Arriba el 20è Cap de Setmana Ibèric!

Dissabte 3 i diumenge 4 d’octubre se celebrarà la 20a edició del Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers, amb més de 100 activitats gratuïtes per a tots els públics en 25 jaciments ibèrics de Catalunya.

El Cap de Setmana Ibèric està organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya que, mitjançant els jaciments que integren la Ruta dels Ibers, vol impulsar el coneixement d’aquesta civilització. Com cada any, el Cap de Setmana Ibèric proposa fer una immersió en la societat ibèrica des d’un punt de vista diferent: l’artesania, la tecnologia, l’organització social i política, etc. Aquesta nova edició se celebra sota el títol “Productes km 0” i se centrarà a mostrar com la societat ibèrica aprofitava els recursos naturals en la vida quotidiana.

Per a més informació cliqueu aquí

Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada

El proper dissabte 3 d’octubre se celebrarà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona la Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada. La transició entre els períodes del bronze final a la 1era edat del ferro a la Catalunya Central i àrees veïnes. Aquesta jornada està organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central amb la col·laboració del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB.

Aquesta jornada pretén ser una actualització del què des de la primera meitat del segle XX s’ha anomenat “cultura de Merlès”: un grup cultural definit per les seves produccions ceràmiques amb una distribució geogràfica específica i la no coincidència, en principi, amb el registre arqueològic de les grans àrees culturals contemporànies conegudes a Catalunya. Els recents estudis realitzats pel grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB entorn a aquest possible grup cultural, junt amb aportacions d’estudis en àrees properes, han conduït a una revisió molt important del tema, motiu d’aquesta jornada.

Per a més informació, programa de la jornada i inscripcions cliqueu aquí

Es declaren Espai de Protecció Arqueològica els jaciments arqueològics de Can Bonells (Santa Maria de Merlès) i l’Escorxador (Arbeca)

Ambdós jaciments han estat declarats Espai de Protecció Arqueològica, mitjançant resolució de la Consellera de Cultura, durant aquests mesos d’estiu en els que el Departament de Cultura ha continuat treballant malgrat la crisi provocada per la pandèmia de la COVID.

El jaciment de Can Bonells (Santa Maria de Merlès, Berguedà), declarat amb data 29 de juliol de 2020, es tracta d’un petit assentament rural d’època ibèrica. Es troba en una zona planera, al nord-oest d’un gran camp de conreu, molt proper a la riera de Merlès, amb una clara realitat d’explotació del territori i dels recursos. Perduren diversos espais (hàbitat, emmagatzematge i estabulació), llars de foc, un possible forn, quatre sitges i altres elements. L’assentament s’ha de dividir en dues fases cronològiques clares. Una primera fase, millor conservada, mostra un conjunt urbà complex, així com una cultura material rica, amb una cronologia dels segles V i IV aC (ibèric antic). La segona fase és de difícil adscripció cronològica, però per la presència d’alguns elements ceràmics i de la continuïtat de l’hàbitat, superant els límits antics, s’hauria de situar durant el segle III aC. (ibèric ple). Aquest conjunt és un excel·lent exemple del poblament rural dispers d’aquest període a l’interior de Catalunya.

El jaciment de l’Escorxador (Arbeca, Garrigues), declarat amb data 17 de setembre de 2020, es tracta d’una instal·lació d’explotació agropecuària romana, que podria ser tipus vil·la romana. Tindria els seus orígens en algun moment del segle I aC i assoliria un moment intens de vida entre els segles I-III dC. Aquest jaciment engloba part d’un camp i part d’una zona del nucli local d’Arbeca no urbanitzada. Les restes visibles conservades es localitzen a l’oest del camí de Tàrrega, a una cota lleugerament més elevada i seccionades per la seva construcció. Els materials en superfície apareixen a banda i banda del camí i, preferentment, en els camps de conreu situats al nord-est. Es tracta d’un conjunt format per diverses estructures entre les que s’observen una cantonada amb blocs escairats d’una possible conducció, un mur est/oest seccionat i un paviment d’opus signinum parcialment destruït.

Amb aquestes dues declaracions, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 80 expedients de declaració d’EPA.  

Sortides matinals a l’excavació arqueològica del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús

Recinte defensiu d’època republicana annexat a la muralla.

Els propers dimecres 15 i 22 de juliol de 9,30 a 13 hores, el Museu de Granollers ha programat unes sortides matinals a l’excavació arqueològica del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental), guiada per l’arqueòleg Marc Guàrdia.


Al poblat Ibèric del Puig del Castell de Samalús hi ha les restes arqueològiques ben conservades d’un important poblat ibèric fortificat ubicat al cim i els vessants del puig, amb una posició estratègica ideal tant pel seu difícil accés com per la visió privilegiada de la plana vallesana que ofereix l’indret.

Les excavacions que s’hi han realitzat han posat al descobert seva imponent fortificació. Al llarg del segle V aC es bastí en aquest turó una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. La fortificació estava protegida per nombroses torres que conferien al lloc unes característiques defensives espectaculars.  Malgrat tot, el poblat fou abandonat definitivament a mitjan segle I aC i el poblament, ja romanitzat, es desplaçà a la plana.

 Altre aspecte significatiu d’aquest jaciment és la gran probabilitat d’identificació amb la desapareguda ciutat de Lauro, ja que se sap que a l’indret hi havia una ciutat on s’encunyava moneda ibèrica des de mitjan segle II aC. El topònim de Llerona, derivat de Lauro, n’és un altre indici i, tenint en compte la gran quantitat de monedes trobades a la zona, com ara el tresor de Cànoves amb la majoria de monedes de Lauro, així com per la referència a les fonts històriques, tot sembla indicar que el jaciment te un alt potencial per ser identificat amb la ciutat perduda de Lauro.

Cal inscripció prèvia al telèfon: 93 842 68 40 o al correu electrònic: museu@granollers.cat

Període de preinscripcions 2020-2021 al màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-UAB-ICAC)

Fins a finals de juliol continua obert el període de preinscripció del curs 2020-2021 al màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica, que imparteixen conjuntament la URV, la UAB i l’ICAC, amb només 20 places disponibles. És l’únic màster en arqueologia clàssica d’aquestes característiques en l’estat espanyol i oferta la doble vessant de recerca i professionalització.

El màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica ofereix una formació metodològica, tecnològica i avançada en les principals línies de recerca en arqueologia protohistòrica, grecoromana i de l’antiguitat tardana, centrades en els estudis de les societats mediterrànies antigues.

El programa compta amb tres línies prioritàries d’aprofundiment:

  • Arqueologia del paisatge i estudis de territori
  • Arqueologia de l’arquitectura antiga, ciutats i assentaments
  • Arqueologia de la cultura material i les produccions artístiques

A més de la formació acadèmica teòrica, es potencia també l’aprofundiment en les tècniques de laboratori i en els recursos informàtics. El caràcter interinstitucional del màster permet als i les alumnes accedir a diverses perspectives teòriques i pràctiques de l’arqueologia, en un entorn d’aprenentatge dinàmic i divers en què es pot familiaritzar amb la professió.

El màster contempla la possibilitat de fer un conveni Erasmus internacional i permet accedir a diferents programes de beques. En particular, l’ICAC ofereix anualment el Programa d’Iniciació a la Recerca, amb què els i les estudiants de segon curs poden introduir-se al món de la recerca arqueològica col·laborant amb els equips de recerca del centre.

La participació de l’ICAC en el màster ofereix també l’oportunitat de conèixer de prop un centre de recerca, formar part de treballs de camp, fer pràctiques i iniciar-se en la investigació a través de l’accés al Doctorat en Arqueologia Clàssica.

  • Les preinscripcions es realitzen a la secretaria de la Facultat de Lletres de la URV. Cliqueu a l’enllaç

Declaració d’EPA del conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell)

El passat 17 de gener la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica, el primer de 2020, el conjunt arqueològic del Tossal de la Pleta, al terme municipal de Belianes (Urgell).

El jaciment arqueològic del Tossal de la Pleta va ser descrit per primera vegada l’any 1889 per Pleyan de Porta. Posteriorment, durant el segle XX, primer de la mà de Ramon Boleda i després per altres autors se citen les restes arqueològiques en diversos articles i llibres. No va ser fins l’any 1993 quan la Universitat de Lleida inicia un projecte de recerca del jaciment dels Vilars (Arbeca, Garrigues). A conseqüència d’aquest estudi, a partir d’una prospecció per conèixer el territori més immediat, s’identifica la Pleta (Belianes) que, a diferència dels altres registres, presenta una ocupació continuada des de l’edat del ferro fins a època romana.

A partir de l’any 2010 i fins a l’actualitat, l’equip dirigit per Ramon Cardona Colell, Jordi Pou Vallès, entre d’altres, ha realitzat diverses campanyes d’excavacions arqueològiques al jaciment del Tossal de la Pleta, dins del projecte “Economia i evolució del poblament ibèric a les valls dels rius Corb, Ondara i Sió: Excavació del poblat ibèric del Tossal de la Pleta, Belianes, Urgell”.

Així les evidències recuperades en les excavacions dels anys 2010 a 2018 ens mostren una part de l’urbanisme del poblat, amb diversos barris articulats a partir de carrers, així com la presència d’una gran cisterna en la zona central. En el transcurs dels treballs s’ha pogut identificar la superposició de fases gràcies a la cultura material i a les evidències estructurals. De la darrera fase en destaca el barri nord de la zona central, de clara tradició romana o itàlica. Amb relació a les darreres campanyes d’excavació s’ha localitzat un nou barri a l’extrem est del tossal que resta encara en estudi.

Un cop analitzades les restes constructives i materials, es va establir una cronologia que queda emmarcada entre els segles V aC i entorn del segle I aC, amb una fase de substrat precedent (s. VII aC). Així la Pleta presenta un poblament intens durant tota l’època ibèrica i fins a un moment avançat d’implantació romà-republicà.

Tot i els treballs arqueològics desenvolupats en el jaciment, ha estat excavat parcialment ja que les restes són molt extenses. Amb les dades disponibles l’assentament s’interpreta com un oppida o poblat d’època ibèrica, de primer ordre en l’àrea ilergeta, amb una fase de finals d’època romanorepublicana i possiblement com un castellum de control d’aquesta àrea.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics”

Conferència: El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de febrer de 2020, 19,00 hores

Conferenciants: Jordi Morera, Adrià Cubo i Tatiana Piza
Moderadora: Imma Teixell

El proper dimecres dia 5 de febrer de 2020, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “El jaciment de Vilardida: de l’hàbitat de l’ibèric final a la vil·la romana tardoantiga. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Durant els darrers anys s’ha estat realitzant l’excavació arqueològica del jaciment de Vilardida, ubicat en el llogarret homònim, un nucli a cavall entre els municipis de Monferri i Vila-rodona, a la comarca de l’Alt Camp. La intervenció s’ha realitzat en el marc de la millora de la carretera C-51 al seu pas per aquestes poblacions, en una extensió propera al quilòmetre. L’indret ja havia estat localitzat a partir de diferents campanyes de prospeccions i sondejos, efectuades entre 1998 i 2011, però se’n desconeixia el seu abast real. A partir de la delimitació iniciada a l’abril de 2017 es van poder identificar quatre zones amb restes arqueològiques: d’est a oest, es tractava d’un camí, amb un origen que per la historiografia es podia remuntar a l’època romana; una necròpolis tardoantiga; un hàbitat ibèric amb perduració als primers segles altimperials; i finalment, les restes d’una vil·la tardoantiga. Les excavacions posteriors van determinar que els diferents sectors corresponien a un mateix assentament que des de les etapes ibèriques havia anat evolucionant al llarg del període romà. Finalment, la localització de dos enterraments dipositats seguint el ritual islàmic, relaciona l’hàbitat tardoromà amb els primers segles altmedievals.



Seguidament, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • Quina importància té el jaciment de Vilardida dins el territori?

El jaciment de Vilardida era conegut des dels anys 40 del segle XX, degut a la recuperació de materials en superfície. Tanmateix, en els darrers 20 anys, i en el marc del projecte de millora de la carretera C51, s’havien realitzat diferents prospeccions i sondejos arqueològics que indicaven la presència de restes conservades al subsòl. Amb l’excavació realitzada hem pogut excavar i conèrixer questes restes, i veure que es tracta d’un assentament amb ocupació continuada des d’època republicana fins a la tardoantiguitat, als segles VII-VIII. Una ocupació que segurament s’explica i s’entén a partir de la seva situació geogràfica en el nus de comunicacions que formen el riu Gaià d’una banda, i la via històrica que enllaçava Barcino i Ilerda

  • Quina informació heu aconseguit amb l’excavació arqueològica?

Com dèiem, la intervenció ha posat a la llum un hàbitat que des de l’ibèric final va evolucionant fins a l’etapa andalusina. D’aquest llarg període, les fases que més i millor hem pogut estudiar són les baiximperials i tardoantigues (segles IV-VIII), amb la documentació d’una zona productiva i residencial, la localització de diferents hàbitats domèstics semienterrats, dels segles VI-VII, i una necròpolis amb una quarantena d’individus dels segles VII-VIII

  • A nivell antropològic, què ens pot aportar l’estudi de les restes recuperades a Vilardida?

Els treballs antropològics realitzats al jaciment de Vilardida han permès un primer acostament a la interpretació de l’evolució històrica i antropològica de la població de la zona. Al llarg de les intervencions realitzades, s’ha identificat un conjunt funerari molt complex, conformat per poblacions diferenciades, algunes d’elles coetànies en el temps. L’anàlisi dels diferents caràcters antropològics evidencia un context econòmic i social basat en l’explotació agrícola, dut  a terme per un grup poblacional autòcton, però també per un conjunt d’esclaus, els quals presenten diferències  tant físiques (biològiques i relacionades amb el desenvolupament del treball o en les condicions de vida), com en el context funerari.

  • És un jaciment esgotat? Es continuarà la recerca pels propers anys?

L’excavació s’ha centrat en aquelles zones afectades per la futura carretera, i en aquest sentit hem estat condicionats per l’obra a realitzar. Tanmateix, la intervenció va evidenciar que les restes de la vil·la de Vilardida s’escampen pels camps limítrofs, i sobretot pel nucli poblacional de l’actual Vilardida. Per tant, és possible que en un futur puguin aparèixer novetats en referència a aquest assentament

Noves incorporacions a les declaracions d’Espai de Protecció Arqueològic

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat dues noves declaracions d’espai de protecció arqueològic els últims mesos de 2019. Es tracta dels jaciments del Serrat dels Moros de la Codina (Pinell de Solsonès, Solsonès), declarat per resolució de la Consellera de Cultura el 26 de novembre, i la vil·la romana de Sant Pelegrí  (Biosca, Segarra), declarat el dia 12 de desembre. Amb aquestes dues declaracions es tanca l’any 2019 amb un total de 9 EPA declarats.

El jaciment de Serrat dels Moros de la Codina és un excel·lent exemple de l’ocupació i reocupació dels espais en diversos moments històrics, especialment en època ibèrica, romana i medieval, vinculats al control de les vies de comunicació i, en extensió, del propi territori. Aquesta organització i control espacial, representa la consolidació de la iberització de la zona i de la primera implantació militar del període romà, així com l’assentament medieval del Castell de Miralles, que demostra la important ubicació estratègica d’aquest indret.

Pel que fa a la vil.la romana de Sant Pelegrí, els treballs arqueològics que es van realitzar durant les obres de construcció de la carretera, van permetre recuperar la pars rustica de la vil·la, però també restes de les termes de la propietat (pars urbana). La cronologia dels materials ha permès establir una ocupació des de l’època romana republicana fins al baix Imperi, així com un període tardà (segles II aC – VIII dC).

Aquests 9 expedients d’espai de protecció arqueològica declarats al llarg del 2019 se sumen al total 77 expedients repartits per tota Catalunya.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “Projecte Almenara 2015-2019: recerca i recuperació patrimonial d’una necròpolis tumulària de la primera edat del ferro (s. VIII-VI a. de la n. e.) (Almenara Alta, Agramunt, Urgell)”

Conferència: Projecte Almenara 2015-2019: recerca i recuperació patrimonial d’una necròpolis tumulària de la primera edat del ferro (s. VIII-VI a. de la n. e.) (Almenara Alta, Agramunt, Urgell)

Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de desembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Núria Armentano, Òscar Escala i Andreu Moya
Moderador: Josep Gallart

La necròpolis tumulària d’Almenara, excavada per primera vegada per Joan Maluquer de Motes l’any 1968, va restar abandonada durant més de 45 anys al llarg dels quals el deteriorament de les restes arqueològiques n’amenaçava la conservació. L’any 2015 va néixer el projecte Almenara, un programa de llarg abast concebut com una actuació integral que contempla l’excavació, la recerca, la difusió i la consolidació i restauració de les estructures arqueològiques del jaciment. Després de cinc campanyes d’excavació i dues de restauració, s’ha posat de manifest un gran potencial científic i patrimonial, amb novetats en relació a l’arquitectura tumulària i al ritual funerari, l’extensió i l’organització del jaciment. La necròpolis aporta dades inèdites que complementen el registre conegut sobre les necròpolis de túmuls plans de la plana occidental catalana.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada.

  • El jaciment d’Almenara és un vell conegut. Com se’n produí el descobriment?

La necròpolis tumulària d’Almenara va ser descoberta fortuïtament en 1968 arran d’uns treballs agrícoles. Aquell mateix any, el professor Joan Maluquer de Motes va dur a terme una petita intervenció en la qual va excavar vuit túmuls plans de la primera edat del ferro. Maluquer va publicar els resultats de l’actuació l’any 1973. En l’article manifestava que la necròpolis probablement era més extensa i que devia haver més estructures amagades sota el subsòl. Almenara s’esmenta en les síntesis recents sobre el món funerari de la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica, tot i que des de 1968 no havia estat objecte de noves excavacions i el registre arqueològic era limitat.

  • Com sorgeix el Projecte Almenara?

L’any 2015 l’Ajuntament d’Agramunt va voler intervenir a la necròpolis per recuperar les estructures excavades a finals dels seixanta i fer visitable el jaciment. En aquesta primera intervenció vam constatar-ne la gran potencialitat. Així naixia el Projecte Almenara, de la mà d’un equip interdisciplinar de professionals, tant del camp de l’arqueologia i l’antropologia com de la restauració i conservació de béns culturals, amb vincles amb diversos centres de recerca. Des de l’inici, les actuacions comptaven amb el suport i la implicació de l’Ajuntament d’Agramunt i, des de l’any 2018, el jaciment d’Almenara s’integrà en el projecte “La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: gènesi, identitat i heterogeneïtat de l’ethnos ilerget”, coordinat pel professor Joan B. López des del Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida. Aquest projecte forma part dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021 finançats pel Departament de Cultura (CLT009/18/00039).

Fins al moment, s’han realitzat cinc campanyes d’excavacions amb la participació de llicenciats i estudiants d’arqueologia i veïns d’Agramunt i de pobles propers. Paral·lelament, els anys 2015 i 2017 s’hi han realitzat dues actuacions de consolidació i restauració que han comptat amb l’ajut econòmic de la Generalitat de Catalunya, les quals han permès intervenir en diversos túmuls i iniciar l’adequació dels espais entre túmuls.

  • Quines han estat les principals aportacions de les intervencions realitzades?

Les actuacions han posat en evidència la rellevància del jaciment, tant a nivell arqueològic com patrimonial. Les principals aportacions van des de l’augment de l’extensió coneguda de la necròpolis i del nombre de túmuls identificats i excavats, passant per les novetats en relació a l’arquitectura tumulària i a les pràctiques rituals, fins a documentar indicis de l’organització espacial de la necròpolis i, puntualment, de l’evolució diacrònica.

  • A nivell antropològic, què ens pot aportar l’estudi de les restes recuperades a Almenara?

La localització de restes òssies a l’entorn de les urnes i a l’interior de les urnes sempre és un repte per a l’antropologia. El material recuperat d’aquests contextos és molt limitat i es troba molt alterat. Per tant el seu estudi al laboratori sobretot és una oportunitat per intentar conèixer, més que les característiques de la població i dels individus enterrats, el gest i les pràctiques funeràries que aquests havien realitzat. L’estudi antropològic de les restes intentarà reconèixer el nombre mínim d’individus que corresponen els fragments de cada urna, la representació esquelètica, la temperatura a la qual va ser sotmès el cos i si s’observen tractaments post-incinerals en les restes.

“Benvinguts a casa”, activitats pel 19è Cap de Setmana Ibèric a Darró (Vilanova i la Geltrú)

Els dies 4, 5 i 6 d’octubre, amb ocasió del 19è Cap de Setmana Ibèric a Darró, s’han programat visites a les cases del poblat i el taller participatiu “Construeix com un iber” a la part ibèrica del jaciment de Darró (Vilanova i la Geltrú), gestionat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

Els dies 4, 5 i 6 d’octubre, amb ocasió del 19è Cap de Setmana Ibèric a Darró, s’han programat visites a les cases del poblat i el taller participatiu “Construeix com un iber” a la part ibèrica del jaciment de Darró (Vilanova i la Geltrú), gestionat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

El taller “Construeix com un iber”, que es durà a terme de forma complementaria a les visites, té com a objectiu mostrar la forma de construir d’una forma participativa a persones de totes les edats.

A les visites s’explicaran de forma detallada les cases, amb tot un seguit de repliques i complements que facin més senzilla, entenedora i acollidora per als assistents.

  • Activitat gratuïta, adreçada a tots els públics
  • Contacte: 687 917 009