Balaguer acollirà els dies 21 i 22 de març la segona edició de la Jornada en memòria de Prim Bertran i Roigé, que porta per títol ‘Vestigis Romans i Monestirs Cistercencs: Vallverd i les Franqueses’.
La jornada, organitzada pels Amics del Cister i els Amics de Tragó de Noguera, combinarà conferències acadèmiques i visites guiades amb l’objectiu d’analitzar la continuïtat històrica entre el món romà i els primers establiments monàstics al territori de la Noguera.
El dissabte 21 de març, la jornada tindrà lloc a la sala d’actes del Consell Comarcal de la Noguera, on es donarà la benvinguda institucional i tindran lloc les conferències programades. El matí clourà amb un debat obert i a la tarda hi haurà una visita guiada al centre històric de Balaguer.
El diumenge 22 de març es faran visites guiades al monestir de les Franqueses i al monestir de Vallverd. Per fer les visites se sortirà des del Consell Comarcal de la Noguera amb vehicles particulars.
La inscripció a la jornada s’ha de formalitzar mitjançant el formulari electrònic https://bit.ly/3MLHXyB. Les inscripcions estan obertes fins el diumenge 15 de març o fins esgotar l’aforament. Segons l’organització, alguns actes podrien ser reprogramats en funció de l’aforament o la meteorologia.
El IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna se celebrarà al Teatre Municipal de Roses els dies 8 i 9 d’octubre de 2026.S’obre el termini per la presentació de propostes de comunicacions o pòsters.
La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement- organitza el IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, dedicat al tema de la “La desigualtat en època tardoantiga i medieval. Empremta arqueològica d’un problema estructural”.
La desigualtat constitueix una problemàtica present al llarg de la història. Les desigualtats, ja siguin socials, econòmiques, polítiques, religioses, de gènere… estan tan presents a les societats que és impossible fer història sense considerar-ne la seva existència i com aquestes l’aborden.
La desigualtat per posició social, econòmica, però també per gènere, religió, procedència… són qüestions que tot sovint deixen una petja arqueològica.
El IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna té com a objectiu aprofundir en l’estudi de les desigualtats en un marc cronològic que s’estén des d’època tardoantiga fins a època baixmedieval des d’un punt de vista el més ampli possible, permetent les visions de conjunt, als estudis d’aspectes concrets.
Al seminari es pretén analitzar l’empremta arqueològica de la desigualtat a nivell:
-Social
-De gènere
-Cicles de producció
-Antropològic; bioarqueologia i desigualtat (alimentació, patologies…)
-Els espais d’hàbitat. Estratificació urbanística de les poblacions. Els centres de poder com a mostra de desigualtat…
-El món agrari a nivell intern i en la relació camp-ciutat
-El territori. Ocupació dels espais privilegiats i marginals, accés als recursos…
-La cultura material i l’utillatge
-L’alimentació
-Entre religions (tractament de comunitats minoritàries: jueves, islàmiques…)
-Interreligiosa. Estratificació social als espais sacres i als cementiris
-Qualsevol altre aspecte en el qual la desigualtat es manifesta
S’ha obert el termini per a la presentació de comunicacions presencials per a les XIII Jornades Fundus. Jornades sobre el món rural d’època romana. Res pecuaria: la ramaderia en el món rural d’època romana, que se celebraran els dies 18 i 19 de juny de 2026 al Museu Arqueològic de Banyoles.
La convocatòria està dirigida a investigadors i investigadores interessats en l’economia ramadera d’època romana, en un sentit ampli i sense limitacions geogràfiques, prenent com a base d’estudi les vil·les i altres establiments rurals.
Aquestes jornades pretenen ser un lloc de trobada per compartir i debatre les darreres aportacions de l’arqueologia en el camp de la ramaderia, posant-les en relació amb la visió clàssica proporcionada pels textos agronòmics. Són d’interès aspectes com la cria, la transhumància, l’alimentació, la cura, la comercialització i els usos econòmics dels animals, especialment de grups grans i mitjans, sense excloure la ramaderia domèstica menor o de corral. Es contemplen tant contribucions d’àmbit general com estudis de cas.
La ponència inaugural anirà a càrrec de la professora Marie-Pierre Roure-Horard, de la Universitat de Tours (França).
Les inscripcions s’hauran d’efectuar abans del 15 d’abril de 2026, mitjançant un correu adreçat a fundus@documentauniversitaria.net.
Per aquells que vulguin fer una contribució cal fer constar al correu els autors participants, l’adscripció institucional d’aquests i un resum d’entre 150 i 250 paraules de la comunicació. Les acceptacions seran notificades abans de l’1 de maig.
En el cas d’assistents que vulguin participar únicament com a oients, cal inscriure’s igualment al mateix correu especificant els dies d’assistència.
El Museu de la Pauma de Mas de Barberans ha organitzat diverses visites guiades a les pintures rupestres del Cocó de la Gralla. Les visites es faran entre els mesos d’abril i setembre de 2026.
El conjunt pictòric del Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià), situat dins del Parc Natural dels Ports, és una mostra de l’art rupestre llevantí. La seva antiguitat és d’uns 8.000 anys i es va pintar dins del període epipaleolític. Les pintures representen dues fileres d’arquers a la carrera cap a l’esquerra, de dues mides diferents, diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera o ritual. En total, 69 figures formen aquest conjunt excepcional.
Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla es poden visitar lliurement seguint un itinerari senyalitzat, tot i que amb aquesta opció no es pot entrar al jaciment i les pintures s’han de veure des del camí.
Per poder entrar al jaciment i veure les pintures de més a prop, el Museu de la Pauma organitza dues opcions de visita guiada: una és mitjançant les diferents visites programades anuals i l’altra és mitjançant una visita a la carta segons disponibilitat dels professionals.
Les visites guiades programades per a l’any 2026 tindran lloc en les dates següents:
Podeu consultar el model 3D de les pintures rupestres del Cocó de la Gralla realitzat pel Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural i fet públic a través del programa Giravolt, clicant damunt la següent imatge:
El Govern ha aprovat la creació del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco i els seus Estatuts, i ha autoritzat la participació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya en aquest nou ens de governança patrimonial.
Arc de Berà. Fotografia: Quim Roser
Amb data 29 de gener de 2026, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Acord GOV/13/2026, de 27 de gener, pel qual s’aprova la creació del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco i els seus Estatuts, i s’autoritza la participació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
La creació del consorci dona resposta als compromisos derivats de la inclusió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, que exigeix una coordinació i gestió global d’un patrimoni viu i en evolució constant. Aquesta necessitat va quedar recollida en el Pla de gestió del patrimoni de Tarragona, elaborat el 2015 i revisat el 2017 i 2021, i ja tramès al Centre UNESCO de París.
El Pla de gestió proposa un plantejament de gestió holística i transversal del patrimoni romà de la ciutat de Tarragona, integrant també els situats als municipis d’Altafulla, Constantí i Roda de Berà.
En aquest context, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural aposten per la creació del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco, que estarà adscrit a l’Ajuntament de Tarragona. Altres administracions que també participaran amb diferents fórmules de col·laboració són la Diputació de Tarragona, el Ministeri de Cultura, l’Arquebisbat de Tarragona i els municipis d’Altafulla, Constantí i Roda de Berà.
Amb la creació del Consorci les institucions refermen el seu compromís amb la preservació, la recerca i la difusió del llegat romà de Tàrraco, un patrimoni essencial per a la identitat i projecció cultural del territori.
El proper divendres 16 de gener es presentarà al Museu de Badalona el llibre Baetulo: marques i terrisseries d’àmfores, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu de Badalona.
Aquest volum forma part de la col·lecció Corpus international des timbres amphoriques; 37, i n’han fet l’edició Cèsar Carreras, Montserrat Comas i Josep Guitart .
Baetulo: marques i terrisseries d’àmfores és el cinquè volum de la sèrie catalana, i està dedicat integrament a Baetulo, les marques d’àmfora i aquells elements lligats a l’epigrafia com les terrisseries o els productors vitivinícoles, elements indispensables per a un estudi complet entorn a l’economia del vi. A més del catàleg de marques d’àmfores estudiades per Montserrat Comas i Cèsar Carreras, el volum inclou quatre articles de diversos investigadors sobre aquesta temàtica. S’hi expliquen les terrisseries i centres productors coneguts gràcies a la dinàmica de l’arqueologia urbana a Badalona dels darrers anys. Les intervencions, concentrades al suburbi occidental de Baetulo, han evidenciat la importància de l’economia del vi a la ciutat i al seu territori en època romana.
La presentació anirà a càrrec de Cèsar Carreras i Montserrat Comas, editors del volum, Clara Forn, autora, i Piero Berni, de l’ICAC.
Amb data 16 de desembre de 2025 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres anomenat Roc del Rumbau (Peramola, Alt Urgell). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya avui, 18 de desembre, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest conjunt amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Vista general de la cinglera del Roc del Rumbau l’any 2014. Font: SPAP.
El jaciment del Roc del Rumbau es localitza en una cinglera de conglomerat imponent, de més d’1,5 quilòmetres, anomenada Roc del Rumbau o Roc del Rombau (991 m), que domina visualment la vall del riu Segre i la seva plana agrícola, de manera que es converteix en un punt de referència de tota la zona. La cinglera presenta una paret vertical gran, amb orientació sud-est, amb una gran concavitat a la part inferior; és aquí on es localitzen les pintures rupestres.
Tot i que la cronologia no és precisa, els motius representats són característics de la pintura esquemàtica, que té el seu origen al neolític final i un període d’esplendor entre l’edat del bronze i l’edat del ferro.
El conjunt rupestre presenta una composició principal envoltada de diversos motius secundaris. Destaquen sis figures d’estil esquemàtic-abstracte, entre les quals sobresurt una figura central formada per cercles concatenats. Les representacions, executades amb traç simple, s’acompanyen de digitacions i d’altres restes pictòriques.
Vista general de la cinglera amb la gran cavitat on se situen les pintures rupestres al centre de la imatge. Font: Josep Castells. SPAP.Detall de la cavitat on es troben les pintures amb el tancament realitzat l’any 2014. Font: Josep Castells. SPAP.Vista en detall del conjunt pictòric. Font: Josep Castells. SPAP.
Justificació de l’entorn de protecció
L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.
Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.
Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible la conservació d’aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als Estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals es trobava l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.
Per delimitar l’entorn de protecció s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. En el cas del jaciment de Roc del Rumbau, el model d’entorn es correspon amb el d’abrics situats en destacats geogràfics que es configuren com a punts de referència territorial amb una visibilitat molt extensa. L’entorn es compon com una zona de protecció de tota la meitat oriental del cingle, que inclou la gran paret vertical, al peu de la qual es troba la cavitat amb pintures.
Amb aquesta declaració d’entorn de protecció, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.
Descarregueu-vos l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
Un equip internacional liderat per personal investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca) ha publicat el conjunt de dades digitals d’accés obert més detallat i complet sobre el sistema viari de tot l’Imperi Romà. El mapa Itiner-e gairebé duplica la longitud de les carreteres romanes reunides fins ara en un sol recurs.
Captura del mapa Itiner-e / UAB
El conjunt de dades cobreix l’Imperi en la seva màxima extensió (cap a l’any 150 dC), amb gairebé 300.000 km de vies i proporciona una eina nova i transformadora per comprendre la mobilitat, l’economia i l’administració al món antic.
El projecte Itiner-e sintetitza segles de recerca arqueològica i històrica en un sol mapa digital d’alta resolució amb un conjunt de dades que gairebé duplica la longitud de les vies romanes cartografiades en altres recursos digitals importants, amb la qual cosa s’amplia la xarxa coneguda de 188.555 km a 299.171 km. Aquest increment prové de disposar de més cobertura de regions poc documentades i d’una precisió espacial més alta que s’adapta als passos de muntanya sinuosos i als corredors naturals en lloc de crear simples línies rectes.
Per crear el nou mapa s’han identificat sistemàticament les vies romanes a partir d’informes arqueològics, fonts històriques com l’Itinerari d’Antoní i la Taula Peutingeriana, mil·liaris i síntesis regionals. Aquesta informació s’ha georeferenciat utilitzant mapes topogràfics moderns i històrics, imatges per satèl·lit i altres dades de teledetecció abans de ser digitalitzada manualment.
El caràcter interdisciplinari i col·laboratiu i l’actualització constant del projecte Itiner-e fan que es presenti com un espai on tots els investigadors poden incorporar les dades dels seus estudis sobre el sistema viari romà mantenint l’autoria de les seves dades i, al mateix temps, com un recurs digital, gratuït i accessible per a la comunitat científica i tota la societat.
La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona van presentar ahir l’actualització del Pla de Gestió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco, un instrument creat per garantir la conservació, l’autenticitat i la integritat del conjunt reconegut Patrimoni Mundial per la UNESCO.
La presentació es va fer al Pretori, a Tarragona, durant la Jornada: La gestió del patrimoni mundial. 25 anys de la inscripció del conjunt arqueològic de Tàrraco, amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales i el director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs.
El Pla és un instrument de treball que ha de vetllar pels valors universals excepcionals i les condicions d’integritat i autenticitat dels béns que gaudeixen d’aquest reconeixement. Suposa un pas decisiu per a la preservació i posada en valor d’un dels llegats romans més importants de la Mediterrània.
El document parteix d’una diagnosi exhaustiva que analitza aspectes clau com el manteniment, la recerca, la gestió, l’urbanisme, la normativa, la difusió, els riscos i la gestió turística als elements patrimonials.
El Pla de Gestió fixa deu objectius estratègics i set línies d’acció, i articula les seves propostes a través de sis programes que inclouen setze plans d’actuació. Destaca tres àmbits prioritaris de millora:
-Garantir la conservació preventiva i el manteniment dels béns, mitjançant actuacions planificades i continuades.
-Impulsar un sistema de governança coordinat, que asseguri la gestió integral i eficient del conjunt.
-Construir un relat unificat sobre el patrimoni cultural de Tarragona, amb criteris homogenis de divulgació, comunicació i posada en valor.
Un dels avenços més importants del Pla de Gestió, i primera actuació, és la creació del Consorci Romà de Tàrraco, previst pel 2026. Un nou ens gestor que desplegarà el programa i esdevindrà l’eix vertebrador de la gestió del Patrimoni Mundial de Tarragona. Inicialment estarà integrat per la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura i de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, i per l’Ajuntament de Tarragona. Es preveu la participació d’altres institucions vinculades amb el patrimoni cultural com l’Arquebisbat de Tarragona, la Diputació de Tarragona i el Ministeri de Cultura.
Amb l’actualització del Pla de Gestió i la creació del Consorci Romà de Tàrraco, s’obre una nova etapa per a la preservació del Valor Universal Excepcional del Conjunt Arqueològic de Tàrraco. La coordinació entre administracions i agents implicats permetrà dotar el conjunt d’una visió integral, moderna i sostenible, garantint la transmissió d’aquest patrimoni únic a les generacions presents i futures.
Us presentem el vídeo de l’última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 26 de novembre.
El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837
Conferenciants: Pablo Carrasco Gómez (UB) i Gorka Martín Echebarria (Grupo de Investigación en Patrimonio Construido de la Universidad del País Vasco GPAC-UPV/EHU)
Moderador: Xavier Esteve Gràcia (Serveis Territorials a Barcelona-Departament de Cultura)
Els camps de batalla conformen jaciments arqueològics amb un caràcter i una singularitat pròpia. La seva gran extensió, dispersió de materials, falta de límits clars i absència, a priori, d’elements estructurals, implica que la metodologia arqueològica tradicional no sempre sigui la més adequada. Arran d’aquest repte des dels anys 1970-1980 del segle XX s’han anat desenvolupant una sèrie d’eines i tècniques per a la recerca arqueològica d’aquests contextos materials. La metodologia desenvolupada es basa, fonamentalment, en prospeccions del camp de batalla mitjançant la combinació del detector de metalls i els Sistemes de Posicionament Global (GPS). Per una banda, l’ús del detector per part d’espoliadors ha suposat la seva estigmatització dins la comunitat arqueològica, ja que el simple esment d’aquesta eina genera intensos debats que encara no han estat resolts ni consensuats arreu d’Europa. D’altra banda, un dels objectius principals de l’arqueologia dels camps de batalla és promoure la visibilització i patrimonialització d’aquests espais singulars. En aquesta conferència explorarem dos casos d’estudi del segle XIX: Ordal (1813, Guerres Napoleòniques) i Gra (1837, Primera Guerra Carlina). La presentació d’aquests treballs servirà per a il·lustrar dos dels reptes més importants de l’àrea: a) l’ús de detectors de metall, i b) la patrimonialització dels camps de batalla.
El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf
La jornada, organitzada pels Amics del Cister i els Amics de Tragó de Noguera, combinarà conferències acadèmiques i visites guiades amb l’objectiu d’analitzar la continuïtat històrica entre el món romà i els primers establiments monàstics al territori de la Noguera.
La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement- organitza el IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, dedicat al tema de la “La desigualtat en època tardoantiga i medieval. Empremta arqueològica d’un problema estructural”.
La convocatòria està dirigida a investigadors i investigadores interessats en l’economia ramadera d’època romana, en un sentit ampli i sense limitacions geogràfiques, prenent com a base d’estudi les vil·les i altres establiments rurals.
