El 30 d’abril de 2024, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, el jaciment ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i a Montcada i Reixac (Vallès Occidental).

Amb data 3 de maig de 2024, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El poblat ibèric de Puig Castellar o “Turo del pollo” és un jaciment arqueològic que correspon a un vilatge fortificat d’època ibèrica datat entre els segles VI aC i els segles II aC.  

Es localitza al límit entre els termes municipals de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental) al cim d’un turó elevat d’uns 303,10 metres d’altitud sobre el nivell del mar, ubicat en la cadena muntanyosa de la Serralada de la Marina, al costat oriental de la desembocadura del riu Besòs.  

El jaciment representa un exemplar del model d’urbanisme ibèric, que abasta la gènesi i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització, amb una seqüència arqueològica de 300 anys de duració ininterrompuda, des del segle VI fins al II aC.

És un dels jaciments amb una tradició més antiga en l’arqueologia ibèrica de Catalunya, ja que les primeres excavacions es duen a terme al primer terç del segle XX i perduren, amb algunes aturades, fins a l’actualitat.

L’estructura urbanística visible actualment està perfectament adaptada a la topografia de la part alta del turó, i exemplifica el model d’urbanisme més característic de la cultura ibèrica: es configura una fortificació amb un recinte de planta el·líptica rodejat per un mur de contenció, al qual s’adossen les cases en bateria, aixecades sobre unes terrasses que salven el desnivell.

Aquesta trama urbana s’origina entre mitjan segle V aC i inicis del segle IV aC, però se n’han documentat restes anteriors —fragments de murs, agrupacions de forats de pal i estructures de combustió— que, malgrat no tenir materials directament associats que permetin precisar-ne la datació, se situen estratigràficament entre el segle VI i la segona meitat del segle V aC, i evidencien una ocupació anterior del Puig Castellar de la primera edat del ferro o del període ibèric antic, potser formada per un hàbitat de cabanes.

La construcció del mur de tanca perimetral, al tombant del segle V aC, engloba una superfície ‘intramurs’ d’aproximadament 4.500 m2, i té una amplada d’entre 0,80 m i 1 m, amb una porta d’accés situada al sud, associada a un corredor flanquejat per dos murs.

Pel que fa a la tipologia de les cases, es poden agrupar en dos models: les simples, amb una estança de planta regular que presenta sistemàticament una llar de foc, i les complexes, formades per més d’un àmbit.

L’arquitectura domèstica és dominant a tot el poblat, i només s’han identificat dues possibles àrees especialitzades, atesa la presència de llars de grans dimensions que ocupen la major part de la superfície hàbil dels respectius paviments i que, per tant, n’invalidarien l’ús com a espai residencial. La hipòtesi més versemblant és que es tractaria d’àrees, potser d’ús comunitari, vinculades a tasques relacionades amb les estructures de combustió, possiblement de processat o cocció d’aliments (torrat de cereals, elaboració de pa, etc.).

Pel que fa a les activitats artesanals desenvolupades, s’han trobat objectes que fan palesos els usos i les funcions dels espais i les activitats que s’hi realitzaven, com són l’emmagatzematge, el tissatge, la molta de gra o la metal·lúrgia.

En relació amb la cultura material, el jaciment de Puig Castellar ha proporcionat diverses troballes d’un valor històric excepcional, entre les quals destaca un capfoguer de ferro intacte, únic al món ibèric, un ponderal de pedra amb una inscripció en llengua ibèrica, un notable lot de peces d’armament, un tresoret de dracmes emporitanes de plata, etc.

Pel que fa a les pràctiques rituals, el jaciment també ha proporcionat una evidència notable d’algunes de les pautes culturals més emblemàtiques dels pobles ibèrics septentrionals, com són els rituals d’inhumació infantil i les restes de cranis humans enclavats.

Els recintes que es defineixen al segle IV aC romanen al llarg del segle III aC sense grans canvis estructurals, i la darrera fase del poblat es data pels volts de l’any 200 aC, amb la documentació d’uns nivells d’enderroc de gran potència a tots els recintes i els carrers interiors, i també als abocaments fora muralles, que mostren un abandonament sobtat de les estructures que s’ha de situar en el marc de les convulsions derivades de la Segona Guerra Púnica o de les posteriors campanyes repressives de Cató.

Així, Puig Castellar és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català, i forma part d’una xarxa d’assentaments ideada pels grups polítics dirigents per a l’organització i el control de l’Estat.

En definitiva, el jaciment de Puig Castellar és un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, però també presenta un seguit de valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context de la protohistòria del Mediterrani occidental. La qualitat, la significació i la diacronia de les dades permeten entendre la vida quotidiana dels habitants del poblat, la seva organització social, les activitats econòmiques i les pràctiques religioses que s’hi desenvolupaven, i els canvis  esdevinguts al llarg dels 300 anys que perdura la seva ocupació. Per la qualitat, la representativitat i la bona conservació del jaciment, i per l’equilibri aconseguit entre la recerca i la difusió, tot articulant l’oferta educativa i de lleure i implicant la ciutadania sense aturar l’activitat arqueològica, és mereixedor de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, com a màxim reconeixement d’aquest referent històric, que cal preservar per a les generacions futures.

La recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora sobretot a través de l’Ajuntament de Santa Coloma i el Museu Torre Balldovina, el qual acull la major part dels materials exhumats de les diferents intervencions del jaciment en un dipòsit modern i ben dotat d’infraestructures, capaç d’assegurar la salvaguarda de la quantitat, qualitat i diversitat de les col∙leccions aconseguides i de donar suport a les activitats de recerca i difusió, el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.  

Descripció de la delimitació

La delimitació de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, del jaciment de Puig Castellar està justificada per criteris científics, patrimonials i orogràfics.

La delimitació abasta la corona superior del turó del Pollo, actualment delimitada per camins de terra i en la qual és probable que existeixin estructures no excavades encara, i també la plataforma en la qual es troba el poblat ibèric fortificat, aproximadament per sobre la cota 290 m snm fins al punt més alt, a 302 m snm. Es protegeix una superfície total de 58.348 m².

Amb aquesta declaració, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf