Excavacions arqueòlogiques a la plana de l’Alt Empordà: El jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós. Un edifici singular d’influència grega dins el territori de l’Empordà en època dels Ibers.

Mas Castellar de Pontós. Vista de l’edifici singular, any 2015.
Mas Castellar de Pontós. Vista de l’edifici singular (any 2015). Fotografia: Marcel Soler

De l’1 al 21 d’agost es reprendran les excavacions arqueològiques de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Des que es van iniciar les excavacions programades l’any 1991 s’han posat al descobert 6 fases d’ocupació, a vegades de diferent població i totes elles dins tota l’època ibèrica (de finals del s. VII aC fins a principis del s. II aC).

Les darreres campanyes d’excavació varen posar al descobert un edifici singular de grans dimensions, de moment de més de 225m2 i 6 habitacions excavades, i amb un patró completament diferent, de forta influència mediterrània. A la magnitud de l’edifici s’afegeix la troballa de materials de diferents procedències, especialment grega, cartaginesa i púnica, així com del sud de França, Itàlia i de la Península Ibèrica. Aquest edifici fou derruït per un incendi, en un moment de conflictes interns, i a sobre d’ell es va implantar un poblat fortificat, dels que es troben habitualment en el territori.

Fa poc temps el jaciment va ser declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) publicat al DOG (2016-03-24). La seva importància radica en la proximitat amb les colònies gregues d’Empúries i Roses, les quals van determinar el desenvolupament agrícola i ramader del territori i l’evolució històrica de l’Empordà.

Visita d’un grup d’alumnes de la Universitat Pompeu Fabra i de la Brown University (Rhode Island, US) que feien un curs sobre “Ciutats, Colonies i Xarxes de comunicació a l’oest mediterrani (maig 2016)
Visita d’un grup d’alumnes de la Universitat Pompeu Fabra i de la Brown University (Rhode Island, US) inscrits al curs sobre “Ciutats, colonies i xarxes de comunicació a l’oest Mediterrani” (maig 2016). Fotografia: Laura Prats

Enguany es continuarà excavant la part nord de l’edifici, mitjançant l’aixecament d’un talús d’uns tres metres d’alçada. A l’excavació es comptarà amb la participació d’estudiants de les universitats UB, UAB, UdG, i es continuarà amb la consolidació de les restes de l’establiment agrari d’influència hel·lenística. Les excavacions comptaram amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya, les Universitats esmentades i per l’empresa ROCS Ibers S.L.

Les excavacions estan finançades per la Diputació de Girona (patrimoni i preservació de restes), l’Ajuntament de Pontós (recolzament logístic) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (finançament i recolzament cultural).

Notícia enviada per Enriqueta Pons.

Activitats d’estiu al jaciment de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès

cartell font de la canyaDemà dissabte 16 d’agost s’inicia el programa d’estiu al jaciment de la Font de la Canya, (Avinyonet del Penedès, Alt penedès), que aquest any inaugurarà l’activitat: “Tarragonako Txalaparta Eskola”, una proposta que inclou la visita i un concert al jaciment, amb sopar inclòs, i està previst que comenci a partir de les 19,45 hores.

L’objectiu principal de la programació: “Concerts a la Font de la Canya 2016” és apropar els públics al jaciment ibèric de la Font de la Canya, origen de la vinya. Una de les novetats d’enguany és el nou espai recuperat a l’interior de l’església de Sant Pere d’Avinyó, que allotjarà el concert d’arpes que tindrà lloc el dissabte 20 d’agost.

Les activitats han estat organitzades pel Centre d’estudis Cossetans, amb el suport de la Diputació de  Barcelona, l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, la cooperativa d’iniciativa social Actua i la  col·laboració d’empreses del municipi, i coordinades pel director de les excavacions Dani López i la dinamitzadora cultural Rosa Vendrell.

|Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Tornen les Nits d’Estiu a la Romana a Mons Observans

nits destiuEl proper dijous 7 de juliol comença la quarta edició de les Nits d’Estiu a la Romana a Mons Observans, l’assentament romà de Can Tacó-Turó d’en Roïna (Montmeló – Montornès del Vallès). Aquest certamen va néixer l’any 2013 amb la voluntat d’oferir al públic activitats culturals inspirades en l’època clàssica que complementessin les visites i tallers que s’organitzen regularment al jaciment. La cuina romana, la fotografia nocturna, la novel·la històrica, l’astronomia i la  mitologia clàssiques han estat els eixos que han inspirat el programa de les Nits d’Estiu.

El programa de les Nits d’Estiu a la Romana 2016 començarà dijous que ve a les 19,00 hores amb la conferència de l’escriptora Ma Carme Roca, sobre la seva novel·la: “Escollida pels déus”, centrada en la ciutat greco-romana d’Empúries i el poblat iber d’Ullastret. La xerrada es clourà amb la nova visita teatralitzada ibera “La mirada d’Akais” que es va presentar el proppassat 28 de maig al recinte arqueològic de Mons Observans.

La novetat de les nits d’enguany arribarà de la mà del músic Santi Arisa, que aquest proper dissabte, 9 de juliol, a les 22,00h, oferirà un espectacle de dansa i percussió inspirat en els grans poetes clàssics. L’actriu Iris Arisa donarà veu a poemes d’Ovidi, Virgili i Horaci.

El dissabte 16 a les 21,30 hores se celebrarà el ja tradicional convivium, un sopar degustació de cuina romana que en les darreres edicions va aconseguir reunir a l’entorn d’un centenar de comensals. El sopar, format per diversos plats inspirats en el receptari d’Apici, un cuiner de l’antiga Roma Imperial, serà servit pel restaurant Can Major i estarà amenitzat amb les explicacions que oferiran els arqueòlegs Josep Ma Solies i Juana Huélamo (KuanUm) sobre la celebració d’aquest tipus de banquets a l’antiguitat. Un cop acabat el sopar i ja ben entrada la nit els assistents podran gaudir d’una visita teatralitzada nocturna al jaciment il·luminat.

Coincidint amb el sopar, s’ha organitzat una sortida fotogràfica per aprendre i practicar tots els secrets de la fotografia nocturna sobre les estructures arqueològiques il·luminades. La sortida, que serà dirigida pels fotògrafs Joel Mesas i Juanjo de la Rosa se centrarà en la tècnica de prendre imatges pintades amb llum (lightpainting) i en la fotografia de llarga exposició. El taller començarà a les 20,30h i s’allargarà fins a la mitja nit. Tal com ja és habitual, les fotografies resultants serviran per il·lustrar el programa de les Nits d’Estiu a la Romana de l’any vinent i per la promoció del jaciment.

Informació i inscripcions:
Ajuntament de Montmeló: 93 572 00 00
Ajuntament de Montornès: 93 572 11 70
Museu Municipal de Montmeló: 93 572 11 66
http://www.monsobservans.cat

| Descarregueu el díptic en pdf |

Curs en línia: “L’urbanisme al llarg del temps”

barcinoEl Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya oferta el curs en línia: “L’urbanisme al llarg del temps”, que serà impartit per Joan Garcia Targa entre el 4 i el 22 de juliol, de dilluns a divendres.

El curs proposa una aproximació a diversos moments històrics, des de l’antiguitat fins l’edat medieval, per mitjà de l’anàlisi de l’urbanisme i l’arquitectura. Està adreçat a professorat de secundària i tindrà una extensió de 30 hores.

Objectius:

  • Localització geogràfica, cultural i cronològica de les diverses cultures analitzades
  • Origen i conceptualització de la realitat urbana i arquitectònica en cadascun dels moments analitzats
  • Aspectes concrets de la realitat urbana i arquitectònica en cada cas: trets generals, límits i exemples més rellevants
  • Arquitectura i urbanisme com a eina de poder i de propaganda política. Ideologia i poder. Us i abús, apropiació de l’espai per part del poder

| Per a més informació cliqueu aquí |

Inauguració de l’exposició: “La fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber”

Vilars d'ArbecaEl proper dijous 19 de maig a les 19,30 hores s’inaugurarà al Museu de Lleida  (C/ de Sant Crist, 1) l’exposició: “La fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber”, que ha estat organitzada conjuntament pel Museu de Lleida, la Universitat de Lleida i la Diputació de Lleida, i es podrà visitar fins al 31 de juliol de 2016.

La mostra abasta més de trenta anys dels treballs d’arqueologia, recerca i recuperació patrimonial que s’han dut a terme a la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca, des del seu descobriment (1974) i l’inici de les excavacions (1985) fins a l’actualitat.

La Fortalesa és una construcció única en el món ibèric català i europeu. Es va fundar com a poblat fortificat cap al 775 ane, i esdevingué un centre de poder del territori al llarg de 500 anys d’història. Va ser un poble d’agricultors i ramaders, però també de guerrers i, cap als segles VI i V, els seus descendents ja eren culturalment ibers, integrants del poble ilerget.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu la invitació en pdf |

Reconstrucció virtual 3D de la ciutat ibèrica d’Ullastret

IllaReixach_baixaDesprés de gairebé dos anys d’intens treball, s’ha finalitzat la reconstrucció virtual de la ciutat ibèrica d’Ullastret, capital de l’antiga tribu ibèrica dels indiketes, la ciutat més gran que es coneix d’aquest període a Catalunya. El projecte ha estat fruit de la col·laboració entre el Departament de Cultura, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, i l’Obra Social “la Caixa”.

El projecte d’Ullastret 3D està marcat pel rigor científic en la part arqueològica i pel màxim realisme en la presentació visual. Aquesta reconstrucció virtual de la ciutat ibèrica reflecteix una època concreta, c. 250 aC. És el moment del qual es tenen més dades i més coneixement a nivell arqueològic. L’equip del projecte, format per arqueòlegs del MAC-Ullastret i especialistes en modelat 3D, va recollir tota la informació arqueològica disponible sobre els aspectes de la ciutat i les va interpretar per tal de dur a terme una reconstrucció volumètrica detallada.

S’han aixecat les cases, carrer per carrer, i s’han encaixa’t en el relleu. Totes les cases parteixen d’esquemes constructius similars, però cadascuna ha estat adaptada al seu lloc i a la informació que se’n disposava. Tant els carrers com els interiors han estat enriquits amb objectes provinents del fons arqueològic exposat al museu monogràfic del jaciment, com ara àmfores, escuts o espases. Altres objectes com carros o barques s’han modelat a partir dels exemples coneguts.

Per materialitzar aquesta nova imatge de la ciutat s’ha optat per construir virtualment una restitució en 3D de tot el conjunt amb la tecnologia Unreal Engine 4, un motor de creació de videojocs que destaca pel seu gran potencial en la creació d’entorns paisatgístics i per la qualitat gràfica fotorealista que dona a les seves imatges. També permet l’exportació de forma molt fàcil a entorns immersius com ara projeccions multipantalla, vídeos 360º i especialment ulleres de realitat virtual.

| Accediu a la reconstrucció virtual d’Ullastret clicant aquí |

Conferència: “Kerunta: el poblat ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis (El Gironès)”

Sant Julia d RamisEl proper divendres 6 de maig a les 19,30 hores tindrà lloc al Museu Darder de Banyoles la xerrada: “Kerunta: el poblat ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis (El Gironès)”, a càrrec de Jordi Vivo, dintre del IV Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica de les Comarques Gironines.

Fundat cap a finals del segle VI aC, l’oppidum de la muntanya de Sant Julià de Ramis es va anar estenent per la carena de la muntanya fins aplegar més de tres hectàrees de superfície edificada. En el segle II, el domini romà va imposar notables modificacionsen la fesomia urbana bastint noves muralles i un temple. És un període d’activitat intensa que va perdurar fins al segon decenni del segle I aC. Moment en el qual es produeix l’abandonament sobtat propiciat per la fundació de Gerunda.

Lloc: Sala d’actes del Museu Darder-Espai d’Interpretació de l’Estany (Plaça dels Estudis, 2, Banyoles)

| Per a més informació cliqueu aquí |

Inauguració de l’exposició: “Śigaŕa Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània”

SIGARADemà 22 d’abril a les 19,00 hores s’inaugurarà al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia una exposició sobre el descobriment de la ciutat oculta sota els Prats de Rei: “Śigaŕa Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània”, i romandrà oberta al públic fins el proper 3 de juliol.

Es tracta d’una producció del Museu de la Pell centrada en la nombrosa i rica cultura material que han donat els treballs arqueològics efectuats als Prats de Rei, tant els de dècades anteriors com els més recents, i ha comptat amb l’assessorament científic de la Universitat de Lleida.

L’interès del poble en conservar les restes trobades i donar-les a conèixer, la voluntat del Museu per fer palès el seu vessant de centre patrimonial d’abast comarcal, i el recolçament del Grup de Recerca de la Universitat de Lleida per difondre els resultats que s’han anat obtenint de les investigacions, han confluït en aquesta mostra que posa a l’abast del públic més de 50 peces de gran valor. Entre elles destaquen una moneda custodiada al Museu Comarcal de Cervera amb la inscripicó ibèrica “Śigaŕa”; fragments de ceràmica grega –la més preuada en tot el Mediterrani als s. V i IV aC–;  una base de columna d’un imponent monument romà o les inscripcions que certifiquen que l’enclavament ibèric va convertir-se en el municipi romà de Sigarra i que al s. III dC, ja com a Segarra, seguia gaudint  d’un senat  local. Una altra peça de gran valor que també es podrà admirar a l’exposició és la lauda en mosaic que cobria un sepulcre paleocristià: el fragment conservat, recentment restaurat, és excepcional perquè conté una part d’un crismó; en tota Catalunya només se’n coneixen dos més, un a Tarragona i l’altre a Barcelona.

L’organització d’aquesta exposició ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona. També ha tingut la col·laboració de l’Ajuntament dels Prats de Rei, del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona, del Museu Comarcal de Cervera i de l’Agrupació Cultural Sigarra, ànima del Museu Municipal Josep Castellà i Real, dels Prats de Rei.

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “Darreres excavacions en el complex ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà): la descoberta d’un edifici singular de mitjans del s.V aC.”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de març de 2016, 19,00h

Conferenciants: David Asensio i Enriqueta Pons
Moderadora: Maribel Fuertes

Les excavacions arqueològiques en l’assentament ibèric de Mas Castellar de Pontós (1991-2015) han documentat una superposició de tres assentaments urbans amb una estructura arquitectònica diferents. Les dues ocupacions més modernes corresponen a un poblat fortificat de petites dimensions, de caràcter indígena (425-350 aC), i d’un establiment agrari obert de forta influència hel·lenística (350-200 aC). Les darreres excavacions han posat al descobert un edifici exempt d’una arquitectura sòlida, d’acabats molt elaborats i de naturalesa forana. Va ser derruït per un incendi (a finals del s. V aC) i en el seu damunt es va bastir la torre principal de l’esmentat poblat fortificat. Es parlarà dels orígens, evolució i destrucció del nou edifici, i de les manifestacions econòmiques, socials i culturals d’una comunitat limítrofa amb contextos colonials.

Galeria d’imatges |

El jaciment de Mas Castellar de Pontòs ha estat declarat BCIN. Per veure la notícia de premsa cliqueu aquí

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  •  Quin són els resultats de les intervencions portades a terme en el complex ibèric de Mas Castellar des de la seva descoberta i quins en els últims anys?

Des de l’any 1990 que es van iniciar les excavacions sistemàtiques a Mas Castellar, aquestes han pogut documentar un jaciment que es va iniciar al s. VII aC i va perdurar fins a principis del s. II aC. S’han documentat dues agrupacions de sitges, el rebliment de les quals assegura aquesta cronologia sense interrupcions. No obstant això, a nivell de l’habitació, aquesta presenta algunes pauses que s’han de descobrir encara. S’han posat al descobert 3 assentaments urbans molt diferents en construcció i organització de les comunitats establertes. Així podem parlar d’un establiment obert, cases de camp de grans dimensions, de forta influència hel·lenística alternant amb cases domèstiques (s. III aC); un poblat fortificat del tipus comú en el NE de Catalunya (V-IV aC) i en els darrers anys s’ha posat al descobert a sota la torre de defensa del poblat fortificat un edifici senyorial de construcció i mides arquitectòniques modulars i amb varis compartiments, d’estil mediterrani d’influència grega de mitjans del s.V aC. En un sondeig que es va fer l’any passat, de 5 metres de fondària, s’ha documentat 3 ocupacions més, anteriors als coneguts (V-VI aC) que podran explicar a mig termini les causes de l’ocupació i el pas de l’hàbitat de cabanes a la casa urbana a l’Empordà.Read More »

Taula rodona: “Quan les pedres ens parlen. Megalitisme a Catalunya”

El proper dijous 3 de març a les 19,30h tindrà lloc al MAC-Barcelona la taula rodona: “L’art en el megalitisme i les darreres novetats de les estàtues-menhir”, en la qual intervindran Ramon Viñas, investigador emèrit de l’IPHES-URV, i exdirector del Museu Comarcal de la Conca de Barberà i del CIAR Montblanc, Pablo Martínez, arqueòleg del grup de recerca Cipag- UB, director de les excavacions de ca l’Estrada 2004 i Joan López, professor d’arqueologia de la UdL, director de l’excavació de Reguers de Seró.

La taula rodona forma part de les activitats programades a l’entorn de l’exposició: “Quan les pedres ens parlen. Megalitisme a Catalunya”, que s’exhibeix actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc).

A la sessió es parlarà de les darreres troballes en el camp de l’art megalític, amb especial atenció a les darreres descobertes d’estàtues – menhir, i als grups escultòrics que s’han delimitat recentment a Catalunya.

Es recomana confirmar l’assistència al telèfon 934232149 o a macvisites.acdpc@gencat.cat