Intervenció arqueològica a la torre medieval de Campelles (Ripollès)

Torre medieval i cisterna, Campelles (Ripollès). Fotografia: Elisenda Collelldemont i Albert Pratdesaba
Torre medieval i cisterna, Campelles (Ripollès). Fotografia: Elisenda Collelldemont i Albert Pratdesaba

El passat 6 d’octubre, un equip d’arqueòlegs va iniciar la intervenció arqueològica de la torre de Campelles.  Aquesta intervenció, dirigida per Albert Pratdesaba i Elisenda Collelldemont, ha estat promoguda per l’Ajuntament de Campelles i s’ha pogut portar a terme gràcies al suport econòmic del mateix Ajuntament i de la Diputació de Girona.

Els treballs, que han durat aproximadament un mes, han posat al descobert una torre circular i una cisterna just al punt més alt de la zona arqueològica. La referència documental més antiga que es tenia pertanyia al segle XI, però mai s’havia portat a terme la comprovació arqueològica. Gràcies a aquesta intervenció s’ha pogut documentar arqueològicament aquesta defensa militar i constatar que va estar en ús al llarg d’un període cronològic que abastaria fins el s.XIX. L’altra estructura que s’ha excavat ha estat una cisterna de 4 metres de profunditat i que encara conserva el revestiment de morter de calç interior. Tot sembla indicar, però, que la seva construcció s’hauria produït uns segles més tard – mitjan s.XIV-.

Aquesta fortificació pot aportar informacions interessants no només en el coneixement del seu funcionament com a punt militar alt medieval en una situació territorial estratègica entre els comtats d’Urgell, Cerdanya i Osona, com també per la seva característica de defensa militar de frontera al llarg del conflicte amb el Regne de Mallorca o bé després de la Guerra Civil del s.XV. Tanmateix, l’anàlisi i els estudis posteriors a la intervenció arqueològica juntament amb el creuament de la documentació escrita medieval ajudaran a comprendre’n molts més detalls.

En els propers dies es procedirà a consolidar les estructures per tal que les restes descobertes es puguin ja integrar com a valors patrimonials del poble de Campelles.

| Galeria d’imatges |

Darrera campanya d’excavacions a Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà)

Vista del poblat de Santa Creu de Rodes. Fotografia: Montserrat Mataró
Vista del poblat de Santa Creu de Rodes. Fotografia: Montserrat Mataró

Acaba de finalitzar la desena campanya d’excavacions arqueològiques que s’ha portat a terme al jaciment de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Aquest any els treballs s’han centrat en la zona situada a l’oest del portal de migdia del poble i han comtat amb la participació d’una vintena d’estudiants de les Universitats de Girona i de Barcelona així com de diversos voluntaris.

| Galeria d’imatges |

Aquesta campanya és la segona del projecte d’investigació quadriennal “Santa Creu de Rodes. L’origen i l’evolució del poble medieval i la seva relació amb el territori del Cap de Creus” 2014-2017, aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que es porta a terme dins la línia de recerca sobre “Hàbitat fortificat i altres formes d’assentament a la Catalunya medieval” del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, en conveni amb l’Agència Catalana de Patrimoni i amb la col·laboració i suport del DC-Servei d’Arqueologia i de l’Ajuntament del Port de la Selva.

La intervenció ha permès estudiar un espai d’uns 80 m² ocupat per una de les cases que forma part dels edificis situats davant de l’església durant el segle XV. Aquesta casa, compartimentada en dues estances, s’edifica sobre restes d’habitatges de dimensions més reduïdes construïts en els segles XIII-XIV dins de primera parcel·lació i estructuració urbana al voltant de l’església.

Les estructures més antigues excavades en aquesta campanya són un conjunt de tombes antropomorfes tallades a la roca que podem datar en els segles X-XI. Destacala localització de diverses sepultures infantils que semblen estar relacionades amb objectes mobles molt concrets com un petit anell de bronze i un penjoll d’ambre, peça que posa en evidència la relació i comerç amb el nord d’Europa.

Excavacions arqueològiques a la plana de l’Alt Empordà: el jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós, Alt Empordà

Vista en un moment important del descobriment de l’edifici grec. Fotografia: Equip Mas castellar
Vista en un moment important del descobriment de l’edifici grec. Fotografia: Equip Mas castellar

A partir del proper dilluns 5 i fins al dia 24 d’octubre es reprenen els treballs arqueològics al jaciment de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà), un enclavament grec dins del territori indígena empordanès. Les excavacions estan finançades per la Diputació de Girona (finançament), l’Ajuntament de Pontós (recolzament logístic) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (finançament i recolzament cultural).

Des que es van iniciar les excavacions programades l’any 1991 s’han documentat 5 fases d’ocupació corresponent a 5 poblacions diferents, totes elles dins l’època ibèrica completa, iniciada a finals del s. VII aC fins a principis del s. II aC.

En les darreres campanyes d’excavació s’ha localitzat una d’aquestes ocupacions, que correspon a un moment molt important de les relacions comercials entre els indígenes i la colònia grega d’Empúries (s. V aC), fet que va repercutir en la vida urbana i camperola de l’Empordà, amb l’organització del territori i l’acumulació d’excedents agrícoles sense precedents.

Prova d’això és que s’està posant al descobert un edifici singular d’uns 140 m², amb un patró completament diferent i de forta influència mediterrània. La magnitud de l’edifici compensa també la troballa de materials de diferents procedències: grega, cartaginesa, púnica, així com del Sud de França, Itàlia i de la Península Ibèrica. Aquest edifici fou derruït per un incendi, en un moment de conflictes interns, i a sobre d’ell es va implantar un poblat fortificat, un fet freqüent als poblats que coneixem en el territori. Aquest poblat fortificat va tenir una durada molt curta (principis del s. IV), i les bones relacions comercials es van tornar a implantar en el territori empordanès fins el seu abandonament a principis del s. II aC.

El jaciment de Mas Castellar de Pontòs serà objecte d’una de les xerrades del proper cicle de la Tribuna Arqueologia 2015-2016.

Troballa d’una entalla al poblat d’època visigoda del Puig Rom (Roses, Alt Empordà)

Entalla trobada al Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Fotografia: Manel Casanovas
Entalla trobada al Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Fotografia: Manel Casanovas

Durant la campanya d’excavacions del 2015 al poblat del Puig Rom, finalitzada el passat divendres 24 de juliol, s’ha localitzat una entalla (camafeu amb dibuix en baix relleu) que representa una llebre perseguida per un gos. La peça, que data d’època romana, devia formar part d’una joia o placa, o altre element d’ornament personal, on hauria estat encastada. És molt probable que, com a element d’un cert valor, hagués pertangut a algun dels habitants del poblat i l’ús n’hagués perdurat en el tems, fins al segle VII dC.

| Galeria d’imatges |

El jaciment de Puig Rom se situa en una cronologia d’època visigòtica, entre el segle VII i la 1a meitat del segle VIII. És un poblat emmurallat amb un perímetre de 350m i una potent amplada de muralla (2m), que ocupa una superfície d’1 Ha. Ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en les categories de Zona arqueològica (1964) i Monument històric (1949).

Les intervencions arqueològiques al Puig Rom van començar en 1917 dirigides per Joaquim Folch i Torres. Posteriorment va ser excavat també per Pere de Palol en 1946 i 1947 que, amb posterioritat, va realitzar altres treballs de neteja i dibuix en 1987. Des d’aquest moment ja no s’hi havia realitzat cap actuació més fins a les recents intervencions, dutes a terme per l’equip investigador format per les Doctores Eva Subías, Anna M. Puig, el Doctor Ignacio Fiz i l’arqueòloga Dolors Codina, en el marc del Projecte de Recerca 2014-2017 “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. S. VII-XdC”, subvencionat pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de Roses. Aquesta recerca s’integra dins del grup interinstitucional MIRMED-GIAC: “Mirades sobre la Mediterrània a l’Antiguitat. D’Orient a Occident, de la Protohistòria a l’Antiguitat tardana”, coordinat des de l’ICAC.

Del jaciment es coneixien una porta i tres torres així com diverses cases adossades a la muralla al costat sud i est. El poblat devia estar organitzat amb un urbanisme ordenat, de forma concèntrica, adaptat al pendent del turó, amb carrers entre les línies de cases.

En el seu moment, les intervencions van proporcionar nombrosos objectes de ferro i ceràmica, majoritàriament eines agrícoles, i també objectes d’indumentària en bronze. D’entre les troballes destaca una gerra litúrgica de bronze, que es troba actualment al MAC-Girona.

En la darrera campanya d’excavacions que s’hi ha dut a terme, s’ha excavat en un punt d’unió entre el sector excavat per Folch i Torres, al costat est, i el que es va excavar al costat sud, i que va continuar Pere de Palol en 1947. En paral·lel, s’ha desenrunat i netejat la muralla per la part exterior. Aquests treballs han deixat al descobert una nova torre de la qual ja se’n tenia coneixement per uns treballs de topografia realitzats en 2010. En aquestes darreres intervencions s’hi ha anat fent treballs de prospecció del territori de l’entorn del poblat, i continuen els treballs de consolidació d’estructures, que finalitzaran la propera setmana.

Es reprenen les excavacions a Santa Maria del Roure, Pont de Molins (Alt Empordà)

Vista general del claustre del segle XV. Imatge: Dolors Codina
Vista general del claustre del segle XV. Imatge: Dolors Codina

Les actuacions arqueològiques que ara es reprenen al conjunt de la canònica de Santa Maria del Roure, localitzada en el terme municipal de Pont de Molins (Alt Empordà), es van iniciar l’any 2009. L’excavació s’emmarca dins del projecte de consolidació i restauració del monument, promogut per l’Ajuntament de Pont de Molins i el Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona.

L’enclavament estratègic del Roure fa del conjunt una peça clau al llarg de tota la seva història. Les restes més antigues, datades del segle XII, es corresponen amb una església de creu llatina, vinculada al senyors del castell de Montmarí. Ja en el segle XIII s’instal.la una comunitat agustiniana sota les ordres d’un prior; s’inicia una remodelació arquitectònica del conjunt, afegint-hi noves dependències. A principis del segle XV, gràcies a les indulgències concedides pel papa Lluna, es reparà el conjunt, molt afectat per les guerres i els conflictes entre Joan I i Pere el Cerimoniós; és en aquest moment quan es refà completament l’església i es construeix el claustre.

El conjunt es va veure afectat, a finals del XV, per la guerra dels remences. Ja en el segle XVIII, dins del marc de la Guerra Gran, hi tingué lloc la batalla del Roure. Finalment, durant el segle XIX i XX, el conjunt fou ocupat per famílies que adequaren tot l’antic espai monàstic, convertint-lo en estances d’habitació.

Localitzades restes de l’antic barri del Mercadal a Girona

Imatge: Montserrat Mataró i Pladelasala
Imatge: Montserrat Mataró i Pladelasala

La intervenció arqueològica realitzada, entre els mesos d’abril i maig, a l’interior de la Biblioteca Pública de la Casa de Cultura de Girona, promoguda per l’Ajuntament de Girona i dirigida per l’arqueòloga Maribel Fuertes Avellaneda, ha permès la localització, al seu subsòl, de part de l’antic barri del Mercadal.

La trama urbana recuperada correspon a un tram de l’antic traçat del carrer Fontanilles. El carrer conserva, a més del paviment empedrat original i el clavegueram, les restes de 4 de les cases que configuraven el vial: dos d’aquests habitatges, els localitzats a la banda est del carrer, conserven part de l’alçat edificat i els nivells de pavimentació i ús corresponents. De les cases ubicades a la banda oest del vial, on no es conserven els alçats, s’han localitzat les línies de fonamentació i les restes de la xarxa higiènica associada. Els materials arqueològics localitzats indiquen una cronologia de construcció de finals del segle XIII, moment en que documentalment s’ubica l’ocupació urbana de l’indret. La amortització correspon a la segona meitat del segle XVIII, moment en que la zona fou enderrocada i anivellada per la construcció de l’actual edifici. Aquest darrer fet ha permès la preservació, amb un òptim estat de conservació, d’un fragment de la trama urbana de l’antic barri del Mercadal amb un context històric precís, lliure de modificacions i reformes posteriors, que reflexa les característiques principals d’aquesta part de la ciutat de Girona a l’època moderna.

A la fotografia s’aprecia l’estat de conservació amb que han estat localitzades les restes de les cases del carrer Fontanilles, enderrocades en motiu de la construcció de l’actual edifici que acull la Casa de Cultura, a mitjans del segle XVIII.

Intervenció arqueològica al pont medieval de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

Vista general del pont medieval de Sant Joan les Fonts. Imatge: Dolors Codina
Vista general del pont medieval de Sant Joan les Fonts. Imatge: Dolors Codina

La intervenció realitzada al pont medieval de Sant Joan les Fonts (entre els mesos de març i abril de 2015, sota la direcció de Maribel Fuertes Avellaneda i Dolors Codina Reina, ha estat subvencionada per l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts i la Diputació de Girona i ha consistit en l’excavació del paviment de l’estructura.

L’actuació ha permès l’excavació i documentació de les successives pavimentacions, que han estat utilitzades com a pas, des de l’actualitat fins a la l’època de construcció del pont. S’han documentat també diverses estructures associades com ara guarda-rodes i desguassos.

La darrera pavimentació localitzada, formada per un enllosat de bona factura, realitzat amb lloses planes locals, de mida mitjana i gran, lligades amb morter, es troba associada cronològicament al segle XV, moment d’una refacció estructural del pont, per tal de recuperar el vial destruït a causa, molt probablement, dels terratrèmols que assolaren la comarca. De la construcció original del pont, documentada a les darreries del segle XIII i començaments del  segle XIV, se n’ha recuperat un tram. Aquest tram, d’uns tres metres de llargària, el localitzem a l’arrencament sud del pont. Es tracta d’un sòl realitzat amb peces de basalt, disposades transversalment i sense lligam de morter. Resta per efectuar l’excavació de la zona de l’arrencament nord de l’estructura.

Documentat un antic pont de pedra sobre el Ter a Sant Pau de Segúries (Ripollès)

Paviment del pont vell de la Rovira. Fotografia: Joan Llinàs (Atri Cultura i Patrimoni SLU)
Paviment del pont vell de la Rovira. Fotografia: Joan Llinàs (Atri Cultura i Patrimoni SLU)

El passat mes de maig es va dur a terme una intervenció arqueològica al Pont Vell de la Rovira, sobre el Ter, a Sant Pau de Segúries (Ripollès). La intervenció ha estat dirigida per l’arqueòleg Joan Llinàs, (Atri Cultura i Patrimoni SLU), i patrocinada per l’Ajuntament de Sant Pau de Segúries, amb el suport del Grup de Muntanya de la Vall de Camprodon i d’un equip de voluntaris de la vall.

S’han posat al descobert les bases de tres arcs i una part del paviment d’aquest pont de pedra de probable origen medieval i que va pertànyer al camí ral que, provinent d’Olot pel Capsacosta, es dirigia cap a Camprodon, el Coll d’Ares i el Vallespir. Enrunat a finals del segle XVIII, les dades obtingudes permetran conèixer amb força precisió la morfologia del pont quan s’hi podia transitar, tot i que no s’ha pogut intervenir en les restes existents a l’altra banda, a la riba esquerra del Ter.

Excursió cultural al jaciment ibèric d’Ullastret

Image (1) excursió-Ullastret1.jpg for post 19459L’Associació Cultural Untikesken Amics del Museu d’Empúries ha organitzat pel proper dissabte 4 d’abril una excursió cultural al jaciment ibèric d’Ullastret.

L’activitat consisteix en una visita guiada al jaciment, a l’exposició temporal “Els caps tallats d’Ullastret” i a la permanent del Museu, a càrrec de Gabriel de Prado, director del  Museu d’Arqueologia de Catalunya – Ullastret, amb un dinar al restaurant la Païssa de l’Avi de Fontanilles.

La sortida està prevista a les 11,00h des de la parada d’autobús de la Plaça de les Escoles. La tornada serà a les 17,00h aproximadament.

Amb reserva prèvia.Truqueu al telèfon 636 12 09 84

Preu de l’activitat: 35€ (30€ socis). Inclou desplaçaments des de l’Escala, dinar i visita guiada.

Actes de les X Jornades d’Arqueologia Girona-2010

|Vegeu publicació

 

El recull de les X Jornades d’Arqueologia de Girona 2010 presenta els següents articles:

Les excavacions a la cova de l’arbreda durant les campanyes de 2008 i 2009 p 17

Soler, J ; Soler, N; Medina, B; Romero,L; Solés, A; Niell, X

Les intervencions arqueològiques al turó de la Bateria. T.B. Vials i T.B. Patronat Benèfic (Girona, Gironès) p 27

Rosillo, R; Palomo, A; Dehesa, R

Turó de la Bateria-lav 2009. Indústria lítica en posició secundària p 33

Tarrés, A

Bauma d’en Noguer (Albanyà, Alt Empordà): Intervenció de 2009 i localització d’un nou jaciment arqueològic. Presentació dels materials descoberts i primera aproximació cronocultural p 37

Aulines, A; Medina, F.X; Planas, Q; Abad, J; Aulinas, M; Bretcha, A; Codes, M.A; Domènech, T; Fabregat, I; Fernández, J; Serra, C; Serra, J; Serrat, À; Sitjar, M; Vergés, DLlegeix més »