II Curs d’iniciació a la moneda antiga al MNAC

El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el “II Curs d’iniciació a la moneda antiga”, que tindrà lloc en format virtual els dimarts 2, 9 i 16 de març de 2021 i serà impartit per la Doctora Maria Clua i Mercadal, Adjunta de Conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Aquest Curs d’iniciació a la moneda antiga s’organitza amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat, i s’adreça als estudiants i als interessats en la història, l’arqueologia i la numismàtica encara que no tinguin coneixements específics en la matèria, ja que es tracta d’un curs d’iniciació.

L’objectiu de les sessions és apropar el món de la numismàtica als assistents amb unes nocions bàsiques sobre com llegir i interpretar una moneda. Es partirà de la troballa d’una peça, i de mica en mica s’analitzarà tota la informació continguda en les seves cares. Una primera lectura a nivell físic, per saber què expliquen les imatges i les inscripcions de l’anvers i del revers o en quin metall i tècnica han estat fabricades. Una valoració com a objecte històric, quines han estat les motivacions i circumstàncies que han propiciat l’emissió de la moneda. També s’analitzarà què significa i quines conclusions es poden extreure de la troballa d’una peça en context arqueològic. En darrer lloc, com es classifica i documenta una moneda, quins elements cal destacar i quines eines són necessàries per arribar a la bona definició. Tots aquests coneixements bàsics s’aplicaran a les sèries monetàries d’època antiga presents a la península Ibèrica, monedes gregues, semites, ibèriques i romanes. Un llarg recorregut per la nostra història monetària.  

El curs es realitzarà en línia a través de la plataforma Zoom els dies 2, 9 i 16 de març de 2021.

Les inscripcions i el pagament del curs es poden fer al web del Museu fins al 25 de febrer.

Per a més informació i inscripcions descarregueu-vos el programa en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial”

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat el dimecres 27 de gener de 2021.

Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial

Conferenciants: David Asensio Vilaró, Carlota Celorrio Arpón, Ramon Cardona Colell, Maria Franco Luna, Cristina Garcia Dalmau, Jordi Morer de Llorens, Josep Pou Vallès i Jordi Vallverdú Pastó

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

Tossal de la PletaEl jaciment del Tossal de la Pleta està situat al terme municipal de Belianes (l’Urgell, Lleida). Des de l’any 2010 s’hi han realitzat onze campanyes ininterrompudes d’arqueologia programada, la darrera el setembre del 2020, incloses dins un projecte de recerca titulat “Característiques i evolució del poblament d’època ibèrica (Ilergècia oriental) i època romana a l’Urgell”. Les primeres intervencions arqueològiques (2010-2015), dutes a terme a la part central del turó, posen de manifest l’urbanisme complex d’un assentament de grans dimensions, amb un ventall cronològic que abraça del segle VII aC al segle I aC, amb un moment àlgid al segle III aC. Els darrers treballs (2015-2020) s’han focalitzat en l’obertura i l’excavació d’un nou sector ubicat a la banda est del tossal que posa al descobert un edifici d’època imperial (segles I-II dC). Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb subdivisions internes fonamentada sobre les restes de les estructures ibèriques. A més dels treballs realitzats a la banda est del turó, les excavacions efectuades a la part central del tossal han evidenciat la fase d’ocupació més antiga. En efecte, la troballa de fragments de coberta associats a elements ceràmics corresponents a l’horitzó del bronze final/primera edat del ferro constaten un hàbitat d’aquest moment que, fins ara, només es podia intuir per troballes esporàdiques descontextualitzades.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial”

Us recordem que aquest proper dimecres 27 de gener a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial

Conferenciants: David Asensio Vilaró, Carlota Celorrio Arpón, Ramon Cardona Colell, Maria Franco Luna, Cristina Garcia Dalmau, Jordi Morer de Llorens, Josep Pou Vallès i Jordi Vallverdú Pastó

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

Tossal de la PletaEl jaciment del Tossal de la Pleta està situat al terme municipal de Belianes (l’Urgell, Lleida). Des de l’any 2010 s’hi han realitzat onze campanyes ininterrompudes d’arqueologia programada, la darrera el setembre del 2020, incloses dins un projecte de recerca titulat “Característiques i evolució del poblament d’època ibèrica (Ilergècia oriental) i època romana a l’Urgell”. Les primeres intervencions arqueològiques (2010-2015), dutes a terme a la part central del turó, posen de manifest l’urbanisme complex d’un assentament de grans dimensions, amb un ventall cronològic que abraça del segle VII aC al segle I aC, amb un moment àlgid al segle III aC. Els darrers treballs (2015-2020) s’han focalitzat en l’obertura i l’excavació d’un nou sector ubicat a la banda est del tossal que posa al descobert un edifici d’època imperial (segles I-II dC). Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb subdivisions internes fonamentada sobre les restes de les estructures ibèriques. A més dels treballs realitzats a la banda est del turó, les excavacions efectuades a la part central del tossal han evidenciat la fase d’ocupació més antiga. En efecte, la troballa de fragments de coberta associats a elements ceràmics corresponents a l’horitzó del bronze final/primera edat del ferro constaten un hàbitat d’aquest moment que, fins ara, només es podia intuir per troballes esporàdiques descontextualitzades.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Noves troballes al complex arqueològic ibèric de Mas Castellar, Pontós (Alt Empordà)

Aquest any 2020 s’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques al jaciment de Mas Castellar que han posat al descobert dues troballes de gran importància per al jaciment: una relacionada amb el poblat fortificat, amb una nova entrada a l’oest, i l’altra la troballa d’un nou assentament corresponent al període ibèric antic. Amb aquesta darrera troballa ja són quatre els assentaments urbans que es documenten en el jaciment de Mas Castellar.

Els treballs arqueològics han estat dirigits per l’empresa ROCS, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Pontós, en el marc del Pla de Recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia del període 2018-2021, dins el projecte “El nucli arqueològic del Mas Castellar de Pontós. L’entorn emporità i el rerepaís en època protohistòrica”.

A la zona occidental d’extramurs del poblat fortificat s’ha identificat una nova entrada. Fins ara només se’n coneixia una, la porta sud, de forta pendent i amb certs obstacles que impedirien l’entrada massiva. Aquesta entrada oest també estava flanquejada per la torre de defensa, a l’igual que ho fa amb la porta sud. Estava limitada per la muralla occidental (MR16) de 1,30 m d’amplada i per un altre mur (MR584) d’amplada similar, aquest recentment descobert. Ambdós murs, espoliats d’antic, formaven un passadís ample i obert que limitaria un pati-corredor de més de 13,50 m2 d’espai útil, i amb una llar de foc inclosa. Aquesta nova entrada presenta una pendent no tan forta com l’entrada sud, molt probablement per facilitar la circulació de carretes, com ho demostren les cantonades occidentals de la torre, reforçades per sospedrats (imatge 3).

L’altra troballa correspon a la descoberta d’unes estructures murals que es troben sota el bastió d’avançada del poblat fortificat i també sota les runes de l’edifici senyorial d’influència grega (450-425/400 aC). Sobre les runes de l’edifici senyorial es va construir l’entrada sud del poblat fortificat flanquejada pel bastió i la muralla sud (425-400/375 aC). Les estructures del nou assentament es troben, per tant, dividides en dues parts per la superposició d’aquests dos assentaments: una part es presenta dins el poblat sota el passadís de l’entrada sud, i a uns quants nivells més avall, un dels quals, amb restes d’una activitat metal·lúrgica formava part d’un nivell d’ocupació de l’edifici senyorial. En aquesta zona es documenten unes estructures murals de forma rectangular compartimentada en dues o tres cel·les més aviat petites (imatge 4); a l’altra part es documenta per la cara externa del bastió, al marge atalussat, una estructura mural d’uns 14 metres de llarg, que sembla adjuntaria les estructures de l’altre cantó, encara en estat prematur. L’aspecte, no obstant sembla la d’una cortina mural de tipus defensiu o protector, a la vegada que també forma part d’un esglaó més de la formació elevada del tell-talús, amb la superposició de tres assentaments en un punt estratègic del jaciment (imatge 5).

Aquesta troballa urbana de l’ibèric antic post-colonial (550-450 aC) a Mas Castellar és una notícia molt important per al coneixement de l’ocupació definitiva i sòlida de l’Empordà, i els canvis radicals en l’organització i l’estructura arquitectònica de cadascun dels assentaments no és més que el reflex d’una població amb una dinàmica d’inestabilitat i/o de conflicte pel control social del territori i de la pròpia economia ibera.

Notícia: Enriqueta Pons i Brun

Arriba el 20è Cap de Setmana Ibèric!

Dissabte 3 i diumenge 4 d’octubre se celebrarà la 20a edició del Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers, amb més de 100 activitats gratuïtes per a tots els públics en 25 jaciments ibèrics de Catalunya.

El Cap de Setmana Ibèric està organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya que, mitjançant els jaciments que integren la Ruta dels Ibers, vol impulsar el coneixement d’aquesta civilització. Com cada any, el Cap de Setmana Ibèric proposa fer una immersió en la societat ibèrica des d’un punt de vista diferent: l’artesania, la tecnologia, l’organització social i política, etc. Aquesta nova edició se celebra sota el títol “Productes km 0” i se centrarà a mostrar com la societat ibèrica aprofitava els recursos naturals en la vida quotidiana.

Per a més informació cliqueu aquí

Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada

El proper dissabte 3 d’octubre se celebrarà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona la Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada. La transició entre els períodes del bronze final a la 1era edat del ferro a la Catalunya Central i àrees veïnes. Aquesta jornada està organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central amb la col·laboració del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB.

Aquesta jornada pretén ser una actualització del què des de la primera meitat del segle XX s’ha anomenat “cultura de Merlès”: un grup cultural definit per les seves produccions ceràmiques amb una distribució geogràfica específica i la no coincidència, en principi, amb el registre arqueològic de les grans àrees culturals contemporànies conegudes a Catalunya. Els recents estudis realitzats pel grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB entorn a aquest possible grup cultural, junt amb aportacions d’estudis en àrees properes, han conduït a una revisió molt important del tema, motiu d’aquesta jornada.

Per a més informació, programa de la jornada i inscripcions cliqueu aquí

Es declaren Espai de Protecció Arqueològica els jaciments arqueològics de Can Bonells (Santa Maria de Merlès) i l’Escorxador (Arbeca)

Ambdós jaciments han estat declarats Espai de Protecció Arqueològica, mitjançant resolució de la Consellera de Cultura, durant aquests mesos d’estiu en els que el Departament de Cultura ha continuat treballant malgrat la crisi provocada per la pandèmia de la COVID.

El jaciment de Can Bonells (Santa Maria de Merlès, Berguedà), declarat amb data 29 de juliol de 2020, es tracta d’un petit assentament rural d’època ibèrica. Es troba en una zona planera, al nord-oest d’un gran camp de conreu, molt proper a la riera de Merlès, amb una clara realitat d’explotació del territori i dels recursos. Perduren diversos espais (hàbitat, emmagatzematge i estabulació), llars de foc, un possible forn, quatre sitges i altres elements. L’assentament s’ha de dividir en dues fases cronològiques clares. Una primera fase, millor conservada, mostra un conjunt urbà complex, així com una cultura material rica, amb una cronologia dels segles V i IV aC (ibèric antic). La segona fase és de difícil adscripció cronològica, però per la presència d’alguns elements ceràmics i de la continuïtat de l’hàbitat, superant els límits antics, s’hauria de situar durant el segle III aC. (ibèric ple). Aquest conjunt és un excel·lent exemple del poblament rural dispers d’aquest període a l’interior de Catalunya.

El jaciment de l’Escorxador (Arbeca, Garrigues), declarat amb data 17 de setembre de 2020, es tracta d’una instal·lació d’explotació agropecuària romana, que podria ser tipus vil·la romana. Tindria els seus orígens en algun moment del segle I aC i assoliria un moment intens de vida entre els segles I-III dC. Aquest jaciment engloba part d’un camp i part d’una zona del nucli local d’Arbeca no urbanitzada. Les restes visibles conservades es localitzen a l’oest del camí de Tàrrega, a una cota lleugerament més elevada i seccionades per la seva construcció. Els materials en superfície apareixen a banda i banda del camí i, preferentment, en els camps de conreu situats al nord-est. Es tracta d’un conjunt format per diverses estructures entre les que s’observen una cantonada amb blocs escairats d’una possible conducció, un mur est/oest seccionat i un paviment d’opus signinum parcialment destruït.

Amb aquestes dues declaracions, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 80 expedients de declaració d’EPA.  

Sortides matinals a l’excavació arqueològica del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús

Recinte defensiu d’època republicana annexat a la muralla.

Els propers dimecres 15 i 22 de juliol de 9,30 a 13 hores, el Museu de Granollers ha programat unes sortides matinals a l’excavació arqueològica del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental), guiada per l’arqueòleg Marc Guàrdia.


Al poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús hi ha les restes arqueològiques ben conservades d’un important poblat ibèric fortificat ubicat al cim i els vessants del puig, amb una posició estratègica ideal tant pel seu difícil accés com per la visió privilegiada de la plana vallesana que ofereix l’indret.

Les excavacions que s’hi han realitzat han posat al descobert seva imponent fortificació. Al llarg del segle V aC es bastí en aquest turó una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. La fortificació estava protegida per nombroses torres que conferien al lloc unes característiques defensives espectaculars.  Malgrat tot, el poblat fou abandonat definitivament a mitjan segle I aC i el poblament, ja romanitzat, es desplaçà a la plana.

 Altre aspecte significatiu d’aquest jaciment és la gran probabilitat d’identificació amb la desapareguda ciutat de Lauro, ja que se sap que a l’indret hi havia una ciutat on s’encunyava moneda ibèrica des de mitjan segle II aC. El topònim de Llerona, derivat de Lauro, n’és un altre indici i, tenint en compte la gran quantitat de monedes trobades a la zona, com ara el tresor de Cànoves amb la majoria de monedes de Lauro, així com per la referència a les fonts històriques, tot sembla indicar que el jaciment te un alt potencial per ser identificat amb la ciutat perduda de Lauro.

Cal inscripció prèvia al telèfon: 93 842 68 40 o al correu electrònic: museu@granollers.cat

Període de preinscripcions 2020-2021 al màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-UAB-ICAC)

Fins a finals de juliol continua obert el període de preinscripció del curs 2020-2021 al màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica, que imparteixen conjuntament la URV, la UAB i l’ICAC, amb només 20 places disponibles. És l’únic màster en arqueologia clàssica d’aquestes característiques en l’estat espanyol i oferta la doble vessant de recerca i professionalització.

El màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica ofereix una formació metodològica, tecnològica i avançada en les principals línies de recerca en arqueologia protohistòrica, grecoromana i de l’antiguitat tardana, centrades en els estudis de les societats mediterrànies antigues.

El programa compta amb tres línies prioritàries d’aprofundiment:

  • Arqueologia del paisatge i estudis de territori
  • Arqueologia de l’arquitectura antiga, ciutats i assentaments
  • Arqueologia de la cultura material i les produccions artístiques

A més de la formació acadèmica teòrica, es potencia també l’aprofundiment en les tècniques de laboratori i en els recursos informàtics. El caràcter interinstitucional del màster permet als i les alumnes accedir a diverses perspectives teòriques i pràctiques de l’arqueologia, en un entorn d’aprenentatge dinàmic i divers en què es pot familiaritzar amb la professió.

El màster contempla la possibilitat de fer un conveni Erasmus internacional i permet accedir a diferents programes de beques. En particular, l’ICAC ofereix anualment el Programa d’Iniciació a la Recerca, amb què els i les estudiants de segon curs poden introduir-se al món de la recerca arqueològica col·laborant amb els equips de recerca del centre.

La participació de l’ICAC en el màster ofereix també l’oportunitat de conèixer de prop un centre de recerca, formar part de treballs de camp, fer pràctiques i iniciar-se en la investigació a través de l’accés al Doctorat en Arqueologia Clàssica.

  • Les preinscripcions es realitzen a la secretaria de la Facultat de Lletres de la URV. Cliqueu a l’enllaç

Declaració d’EPA del conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell)

El passat 17 de gener la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica, el primer de 2020, el conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta, al terme municipal de Belianes (Urgell).

El jaciment arqueològic del Tossal de la Pleta va ser descrit per primera vegada l’any 1889 per Pleyan de Porta. Posteriorment, durant el segle XX, primer de la mà de Ramon Boleda i després per altres autors se citen les restes arqueològiques en diversos articles i llibres. No va ser fins l’any 1993 quan la Universitat de Lleida inicia un projecte de recerca del jaciment dels Vilars (Arbeca, Garrigues). A conseqüència d’aquest estudi, a partir d’una prospecció per conèixer el territori més immediat, s’identifica la Pleta (Belianes) que, a diferència dels altres registres, presenta una ocupació continuada des de l’edat del ferro fins a època romana.

A partir de l’any 2010 i fins a l’actualitat, l’equip dirigit per Ramon Cardona Colell, Jordi Pou Vallès, entre d’altres, ha realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques al jaciment del Tossal de la Pleta, dins del projecte “Economia i evolució del poblament ibèric a les valls dels rius Corb, Ondara i Sió: Excavació del poblat ibèric del Tossal de la Pleta, Belianes, Urgell”.

Així les evidències recuperades en les excavacions dels anys 2010 a 2018 ens mostren una part de l’urbanisme del poblat, amb diversos barris articulats a partir de carrers, així com la presència d’una gran cisterna en la zona central. En el transcurs dels treballs s’ha pogut identificar la superposició de fases gràcies a la cultura material i a les evidències estructurals. De la darrera fase en destaca el barri nord de la zona central, de clara tradició romana o itàlica. Amb relació a les darreres campanyes d’excavació s’ha localitzat un nou barri a l’extrem est del tossal que resta encara en estudi.

Un cop analitzades les restes constructives i materials, es va establir una cronologia que queda emmarcada entre els segles V aC i entorn del segle I aC, amb una fase de substrat precedent (s. VII aC). Així la Pleta presenta un poblament intens durant tota l’època ibèrica i fins a un moment avançat d’implantació romà-republicà.

Tot i els treballs arqueològics desenvolupats en el jaciment, ha estat excavat parcialment ja que les restes són molt extenses. Amb les dades disponibles l’assentament s’interpreta com un oppida o poblat d’època ibèrica, de primer ordre en l’àrea ilergeta, amb una fase de finals d’època romanorepublicana i possiblement com un castellum de control d’aquesta àrea.