Visita arqueològica al Puig de Sitges (Garraf)

El proper diumenge 25 de maig, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges torna a oferir visites gratuïtes a les restes arqueològiques del Casc Antic de Sitges de la mà de l’arqueòleg Joan Garcia Targa.

L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer el passat ibèric, romà i medieval de Sitges per mitjà de la visualització de les restes que hi ha dins l’ajuntament i d’un recorregut pels carrers del casc antic.

L’itinerari començarà a l’Ajuntament i continuarà per diversos espais de la vila on s’han dut a terme excavacions arqueològiques.

A més d’aquestes visites guiades, de les quals ja n’han pogut gaudir voltant de 900 persones en diverses tandes des de 2017, es duen a terme també visites escolars.

Lloc de trobada:  Plaça de l’Ajuntament
Horari: 17,00 – 19,00 hores
Activitat gratuïta

Activitats al jaciment ibèric de Darró, a Vilanova i la Geltrú (Garraf)

Cartell d'anunci de les activitats organitzades amb motiu del Dia Internacional dels Museus, una recreació històrica que tindrà lloc al jaciment ibèric de Darró, a Vilanova i la Geltrú (Garraf).Del 17 al 19 de maig de 2019, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, s’han organitzat un seguit d’activitats a l’entorn del jaciment ibèric de Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf).

El conjunt de Darró, està situat al nucli urbà de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i comprèn dos jaciments arqueològics que se superposen en alguns sectors. El més antic és un assentament d’època ibèrica, ocupat entre mitjan del segle VI i mitjan segle I aC. Aquest poblat iber ocupa el turó de Sant Gervasi i una bona part de la plana litoral al llarg de la platja de Ribes Roges, i era un dels més importants a l’àrea cossetana. L’altre jaciment és una vil·la romana que data de l’any 50 aC i que es va abandonar el segle VI de la nostra era. Aquest establiment, amb el temps, va esdevenir un dels més importants de l’ager tarraconensis durant el baix imperi romà.

Programa:
Divendres 17 de maig
18,00 a 20,00h: Visites guiades a les restes arqueològiques
Dissabte 18 de maig
10,00 a 13,00h:  Visites guiades a les restes arqueològiques
17,00 a 20,00h: Recreació històrica “Els rituals ibèrics”
Diumenge 19 de maig
10,00 a13,00h i  de 18,00 a 20,00h: Visites guiades a les restes arqueològiques

Totes les activitats programades en aquesta jornada són gratuïtes, però es recomana la inscripció prèvia al 687917009
Contacte: Joan García Targa

 

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 “Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018”

Conferència: Intervencions al jaciment Ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre 2014 i 2018
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 d’abril de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Rafel Jornet i Maria Carme Belarte
Moderador: Joan Martínez

El 2014 es varen reprendre els treballs d’excavació a l’assentament del Coll del Moro de Gandesa en el marc del projecte quadriennal “El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica 2014-2017”. Els treballs s’han centrat en l’excavació de la zona 2, que compta amb una bateria d’edificis complexos, formats per un cos rectangular de diversos àmbits adossat a un probable mur de tanca, i comunicats amb uns recintes absidals que probablement tenen una funció defensiva. El més oriental d’aquests és l’edifici excavat a finals dels anys 80 per Núria Rafel i interpretat com a taller de rentat de lli i producció tèxtil.

Les noves intervencions mostren que aquesta zona del jaciment té un marcat caràcter econòmic i artesanal. Entre els elements documentats destaquen un conjunt d’estructures interpretades com un trull, així com altres de possible caire productiu, però de funció incerta (un dipòsit, un possible forn…). S’han recuperat abundants materials arqueològics (entre els quals destaquen els grans contenidors ceràmics i els pesos de teler) així com restes carpològiques (sobretot abundants llavors de Vitis vinifera). La major part de recintes s’abandona a finals del segle III aC, en el context de la segona guerra púnica, si bé hi ha estances que continuen funcionant durant el segle següent, i es documenta una reutilització d’alguns espais vers el segle I aC. Paral·lelament als treballs d’excavació, s’ha prospectat l’àrea situada immediatament al nord del jaciment, on es documenten indicis d’ocupació coetànies damunt una superfície de diverses hectàrees. Aquestes dades permetrien plantejar que es tracta d’un assentament d’unes dimensions i entitat molt superiors al que podíem atribuir-li en el moment d’inici del projecte.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada.

  • El Coll del Moro és un jaciment amb una llarga trajectòria de recerca. Què han aportat les noves intervencions?

Les intervencions dutes a terme entre 2014 i 2018 han aportat com a primera novetat una ampliació de l’abast de les intervencions. S’ha combinat l’excavació en extensió dins el nucli d’hàbitat ja conegut i definit per una torre, amb treballs de prospecció. Al nord de la torre es va realitzar una prospecció intensiva pedestre en un territori de 2,5 ha així com prospeccions geofísiques. A més, a la vall de la Cendrosa, al sud-est del nucli d’hàbitat, s’ha prospectat a peu i de forma intensiva un territori de 140 ha.

  • Quins han estat els principals resultats de l’excavació?

Els treballs han aportat informació sobretot per les fases del s. III aC en endavant. A la zona més ben conservada, al segle III aC es construeixen almenys tres edificis de planta absidal, amb forma de bastió i diverses estances adossades. Un d’aquests recintes ja havia estat excavat per Núria Rafel, que va poder documentar-hi un taller de lli. En les darreres intervencions hem constatat que altres estances del conjunt també tenien funcions artesanals i de magatzem. Destaca un conjunt d’estructures interpretades com un trull, possiblement en ús des del segle III aC i amortitzat a mitjans del s. II aC. A més, tota aquesta zona ha proporcionat centenars de llavors de raïm. Altres estances contenen abundants pesos de teler i fusaioles, entre altres materials. L’únic bastió pròpiament dit que hem excavat fins al moment conté abundants tenalles i altres grans contenidors, de manera que es podria tractar d’un espai de magatzem alhora que d’un recinte defensiu. Tot això suggereix que l’edifici estava dedicat a activitats artesanals, de producció de vi i de teixits.

Després d’una destrucció per incendi a finals del s. III aC, es documenten per damunt de les restes d’aquests edificis dues fases d’ocupació, una d’elles (a mitjans del s. II aC) no implica reformes constructives importants, mentre la segona (a inicis del s. I aC) es caracteritza per la remodelació d’algunes estances i la construcció d’alguns recintes de planta rectangular sobre els antics bastions.

Quines dades ha aportat la prospecció?

Al nord de l’assentament, entre les dues àrees de necròpolis Maries i Camp Teuler s’ha documentat una extensió del jaciment estimada en un mínim de 2,5 ha. Els escassos materials d’importació permeten datar aquesta ocupació entre finals del. s. VII aC i finals del s. III – inicis del II aC; la fase més ben representada és precisament aquesta darrera, que coincideix amb l’ocupació que tenim documentada pels treballs d’excavació. Malauradament, la prospecció geofísica no ha aportat resultats significatius.

A La Cendrosa la prospecció pedestre de superfície sobre 254 parcel·les ha permès localitzar dos nous jaciments de petites dimensions d’època ibèrica, molt probablement es tracti d’assentaments de tipus rural. A més, atenent als materials recollits, s’han documentat jaciments d’altres èpoques: neolític/calcolític, preibèric i romà alt i baix imperial. La continuació, en els següents anys, dels treballs de prospecció i excavació d’algun dels nous assentaments localitzats hauran de permetre establir i caracteritzar un patró d’hàbitat i la seva evolució en torn del nucli principal de Coll del Moro.

III Jornada d’Estudis de la Vall del Ges i Bisaura, a Torelló (Osona)

Cartell de les III Jornades d'Estudis de la Vall del Ges i BisauraDemà dissabte 6 d’octubre se celebrara a Torelló (Osona) la III Jornada d’Estudis de la Vall del Ges i Bisaura, organitzada conjuntament pel Museu de la Torneria i l’ADET (Associació d’Estudis Torellonencs).

La Jornada, que enguany està dedicada al món iber, tindrà lloc a la sala d’actes del Museu de la Torneria de Torelló. Començarà a les 9,30 i, al llarg del matí, es presentaran 6 comunicacions. A la tarda està prevista una sortida al jaciment del Casol de Puigcastellet (Folgueroles) i la visita guiada serà a càrrec de Montserrat de Rocafiguera.

| Descarregueu el programa de la Jornada en PDF |

42ena campanya d’excavacions arqueològiques a l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona)

Arqueòlegs de l’Esquerda a l'inici de la campanya del 2018
Arqueòlegs de l’Esquerda a l’inici de la campanya del 2018. Fotografia: Museu de l’Esquerda

La intervenció arqueològica d’enguany al jaciment de l’Esquerda,  s’ha centrat entorn a la muralla medieval i a la zona de la fortalesa ibèrica.

Un any més es duu a terme la temporada d’excavacions a l’Esquerda, després de la primera tanda d’excavacions que es va fer a finals de juny i primers de juliol. L’equip de la primera campanya havia estat integrat pels estudiants de  l’assignatura de pràctiques I i II del Grau d’Història i Arqueologia de la UB, i ara l’excavació programada que te una durada de dues setmanes, del 20 d’agost a l’1 de setembre,  compta amb un equip d’arqueòlegs voluntaris i estudiants procedents de diverses universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de València, i la Universitat francesa de Lille), que treballen al jaciment dirigits i coordinats per la Dra. Imma Ollich, Montserrat Rocafiguera i el Dr. Albert Pratdesaba.

Per una banda, les excavacions continuen la feina feta els últims anys entorn a l’excavació de la muralla medieval, on ha aparegut material carolingi i visigot. Concretament es treballa en la zona interior de l’accés de la muralla, al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior. En aquest sector també es van localitzar restes de cronologies anteriors, d’època ibèrica, durant la campanya del juliol amb estudiants de la Universitat de Barcelona.

Per altra banda a l’oppidum ibèric s’excaven nivells del període ibèric ple i ibèric antic per tal de recollir més informació d’aquests períodes i estudiar l’evolució de la ciutat fortificada.  Paral·lelament, es treballa a la zona oest de la muralla de l’oppidum per seguir l’estudi de les seves estructures defensives.

Notícia: Museu Arqueològic de l’Esquerda

Intervencions arqueològiques al jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós: treballs de consolidació a l’edifici senyorial i al poblat fortificat

 

Detall d’un dels moments de restauració d’un mur (Casa domèstica 10-Zona 10) del Mas Castellar (Pontòs, Alt Empordà)
Detall d’un dels moments de restauració d’un mur (Casa domèstica 10-Zona 10) . Fotografia: Equip Mas Castellar

Des d’avui 30 de Juliol fins al 12 d’agost es duran a terme les intervencions arqueològiques a Mas Castellar, (Pontós, Alt Empordà). Enguany es realitzaran treballs de consolidació de murs i de laboratori a les Antigues Escoles.

Des que es van iniciar les excavacions programades l’any 1991 s’han posat al descobert 6 fases d’ocupació, de diferents comunitats, totes elles dins de l’època ibèrica, iniciada a finals del s. VII aC fins a principis del s. II aC.

Les excavacions, que estan dirigides per l’empresa ROCS Ibers S.L, amb la col·laboració del MAC de Catalunya, es financen per la Diputació de Girona (patrimoni i preservació de restes), l’Ajuntament de Pontós (recolzament logístic), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Girona (recolzament cultural).

Els horaris de treball seran de 07,00 a 12,00 hores als matins i de 17,00 a 20,00 hores a les tardes, de dilluns a divendres. Las visites hauran de respectar aquest horari.

Propera campanya d’excavacions al jaciment arqueològic de l’Esquerda

Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda l’any 2017. Fotografia: Museu de l’Esquerda
Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda l’any 2017. Fotografia: Museu de l’Esquerda

Un any més, el proper dia 25 de juny comença la temporada d’excavacions al Jaciment Arqueològic de l’Esquerda, amb les assignatures de Pràctiques d’Arqueologia I i II, del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, on els estudiants de la estaran treballant fins el 6 de juliol.

Durant dues setmanes els estudiants compaginaran els treballs al jaciment amb practiques de laboratori al taller de l’Esquerda. La professora coordinadora del curs és la Dra. Esther Travé i els professors, Drs. Imma Ollich i Albert Pratdesaba.

Les excavacions continuaran la feina feta els últims anys a la zona de la Muralla Medieval on ha aparegut material carolingi i visigot, concretament es treballarà en estructures intramurs relacionades amb la pròpia muralla. També en estructures de cronologies anteriors, relacionades amb els nivells de l’antic oppidum ibèric. Aquestes estructures es van localitzar en les campanyes anteriors. Un altre punt d’interès on s’excavarà és el la zona interior de l’accés de la muralla al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior.

Curs pràctic d’iniciació a l’arqueologia 2018 al Museu Espai Ceretània de Bolvir (la Cerdanya)

Cartell del !r Curs pràctic d'iniciació a l'arqueologia 2018 al Museu Espai Ceretània de Bolvir (la Cerdanya)Entre els dies 9 al 13 de juliol de 2018 es durà a terme al jaciment arqueològic del Castellot de Bolvir el primer Curs d’Iniciació a l’Arqueologia, organitzat conjuntament pel Museu Espai Ceretània amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

Adreçat als amants de l’arqueologia i la recerca de la història antiga, aquest curs és una oportunitat extraordinària d’experimentar i aprendre els coneixements metòdics i científics; des del procés d’excavació, documentació i estudi de materials en l’àmbit de projectes arqueològics actuals in situ.

Aquest curs té com a objectiu apropar a aquelles persones interessades en l’arqueologia a la realitat de les excavacions arqueològiques actuals. Al llarg d’una setmana, els participants podran experimentar tot el procés que suposa una intervenció arqueològica sota la supervisió d’un arqueòleg professional. Les tasques realitzades inclouran des de la mateixa excavació d’un jaciment arqueològic, fins al tractament i estudi de materials antics recuperats durant la intervenció (ceràmica, ossos, metall), passant per tot el procés de documentació arqueològica (fotografia, dibuix, ús de nivell òptic, etc.). El treball de camp es complementarà a les tardes amb visites a alguns dels jaciments més importants per a conèixer la història antiga de la Cerdanya.

El professor encarregat d’impartir les classes serà Joan Oller Guzmán, docent del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana a la UAB, i codirector del projecte d’excavacions del Castellot de Bolvir.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el full d’inscripcció en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya)”

Conferència: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de maig de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciant: Josep Gallart
Moderador: Miquel Molist

A mitjan agost del 2016 es va recuperar de forma fortuïta una massa compacta formada per un conglomerat de bronzes i terra mot endurida de l’interior d’un vas ceràmic enterrat en un prat de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya), i al seu voltant es va recuperar altres elements de bronze que formaven part del mateix dipòsit o amagatall. La troballa fou comunicada al Servei d’Arqueologia i Paleontologia, alhora que li foren lliurats tots els elements d’aquesta. Molt poc temps després, al lloc de la troballa es va realitzar, per part del SAP, una intervenció arqueològica d’urgència per a la documentació i la recuperació del vas ceràmic que encara es conservava en la seva posició original. A partir d’aleshores es van realitzar el tractament i la restauració dels materials metàl·lics al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Un cop acabades aquestes tasques, s’ha posat de manifest que es tracta d’un dipòsit que es pot datar entre inicis de la primera edat del ferro i l’edat del ferro, compost, bàsicament, per objectes d’ornament individual femení i fragments de recipients de bronze.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Gallart sobre els aspectes més destacats de la conferència.

  • Des del seu descobriment i recuperació dels materials del conjunt i de la intervenció arqueològica per la recuperació i documentació del vas ceràmic en que estava dipositat el conjunt de bronzes, quines actuacions ha realitzat el Servei d’Arqueologia i Paleontologia?

En primer lloc es va realitzar la microexcavació de la massa de metalls i terra compactada, extreta de l’interior del vas ceràmic en el moment de la seva descoberta. Aquesta intervenció s’ha realitzat en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb l’extraordinària col·laboració del personal del centre. Una actuació, que cal dir que ha estat extremadament laboriosa i delicada, perquè el conglomerat de metalls i la terra estava extremadament compactat i endurit, així com per la fragilitat que presenten algunes peces, principalment les que estaven formades per cadenetes.

Un cop alliberats els objectes, s’ha realitzat, en el mateix centre i per part del seu personal, la neteja i restauració de les peces i, en la mesura del possible, la reintegració. Així mateix s’ha netejat consolidat, enganxat i reintegrat la part del vas ceràmic recuperat.

Així mateix s’han realitzat  anàlisis de composició del metall per la tècnica de Fluorescència de Raigs X, així com anàlisis d’isòtops de plom per veure si és possible detectar la procedència de la matèria primera dels metalls o la zona de producció. També s’han realitzat anàlisis de residus del vas ceràmic i dels fragments dels recipients metàl·lics per si es pot determinar el seu ús. Així com anàlisis de la matèria primera del vas per determinar si es tracta d’una producció local o forària.

  • Quina és la composició del conjunt?

Els objectes que integren el conjunt de la Colomina de Bor, entre fragments i sencers, en total són una setantena, però cal tenir en compte que al voltant d’una quarantena són fragments laminars de les parets d’un (o més) recipients de bronze, hi ha també 16 botons amb anella, una agulla de cap enrotllat, una agulla pectoral amb cadenes, una agulla de cap circular guarnida amb anelles, un braçalet tancat i alguns objectes que per la seva fragmentació són indeterminats i que formarien part d’objectes més complexos,. A excepció de dos botons que són de ferro, la resta d’objectes són de bronze. A grosso modo en aquest conjunt es veu clarament la presència de dos tipus d’elements, per una banda els fragments de recipients de bronze, possiblement de tipus globular i per l’altra els objectes de guarniment personal, que es poden identificar com a peces d’ornament o embelliment femení i que formarien part d’un sol vestit.

  • Quina és la cronologia se li pot atribuir conjunt?

La cronologia d’aquests conjunts s’estableix a partir de les similituds que presenten els objectes que els configuren amb altres de similars procedents de jaciments o necròpolis amb datacions fiables, ja que es tracta de conjunts que s’han localitzat fora de cap context arqueològic. Pel que fa al dipòsit de la Colomina de Bor hem de fer palès que hi ha alguns objectes dels que encara no hem trobat paral·lels ni a Catalunya, ni a la resta de la Península Ibèrica, ni tampoc a França, ni a Suïssa i altres que per la seva fragmentació és difícil precisar el tipus d’objecte, la qual cosa dificulta la seva precisió cronològica. Però n’hi ha d’altres, com els botons de bronze i ferro amb anella, que els trobem abastament documentats en assentaments i necròpolis protohistòriques, tant catalanes com del nord dels Pirineus, la qual cosa ens indueix a situar el conjunt a nivell cronològic entre els segles VII i VI aC. Tot i que una cosa és la cronologia que poden atribuir a les peces i l’altra en quin moment es va produir la deposició del conjunt  i les raons que van motivar aquest fet, coses difícils de precisar per tractar-se d’una troballa sense context arqueològic.

  • Són habituals des troballes de dipòsits o amagatalls de bronzes a Catalunya?

Al nostre país les localitzacions d’aquests conjunts no són gens habituals, la prova és en total en tenim documentats al voltant d’una desena de segurs. Entre els més importants cal esmentar els de Llavorsí, Ripoll, Cova de Muricecs, Sant Aleix, cova de la Font Major, Sant Martí d’Empúries, etc. Pràcticament tots ells s’han localitzat de manera fortuïta, com és el cas del de la Colomina de Bor. Però cal dir que aquest és el primer que es localitza col·locat a l’interior d’un vas ceràmic, un fet que, sense anar més lluny, està bastant documentat a França. La resta, per les notícies que tenim, van aparèixer enterrat al terra. La qual cosa indica que en el moment de la deposició els materials estarien col·locats en un receptacle (sac, bossa, …) de cuir, roba, o altre matèria perible que no s’ha conservat.

A nivell geogràfic cal dir que la majoria es localitzen a la vall del Segre i els seus afluents, en indrets a l’aire lliure o en coves, situades en zones pas i que pels tipus d’objectes que els configuren sembla que el seu origen s’ha de situar en territoris del nord dels Pirineus, fins i tot en indrets molt allunyats de la zona on es van localitzar.

  • Es coneix a que responen les deposició d’aquests dipòsits o amagatalls?

Aquest és l’etern problema i té una difícil resolució per la seva mateix naturalesa i circumstàncies descontextualitzades de la seva troballa. Els dipòsits i amagatalls de conjunts metàl·lics es documenten sobre tot entre el Bronze mitjà i la Primera Edat del ferro i  general es desconeix perquè es produïa la seva deposició. Cal tenir en compte que es tracta de conjunts localitzats de forma aïllada, fora de context, la qual cosa dificulta extremadament la seva interpretació.

En alguns casos, a partir del lloc i circumstàncies en que es localitzen els dipòsits s’especula en que podria tractar-se de deposicions votives o cultuals. Però en altres a partir de la diversitat dels objectes que els configuren, amb tipologies desconegudes a la regió de la troballa, les seves cronologies, l’estat de fragmentació que es troben o l’estat que presenten els objectes, deixen entreveure que es tracta de materials amortitzats o fora d’ús, la qual cosa planteja la hipòtesi que es podria tractar d’objectes destinats a la refosa, per tant portats per metal·lúrgics ambulats o potser objectes destinats al comerç i traginats per comerciants, o, fins i tot, podria tractar-se d’una acumulació de metalls transportats per petites comunitats, com a reserva econòmica o destinats a la refosa i producció de noves peces. Cal tenir en compte els metalls eren elements preuats i valorats per les comunitats de l’edat del Bronze i la protohistòria.

Exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de Sabadell

cartell de l'exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de SabadellDel 18 maig al 15 juliol es podrà visitar al Museu d’Història de Sabadell l’exposició “Enigmàtica”, el discurs de la qual s’articula al voltant d’una joia d’or trobada al jaciment ibèric de Can Roqueta (Barberà del Vallès).

Es tracta d’una peça d’orfebreria de factura molt acurada que té forma de trompeta, amb un cos superior decorat i un suport inferior que es podia haver fet servir per ensamblar una altra peça d’ornament, de vestir o cuir. Està decorada, en la part superior, per tres motllures concèntriques que s’alternen amb tres línies decorades a base de cercles estampillats. La seva anàlisi ha permès conèixer que és un aliatge format en bona part per or i per altres elements.

La peça va aparèixer al jaciment de Can Roqueta – Can Revella a finals de l’any 2016, durant les excavacions arqueològiques d’un assentament pagès de la primera edat del ferro (segles VIII – VII aC). El Departament de Cultura ha subvencionat les excavacions i ha finançat els estudis pluridisciplinars realitzats al jaciment.

El treballs van documentar un conjunt de sitges dins d’una de les qual es va trobar la joia, una possible cabana i altres tipus de fosses, algunes de les quals contenien dipòsits de restes seleccionades de cavalls (cranis, extremitats) i en algun cas amb restes antropològiques aïllades que li confereixen un significat de caràcter probablement simbòlic o cultual, encara difícil d’interpretar.

L’estudi de la peça no ha pogut determinar certes qüestions, com ara, perquè era dins d’un abocador, quina funcionalitat devia tenir, o qui en devia haver estat el seu propietari o propietària. El fet que se n’hagin trobat fins ara molt poques joies d’or a la península ibèrica i la singularitat d’aquest objecte indueix a pensar que es tracti d’una peça importada d’altres indrets, i que podria haver existit relacions entre les comunitats autòctones amb d’altres de la Mediterrània central i oriental.

| Descarregueu la invitació en pdf |