Us presentem el vídeo de la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 15 de març.
Les intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió, l’Urgell). Primeres dades arqueològiques de la fortificació
Conferenciant: Jordi Morera Camprubí (Catarqueòlegs, SL)
Moderador: Francesc Tuset (IAUB, ERAAUB)
Durant l’any 2022 es van realitzar dues intervencions arqueològiques al Castell-Lliuró de Castellnou d’Ossó, en les quals es va poder excavar una part del seu interior i de la torre cilíndrica. Les actuacions es realitzaren en el marc d’un projecte de recuperació del castell, signat per l’arquitecte Antoni Martí, i que comptà amb finançament de la Diputació de Lleida, de la Generalitat de Catalunya i del mateix Ajuntament d’Ossó de Sió. Aquesta fortificació està formada per una gran muralla perimetral arquejada, feta de grans blocs ciclopis, i una torre cilíndrica a l’interior, realitzada amb un aparell de carreuat més petit. Tradicionalment, s’havia considerat el mur exterior de cronologia romana i la torre d’època medieval, tot i que mai s’hi havia realitzat cap tipus d’intervenció arqueològica. Els treballs es van centrar sobretot en l’excavació del pati existent entre les dues construccions, i el resultat fou la localització d’una retícula d’estructures muràries que articulen l’espai i que conformen tot un seguit d’estances, amb una cronologia d’època baixmedieval. En qualsevol cas, foren abandonades i amortitzades definitivament en algun moment del segle XV. Pel que fa a la torre cilíndrica de l’interior i la muralla perimetral, continua sent una incògnita la seva construcció i totes les possibilitats segueixen obertes.
El proper divendres 25 de novembre a les 9:30 hores tindrà lloc al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega una jornada de treball oberta al públic sobre els pous de gel de les comarques de Lleida que han estat objecte d’investigació des d’una perspectiva etnogràfica, històrica i arqueològica.
L’any 2019 un equip internacional d’investigadors va descobrir un jaciment notablement ric en restes òssies del permià a les roques vermelles de Coll de Creus, a l’àrea més occidental del Parc Natural del Cadí Moixeró. L’any 2021, fruit de l’excepcionalitat de la descoberta, es va programar una excavació paleontològica, així com també prospecció, a aquesta àrea. Això va permetre: 1) la recuperació de nombroses restes òssies corresponents a diferents grups de vertebrats i 2) la situació dels fòssils en un context estratigràfic precís. La riquesa fòssil, tant en termes d’abundància com de (bio)diversitat, juntament amb el fet que es troben en roques d’edat permiana, fan que aquest jaciment sigui únic, no només en l’àmbit peninsular, sinó també en l’àmbit europeu. El permià és un període geològic caracteritzat per importants canvis climàtics (escalfament global), que van comportar canvis dramàtics als ecosistemes, amb diverses extincions en massa. L’escassetat general de jaciments d’aquesta edat, que va ser únic a la península Ibèrica, fa de Coll de Creus una finestra única per entendre l’evolució dels ecosistemes terrestres en un context de canvis climàtics que van comportar crisis biòtiques sense precedents.
