Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 1 de juny.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 1 de juny a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020”

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el passat dimecres 18 de maig.

Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020

Conferenciants: Isabel Gil Gabernet i Marta Morán Álvarez

Moderadora: Marta Monjo i Gallego

El Pla director de la Seu Vella de Lleida, elaborat l’any 1993 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va plantejar la restauració de l’antiga catedral com una intervenció integral on, a més dels valors artístics i arquitectònics, es té en compte el pes històric com a edifici singular i, per tant, la necessitat de conèixer-ne el subsol, per entendre millor l’evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció. L’any 1997, amb l’excavació arqueològica prèvia a la restauració de la porta dels Fillols, es va engegar la col·laboració institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament i, de llavors ençà, la secció municipal d’arqueologia s’ha fet càrrec dels treballs arqueològics vinculats als diferents projectes de restauració i revalorització del conjunt monumental. El seguiment arqueològic arran de les obres de restauració, a la Porta dels Apòstols, la torre del Campanar, i al pati i cobertes del claustre, han permès documentar part de l’enllosat original de les cobertes de les galeries nord i est del claustre, on sorprenentment, es conservaven les traces gravades a escala natural de tres de les traceries que decoren i omplen els finestrals que envolten el pati del claustre.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020”

Us recordem que aquest proper dimecres 18 de maig a les 18 hores tindrà lloc la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020

Conferenciants: Isabel Gil Gabernet i Marta Morán Álvarez

Moderadora: Marta Monjo i Gallego

El Pla director de la Seu Vella de Lleida, elaborat l’any 1993 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va plantejar la restauració de l’antiga catedral com una intervenció integral on, a més dels valors artístics i arquitectònics, es té en compte el pes històric com a edifici singular i, per tant, la necessitat de conèixer-ne el subsol, per entendre millor l’evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció. L’any 1997, amb l’excavació arqueològica prèvia a la restauració de la porta dels Fillols, es va engegar la col·laboració institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament i, de llavors ençà, la secció municipal d’arqueologia s’ha fet càrrec dels treballs arqueològics vinculats als diferents projectes de restauració i revalorització del conjunt monumental. El seguiment arqueològic arran de les obres de restauració, a la Porta dels Apòstols, la torre del Campanar, i al pati i cobertes del claustre, han permès documentar part de l’enllosat original de les cobertes de les galeries nord i est del claustre, on sorprenentment, es conservaven les traces gravades a escala natural de tres de les traceries que decoren i omplen els finestrals que envolten el pati del claustre.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Presentació dels resultats de la recerca i del nou calc digital del conjunt amb pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues)

Una nova recerca arqueològica duta a terme al conjunt amb pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues), ha posat al descobert noves figures, fins ara inèdites, que aporten noves dades sobre les escenes representades i milloren el coneixement de les tècniques pictòriques emprades.

Els resultats d’aquesta recerca i el nou calc digital, que el Departament de Cultura va presentar ahir dimarts 26 d’abril de 2022 en roda de premsa, són accessibles al públic a través d’un nou espai web que permet fer una visita virtual a tot el conjunt d’art rupestre.

Calc digital de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues). Departament de Cultura. A. Rubio, R. Viñas, J. Salguero, Ll. González (2022)

El projecte de recerca La Roca dels Moros del Cogul. Recerca i documentació fotogràfica digital de gravats i pintures, impulsat i finançat pel Departament de Cultura el 2019 amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquest conjunt amb pintures rupestres i de disposar d’una mostra exacta de l’estat actual de les pintures i gravats presents a la Roca dels Moros, ha estat realitzat pels investigadors Dr. Albert Rubio i Dr. Ramon Viñas, especialistes de referència en l’estudi de les representacions d’art rupestre.

La investigació ha permès obtenir, d’una banda, noves informacions sobre les característiques de les pintures així com l’aparició de noves imatges, l’aparició de noves parts de les imatges ja conegudes i la millora del coneixement sobre els processos creatius que va experimentar aquest conjunt.

S’ha generat un model en 3D de la roca i un nou calc digital basat en la fotografia d’alta resolució feta amb la tècnica de la fotogrametria. El nou calc supera la darrera versió del 1985, ja que inclou les imatges descobertes en la recerca i permet disposar de la imatge més exacta i amb major detall que es té de les pintures.

Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya

Tot el procés de documentació de la recerca s’ha fet seguint el nou Protocol de documentació d’art rupestre, inclòs en el Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, la nova eina de gestió integral de tot l’art rupestre que està elaborant el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El Pla de Gestió neix del deure de tenir aquesta eina per als llocs inclosos a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, que formen part del bé en sèrie ”Art rupestre de l’arc mediterrani de la península ibèrica” i s’estendrà el seu ús a la resta de llocs amb art rupestre de Catalunya. Com a eina de gestió integral contempla actuacions en documentació, recerca, protecció i difusió, tant per llocs amb pintures com amb gravats, com a continuació i actualització de la tasca iniciada l’any 1985 amb el Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya.

En el marc del Pla de Gestió s’està revisant i actualitzant la documentació dels abrics amb pintures amb la utilització de tecnologies digitals que permet obtenir, com en el cas de la Roca dels Moros de Cogul, noves dades de les pintures.

Projecte de divulgació del patrimoni

Un cop feta la recerca, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha desenvolupat un projecte web que permet acostar els resultats de les investigacions al gran públic. Es tracta d’un espai web dinàmic que es troba dins el portal patrimoni.gencat.cat on les persones usuàries poden visitar virtualment la Roca dels Moros de Cogul i accedir a la informació més actual del conjunt rupestre fruit de la recerca feta. Amb aquest recurs es disposa d’una visita amb un nivell de detall, qualitat i informació únics.

Accediu al nou espai web de la Roca dels Moros clicant aquí

Per a més informació consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades (Alt Urgell)”

Us presentem el vídeo de la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 23 de març.

La tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades (Alt Urgell)

Conferenciant: Oscar Castillo Visa

Moderador: Àngel Galobart Lorente

En l’àmbit de la paleontologia, la zona del Prepirineu és coneguda per les restes de fòssils de dinosaures, animals terrestres que van dominar els ecosistemes terrestres durant bona part dels ecosistemes de l’era mesozoica (compresa entre els 252 i 66 milions d’anys). En concret, i pel que fa al Prepirineu, ens trobem amb les restes fòssils (ossos, petjades i ous) dels darrers dinosaures que van viure a finals del cretaci superior. Però la geologia d’aquesta zona és molt rica i variada, amb abundants capes de roca que es van formar en un medi marí durant aquella època on, fins el moment, només s’hi havien descrit restes fòssils d’invertebrats. L’àrea a on es troba el jaciment paleontològic de Cal Torrades (Gavarres, Coll de Nargó, Alt Urgell) és, geològicament, d’origen totalment marí, i representa un moment concret en la història evolutiva de la península Ibèrica al final del cretaci. Aquest jaciment destaca per la troballa de restes d’un rèptil marí de grans dimensions. L’extracció de les restes va consistir en diverses intervencions paleontològiques d’urgència, que es van dur a terme durant l’hivern 2020-2021. La troballa del fòssil la va fer un aficionat que en va donar coneixement a Dinosfera (el centre d’interpretació paleontològica de Coll de Nargó) i gràcies a aquest avís es van poder recuperar les restes. Els treballs de recuperació de les restes es van veure afectats tant per les condicions climatològiques com per la situació estratigràfica de les restes, en un barranc i cobertes d’un bon gruix de sediments durs. La preparació d’aquests fòssils va tenir lloc al taller de preparació paleontològica del Museu de la Conca Dellà i també, durant l’estiu de 2021, a Dinosfera dins de les activitats que es fan pel públic visitant. Els resultats preliminars de l’estudi científic corroboren que les restes pertanyen a un sol individu, una tortuga marina de grans dimensions, possiblement la més gran trobada fins el moment a Europa. A més, la presència d’aquest gran vertebrat amplia la diversitat d’espècies a la regió i ajuda a comprendre la diversitat i riquesa d’aquests ecosistemes marins.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades (Alt Urgell)”

Us recordem que aquest proper dimecres 23 de març a les 18 hores tindrà lloc la tercera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La tortuga marina gegant del cretaci superior del jaciment fòssil de Cal Torrades (Alt Urgell)

Conferenciant: Oscar Castillo Visa

Moderador: Àngel Galobart Lorente

En l’àmbit de la paleontologia, la zona del Prepirineu és coneguda per les restes de fòssils de dinosaures, animals terrestres que van dominar els ecosistemes terrestres durant bona part dels ecosistemes de l’era mesozoica (compresa entre els 252 i 66 milions d’anys). En concret, i pel que fa al Prepirineu, ens trobem amb les restes fòssils (ossos, petjades i ous) dels darrers dinosaures que van viure a finals del cretaci superior. Però la geologia d’aquesta zona és molt rica i variada, amb abundants capes de roca que es van formar en un medi marí durant aquella època on, fins el moment, només s’hi havien descrit restes fòssils d’invertebrats. L’àrea a on es troba el jaciment paleontològic de Cal Torrades (Gavarres, Coll de Nargó, Alt Urgell) és, geològicament, d’origen totalment marí, i representa un moment concret en la història evolutiva de la península Ibèrica al final del cretaci. Aquest jaciment destaca per la troballa de restes d’un rèptil marí de grans dimensions. L’extracció de les restes va consistir en diverses intervencions paleontològiques d’urgència, que es van dur a terme durant l’hivern 2020-2021. La troballa del fòssil la va fer un aficionat que en va donar coneixement a Dinosfera (el centre d’interpretació paleontològica de Coll de Nargó) i gràcies a aquest avís es van poder recuperar les restes. Els treballs de recuperació de les restes es van veure afectats tant per les condicions climatològiques com per la situació estratigràfica de les restes, en un barranc i cobertes d’un bon gruix de sediments durs. La preparació d’aquests fòssils va tenir lloc al taller de preparació paleontològica del Museu de la Conca Dellà i també, durant l’estiu de 2021, a Dinosfera dins de les activitats que es fan pel públic visitant. Els resultats preliminars de l’estudi científic corroboren que les restes pertanyen a un sol individu, una tortuga marina de grans dimensions, possiblement la més gran trobada fins el moment a Europa. A més, la presència d’aquest gran vertebrat amplia la diversitat d’espècies a la regió i ajuda a comprendre la diversitat i riquesa d’aquests ecosistemes marins.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

El projecte de recerca arqueològica del jaciment del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) confirma la monumentalitat de l’antiga ciutat ibèrica com a capital ilergeta

Els resultats de les darreres excavacions al jaciment han permès plantejar que el Molí d’Espígol va ser la “capital regional” d’una part important del territori polític que avui dia s’atribueix a l’antic poble iber dels Ilergets.

Les excavacions han posat de manifest un sistema defensiu d’accés a la ciutat complex i s’ha documentat un carrer enllosat, en rampa, que donaria accés a la ciutat.

El passat dissabte 27 de novembre es van presentar els resultats de la darrera campanya d’excavacions realitzada a l’antiga ciutat ibèrica del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell).

Aquestes excavacions, coordinades des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, conclouen el projecte quadriennal de recerca (2018-2021) El Molí d’Espígol, capital dels Ilergets (MECI; Investigador Principal: Dr. Jordi Principal) del Departament de Cultura. Un projecte que s’ha centrat en mostrar, a través de les evidències científiques, que el Molí d’Espígol va assolir en època ibèrica l’estatus de “capital regional” en aquest sector oriental de la Depressió Central Catalana, és a dir, d’una part important del territori polític que avui dia s’atribueix a l’antic poble dels Ilergets.

El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental, el nucli urbà del qual ocuparia una superfície d’entorn 1 ha. La projecció de les restes visibles mostra un jaciment amb un sistema defensiu i un urbanisme complexos que van evolucionar i es van desenvolupar al llarg d’uns cinc segles (del final del segle VIII al final del III aC). Durant el període ibèric ple (segles IV-III aC) es van produir canvis substancials en el jaciment, detectables sobretot a nivell formal, la traducció política, social i econòmica dels quals portaria a considerar el Molí d’Espígol com una autèntica ciutat protohistòrica. Aquesta nova realitat urbanística de distribució dels espais i del seu sistema defensiu amb unes potents muralles i l’existència de fossats, atorgarien al jaciment una gran monumentalitat que ha capitalitzat els esforços de la recerca en els darrers dos anys.

La campanya de 2021 ha superat els objectius proposats i ha permès cloure el projecte MECI amb novetats inesperades que donen un nou rumb a la recerca del jaciment.

Per a més informació sobre els resultats de la darrera campanya d’excavacions consulteu la Nota de premsa en pdf.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)”

Us presentem el vídeo de la catorzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat el passat dimecres 16 de juny de 2021.

Arqueologia medieval i paisatge espiritual: el monestir femení hospitaler d’Alguaire (segles XIII-XVII)

Conferenciants: Maria Soler Sala i Walter Alegría Tejedor

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

El monestir femení hospitaler d’Alguaire és un jaciment situat a la província de Lleida, dins del municipi d’Alguaire, sobre la Serra del Convent i en una posició privilegiada que domina la plana del Segrià. Es tracta d’un monestir femení de l’orde de l’Hospital, construït a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Les intervencions en aquest jaciment es van iniciar l’any 2016 i s’inclouen dins del projecte de recerca arqueològica finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya “Castells, monestirs i palaus. Poder, territori i paisatge (segles XII-XVII)” (CLT009/18/00046). Les excavacions arqueològiques realitzades fins avui han permès documentar l’estructura de l’església del monestir. Els vestigis localitzats mostren l’existència d’una església de grans dimensions. La nau estava coberta amb una volta sostinguda per quatre parells de pilars decorats amb columnes de mitja canya. El temple disposava de creuer i d’un absis sobrealçat, així com de dues absidioles laterals. Si bé la comunitat accedia a l’església des del claustre, la portalada principal se situava als peus de la nau i tenia un caràcter monumental. La decoració de l’església conventual era sumptuosa i rica en ornaments per a les fases medievals, però amb nombroses refeccions de factura més senzilla en època moderna. Aquesta conferència té com a objectiu donar a conèixer el projecte de recerca arqueològica que estem desenvolupant en aquest jaciment i els primers resultats que se n’han obtingut.

Linya, una Homo sapiens que va viure fa 14.000 anys

Ahir, dimecres 16 de juny de 2021, es va presentar a la premsa la troballa de les restes d’una dona atribuïdes a Homo sapiens, que va viure als prepirineus orientals a finals del Paleolític Superior, fa uns 14.000 anys. Les restes d’aquesta Homo sapiens van ser trobades pels investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPARQ-UAB) durant la campanya d’excavacions de l’any passat a la Cova Gran de Santa Linya, a la Noguera.

La recerca que l’equip del CEPARQ-UAB duu a terme a la Cova Gran de Santa Linya compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació del govern Espanyol, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, la Fundació Palarq, la Leakey Foundation i l’Ajuntament de Les Avellanes i Santa Linya.

La Cova Gran (Les Avellanes i Santa Linya, la Noguera) preserva innumerables vestigis enterrats en els sediments que la conformen, que permeten reconstruir la història dels últims 50.000 anys de les gents que van viure al prepirineu de Lleida, des dels neandertals i els primers Homo sapiens fins als primers agricultors i ramaders.

L’equip d’investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPARQ-UAB), que estudia la Cova Gran des de l’any 2002, hi havia trobat registres materials d’entre 45.000 i 4.000 anys d’antiguitat. Però no s’havia localitzat mai cap resta òssia dels individus que la van habitar. Fins a la campanya de l’any passat, en què van trobar restes òssies que sens dubte pertanyien a un esquelet humà, en connexió anatòmica parcial, a dos metres sota el terra d’una zona lateral de l’excavació. Una localització que no presagiava l’aparició d’aquest tipus de restes.

El conjunt de les restes recuperades, que es van donar a conèixer ahir, correspon a una dona, que ha estat anomenada “Linya, la dona de La Noguera”. El formen dos fèmurs, un d’ells connectat a la pelvis, així com ossos llargs de les extremitats superiors (húmer, radio/cúbit) i inferiors (tíbia i peroné), metapodis i falanges disperses. El crani i l’esquelet axial (vèrtebres i costelles), tot i que presents, estan poc representats.

La datació de l’estrat on es van trobar les restes i una datació directa sobre un dels ossos acoten de forma precisa que la dona va morir fa entre 14.350-14.100 anys, corresponent al Paleolític Superior Final, a finals del Pleistocè.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa