Cicle de conferències sobre Madîna Balaghí al Museu de la Noguera

El Museu de la Noguera acollirà un cicle de conferències sobre Madîna Balaghí entre el proper dilluns 15 de juliol i el 27 de juliol, coorganitzat pel mateix museu i el Grup de Recerca Arqueològica Agrària de l’Edat Mitjana.

Les xerrades es realitzaran al Museu de la Noguera (plaça dels Comtes d’Urgell, 5, Balaguer) a les 17,00 hores, a excepció de la del dia 26 de juliol (Resultats de la campanya d’excavació de juliol 2019 al Pla d’Almatà), que es farà al jaciment Pla d’Almatà, a les 19,00 hores.

Programa

  • 15 de juliol. “La recerca feta al Pla d’Almatà fins l’actualitat”. C. Alòs (M. de la Noguera), E. Solanes (M. de la Noguera) i M. Monjo (D. de Cultura de la Generalitat de Catalunya). 16 de juliol. Ceràmica andalusina: repertoris i tècniques de fabricació. H. Kirchner (U. Autònoma de Barcelona).
  • 17 de juliol. “Ceràmica andalusina de Balaguer”. C. Alòs (M. de la Noguera), E. Solanes (M. de la Noguera) i M. Monjo (D. de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
  • 19 de juliol. “Arqueologia funerària i antropologia física a al-Àndalus”. J. Olivé (U. Autònoma de Barcelona) .
  • 22 de juliol. “Identifiquem les tècniques constructives andalusines a la vall de l’Ebre (segles VIII-XII)”. J. Brufal (U. Autònoma de Barcelona).
  • 23 de juliol. “El sistema hidràulic de la sèquia de Balaguer”. H. Kirchner i A. Cosa (U. Autònoma de Barcelona).
  • 26 de juliol. “Resultats de la campanya d’excavació de juliol 2019 al Pla d’Almatà”. Equip d’excavació. Punt de reunió: pàrquing del Santuari.
  • 27 de juliol. “Paisajes de conquista: aproximaciones y métodos”. G. García-Contreras (U. de Granada), A. Pluskowski (U. of Reading) i R. Barnerjea (U. of Reading).

Les xerrades d’aquest cicle tindran una durada de 30-45 minuts.

Anunci d’informació pública de l’expedient de BCIN ciutat romana d’Aeso

Vista de la torre i de la muralla. Fotografia: Servei d’Arqueologia i Paleontologia

El divendres 21 de juny es va publicar al DOGC l’Anunci d’informació pública sobre l’expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor de la ciutat romana d’Aeso, a Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).

L’expedient es va incoar el 16 d’octubre de 2018. Durant el mes de maig es va fer el preceptiu tràmit d’audiència als interessats (propietaris dels terrenys afectats), atès que ja es disposava dels informes favorables  del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, tal i com estableix la Llei del Patrimoni Cultural Català.

L’expedient de declaració complet estarà un mes a exposició pública (tant a Lleida, com a Barcelona) perquè qui ho consideri oportú el pugui consultar a:

  • SSTT de Lleida ( Rambla Aragó, 8, 25002 Lleida)
  • DG de Patrimoni Cultural (Palau Moja, C/ Portaferrissa, 1, 08002 Barcelona)

També podeu consultar l’Anunci publicat al DOGC a l’apartat de Protecció Legal de la pàgina web d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, clicant aquí 

Notícia: Tània Álvarez

Curs teoricopràctic d’arqueologia ibèrica 2019: Excavacions als jaciments dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i Gebut (Soses, el Segrià)

En el marc del nou projecte quadriennal 2018-2021, que subvenciona l’OSIC : La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget (CLT009/18/00039) i amb el suport dela Universitat de Lleida i dels Ajuntaments d’Arbeca i Soses, s’ha organitzat un nou curs teoricopràctic d’arqueologia que es desenvoluparà a Arbeca i Soses del l’1 al 19 de juliol, amb l’objectiu d’introduir els participants en el conjunt de tasques que comporta la recerca arqueològica sobre el terreny. Els curs s’integra també dins de les activitats de la Universitat d’estiu de la Universitat de Lleida.

La participació implica l’excavació pràctica i la formació en el conjunt de tasques del registre arqueològic: fitxes documentals, planimetria, rentat, tria i classificació de materials mobles. Integra igualment les tasques derivades del sistema de mostratge, rentat de terres per flotació o columna, tria i classificació de les mostres recuperades.

Paral·lelament, s’impartiran altres classes teòriques relacionades amb la metodologia arqueològica i amb la problemàtica de la primera edat del ferro i el procés d’iberització en l’àrea ilergeta i el nord-est de la península Ibèrica, que complementaran la formació adquirida sobre el terreny.

Aquest curs s’adreça especialment a l’alumnat dels graus d’Història o d’Arqueologia, amb interès per conèixer la metodologia arqueològica pràctica de camp, complement essencial de les classes bàsicament teòriques impartides en les aules universitàries. Així mateix, el curs està obert a totes les persones interessades en l’arqueologia en general o en la problemàtica arqueològica de la primera edat del ferro i el sorgiment i desenvolupament de la cultura ibèrica. Tot i així, en cas que la demanda del curs sigui superior a les places ofertes, la selecció es farà en funció dels criteris establerts pel Grup d’Investigació Prehistòrica.

Llengua del curs: Català i castellà
Coordinació: Joan B. López Melcion (Departament d’Història de la UdL)
Equip docent: Natàlia Alonso Martínez (UdL), Mònica Bouso García (UdL), Emili Junyent Sánchez (UdL), Joan B. López Melcion (UdL) i Miguel Tarongi Chavarri (UdL). Les sessions pràctiques comptaran amb la col·laboració de: Joan Bernal Capdevila, Alba Castellano Aragonés, Jordi Martínez Majoral, Georgina Prats, Sergi González, Andreu Moya Garra, Josep Antoni Oliva Rialp i Sílvia Vila Moreiras (Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL)
Durada: 130 hores lectives
Espai: Jaciments arqueològics de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i oppidum de Gebut (Soses, Segrià)
Preu: matrícula gratuïta. El curs assumeix l’allotjament i manutenció de tots els participants
Places: 20

Read More »

Recordatori: Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran

Us recordem que els propers dies divendres de 31 de maig i dissabte 1 de juny de 2019 se celebraran les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran,que en aquesta ocasió tindran la seu a l’Espai Epicentre, Centre de visitants del Pallars Jussà, a Tremp.

Les Jornades les organitzen conjuntament els Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de Ponent, l’institut en Recerca en Cultures Medievals de la UB, l’Institut Català de Paleontologia i el Museu de la Conca Dellà, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Pallars Jussà. Estan adreçades a totes aquelles persones que tenen interès en l’arqueologia i la paleontologia, per donar-los a conèixer els resultats de l’activitat relacionada amb aquestes disciplines dels últims anys, i l’objectiu principal d’aquesta trobada és compartir, debatre i difondre els resultats de l’ampli ventall d’intervencions i investigacions que s’ha dut a terme al Pirineu i Aran.

| Accediu al formulari d’inscripció clicant aqui |
| Per a més informació, descarregueu el programa en pdf |

Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran

Els propers dies de 31 de maig i 1 de juny de 2019 se celebraran les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, que en aquesta ocasió tindran la seu a l’Espai Epicentre, Centre de visitants del Pallars Jussà, a Tremp.

Aquestes Jornades estan coorganitzades pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de Ponent, l’institut en Recerca en Cultures Medievals de la UB, l’Institut Català de Paleontologia i el Museu de la Conca Dellà, i compten amb la col·laboració del Consell Comarcal del Pallars Jussà. S’adrecen a un ampli públic, per tal de donar a conèixer els resultats de l’activitat relacionada amb l’Arqueologia i la Paleontologia dels últims anys, amb l’objectiu de compartir, debatre i difondre els resultats de l’ampli ventall d’intervencions i investigacions que s’ha dut a terme al Pirineu i Aran.

| Accediu al formulari d’inscripció clicant aqui |
| Per a més informació, descarregueu el programa en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El Castell Formós de Balaguer: desmuntant la fi del palau des de l’arqueologia”

Conferència: El Castell Formós de Balaguer: desmuntant la fi del palau des de l’arqueologia
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de març de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Carme Alòs i Eva Solanes
Moderador: Josep Giralt

La recerca reiniciada al Castell Formós durant els darrers anys ha demostrat la importància de les grans reformes que es duen a terme sobre el palau andalusí a partir d’inicis del segle XIV i ha fet replantejar algunes de les cronologies que s’havien atribuït a determinats espais del castell, o fins i tot al final del propi castell,  que s’havia fixat l’any 1413 com a data post quem amb la destrucció del castell arran del setge de Ferran d’Antequera. Alhora, la recerca també ha permès aproximar-nos a l’aparença del palau dels comtes d’Urgell al qual s’accedia des d’un gran pati cobert i documentar un interessant sistema de conduccions d’aigua.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Què és el que fa excepcional el Castell Formós de Balaguer?

El castell Formós de Balaguer té els seus orígens en la fortificació que Lubb b. Ahmad al – Qasi construeix el 897-898 en el moment que es consolida la Marca Superior d’al-Andalús. Pensem que fou probablement el darrer Califa de Còrdova Hixam III, exiliat a terres de Lleida, qui a mitjan segle XI, convertirà aquesta fortificació en la seva residència i la convertirà en un selecte palau on trasllada la seva cort. Mostra d’això en són les guixeries i els fragments d’arc polilobulats que es conserven al Museu de la Noguera.

Amb la conquesta de madina Balaghí per part dels comtes d’Urgell, el palau es converteix en residència d’una de les famílies més influents de la corona i és a  mitjan s. XIV quan el comte Pere II d’Urgell reforma l’antic palau amb un luxe i una exquisidesa que només té paral·lels al palau reial de Martí l’Humà. Es tracta, doncs, d’un jaciment excepcional quant al que representa per a la història de Catalunya, però també per la singularitat de les restes arqueològiques recuperades.

  • Quines han estat les troballes més rellevants de les darreres intervencions arqueològiques?

Les darreres intervencions arqueològiques han tingut com a objectiu la interpretació de les estructures que havien quedat al descobert des dels anys ’60 del segle passat per tal poder entendre la disposició dels diferents espais del palau. Així, s’ha pogut constatar que a mitjan s. XIV els comtes d’Urgell inicien un seguit de reformes que afecten a pràcticament tots els espais de l’antic palau i que prenen com a referent estètics estils moriscos. L’excavació ha permès contextualitzar aquestes reformes, algunes de les quals s’havien atribuït al palau taifa, com l’alberca situada a la zona sud-oest.

Igualment, s’han pogut identificar alguns espais que permeten començar a dibuixar una planta de distribució del palau, com per exemple una zona destinada a la recollida i distribució d’aigües per mitjà d’un complex sistema de canalitzacions. 

  • La data que tradicionalment s’ha donat per a la fi del castell és 1413, arran del setge de Ferran d’Antequera. Per què l’arqueologia desmonta aquesta data?

La historiografia tradicional ha fixat la data de destrucció del castell l’any 1413 arran de la notícia que el rei Ferran d’Antequera incentiva al saqueig del castell a la seva tropa. Malgrat això, l’arqueologia ha posat en evidència com a partir d’aquesta data, i especialment durant els segles XVII i XVIII, el castell es reocupa amb finalitats militars que deixen un rastre evident en els nivells arqueològics.

La consellera de Cultura declara Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic del Tossal de Solibernat, a la comarca del Segrià

El passat 14 de gener la consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica-EPA el jaciment arqueològic del Tossal de Solibernat al terme municipal de Torres de Segre (Segrià). El jaciment inclou els vestigis relacionats amb el tossal que engloba dos jaciments superposats.

La primera fase respon a un assentament del Bronze final amb una superposició de fins a nou subfases ràpides d’un assentament o poblat, amb una cronologia centrada entre el 1150/1100 i el 1000 aC. Aquesta ocupació s’estendria per les vessants i el cim del tossal a partir de cabanes de planta circular en un primer moment i quadrangular en les ultimes subfases. La cultura material recuperada respon essencialment a ceràmica a mà de formes carenades, per a diversos usos.

El segon moment, centrat només en el cim (500 m2), resulta un reducte fortificat d’època islàmica, amb una pervivència curta, de no més de 25 anys, que fineix amb la conquesta de Medina Larida (Lleida) per part dels cristians el 1149. Es tractaria segurament d’un petit reducte amb funcions de control militar, que consisteix en dues torres de planta rectangular, muralla i un edifici amb pati central. Els materials ceràmics trobats són olles, gerres, gerretes, ataifors, tapadores i llànties, mentre que els metàl·lics han resultat ser un conjunt de panòplia militar, que permet fer-se una idea del tipus d’armament ofensiu i defensiu dels soldats destacats a l’enclavament.

La singularitat d’aquest jaciment rau en què es tracta d’un excel·lent exemple de control del territori en les dues fases, especialment el reducte andalusí, en un moment de pressió dels comtats catalans sobre la Marca Superior andalusina. Aquesta organització i control del territori a l’entorn de Medina Larida (Lleida), representa un extraordinari exemple hàbitat civil i militar andalusina del segle XII, en relació a la frontera.

Notícia: Tània Álvarez

Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent

Portada de les actes de les JornadesJa teniu disponible la publicació de les actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, celebrades a Balaguer i a Lleida durant els passats dies 17 i 18 d’abril de juny de 2018.

Les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent va ser un lloc de trobada dels professionals de l’arqueologia on s’exposaven i debatien els resultats dels darrers treballs realitzats a les Terres de Ponent. Les Jornades van ser coorganitzades pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de Ponent, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’Institut Català de Paleontologia, en col·laboració amb el Museu de Lleida, el Museu de Guissona, el Museu de la Noguera, el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega i el Museu Comarcal de Cervera.

| Podeu consultar i descarregar la publicació del repositori del Departament de Cultura CALAIX clicant aquí |

VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

Portada del tríptic del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM,Us recordem que el proper dijous 29 de novembre se celebrarà a Lleida el VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que s’estendrà fins al diumenge 2 de desembre. En aquesta edició l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM, organitzadora del congrés, compta amb la col·laboració de la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.

El congrés s’estructura en 3 blocs:

1- Temes monogràfics, amb 3 subapartats:

  • Els castells de frontera.
  • L’arqueologia del món andalusí a Catalunya.
  • 1998-2018: 20 anys de congressos d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

2- Intervencions arqueològiques de 2014 a 2018.

3- Pòsters: Arqueologia de la Guerra Civil Espanyola: els objectes bèl·lics.

| Descarregueu el programa en PDF |

Conferència “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec” pel Dr. Luis M. Chiappe a l’IEI

Targetó de la conferència: “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec”, a càrrec del Dr. Luis M. Chiappe, director del Museu Nacional de Ciències Naturals de Los Angeles (California), expert en aus prehistòriques i dinosaures, que ha estudiat els fòssils de la Secció de l’IEI.El proper dimarts 20 novembre a les 19,30h tindrà lloc, a l’aula magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Pl. De la Catedral s/n, Lleida), la conferència “El inicio de la Evolución de la Aves i los fósiles del Montsec”, a càrrec del Dr. Luis M. Chiappe, director del Museu Nacional de Ciències Naturals de Los Angeles (California), especialista en l’evolució de les aus primitives i dinosaures.

Els jaciments ilerdencs coneguts com “La Pedrera de Meià” i “la Cabroa”, tots dos situats a la cara sud del Montsec de Meià, constitueixen una autèntica finestra al passat d’un desconegut llac que ens parla de la vida de fa 130 milions d’anys, que se situa cronològicament en el principi del cretaci.