II Congrés de l’Espai Català Transfronterer “Els segles VIII a l’XI a través de l’arqueologia”

Els propers dies 21 i 22 de març de 2019 tindrà lloc el II Congrés de l’Espai Català Transfronterer (CECT) “Els segles VIII a l’XI a través de l’arqueologia”, organitzat des de la secció d’Història i Arqueologia de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Aquesta organització ha comptat, a més, amb la participació del Consorci d’Estudis Catalans (CEC) i la delegació de l’Institut d’Estudis Catalans a la Catalunya del Nord, pel costat francès.

La primera jornada (dijous 21) tindrà lloc a la sala FAC de la Roca de l’Albera / Laroque des Alberes. La segona jornada (divendres 22) serà al convent de Santa Clara de Castelló d’Empúries.

El tema central del programa és donar a conèixer les novetats que s’estan produint en matèria d’arqueologia en aquest territori proper, a banda i banda de la frontera del Pirineus, en jaciments que han incidit en el període que va dels segles VIII a l’XI, això és, entre la fi del regne de Toledo i l’expansió dels comtats catalans (segles VIII-XI): Empúries/Peralada i Rosselló.

Al congrés participaran arqueòlegs i investigadors especialistes en aquest període, per compartir les recerques que s’estan duent a terme entorn de la formació dels diversos tipus d’hàbitat, les parròquies amb les seves celleres i necròpolis, la cronologia i la tipologia dels materials mobles recuperats, entre d’altres, amb la voluntat d’establir comparacions en un territori que ha estat molt proper i ben comunicat al llarg del temps, malgrat les fronteres polítiques.

Cal inscriure’s abans del 5 de març de 2019. Podeu descarregar la butlleta d’inscripció en pdf

| Descarregueu el díptic amb el programa i altres informacions en pdf |

Publicat el núm. 22 de la revista “Treballs d’Arqueologia”, de la UAB

Portada del núm. 22 de la revista “Treballs d'Arqueologia”Recentment, ha sortit la publicació del núm. 22 de la revista “Treballs d’Arqueologia”, una publicació anual editada pels departaments de Prehistòria i de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i la CORE en Patrimoni Cultural de la UAB, que recull el testimoni dels números anteriors editats pel Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la UAB (CEPAP-UAB).

El contingut de cada volum és monogràfic i presenta aportacions d’investigadors i investigadores nacionals i internacionals especialistes en els temes als quals es dedica cada número de la revista.

Aquest número 22 se centra en l’estat actual i els reptes de futur de l’arqueologia medieval catalana en l’àmbit de les fortificacions, i conté articles sobre fortificacions pre-feudals de l’Alt Pirineu, assentaments en alçada a l’àmbit rural del nord-est de Catalunya, el castell de Vilademàger o el de Castellví de la Marca, entre d’altres.

| Per accedir a la publicació cliqueu aquí |

Presentació del llibre “In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià, segles IV-VII dC”

Presentació del llibre: "In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià (segles IV-VII dC)"El proper 22 de gener de 2019 a les 19,00 hores tindrà lloc, al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona, la presentació del llibre “In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià, segles IV-VII (Barcelona 2018)” dels autors Carles Buenacasa i Jordina Sales, que ha estat editat per la Societat Catalana d’Arqueologia.

La presentació anirà a càrrec de Marta Sancho, professora titular d’Història Medieval de la UB i, un cop finalitzada, els autors del llibre adreçaran també unes breus paraules als assistents.

El monacat és un fenomen històric universal de primer ordre que es va desenvolupar a l’antiguitat tardana i que, des del primer moment, va conèixer un extraordinari floriment. Són moltes les monografies que, al llarg dels temps, s’han dedicat a l’estudi del monacat antic, sobretot, per a explicar els seus aspectes literaris i filosòfics, però encara resten molts interrogants als quals no s’ha donat resposta, com ara: El monacat va néixer realment a Egipte? És un fet purament cristià? Quines altres influències, externes a la ideologia cristiana, podrien haver propiciat la seva aparició? Quines foren les grans figures del primer monacat? Com es va difondre per la conca mediterrània? Com va arribar a Hispània? i, sobretot, Com va arrelar en el territori peninsular i sota quines formes?

En aquest llibre, els autors han volgut donar resposta a algunes d’aquestes preguntes mitjançant una fructífera interpel·lació als testimonis literaris i als arqueològics, des d’una visió sintètica, però profunda, que permetrà comprendre als no iniciats en la matèria com és que un moviment inicialment desenvolupat com a moviment de renúncia al món i d’aïllament a les zones interiors dels deserts d’Egipte es va difondre tan extraordinàriament.

 

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Darreres intervencions arqueològiques a la Cartoixa d’Escaladei (la Morera de Montsant, Priorat). Anys 2010-2015”

Conferència: “Darreres intervencions arqueològiques a la Cartoixa d’Escaladei (la Morera de Montsant, Priorat). Anys 2010-2015”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de desembre de 2018, 19,00 hores

Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderadora: Marina Miquel

Entre els anys 2010 i 2015 la Generalitat de Catalunya ha endegat una sèrie d’actuacions de restauració arquitectònica a la Cartoixa d’Escaladei que han afectat espais molt importants del conjunt: claustre menor, refetor, sala capitular, capelles, església, cel·les. Com a resultat de la recerca arqueològica vinculada amb aquestes intervencions, s’han pogut identificar algunes fases constructives del conjunt que fins al moment eren desconegudes, sobretot vinculades amb l’època del Renaixement i que resulten decisives per a la comprensió de l’evolució constructiva del conjunt. Per altra banda, les excavacions extensives han permès conèixer molt millor l’estructura de la darrera Cartoixa, la que ha arribat fins a nosaltres. La seva construcció es va desenvolupar durant un llarg període que va des de finals segle XVI i fins a mitjan del XVIII i va resultar molt afectada per les destruccions produïdes al segle XIX després de la Desamortització. Paral·lelament s’ha començat a treballar en l’estudi de les traces conservades, tant a nivell de subsol com de paraments,  de la Cartoixa medieval, en bona part desmantellada durant l’ampliació dels segles XVII i XVIII.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep M. Vila sobre els aspectes més destacats de la seva conferència.

  • Des de quan s’està excavant a Escaladei i què han representat les darreres intervencions en relació amb el conjunt d’actuacions realitzades?

Les primeres excavacions arqueològiques a la Cartoixa d’Escaladei es remunten a finals dels anys 80 i es van dur a terme amb format de camps de treball per a joves. Durant aquells primers anys es van fer sobretot tasques de neteja i excavacions puntuals. A finals dels anys 90 es van dur a terme noves excavacions, sobretot d’algunes de les cel·les del Claustre Major, una de les quals va ser posteriorment restaurada i reconstruïda. Finalment, el 2007 els treballs es van concentrar a l’excavació de les galeries dels claustres. Les excavacions dutes a terme a partir de 2010 han comportat un salt qualitatiu i quantitatiu, tant pel que fa a l’extensió de la intervenció arqueològica com a la notorietat dels edificis excavats: església, claustre menor, sala capitular…

  • Quins elements han caracteritzat el desenvolupament de la intervenció?

La redacció del Pla Director el 2008 va obrir una nova etapa en la recerca arqueològica a Escaladei. A partir d’aquest moment els treballs d’arqueologia d’integren d’una manera natural en els projectes d’intervenció arquitectònica, amb una estreta col·laboració entre els tècnics responsables de l’arqueologia, de la restauració i del projecte arquitectònic. Aquest sistema de treball permet planificar d’una manera molt més fiable la recerca arqueològica sobre el monument tant abans com durant el procés d’execució dels projectes i coordinar molt millor els treballs de restauració i excavació. Aquest protocol millora notablement els resultats tant a nivell de recerca com de conservació dels elements patrimonials.

  • Quines han estat les troballes més rellevants de les intervencions dels darrers anys?

La intervenció de 2010-2013 es va centrar especialment en l’anomenada zona cenobítica de la Cartoixa, on se situaven la major part dels edificis corresponents a la part de vida comunitària pròpia dels cartoixans. Sens dubte el fet més espectacular va ser la localització de les restes del claustre menor de la Cartoixa, de finals segle XVI, que va poder ser reconstruït. A banda es va poder identificar la presència d’un cimbori a l’església de la Cartoixa i en general es va aprofundir en el coneixement sobre l’evolució constructiva d’aquest espai central de la Cartoixa des del moment fundacional i fins al segle XIV, moment de la construcció del segon claustre que tanca el recinte per la banda sud. En paral·lel es va analitzar l’evolució de l’interior dels espais fins a l’abandonament de la Cartoixa el 1835 i també els processos d’espoliació que va patir després de la Desamortització.

La intervenció de 2015 va permetre completar l’estudi d’una de les cel·les excavades el 1998 i sobretot incorporar noves dades per a la comprensió dels sistemes de captació, distribució i evacuació d’aigües de la Cartoixa.

  • Quines són les perspectives de futur de la recerca arqueològica a Escaladei?

En els propers mesos s’haurien d’iniciar els projectes de restauració del Claustre Major de la Cartoixa i també el de l’església, que si tot va bé permetran avançar notablement en el nostre coneixement sobre espais capitals del complex i que fins al moment han romàs completament ocults sota la runa.

VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

Portada del tríptic del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM,Us recordem que el proper dijous 29 de novembre se celebrarà a Lleida el VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que s’estendrà fins al diumenge 2 de desembre. En aquesta edició l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM, organitzadora del congrés, compta amb la col·laboració de la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.

El congrés s’estructura en 3 blocs:

1- Temes monogràfics, amb 3 subapartats:

  • Els castells de frontera.
  • L’arqueologia del món andalusí a Catalunya.
  • 1998-2018: 20 anys de congressos d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

2- Intervencions arqueològiques de 2014 a 2018.

3- Pòsters: Arqueologia de la Guerra Civil Espanyola: els objectes bèl·lics.

| Descarregueu el programa en PDF |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “La Cuirassa. El call de Lleida”

Conferència: “La Cuirassa. El call de Lleida”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de novembre de 2018, 19,00 hores

Conferenciants: Xavier Payà i Marta Morán
Moderador: Oriol Saula

Els treballs d’urbanització realitzats a l’antic barri del Seminari entre la primavera de 2015 i l’estiu de 2017 sobre una superfície de més de 6000 m2 han permès recuperar importants restes de l’antic barri de la Cuirassa, habitat per l’aljama jueva de la ciutat de Lleida entre els segle XII i XV. Destaca la documentació de carrers, places i espais privats corresponents a diverses cases, una d’elles destruïda per l’assalt i incendi del 13 d’agost de 1391 i que hem batejat amb el nom de la casa del Pogrom.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quins aspectes considereu més rellevants de la intervenció?

La possibilitat de intervindré arqueològicament sobre una part molt important de la superfície de la antiga cuirassa i recuperar el traçat d’alguns dels seus carrers.

El descobriment de les restes d’una gran casa gòtica, residència d’una important família del call, destruïda durant el pogrom de 1391, i la recuperació de l’aixovar de caràcter excepcional que hi havia a l’interior de la casa en el moment de l’atac.

  • Teniu previst noves excavacions?

Tenim en projecte finalitzar l’excavació d’aquesta casa gòtica uns 150 m2 dels 350 que ocupava al segle XIV. Esperem en un futur proper poder incorporar les restes immobles d’aquell edifici al parc de la Cuirassa.

  • Quin tractament patrimonial s’ha fet amb les restes ?

El projecte del nou parc urbà de La Cuirassa, com el seu propi nom indica, va néixer amb la ferma voluntat de recuperar una història perduda. La història de l’antic call de la ciutat que ha posat definitivament Lleida en la nomina de ciutats que difonen el seu llegat medieval jueu.

Ara es pot passejar per l’antiga cuirassa i veure alguna de les restes integrades en la urbanització, gaudir de imatges textos i restitucions que expliquen els resultats d’excavació. Uns elements que formen part del projecte de difusió cultural que inclou “Les Veus de la Cuirassa” on a partir de codis QR  diversos personatges habitants del call expliquen aspectes de la vida , les costums i la cultura hebraica.

Conferència “El call i l’aljama de Castelló d’Empúries, segles XIII – XV” al Museu Comarcal de l’Urgell

Casa sobre el Call de Castelló d'EmpúriesEl dijous que ve, 25 d’octubre, el Dr. en història Josep Maria Gironella Granés impartirà una conferència sobre “El call i l’aljama de Castelló d’Empúries, segles XIII – XV” al Museu Comarcal de l’Urgell, dintre del cicle “els Calls Catalans 2018”.

La conferència tindrà lloc a les 20,30 hores a les sales nobles del museu (c/ Major, 11, Tàrrega).

| Descarregueu el targetó de la invitació en PDF |

XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”.

Els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018 se celebraran les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs que, en aquesta edició tractaran sobre les “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”. Enguany les sessions tindran lloc a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell cada un dels dies.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs se centraran en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, posant l’èmfasi en la complexitat que generen unes estructures de presència determinant ens els traçats urbans com són les muralles, que abasten diferents cronologies. | Per a més informació descarregueu la 1a circular en PDF |

VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

Portada del tríptic del VI Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM,El proper mes de novembre, del dijous 29 al diumenge 2 de desembre, se celebrarà a Lleida el VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, que organitza l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval-ACRAM, en aquesta edició en col·laboració amb la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.

El congrés, a més d’exposar els resultats de les darreres intervencions arqueològiques en jaciments d’època medieval i moderna, dins d’un arc cronològic extens que abasta del segle V al Segle XX, vol aprofundir en línies de recerca concretes i donar a conèixer elements fins ara poc coneguts.

El congrés s’estructura en 3 blocs:

1- Temes monogràfics, amb 3 subapartats:

  • Els castells de frontera.
  • L’arqueologia del món andalusí a Catalunya.
  • 1998-2018: 20 anys de congressos d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

2- Intervencions arqueològiques de 2014 a 2018.

3- Pòsters: Arqueologia de la Guerra Civil Espanyola: els objectes bèl·lics.

El termini per a la proposta de comunicacions és el proper 30 de setembre.

| Descarregueu el tríptic de la segona circular amb la butlleta d’inscripció clicant aquí |

42ena campanya d’excavacions arqueològiques a l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona)

Arqueòlegs de l’Esquerda a l'inici de la campanya del 2018
Arqueòlegs de l’Esquerda a l’inici de la campanya del 2018. Fotografia: Museu de l’Esquerda

La intervenció arqueològica d’enguany al jaciment de l’Esquerda,  s’ha centrat entorn a la muralla medieval i a la zona de la fortalesa ibèrica.

Un any més es duu a terme la temporada d’excavacions a l’Esquerda, després de la primera tanda d’excavacions que es va fer a finals de juny i primers de juliol. L’equip de la primera campanya havia estat integrat pels estudiants de  l’assignatura de pràctiques I i II del Grau d’Història i Arqueologia de la UB, i ara l’excavació programada que te una durada de dues setmanes, del 20 d’agost a l’1 de setembre,  compta amb un equip d’arqueòlegs voluntaris i estudiants procedents de diverses universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de València, i la Universitat francesa de Lille), que treballen al jaciment dirigits i coordinats per la Dra. Imma Ollich, Montserrat Rocafiguera i el Dr. Albert Pratdesaba.

Per una banda, les excavacions continuen la feina feta els últims anys entorn a l’excavació de la muralla medieval, on ha aparegut material carolingi i visigot. Concretament es treballa en la zona interior de l’accés de la muralla, al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior. En aquest sector també es van localitzar restes de cronologies anteriors, d’època ibèrica, durant la campanya del juliol amb estudiants de la Universitat de Barcelona.

Per altra banda a l’oppidum ibèric s’excaven nivells del període ibèric ple i ibèric antic per tal de recollir més informació d’aquests períodes i estudiar l’evolució de la ciutat fortificada.  Paral·lelament, es treballa a la zona oest de la muralla de l’oppidum per seguir l’estudi de les seves estructures defensives.

Notícia: Museu Arqueològic de l’Esquerda