Els Cursos d’Arqueologia d’Empúries celebren 75 anys com a referent internacional en la formació de professionals de l’arqueologia

Amb motiu del 75è aniversari, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha programat, durant l’any 2021, diversos actes commemoratius que es van iniciar durant el passat mes de juny amb la celebració d’una Taula Rodona. Es preveu, a més, la celebració al MAC Empúries d’una jornada de commemoració el dia 10 d’octubre, i es treballa en l’edició d’una publicació especial que recollirà la crònica i les imatges d’aquests 75 anys d’història.

Alumnes del 75è Curs d’Arqueologia d’Empúries durant les pràctiques de digitalització 3D a l’espai de l’antic penya-segat del port de la ciutat grega. Fotografia: MAC Empúries

El passat divendres 23 de juliol va finalitzar la 75a edició dels Cursos Internacionals d’Arqueologia d’Empúries, els quals, d’ençà de la seva creació, han estat un referent per a la formació d’arqueòlegs i arqueòlogues procedents de diversos centres universitaris i de recerca.

Enguany els treballs d’excavació realitzats s’han concentrat, un any més, a l’extrem nord del nucli grec de la Neàpolis i s’inscriuen dins el projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, que té com a objectiu l’estudi de les àrees portuàries i del paisatge litoral de l’antiga Empúries. Així, s’ha continuat amb el descobriment de la façana portuària de la ciutat, que formava un petit penya-segat rocós acabat en un aflorament més prominent que servia per protegir una petita cala on s’obria l’accés vers a l’interior del nucli. En diversos punts del barri nord de la Neàpolis s’han pogut excavar també nivells d’ocupació corresponents a les primeres etapes de l’establiment grec, durant els segles VI i V aC, que permeten aproximar-nos a l’inici de la implantació urbanística d’aquest sector.

Per a més informació consulteu la Nota de premsa

Commemoració dels 100 anys de les excavacions de l’IEC a Olèrdola

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha inclòs els 100 anys de les intervencions de l’Institut d’Estudis Catalans a Olèrdola, avui una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya, entre les commemoracions de l’any 2021.

L’acte central d’aquesta commemoració tindrà lloc el proper dissabte 10 de juliol a les 18.30h al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració d’institucions penedesenques i la Diputació de Barcelona, celebren durant aquest 2021 la posada en valor fa 100 anys del singular patrimoni de l’enclavament d’Olèrdola, ocupat en múltiples etapes històriques, durant 4000 anys d’història.

Entre els anys 1920 i 1928 l’Institut va realitzar una sèrie d’accions a Olèrdola, després d’una visita de Pere Bosch Gimpera i els seus col·laboradors el 1917 (Servei d’Investigacions Arqueològiques). A partir d’aquí és va definir una doble via de treball. Per una banda, la realització d’excavacions, dirigides per Matias Pallarès, va centrar els treballs en definir la cronologia de la muralla i la seva posada en valor, i l’existència d’un poblat iber. D’altra, la restauració de l’església preromànica i romànica de Sant Miquel, treballs dirigits per l’arquitecte Jeroni Martorell, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de Catalunya.

La commemoració dels 100 anys de les primeres accions de l’IEC a Olèrdola  vol reconèixer i difondre la tasca feta aleshores, i que fou clau pel coneixement científic, la salvaguarda del patrimoni i la promoció del monument.

 

Podeu consultar el programa de l’acte del dissabte 10 de juliol i tota la informació a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió”

Us presentem el vídeo de la quinzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021, que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 30 de juny de 2021.

La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Borja Gil Limón, Rafel Jornet Niella, Joan Sanmartí Grego i Jaume Noguera Guillen

Moderadora: Maria Adserias Sans

El jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès) se situa en una posició central del pla del Penedès i, sens dubte, es pot definir com una ciutat que exercia la funció de capitalitat del sector oriental de la Cessetània. Gràcies a diverses actuacions anteriors al 2018 ja hi havia elements suficients per suposar l’existència d’un assentament ibèric d’entitat considerable (4,5 ha) a les Masies de Sant Miquel –de segon ordre, sols per darrere de Tarragona en l’escala de dimensions de l’antiga Cessetània- i en un estat de conservació excepcional. Entre els anys 2018 i 2020 s’hi han desenvolupat treballs de prospecció (una de pedestre intensiva i una altra de geofísica) i dues campanyes d’excavació en extensió, que han permès constatar l’existència d’una trama urbana ben organitzada i d’un poderós sistema defensiu, segurament d’influència cartaginesa. També s’ha pogut comprovar l’estat de conservació excepcional de l’assentament (entre 3,5 m i 4 m de potència estratigràfica i de conservació de determinats murs) i la inexistència de fases constructives posteriors importants. Es tracta, doncs, d’un dels conjunts arqueològics d’època ibèrica més importants i ben conservats, i no solament a Catalunya, amb un potencial informatiu enorme pel que fa a la història i la civilització d’aquest període i amb una importància patrimonial extraordinària que permetrà incloure’l, quan estigui excavat i condicionat adequadament, en qualsevol projecte de valoració del territori.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió”

Us recordem que aquest proper dimecres 30 de juny a les 18 hores tindrà lloc la quinzena i última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La ciutat ibèrica de les Masies de Sant Miquel. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Borja Gil Limón, Rafel Jornet Niella, Joan Sanmartí Grego i Jaume Noguera Guillen

Moderadora: Maria Adserias Sans

El jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès) se situa en una posició central del pla del Penedès i, sens dubte, es pot definir com una ciutat que exercia la funció de capitalitat del sector oriental de la Cessetània. Gràcies a diverses actuacions anteriors al 2018 ja hi havia elements suficients per suposar l’existència d’un assentament ibèric d’entitat considerable (4,5 ha) a les Masies de Sant Miquel –de segon ordre, sols per darrere de Tarragona en l’escala de dimensions de l’antiga Cessetània- i en un estat de conservació excepcional. Entre els anys 2018 i 2020 s’hi han desenvolupat treballs de prospecció (una de pedestre intensiva i una altra de geofísica) i dues campanyes d’excavació en extensió, que han permès constatar l’existència d’una trama urbana ben organitzada i d’un poderós sistema defensiu, segurament d’influència cartaginesa. També s’ha pogut comprovar l’estat de conservació excepcional de l’assentament (entre 3,5 m i 4 m de potència estratigràfica i de conservació de determinats murs) i la inexistència de fases constructives posteriors importants. Es tracta, doncs, d’un dels conjunts arqueològics d’època ibèrica més importants i ben conservats, i no solament a Catalunya, amb un potencial informatiu enorme pel que fa a la història i la civilització d’aquest període i amb una importància patrimonial extraordinària que permetrà incloure’l, quan estigui excavat i condicionat adequadament, en qualsevol projecte de valoració del territori.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Noves troballes als jaciments del Castellet de Banyoles i del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre)

Enguany, dins el projecte de recerca quadriennal de la Universitat de Barcelona “Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (s. IX-I aC)” finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’han tornat a fer excavacions a dos jaciments arqueològics situats dins el terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre): la ciutat ibèrica de kum-Castellet de Banyoles (segle III aC) i el jaciment del Coll del Moro de la Serra d’Almos (segle VI aC).

Al Castellet de Banyoles s’ha tornat a excavar una zona oberta als anys 40 i s’ha descobert un nou tram de muralla, mentre que al Coll del Moro de la Serra d’Almos s’ha excavat una possible casa de cabdill i s’han recuperat materials arqueològics força impressionants.

El Castellet de Banyoles és prou conegut per ser l’única ciutat ibèrica documentada (4,5 Ha) al curs inferior de l’Ebre. La Universitat de Barcelona hi està treballant consecutivament durant 24 anys. Els seus elements arquitectònics i urbans són equiparables a altres ciutats conegudes al mediterrani antic. La construcció de dues torres pentagonals que flanquegen l’entrada, la muralla de compartiments, les grans cases amb pati i rebedor ubicades en barris diferencials i els santuaris urbans en són un clar exemple. L’any passat es va localitzar una prova d’encuny de moneda amb la inscripció kum, fet que permet localitzar aquesta seca en l’enclavament del Castellet de Banyoles. El Castellet de Banyoles fou destruït a les darreries del segle III aC degut al context de la Segona Guerra Púnica que enfrontà Roma i Cartago. L’any 1937, Brull, Serra Ràfols i Vilaseca excavaren les dues torres pentagonals situades a l’istme de la plataforma. Les excavacions continuaren als anys 40 a partir de la torre sud, deixant al descobert un conjunt d’habitacions que, amb el pas del temps, es va tornar a colgar. Aquest any 2021 s’ha tornat a excavar aquest sector d’uns 6000 m2 a tocar a les torres pentagonals, que ha permès recuperar i estudiar de nou les restes arqueològiques. La intervenció ha permès descobrir un nou tram de muralla que no es va documentar en les excavacions dels anys 40.

A la Serra d’Almos hi ha l’enclavament ibèric del Coll del Moro, situat a 1,5 km del poble, a la zona de les Moles. Aquesta és la segona campanya d’excavacions que hi desenvolupa la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu de recuperar les restes arqueològiques excavades per Vilaseca durant els anys 40 del segle passat.  En aquelles excavacions s’hi van localitzar restes constructives d’un poblat, un túmul funerari construït sobre dues habitacions, ceràmica ibèrica i restes òssies. En la campanya d’enguany s’ha delimitat l’assentament i s’han excavat quatre recintes de la part superior, a tocar amb les dues habitacions excavades per Vilaseca. En destaquem la bona conservació de les estructures, algunes d’elles amb més d’1,5 metres d’alçada sobre paviment. Es tracta d’un assentament fortificat amb una muralla perimetral estructurat per dos blocs constructius separats per un estret carrer longitudinal a l’extrem del turó. A la part més alta del tossal s’ubicava un sol edifici format per un mínim de cinc habitacions (de moment 4 excavades). D’aquestes habitacions s’ha recuperat una gran quantitat de peces arqueològiques senceres i arranjaments interns que ha permès establir les diverses funcions de l’edifici. Les habitacions defineixen funcionalitats diferents: un espai metal·lúrgic, un espai de cuina, un espai tèxtil i un espai de recepció o sala d’estar més gran i diàfan. Per la part est del turó, la més accessible, es construeix un bastió semicircular que fortificaria aquest edifici i alhora defensaria l’accés a l’assentament. A l’altre costat de carrer, i a una cota més baixa, hi ha una bateria de cases individuals, de més petites dimensions, excavades en gran part per Vilaseca.

L’avenç de la recerca sobre la cultura ibèrica al municipi de Tivissa assoleix un salt qualitatiu amb la incorporació de les excavacions de la Serra d’Almos, que permet incidir en un període menys conegut al territori, l’Ibèric Antic, que correspon al seu període formatiu. En aquest període es consolida una estructura social jerarquitzada, que s’inicia durant la Primera Edat del Ferro, i on al capdamunt de la qual hi ha un segment molt minoritari de nobles que concentren poder i riqueses. Són el que es coneix en l’anàlisi antropològica de l’evolució social com els “big men” o “cabdills” que configuren els primers sistemes d’integració política, d’un abast territorial encara molt modest. Interpretem el Coll del Moro de la Serra d’Almos doncs, com un gran edifici fortificat on residiria una d’aquestes famílies dirigents, on emmagatzemarien productes propis i importats d’altres pobles de la mediterrània, elaborarien artesania i, organitzarien banquets i altres cerimònies en les quals el menjar i la beguda eren elements centrals, clau per reafirmar la seva posició privilegiada.

Text de la notícia i fotografies: Equip de recerca.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica al jaciment de Can Garrofa, Aiguaviva (Gironès). Un sitjar dels segles III-II aC més enllà de l’emmagatzematge”

Us presentem el vídeo de la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 19 de maig de 2021.

La intervenció arqueològica al jaciment de Can Garrofa, Aiguaviva (Gironès). Un sitjar dels segles III-II aC més enllà de l’emmagatzematge

Conferenciants: Esther Medina Guerrero i Laura Aymerich Vilarrasa

Moderador: David Asensio Vilaró

Entre els mesos de desembre del 2019 i setembre del 2020 es desenvolupà una intervenció arqueològica en el context de les obres d’execució del projecte d’urbanització de Can Garrofa (Aiguaviva, Gironès). El jaciment fou localitzat durant les obres d’un projecte previ l’any 2009 que fou ajornat i finalment modificat en l’actualitat. La intervenció ha posat al descobert 175 estructures excavades en el subsol, la major part de les quals corresponen a sitges amortitzades com a abocadors. Quant a la seva distribució, l’estratigrafia indica que en una primera fase, durant el segle III aC, el sitjar funcionava en una zona sorrenca que es va col·lapsar per l’alta densitat i la considerable fondària de les estructures, probablement en el context d’algun fenomen meteorològic advers. Durant el segle II aC l’activitat es traslladà pocs metres al sud, en un espai de llims carbonatats, on s’excavaren sitges menys profundes i majoritàriament cilíndriques. Cal afegir que també es varen documentar altres anomalies estratigràfiques amb menys desenvolupament vertical, potser per funcionalitat o per un pitjor estat de conservació, que podrien pertànyer a una cronologia anterior. Pel que fa a les troballes, destaca la presència d’un forn ovalat concordant amb el model grec, un ampli repertori ceràmic representatiu del període, una fíbula zoomorfa, una clau de porta i abundants restes de fauna, algunes en connexió corresponent a tres gossos, tres ovicaprins i restes inconnexes de bou, suid i cavall. Hi ha altres continguts de caràcter excepcional, com una inhumació d’una dona adulta al fons d’una sitja i la panòplia d’un guerrer iber, constituïda únicament per metall, els elements de la qual apareixen deformats i doblegats.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “La intervenció arqueològica al jaciment de Can Garrofa, Aiguaviva (Gironès). Un sitjar dels segles III-II aC més enllà de l’emmagatzematge”

Us recordem que aquest proper dimecres 19 de maig a les 18 hores tindrà lloc la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

La intervenció arqueològica al jaciment de Can Garrofa, Aiguaviva (Gironès). Un sitjar dels segles III-II aC més enllà de l’emmagatzematge

Conferenciants: Esther Medina Guerrero i Laura Aymerich Vilarrasa

Moderador: David Asensio Vilaró

Entre els mesos de desembre del 2019 i setembre del 2020 es desenvolupà una intervenció arqueològica en el context de les obres d’execució del projecte d’urbanització de Can Garrofa (Aiguaviva, Gironès). El jaciment fou localitzat durant les obres d’un projecte previ l’any 2009 que fou ajornat i finalment modificat en l’actualitat. La intervenció ha posat al descobert 175 estructures excavades en el subsol, la major part de les quals corresponen a sitges amortitzades com a abocadors. Quant a la seva distribució, l’estratigrafia indica que en una primera fase, durant el segle III aC, el sitjar funcionava en una zona sorrenca que es va col·lapsar per l’alta densitat i la considerable fondària de les estructures, probablement en el context d’algun fenomen meteorològic advers. Durant el segle II aC l’activitat es traslladà pocs metres al sud, en un espai de llims carbonatats, on s’excavaren sitges menys profundes i majoritàriament cilíndriques. Cal afegir que també es varen documentar altres anomalies estratigràfiques amb menys desenvolupament vertical, potser per funcionalitat o per un pitjor estat de conservació, que podrien pertànyer a una cronologia anterior. Pel que fa a les troballes, destaca la presència d’un forn ovalat concordant amb el model grec, un ampli repertori ceràmic representatiu del període, una fíbula zoomorfa, una clau de porta i abundants restes de fauna, algunes en connexió corresponent a tres gossos, tres ovicaprins i restes inconnexes de bou, suid i cavall. Hi ha altres continguts de caràcter excepcional, com una inhumació d’una dona adulta al fons d’una sitja i la panòplia d’un guerrer iber, constituïda únicament per metall, els elements de la qual apareixen deformats i doblegats

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que les conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

II Curs d’iniciació a la moneda antiga al MNAC

El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el “II Curs d’iniciació a la moneda antiga”, que tindrà lloc en format virtual els dimarts 2, 9 i 16 de març de 2021 i serà impartit per la Doctora Maria Clua i Mercadal, Adjunta de Conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Aquest Curs d’iniciació a la moneda antiga s’organitza amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat, i s’adreça als estudiants i als interessats en la història, l’arqueologia i la numismàtica encara que no tinguin coneixements específics en la matèria, ja que es tracta d’un curs d’iniciació.

L’objectiu de les sessions és apropar el món de la numismàtica als assistents amb unes nocions bàsiques sobre com llegir i interpretar una moneda. Es partirà de la troballa d’una peça, i de mica en mica s’analitzarà tota la informació continguda en les seves cares. Una primera lectura a nivell físic, per saber què expliquen les imatges i les inscripcions de l’anvers i del revers o en quin metall i tècnica han estat fabricades. Una valoració com a objecte històric, quines han estat les motivacions i circumstàncies que han propiciat l’emissió de la moneda. També s’analitzarà què significa i quines conclusions es poden extreure de la troballa d’una peça en context arqueològic. En darrer lloc, com es classifica i documenta una moneda, quins elements cal destacar i quines eines són necessàries per arribar a la bona definició. Tots aquests coneixements bàsics s’aplicaran a les sèries monetàries d’època antiga presents a la península Ibèrica, monedes gregues, semites, ibèriques i romanes. Un llarg recorregut per la nostra història monetària.  

El curs es realitzarà en línia a través de la plataforma Zoom els dies 2, 9 i 16 de març de 2021.

Les inscripcions i el pagament del curs es poden fer al web del Museu fins al 25 de febrer.

Per a més informació i inscripcions descarregueu-vos el programa en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial”

Us presentem el vídeo de la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat el dimecres 27 de gener de 2021.

Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial

Conferenciants: David Asensio Vilaró, Carlota Celorrio Arpón, Ramon Cardona Colell, Maria Franco Luna, Cristina Garcia Dalmau, Jordi Morer de Llorens, Josep Pou Vallès i Jordi Vallverdú Pastó

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

Tossal de la PletaEl jaciment del Tossal de la Pleta està situat al terme municipal de Belianes (l’Urgell, Lleida). Des de l’any 2010 s’hi han realitzat onze campanyes ininterrompudes d’arqueologia programada, la darrera el setembre del 2020, incloses dins un projecte de recerca titulat “Característiques i evolució del poblament d’època ibèrica (Ilergècia oriental) i època romana a l’Urgell”. Les primeres intervencions arqueològiques (2010-2015), dutes a terme a la part central del turó, posen de manifest l’urbanisme complex d’un assentament de grans dimensions, amb un ventall cronològic que abraça del segle VII aC al segle I aC, amb un moment àlgid al segle III aC. Els darrers treballs (2015-2020) s’han focalitzat en l’obertura i l’excavació d’un nou sector ubicat a la banda est del tossal que posa al descobert un edifici d’època imperial (segles I-II dC). Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb subdivisions internes fonamentada sobre les restes de les estructures ibèriques. A més dels treballs realitzats a la banda est del turó, les excavacions efectuades a la part central del tossal han evidenciat la fase d’ocupació més antiga. En efecte, la troballa de fragments de coberta associats a elements ceràmics corresponents a l’horitzó del bronze final/primera edat del ferro constaten un hàbitat d’aquest moment que, fins ara, només es podia intuir per troballes esporàdiques descontextualitzades.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia: “Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial”

Us recordem que aquest proper dimecres 27 de gener a les 18 hores tindrà lloc la cinquena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Novetats de la recerca al nucli ibèric del Tossal de la Pleta (campanyes 2015-2020): l’ocupació preibèrica i el complex romà imperial

Conferenciants: David Asensio Vilaró, Carlota Celorrio Arpón, Ramon Cardona Colell, Maria Franco Luna, Cristina Garcia Dalmau, Jordi Morer de Llorens, Josep Pou Vallès i Jordi Vallverdú Pastó

Moderadora: Natàlia Alonso Martínez

Tossal de la PletaEl jaciment del Tossal de la Pleta està situat al terme municipal de Belianes (l’Urgell, Lleida). Des de l’any 2010 s’hi han realitzat onze campanyes ininterrompudes d’arqueologia programada, la darrera el setembre del 2020, incloses dins un projecte de recerca titulat “Característiques i evolució del poblament d’època ibèrica (Ilergècia oriental) i època romana a l’Urgell”. Les primeres intervencions arqueològiques (2010-2015), dutes a terme a la part central del turó, posen de manifest l’urbanisme complex d’un assentament de grans dimensions, amb un ventall cronològic que abraça del segle VII aC al segle I aC, amb un moment àlgid al segle III aC. Els darrers treballs (2015-2020) s’han focalitzat en l’obertura i l’excavació d’un nou sector ubicat a la banda est del tossal que posa al descobert un edifici d’època imperial (segles I-II dC). Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb subdivisions internes fonamentada sobre les restes de les estructures ibèriques. A més dels treballs realitzats a la banda est del turó, les excavacions efectuades a la part central del tossal han evidenciat la fase d’ocupació més antiga. En efecte, la troballa de fragments de coberta associats a elements ceràmics corresponents a l’horitzó del bronze final/primera edat del ferro constaten un hàbitat d’aquest moment que, fins ara, només es podia intuir per troballes esporàdiques descontextualitzades.

La conferència tindrà lloc en directe a les 18 hores a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.