“Benvinguts a casa”, activitats pel 19è Cap de Setmana Ibèric a Darró (Vilanova i la Geltrú)

Els dies 4, 5 i 6 d’octubre, amb ocasió del 19è Cap de Setmana Ibèric a Darró, s’han programat visites a les cases del poblat i el taller participatiu “Construeix com un iber” a la part ibèrica del jaciment de Darró (Vilanova i la Geltrú), gestionat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

Els dies 4, 5 i 6 d’octubre, amb ocasió del 19è Cap de Setmana Ibèric a Darró, s’han programat visites a les cases del poblat i el taller participatiu “Construeix com un iber” a la part ibèrica del jaciment de Darró (Vilanova i la Geltrú), gestionat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

El taller “Construeix com un iber”, que es durà a terme de forma complementaria a les visites, té com a objectiu mostrar la forma de construir d’una forma participativa a persones de totes les edats.

A les visites s’explicaran de forma detallada les cases, amb tot un seguit de repliques i complements que facin més senzilla, entenedora i acollidora per als assistents.

  • Activitat gratuïta, adreçada a tots els públics
  • Contacte: 687 917 009

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat una nova declaració d’espai de protecció arqueològica al Servei Territorial de la Catalunya Central

El passat 29 de juliol la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic  del Castellvell al terme municipal d’Olius (Solsonès).  

El jaciment arqueològic del poblat ibèric de Castellvell va ser excavat per primer cop l’any 1918 per Mn. J. Serra Vilaró. En els treballs es van identificar materials ceràmics d’època preibèrica i ibèrica i altres evidències, com elements metàl·lics, establint fins a tres fases, d’època antiga, per l’assentament. Des del 2007 es reactiven les feines de recerca al jaciment, de la mà del Centre d’Estudis Lacetans. En el transcurs d’aquests treballs s’han redefinit espais i cronologies, tot identificant fases estructurals medievals, fins ara no interpretades.

A la zona declarada Espai de Protecció Arqueològica en l’àrea de Castellvell, s’inclouen els vestigis descoberts relacionats amb el jaciment iberoromà, medieval i modern, però també l’entorn susceptible de contenir evidències arqueològiques que es troben encara en el subsòl. Principalment, es tracta de restes d’edificacions complexes (els espais d’hàbitat, el mur de tancament i de dues torres de vigilància) des d’època preibèrica i fins a època moderna, així com d’una cisterna amb dues fases clares i un camp de sitges de cronologia diversa. Les excavacions realitzades entre el 2007-2013 van posar al descobert les estructures excavades antigament i d’altres de noves. Entre aquestes evidències, cal destacar el mur de tanca perimetral que ressegueix el límit nord del turó, al qual s’hi adossa una bateria d’habitatges, construccions que s’han d’assignar a època protohistòrica, a partir del segle VI aC.

Així doncs, s’han delimitat sis fases ben diferenciades. Les fases de la I a III son del període protohistòric, de la primera edat del ferro, vers el s. VII aC, i fins a l’ibèric ple, durant el segle III aC. La fase IV s’ha de relacionar amb un canvi significatiu d’ús, amb la primera presència de romans en el territori, entre els segles II i I aC. La fase V es vincula a una important habitat medieval, segurament vinculat al castell, amb la presència d’una torre circular a l’extrem est del camp. A aquesta fase se li atribueix una cronologia de segles XI i XII. Per últim, la fase VI es centre, amb les dades disponibles, en la torre rectangular ubicada a l’extrem oest del camp. Per les seves característiques i la cultura material localitzada, se li ha donat una cronologia moderna, tot i que es considera encara provisional.Read More »

Curs teoricopràctic d’arqueologia ibèrica 2019: Excavacions als jaciments dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i Gebut (Soses, el Segrià)

En el marc del nou projecte quadriennal 2018-2021, que subvenciona l’OSIC : La fortalesa dels Vilars i l’oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l’ethnos ilerget (CLT009/18/00039) i amb el suport dela Universitat de Lleida i dels Ajuntaments d’Arbeca i Soses, s’ha organitzat un nou curs teoricopràctic d’arqueologia que es desenvoluparà a Arbeca i Soses del l’1 al 19 de juliol, amb l’objectiu d’introduir els participants en el conjunt de tasques que comporta la recerca arqueològica sobre el terreny. Els curs s’integra també dins de les activitats de la Universitat d’estiu de la Universitat de Lleida.

La participació implica l’excavació pràctica i la formació en el conjunt de tasques del registre arqueològic: fitxes documentals, planimetria, rentat, tria i classificació de materials mobles. Integra igualment les tasques derivades del sistema de mostratge, rentat de terres per flotació o columna, tria i classificació de les mostres recuperades.

Paral·lelament, s’impartiran altres classes teòriques relacionades amb la metodologia arqueològica i amb la problemàtica de la primera edat del ferro i el procés d’iberització en l’àrea ilergeta i el nord-est de la península Ibèrica, que complementaran la formació adquirida sobre el terreny.

Aquest curs s’adreça especialment a l’alumnat dels graus d’Història o d’Arqueologia, amb interès per conèixer la metodologia arqueològica pràctica de camp, complement essencial de les classes bàsicament teòriques impartides en les aules universitàries. Així mateix, el curs està obert a totes les persones interessades en l’arqueologia en general o en la problemàtica arqueològica de la primera edat del ferro i el sorgiment i desenvolupament de la cultura ibèrica. Tot i així, en cas que la demanda del curs sigui superior a les places ofertes, la selecció es farà en funció dels criteris establerts pel Grup d’Investigació Prehistòrica.

Llengua del curs: Català i castellà
Coordinació: Joan B. López Melcion (Departament d’Història de la UdL)
Equip docent: Natàlia Alonso Martínez (UdL), Mònica Bouso García (UdL), Emili Junyent Sánchez (UdL), Joan B. López Melcion (UdL) i Miguel Tarongi Chavarri (UdL). Les sessions pràctiques comptaran amb la col·laboració de: Joan Bernal Capdevila, Alba Castellano Aragonés, Jordi Martínez Majoral, Georgina Prats, Sergi González, Andreu Moya Garra, Josep Antoni Oliva Rialp i Sílvia Vila Moreiras (Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL)
Durada: 130 hores lectives
Espai: Jaciments arqueològics de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) i oppidum de Gebut (Soses, Segrià)
Preu: matrícula gratuïta. El curs assumeix l’allotjament i manutenció de tots els participants
Places: 20

Read More »

IV Seminari interdisciplinari d’epigrafia i arqueometria “Arqueologia de trinxera”, a l’ICAC

Demà divendres, 31 de maig, se celebrarà a la sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Tarragona), el IV Seminari interdisciplinari d’epigrafia i arqueometria, i comptarà, entre altres prestigiosos professionals, amb Núria Rafel, Ignacio Montero, Marta Campo. En aquest seminari participen també Maite Miró, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, les companyes arqueòlogues dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona Maria Adserias i Imma Teixell, i Josep Gallart, arqueòleg dels ST LLeida. En aquesta edició, el seminari retrà homenatge a Rosa M. Mercado, que havia estat becària recentment als ST de Lleida i Tarragona i ens va deixar l’estiu de l’any passat per causa d’un accident de cotxe.

L’acte, obert a tots els públics començarà, a les 09:20 h, amb la benvinguda i presentació del Seminari, a càrrec de Josep Maria Palet, director e. f. de l’ICAC, Diana Gorostidi (URV-ICAC), Anna Gutiérrez (ICAC) i Carme Belarte (ICAC).

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Programa |

Visita arqueològica al Puig de Sitges (Garraf)

El proper diumenge 25 de maig, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges torna a oferir visites gratuïtes a les restes arqueològiques del Casc Antic de Sitges de la mà de l’arqueòleg Joan Garcia Targa.

L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer el passat ibèric, romà i medieval de Sitges per mitjà de la visualització de les restes que hi ha dins l’ajuntament i d’un recorregut pels carrers del casc antic.

L’itinerari començarà a l’Ajuntament i continuarà per diversos espais de la vila on s’han dut a terme excavacions arqueològiques.

A més d’aquestes visites guiades, de les quals ja n’han pogut gaudir voltant de 900 persones en diverses tandes des de 2017, es duen a terme també visites escolars.

Lloc de trobada:  Plaça de l’Ajuntament
Horari: 17,00 – 19,00 hores
Activitat gratuïta

Activitats al jaciment ibèric de Darró, a Vilanova i la Geltrú (Garraf)

Cartell d'anunci de les activitats organitzades amb motiu del Dia Internacional dels Museus, una recreació històrica que tindrà lloc al jaciment ibèric de Darró, a Vilanova i la Geltrú (Garraf).Del 17 al 19 de maig de 2019, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, s’han organitzat un seguit d’activitats a l’entorn del jaciment ibèric de Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf).

El conjunt de Darró, està situat al nucli urbà de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i comprèn dos jaciments arqueològics que se superposen en alguns sectors. El més antic és un assentament d’època ibèrica, ocupat entre mitjan del segle VI i mitjan segle I aC. Aquest poblat iber ocupa el turó de Sant Gervasi i una bona part de la plana litoral al llarg de la platja de Ribes Roges, i era un dels més importants a l’àrea cossetana. L’altre jaciment és una vil·la romana que data de l’any 50 aC i que es va abandonar el segle VI de la nostra era. Aquest establiment, amb el temps, va esdevenir un dels més importants de l’ager tarraconensis durant el baix imperi romà.

Programa:
Divendres 17 de maig
18,00 a 20,00h: Visites guiades a les restes arqueològiques
Dissabte 18 de maig
10,00 a 13,00h:  Visites guiades a les restes arqueològiques
17,00 a 20,00h: Recreació històrica “Els rituals ibèrics”
Diumenge 19 de maig
10,00 a13,00h i  de 18,00 a 20,00h: Visites guiades a les restes arqueològiques

Totes les activitats programades en aquesta jornada són gratuïtes, però es recomana la inscripció prèvia al 687917009
Contacte: Joan García Targa

 

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 “Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018”

Conferència: Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 d’abril de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Rafel Jornet i Maria Carme Belarte
Moderador: Joan Martínez

El 2014 es varen reprendre els treballs d’excavació a l’assentament del Coll del Moro de Gandesa en el marc del projecte quadriennal “El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica 2014-2017”. Els treballs s’han centrat en l’excavació de la zona 2, que compta amb una bateria d’edificis complexos, formats per un cos rectangular de diversos àmbits adossat a un probable mur de tanca, i comunicats amb uns recintes absidals que probablement tenen una funció defensiva. El més oriental d’aquests és l’edifici excavat a finals dels anys 80 per Núria Rafel i interpretat com a taller de rentat de lli i producció tèxtil.

Les noves intervencions mostren que aquesta zona del jaciment té un marcat caràcter econòmic i artesanal. Entre els elements documentats destaquen un conjunt d’estructures interpretades com un trull, així com altres de possible caire productiu, però de funció incerta (un dipòsit, un possible forn…). S’han recuperat abundants materials arqueològics (entre els quals destaquen els grans contenidors ceràmics i els pesos de teler) així com restes carpològiques (sobretot abundants llavors de Vitis vinifera). La major part de recintes s’abandona a finals del segle III aC, en el context de la segona guerra púnica, si bé hi ha estances que continuen funcionant durant el segle següent, i es documenta una reutilització d’alguns espais vers el segle I aC. Paral·lelament als treballs d’excavació, s’ha prospectat l’àrea situada immediatament al nord del jaciment, on es documenten indicis d’ocupació coetànies damunt una superfície de diverses hectàrees. Aquestes dades permetrien plantejar que es tracta d’un assentament d’unes dimensions i entitat molt superiors al que podíem atribuir-li en el moment d’inici del projecte.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

  • El Coll del Moro és un jaciment amb una llarga trajectòria de recerca. Què han aportat les noves intervencions?

Les intervencions dutes a terme entre 2014 i 2018 han aportat com a primera novetat una ampliació de l’abast de les intervencions. S’ha combinat l’excavació en extensió dins el nucli d’hàbitat ja conegut i definit per una torre, amb treballs de prospecció. Al nord de la torre es va realitzar una prospecció intensiva pedestre en un territori de 2,5 ha així com prospeccions geofísiques. A més, a la vall de la Cendrosa, al sud-est del nucli d’hàbitat, s’ha prospectat a peu i de forma intensiva un territori de 140 ha.

  • Quins han estat els principals resultats de l’excavació?

Els treballs han aportat informació sobretot per les fases del s. III aC en endavant. A la zona més ben conservada, al segle III aC es construeixen almenys tres edificis de planta absidal, amb forma de bastió i diverses estances adossades. Un d’aquests recintes ja havia estat excavat per Núria Rafel, que va poder documentar-hi un taller de lli. En les darreres intervencions hem constatat que altres estances del conjunt també tenien funcions artesanals i de magatzem. Destaca un conjunt d’estructures interpretades com un trull, possiblement en ús des del segle III aC i amortitzat a mitjans del s. II aC. A més, tota aquesta zona ha proporcionat centenars de llavors de raïm. Altres estances contenen abundants pesos de teler i fusaioles, entre altres materials. L’únic bastió pròpiament dit que hem excavat fins al moment conté abundants tenalles i altres grans contenidors, de manera que es podria tractar d’un espai de magatzem alhora que d’un recinte defensiu. Tot això suggereix que l’edifici estava dedicat a activitats artesanals, de producció de vi i de teixits.

Després d’una destrucció per incendi a finals del s. III aC, es documenten per damunt de les restes d’aquests edificis dues fases d’ocupació, una d’elles (a mitjans del s. II aC) no implica reformes constructives importants, mentre la segona (a inicis del s. I aC) es caracteritza per la remodelació d’algunes estances i la construcció d’alguns recintes de planta rectangular sobre els antics bastions.

Quines dades ha aportat la prospecció?

Al nord de l’assentament, entre les dues àrees de necròpolis Maries i Camp Teuler s’ha documentat una extensió del jaciment estimada en un mínim de 2,5 ha. Els escassos materials d’importació permeten datar aquesta ocupació entre finals del. s. VII aC i finals del s. III – inicis del II aC; la fase més ben representada és precisament aquesta darrera, que coincideix amb l’ocupació que tenim documentada pels treballs d’excavació. Malauradament, la prospecció geofísica no ha aportat resultats significatius.

A La Cendrosa la prospecció pedestre de superfície sobre 254 parcel·les ha permès localitzar dos nous jaciments de petites dimensions d’època ibèrica, molt probablement es tracti d’assentaments de tipus rural. A més, atenent als materials recollits, s’han documentat jaciments d’altres èpoques: neolític/calcolític, preibèric i romà alt i baix imperial. La continuació, en els següents anys, dels treballs de prospecció i excavació d’algun dels nous assentaments localitzats hauran de permetre establir i caracteritzar un patró d’hàbitat i la seva evolució en torn del nucli principal de Coll del Moro.

III Jornada d’Estudis de la Vall del Ges i Bisaura, a Torelló (Osona)

Cartell de les III Jornades d'Estudis de la Vall del Ges i BisauraDemà dissabte 6 d’octubre se celebrara a Torelló (Osona) la III Jornada d’Estudis de la Vall del Ges i Bisaura, organitzada conjuntament pel Museu de la Torneria i l’ADET (Associació d’Estudis Torellonencs).

La Jornada, que enguany està dedicada al món iber, tindrà lloc a la sala d’actes del Museu de la Torneria de Torelló. Començarà a les 9,30 i, al llarg del matí, es presentaran 6 comunicacions. A la tarda està prevista una sortida al jaciment del Casol de Puigcastellet (Folgueroles) i la visita guiada serà a càrrec de Montserrat de Rocafiguera.

| Descarregueu el programa de la Jornada en PDF |

42ena campanya d’excavacions arqueològiques a l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona)

Arqueòlegs de l’Esquerda a l'inici de la campanya del 2018
Arqueòlegs de l’Esquerda a l’inici de la campanya del 2018. Fotografia: Museu de l’Esquerda

La intervenció arqueològica d’enguany al jaciment de l’Esquerda,  s’ha centrat entorn a la muralla medieval i a la zona de la fortalesa ibèrica.

Un any més es duu a terme la temporada d’excavacions a l’Esquerda, després de la primera tanda d’excavacions que es va fer a finals de juny i primers de juliol. L’equip de la primera campanya havia estat integrat pels estudiants de  l’assignatura de pràctiques I i II del Grau d’Història i Arqueologia de la UB, i ara l’excavació programada que te una durada de dues setmanes, del 20 d’agost a l’1 de setembre,  compta amb un equip d’arqueòlegs voluntaris i estudiants procedents de diverses universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de València, i la Universitat francesa de Lille), que treballen al jaciment dirigits i coordinats per la Dra. Imma Ollich, Montserrat Rocafiguera i el Dr. Albert Pratdesaba.

Per una banda, les excavacions continuen la feina feta els últims anys entorn a l’excavació de la muralla medieval, on ha aparegut material carolingi i visigot. Concretament es treballa en la zona interior de l’accés de la muralla, al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior. En aquest sector també es van localitzar restes de cronologies anteriors, d’època ibèrica, durant la campanya del juliol amb estudiants de la Universitat de Barcelona.

Per altra banda a l’oppidum ibèric s’excaven nivells del període ibèric ple i ibèric antic per tal de recollir més informació d’aquests períodes i estudiar l’evolució de la ciutat fortificada.  Paral·lelament, es treballa a la zona oest de la muralla de l’oppidum per seguir l’estudi de les seves estructures defensives.

Notícia: Museu Arqueològic de l’Esquerda

Intervencions arqueològiques al jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós: treballs de consolidació a l’edifici senyorial i al poblat fortificat

 

Detall d’un dels moments de restauració d’un mur (Casa domèstica 10-Zona 10) del Mas Castellar (Pontòs, Alt Empordà)
Detall d’un dels moments de restauració d’un mur (Casa domèstica 10-Zona 10) . Fotografia: Equip Mas Castellar

Des d’avui 30 de Juliol fins al 12 d’agost es duran a terme les intervencions arqueològiques a Mas Castellar, (Pontós, Alt Empordà). Enguany es realitzaran treballs de consolidació de murs i de laboratori a les Antigues Escoles.

Des que es van iniciar les excavacions programades l’any 1991 s’han posat al descobert 6 fases d’ocupació, de diferents comunitats, totes elles dins de l’època ibèrica, iniciada a finals del s. VII aC fins a principis del s. II aC.

Les excavacions, que estan dirigides per l’empresa ROCS Ibers S.L, amb la col·laboració del MAC de Catalunya, es financen per la Diputació de Girona (patrimoni i preservació de restes), l’Ajuntament de Pontós (recolzament logístic), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Girona (recolzament cultural).

Els horaris de treball seran de 07,00 a 12,00 hores als matins i de 17,00 a 20,00 hores a les tardes, de dilluns a divendres. Las visites hauran de respectar aquest horari.