VIII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell

calafellDel 6 al 8 d’octubre se celebrarà la VIII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, “La metal·lúrgia del ferro i la formació de les societats complexes a la Mediterrània occidental (1er mil·lenni aC)”, organitzada conjuntament pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Calafell, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Universitat de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Les sessions tindran lloc a Calafell i a Barcelona.

La metal·lúrgia del ferro va ser un factor fonamental en el desenvolupament de la capacitat productiva a la Mediterrània occidental durant el primer mil·lenni aC, i va contribuir decisivament a la formació i desenvolupament de societats complexes. Tanmateix, l’adopció i generalització de la nova tecnologia no es poden explicar simplement en termes de caire economicista. Cal analitzar no solament les circumstàncies socioeconòmiques en què es van produir, sinó també els factors sociopolítics i simbòlics que van influir en la difusió a gran escala i l’ús quotidià del nou material.

En aquesta reunió es vol analitzar el procés d’adopció de la siderúrgia al conjunt de la Mediterrània occidental, identificar quins factors i actors –interns o externs– hi varen intervenir, descriure les característiques i els ritmes seguits a cada zona, i analitzar les estratègies socials i econòmiques que expliquen aquests fenòmens.

| Descarregueu el programa clicant aquí |

Inauguració de l’exposició: “El vi grec. De l’antiguitat als cellers catalans actuals”, al MAC-Barcelona

el-vi-grec-cartell_mediumEl proper dijous 29 de setembre a les 19,00 hores tindrà lloc, al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona (Pg. de Santa Madrona, 39-41, Barcelona), la inauguració de l’exposició temporal: “El vi grec. De l’antiguitat als cellers catalans actuals”, que romandrà oberta fins al 29 de gener de 2017.

Aquesta és una producció del Museu d’Arqueologia de Catalunya que, dins de la seva missió de difondre el patrimoni arqueològic de Catalunya, proposa una exposició sobre l’elaboració, el comerç i el consum del vi en la societat grega d’època antiga a través dels materials arqueològics que ens han arribat del nostre passat. D’altra banda, la mostra pretèn establir els paral·lelismes i diferències existents entre la cultura del vi de la societat antiga i la cultura del vi de la nostra societat del segle XXI.

| Invitació |

| Per a més informació cliqueu aquí |

Resultats de la recent campanya d’excavacions al Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya)

Durant la darrera setmana d’agost i la primera de setembre d’enguany, es dugué a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment del Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya) sota la direcció de l’arqueòleg Joan Oller Guzmán (UAB-Arqueòlegs.cat) i emmarcat en el projecte PATCA (Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga), dirigit per Oriol Olesti Vila (UAB).

Es tracta d’un assentament situat en un turó de clara importància estratègica que controlava directament l’accés a la plana cerdana i, a la vegada, el pas del riu Segre per l’estret d’Isòvol. Amb dues fases d’ocupació, la ibero-ceretana (ss. IV – III ane.) implica l’existència d’un petit assentament de control i guaita del territori, composat per diversos hàbitats dispersos, juntament a algun edifici singular. Per la fase republicana (s. II – segona meitat segle I ane.), es dóna una remodelació de l’assentament, el qual mantindrà la seva funcionalitat com a punt de control del territori, però afegint un component militar amb la creació d’una torre quadrada al voltant de la qual es reparteixen diferents hàbitats i edificis singulars. Tant el tipus d’assentament, com els materials recuperats fan pensar en l’existència d’una petita guarnició romana en aquest punt.

L’objectiu primordial la campanya d’aquest estiu era documentar noves zones amb potencialitat arqueològica a l’assentament. És per això que s’obrí un nou sector a la part superior del tossal, a la zona on es concentraven les estructures arqueològiques. A la vegada, es realitzaren diferents sondejos, amb mitjans mecànics, per tota la zona del coll del tossal, àrea a on els aficionats locals havien indicat la recuperació d’abundants materials d’època antiga. Davant d’aquestes dades, es realitzaren un total de quinze sondejos, els quals resultaren plenament negatius. Per tant, semblaria que l’assentament antic se situaria exclusivament a la zona elevada del tossal i que els materials recuperats al coll serien elements rodats des d’aquesta part superior.Read More »

Disponible online a Guia del jaciment ibèric de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès)

guia-arqueologica-font-de-la-canyaDes del passat dimarts 20 de setembre està disponible online la versió en digital, oberta i gratuïta de la guia de la Font de la Canya: “Guia Arqueològica. Jaciment Ibèric de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès. Un centre de mercaderies  a la Cossetània ibèrica origen de la vinya”. Aquesta publicació és fruit d’un projecte de col·laboració entre l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, l’Institut d’Estudis Penedesencs, la Fundació Mútua Catalana i la Font de la Canya.

Resum: La Font de la Canya va ser un centre de mercaderies de l’època dels ibers, habitat entre els segles VII-I aC, situat al bell mig del Penedès. L’emmagatzematge i distribució de cereals, base de l’agricultura i de l’alimentació de l’època va ser l’activitat principal a la Font de la Canya. Ho demostren l’excavació arqueològica de centenars de sitges o dipòsits de cereals, així com diversos espais de treballs destinats a la gestió de cereals i altres mercaderies. Els materials arqueològics recuperats, rics i sovint excepcionals, ens informen sobre l’economia dels ibers i els intercanvis comercials amb diferents cultures del mediterrani, com la fenícia, la grega, la cartaginesa i la romana. Això li confereix un caràcter cosmopolita, transformador i comercial. Les excavacions arqueològiques han identificat nombroses dades relacionades amb els inicis de la vinya i el vi al territori, que es remunten al segle VII aC i s’associen amb els intercanvis comercials amb els fenicis.

El jaciment protohistòric de la Font de la Canya és un jaciment emblemàtic de la recerca arqueològica del Penedès i de Catalunya. Amb una seqüència de 15 anys de campanyes d’excavacions consecutives (1999-2014), ha proporcionat un volum de dades excepcional, en qualitat i quantitat, les quals, sens dubte, representen una aportació cabdal al coneixement de la primera edat del ferro i l’època ibèrica al nostre país.

| Descarregueu la Guia de la Font de la Canya clicant aquí|

Resultats de la 40a Campanya d’Excavacions a l’Esquerda

Entre el 22 d’agost i el 3 de setembre s’ha desenvolupat la quarantena campanya d’excavacions al jaciment Arqueològic de l’Esquerda (Roda de Ter- Les Masies de Roda, Osona) sota la direcció d’Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera i Oriol Amblàs. Els treballs formen part del Projecte de Recerca quadriennal “L’Esquerda i el seu territori entorn del Ter, des d’època antiga fins a la medieval” impulsat des de la Universitat de Barcelona en conveni amb l’Ajuntament de Roda de Ter, aprovat i subvencionat pel Departament de Cultura. Les excavacions d’enguany s’han centrat a la zona ran de muralla, al nord del poblat, en diversos sectors.

A la recentment finalitzada campanya s’han excavat els nivells més antics de les cambres rere la muralla ibèrica, on es confirma una ocupació prehistòrica (s. X-VIII aC), amb successives reocupacions del lloc (primer ferro- s. VIII aC, ibèric antic, s.VI-V aC), fins arribar a la construcció de la gran fortalesa en el període ibèric ple (s. V-IV aC).

També s’ha excavat l’entrada del poblat ibèric, que presentava segurament una entrada complexa, potser fins i tot monumental. S’ha descobert el paviment i tot un conjunt d’estructures al voltant. Destaca el pany de paret visible de la torre oest, amb la rasa de fonamentació.

Igualment s’ha treballat en la localització d’una quarta torre ibèrica, situada a ponent de l’anterior, de la qual ja se’n coneix el reompliment i part de la cara exterior. Altres estructures excavades són evidències molt malmeses del període ibèric recent (s. II-I aC), que corresponen a la reocupació del poblat després de la destrucció de la fortalesa en el segle III aC.Read More »

Resultats de la campanya d’excavació al Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Agost 2016

La darrera campanya d’excavacions, realitzades el passat mes d’agost, al Mas Castellar de Pontós, que han estat dirigides per Enriqueta Pons investigadora i col·laboradora del MAC i per David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer de l’empresa Món Iber ROCS S.L., han donat troballes excepcionals d’una sala de banquets i una àrea destinada a les “barbacoes” i festes col·lectives del moment a l’aire lliure.

Els treballs d’enguany al jaciment del Mas Castellar de Pontós es van centrar en completar les troballes d’un edifici singular, d’influència grega i molt relacionat amb el nucli foceu d’Empúries, que devia ser construït vers la meitat del s.V aC i incendiat a l’últim quart del mateix segle. Fou trobat sota la torre de defensa del poblat fortificat abandonat aquest a principis del s. IV aC.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La part documentada de l’edifici fa uns 225m2 i consta d’unes 6 estances. Una d’elles la més gran, anomenada sector 5 i d’uns 50 m2, ha estat interpretada com l’andron, o sala destinada als homes, una estança destinada a menjador, característica molt repetida en les cases mediterrànies d’influència colonials. Aquesta interpretació ja va ser donada l’any passat, amb la troballa de vaixella de bronze i armament, així com abundant restes de fauna relacionades a un consum especial.

En la recent excavació s’han localitzat unes banquetes adossades als murs laterals d’aquesta estança, probablement utilitzades per tombar-se, bé per descans, bé per menjar i ser servits, i al mig del llarg de la sala es va documentar una quantitat important de restes de fauna, entre les quals destaquen els extrems posteriors d’ovicaprins en connexió. S’hi han trobat també moltes restes culinàries a l’entrada de les dues portes situades a l’est i a l’oest de l’estança 5.Read More »

Excavacions arqueòlogiques a la plana de l’Alt Empordà: El jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós. Un edifici singular d’influència grega dins el territori de l’Empordà en època dels Ibers.

Mas Castellar de Pontós. Vista de l’edifici singular, any 2015.
Mas Castellar de Pontós. Vista de l’edifici singular (any 2015). Fotografia: Marcel Soler

De l’1 al 21 d’agost es reprendran les excavacions arqueològiques de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Des que es van iniciar les excavacions programades l’any 1991 s’han posat al descobert 6 fases d’ocupació, a vegades de diferent població i totes elles dins tota l’època ibèrica (de finals del s. VII aC fins a principis del s. II aC).

Les darreres campanyes d’excavació varen posar al descobert un edifici singular de grans dimensions, de moment de més de 225m2 i 6 habitacions excavades, i amb un patró completament diferent, de forta influència mediterrània. A la magnitud de l’edifici s’afegeix la troballa de materials de diferents procedències, especialment grega, cartaginesa i púnica, així com del sud de França, Itàlia i de la Península Ibèrica. Aquest edifici fou derruït per un incendi, en un moment de conflictes interns, i a sobre d’ell es va implantar un poblat fortificat, dels que es troben habitualment en el territori.

Fa poc temps el jaciment va ser declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) publicat al DOG (2016-03-24). La seva importància radica en la proximitat amb les colònies gregues d’Empúries i Roses, les quals van determinar el desenvolupament agrícola i ramader del territori i l’evolució històrica de l’Empordà.

Visita d’un grup d’alumnes de la Universitat Pompeu Fabra i de la Brown University (Rhode Island, US) que feien un curs sobre “Ciutats, Colonies i Xarxes de comunicació a l’oest mediterrani (maig 2016)
Visita d’un grup d’alumnes de la Universitat Pompeu Fabra i de la Brown University (Rhode Island, US) inscrits al curs sobre “Ciutats, colonies i xarxes de comunicació a l’oest Mediterrani” (maig 2016). Fotografia: Laura Prats

Enguany es continuarà excavant la part nord de l’edifici, mitjançant l’aixecament d’un talús d’uns tres metres d’alçada. A l’excavació es comptarà amb la participació d’estudiants de les universitats UB, UAB, UdG, i es continuarà amb la consolidació de les restes de l’establiment agrari d’influència hel·lenística. Les excavacions comptaram amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya, les Universitats esmentades i per l’empresa ROCS Ibers S.L.

Les excavacions estan finançades per la Diputació de Girona (patrimoni i preservació de restes), l’Ajuntament de Pontós (recolzament logístic) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (finançament i recolzament cultural).

Notícia enviada per Enriqueta Pons.

Activitats d’estiu al jaciment de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès

cartell font de la canyaDemà dissabte 16 d’agost s’inicia el programa d’estiu al jaciment de la Font de la Canya, (Avinyonet del Penedès, Alt penedès), que aquest any inaugurarà l’activitat: “Tarragonako Txalaparta Eskola”, una proposta que inclou la visita i un concert al jaciment, amb sopar inclòs, i està previst que comenci a partir de les 19,45 hores.

L’objectiu principal de la programació: “Concerts a la Font de la Canya 2016” és apropar els públics al jaciment ibèric de la Font de la Canya, origen de la vinya. Una de les novetats d’enguany és el nou espai recuperat a l’interior de l’església de Sant Pere d’Avinyó, que allotjarà el concert d’arpes que tindrà lloc el dissabte 20 d’agost.

Les activitats han estat organitzades pel Centre d’estudis Cossetans, amb el suport de la Diputació de  Barcelona, l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, la cooperativa d’iniciativa social Actua i la  col·laboració d’empreses del municipi, i coordinades pel director de les excavacions Dani López i la dinamitzadora cultural Rosa Vendrell.

|Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Tornen les Nits d’Estiu a la Romana a Mons Observans

nits destiuEl proper dijous 7 de juliol comença la quarta edició de les Nits d’Estiu a la Romana a Mons Observans, l’assentament romà de Can Tacó-Turó d’en Roïna (Montmeló – Montornès del Vallès). Aquest certamen va néixer l’any 2013 amb la voluntat d’oferir al públic activitats culturals inspirades en l’època clàssica que complementessin les visites i tallers que s’organitzen regularment al jaciment. La cuina romana, la fotografia nocturna, la novel·la històrica, l’astronomia i la  mitologia clàssiques han estat els eixos que han inspirat el programa de les Nits d’Estiu.

El programa de les Nits d’Estiu a la Romana 2016 començarà dijous que ve a les 19,00 hores amb la conferència de l’escriptora Ma Carme Roca, sobre la seva novel·la: “Escollida pels déus”, centrada en la ciutat greco-romana d’Empúries i el poblat iber d’Ullastret. La xerrada es clourà amb la nova visita teatralitzada ibera “La mirada d’Akais” que es va presentar el proppassat 28 de maig al recinte arqueològic de Mons Observans.

La novetat de les nits d’enguany arribarà de la mà del músic Santi Arisa, que aquest proper dissabte, 9 de juliol, a les 22,00h, oferirà un espectacle de dansa i percussió inspirat en els grans poetes clàssics. L’actriu Iris Arisa donarà veu a poemes d’Ovidi, Virgili i Horaci.

El dissabte 16 a les 21,30 hores se celebrarà el ja tradicional convivium, un sopar degustació de cuina romana que en les darreres edicions va aconseguir reunir a l’entorn d’un centenar de comensals. El sopar, format per diversos plats inspirats en el receptari d’Apici, un cuiner de l’antiga Roma Imperial, serà servit pel restaurant Can Major i estarà amenitzat amb les explicacions que oferiran els arqueòlegs Josep Ma Solies i Juana Huélamo (KuanUm) sobre la celebració d’aquest tipus de banquets a l’antiguitat. Un cop acabat el sopar i ja ben entrada la nit els assistents podran gaudir d’una visita teatralitzada nocturna al jaciment il·luminat.

Coincidint amb el sopar, s’ha organitzat una sortida fotogràfica per aprendre i practicar tots els secrets de la fotografia nocturna sobre les estructures arqueològiques il·luminades. La sortida, que serà dirigida pels fotògrafs Joel Mesas i Juanjo de la Rosa se centrarà en la tècnica de prendre imatges pintades amb llum (lightpainting) i en la fotografia de llarga exposició. El taller començarà a les 20,30h i s’allargarà fins a la mitja nit. Tal com ja és habitual, les fotografies resultants serviran per il·lustrar el programa de les Nits d’Estiu a la Romana de l’any vinent i per la promoció del jaciment.

Informació i inscripcions:
Ajuntament de Montmeló: 93 572 00 00
Ajuntament de Montornès: 93 572 11 70
Museu Municipal de Montmeló: 93 572 11 66
http://www.monsobservans.cat

| Descarregueu el díptic en pdf |

Curs en línia: “L’urbanisme al llarg del temps”

barcinoEl Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya oferta el curs en línia: “L’urbanisme al llarg del temps”, que serà impartit per Joan Garcia Targa entre el 4 i el 22 de juliol, de dilluns a divendres.

El curs proposa una aproximació a diversos moments històrics, des de l’antiguitat fins l’edat medieval, per mitjà de l’anàlisi de l’urbanisme i l’arquitectura. Està adreçat a professorat de secundària i tindrà una extensió de 30 hores.

Objectius:

  • Localització geogràfica, cultural i cronològica de les diverses cultures analitzades
  • Origen i conceptualització de la realitat urbana i arquitectònica en cadascun dels moments analitzats
  • Aspectes concrets de la realitat urbana i arquitectònica en cada cas: trets generals, límits i exemples més rellevants
  • Arquitectura i urbanisme com a eina de poder i de propaganda política. Ideologia i poder. Us i abús, apropiació de l’espai per part del poder

| Per a més informació cliqueu aquí |