Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 17 de maig.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 17 de maig a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Publicades les actes de la Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada

Han estat publicades en format digital les actes de la Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada. La transició entre els períodes del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central i àrees veïnes.

La jornada, organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, amb la col·laboració del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB, es va celebrar l’any 2020 amb l’objectiu de ser una actualització del què des de la primera meitat del segle XX s’ha anomenat “cultura de Merlès”: un grup cultural definit per les seves produccions ceràmiques amb una distribució geogràfica específica i la no coincidència, en principi, amb el registre arqueològic de les grans àrees culturals contemporànies conegudes a Catalunya.

Els resultats d’aquella jornada científica es presenten ara en aquesta publicació, que podeu trobar en versió digital i gratuïta a la pàgina web del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Accediu a la publicació digital clicant aquí

IX Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell

Del 30 de març a l’1 d’abril se celebrarà la IX edició de la Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, amb el títol “Les fortificacions urbanes preromanes a la Mediterrània occidental: origen, funcions i evolució estructural”.

Aquesta edició és un homenatge a Henri Tréziny i està dedicada in memoriam a Joan Sanmartí, que va ser un dels impulsors d’aquesta reunió científica.

Sota el tema “Les fortificacions urbanes preromanes a la Mediterrània occidental: origen, funcions i evolució estructural”, la IX Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell es proposa actualitzar el debat sobre el món ibèric i les àrees de contacte: les cultures fenícies i grecoromana.

Aquesta IX edició planteja un format innovador que busca generar un debat ric i productiu sobre els diferents aspectes a considerar en l’intercanvi cultural del món ibèric i les cultures de contacte. Cadascuna de les sessions compta amb una ponència marc, amb una visió general sobre un dels temes del congrés, seguida d’una presentació d’un conjunt de pòsters, amb novetats i temes específics amb què obrir el debat després de cada sessió.

L’Ajuntament de Calafell és un dels organitzadors d’aquesta trobada, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Universitat de Barcelona, Traces i l’Ajuntament de Banyeres del Penedès.

Les sessions es faran a Calafell (Centre Cívic Cinema Iris, Platja de Calafell) i el dissabte 1 d’abril es farà una visita al complex arqueològic de les Masies de Sant Miquel, al terme de Banyeres del Penedès.

Les places són limitades i cal fer inscripció prèvia.

Per a més informació, inscripcions i consulta del programa consulteu la web de l’ICAC

Troben noves tombes de la primera edat del ferro i d’època romana a Vilanera, l’Escala

Una de les tombes presenta un conjunt funerari excepcional que inclou peces d’origen fenici arribades a través del comerç al segle VII aC.

La darrera campanya d’excavació a la zona de Vilanera, a l’Escala, s’ha tancat aquest mes de gener amb noves troballes rellevants. S’han excavat noves tombes de la necròpolis d’incineració del bronze final i la primera edat del ferro, amb alguns exemples destacables pels seus conjunts funeraris. Alhora, també s’ha localitzat, per primera vegada en aquest sector, una tomba d’incineració d’època romana (segle II aC).

La campanya d’excavació arqueològica, duta a terme al desembre i gener, a la necròpolis de Vilanera ha estat impulsada per l’Ajuntament de l’Escala i compta amb una subvenció atorgada pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta subvenció  dona continuïtat als treballs que es duen a terme en aquest jaciment des de l’any 2016. També s’ha de destacar la implicació del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a través de la seva seu d’Empúries, tot donat suport a les tasques d’excavació, així com de conservació i documentació dels materials recuperats.

Les tasques desenvolupades s’han centrat a ampliar la superfície explorada de la necròpolis d’incineració del bronze final i de la primera edat del ferro, amb l’excavació i documentació de diverses estructures funeràries.

El més rellevant d’aquesta campanya ha estat l’excavació d’una d’aquestes tombes, encaixada en una fossa excavada en el subsol, amb un conjunt funerari format per un nombre elevat de vasos ceràmics, així com una altra tomba amb la fossa excavada a la zona ocupada pel gran túmul neolític documentat en aquest mateix sector de Vilanera durant les darreres campanyes. Aquesta segona tomba presenta un conjunt funerari excepcional, incloent-hi peces d’origen fenici arribades a través del comerç en el segle VII aC -fet que permet afegir-la al grup de tombes més privilegiades de la necròpolis-, així com, dins l’espai de la mateixa fossa, una altra tomba, també d’incineració i probablement infantil, que correspon a un moment històric bastant més recent (segle II aC.).

És la primera vegada que a la necròpolis de Vilanera, es troben evidències funeràries d’aquest període, ben conegut, per altra banda, al turó proper de les Corts.

Els materials recuperats en aquesta darrera campanya estan, a hores d’ara, pendents de l’excavació del seu interior, que es realitzarà en el laboratori del MAC Empúries, així com de la posterior restauració.

Consulteu la nota de premsa en pdf i la notícia publicada a la web govern.cat de la Generalitat de Catalunya.

Inauguració de la senyalització interpretativa de la necròpolis del Coll del Moro de Gandesa

El proper dissabte 4 de febrer, a les 11 hores, tindrà lloc la inauguració de la nova senyalització interpretativa de la necròpolis protohistòrica del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta), coneguda amb el nom de les Maries.

Detall d’una de les estructures d’enterrament del Sector Maries de la necròpolis del Coll del Moro. Fotografia: Josep Giribet, 2008.

Es tracta d’un nou recurs divulgatiu que ajuda a entendre als visitants i conèixer millor qui va utilitzar aquest espai funerari, com eren els seus rituals d’enterrament i com es va anar adaptant, amb el pas del temps, a les noves formes de concebre la mort i les cerimònies funeràries.

Participaran en l’acte la directora general de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, Sònia Hernández, i l’alcalde de Gandesa, Carles Luz. Durant la visita, Rafel Jornet, arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, que ha assessorat el projecte i els responsables de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural explicaran la història de la necròpolis i les característiques del projecte.

L’acte és obert al públic i a les 12 hores hi ha programada una visita guiada gratuïta. 

El projecte l’ha impulsat l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gandesa i ha comptat amb l’assessorament científic del Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social: Protohistòria, Mediterrani Antic i Colonitzacions de la Universitat de Barcelona.

El jaciment arqueològic del Coll del Moro va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona Arqueològica l’any 1993 (Acord de Govern de 28.09.1993, Resolució de 29.09.1993, DOGC 1813 de 25.10.1993).

Per a més informació sobre el jaciment del Coll del Moro cliqueu aquí

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)”

Us presentem el vídeo de la quinzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 16 de novembre.

L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)

Conferenciants: Natàlia Alonso Martínez i Andreu Moya i Garra

Moderador: Emili Junyent

El poblat de Gebut (Soses, Segrià) va ser excavat a inicis dels anys quaranta i durant decennis ha estat abandonat i ha patit una degradació sistemàtica. Tot i que l’any 1987 es va realitzar una primera intervenció de documentació, no va ser fins al 2017 que va iniciar-se un projecte de recerca i de recuperació patrimonial del jaciment gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida (UdL). A partir del 2018 les intervencions s’han realitzat en el marc del projecte quadriennal CLT009/18/00039 «La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget», liderat pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL. Els resultats d’aquestes intervencions han modificat la visió que hi havia de Gebut com un simple oppidum de l’ibèric ple i aporten noves dades que enriqueixen el seu valor científic i patrimonial. Entre elles destaquen: el descobriment d’una muralla torrejada de la primera edat del ferro, l’existència d’un espai d’hàbitat anterior a la construcció d’aquest primer sistema defensiu (possiblement també de la primera edat del ferro), la datació de l’amortització de la cisterna en l’ibèric antic, la constatació de l’existència d’un fossat d’època ibèrica que funcionaria amb la muralla i diverses torres, i el descobriment d’una ampliació del poblat cap al nord, en funcionament durant el segle III a. de la n. e., els canvis en la xarxa viària i la troballa d’un espai de producció possiblement de vi, de característiques insòlites dins del món ibèric català.

Es confirma la troballa d’un santuari del segle VI aC a la ciutat grega d’Emporion

Els darrers treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion han fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota.

D’ençà del dia 10 d’octubre i fins al 18 de novembre, un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries (MAC-Empúries) ha reprès els treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion. Aquesta intervenció, que s’ha portat a terme en col·laboració amb l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid (DAI), s’inclou dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La intervenció arqueològica ara en curs, que a la pràctica és una continuació de les actuacions fetes en aquest sector des de l’any 2018, ha permès recuperar definitivament la topografia antiga d’aquest sector de la ciutat grega, avançar en el coneixement de l’evolució de l’urbanisme, conèixer la morfologia de les edificacions i, finalment, entendre també la connexió de la ciutat amb el port, que era l’eix principal de la seva economia i l’element de connexió amb altres regions mediterrànies de la península Ibèrica i de l’actual Itàlia central i meridional, Sicília, Grècia i Turquia.

Els treballs han comportat també la documentació i el desmuntatge de diverses estructures construïdes entre els segles XVII-XVIII, moment en el qual es bastí un convent de monjos servites damunt de la ciutat grega, com ara una antiga rampa que comunicava l’església i la part central del convent amb la zona de les hortes i una petita zona artesanal dedicada a la fabricació de materials constructius.

L’eliminació d’aquestes estructures ha fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari situat en aquest punt de connexió entre el recinte urbà i l’àrea portuària, possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota. Les dades arqueològiques confirmen que aquest santuari es va començar a definir durant la segona meitat del segle VI aC, de forma paral·lela a la configuració del nucli urbà de la Neàpolis, i que amb diverses reformes i ampliacions posteriors va perdurar fins com a mínim el segle III aC. D’entre les evidències d’aquest espai de culte en coneixem la troballa de diversos vasos i objectes de caràcter ritual, sovint enterrats en pous o forats de caràcter votiu, continuant així les pautes i costums documentades també en altres ciutats gregues. Les troballes fetes en aquesta darrera campanya, un dipòsit cultual amb petits craters i gerretes, permeten constatar que el santuari va continuar en ús fins a una etapa més tardana fins ara desconeguda, arribant com a mínim al segle III aC.

Per a més informació consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)”

Us recordem que aquest proper dimecres 16 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la quinzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)

Conferenciants: Natàlia Alonso Martínez i Andreu Moya i Garra

Moderador: Emili Junyent

El poblat de Gebut (Soses, Segrià) va ser excavat a inicis dels anys quaranta i durant decennis ha estat abandonat i ha patit una degradació sistemàtica. Tot i que l’any 1987 es va realitzar una primera intervenció de documentació, no va ser fins al 2017 que va iniciar-se un projecte de recerca i de recuperació patrimonial del jaciment gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida (UdL). A partir del 2018 les intervencions s’han realitzat en el marc del projecte quadriennal CLT009/18/00039 «La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget», liderat pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL. Els resultats d’aquestes intervencions han modificat la visió que hi havia de Gebut com un simple oppidum de l’ibèric ple i aporten noves dades que enriqueixen el seu valor científic i patrimonial. Entre elles destaquen: el descobriment d’una muralla torrejada de la primera edat del ferro, l’existència d’un espai d’hàbitat anterior a la construcció d’aquest primer sistema defensiu (possiblement també de la primera edat del ferro), la datació de l’amortització de la cisterna en l’ibèric antic, la constatació de l’existència d’un fossat d’època ibèrica que funcionaria amb la muralla i diverses torres, i el descobriment d’una ampliació del poblat cap al nord, en funcionament durant el segle III a. de la n. e., els canvis en la xarxa viària i la troballa d’un espai de producció possiblement de vi, de característiques insòlites dins del món ibèric català.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

22è Cap de Setmana Ibèric

El cap de setmana de l’1 i 2 d’octubre de 2022 se celebrarà el 22è Cap de Setmana Ibèric, un esdeveniment organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya amb activitats gratuïtes per a totes les edats en els principals jaciments ibèrics de Catalunya.

Com cada any pel primer cap de setmana d’octubre es presenta una gran oportunitat per conèixer com era la gent de les nostres terres fa 2.200 anys. El Cap de Setmana Ibèric és l’esdeveniment anual de la Ruta dels Ibers més important i que atrau més visitants als jaciments ibèrics de tot Catalunya.

Una festa que retorna a la vida els vestigis de fa més de 2.000 anys, oferint un gran ventall d’activitats al voltant de la cultura ibèrica: visites guiades, visites teatralitzades, tallers, reconstruccions històriques, tasts de menjars i de begudes… una varietat d’opcions per tots els gustos i públics!

Cada any s’escull un tema sobre el qual se centrarà aquesta gran festa. Aquest 22è Cap de Setmana Ibèric es dedicarà a l’enigma de la llengua ibèrica. Us convidem a aprendre tot el que s’ha descobert fins ara entorn aquest fascinant aspecte de la cultura ibèrica, l’escriptura, desenvolupada a partir del segle V aC, la qual continua sent una gran incògnita sense resoldre: la podem llegir, però no sabem què signifiquen les seves paraules.

Per a més informació i consulta del programa accediu a la web de Ruta del Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya