Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)”

Us presentem el vídeo de la quinzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 16 de novembre.

L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)

Conferenciants: Natàlia Alonso Martínez i Andreu Moya i Garra

Moderador: Emili Junyent

El poblat de Gebut (Soses, Segrià) va ser excavat a inicis dels anys quaranta i durant decennis ha estat abandonat i ha patit una degradació sistemàtica. Tot i que l’any 1987 es va realitzar una primera intervenció de documentació, no va ser fins al 2017 que va iniciar-se un projecte de recerca i de recuperació patrimonial del jaciment gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida (UdL). A partir del 2018 les intervencions s’han realitzat en el marc del projecte quadriennal CLT009/18/00039 «La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget», liderat pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL. Els resultats d’aquestes intervencions han modificat la visió que hi havia de Gebut com un simple oppidum de l’ibèric ple i aporten noves dades que enriqueixen el seu valor científic i patrimonial. Entre elles destaquen: el descobriment d’una muralla torrejada de la primera edat del ferro, l’existència d’un espai d’hàbitat anterior a la construcció d’aquest primer sistema defensiu (possiblement també de la primera edat del ferro), la datació de l’amortització de la cisterna en l’ibèric antic, la constatació de l’existència d’un fossat d’època ibèrica que funcionaria amb la muralla i diverses torres, i el descobriment d’una ampliació del poblat cap al nord, en funcionament durant el segle III a. de la n. e., els canvis en la xarxa viària i la troballa d’un espai de producció possiblement de vi, de característiques insòlites dins del món ibèric català.

Es confirma la troballa d’un santuari del segle VI aC a la ciutat grega d’Emporion

Els darrers treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion han fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota.

D’ençà del dia 10 d’octubre i fins al 18 de novembre, un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries (MAC-Empúries) ha reprès els treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion. Aquesta intervenció, que s’ha portat a terme en col·laboració amb l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid (DAI), s’inclou dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La intervenció arqueològica ara en curs, que a la pràctica és una continuació de les actuacions fetes en aquest sector des de l’any 2018, ha permès recuperar definitivament la topografia antiga d’aquest sector de la ciutat grega, avançar en el coneixement de l’evolució de l’urbanisme, conèixer la morfologia de les edificacions i, finalment, entendre també la connexió de la ciutat amb el port, que era l’eix principal de la seva economia i l’element de connexió amb altres regions mediterrànies de la península Ibèrica i de l’actual Itàlia central i meridional, Sicília, Grècia i Turquia.

Els treballs han comportat també la documentació i el desmuntatge de diverses estructures construïdes entre els segles XVII-XVIII, moment en el qual es bastí un convent de monjos servites damunt de la ciutat grega, com ara una antiga rampa que comunicava l’església i la part central del convent amb la zona de les hortes i una petita zona artesanal dedicada a la fabricació de materials constructius.

L’eliminació d’aquestes estructures ha fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari situat en aquest punt de connexió entre el recinte urbà i l’àrea portuària, possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota. Les dades arqueològiques confirmen que aquest santuari es va començar a definir durant la segona meitat del segle VI aC, de forma paral·lela a la configuració del nucli urbà de la Neàpolis, i que amb diverses reformes i ampliacions posteriors va perdurar fins com a mínim el segle III aC. D’entre les evidències d’aquest espai de culte en coneixem la troballa de diversos vasos i objectes de caràcter ritual, sovint enterrats en pous o forats de caràcter votiu, continuant així les pautes i costums documentades també en altres ciutats gregues. Les troballes fetes en aquesta darrera campanya, un dipòsit cultual amb petits craters i gerretes, permeten constatar que el santuari va continuar en ús fins a una etapa més tardana fins ara desconeguda, arribant com a mínim al segle III aC.

Per a més informació consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)”

Us recordem que aquest proper dimecres 16 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la quinzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

L’oppidum de Gebut (Soses, Segrià): resultats d’un nou projecte de recerca (campanyes 2017-2021)

Conferenciants: Natàlia Alonso Martínez i Andreu Moya i Garra

Moderador: Emili Junyent

El poblat de Gebut (Soses, Segrià) va ser excavat a inicis dels anys quaranta i durant decennis ha estat abandonat i ha patit una degradació sistemàtica. Tot i que l’any 1987 es va realitzar una primera intervenció de documentació, no va ser fins al 2017 que va iniciar-se un projecte de recerca i de recuperació patrimonial del jaciment gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida (UdL). A partir del 2018 les intervencions s’han realitzat en el marc del projecte quadriennal CLT009/18/00039 «La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget», liderat pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL. Els resultats d’aquestes intervencions han modificat la visió que hi havia de Gebut com un simple oppidum de l’ibèric ple i aporten noves dades que enriqueixen el seu valor científic i patrimonial. Entre elles destaquen: el descobriment d’una muralla torrejada de la primera edat del ferro, l’existència d’un espai d’hàbitat anterior a la construcció d’aquest primer sistema defensiu (possiblement també de la primera edat del ferro), la datació de l’amortització de la cisterna en l’ibèric antic, la constatació de l’existència d’un fossat d’època ibèrica que funcionaria amb la muralla i diverses torres, i el descobriment d’una ampliació del poblat cap al nord, en funcionament durant el segle III a. de la n. e., els canvis en la xarxa viària i la troballa d’un espai de producció possiblement de vi, de característiques insòlites dins del món ibèric català.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

22è Cap de Setmana Ibèric

El cap de setmana de l’1 i 2 d’octubre de 2022 se celebrarà el 22è Cap de Setmana Ibèric, un esdeveniment organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya amb activitats gratuïtes per a totes les edats en els principals jaciments ibèrics de Catalunya.

Com cada any pel primer cap de setmana d’octubre es presenta una gran oportunitat per conèixer com era la gent de les nostres terres fa 2.200 anys. El Cap de Setmana Ibèric és l’esdeveniment anual de la Ruta dels Ibers més important i que atrau més visitants als jaciments ibèrics de tot Catalunya.

Una festa que retorna a la vida els vestigis de fa més de 2.000 anys, oferint un gran ventall d’activitats al voltant de la cultura ibèrica: visites guiades, visites teatralitzades, tallers, reconstruccions històriques, tasts de menjars i de begudes… una varietat d’opcions per tots els gustos i públics!

Cada any s’escull un tema sobre el qual se centrarà aquesta gran festa. Aquest 22è Cap de Setmana Ibèric es dedicarà a l’enigma de la llengua ibèrica. Us convidem a aprendre tot el que s’ha descobert fins ara entorn aquest fascinant aspecte de la cultura ibèrica, l’escriptura, desenvolupada a partir del segle V aC, la qual continua sent una gran incògnita sense resoldre: la podem llegir, però no sabem què signifiquen les seves paraules.

Per a més informació i consulta del programa accediu a la web de Ruta del Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)”

Us presentem el vídeo de la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 6 d’abril.

Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)

Conferenciants: Mikel Soberón Rodríguez i Clara Forn Perramon

Moderadora: Pepita Padrós i Martí

Mausoleu f. IV-1ª m V dC. Fotografia: Ruben Ramirez

Des de ja fa uns anys diverses intervencions arqueològiques han anat posant en evidència l’interès i la riquesa que el suburbium occidental de Baetulo ofereix per a la comprensió de l’evolució de la ciutat i del territori badaloní. Aquesta conferència se centra en una d’aquestes actuacions. Entre l’agost de 2019 i el març de 2020, es va dur a terme l’excavació del solar del número ú del carrer Coll i Pujol de Badalona. Les restes documentades van assolir un ampli ventall cronològic des de les darreries del segle V aC fins el VI dC. Encara que no de manera contínua al llarg de tot el període, el principal element que va articular aquest espai va ser un eix viari sota la forma d’un camí o via, amb bona part de les seves característiques més clàssiques. A banda i banda d’aquest eix es van localitzar unes petites instal·lacions d’època ibèrica, un destacat conjunt de tallers metal·lúrgics tardorepublicans, un ustrinum alt-imperial i un mausoleu vinculat a un potent edifici tardoantic.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)”

Us recordem que aquest proper dimecres 6 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la quarta conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Novetats en l’ocupació del territori de Baetulo des de l’ibèric ple a l’antiguitat tardana. La intervenció de Coll i Pujol, 1 (Badalona, Barcelonès)

Conferenciants: Mikel Soberón Rodríguez i Clara Forn Perramon

Moderadora: Pepita Padrós i Martí

Mausoleu f. IV-1ª m V dC. Fotografia: Ruben Ramirez

Des de ja fa uns anys diverses intervencions arqueològiques han anat posant en evidència l’interès i la riquesa que el suburbium occidental de Baetulo ofereix per a la comprensió de l’evolució de la ciutat i del territori badaloní. Aquesta conferència se centra en una d’aquestes actuacions. Entre l’agost de 2019 i el març de 2020, es va dur a terme l’excavació del solar del número ú del carrer Coll i Pujol de Badalona. Les restes documentades van assolir un ampli ventall cronològic des de les darreries del segle V aC fins el VI dC. Encara que no de manera contínua al llarg de tot el període, el principal element que va articular aquest espai va ser un eix viari sota la forma d’un camí o via, amb bona part de les seves característiques més clàssiques. A banda i banda d’aquest eix es van localitzar unes petites instal·lacions d’època ibèrica, un destacat conjunt de tallers metal·lúrgics tardorepublicans, un ustrinum alt-imperial i un mausoleu vinculat a un potent edifici tardoantic.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “El port d’Emporion. Noves dades a partir de l’excavació arqueològica del sector nord de la ciutat grega”

Us presentem el vídeo de la primera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el dimecres 23 de febrer. La sessió va començar amb la presentació de la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2022 a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar Torras, i a continuació va tenir lloc la conferència sobre el port d’Emporion.

El port d’Emporion. Noves dades a partir de l’excavació arqueològica del sector nord de la ciutat grega

Conferenciants: Pere Castanyer Masoliver, Marta Santos Retolaza, Joaquim Tremoleda Trilla, Elisa Hernández Pastor i Marc Bouzas Sabater

Moderador: Xavier Nieto Prieto

Les recents excavacions arqueològiques realitzades a la part nord de la ciutat grega d’Emporion han permès, d’una banda, conèixer l’evolució de l’urbanisme d’aquest sector i, de l’altra, també recuperar la paleotopografia del promontori i entendre la connexió de la ciutat amb la fondalada natural que conformava l’antic port grec. Aquests treballs formen part del conjunt d’actuacions que recull l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021) impulsat per la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que té per objectiu l’estudi de les àrees portuàries de l’antiga Empúries. Les intervencions programades a l’entorn del port grec s’han centrat sobretot en l’excavació en extensió de les tres illes d’edificacions que conformaven el barri portuari i en l’estudi de la seva evolució històrica, d’ençà del tercer quart del segle VI aC i fins el segle II-I aC. Aquest sector d’hàbitat comunicava amb el port a través d’un camí perimetral, a redós del qual es va anar desenvolupant un espai de santuari, del qual en coneixem ja nombroses evidències.

III Curs d’iniciació a la moneda antiga al MNAC

El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el “III Curs d’iniciació a la moneda antiga”, que tindrà lloc en format virtual els dilluns 7, 14 i 21 de març de 2022, de 18 a 20 hores, i serà impartit per la Dra. Maria Clua i Mercadal, Adjunta de Conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Aquest Curs d’iniciació a la moneda antiga s’organitza amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat.

El curs, adaptat en aquesta tercera edició al format virtual i impartit per la numismàtica Maria Clua, s’estructura en tres sessions. A la primera, s’explicaran les característiques fonamentals de la moneda i la metodologia de treball numismàtica. A les dues restants, es presentaran, de manera pràctica, les principals sèries monetàries en circulació a la Península -grega, semita, ibera i romana- i com cal procedir a la seva identificació i documentació.

El curs es realitzarà en línia a través de la plataforma Zoom els dies 7, 14 i 21 de març de 2022.

Les inscripcions i el pagament del curs es poden fer al web del Museu fins al dia 4 de març. Les places són limitades.

Per a més informació podeu consultar el web del Museu o contactar amb el Gabinet Numismàtic de Catalunya gnc@museunacional.cat

 

 

Descarregueu-vos el programa del curs en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “El port d’Emporion. Noves dades a partir de l’excavació arqueològica del sector nord de la ciutat grega”

Us recordem que aquest proper dimecres 23 de febrer a les 18 hores s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022. La inauguració començarà amb la presentació de la nova temporada a càrrec de la directora general del Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, i a continuació tindrà lloc la primera conferència programada.

El port d’Emporion. Noves dades a partir de l’excavació arqueològica del sector nord de la ciutat grega

Conferenciants: Pere Castanyer Masoliver, Marta Santos Retolaza, Joaquim Tremoleda Trilla, Elisa Hernández Pastor i Marc Bouzas Sabater

Moderador: Xavier Nieto Prieto

Les recents excavacions arqueològiques realitzades a la part nord de la ciutat grega d’Emporion han permès, d’una banda, conèixer l’evolució de l’urbanisme d’aquest sector i, de l’altra, també recuperar la paleotopografia del promontori i entendre la connexió de la ciutat amb la fondalada natural que conformava l’antic port grec. Aquests treballs formen part del conjunt d’actuacions que recull l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021) impulsat per la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que té per objectiu l’estudi de les àrees portuàries de l’antiga Empúries. Les intervencions programades a l’entorn del port grec s’han centrat sobretot en l’excavació en extensió de les tres illes d’edificacions que conformaven el barri portuari i en l’estudi de la seva evolució històrica, d’ençà del tercer quart del segle VI aC i fins el segle II-I aC. Aquest sector d’hàbitat comunicava amb el port a través d’un camí perimetral, a redós del qual es va anar desenvolupant un espai de santuari, del qual en coneixem ja nombroses evidències.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

El projecte de recerca arqueològica del jaciment del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) confirma la monumentalitat de l’antiga ciutat ibèrica com a capital ilergeta

Els resultats de les darreres excavacions al jaciment han permès plantejar que el Molí d’Espígol va ser la “capital regional” d’una part important del territori polític que avui dia s’atribueix a l’antic poble iber dels Ilergets.

Les excavacions han posat de manifest un sistema defensiu d’accés a la ciutat complex i s’ha documentat un carrer enllosat, en rampa, que donaria accés a la ciutat.

El passat dissabte 27 de novembre es van presentar els resultats de la darrera campanya d’excavacions realitzada a l’antiga ciutat ibèrica del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell).

Aquestes excavacions, coordinades des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, conclouen el projecte quadriennal de recerca (2018-2021) El Molí d’Espígol, capital dels Ilergets (MECI; Investigador Principal: Dr. Jordi Principal) del Departament de Cultura. Un projecte que s’ha centrat en mostrar, a través de les evidències científiques, que el Molí d’Espígol va assolir en època ibèrica l’estatus de “capital regional” en aquest sector oriental de la Depressió Central Catalana, és a dir, d’una part important del territori polític que avui dia s’atribueix a l’antic poble dels Ilergets.

El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental, el nucli urbà del qual ocuparia una superfície d’entorn 1 ha. La projecció de les restes visibles mostra un jaciment amb un sistema defensiu i un urbanisme complexos que van evolucionar i es van desenvolupar al llarg d’uns cinc segles (del final del segle VIII al final del III aC). Durant el període ibèric ple (segles IV-III aC) es van produir canvis substancials en el jaciment, detectables sobretot a nivell formal, la traducció política, social i econòmica dels quals portaria a considerar el Molí d’Espígol com una autèntica ciutat protohistòrica. Aquesta nova realitat urbanística de distribució dels espais i del seu sistema defensiu amb unes potents muralles i l’existència de fossats, atorgarien al jaciment una gran monumentalitat que ha capitalitzat els esforços de la recerca en els darrers dos anys.

La campanya de 2021 ha superat els objectius proposats i ha permès cloure el projecte MECI amb novetats inesperades que donen un nou rumb a la recerca del jaciment.

Per a més informació sobre els resultats de la darrera campanya d’excavacions consulteu la Nota de premsa en pdf.