Segona circular: III CONGRÉS INTERNACIONAL IBERS A L’EBRE – TIVISSA 10, 11 I 12 NOVEMBRE 2023

Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.

El termini per presentar propostes de pòster s’ha ampliat fins al dia 6 d’octubre. Les propostes s’han d’enviar al correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com

Totes les persones que vulguin participar en el congrés, tant si són autors d’un pòster com si hi volen assistir d’oients, hauran de formalitzar la seva inscripció abans del 29 d’octubre mitjançant el formulari https://forms.gle/qcE6SYS3z33myuFr5

La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.  

Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.  

Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.  

El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.  

Ampliació del termini per presentar propostes de pòster

L’organització del congrés ha ampliat el termini per poder presentar propostes de pòster fins al dia 6 d’octubre. S’haurà d’enviar un breu resum de 500-700 caràcters que indiqui nom i cognom dels autors, filiació, títol de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu.

Les propostes s’han d’enviar al correu electrònic ibersebre2023congres@gmail.com

Es comunicarà l’acceptació de les propostes el dia 9 d’octubre.

Durant els dies del congrés els assistents podran votar quins són els 3 millors pòsters del congrés i els guanyadors obtindran un diploma i un obsequi de l’organització.

Inscripció

Totes les persones que vulguin participar en el congrés, tant si són autors d’un pòster com si hi volen assistir d’oients, hauran de formalitzar la seva inscripció abans del 29 d’octubre mitjançant el formulari https://forms.gle/qcE6SYS3z33myuFr5. La inscripció serà gratuïta per a tothom que l’hagi fet en el termini indicat.

Seu del congrés

Les sessions del congrés es duran a terme al Casal Cultural de Tivissa (c/ del Portell, 2), on es faran les ponències, les taules de debat i on també estarà el lloc d’exposició dels pòsters.

Sopar de cloenda

Es farà un sopar de cloenda el dissabte 11 a l’alberg de Tivissa. El sopar tindrà un preu de 20€, que hauran d’abonar-se en el mateix moment que es recullin les credencials del congrés.

Visita guiada a la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles

El diumenge 12 es farà una visita guiada a la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles, on es presentarà el projecte de realitat augmentada del jaciment. Els interessats a assistir-hi hauran d’anar fins al jaciment amb els seus propis mitjans.

Consulteu tota la informació i el programa del congrés en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 20 de setembre.

Demanem disculpes per la mala qualitat del vídeo, ja que per problemes tècnics vam haver de retransmetre la sessió mitjançant la plataforma Zoom. Estem treballant per solucionar els problemes tècnics per tal que les properes conferències de la Tribuna d’Arqueologia es puguin dur a terme amb normalitat.

El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)

Conferenciants: Joel Minguell Clota (Iltirta Arqueologia, SL) i Andreu Moya i Garra (Iltirta Arqueologia, SL)

Moderador: Ignasi Garcés Estallo (IAUB)

Fotografia: Iltirta Arqueologia SL

La Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues) era un jaciment conegut únicament per la ceràmica ibèrica i romana que es trobava dispersa en superfície. L’execució d’un nou tram de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra-Garrigues va localitzar les primeres evidències arquitectòniques del jaciment. La troballa va motivar una excavació arqueològica preventiva desenvolupada en dues fases al llarg dels anys 2021 i 2022. L’obra va ser promoguda per Infraestructures.cat, dirigida per Aigües del Segarra-Garrigues SA i executada per Iltirta Arqueologia SL. Els treballs van posar al descobert un hàbitat ibèric amb dos horitzons d’ocupació. La primera fase, datada de forma preliminar amb anterioritat al 150 a.n.e., estava associada a un espai de producció situat possiblement en una àrea marginal de la zona d’hàbitat principal. La segona fase, datada entre el 150 i el 50 a.n.e., corresponia a un hàbitat en vessant bastit ex novo amb un eix de circulació enfonsat i en pendent que articulava l’urbanisme. Les restes més destacades pertanyien a aquest segon moment, les quals van atribuir-se a un poblat de l’ibèric tardà que es trobava immers en plena romanització. La Bassa de la Torre és un nou exemple de les transformacions i adaptacions viscudes per les comunitats indígenes de la vall inferior del Segre en el marc del procés d’implantació de la nova autoritat romana.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)”. La conferència tindrà lloc a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya

Us recordem que aquest proper dimecres 20 de setembre a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)

Conferenciants: Joel Minguell Clota (Iltirta Arqueologia, SL) i Andreu Moya i Garra (Iltirta Arqueologia, SL)

Moderador: Ignasi Garcés Estallo (IAUB)

Fotografia: Iltirta Arqueologia SL

La Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues) era un jaciment conegut únicament per la ceràmica ibèrica i romana que es trobava dispersa en superfície. L’execució d’un nou tram de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra-Garrigues va localitzar les primeres evidències arquitectòniques del jaciment. La troballa va motivar una excavació arqueològica preventiva desenvolupada en dues fases al llarg dels anys 2021 i 2022. L’obra va ser promoguda per Infraestructures.cat, dirigida per Aigües del Segarra-Garrigues SA i executada per Iltirta Arqueologia SL. Els treballs van posar al descobert un hàbitat ibèric amb dos horitzons d’ocupació. La primera fase, datada de forma preliminar amb anterioritat al 150 a.n.e., estava associada a un espai de producció situat possiblement en una àrea marginal de la zona d’hàbitat principal. La segona fase, datada entre el 150 i el 50 a.n.e., corresponia a un hàbitat en vessant bastit ex novo amb un eix de circulació enfonsat i en pendent que articulava l’urbanisme. Les restes més destacades pertanyien a aquest segon moment, les quals van atribuir-se a un poblat de l’ibèric tardà que es trobava immers en plena romanització. La Bassa de la Torre és un nou exemple de les transformacions i adaptacions viscudes per les comunitats indígenes de la vall inferior del Segre en el marc del procés d’implantació de la nova autoritat romana.

La conferència tindrà lloc a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de l’Auditori del Museu o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Primera circular: III CONGRÉS INTERNACIONAL IBERS A L’EBRE – TIVISSA 10, 11 I 12 NOVEMBRE 2023

Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.

La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.  

Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.  

Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.  

El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.  

S’obre el període per presentar propostes de pòsters : vegeu pdf en català i en castellà

Blocs temàtics:

  • Abans dels Ilercavons: Les Terres de l’Ebre i les del Sénia durant la primera edat del ferro.  
  • Marc cronològic: Datacions i perioditzacions: els horitzons cronoculturals, a debat  
  • Pràctiques i rituals i món funerari: El fenomen funerari: marc ideològic, ritualitat, iconografia i antropologia física.  
  • Estructura del poblament, arquitectura i urbanisme: Evolució de l’urbanisme i l’aparació de la ciutat. Anàlisi arqueològica del territori.  
  • Sistemes defensius: Evolució estructural, tècnica, funcional i simbòlica de les fortificacions durant el primer mil·lenni aC.  
  • Cultura material: Estudis tipològics, economia i comerç, activitat domèstica i estudis arqueomètrics.  
  • Segona Guerra Púnica: Arqueologia del conflicte.  
  • Hiberus flumen: Canvis i continuïtats durant la romanització. Elements iconogràfics, novetats epigràfiques i numismàtiques. Fonts i Historiografia.  
  • Socialització del patrimoni: Noves tecnologies en la presentació del Patrimoni Arqueològic.  

Pòsters: Breu resum de 500 – 700 caràcters indicant el nom i cognom dels autors, filiació de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu

Correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com

Data límit de presentació: 25 de setembre

Idiomes: català, castellà, anglès i francés

Premi: Es premiaran els tres millors pòsters per votació popular tenint en compte el seu contingut i presentació.

Format: A0 en vertical

Comitè científic: David Asensio (UB i UAB), Carme Belarte (ICAC i ICREA), Jordi Diloli (URV), Luís Fatás (DGA), David Garcia (UB), Rafel Jornet (STDCTE), Marta Mateu (ICAC), Jaume Noguera (UB), Samuel Sardà (URV).

Incoat BCIN, en la categoria de Zona arqueològica, el jaciment ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i a Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

Amb data 14 d’agost de 2023 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2933/2023, de 3 d’agost, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona arqueològica, a favor del jaciment ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental), i s’obre un període d’informació pública.

El poblat ibèric de Puig Castellar o “Turo del pollo” és un jaciment arqueològic que correspon a un vilatge fortificat d’època ibèrica datat entre els segles VI aC i els segles II aC.  

Es localitza al límit entre els termes municipals de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i Montcada i Reixac (Vallès Occidental) al cim d’un turó elevat d’uns 303,10 metres d’altitud sobre el nivell del mar, ubicat en la cadena muntanyosa de la Serralada de la Marina, al costat oriental de la desembocadura del riu Besòs.  

El poblat ocupava una extensió aproximada que superaria lleugerament els 5.000 m² dels quals 4.500 m² haurien estat ja excavats. Les primeres excavacions es van dur a terme al primer terç del segle XX i perduren, amb algunes aturades, fins a l’actualitat.  

Pel que fa al món d’època ibèrica, Puig Castellar es pot considerar un jaciment excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva extraordinària ocupació, que abasta una seqüència arqueològica continuada de més de tres‐cents anys d’història. Al llarg de les excavacions s’han identificat un total de 4 fases que comprenen des del segle VI aC fins al segle II aC, abastant la gènesi de l’iberisme i tota la vigència del món ibèric fins a la seva desaparició dins del procés de la romanització, fet que ens mostra la importància d’aquest jaciment en l’estudi de les comunitats ibèriques de la Laietània i del món ibèric català.  

El jaciment ibèric exemplifica el model diacrònic d’urbanisme d’aquesta cultura, contrastat per la seva estratigrafia. Mostra construccions en bateria, cases compartimentades, zones comunes de pas, conduccions d’aigua, muralles, espais no residencials d’ús especialitzat per a un possible ús comunitari, etc. També recull els característics rituals d’inhumació infantil i d’altres de fauna, així com restes de cranis humans enclavats.

Els vestigis immobles aporten unes seqüències estratigràfiques clares i els conjunts tancats aporten abundants testimonis de la cultura material, mediambiental i econòmica, contextualitzats i prou significatius dels moments històrics.

Quant a la cultura material, els treballs arqueològics han fet possible recuperar una de les col∙leccions de materials ibèrics més destacades del país, peces i objectes, majoritàriament de ceràmica però també moltes altres de metall, dipositades i exposades majoritàriament al Museu Torre Balldovina i també al Museu d’Arqueologia de Catalunya de Barcelona, a través dels quals és possible aprofundir en el coneixement de la cultura material del món ibèric laietà i de les condicions de vida dels antics habitants d’aquest poblat ibèric.  

La col∙lecció de restes mobles és excepcional per la seva quantitat, varietat, qualitat i estat de conservació.  

Aquesta circumstància, així com el bon estat de conservació de les restes de les edificacions, permeten entendre la seva organització general, determinar la funcionalitat i reconstruir les característiques dels àmbits i espais que el conformaven.  

La recuperació patrimonial del jaciment i la seva gestió divulgadora sobretot a través de l’Ajuntament de Santa Coloma i el Museu Torre Balldovina, el qual acull la major part dels materials exhumats de les diferents intervencions del jaciment en un dipòsit modern i ben dotat d’infraestructures, capaç d’assegurar la salvaguarda de la quantitat, qualitat i diversitat de les col∙leccions aconseguides i de donar suport a les activitats de recerca i difusió, el converteixen en element fonamental en la transmissió del coneixement assolit a partir de la recerca científica per conèixer aquest període de la nostra història.  

La ubicació geoestratègica, l’ocupació continuada del poblat al llarg de tot el període ibèric, la conservació dels models d’estructuració urbana evolucionant en el temps, de la que es mostren 5000 m2 excavats consolidats i adequats a la visita pública el presenten com un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb valors indiscutibles arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il∙lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.

Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 17 de maig.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 17 de maig a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Culte i rituals durant la protohistòria a la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Conferenciants: Ivan Cots Serret (GRESEPIA-URV), Jordi Diloli Fons (GRESEPIA-URV) i Samuel Sardà Seuma (GRESEPIA-URV)

Moderadora: Carme Belarte (ICREA-ICAC)

A l’interior de la Cova de la Font Major, a uns 300 metres de l’accés actual, s’hi localitza la Sala del Llac, un espai on el riu subterrani que transcorre per la cavitat es desvia per aflorar a l’exterior, on forma part de la capçalera del riu Francolí. En aquesta sala, l’any 1959 Salvador Vilaseca va detectar-hi restes d’ocupació humana, si bé les condicions d’inundabilitat no li van permetre anar més enllà en la seva recerca. Fou a mitjans dels anys seixanta del segle passat quan es va decidir efectuar-hi una intervenció arqueològica, en una zona que mantenia l’estratigrafia arqueològica parcialment intacta, localitzant-s’hi una disposició ordenada de diferents vasos ceràmics, alguns parcialment fragmentats, que el mateix Dr. Vilaseca va classificar com a pertanyents a un ampli període que abastaria des del bronze final fins a època iberoromana. L’any 2018 el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, va reprendre els treballs arqueològics a la Sala del Llac en el marc del projecte Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021), dirigit pel Dr. Josep Maria Vergés de l’IPHES, iniciant-se així una col·laboració que ha propiciat la realització de diverses campanyes d’intervenció arqueològica entre els mesos d’octubre de 2019 i el novembre de 2021. Aquestes excavacions han fet possible definir una seqüència estratigràfica completa de la Sala del Llac, determinant la seva successió ocupacional, que s’establiria entre finals del segle VIII a.n.e. i mitjans del segle V a.n.e. (primera fase) i entre mitjans del segle IV a.n.e. i inicis del segle II a.n.e. (segona fase). A més a més, l’anàlisi dels materials i la seva relació i disposició han permès apuntar una possible interpretació funcional de la Sala que la vincularia a la ritualitat cultual, mantenint-se així una sacralitat de l’espai ja iniciada durant el paleolític.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Publicades les actes de la Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada

Han estat publicades en format digital les actes de la Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada. La transició entre els períodes del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central i àrees veïnes.

La jornada, organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, amb la col·laboració del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB, es va celebrar l’any 2020 amb l’objectiu de ser una actualització del què des de la primera meitat del segle XX s’ha anomenat “cultura de Merlès”: un grup cultural definit per les seves produccions ceràmiques amb una distribució geogràfica específica i la no coincidència, en principi, amb el registre arqueològic de les grans àrees culturals contemporànies conegudes a Catalunya.

Els resultats d’aquella jornada científica es presenten ara en aquesta publicació, que podeu trobar en versió digital i gratuïta a la pàgina web del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Accediu a la publicació digital clicant aquí

IX Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell

Del 30 de març a l’1 d’abril se celebrarà la IX edició de la Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, amb el títol “Les fortificacions urbanes preromanes a la Mediterrània occidental: origen, funcions i evolució estructural”.

Aquesta edició és un homenatge a Henri Tréziny i està dedicada in memoriam a Joan Sanmartí, que va ser un dels impulsors d’aquesta reunió científica.

Sota el tema “Les fortificacions urbanes preromanes a la Mediterrània occidental: origen, funcions i evolució estructural”, la IX Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell es proposa actualitzar el debat sobre el món ibèric i les àrees de contacte: les cultures fenícies i grecoromana.

Aquesta IX edició planteja un format innovador que busca generar un debat ric i productiu sobre els diferents aspectes a considerar en l’intercanvi cultural del món ibèric i les cultures de contacte. Cadascuna de les sessions compta amb una ponència marc, amb una visió general sobre un dels temes del congrés, seguida d’una presentació d’un conjunt de pòsters, amb novetats i temes específics amb què obrir el debat després de cada sessió.

L’Ajuntament de Calafell és un dels organitzadors d’aquesta trobada, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Universitat de Barcelona, Traces i l’Ajuntament de Banyeres del Penedès.

Les sessions es faran a Calafell (Centre Cívic Cinema Iris, Platja de Calafell) i el dissabte 1 d’abril es farà una visita al complex arqueològic de les Masies de Sant Miquel, al terme de Banyeres del Penedès.

Les places són limitades i cal fer inscripció prèvia.

Per a més informació, inscripcions i consulta del programa consulteu la web de l’ICAC

Troben noves tombes de la primera edat del ferro i d’època romana a Vilanera, l’Escala

Una de les tombes presenta un conjunt funerari excepcional que inclou peces d’origen fenici arribades a través del comerç al segle VII aC.

La darrera campanya d’excavació a la zona de Vilanera, a l’Escala, s’ha tancat aquest mes de gener amb noves troballes rellevants. S’han excavat noves tombes de la necròpolis d’incineració del bronze final i la primera edat del ferro, amb alguns exemples destacables pels seus conjunts funeraris. Alhora, també s’ha localitzat, per primera vegada en aquest sector, una tomba d’incineració d’època romana (segle II aC).

La campanya d’excavació arqueològica, duta a terme al desembre i gener, a la necròpolis de Vilanera ha estat impulsada per l’Ajuntament de l’Escala i compta amb una subvenció atorgada pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta subvenció  dona continuïtat als treballs que es duen a terme en aquest jaciment des de l’any 2016. També s’ha de destacar la implicació del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a través de la seva seu d’Empúries, tot donat suport a les tasques d’excavació, així com de conservació i documentació dels materials recuperats.

Les tasques desenvolupades s’han centrat a ampliar la superfície explorada de la necròpolis d’incineració del bronze final i de la primera edat del ferro, amb l’excavació i documentació de diverses estructures funeràries.

El més rellevant d’aquesta campanya ha estat l’excavació d’una d’aquestes tombes, encaixada en una fossa excavada en el subsol, amb un conjunt funerari format per un nombre elevat de vasos ceràmics, així com una altra tomba amb la fossa excavada a la zona ocupada pel gran túmul neolític documentat en aquest mateix sector de Vilanera durant les darreres campanyes. Aquesta segona tomba presenta un conjunt funerari excepcional, incloent-hi peces d’origen fenici arribades a través del comerç en el segle VII aC -fet que permet afegir-la al grup de tombes més privilegiades de la necròpolis-, així com, dins l’espai de la mateixa fossa, una altra tomba, també d’incineració i probablement infantil, que correspon a un moment històric bastant més recent (segle II aC.).

És la primera vegada que a la necròpolis de Vilanera, es troben evidències funeràries d’aquest període, ben conegut, per altra banda, al turó proper de les Corts.

Els materials recuperats en aquesta darrera campanya estan, a hores d’ara, pendents de l’excavació del seu interior, que es realitzarà en el laboratori del MAC Empúries, així com de la posterior restauració.

Consulteu la nota de premsa en pdf i la notícia publicada a la web govern.cat de la Generalitat de Catalunya.