Recreació sobre la vida en un poblat ibèric a Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Vista aèrea del poblat de DarróEl proper dissabte 20 de maig de 17,30 a 20,30 hores, en el marc dels actes de commemoració del Dia internacional dels Museus, es podrà assistir al poblat de Darró, a una recreació de la vida quotidiana en un poblat ibèric, realitzada pel grup de recreació història Ibercalafell. És una bona ocasió per visitar les restes arqueològiques del poblat de Darró i gaudir amb la representació d’un dels grups de recreació històrica amb una trajectòria més llarga del nostre país.

La part actualment visitable del poblat ibèric de Darró va ser excavada i adequada fa uns anys pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, mitjançant conveni amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Les restes visibles pertanyen a l’expansió urbanística que va experimentar el poblat durant els segles II-I a C, amb posterioritat a la conquesta romana del territori. El nucli d’aquest assentament ibèric, que pertanyia a la tribu dels cossetans, es trobava al cim de la petita elevació veïna del puig de sant Gervasi, situada a l’extrem de ponent de l’actual passeig marítim de Vilanova i la Geltrú, entre la línia fèrria i el mar.

Les cases existents dins el recinte visitable es troben distribuïdes a un costat i altre d’un ample carrer porxat. Les seves estances, en les que han estat documentades diverses activitats artesanals, van ser construïdes sobre antics terrenys d’aiguamolls a tocar de la platja, els quals havien estat ja ocupats en època ibèrica plena, tal i com ho demostra la presència de murs, cisternes i forns ceràmics dels segles IV-III aC en els nivells arqueològics inferiors.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)”

Conferència: “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 de maig de 2017, 19,00h

Conferenciants: Ramon Cardona, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Herms
Moderador: Joan Sanmartí

Des de l’any 2008 un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Lacetans estudia aquesta terrisseria ibèrica, la més important coneguda fins al moment a Catalunya. Les prospeccions geofísiques, excavacions i activitats experimentals que s’hi han fet han permès documentar set forns de planta circular i la zona de taller on en els segles v-iv aC es van elaborar àmfores, peces de magatzem i de vaixella de ceràmica oxidada a torn, així com les tècniques de fabricació utilitzades.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacatsde la seva xerrada.

  • Com es gesta aquest projecte i des de quan?

El coneixement i troballa del jaciment es deu a Pere Giró i Romeu, anys ‘30 s. XX. No es realitza cap més fins a l’any 1991. J. Mestres realitzà unes prospeccions i localitzà més materials arran de l’obertura d’una rasa d’un dipòsit d’aigua. Se cita el jaciment en l’inventari del Patrimoni Arqueològic de l’Alt Penedès que es duu a terme al llarg dels anys 1989 i 1991 a càrrec d’Artur Cebrià, Genís Ribé i Maria Rosa Senabre. L’any 1995 es realitza una intervenció d’urgència que permet fer una primera valoració seriosa del jaciment sense a penes excavar-lo. Els arqueòlegs són Rosa M. Senabre, Jordi Nadal i Anna Vargas. La recerca queda ininterrompuda després de la intervenció de 1995 fins que la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans, a instàncies de Magí Miret Mestres, arqueòleg  territorial de la zona, es posa en contacte el 2005 amb Mª Rosa Senabre, conservadora del Museu de Vilafranca, qui es compromet a passar-nos informació sobre el jaciment. No es té cap més resposta del Museu fins que Jordi Farré, arqueòleg-conservador de VINSEUM, es posa en contacte amb el Centre d’Estudis Lacetans i comunica el desgraciat accident i la malaurada pèrdua de l’anterior conservadora. Es reprèn el contacte amb el Museu i amb l’antic equip d’excavació, Jordi Nadal i Anna Vargas, que no posen inconvenients a que el Centre d’Estudis Lacetans assumeixi la recerca d’aquest jaciment per tal de poder investigar amb un jaciment de primera mà la producció de la ceràmica ibèrica. S’han realitzat fins al moment les intervencions següents: bianual 2008-2009, bianual 2010-2011, bianual 2012-2013, quadriennal 2014-2017. El jaciment s’inclou en un projecte més global de la Universitat de Barcelona “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l’època romano republicana: una perspectiva històrica i evolutiva”Read More »

Excavacions a l’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià)

Entre els dies 27 de març i 9 d’abril de 2017 ha tingut lloc la novena campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià), la qual ha comptat amb la participació d’estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Jaume I de Castelló, així com d’altres com la Universitat de Glasgow. L’actuació s’emmarca dins el projecte de recerca del GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica) de la Universitat de Barcelona, “Primeres societats complexes a Catalunya: jaciments de Sant Jaume, Ferradura i Moleta del Remei”, sota la direcció arqueològica de Laia Font Valentín. El projecte té el suport de l’Ajuntament d’Ulldecona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El GRAP ha continuat amb les tasques d’excavació dels àmbits A1, A3, A4, A6 i C2. A més, s’ha seguit treballant al voltant d’un dels objectius marcats des que es van endegar les investigacions l’any 2009, com és la identificació de tot el traçat del mur de tancament de l’assentament per tal de poder disposar, finalment, de la planta global i real de la Ferradura. De fet, la principal novetat al voltant d’aquesta nova campanya se centra en la tasca realitzada per posar al descobert bona part del mur de tancament de l’assentament, especialment en la seva part nord-oest. Un altre resultat important ha estat la possibilitat de confirmar que resta encara una part important de la seqüència estratigràfica original intacta, tant dins d’alguns dels àmbits que s’havien donat per exhaurits durant els treballs desenvolupats per J. Maluquer de Motes l’any 1972 (és, per exemple, el cas de l’àmbit 4, amb restes dels nivells inferiors), com en d’altres on, ni que sigui parcialment, ha estat possible fins i tot iniciar l’excavació de la seqüència ex novo (com en l’extrem oriental de l’àmbit 6). Tot plegat està proporcionant un seguit de materials, especialment ceràmics i d’altres elaborats amb terra crua.

Informació: Laia Font

Activitats a la Font de la Canya: “Vine a conèixer per setmana santa l’origen de la vinya i el vi al Penedès”

Cartell de les activitats al jaciment de la Font de la Canya per setmana Santa: “Vine a conèixer per setmana santa l'origen de la vinya i el vi al Penedès”El jaciment de la Font de la Canya obrirà les seves portes per setmana Santa durant els dies 14, 15 i 16 d’abril per donar a conèixer el patrimoni arqueològic i cultural del Penedès.

Les visites, que tenen una durada d’una hora i mitja aproximadament, seran guiades per l’equip d’arqueologia. Comencen a les 11,00h i a les 17,00h de divendres i dissabte, i el diumenge només a les 11,00h. No cal reserva prèvia.

Lloc: El punt de trobada és la rectoria de Sant Pere d’Avinyó, d’Avinyonet del Penedès.

Preus: La tarifa bàsica de visita comentada és de 7,50 € públic general i 5,50 € per a estudiants i pensionistes.

Més informació a:  arqueovitis@gmail.com / Tel. 608. 86.69.79

Exposició: “Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats”, al MAC-Barcelona

Exposició: “Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats”El dimecres 5 d’abril a les 18,00 hores s’inaugurarà a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41) l’exposició: “Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats”, comissariada per Gustau Vivar, responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).

En aquesta exposició es presenten, per primera vegada, els resultats de les campanyes d’excavació subaquàtica desenvolupades entre els anys 2012  i 2016 pel Centre d’Arqueològica Subaquàtica de Catalunya (CASC) als  jaciments del Cap del Vol  i Cala Cativa,  ambdós trobats al Port de la Selva, (Alt Empordà).

La mostra s’articula a partir de peces arqueològiques reals, que han arribat als nostres dies en molt bon estat de conservació, provinents especialment del jaciment subaquàtic conegut com Cap del  Vol, que encara conserven els elements que ens permeten conèixer un sistema de construcció de vaixells arrelat al món ibèric i que va perviure en aquestes naus del  segle I aC.  Actualment aquests  derelictes estudiats  es troben  a  més de 25  metres de profunditat i  tots dos prop del Port de la Seva (Girona).

En aquesta exposició es vol reflectir també la feina feta en estudis i treballs arqueològics, amb el dia a dia del treball subaquàtic, les dificultats del treball a fondària i la metodologia de treball emprada.

| Per a més informació cliqueu aquí |

24è Cicle de Conferències Museu Arqueològic de l’Esquerda/2017: “Ibers. Els orígens”

Programa del 24è Cicle de Conferències Museu Arqueològic de l’Esquerda/2017: “Ibers. Els orígens”Demà dissabte 11 de març  a les 19,00 hores comença el 24è Cicle de Conferències: “Ibers.  Els orígens”, que organitza anualment el Museu Arqueològic de l’Esquerda.

La primera sessió, amb la xerrada: “El Coll del Moro de Gandesa (la Terra Alta) i el fenomen singular de les residències turriformes aïllades al curs inferior de l’Ebre durant els segles VII-VI aC”, anirà a càrrec del Dr. Rafel Jornet, arqueòleg i director de les excavacions del Coll del Moro.

Les altres sessions seràn:

  • Dissabte, 18 de març, a les 19,00hores. “Cabdillatges, territori, cultura material, pertinença… El cas de la fortalesa dels Vilars d’Arbeca i l’origen del poble ilerget”, a càrrec del  Dr. Emili Junyent, arqueòleg i director del projecte de recerca de la Fortalesa dels Vilars.
  • Dissabte, 25 de març, a les 19,00hores. “Sigarra 500 aC: La fortalesa del període ibèric antic”, a càrrec de Natàlia Salazar, arqueòloga i directora de les excavacions de Sigarra.

Com a activitat complementària, dintre del cicle, el diumenge, 26 de març s’ha programat una visita guiada al jaciment d’Ullastret, a càrrec del director del  Museu d’Ullastret, Gabriel de Prado. L’hora de trobada és les 11, 00 hores al jaciment (c/ Afores s/n., Puig de Sant Andreu, d’Ullastret).

Declarat bé cultural d’interès nacional el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès)

Ahir es va aprovar per Acord de Govern la declaració de bé cultural d’interès nacional-BCIN, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, situat al turó de Ca n’Oliver, dins del Parc Natural de Collserola, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La cronologia d’aquest assentament (s. VI a I aC) abasta la gènesi de l’època ibèrica (s. VI aC) i tota la pervivència fins a la seva extinció dins del procés de la romanització (s. I aC). Un darrer assentament d’època alt-medieval (s. VIII-XI dC) tanca l’ocupació d’aquest turó en el passat.

L’estratègica ubicació geogràfica del poblat, en un nus de comunicacions, domina un territori fèrtil de gran potencialitat agrícola i ramadera. A més, està dotat d’estructures defensives complexes: un mur de tanca, torres i fossats articulats, dues portes amb poternes laterals i, en un cas, protegida per un avant-mur, la qual cosa  fa pensar que va constituir un nucli vertebrador d’un ampli territori i centre de captació i redistribució de la producció.

Al poblat de Ca n’Oliver s’ha documentat per primera vegada el ritual d‘inhumacions infantils i els testimonis d’escultures ibèriques zoomorfes més septentrionals, aquestes possiblement procedents d’algun monument funerari. La troballa d’aquests elements planteja la presència d’elits socials i la possibilitat que es tracti d’un assentament aristocràtic. Els fragments escultòrics i una estela gravada apunten a l’existència d’una necròpolis en algun indret proper que encara no s’ha localitzat.

El jaciment ibèric de Ca n’Oliver és un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb indiscutibles valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals que il·lustren abastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. Mostra l’origen i l’evolució de l‘urbanisme en el marc de la Laietània. En el museu s’exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques, i al poblat es poden veure més de 7.000 m2 de restes recuperades així com tres habitatges reconstruïts. La qualitat, significació i diacronia de les dades permeten entendre el curs de la vida quotidiana i cultual del poblat i tenir una visió força completa de la societat i dels esdeveniments viscuts al llarg de la seva ocupació.

| Per accedir a la declaració ciqueu aquí |

Curs: “La Moneda Antiga”, del Gabinet Numismàtic – MNAC

Siracusa, Tetradracma de Siracusa, 485-425 aC (MNAC/GNC 310489-N). Gabinet Numismàtic de CatalunyaEntre el 14 de març i el 18 d’abril es desenvoluparà el curs: “La Moneda Antiga”, organitzat pel Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb l’objectiu de difondre les bases de la documentació de la numismàtica antiga.

El curs té una durada de 15 hores dividides en 5 sessions. A la primera classe s’explicaran les bases metodològiques de la disciplina com, per exemple, l’elaboració de fitxes de monedes o com cal interpretar els tresors monetaris. Les tres sessions següents tindran dues parts: lliçons teòriques entorn de la numismàtica grega, romana republicana, hispànica i imperial romana, i sessions pràctiques d’identificació i classificació de cadascuna d’aquestes sèries monetàries tenint a l’abast les peces originals i la biblioteca del GNC. La darrera sessió ha de permetre una aproximació, tant teòrica com pràctica, a l’anàlisi no destructiva de metalls amb els raigs X.

Programa:

  • Dimarts 14 de març: “Qüestions de metodologia”
  • Dimarts 21 de març: “La moneda grega i la romana republicana”
  • Dimarts 28 de març: “La moneda d’Hispània”
  • Dimarts 4 d’abril: “La moneda de l’Imperi romà”
  • Dimarts 18 d’abril: “El metall de la moneda: identificació per anàlisi no destructiva de raigs X”

| Per a més informació descarregueu-ne el díptic en pdf |

Exposició: “La Fortalesa de Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món ibèric”, al MAC-Barcelona

expo_vilarsEl proper dijous 9 de febrer s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona  l’exposició: “La Fortalesa de Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món ibèric”, i romandrà oberta al públic fins al 30 d’abril.

A la mostra s’exposen primera vegada els materials arqueològics recuperats, i també es presenten imatges del nou projecte de realitat virtual del jaciment dels Vilars d’Arbeca, una fortalesa que va ser habitada entre els anys 775 i 300 ane, i que és excepcional en el panorama de la fortificació europea i peninsular de la primera edat del ferro. Es tracta d’un conjunt arqueològic únic, resultat de més de trenta anys de recerca, que ha capgirat aspectes fonamentals del coneixement de la civilització ibèrica i dels ilergets.

L’exposició presenta els materials arqueològics recuperats a les excavacions,les imatges del nou projecte de realitat virtual, una espectacular maqueta i un esplèndid i rigorós catàleg. El discurs expositiu té per objectiu mostrar la singularitat de la Fortalesa en el món ibèric i, a través d’ella, explicar la formació del poble ilerget.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)”

Conferència: “El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de febrer de 2017, 19,00h

Conferenciant: Marc Guàrdia
Moderador: Joan Francès

El projecte de recerca al Puig del Castell de Samalús, engegat l’any 2011, ha permès treure a la llum un poblat ibèric gairebé inèdit. Tot i que només s’han dut a terme sis campanyes d’excavació arqueològica, que no arriben als cent cinquanta dies de feina de camp, les dades obtingudes ens permeten avançar en el coneixement de l’assentament. Les primeres campanyes han incidit en la documentació de la imponent fortificació, amb set torres defensives localitzades i un perímetre de muralla a l’entorn d’un quilòmetre, així com obtenir dades de l’abast cronològic de la seva ocupació. Malgrat que som a les beceroles de la recerca, la interpretació de dades de diferent índole ens permet proposar la identificació d’aquest assentament amb la ciutat ibèrica de Lauro.

| Descarregueu el fulletó de l’itinerari cap el jaciment poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús clicant aquí|


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Marc Guàrdia sobre els aspectes destacats de la seva conferència.

  • Quan es va descobrir el jaciment del Puig del Castell?

La primera menció de l’existència de les restes les devem a l’arqueòleg vallesà Josep Estrada, quan a mitjan dels anys 50 del segle passat ja esmenta la possibilitat de l’existència d’un gran assentament ibèric atès a la gran quantitat de pedres dalt del turó, sumat a la presència de material ceràmic ibèric dispers. Però més enllà d’aquest fet el coneixement del jaciment no havia crescut fins les nostres intervencions a partir de l’any 2011.

  • Quina és la característica principal del Puig del Castell?

De moment, i tot i que portem excavant relativament poc temps, ens trobem amb una superfície de 4 hectàrees, tancada per una imponent fortificació d’un quilòmetre de perímetre, de la que en coneixem aproximadament la meitat. Coneixem igualment algunes característiques defensives de l’assentament com la presència de set torres, a les que caldria sumar altres estructures relacionables amb la defensa dins el perímetre emmurallat. De moment s’han localitzat dos accessos principals, un dels quals l’hem pogut excavar. L’ocupació de l’assentament arrencaria a finals del segle V aC, i perduraria fins època republicana, en la que es torna a comprovar una important ocupació.

  • Quina es la principal línia de recerca que esteu duent a terme?

El fet de treballar en un jaciment inèdit i amb tant bones perspectives de conservació és que tenim l’oportunitat d’incidir en multitud de camps. Urbanisme, poliorcètica, incidència econòmica… De moment la principal línia de recerca és la correlació que proposem entre el jaciment del Puig del Castell i la ciutat de Lauro, que coneixíem indirectament per la seca de monedes. Tenim diversos indicis que apunten en aquesta direcció, des de la dispersió de monedes de la seca, l’etimologia, els tituli picti sobre àmfores de fabricació propera…

  • Es poden visitar les restes del jaciment?

Malgrat que només hem dut a terme 6 campanyes d’excavació estivals, l’estat de conservació ens permetia obrir el jaciment al públic. Amb relativament pocs recursos, s’ha pogut condicionar un camí d’accés que puja fins al turó, i s’ha adequat parcialment el jaciment, incloent-hi plafons interpretatius per comprendre les restes visibles. Des de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús es tenia molt clar que calia donar a conèixer aquest singular recurs patrimonial, juntament amb el concurs del Parc Natural del Montseny. L’excepcionalitat de les restes ha permès integrar el Puig del Castell dins la Ruta dels Ibers, del Museu d’Arqueologia de Catalunya.