Declarat bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)

Ahir es va aprovar per Acord de Govern la declaració de bé cultural d’interès nacional-BCIN, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament (s. VI a I aC) abasta la gènesi de l’època ibèrica (s. VI aC) i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització (s. I aC). Un darrer assentament d’època alt-medieval (s. VIII-XI dC) tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

L’estratègica ubicació geogràfica del poblat, en un nus de comunicacions, domina un territori fèrtil de gran potencialitat agrícola i ramadera. A més, està dotat d’estructures defensives complexes: un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avant-mur, la qual cosa  fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i centre de captació i redistribució de la producció.

Al poblat de Ca n’Oliver s’ha documentat per primera vegada el ritual d‘inhumacions infantils i els testimonis d’escultures ibèriques zoomorfes més septentrionals, aquestes possiblement procedents d’algun monument funerari. La troballa d’aquests elements planteja la presència d’elits socials i la possibilitat que es tracti d’un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper que encara no s’ha localitzat.

El jaciment ibèric de Ca n’Oliver és un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb indiscutibles valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il·lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. Mostra l’origen i l’evolució de l‘urbanisme en el marc de la Laietània. En el museu s’exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques, i al poblat es poden veure més de 7.000 m2 de restes recuperades així com tres habitatges reconstruïts. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.

| Per accedir a la declaració ciqueu aquí |

Curs: “La Moneda Antiga”, del Gabinet Numismàtic – MNAC

Siracusa, Tetradracma de Siracusa, 485-425 aC (MNAC/GNC 310489-N). Gabinet Numismàtic de CatalunyaEntre el 14 de març i el 18 d’abril es desenvoluparà el curs: “La Moneda Antiga”, organitzat pel Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb l’objectiu de difondre les bases de la documentació de la numismàtica antiga.

El curs té una durada de 15 hores dividides en 5 sessions. A la primera classe s’explicaran les bases metodològiques de la disciplina com, per exemple, l’elaboració de fitxes de monedes o com cal interpretar els tresors monetaris. Les tres sessions següents tindran dues parts: lliçons teòriques entorn de la numismàtica grega, romana republicana, hispànica i imperial romana, i sessions pràctiques d’identificació i classificació de cadascuna d’aquestes sèries monetàries tenint a l’abast les peces originals i la biblioteca del GNC. La darrera sessió ha de permetre una aproximació, tant teòrica com pràctica, a l’anàlisi no destructiva de metalls amb els raigs X.

Programa:

  • Dimarts 14 de març: “Qüestions de metodologia”
  • Dimarts 21 de març: “La moneda grega i la romana republicana”
  • Dimarts 28 de març: “La moneda d’Hispània”
  • Dimarts 4 d’abril: “La moneda de l’Imperi romà”
  • Dimarts 18 d’abril: “El metall de la moneda: identificació per anàlisi no destructiva de raigs X”

| Per a més informació descarregueu-ne el díptic en pdf |

Exposició: “La Fortalesa de Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món ibèric”, al MAC-Barcelona

expo_vilarsEl proper dijous 9 de febrer s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona  l’exposició: “La Fortalesa de Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món ibèric”, i romandrà oberta al públic fins al 30 d’abril.

A la mostra s’exposen primera vegada els materials arqueològics recuperats, i també es presenten imatges del nou projecte de realitat virtual del jaciment dels Vilars d’Arbeca, una fortalesa que va ser habitada entre els anys 775 i 300 ane, i que és excepcional en el panorama de la fortificació europea i peninsular de la primera edat del ferro. Es tracta d’un conjunt arqueològic únic, resultat de més de trenta anys de recerca, que ha capgirat aspectes fonamentals del coneixement de la civilització ibèrica i dels ilergets.

L’exposició presenta els materials arqueològics recuperats a les excavacions,les imatges del nou projecte de realitat virtual, una espectacular maqueta i un esplèndid i rigorós catàleg. El discurs expositiu té per objectiu mostrar la singularitat de la Fortalesa en el món ibèric i, a través d’ella, explicar la formació del poble ilerget.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)”

Conferència: “El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de febrer de 2017, 19,00h

Conferenciant: Marc Guàrdia
Moderador: Joan Francès

El projecte de recerca al Puig del Castell de Samalús, engegat l’any 2011, ha permès treure a la llum un poblat ibèric gairebé inèdit. Tot i que només s’han dut a terme sis campanyes d’excavació arqueològica, que no arriben als cent cinquanta dies de feina de camp, les dades obtingudes ens permeten avançar en el coneixement de l’assentament. Les primeres campanyes han incidit en la documentació de la imponent fortificació, amb set torres defensives localitzades i un perímetre de muralla a l’entorn d’un quilòmetre, així com obtenir dades de l’abast cronològic de la seva ocupació. Malgrat que som a les beceroles de la recerca, la interpretació de dades de diferent índole ens permet proposar la identificació d’aquest assentament amb la ciutat ibèrica de Lauro.

| Descarregueu el fulletó de l’itinerari cap el jaciment poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús clicant aquí|


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Marc Guàrdia sobre els aspectes destacats de la seva conferència.

  • Quan es va descobrir el jaciment del Puig del Castell?

La primera menció de l’existència de les restes les devem a l’arqueòleg vallesà Josep Estrada, quan a mitjan dels anys 50 del segle passat ja esmenta la possibilitat de l’existència d’un gran assentament ibèric atès a la gran quantitat de pedres dalt del turó, sumat a la presència de material ceràmic ibèric dispers. Però més enllà d’aquest fet el coneixement del jaciment no havia crescut fins les nostres intervencions a partir de l’any 2011.

  • Quina és la característica principal del Puig del Castell?

De moment, i tot i que portem excavant relativament poc temps, ens trobem amb una superfície de 4 hectàrees, tancada per una imponent fortificació d’un quilòmetre de perímetre, de la que en coneixem aproximadament la meitat. Coneixem igualment algunes característiques defensives de l’assentament com la presència de set torres, a les que caldria sumar altres estructures relacionables amb la defensa dins el perímetre emmurallat. De moment s’han localitzat dos accessos principals, un dels quals l’hem pogut excavar. L’ocupació de l’assentament arrencaria a finals del segle V aC, i perduraria fins època republicana, en la que es torna a comprovar una important ocupació.

  • Quina es la principal línia de recerca que esteu duent a terme?

El fet de treballar en un jaciment inèdit i amb tant bones perspectives de conservació és que tenim l’oportunitat d’incidir en multitud de camps. Urbanisme, poliorcètica, incidència econòmica… De moment la principal línia de recerca és la correlació que proposem entre el jaciment del Puig del Castell i la ciutat de Lauro, que coneixíem indirectament per la seca de monedes. Tenim diversos indicis que apunten en aquesta direcció, des de la dispersió de monedes de la seca, l’etimologia, els tituli picti sobre àmfores de fabricació propera…

  • Es poden visitar les restes del jaciment?

Malgrat que només hem dut a terme 6 campanyes d’excavació estivals, l’estat de conservació ens permetia obrir el jaciment al públic. Amb relativament pocs recursos, s’ha pogut condicionar un camí d’accés que puja fins al turó, i s’ha adequat parcialment el jaciment, incloent-hi plafons interpretatius per comprendre les restes visibles. Des de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús es tenia molt clar que calia donar a conèixer aquest singular recurs patrimonial, juntament amb el concurs del Parc Natural del Montseny. L’excepcionalitat de les restes ha permès integrar el Puig del Castell dins la Ruta dels Ibers, del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Presentació: “Working with buried remains at Ullastret (Catalonia): proceedings of the 1st MAC International Workshop of Archaeological Geophysics”. Monografies d’Ullastret , 3, al MAC-Barcelona

Portada Monografies. 3 UllastretPels qui no vàreu poder assistir a la presentació d’aquesta publicació a Empúries, el proper dijous 2 de febrer a les 19,00 hores es presenta, al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona, el número 3 de les monografies d’Ullastret, compilació dels resultats de les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2012 a l’Illa d’en Reixac en el marc d’un workshop internacional.

L’acte anirà a càrrec de Josep Manuel Rueda, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i de Roger Sala, director i gerent de l’empresa SOT Prospecció arqueològica. Després de la presentació d’aquesta monografia, l’arqueòleg Roger Sala impartirà la conferència “Les aportacions de la prospecció geofísica en l’arqueologia catalana: El cas de l’Illa d’en Reixac”.

Lloc: MAC Barcelona, Passeig de Santa Madrona, Parc de Montjuïc, Barcelona
| Per a més informació cliqueu aquí |

Presentació del número 3 de les monografies d’Ullastret al MAC-Ullastret

Portada Monografies. 3 UllastretEl proper diumenge dia 22 de gener a les 12,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret la presentació del número 3 de les monografies d’Ullastret, que compila els resultats de les prospeccions geofísiques realitzades l’any 2012 a l’Illa d’en Reixac, en el marc d’un workshop internacional.

L’acte anirà a càrrec de Josep Manuel Rueda, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i de Roger Sala, director i gerent de l’empresa SOT Prospecció arqueològica. Prèviament a l’acte de presentació de la monografia, a les 10,30 h, l’arqueòleg Ferran Codina  oferirà una visita guiada al jaciment de l’Illa d’en Reixac.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Conferència: “El patrimoni perdut… El Corral del Castell, un jaciment ibèric oblidat. Estudi dels materials i conclusions prèvies”

Fragment d’una gerra de doble vora, decorada amb el cap d’un llop, procedent del jaciment del Corral del Castell (Cunit), un exemplar únic al nostre país.
Fragment d’una gerra de doble vora, decorada amb el cap d’un llop, procedent del jaciment del Corral del Castell (Cunit), un exemplar únic al nostre país.

El dissabte 21 de gener, amb ocasió de la diada de Sant Sebastià al municipi de Cunit, a les 18,00 hores, al saló de Plens de l’Ajuntament, els arqueòlegs Dani López i Alba Castellano impartiran la conferència: “El patrimoni perdut… El Corral del Castell, un jaciment ibèric oblidat. Estudi dels materials i conclusions prèvies”. Un cop finalitzada la xerrada tindrà lloc la presentació de la publicació: “Història Gràfica de Cunit”, obra de Roger Benito Julià, editada per la Regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament de Cunit.

La conferencia se centra en el jaciment del Corral del Castell (Cunit, Baix Penedès), un assentament ibèric del segle IV aC descobert l’estiu de 1982 i arrasat dos anys després per la construcció de dos passos elevats sobre el ffcc. En aquell moment es va recollir una part del material i també es va poder localitzar un camp de sitges i recuperar una gran quantitat de restes ceràmiques que van permetre de poder reconstruir diverses peces: tres àmfores, una gerra, un vaset i un ungüentari.

34 anys després, des de fa uns mesos, un equip d’arqueòlegs de les Universitats de Barcelona i Lleida està netejant, classificant, siglant i estudiant tots els fragments ceràmics més significatius. Això permetrà estudiar, per la seva morfologia, l’origen de moltes de les peces i, probablement, contingut d’aquests recipients.

En aquesta xerrada s’explicaran els primers resultats de les investigacions dutes a terme, i exposaran les conclusions prèvies que es poden extreure, fins al dia d’avui, del seu treball.

| Per a més informació descarregueu el fulletó de la conferència en pdf |

Conferència i jornada de portes obertes del projecte arqueològic al Planot de la Timba de Sta. Bàrbara (Castellet i la Gornal)

El proper dijous 15 de desembre tindrà lloc una conferència i jornada de portes obertes al jaciment del Planot de la Timba de Sta. Bàrbara per presentar els resultats de la primera intervenció arqueològica i el projecte de recerca per als propers anys.

L’acte s’iniciarà a les 10,30h a la seu de la Fundació Abertis a Castellet (Castellet i la Gornal) amb la presentació i rebuda institucional. A continuació, tindrà lloc la conferència: “La Timba de Sta. Bàrbara, a la recerca del vi fenici a la vall del riu Foix”, a càrrec de Dani López i Sergi Jiménez, directors de les excavacions arqueològiques de la Universitat de Barcelona, que presentaran els resultats d’aquesta primera intervenció arqueològica, així com el projecte per als propers anys que ha posat en col·laboració tant a l’equip científic com a les institucions locals i territorials.

Un cop finalitzada la conferència les 12,00 s’oferirà una copa de cava i es podrà visitar el jaciment arqueològic acompanyats de l’equip científic que hi treballa, per la qual cosa es recomana portar calçat còmode, ja que el jaciment està situat en un bosc de pins del Parc Natural del Foix.

| Per a més informació, descarregeuu la nota de premsa en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Vint anys del Centre d’Estudis Lacetans. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès”

“Vint anys del Centre d’Estudis Lacetans. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de novembre de 2016, 19,00h

Conferenciants: Ramon Cardona, Jordi Morer i Laro Sánchez
Moderador: Toni Caballé

 

Al setembre de 1996 neix el Centre d’Estudis Lacetans (CEL), una iniciativa d’afeccionats, professionals i amants de la cultura amb una ferma voluntat d’estudi i difusió del patrimoni cultural. Des d’un primer moment es creà la Secció d’Arqueologia i s’iniciaren treballs en l’àmbit del patrimoni arqueològic de la comarca del Solsonès. Durant aquests vint anys s’han portat a terme actuacions arqueològiques en diversos jaciments localitzats no solament als límits del Solsonès, sinó també en altres comarques com el Berguedà, l’Urgell, la Segarra i l’Alt Penedès. Concretament, aquesta conferència se centrarà en l’exposició dels resultats de la recerca sobre el poblament ibèric en el territori dels Lacetans, atès el propòsit inicial de la secció d’arqueologia de continuar i completar els treballs endegats fa més de vuitanta anys per un dels pioners de l’arqueologia catalana, mossèn Joan Serra i Vilaró.

 


A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més rellevants de la propera xerrada.

  • Per què es constitueix el Centre d’Estudis Lacetans?

El CEL es funda a finals del 1995 com una associació científica i cultural sense finalitat de lucre dins l’àmbit territorial del Solsonès seguint l’exemple d’altres institucions semblants a les comarques veïnes, com el Centre d’Estudis del Bages o l’Àmbit de Recerques del Berguedà. Es pretén fer recerca i divulgació del patrimoni cultural i natural del Solsonès, col·laborar amb altres entitats comarcals i d’àmbit català, peninsular i europeu. Un altre objectiu clar és la protecció del patrimoni històric,cultural i natural, divulgant el seu coneixement i valor, i impulsant la seva restauració o conservació. El Centre d’Estudis Lacetans va fixar de seguida la seva seu social a una sala del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (MDCS), cedida per acord de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del MDCS. El CEL compta amb diverses seccions. La d’arqueologia és la primera que es funda.

  • Com ha funcionat la Secció d’arqueologia del CEL?

En aquests vint anys la secció d’arqueologia ha acumulat una nombrosa activitat arqueològica no només al Solsonès, sinó a altres indrets de Catalunya. Entre 1996 s’inicia el projecte principal que es duu a terme a la comarca del Solsonès i que encara segueix actiu avui dia titulat “Estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a la Comarca del Solsonès durant la Protohistòria i l’antiguitat” que inclou el jaciment del Camp dels Moros, amb el qual el CEL inicia la seva activitat arqueològica entre 1996 i 2006. En el mateix projecte entre 1998 i 2007 s’excava el graner fortificat ibèric de Sant Esteve d’Olius. Actualment estan en fase d’estudi des de l’any 2007 el poblat ibèric del Castellvell (Olius) i des del 2010, el jaciment ibèric de Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Tots dos jaciments va ser excavats als anys ’20 del segle XX per Mn. Joan Serra i Vilaró.

  • Pel que fa a l’evolució sobre l’estratègia d’ocupació en el territori del Solsonès durant la Protohistòria, quines serien les primeres ocupacions?

Castellvell evidencia l’aparició del primer urbanisme en aquesta zona. Es tracta d’un urbanisme força senzill: poblats ovalats delimitats per un mur de tanca amb estructura de carrers i arquitectura de plantes rectilínies i amb materials duradors. A la lacetània de l’ibèric antic, hi evidenciem diversos nuclis de poblament concentrat de dimensions modestes: Castellvell 8000 m2; Cogulló 6000 m2 o Enseresa 2000 m2. Poblament que versemblantment controlaria uns territoris limitats o més reduïts, denotant-ne una estructuració del territori de caire heteràrquic, a diferència de la zona costanera, on evidenciem una jerarquització d’assentaments i unes capitalitats més pronunciades, com ara la zona Cossetana, Indiqueta o Laietana

Tot plegat, a aquesta zona de la Catalunya interior, i segons el patrons d’assentament, sembla derivar-se un elevat nivell de fragmentació política, en contraposició als patrons d’assentaments de la costa.

  • Quina seria la seva evolució vers el moment de l’ibèric ple?

Pel que fa al moment de l’ibèric ple III, hem excavat com a paradigma el jaciment de Sant Esteve d’Olius, en el qual varem desenvolupar 10 campanyes d’excavació arqueològica. Es tracta d’un camp de sitges que funciona en tot el decurs del segle III aC. L’interpretem, segons la tipologia d’assentaments ibèrics proposada per l’equip de Joan Sanmartí, com un nucli d’activitat econòmica especialitzada. Es tracta d’un tipus d’assentaments caracteritzats pel fet que en ells predominen les evidencies relacionades amb una activitat econòmica especialitzada, mentre que les evidències d’hàbitat presenten un pes específic menor. En el cas de sant Esteve l’activitat econòmica especialitzada seria magatzematge i gestió d’excedents cerealístics (principalment ordi vestit i blat nu, segons les restes carpològiques), destinats a la activitat comercial.

Es tracta d’un tipus d’assentament que es dóna principalment a la zona costanera (Indiquetes, Laietans i cossetans), mentre que a la Catalunya interior són més aviat excepcionals (Sant Esteve i Sorba). Per a aquest moment cronològic de l’ibèric ple al Solsonès, es proposa una explicació a aquest fenomen, que es basa en considerar la integració de les comunitats ibèriques lacetanes de l’interior en l’estructura econòmica pròpia de les zones costaneres.

  • Com es presenta la fase de l’ibèric final o fase romano-republicana al Solsonès?

Aquesta fase la coneixem a partir de les excavacions dutes a terme als jaciments del Castellvell (Olius) i de Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Podem dir que en aquesta part de la Catalunya Central amb l’arribada de contingents itàlics després de la fi de la Segona Guerra Púnica i les campanyes posteriors de pacificació de Cató el territori presenta una sèrie de característiques que cal tenir en compte i que defineixen l’inici de la romanització d’aquesta part de la Catalunya Central. Així doncs s’ha documentat un canvi respecte la fase anterior pel que fa a l’ocupació d’aquests dos jaciments. Per una banda a Sant Miquel de Sorba es construeix una nova cisterna de planta rectangular i bastida amb carreuons, que anul·la l’anterior. Tal vegada la seva funció pot estar lligada a l’aprovisionament de contingents militars. També s’amplia l’ocupació del turó vers la vessant sud, on es construeix una nova muralla, més potent respecte la fase anterior, flanquejada per un bastió. Per altra banda s’han documentat estructures complexes al Castellvell que remeten a paral·lels d’altres jaciments fundats ex novo per contingents itàlics. Tant al Castellvell com a Sant Miquel de Sorba s’ha documentat un camp de sitges, fet que ens permet dir que s’està acumulant excedent agrícola, és a dir, les noves elits itàliques o locals fidels a roma estant acumulant excedent agrícola com en la fase ibèrica, per tant controlen el sistema socioeconòmic indígena. Amb tot, ens permet plantejar que es tracta de dos jaciments vinculats a la implantació romana d’aquesta part de la Catalunya Central entre el segle II i I aC.

  • Podríeu destacar la principal activitat arqueològica fora del Solsonès?

L’any 2002 s’inicia un projecte de recerca a la comarca de l’Urgell en col·laboració amb el Museu Comarcal de l’Urgell. Aquest projecte inclou un poblat ibèric a Verdú, els Estinclells, excavat entre els anys 2002-2015, i una vil·la romana, en el mateix complex dels Estinclells de Verdú en procés d’excavació. Gràcies a l’activitat del CEL en aquest jaciment, la propietat ha pogut passar a mans municipals i just enguany els Estinclells han entrat a formar part de la Ruta dels Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Igualment el CEL ha creat en un camp annex al jaciment ibèric dels Estinclells un camp d’experimentació de la protohistòria anomenat CEP, amb diverses línies d’investigació experimental sobre arquitectura, artesania ceràmica i agricultura en època protohistòrica. La recerca agrícola es fa en col·laboració amb la Universitat de Lleida, amb un equip d’investigadors dirigit per la professora Natàlia Alonso i que ha fet possible destinar durant el 2011 i 2012 un Recercaixa al jaciment dels Estinclells i a les instal·lacions del CEP. La recerca a l’Urgell inclou des de l’any 2010 un altre poblat ibèric, en aquest cas, de grans dimensions, a la Pleta/Castellsalvà (Belianes). Un altre dels projectes del CEL, el més recent, es desenvolupa a l’Alt Penedès amb col·laboració amb la Universitat de Barcelona. El CEL participa en l’excavació des del 2008 dels jaciment de les Hortes de Cal Pons/Corral Nou  (Pontons), consistent en una terrisseria ibèrica dels segles V-IV aC i des del 2011 en el jaciment de les Valls del Foix/els Casalots (Torrelles de Foix), també un jaciment terrisser d’època ibèrica. El proper mes de maig de 2017 es presentarà a la Tribuna d’Arqueologia per primer cop la terrisseria d’Hortes de Cal Pons.

 

Aquesta tarda, debat al MAC-Barcelona: “El vi com a fet social”

mac-debatEl Museu d’Arqueologia de Catalunya, en la seva seu a Barcelona ha programat per avui dijous 24 a les 19,00h el segon debat a tres bandes: “El vi com a fet social”, emmarcat en les activitats de l’exposició “El vi grec. De l’antiguitat als cellers catalans actuals”.

Participaran com a ponents la Ruth Troyano, especialista en turisme enològic i sommelier, la Marta Domènech, especialista en màrqueting i protocol i Empar Moliner, escriptora i periodista. Moderarà la sessió: Joan Gòmez Pallarès, director de l’ICAC.

Des de l’arribada dels grecs al nord de l’actual Catalunya fins als nostres dies, el vi ha format part de la nostra alimentació i estil de vida. Actualment, és parla de la “cultura del vi”, i hi ha qui diu que en alguns casos s’ha caigut en l’esnobisme, però el que és ben cert és que el vi és sinònim d’identitat mediterrània.

Activitat gratuïta, amb aforament limitat. Es recomana confirmar assistència a: macvisites.acdpc@gencat.cat o al telèfon 93.423.21.49.