Publicada a la revista Nature la descoberta de la tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades, Coll de Nargó

Ha estat publicada a la revista Nature, fent-se ampli ressò a la premsa, la descoberta en el mes de juliol de 2016 a Coll de Nargó de les restes que han permès descriure la nova espècie de tortuga Leviathanochelys aenigmatica, d’edat estimada en Campanià, 83 milions d’anys, Cretaci superior.

Les dimensions de l’exemplar de tortuga al qual pertanyen aquestes restes, de 3,7 metres de llargada, la converteix en la més gran d’Europa i la segona més gran del món després de l’Archelon, descoberta a Amèrica del Nord, de 4,5 metres de llarg.

L’avís donat per membres de l’Associació d’Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell (ADAU) al Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic va motivar-ne una ràpida visita de reconeixement i es va realitzar una excavació d’urgència, traslladant-se les restes al Museu Dinosfera de Coll de Nargó, on els paleontòlegs investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) se’n van fer càrrec de la restauració. Immediatament, es va definir el lloc de la troballa com a Jaciment de Cal Torrades.

L’Institut Català de Paleontologia amb el suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural va fer-ne dues campanyes més d’excavació, els anys 2020 i 2021, en les que es van recuperar més restes de la tortuga, que finalment han estat restaurats i estudiats i permeten la definició de la nova espècie Leviathanochelys aenigmatica.

Arran de la importància d’aquest jaciment, el passat mes de març l’investigador de l’ICP Oscar Castillo va fer una conferència sobre la troballa d’aquesta tortuga de grans dimensions en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que organitza el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Enllaç a la notícia a la web de l’ICP

Enllaç a l’article de la revista Nature

Enllaç al vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia

Text de la notícia: Albert Vidal Martí, paleontòleg del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic

Cultura Viva 2022. Els pous de gel de les comarques de Lleida. Jornada de treball oberta al públic

El proper divendres 25 de novembre a les 9:30 hores tindrà lloc al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega una jornada de treball oberta al públic sobre els pous de gel de les comarques de Lleida que han estat objecte d’investigació des d’una perspectiva etnogràfica, històrica i arqueològica.

Aquesta jornada s’emmarca dins el programa Cultura Viva, una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té com objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, així com de les beques que atorga la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Per assistir a la jornada cal fer la inscripció a: info@museutarrega.cat

Podeu consultar el programa de la jornada clicant aquí

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)”

Us presentem el vídeo de la quinzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 16 de novembre.

L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)

Conferenciants: Natàlia Alonso Martínez i Andreu Moya i Garra

Moderador: Emili Junyent

El poblat de Gebut (Soses, Segrià) va ser excavat a inicis dels anys quaranta i durant decennis ha estat abandonat i ha patit una degradació sistemàtica. Tot i que l’any 1987 es va realitzar una primera intervenció de documentació, no va ser fins al 2017 que va iniciar-se un projecte de recerca i de recuperació patrimonial del jaciment gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida (UdL). A partir del 2018 les intervencions s’han realitzat en el marc del projecte quadriennal CLT009/18/00039 «La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget», liderat pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL. Els resultats d’aquestes intervencions han modificat la visió que hi havia de Gebut com un simple oppidum de l’ibèric ple i aporten noves dades que enriqueixen el seu valor científic i patrimonial. Entre elles destaquen: el descobriment d’una muralla torrejada de la primera edat del ferro, l’existència d’un espai d’hàbitat anterior a la construcció d’aquest primer sistema defensiu (possiblement també de la primera edat del ferro), la datació de l’amortització de la cisterna en l’ibèric antic, la constatació de l’existència d’un fossat d’època ibèrica que funcionaria amb la muralla i diverses torres, i el descobriment d’una ampliació del poblat cap al nord, en funcionament durant el segle III a. de la n. e., els canvis en la xarxa viària i la troballa d’un espai de producció possiblement de vi, de característiques insòlites dins del món ibèric català.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)”

Us recordem que aquest proper dimecres 16 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la quinzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)

Conferenciants: Natàlia Alonso Martínez i Andreu Moya i Garra

Moderador: Emili Junyent

El poblat de Gebut (Soses, Segrià) va ser excavat a inicis dels anys quaranta i durant decennis ha estat abandonat i ha patit una degradació sistemàtica. Tot i que l’any 1987 es va realitzar una primera intervenció de documentació, no va ser fins al 2017 que va iniciar-se un projecte de recerca i de recuperació patrimonial del jaciment gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida (UdL). A partir del 2018 les intervencions s’han realitzat en el marc del projecte quadriennal CLT009/18/00039 «La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget», liderat pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL. Els resultats d’aquestes intervencions han modificat la visió que hi havia de Gebut com un simple oppidum de l’ibèric ple i aporten noves dades que enriqueixen el seu valor científic i patrimonial. Entre elles destaquen: el descobriment d’una muralla torrejada de la primera edat del ferro, l’existència d’un espai d’hàbitat anterior a la construcció d’aquest primer sistema defensiu (possiblement també de la primera edat del ferro), la datació de l’amortització de la cisterna en l’ibèric antic, la constatació de l’existència d’un fossat d’època ibèrica que funcionaria amb la muralla i diverses torres, i el descobriment d’una ampliació del poblat cap al nord, en funcionament durant el segle III a. de la n. e., els canvis en la xarxa viària i la troballa d’un espai de producció possiblement de vi, de característiques insòlites dins del món ibèric català.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Intervencions a la ciutat d’Aeso i a la vil·la romana de Llorís (Isona i Conca Dellà) entre 2019-2021”

Us presentem el vídeo de la catorzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 2 de novembre.

Intervencions a la ciutat d’Aeso i a la vil·la romana de Llorís (Isona i Conca Dellà) entre 2019-2021

Conferenciants: Ignasi Garcés Estallo, Catalina Mas Florit, Miguel Angel Cau Ontiveros, Cristina

Belmonte Santisteban, Xavier Bermúdez López, Roser Arcos López i Teresa Reyes Bellmunt

Moderador: Josep Guitart i Durán

Entre els anys 2018 i 2021 s’ha reprès la investigació arqueològica a la ciutat romana d’Aeso i al seu territori des d’un nou projecte impulsat per la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de diverses entitats. Dins la ciutat s’ha extret un considerable volum de terra d’aportació medieval i moderna a l’Hort del Cavaller, que ha permès documentar una torre del període republicà (la primera identificada en el recinte defensiu), un nou sector de muralla i diverses construccions alt-imperials. També s’ha impulsat la revisió d’intervencions d’urgència passades, com la efectuada al Serrat dels Espinyers, i en el territori s’han efectuat prospeccions i s’han localitzat nous jaciments romans. A la vil·la de Llorís s’ha realitzat una prospecció geofísica el 2019, una intervenció per adequar un itinerari de visita el 2020 i la primera campanya d’excavacions programades el 2021. Aquesta darrera s’ha focalitzat en tres sectors: a la terrassa més alta s’ha excavat en part les restes d’un mausoleu, on s’han recuperat diversos enterraments tardoromans; al sector mitjà i central, l’excavació d’una estança ha confirmat la complexitat de la vil·la, i a la part inferior s’ha excavat el caldari d’un balneum que l’any anterior havia proporcionat el cap d’un lleó de marbre.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Intervencions a la ciutat d’Aeso i a la vil·la romana de Llorís (Isona i Conca Dellà) entre 2019-2021”

Us recordem que aquest proper dimecres 2 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la catorzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Intervencions a la ciutat d’Aeso i a la vil·la romana de Llorís (Isona i Conca Dellà) entre 2019-2021

Conferenciants: Ignasi Garcés Estallo, Catalina Mas Florit, Miguel Angel Cau Ontiveros, Cristina

Belmonte Santisteban, Xavier Bermúdez López, Roser Arcos López i Teresa Reyes Bellmunt

Moderador: Josep Guitart i Durán

Entre els anys 2018 i 2021 s’ha reprès la investigació arqueològica a la ciutat romana d’Aeso i al seu territori des d’un nou projecte impulsat per la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de diverses entitats. Dins la ciutat s’ha extret un considerable volum de terra d’aportació medieval i moderna a l’Hort del Cavaller, que ha permès documentar una torre del període republicà (la primera identificada en el recinte defensiu), un nou sector de muralla i diverses construccions alt-imperials. També s’ha impulsat la revisió d’intervencions d’urgència passades, com la efectuada al Serrat dels Espinyers, i en el territori s’han efectuat prospeccions i s’han localitzat nous jaciments romans. A la vil·la de Llorís s’ha realitzat una prospecció geofísica el 2019, una intervenció per adequar un itinerari de visita el 2020 i la primera campanya d’excavacions programades el 2021. Aquesta darrera s’ha focalitzat en tres sectors: a la terrassa més alta s’ha excavat en part les restes d’un mausoleu, on s’han recuperat diversos enterraments tardoromans; al sector mitjà i central, l’excavació d’una estança ha confirmat la complexitat de la vil·la, i a la part inferior s’ha excavat el caldari d’un balneum que l’any anterior havia proporcionat el cap d’un lleó de marbre.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Ossos fòssils al permià de la península Ibèrica: una finestra única als ecosistemes de vertebrats més antics de Catalunya”

Us presentem el vídeo de la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el passat dimecres 5 d’octubre.

Ossos fòssils al permià de la península Ibèrica: una finestra única als ecosistemes de vertebrats més antics de Catalunya

Conferenciants: Josep Fortuny i Eudald Mujal

Moderador: Albert Vidal Martí

L’any 2019 un equip internacional d’investigadors va descobrir un jaciment notablement ric en restes òssies del permià a les roques vermelles de Coll de Creus, a l’àrea més occidental del Parc Natural del Cadí Moixeró. L’any 2021, fruit de l’excepcionalitat de la descoberta, es va programar una excavació paleontològica, així com també prospecció, a aquesta àrea. Això va permetre: 1) la recuperació de nombroses restes òssies corresponents a diferents grups de vertebrats i 2) la situació dels fòssils en un context estratigràfic precís. La riquesa fòssil, tant en termes d’abundància com de (bio)diversitat, juntament amb el fet que es troben en roques d’edat permiana, fan que aquest jaciment sigui únic, no només en l’àmbit peninsular, sinó també en l’àmbit europeu. El permià és un període geològic caracteritzat per importants canvis climàtics (escalfament global), que van comportar canvis dramàtics als ecosistemes, amb diverses extincions en massa. L’escassetat general de jaciments d’aquesta edat, que va ser únic a la península Ibèrica, fa de Coll de Creus una finestra única per entendre l’evolució dels ecosistemes terrestres en un context de canvis climàtics que van comportar crisis biòtiques sense precedents.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Ossos fòssils al permià de la península Ibèrica: una finestra única als ecosistemes de vertebrats més antics de Catalunya”

Us recordem que aquest proper dimecres 5 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Ossos fòssils al permià de la península Ibèrica: una finestra única als ecosistemes de vertebrats més antics de Catalunya

Conferenciants: Josep Fortuny i Eudald Mujal

Moderador: Albert Vidal Martí

L’any 2019 un equip internacional d’investigadors va descobrir un jaciment notablement ric en restes òssies del permià a les roques vermelles de Coll de Creus, a l’àrea més occidental del Parc Natural del Cadí Moixeró. L’any 2021, fruit de l’excepcionalitat de la descoberta, es va programar una excavació paleontològica, així com també prospecció, a aquesta àrea. Això va permetre: 1) la recuperació de nombroses restes òssies corresponents a diferents grups de vertebrats i 2) la situació dels fòssils en un context estratigràfic precís. La riquesa fòssil, tant en termes d’abundància com de (bio)diversitat, juntament amb el fet que es troben en roques d’edat permiana, fan que aquest jaciment sigui únic, no només en l’àmbit peninsular, sinó també en l’àmbit europeu. El permià és un període geològic caracteritzat per importants canvis climàtics (escalfament global), que van comportar canvis dramàtics als ecosistemes, amb diverses extincions en massa. L’escassetat general de jaciments d’aquesta edat, que va ser únic a la península Ibèrica, fa de Coll de Creus una finestra única per entendre l’evolució dels ecosistemes terrestres en un context de canvis climàtics que van comportar crisis biòtiques sense precedents.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Es presenten els resultats de l’estudi de la plaqueta amb gravats del paleolític superior trobada a la Cova Gran de Santa Linya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’equip responsable de la troballa arqueològica del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB),  han presentat al Museu de Lleida els resultats de l’estudi d’una plaqueta amb gravats de fa 14.000 anys, de final del paleolític superior, trobada a la Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes i Santa Linya, la Noguera).

L’equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic ha identificat la representació d’una seqüència de moviment d’un animal i la que podria ser la primera representació del paisatge que envolta la Cova Gran.

L’escanejat 3D de la plaqueta, realitzat pel Departament de Cultura, ha ajudat als investigadors a desxifrar el significat dels gravats. Aquestes investigacions formen part del Pla de Recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes, dins el quadriennal 2018-2021, aprovat pel Govern de Catalunya.

La Cova Gran és una cavitat de grans dimensions oberta en una barra calcària al peu d’un espadat. Mesura uns 90 m de llargada, 50 m d’amplada i 25 m d’alçada màxima, i cobreix una superfície en planta de 3.200 m2.

Després de la seva descoberta, les investigacions es van iniciar l’any 2003 i continuen encara. Aquests treballs han permès documentar una àmplia seqüència estratigràfica que abasta des del paleolític mitjà fins a l’edat del bronze, que es manifesta amb registres diferenciats segons els sectors. És justament la presència d’una seqüència cronocultural contínua, corroborada per una trentena de datacions radiocarbòniques, la que ens permet conèixer més a fons els processos d’adaptació de l’Homo neandertalensis i l’Homo sapiens en aquestes contrades.

La Cova Gran va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, mitjançant Acord de Govern de 30 de juliol de 2013.

Quant a la plaqueta amb gravats que ahir es va presentar al Museu de Lleida, la seva descoberta s’ha fet en el mateix sector de l’excavació on es va trobar l’esquelet parcial de l’Homo sapiens Linya, la dona de la Noguera, però en un nivell d’ocupació que es va produir uns segles abans.

La plaqueta té unes dimensions d’11 centímetres de llarg per 8 d’ample sobre un suport de roca margo-calcària, i conté gravats, per tots dos costats, que constitueixen el primer registre arqueològic d’aquestes característiques identificat en un jaciment del Prepirineu català. Els gravats reprodueixen figures amb un alt contingut simbòlic per als primers pobladors del nord-est peninsular. Per tal de poder estudiar amb detall aquests gravats s’han fet diferents anàlisis tècnics, entre els quals un escanejat 3D d’alta precisió, per fotogrametria, realitzat amb la col·laboració del programa Giravolt del Departament de Cultura. L’escanejat, juntament amb altres tècniques visuals, han servit per desentranyar el desenvolupament, direcció i gruix dels solcs, i així poder afirmar què representaven.

El model 3D corresponent a la plaqueta amb gravats de la Cova Gran s’ha fet públic a través del programa Giravolt.

Podeu accedir al model 3D de la plaqueta clicant damunt la imatge.

Per a més informació podeu consultar la Nota de premsa del Departament de Cultura.

Prehistoscopi. Fira de didàctica de la prehistòria

El proper dissabte 11 de juny se celebrarà a l’equipament Seró Espai Transmissor, a la vila de Seró, la fira Prehistoscopi, una fira que vol apropar-se a la prehistòria des de la perspectiva, la diversitat, la força i la il·lusió que dona la didàctica.

Aquesta fira de didàctica de la prehistòria vol esdevenir un punt de trobada entre famílies, escoles, entitats i professionals i s’ha organitzat en dues parts molt diferenciades: al matí amb tallers i activitats per a famílies i escoles i amb visites en petits grups a l’equipament Seró Espai Transmissor, i a la tarda amb una jornada tècnica dirigida a professionals, en la qual es presentarà la programació didàctica dels organitzadors de la fira i la creació d’una xarxa d’entitats i professionals de la didàctica de la prehistòria.

Prehistoscopi és una iniciativa que promouen conjuntament l’Ajuntament d’Artesa de Segre, el Museu de Suport Territorial de la Noguera i el Camp d’Aprenentatge de la Noguera, amb la col·laboració especial de l’Escola Els Planells d’Artesa de Segre, i s’emmarca dins els actes de celebració del 15è aniversari del Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un servei educatiu del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació consulteu el web del Museu de la Noguera.

Descarregueu-vos el fullet informatiu en pdf

Descarregueu-vos el díptic informatiu en pdf