Del 30 de març a l’1 d’abril se celebrarà la IX edició de la Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, amb el títol “Les fortificacions urbanes preromanes a la Mediterrània occidental: origen, funcions i evolució estructural”.
Aquesta edició és un homenatge a Henri Tréziny i està dedicada in memoriam a Joan Sanmartí, que va ser un dels impulsors d’aquesta reunió científica.
Sota el tema “Les fortificacions urbanes preromanes a la Mediterrània occidental: origen, funcions i evolució estructural”, la IX Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell es proposa actualitzar el debat sobre el món ibèric i les àrees de contacte: les cultures fenícies i grecoromana.
Aquesta IX edició planteja un format innovador que busca generar un debat ric i productiu sobre els diferents aspectes a considerar en l’intercanvi cultural del món ibèric i les cultures de contacte. Cadascuna de les sessions compta amb una ponència marc, amb una visió general sobre un dels temes del congrés, seguida d’una presentació d’un conjunt de pòsters, amb novetats i temes específics amb què obrir el debat després de cada sessió.
L’Ajuntament de Calafell és un dels organitzadors d’aquesta trobada, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Universitat de Barcelona, Traces i l’Ajuntament de Banyeres del Penedès.
Les sessions es faran a Calafell (Centre Cívic Cinema Iris, Platja de Calafell) i el dissabte 1 d’abril es farà una visita al complex arqueològic de les Masies de Sant Miquel, al terme de Banyeres del Penedès.
Les places són limitades i cal fer inscripció prèvia.
Per a més informació, inscripcions i consulta del programa consulteu la web de l’ICAC
La darrera campanya d’excavació a la zona de Vilanera, a l’Escala, s’ha tancat aquest mes de gener amb noves troballes rellevants. S’han excavat noves tombes de la necròpolis d’incineració del bronze final i la primera edat del ferro, amb alguns exemples destacables pels seus conjunts funeraris. Alhora, també s’ha localitzat, per primera vegada en aquest sector, una tomba d’incineració d’època romana (segle II aC).
Les recents excavacions arqueològiques realitzades a la part nord de la ciutat grega d’Emporion han permès, d’una banda, conèixer l’evolució de l’urbanisme d’aquest sector i, de l’altra, també recuperar la paleotopografia del promontori i entendre la connexió de la ciutat amb la fondalada natural que conformava l’antic port grec. Aquests treballs formen part del conjunt d’actuacions que recull l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021) impulsat per la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que té per objectiu l’estudi de les àrees portuàries de l’antiga Empúries. Les intervencions programades a l’entorn del port grec s’han centrat sobretot en l’excavació en extensió de les tres illes d’edificacions que conformaven el barri portuari i en l’estudi de la seva evolució històrica, d’ençà del tercer quart del segle VI aC i fins el segle II-I aC. Aquest sector d’hàbitat comunicava amb el port a través d’un camí perimetral, a redós del qual es va anar desenvolupant un espai de santuari, del qual en coneixem ja nombroses evidències.
