Linya, una Homo sapiens que va viure fa 14.000 anys

Ahir, dimecres 16 de juny de 2021, es va presentar a la premsa la troballa de les restes d’una dona atribuïdes a Homo sapiens, que va viure als prepirineus orientals a finals del Paleolític Superior, fa uns 14.000 anys. Les restes d’aquesta Homo sapiens van ser trobades pels investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPARQ-UAB) durant la campanya d’excavacions de l’any passat a la Cova Gran de Santa Linya, a la Noguera.

La recerca que l’equip del CEPARQ-UAB duu a terme a la Cova Gran de Santa Linya compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació del govern Espanyol, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, la Fundació Palarq, la Leakey Foundation i l’Ajuntament de Les Avellanes i Santa Linya.

La Cova Gran (Les Avellanes i Santa Linya, la Noguera) preserva innumerables vestigis enterrats en els sediments que la conformen, que permeten reconstruir la història dels últims 50.000 anys de les gents que van viure al prepirineu de Lleida, des dels neandertals i els primers Homo sapiens fins als primers agricultors i ramaders.

L’equip d’investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPARQ-UAB), que estudia la Cova Gran des de l’any 2002, hi havia trobat registres materials d’entre 45.000 i 4.000 anys d’antiguitat. Però no s’havia localitzat mai cap resta òssia dels individus que la van habitar. Fins a la campanya de l’any passat, en què van trobar restes òssies que sens dubte pertanyien a un esquelet humà, en connexió anatòmica parcial, a dos metres sota el terra d’una zona lateral de l’excavació. Una localització que no presagiava l’aparició d’aquest tipus de restes.

El conjunt de les restes recuperades, que es van donar a conèixer ahir, correspon a una dona, que ha estat anomenada “Linya, la dona de La Noguera”. El formen dos fèmurs, un d’ells connectat a la pelvis, així com ossos llargs de les extremitats superiors (húmer, radio/cúbit) i inferiors (tíbia i peroné), metapodis i falanges disperses. El crani i l’esquelet axial (vèrtebres i costelles), tot i que presents, estan poc representats.

La datació de l’estrat on es van trobar les restes i una datació directa sobre un dels ossos acoten de forma precisa que la dona va morir fa entre 14.350-14.100 anys, corresponent al Paleolític Superior Final, a finals del Pleistocè.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)”

Us recordem que aquest proper dimecres 16 de juny a les 18 hores tindrà lloc la catorzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)

Conferenciants: Maria Soler Sala i Walter Alegría Tejedor

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

El monestir femení hospitaler d’Alguaire és un jaciment situat a la província de Lleida, dins del municipi d’Alguaire, sobre la Serra del Convent i en una posició privilegiada que domina la plana del Segrià. Es tracta d’un monestir femení de l’orde de l’Hospital, construït a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Les intervencions en aquest jaciment es van iniciar l’any 2016 i s’inclouen dins del projecte de recerca arqueològica finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “Castells, monestirs i palaus. Poder, territori i paisatge (segles XII-XVII)” (CLT009/18/00046). Les excavacions arqueològiques realitzades fins avui han permès documentar l’estructura de l’església del monestir. Els vestigis localitzats mostren l’existència d’una església de grans dimensions. La nau estava coberta amb una volta sostinguda per quatre parells de pilars decorats amb columnes de mitja canya. El temple disposava de creuer i d’un absis sobrealçat, així com de dues absidioles laterals. Si bé la comunitat accedia a l’església des del claustre, la portalada principal se situava als peus de la nau i tenia un caràcter monumental. La decoració de l’església conventual era sumptuosa i rica en ornaments per a les fases medievals, però amb nombroses refeccions de factura més senzilla en època moderna. Aquesta conferència té com a objectiu donar a conèixer el projecte de recerca arqueològica que estem desenvolupant en aquest jaciment i els primers resultats que se n’han obtingut.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Els gravats medievals del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, s’incorporen al registre de Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya

Els gravats, que van ser descoberts l’any 2018 per un grup de veïnes i veïns de la vall, formen un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca. Per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. S’han documentat 372 roques amb petroglifs que contenen 3.940 gravats disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. La majoria s’han datat entre els segles XIV i XV.

El Departament de Cultura, a través del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural, acaba d’incorporar al registre de Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya el conjunt de gravats del jaciment pirinenc del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua (Pallars Sobirà) per la seva rellevància i característiques, dotant-lo així de la màxima protecció que atorga la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. D’acord a la llei, “les coves, els abrics i els indrets que contenen manifestacions d’art rupestre”, gaudeixen automàticament d’aquesta protecció per la seva fragilitat, vulnerabilitat i transcendència.

Paral·lelament, la Direcció General del Patrimoni Cultural portarà a terme la tramitació d’un entorn de protecció, per tal de protegir també l’entorn natural que envolta aquesta zona arqueològica, i garantir la correcta contemplació d’aquests, així com evitar la instal·lació de possibles infraestructures que alterin l’espai.

La presentació pública dels resultats de la recerca feta pel Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC es va fer el passat 21 d’abril en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, amb el títol “Paisatges de conflicte i poder. Gravats medievals de Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”. El vídeo de la conferència es pot recuperar en aquest mateix blog i en el canal de Youtube de patrimoni.gencat.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 21 d’abril de 2021.

Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè, Oscar Augé Martínez i Thomas Huet

Moderadors: Marta Monjo Gallego i Pere Campmajó

L’any 2018 un grup de veïnes i veïns de la vall va informar de la troballa de diversos gravats a l’aire lliure a la zona coneguda com el Solà de Saurí, a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà). Posteriorment, els anys 2019 i 2020, per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, des del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC, amb la col·laboració activa dels veïns esmentats, s’han dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. Aquestes han permès documentar més de 2.000 gravats sobre roca disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. Els motius representats són diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. Si bé s’hi han pogut distingir gravats recents, la majoria formen un conjunt coherent i aparentment de la mateixa època. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana. A banda, s’han documentat a la mateixa zona alguns gravats “naviformes” que cronològicament poden ser més antics. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 21 d’abril a les 18 hores tindrà lloc l’onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Paisatges de conflicte i de poder. Els gravats medievals del Solà de Saurí (Pallars Sobirà)

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè, Oscar Augé Martínez i Thomas Huet

Moderadors: Marta Monjo Gallego i Pere Campmajó

L’any 2018 un grup de veïnes i veïns de la vall va informar de la troballa de diversos gravats a l’aire lliure a la zona coneguda com el Solà de Saurí, a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà). Posteriorment, els anys 2019 i 2020, per encàrrec del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, des del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC, amb la col·laboració activa dels veïns esmentats, s’han dut a terme dues campanyes de prospecció i documentació dels gravats. Aquestes han permès documentar més de 2.000 gravats sobre roca disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. Els motius representats són diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. Si bé s’hi han pogut distingir gravats recents, la majoria formen un conjunt coherent i aparentment de la mateixa època. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana. A banda, s’han documentat a la mateixa zona alguns gravats “naviformes” que cronològicament poden ser més antics. Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 10 de març de 2021.

La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober

Conferenciants: Maria Pilar Vàzquez Falip i Josep Medina Morales

Moderador: Joan Ramon González Pérez

Rambla Ferran Lleida

La Diputació de Lleida va adquirir els solars núm. 17 i núm. 19 de la rambla Ferran de Lleida per construir-hi un edifici d’usos administratius, al costat de les dependències del Palau de la Diputació. Davant l’evidència de l’existència de restes arqueològiques, la Diputació dugué a terme l’excavació corresponent. La recerca arqueològica endegada a partir d’aquell moment va posar al descobert les restes d’un ampli període cronològic de la ciutat. Les restes més imponents corresponen a la muralla d’època medieval feudal i a una part de les adoberies d’aquest barri. També s’hi localitzaren restes anteriors, d’època medieval andalusí d’una gran excepcionalitat, amb una sínia. Es tracta de l’única estructura hidràulica d’aquestes característiques i època localitzada a la ciutat i consta d’un pou rectangular excavat a la roca. A l’interior s’hi van localitzar restes de fusta pertanyents a la roda i també un conjunt de catúfols. Pel que fa a les adoberies, perduraren fins a les darreries del segle XIX, amb les seves transformacions i ampliacions corresponents. Amb l’enderroc de la muralla medieval la ciutat s’eixamplà i el barri es transformà. Els antics obradors de pells es traslladaren i, on hi havia hagut les adoberies, els industrials propietaris reformaren les seves cases i hi situaren comerços a les plantes baixes, on continuaren el negoci amb la venda dels productes de les seves fàbriques fins, en algun cas, les acaballes del segle XX. Són mil anys d’història de la ciutat conservats a la planta soterrani del nou edifici de la Diputació, recuperats per a la societat, que properament es podran visitar i que s’acompanyaran d’un impactant audiovisual.

Tamarro, l’esquiva nova espècie de dinosaure carnívor dels Pirineus

Una recerca encapçalada pel Dr. Albert G. Sellés, investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), descriu un nou gènere i nova espècie de dinosaure carnívor Tamarro insperatus a partir d’unes restes fòssils trobades l’any 2003 en el jaciment paleontològic de Sant Romà d’Abella (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà), en excavacions autoritzades i finançades per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. A partir d’un os del peu s’ha pogut determinar que es tracta d’un troodòntid, un grup de petits dinosaures emplomallats molt estès per Amèrica del Nord i Àsia, però desconegut fins ara a Europa.

Recreació de l’aspecte en vida de T. Insperatus. Imatge: Óscar Sanisidro / ICP / Museu Conca Dellà

L’equip de recerca format per personal investigador de l’ICP, el Museu de la Conca Dellà i les universitats d’Edimburg (Escòcia) i Alberta (Canadà) l’ha batejat com a Tamarro insperatus, que significa ”el tamarro inesperat”, en al·lusió a la criatura fantàstica del Tamarro, típica del folklore pallarès i que, en l’imaginari popular, és extremadament esquiva i difícil de trobar. Aquest nom també fa referència a l’escassedat de restes en el registre fòssil dels dinosaures carnívors que van habitar l’àrea dels Pirineus fa 66 milions d’anys, tot just 200.000 anys abans que s’extingissin a tot el món. Tamarro insperatus se suma a les poques espècies conegudes de dinosaures carnívors al sud-oest d’Europa.

Segons els resultats de l’estudi publicat a la revista Scientific Reports, les restes descrites de Tamarro insperatus pertanyen a la família dels troodòntids, i molt probablement al grup d’origen asiàtic dels jinfengopterígids. Tamarro representa la primera evidència d’aquest grup a tot Europa. La presència al sud dels Pirineus reforçaria la hipòtesi actual que a finals del Cretaci es van succeir diverses onades migratòries de dinosaures provinents d’Àsia cap a Europa. Durant el Mesozoic, la configuració dels continents era molt diferent a l’actual i Europa era un arxipèlag envoltada pel mar de Tetis.

El jaciment paleontològic de Sant Romà d’Abella, un dels primers descoberts a la Conca Dellà, va ser localitzat l’any 1985 pel paleontòleg del Institut de Paleontologia de Sabadell, ara ICP, Dr. José Vicente Santafé, en el que va excavar i recuperar les restes òssies amb les que es va definir el nou gènere i nova espècie de l’hadrosaure Pararhabdodon isonensis.

El metàpode que ha permès definir el Tamarro insperatus va ser localitzat l’any 2003 pels paleontòlegs Dr. Àngel Galobart, Rodrigo Gaete i Elisabet Blaya a escassos centímetres d’unes vèrtebres de Pararhandodon isonensis. Descobrir diverses espècies de dinosaures en un mateix jaciment proporciona informació molt rellevant sobre els ecosistemes de fa 66 milions d’anys al Pirineus. En aquest sentit, les reduïdes dimensions del Tamarro (uns 2 metres de longitud com a màxim) no haurien representat un perill real per Pararhabdodon que assolia mides d’entre 10 i 12 metres. És molt probable que el Tamarro, com molts dels troodòntids, fos un dinosaure carronyaire o com a molt un depredador de petits rèptils, mamífers o fins i tot insectes, però difícilment hauria intentat atacar un animal molt més gros que ell.

La Direcció General del Patrimoni Cultural amb el Servei d’Arqueologia i Paleontologia van iniciar l’any 1985 els programes de suport i finançament a les recerques paleontològiques a la Conca Dellà: la intervenció de 2003 a Sant Romà d’Abella es va emmarcar dins el “Projecte de recerca dels jaciments paleontològics del Trànsit Mesozòic-Cenozòic continental català 2002-2006”. Aquests programes oficials es venen succeint sense interrupció, essent l’actual vigent el projecte “Xarxes paleoecològiques dels jaciments amb dinosaures del Cretaci català 2018-2021”.

Des de fa uns anys, el Museu de la Conca Dellà s’ha convertit en el centre de referència de la conservació i divulgació del patrimoni paleontològic del Pirineu. En la remodelació que s’està duent a terme, Tamarro insperatus s’afegirà als ja coneguts Pararhabddon isonensis i a Adynomosaurus arcanus, juntament amb les restes de la tortuga Polysternon isonae o el cocodril Allodaposuchus hulkii, totes elles noves espècies per a la ciència i que constaten l’extraordinari registre fòssil del Mesozoic d’aquesta zona.

La remodelació del Museu de la Conca Dellà (MCD), que està prevista que finalitzi aquest estiu, ampliarà i consolidarà el conjunt de museus i centres d’interpretació que formen part del projecte impulsat per l’ICP “Dinosaures dels Pirineus” per donar a conèixer aquest patrimoni excepcional. A més del Museu de la Conca Dellà, la xarxa està formada per Dinosfera a Coll de Nargó, el Centre d’Interpretació del Montsec a Vilanova de Meià, el Centre de Dinamització de Tartareu i el Centre d’Interpretació de Fumanya, a Fígols i Vallcebre.

Descarregueu-vos la nota de premsa amb tota la informació en pdf.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober”

Us recordem que aquest proper dimecres 10 de març a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober

Conferenciants: Maria Pilar Vàzquez Falip i Josep Medina Morales

Moderador: Joan Ramon González Pérez

Rambla Ferran Lleida

La Diputació de Lleida va adquirir els solars núm. 17 i núm. 19 de la rambla Ferran de Lleida per construir-hi un edifici d’usos administratius, al costat de les dependències del Palau de la Diputació. Davant l’evidència de l’existència de restes arqueològiques, la Diputació dugué a terme l’excavació corresponent. La recerca arqueològica endegada a partir d’aquell moment va posar al descobert les restes d’un ampli període cronològic de la ciutat. Les restes més imponents corresponen a la muralla d’època medieval feudal i a una part de les adoberies d’aquest barri. També s’hi localitzaren restes anteriors, d’època medieval andalusí d’una gran excepcionalitat, amb una sínia. Es tracta de l’única estructura hidràulica d’aquestes característiques i època localitzada a la ciutat i consta d’un pou rectangular excavat a la roca. A l’interior s’hi van localitzar restes de fusta pertanyents a la roda i també un conjunt de catúfols. Pel que fa a les adoberies, perduraren fins a les darreries del segle XIX, amb les seves transformacions i ampliacions corresponents. Amb l’enderroc de la muralla medieval la ciutat s’eixamplà i el barri es transformà. Els antics obradors de pells es traslladaren i, on hi havia hagut les adoberies, els industrials propietaris reformaren les seves cases i hi situaren comerços a les plantes baixes, on continuaren el negoci amb la venda dels productes de les seves fàbriques fins, en algun cas, les acaballes del segle XX. Són mil anys d’història de la ciutat conservats a la planta soterrani del nou edifici de la Diputació, recuperats per a la societat, que properament es podran visitar i que s’acompanyaran d’un impactant audiovisual.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Fòssils excepcionals que requereixen excavacions excepcionals”

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 10 de febrer de 2021.

Fòssils excepcionals que requereixen excavacions excepcionals

Conferenciant: Xavier Ros i Visús

Moderador: Àngel Galobart Lorente

La riquesa de fòssils de dinosaure a Catalunya és excepcional tant pel que fa a la quantitat com a la diversitat. El Prepirineu català conserva els darrers dinosaures que van viure a Europa fa entre 72 i 66 milions d’anys, i s’hi troben ossos, ous, petjades i altres fòssils que ens permeten descriure aquestes espècies, saber com era la seva biologia i l’ecosistema on vivien. La troballa de dos fòssils excepcionals localitzats en zones amb un alt grau de degradació -una marca de pell deixada en unes argiles per un dinosaure sauròpode i un niu d’ous de dinosaure- va activar totes les alarmes pel perill de destrucció d’aquestes peces i es van dur a terme dues actuacions d’urgència. Davant de la complexitat tècnica de l’extracció dels fòssils es va optar per aplicar metodologies adaptades a cada tipus de pedra, situació del fòssil i accessibilitat. Per a la marca de pell, situada a la part superior d’una paret vertical i creuada per alguna esquerda, es va optar per fabricar un marc metàl·lic que servís de contenidor del bloc que s’havia d’extreure. En canvi, en el cas del niu d’ous de dinosaure, que es trobava a la llera del riu i lluny de camins d’accés, es va aplicar el mètode d’extracció amb ciments expansius, ja utilitzat, amb èxit, en un altre niu de la mateixa zona.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Fòssils excepcionals que requereixen excavacions excepcionals”

Us recordem que aquest proper dimecres 10 de febrer a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Fòssils excepcionals que requereixen excavacions excepcionals

Conferenciant: Xavier Ros i Visús

Moderador: Àngel Galobart Lorente

La riquesa de fòssils de dinosaure a Catalunya és excepcional tant pel que fa a la quantitat com a la diversitat. El Prepirineu català conserva els darrers dinosaures que van viure a Europa fa entre 72 i 66 milions d’anys, i s’hi troben ossos, ous, petjades i altres fòssils que ens permeten descriure aquestes espècies, saber com era la seva biologia i l’ecosistema on vivien. La troballa de dos fòssils excepcionals localitzats en zones amb un alt grau de degradació -una marca de pell deixada en unes argiles per un dinosaure sauròpode i un niu d’ous de dinosaure- va activar totes les alarmes pel perill de destrucció d’aquestes peces i es van dur a terme dues actuacions d’urgència. Davant de la complexitat tècnica de l’extracció dels fòssils es va optar per aplicar metodologies adaptades a cada tipus de pedra, situació del fòssil i accessibilitat. Per a la marca de pell, situada a la part superior d’una paret vertical i creuada per alguna esquerda, es va optar per fabricar un marc metàl·lic que servís de contenidor del bloc que s’havia d’extreure. En canvi, en el cas del niu d’ous de dinosaure, que es trobava a la llera del riu i lluny de camins d’accés, es va aplicar el mètode d’extracció amb ciments expansius, ja utilitzat, amb èxit, en un altre niu de la mateixa zona.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que el conferenciant respondrà un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.