El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha fet públic a través del programa Giravolt el model 3D de Sant Esteve de Briolf o de Brió, (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany).

Les tasques desenvolupades a camp, l’aixecament topogràfic amb laser scan, la fotogrametria terrestre dels paraments exteriors i la fotogrametria en dron de les teulades del monument, així com el procés posterior, han estat realitzats per Ricard Hernández, Lluís González i Núria Sala, tècnics de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

La torre de Brió o de Briolf es troba dins el municipi de Sant Miquel de Campmajor, situat a l’oest de la comarca del Pla de l’Estany, en un espai fronterer amb la comarca de la Garrotxa. El municipi comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser. El despoblat de Briolf es localitza a la riba esquerra del Ser, aigua amunt de Serinyà, a la part septentrional del terme de la vall.

El vilar de Briolf està format per un conjunt edificat divers, conformat per una torre de defensa i l’església romànica de Sant Esteve de Briolf. Les dues edificacions estan unides mitjançant un passatge amb arc de mig punt, que comunica la fortificació amb el cos de la rectoria de l’església. A redós d’aquest conjunt principal es conserven, en estat de ruïna, un conjunt de cases, tant adjacents al monument com ubicades en el seu entorn més immediat.

La torre és una construcció de planta quadrada amb planta baixa i planta pis. S’ha perdut la part superior de l’edifici i la coberta original. A la cambra de la planta baixa un arc de mig punt interior divideix la cambra en sentit nord-sud. Un segon arc interior, avui inexistent, es trobava a la primera planta, aquest darrer en sentit est-oest.

L’església de Sant Esteve de Briolf  és d’una sola nau coberta amb volta de canó, de petites dimensions, i un absis semicircular a llevant. A la façana de migdia es troba la porta d’entrada, d’arc de mig punt en degradació. El campanar d’espadanya, fruit d’una restauració barroca, presenta dues grans obertures i un acabat en cornisa.

A partir de l’estudi de les fonts escrites i de la bibliografia sobre l’indret, s’ha pogut establir una ocupació antròpica de la zona de Briolf que encara que minsa, ha perdurat com mínim des de segle X fins al segle XX. Així i tot, les dades que aporta la documentació de la qual es disposa actualment no permet establir ni definir com és l’evolució d’aquest conjunt en general. De fet, no es menciona aquesta fortificació fins a l’any 1347 on es menciona el castell de Briolf (Palmada, 2008: 82), del qual no se’n torna a parlar. Als documents de segle X és definit com un vilar, villare Briulfo i al segle XI se cita l’existència d’unes cases, domus sense fer referència a l’existència d’una torre fortificada. A partir de segle XIII ja se cita Briolf en referència als masos, molt probablement fent al·lusió a les ruïnes que envolten l’església i la torre.  Amb l’església de Sant Esteve de Briolf es repeteix aquest buit en les fonts escrites, ja que no es documenta fins al segle XIV, tot i que la tipologia arquitectònica de l’església és, sense cap dubte, romànica, el que marca una cronologia d’entre segle XI i segle XII.

Actualment, fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor, el Servei de Patrimoni Arquitectònic, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i els Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, s’han iniciat les tasques de consolidació estructural de la torre i la recerca arqueològica, històrica i documental de l’indret. Es treballa també en la redacció d’un pla director, amb la intenció municipal de salvaguardar, adequar i oferir a la ciutadania el potencial llegat de Briolf.

Accediu al model 3D de Sant Esteve de Briolf clicant aquí