S’han publicat les Actes de la IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre que es va celebrar a Tortosa el 23 de novembre de 2019.
Aquest volum, editat pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, recull les comunicacions presentades en aquesta IV Jornada, que van mostrar les noves aportacions de l’arqueologia i de l’estudi històric de diverses intervencions al territori ebrenc, compartides amb altres experiències portades a terme en terres lleidatanes, dins de l’anomenada Línia P al Pallars, i al front aragonès de la Línia defensiva del Cinca.
Aquesta IV Jornada va tenir com a denominador comú l’anàlisi i l’estudi multidisciplinari de la fortificació com a element d’estudi principal. Les fortificacions i els vestigis de la Guerra Civil són un valuós patrimoni cultural que convé protegir i posar en valor.
Per descarregar-vos la publicació en format digital cliqueu aquí
El dissabte 8 d’octubre de 2022 se celebrarà a Tortosa la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre, organitzada pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre.
Després d’una llarga pausa motivada per la pandèmia, aquesta jornada està pensada per reprendre totes les intervencions dutes a terme des de l’any 2019, especialment aquelles realitzades en l’àmbit de les Terres de l’Ebre, però també amb la participació d’altres treballs de recerca que s’han fet fora del nostre territori.
Són temes d’aquesta jornada: els treballs d’exhumació de fosses de soldats als espais de la batalla de l’Ebre, l’inventari de recerca de fortificacions defensives, la prospecció i recerca en territori ebrenc vinculada a treballs arqueològics preventius motivats per infraestructures com els parcs eòlics de la Terra Alta, així com els treballs de millora d’espais de la batalla de l’Ebre malmesos pels temporals de llevant. També s’hi inclouen, amb un punt de curiositat, aquelles petjades que varen deixar els soldats participants a la Batalla de l’Ebre mitjançant la inscripció de grafits en moltes parets i murs de les nostres comarques.
La protecció d’aquest ric patrimoni i la complexitat de gestionar-ne el manteniment és clau a l’hora de garantir-ne la conservació. Aquesta problemàtica ha animat als organitzadors a incloure en la jornada d’enguany un espai de diàleg entre els especialistes i el públic assistent per debatre el tractament, la conservació i la protecció dels espais històrics de la Guerra Civil, tant des d’una visió general, que englobaria la península, com particular, ajustada al nostre territori.
Aquesta jornada es celebrarà al Palau Oliver de Boteller, carrer de Jaume Ferran, 4 de Tortosa, el dissabte 8 d’octubre de 2022.
La jornada és gratuïta prèvia inscripció obligatòria abans del 5 d’octubre.
Per descarregar el programa, més informació i inscripcions cliqueu aquí.
Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 4 de maig.
La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica
Conferenciants: Josep Maria Pérez Suñé i David Tormo Benavent
Moderador: Joan Martínez Tomás
Casamata doble d’artilleria del Fort de Millet (Caseres)
Els vestigis materials de la Guerra Civil són restes arqueològiques i, com a tals, susceptibles de ser estudiats amb la metodologia i les aproximacions teòriques de l’arqueologia. Entre les noves especialitzacions de l’arqueologia cal destacar la que té per objecte d’estudi els processos bèl·lics a partir de les restes recuperades en els escenaris on van tenir lloc. Una especialitat novadora subjecta a diferents denominacions: arqueologia del conflicte, arqueologia dels camps de batalla o de la guerra. Des del territori, estem duent a terme un programa de recerca a l’entorn de les fortificacions de la Generalitat de Catalunya a la rereguarda del front d’Aragó (1936-1937), l’anomenada Línia del Cinca, que comprenia els sectors Gandesa, Fraga, Montsó i Boltaña, la qual té per objecte contrastar l’escassa documentació textual i planimètrica que es conserva amb un treball de camp fonamentat en la prospecció arqueològica convencional de superfície dirigida a localitzar, identificar i documentar les estructures d’enginyeria militar conservades a la comarca de la Terra Alta, diferenciant les corresponents a la Línia del Cinca (1936-1937) de les construïdes durant l’ofensiva d’Aragó i posterior batalla de l’Ebre (1938). La conclusió que hem extret és que sí que hi ha una certa discrepància entre allò que diuen els documents i la realitat material constatada sobre el terreny.
Us recordem que aquest proper dimecres 4 de maig a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.
La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica
Conferenciants: Josep Maria Pérez Suñé i David Tormo Benavent
Moderador: Joan Martínez Tomás
Casamata doble d’artilleria del Fort de Millet (Caseres)
Els vestigis materials de la Guerra Civil són restes arqueològiques i, com a tals, susceptibles de ser estudiats amb la metodologia i les aproximacions teòriques de l’arqueologia. Entre les noves especialitzacions de l’arqueologia cal destacar la que té per objecte d’estudi els processos bèl·lics a partir de les restes recuperades en els escenaris on van tenir lloc. Una especialitat novadora subjecta a diferents denominacions: arqueologia del conflicte, arqueologia dels camps de batalla o de la guerra. Des del territori, estem duent a terme un programa de recerca a l’entorn de les fortificacions de la Generalitat de Catalunya a la rereguarda del front d’Aragó (1936-1937), l’anomenada Línia del Cinca, que comprenia els sectors Gandesa, Fraga, Montsó i Boltaña, la qual té per objecte contrastar l’escassa documentació textual i planimètrica que es conserva amb un treball de camp fonamentat en la prospecció arqueològica convencional de superfície dirigida a localitzar, identificar i documentar les estructures d’enginyeria militar conservades a la comarca de la Terra Alta, diferenciant les corresponents a la Línia del Cinca (1936-1937) de les construïdes durant l’ofensiva d’Aragó i posterior batalla de l’Ebre (1938). La conclusió que hem extret és que sí que hi ha una certa discrepància entre allò que diuen els documents i la realitat material constatada sobre el terreny.
La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.
Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf
Us presentem el vídeo de la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 2 de juny de 2021.
La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània
Conferenciant: Josep Font Piqueras
Moderador: Xavier Llovera Massana
Des de l’any 2013 s’està desenvolupant el projecte Ruta dels Orris, amb l’objectiu de realçar diversos conjunts històrics pastorals de l’alta muntanya d’Encamp (Andorra). En un context de complexitat pel que suposen les ocupacions temporals, la recerca arqueològica en aquests anys ha permès descobrir i conèixer l’evolució inèdita dels orris des de finals de l’època medieval fins als nostres dies. Paral·lelament, fins al 2019, l’estudi ha suposat també la descoberta d’un establiment d’època romana, destinat a una probable explotació aurífera i argentífera prolongada durant segles, de dos assentaments de finals del neolític i de dos túmuls megalítics. Aquests descobriments suposen una novetat significativa en l’arqueologia de l’alta muntanya i, especialment, en l’andorrana.
Us recordem que aquest proper dimecres 2 de juny a les 18 hores tindrà lloc la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.
La Ruta dels Orris d’Encamp. Sis anys de recerca arqueològica a l’alta muntanya andorrana (2013-2019). Del neolític a l’època contemporània
Conferenciant: Josep Font Piqueras
Moderador: Xavier Llovera Massana
Des de l’any 2013 s’està desenvolupant el projecte Ruta dels Orris, amb l’objectiu de realçar diversos conjunts històrics pastorals de l’alta muntanya d’Encamp (Andorra). En un context de complexitat pel que suposen les ocupacions temporals, la recerca arqueològica en aquests anys ha permès descobrir i conèixer l’evolució inèdita dels orris des de finals de l’època medieval fins als nostres dies. Paral·lelament, fins al 2019, l’estudi ha suposat també la descoberta d’un establiment d’època romana, destinat a una probable explotació aurífera i argentífera prolongada durant segles, de dos assentaments de finals del neolític i de dos túmuls megalítics. Aquests descobriments suposen una novetat significativa en l’arqueologia de l’alta muntanya i, especialment, en l’andorrana.
Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que el conferenciant respondrà un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021 que es va oferir en directe a través del canal de YouTube de patrimoni.gencat ahir dimecres 10 de març de 2021.
La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober
Conferenciants: Maria Pilar Vàzquez Falip i Josep Medina Morales
Moderador: Joan Ramon González Pérez
La Diputació de Lleida va adquirir els solars núm. 17 i núm. 19 de la rambla Ferran de Lleida per construir-hi un edifici d’usos administratius, al costat de les dependències del Palau de la Diputació. Davant l’evidència de l’existència de restes arqueològiques, la Diputació dugué a terme l’excavació corresponent. La recerca arqueològica endegada a partir d’aquell moment va posar al descobert les restes d’un ampli període cronològic de la ciutat. Les restes més imponents corresponen a la muralla d’època medieval feudal i a una part de les adoberies d’aquest barri. També s’hi localitzaren restes anteriors, d’època medieval andalusí d’una gran excepcionalitat, amb una sínia. Es tracta de l’única estructura hidràulica d’aquestes característiques i època localitzada a la ciutat i consta d’un pou rectangular excavat a la roca. A l’interior s’hi van localitzar restes de fusta pertanyents a la roda i també un conjunt de catúfols. Pel que fa a les adoberies, perduraren fins a les darreries del segle XIX, amb les seves transformacions i ampliacions corresponents. Amb l’enderroc de la muralla medieval la ciutat s’eixamplà i el barri es transformà. Els antics obradors de pells es traslladaren i, on hi havia hagut les adoberies, els industrials propietaris reformaren les seves cases i hi situaren comerços a les plantes baixes, on continuaren el negoci amb la venda dels productes de les seves fàbriques fins, en algun cas, les acaballes del segle XX. Són mil anys d’història de la ciutat conservats a la planta soterrani del nou edifici de la Diputació, recuperats per a la societat, que properament es podran visitar i que s’acompanyaran d’un impactant audiovisual.
Us recordem que aquest proper dimecres 10 de març a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.
La intervenció arqueològica realitzada a la rambla Ferran, 17-19, de Lleida: 1.000 anys d’història d’un barri adober
Conferenciants: Maria Pilar Vàzquez Falip i Josep Medina Morales
Moderador: Joan Ramon González Pérez
La Diputació de Lleida va adquirir els solars núm. 17 i núm. 19 de la rambla Ferran de Lleida per construir-hi un edifici d’usos administratius, al costat de les dependències del Palau de la Diputació. Davant l’evidència de l’existència de restes arqueològiques, la Diputació dugué a terme l’excavació corresponent. La recerca arqueològica endegada a partir d’aquell moment va posar al descobert les restes d’un ampli període cronològic de la ciutat. Les restes més imponents corresponen a la muralla d’època medieval feudal i a una part de les adoberies d’aquest barri. També s’hi localitzaren restes anteriors, d’època medieval andalusí d’una gran excepcionalitat, amb una sínia. Es tracta de l’única estructura hidràulica d’aquestes característiques i època localitzada a la ciutat i consta d’un pou rectangular excavat a la roca. A l’interior s’hi van localitzar restes de fusta pertanyents a la roda i també un conjunt de catúfols. Pel que fa a les adoberies, perduraren fins a les darreries del segle XIX, amb les seves transformacions i ampliacions corresponents. Amb l’enderroc de la muralla medieval la ciutat s’eixamplà i el barri es transformà. Els antics obradors de pells es traslladaren i, on hi havia hagut les adoberies, els industrials propietaris reformaren les seves cases i hi situaren comerços a les plantes baixes, on continuaren el negoci amb la venda dels productes de les seves fàbriques fins, en algun cas, les acaballes del segle XX. Són mil anys d’història de la ciutat conservats a la planta soterrani del nou edifici de la Diputació, recuperats per a la societat, que properament es podran visitar i que s’acompanyaran d’un impactant audiovisual.
Els assistents podran formular qüestions i preguntes a través del xat del YouTube que els conferenciants respondran un cop finalitzada la seva exposició. Per poder formular les preguntes al xat cal iniciar la sessió al YouTube.
El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.
Després d’un parèntesi degut al confinament, hem reprès les seves sessions de la Tribuna d’Arqueologia en format online. Ara, amb l’ajuda del CTTI i del canal de youtube Patrimonigencat, us oferim la quarta de les conferències de la Tribuna en directe, des de casa dels conferenciants
Dimecres dia 17 de juny de 2020, a les 6 de la tarda, en directe a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat
Conferència: Pernafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals
Conferenciants: Anna Camats Malet, Sergi Gonzàlez Planas (arqueòlegs d’Iltirta Arqueologia) i Eulàlia Mesalles (Direcció General de Memòria Democràtica) Moderadora: Queralt Solé (professora del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona)
A la xerrada es parlarà de les excavacions arqueològiques de les fosses de la Guerra Civil de Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i del Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues) dutes a terme en el marc del pla d’actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, promogut pel Departament de Justícia de la Generalitat, ha permès recuperar les restes de 226 individus en dos dels múltiples nodes de la xarxa d’evacuació i tractament de ferits durant el període que aniria entre la Batalla de l’Ebre i la Batalla del Segre. A més de les restes humanes –que estan sent estudiades i analitzades per a permetre la seva identificació i retorn a les famílies–, l’excavació ha permès recuperar evidències materials dels traumatismes i dels tractaments mèdics i quirúrgics amb què es va intentar salvar-los la vida, així com dels objectes personals dels soldats i restes dels seus uniformes i de la seva impedimenta.
1. Soldats recuperats en una de les fosses de Pernafeites (Miravet). Fotografia: Iltirta Arqueologia
2. Soldat que havia estat atès a l’hospital de Pernafeites abans de morir, on li van col·locar una fèrula de kramer per immobilitzar-li les cames. Fotografia: Iltirta Arqueologia
3. Detall d’un dels soldats recuperats a Pernafeites. Fotografia: Iltirta Arqueologia
4. Calçat que duia un dels soldats recuperats a Pernafeites. Fotografia: Iltirta Arqueologia
5. Treballs d’excavació a les fosses del Cementiri Vell (Soleràs). Fotografia: Iltirta Arqueologia
6. Soldats republicans recuperats en una de les fosses del Soleràs. Fotografia: Iltirta Arqueologia
7. Soldats rebels recuperats en una de les fosses del Soleràs. Fotografia: Iltirta Arqueologia
8. Placa d’identificació que duia un dels soldats rebels enterrats al Soleràs. Fotografia: Iltirta Arqueologia
9. Cinturó amb sivella de placa gravada amb l’emblema d’infanteria, que duia un dels soldats rebels enterrats al Soleràs. Fotografia: Iltirta Arqueologia
10. Tres carteres de pell que duia un dels soldats republicans recuperats en una de les fosses del Soleràs. Fotografia: Iltirta Arqueologia
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la xerrada.
Quins motius han a portat a intervenir a les fosses de Pernafeites (Miravet) i al Cementiri Vell (el Soleràs)?
Aquestes intervencions s’emmarquen dins el Pla de Fosses 2017-2020, promogut, coordinat i finançat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, mitjançant a Direcció General de Memòria Democràtica. Pernafeites ha estat una intervenció provocada pel canvi de conreu de la finca on estaven les fosses, que posava en risc la conservació de les restes, mentre que al Cementiri Vell s’ha intervingut per iniciativa de la Direcció General de Memòria Democràtica a partir de les sol·licituds de les famílies.
Què s’hi ha trobat en aquestes intervencions arqueològiques?
Son les dues excavacions on s’ha recuperat el nombre més gran d’individus (127 al Soleràs i 99 a Miravet). Això, a banda de corroborar i contrastar els fets que van ocórrer en aquests indrets durant el conflicte bèl·lic, ens ha permès aprofundir en el coneixement històric a partir de la materialitat: tant les restes humanes com els objectes recuperats evidencien no només com van morir les víctimes, sinó també com van viure els seus darrers dies.
Què han aportat les intervencions en aquestes fosses a la recerca sobre la Guerra Civil?
En ambdues localitzacions les fosses estan associades amb punts sanitaris de l’exèrcit republicà. Això significa que molts dels individus recuperats van rebre atenció mèdica abans de morir. En molts casos, s’han conservat evidències materials i físiques d’aquests tractaments, ja siguin ambulatoris o d’operacions quirúrgiques, fet que ens permet aprofundir en el coneixement de la medicina de guerra aplicada pels equips sanitaris de l’exèrcit republicà. La seva excavació ens permet il·lustrar i contextualitzar tant la medicina de guerra com la xarxa d’evacuació de ferits posant de rellevància els treballs de l’equip sanitari a la rereguarda.
Heu pogut identificar algun dels individus exhumats?
Sí. Gràcies al programa d’identificació genètica, fins el moment s’han identificat set dels individus recuperats al Soleràs. A Miravet la recerca històrica és més difícil i per tant ens calen més pistes per poder localitzar famílies però no es descarta que la recerca pugui donar algun fruit. Tanmateix, l’augment de famílies que s’apunten al cens, així com també l’èxit del creuament sistemàtic de les mostres d’ADN dels individus exhumats amb el dels familiars que han facilitat la seva mostra genètica al banc d’ADN, fa preveure que el nombre d’identificacions creixi en els propers mesos. Des d’aquí fem una crida a les famílies que s’apuntin al Cens de Persones Desaparegudes i que ens ajudin a engruixir el banc de dades genètiques.
Els dies 26 i 27 de març de 2020 se celebrarà, a Mollerussa (Pla d’Urgell) i el seu entorn, el Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida, que se centrarà en la valoració i reconeixement de la tècnica constructiva de la tàpia, les seves construccions i el patrimoni que les envolta.
L’arquitectura tradicional, com qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat de les comunitats, i les construccions amb terra en són un clar exemple. Amb aquest material senzill i assequible s’han aixecat habitatges i tota mena d’infraestructures que han permès el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu. Més concretament, a les comarques de Lleida, són freqüents les construccions de tàpia, tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut, no només pels seus habitants, sinó també per bona part dels professionals de la construcció.
Actualment, les construccions de tàpia i les seves tècniques han esdevingut un símbol d’identitat de la contrada i també una oportunitat per al futur, tant pel seu valor patrimonial com per la seva sostenibilitat, paradigma sobre el qual se sustenta el futur del planeta. Des de l’organització del congrés s’ha volgut crear el marc perquè els treballs sobre aquesta matèria, els ja fets i els que es faran més endavant, trobin un escenari on puguin ser exposats i posats en valor.
Aquest congrés neix amb la voluntat de fer aflorar tot el coneixement existent sobre la tàpia a les terres de Lleida, d’establir l’estat de la qüestió, d’elaborar propostes que perfilin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de tàpia des de totes les seves vessants: arquitectònica, social, cultural, econòmica i mediambiental.
S’han publicat les Actes de la IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre que es va celebrar a Tortosa el 23 de novembre de 2019.
