’activitat anirà precedida d’una visita a l’excavació arqueològica que actualment es duu a terme a la Plaça Major de Tàrrega.

El punt de trobada serà, com és habitual, al museu (c/ Major, 11), a les 10,30 hores.

El despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes (Pallars Sobirà) obre les portes als visitants durant l’estiu

Cartell del despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes (Pallars Sobirà), que obre les portes als visitants durant l’estiuEl despoblat de Santa Creu de Llagunes (Pallars Sobirà) és el jaciment arqueològic excavat en alçada més gran de Catalunya. Té una situació privilegiada, coronant la serra de Santa Creu amb unes vistes impressionants a la Vall de Siarb, fet que possiblement va propiciar l’assentament de població ja des de l’edat de Bronze. Els visitants hi trobaran un patrimoni únic envoltat de natura i paisatge purament pirinenc.

El jaciment arqueològic del despoblat medieval de Santa Creu s’obrirà al públic durant els mesos de juliol, agost i setembre amb un horari fix, tal com han acordat l’ Ajuntament de Soriguera i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, per donar a conèixer aquest singular conjunt del patrimoni medieval.

Santa Creu de Llagunes, que fins ara només era visitable amb reserva prèvia, obrirà del 12 de juliol al 2 de setembre, de dijous a diumenge, en horari de 9h a 13h i de 18h a 20h amb una oferta diversa pels públics, que podran triar entre la visita lliure, guiada o bé teatralitzada. A més, amb la visita al despoblat s’inclou l’entrada al museu dedicat al jaciment, situat al poble de Llagunes, on s’exposen alguns dels materials i objectes trobats durant les excavacions.

L’objectiu del Parc Natural i de l’Ajuntament és donar més visibilitat a aquesta joia patrimonial i mostrar la relació històrica entre les comunitats humanes del Pirineu i el seu medi físic i natural al llarg del temps; alhora pretenen dinamitzar el turisme de la Vall de Siarb, una zona que tradicionalment ha estat de pas.

Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”, a Bolvir de Cerdanya

Cartell del el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.El proper mes d’octubre, durant els dies 19 i 20 se celebrarà a l’Espai Ceretània, a Bolvir de Cerdanya, el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.

El col·loqui pretén reunir els diversos equips implicats en l’estudi del moment de la segona guerra Púnica centrant-se específicament en les terres pirinenques i prepirinenques, una zona de pas de l’exèrcit d’Anníbal, amb la voluntat d’intentar establir un panorama comú en l’estudi  dels territoris, jaciments, materials arqueològics i numismàtics d’aquest període, amb l’objectiu d’intentar establir un punt de partida comú en la recerca.

| Descarregueu la primera circular amb tota la informació en pdf |