Resultats de la darrera campanya d’excavació al Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Agost 2017

La darrera campanya d’excavacions realitzades al Mas Castellar de Pontós el passat mes d’agost han donat diverses troballes excepcionals, com ara la possible existència d’una fortificació turriforme propera a l’edifici singular d’influència grega, localitzada sota l’oppidum ibèric. S’han trobat també les restes d’una “incineradora” per reduir restes orgàniques i culinàries en un espai destinat a àpats col·lectius s’han trobat. En un nivell inferior a aquest espai obert s’ha documentat una estructura de pans d’argila preparats per la construcció en terra similar als tovots.

A la campanya d’enguany han participat entre 20 i 25 estudiants i llicenciats, majoritàriament de la Universitat de Barcelona, seguida de la UdG i d’altres, i ha estat dirigida per Enriqueta Pons col·laboradora del MAC i per David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer.

Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat en tres fronts ja iniciats en les campanyes anteriors: continuar en els treballs del nord-oest  del tell-talús del replà de dalt on es va documentar una àrea especialitzada a la celebració d’àpats col·lectius; continuar en el sondeig sota la casa 2 de l’oppidum amb l’objectiu de trobar restes més antigues relacionades amb l’edifici grec i reiniciar l’excavació del bastió ibèric per definir la seva construcció total i si aquest s’ha construït sobre fonaments antics.

L’espai lliure destinat a àpats col·lectius amortitza el poblat fortificat abandonat definitivament a la primera meitat del s. IV aC. Juntament amb els dos forns documentats l’any passat, de cronologia incerta, s’han localitzats dues fosses reciclades per escombraries i restes culinàries (s. III aC ). Entremig de les fosses d’escombraries i els forns culinaris s’ha pogut identificar un recinte, quasi rectangular (5 x 3m) reblert d’un sediment molt cendrós (ES575) que de moment s’ha interpretat com una probable incineradora que cremaria i reduiria les restes culinàries y orgàniques, així com altres restes combustibles.  Una de les sitges (FS568) talla una elevació de dos blocs units en angle recte formats per varis pans d’argila amassada (fins a 22 filades), entre una alçada de 1,5m i una amplada de 1,30m, i d’un gruix entre 10 i 6 cm, capes ben diferenciades per la variació de colors, que segons com simulen tovots per a la construcció. Aquesta estructura reposa en un nivell inferior, dins les aportacions que formen el tell. L’efecte que dóna, un cop excavada la sitja, és espectacular.Read More »

Els treballs d’excavació al Mas Castellar de Pontòs (Alt Empordà) es reprenen a l’agost

Les tres primeres setmanes del mes d’Agost -del 31 de juliol al 19 d’agost de 2017- es reprendran les excavacions arqueològiques al Mas castellar de Pontòs (Alt Empordà). Els treballs d’enguany se centraran principalment en dues línies d’actuació.

El primer d’ells consistirà en la continuació de la consolidació i restauració de les restes de l’establiment agrari, concretament el bloc arquitectònic que engloba dues cases ibèriques (cases 8 i 10) i una d’influència hel·lenística (casa 1) (225-180 aC). A partir d’aquí s’iniciarà un procés de retolació del jaciment amb alguns plafons informatius i recreatius per a visites guiades que es faran anualment durant les festes del poble, fires, visites d’escolars i de grups d’estudiosos i universitaris especialment.

El següent front preveu continuar les excavacions de la casa d’influència grega recentment documentada i realitzar alguns sondejos per identificar si aquesta casa estava isolada, com una casa aristocràtica situada al camp i fora del radi d’Empúries o bé estaria relacionada amb la població indígena de caire camperol, tant agrícola com ramader.

Els treballs seran portats a terme per la empresa ROCS-Iber S.L. amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona i són finançats per la Diputació de Girona i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Novetats en la darrera campanya d’excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre)

Les excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja posen al descobert una possible muralla i un fossat anteriors a la construcció del sistema defensiu que es coneixia fins ara.

El poblat del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) és un assentament ibèric que s’ubica en un meandre de l’Ebre, des d’on es controla, des d’una posició estratègica, el pas del riu per la zona. Es tracta d’un poblat de superfície molt reduïda (1.000 m²) però amb una fortificació imponent, desproporcionada per les dimensions del jaciment que fou freqüentat des de l’ibèric antic fins a l’ibèric final (ss. VI-I aC).

Durant el passat mes de maig s’ha dut a terme una nova campanya d’excavació programada en el poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja, en el marc del programa quadriennal de recerca de la Universitat de Barcelona: “El primer mil·leni aC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica (2014-2017)”. Les excavacions han estat dirigides pels investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Eduard Ble, Joan Canela, Meritxell Monrós, M. Carme Belarte i Jaume Noguera, i han comptat amb la participació d’una trentena d’estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

L’objectiu principal de la intervenció arqueològica ha estat finalitzar l’excavació del carrer 101, iniciada el 2016. Els resultats han aportat novetats interessants respecte al que es coneixia d’aquest assentament. A l’extrem est s’ha pogut documentar una seqüència estratigràfica amb més de 2 metres de potència, que ha permès arribar a nivells de l’ibèric antic (550-450 aC) sobre els quals es basteix el sistema defensiu de finals del segle V aC, actualment visible, mentre que a l’extrem oest s’ha detectat una estructura bastida amb grans pedres, potser les restes d’una muralla anterior. Les grans depressions o retalls antròpics documentats a la roca semblen haver funcionat com a fossat d’aquesta primera muralla. En alguns punts els murs de l’assentament presenten una potència conservada superior als 2 m.

Un altre sector en el qual es va intervenir va ser en el sector sud del poblat, on es va documentar la presència de noves estructures i un tapiat del carrer central en un moment encara per determinar, probablement en la fase final de l’assentament.

Aquestes novetats científiques i la gran potència estratigràfica de l’assentament aconsellen continuar el projecte de recerca en el Castellot de la Roca Roja. A això cal sumar el bon estat de conservació i el seu entorn paisatgístic, coses que sens dubte poden convertir el jaciment en un element patrimonial de primer ordre en el Baix Ebre.

Reconstrucció 3D del Castellot de la Roca Roja

El Curs “Pràctiques I i II” del Grau d’Arqueologia de la UB comença la temporada d’excavacions arqueològiques a l’Esquerda

 Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda

Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda. Fotografia: Museu de l’Esquerda

Un any més la temporada d’excavacions a l’Esquerda comença amb l’assignatura de Pràctiques d’Arqueologia I i II, del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.  Durant dues setmanes els estudiants compaginaran els treballs al jaciment amb practiques de laboratori al taller de l’Esquerda. La professora coordinadora del curs és la Dra. Esther Travé i els professors Drs. Imma Ollich i Albert Pratdesaba.

Les excavacions continuaran la feina feta els últims anys entorn l’excavació de la Muralla Medieval on ha aparegut material carolingi i visigot, concretament es treballarà en la zona interior de l’accés de la muralla, al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior. També s’han localitzat estructures intramurs relacionades amb la pròpia muralla o de cronologies anteriors relacionades amb els nivells de l’antic oppidum ibèric.

La campanya finalitzarà el proper 7 de juliol.

Les excavacions arqueològiques al Puig del Cocodril de Subirats (Alt Penedès) confirmen l’existència d’una fortificació ibèrica de la Cossetània oriental.

La recerca arqueològica, efectuada entre els dies 2 i 14 de maig, en aquest jaciment iber, situat al costat del Castell de Subirats, treuen a la llum una gran fortificació cossetana de més d’ 1 Ha d’extensió.

S’han efectuat diversos sondejos o cales que confirmen l’excel·lent potencial arqueològic del jaciment. S’ha identificat un gran fossat defensiu, una muralla i un barri de cases en un estat de conservació excepcional.

Entre les restes descobertes destaquen les relacionades amb l’arqueologia de la vinya i el vi, com tres àmfores ibèriques senceres, diverses gerres per a servir el vi i ceràmiques importades de Grècia, Itàlia i Eivissa.

El Puig del Cocodril podria complir les funcions de centre de poder i de control del territori de la Cossetània Oriental, amb diversos jaciments, com la Font de la Canya d’Avinyonet, sota la seva òrbita.

L’Ajuntament de Subirats i la cooperativa ArqueoVitis impulsen aquest nou projecte per aportar dades arqueològiques sobre els orígens de la vinya i el vi al Penedès, en el que podria ser el jaciment iber més influent de la contrada.

| Per saber-ne més, descarregueu la nota de premsa en pdf |

Recreació sobre la vida en un poblat ibèric a Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Vista aèrea del poblat de DarróEl proper dissabte 20 de maig de 17,30 a 20,30 hores, en el marc dels actes de commemoració del Dia internacional dels Museus, es podrà assistir al poblat de Darró, a una recreació de la vida quotidiana en un poblat ibèric, realitzada pel grup de recreació història Ibercalafell. És una bona ocasió per visitar les restes arqueològiques del poblat de Darró i gaudir amb la representació d’un dels grups de recreació històrica amb una trajectòria més llarga del nostre país.

La part actualment visitable del poblat ibèric de Darró va ser excavada i adequada fa uns anys pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, mitjançant conveni amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Les restes visibles pertanyen a l’expansió urbanística que va experimentar el poblat durant els segles II-I a C, amb posterioritat a la conquesta romana del territori. El nucli d’aquest assentament ibèric, que pertanyia a la tribu dels cossetans, es trobava al cim de la petita elevació veïna del puig de sant Gervasi, situada a l’extrem de ponent de l’actual passeig marítim de Vilanova i la Geltrú, entre la línia fèrria i el mar.

Les cases existents dins el recinte visitable es troben distribuïdes a un costat i altre d’un ample carrer porxat. Les seves estances, en les que han estat documentades diverses activitats artesanals, van ser construïdes sobre antics terrenys d’aiguamolls a tocar de la platja, els quals havien estat ja ocupats en època ibèrica plena, tal i com ho demostra la presència de murs, cisternes i forns ceràmics dels segles IV-III aC en els nivells arqueològics inferiors.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)”

Conferència: “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 de maig de 2017, 19,00h

Conferenciants: Ramon Cardona, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Herms
Moderador: Joan Sanmartí

Des de l’any 2008 un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Lacetans estudia aquesta terrisseria ibèrica, la més important coneguda fins al moment a Catalunya. Les prospeccions geofísiques, excavacions i activitats experimentals que s’hi han fet han permès documentar set forns de planta circular i la zona de taller on en els segles v-iv aC es van elaborar àmfores, peces de magatzem i de vaixella de ceràmica oxidada a torn, així com les tècniques de fabricació utilitzades.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacatsde la seva xerrada.

  • Com es gesta aquest projecte i des de quan?

El coneixement i troballa del jaciment es deu a Pere Giró i Romeu, anys ‘30 s. XX. No es realitza cap més fins a l’any 1991. J. Mestres realitzà unes prospeccions i localitzà més materials arran de l’obertura d’una rasa d’un dipòsit d’aigua. Se cita el jaciment en l’inventari del Patrimoni Arqueològic de l’Alt Penedès que es duu a terme al llarg dels anys 1989 i 1991 a càrrec d’Artur Cebrià, Genís Ribé i Maria Rosa Senabre. L’any 1995 es realitza una intervenció d’urgència que permet fer una primera valoració seriosa del jaciment sense a penes excavar-lo. Els arqueòlegs són Rosa M. Senabre, Jordi Nadal i Anna Vargas. La recerca queda ininterrompuda després de la intervenció de 1995 fins que la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans, a instàncies de Magí Miret Mestres, arqueòleg  territorial de la zona, es posa en contacte el 2005 amb Mª Rosa Senabre, conservadora del Museu de Vilafranca, qui es compromet a passar-nos informació sobre el jaciment. No es té cap més resposta del Museu fins que Jordi Farré, arqueòleg-conservador de VINSEUM, es posa en contacte amb el Centre d’Estudis Lacetans i comunica el desgraciat accident i la malaurada pèrdua de l’anterior conservadora. Es reprèn el contacte amb el Museu i amb l’antic equip d’excavació, Jordi Nadal i Anna Vargas, que no posen inconvenients a que el Centre d’Estudis Lacetans assumeixi la recerca d’aquest jaciment per tal de poder investigar amb un jaciment de primera mà la producció de la ceràmica ibèrica. S’han realitzat fins al moment les intervencions següents: bianual 2008-2009, bianual 2010-2011, bianual 2012-2013, quadriennal 2014-2017. El jaciment s’inclou en un projecte més global de la Universitat de Barcelona “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l’època romano republicana: una perspectiva històrica i evolutiva”Read More »

Excavacions a l’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià)

Entre els dies 27 de març i 9 d’abril de 2017 ha tingut lloc la novena campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de la Ferradura – els Castellets (Ulldecona, Montsià), la qual ha comptat amb la participació d’estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Jaume I de Castelló, així com d’altres com la Universitat de Glasgow. L’actuació s’emmarca dins el projecte de recerca del GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica) de la Universitat de Barcelona, “Primeres societats complexes a Catalunya: jaciments de Sant Jaume, Ferradura i Moleta del Remei”, sota la direcció arqueològica de Laia Font Valentín. El projecte té el suport de l’Ajuntament d’Ulldecona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El GRAP ha continuat amb les tasques d’excavació dels àmbits A1, A3, A4, A6 i C2. A més, s’ha seguit treballant al voltant d’un dels objectius marcats des que es van endegar les investigacions l’any 2009, com és la identificació de tot el traçat del mur de tancament de l’assentament per tal de poder disposar, finalment, de la planta global i real de la Ferradura. De fet, la principal novetat al voltant d’aquesta nova campanya se centra en la tasca realitzada per posar al descobert bona part del mur de tancament de l’assentament, especialment en la seva part nord-oest. Un altre resultat important ha estat la possibilitat de confirmar que resta encara una part important de la seqüència estratigràfica original intacta, tant dins d’alguns dels àmbits que s’havien donat per exhaurits durant els treballs desenvolupats per J. Maluquer de Motes l’any 1972 (és, per exemple, el cas de l’àmbit 4, amb restes dels nivells inferiors), com en d’altres on, ni que sigui parcialment, ha estat possible fins i tot iniciar l’excavació de la seqüència ex novo (com en l’extrem oriental de l’àmbit 6). Tot plegat està proporcionant un seguit de materials, especialment ceràmics i d’altres elaborats amb terra crua.

Informació: Laia Font

Activitats a la Font de la Canya: “Vine a conèixer per setmana santa l’origen de la vinya i el vi al Penedès”

Cartell de les activitats al jaciment de la Font de la Canya per setmana Santa: “Vine a conèixer per setmana santa l'origen de la vinya i el vi al Penedès”El jaciment de la Font de la Canya obrirà les seves portes per setmana Santa durant els dies 14, 15 i 16 d’abril per donar a conèixer el patrimoni arqueològic i cultural del Penedès.

Les visites, que tenen una durada d’una hora i mitja aproximadament, seran guiades per l’equip d’arqueologia. Comencen a les 11,00h i a les 17,00h de divendres i dissabte, i el diumenge només a les 11,00h. No cal reserva prèvia.

Lloc: El punt de trobada és la rectoria de Sant Pere d’Avinyó, d’Avinyonet del Penedès.

Preus: La tarifa bàsica de visita comentada és de 7,50 € públic general i 5,50 € per a estudiants i pensionistes.

Més informació a:  arqueovitis@gmail.com / Tel. 608. 86.69.79

Exposició: “Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats”, al MAC-Barcelona

Exposició: “Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats”El dimecres 5 d’abril a les 18,00 hores s’inaugurarà a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41) l’exposició: “Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats”, comissariada per Gustau Vivar, responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).

En aquesta exposició es presenten, per primera vegada, els resultats de les campanyes d’excavació subaquàtica desenvolupades entre els anys 2012  i 2016 pel Centre d’Arqueològica Subaquàtica de Catalunya (CASC) als  jaciments del Cap del Vol  i Cala Cativa,  ambdós trobats al Port de la Selva, (Alt Empordà).

La mostra s’articula a partir de peces arqueològiques reals, que han arribat als nostres dies en molt bon estat de conservació, provinents especialment del jaciment subaquàtic conegut com Cap del  Vol, que encara conserven els elements que ens permeten conèixer un sistema de construcció de vaixells arrelat al món ibèric i que va perviure en aquestes naus del  segle I aC.  Actualment aquests  derelictes estudiats  es troben  a  més de 25  metres de profunditat i  tots dos prop del Port de la Seva (Girona).

En aquesta exposició es vol reflectir també la feina feta en estudis i treballs arqueològics, amb el dia a dia del treball subaquàtic, les dificultats del treball a fondària i la metodologia de treball emprada.

| Per a més informació cliqueu aquí |