Amb data 12 de juny de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1856/2026, de 4 de juny, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica, a favor de la Cova Hospital de Santa Llúcia, a la Bisbal de Montsant (Priorat), i de delimitació del seu entorn de protecció.
La Cova Hospital de Santa Llúcia és una gran balma d’uns 60 metres d’amplada, 17 metres de fondària, de secció semicircular, i una alçada màxima de 10 metres, que es localitza a un quilòmetre al nord-oest del poble de la Bisbal de Montsant, a la comarca del Priorat.
Destaca pel seu elevat valor històric i memorial, en haver acollit, durant la Guerra Civil espanyola, un hospital de campanya republicà vinculat al front de l’Ebre. Aquest espai, on actuaren tant personal mèdic com Brigadistes Internacionals, esdevé un testimoni excepcional de la rereguarda sanitària i de les xarxes de suport entre població civil i combatents. Malgrat les condicions precàries, s’hi aplicaren pràctiques mèdiques innovadores, com transfusions de sang directes i sistemes de triatge eficients, que reflecteixen l’organització i la capacitat de resposta en un context bèl·lic. Amb l’avenç de les tropes franquistes, les instal·lacions van ser desmantellades i l’indret quedà en l’oblit.
La seva ubicació en un entorn natural singular, actualment reconegut dins la xarxa d'»Espais de Memòria» pel Memorial Democràtic i el Parc Natural de la Serra de Montsant, reforça la necessitat de protegir la Cova Hospital de Santa Llúcia com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Lloc Històric, tant per la seva significació històrica com pel seu valor testimonial, pedagògic i simbòlic.
La declaració inclou també la categoria de Zona Arqueològica, atenent la presència i la probable pervivència de restes arqueològiques vinculades al funcionament de l’hospital, incloent-hi infraestructures auxiliars, materials sanitaris, estructures provisionals i possibles restes humanes, la documentació i conservació de les quals resulten essencials per a la recerca històrica i científica.
Aquesta és la primera vegada que es proposa la declaració d’un espai directament relacionat amb la Guerra Civil com a Bé Cultural d’Interès Nacional a Catalunya, fet que reforça la necessitat d’una protecció integral, tant des del punt de vista memorial com des del punt de vista arqueològic i patrimonial. L’àmbit protegit comprèn tant la balma com els terrenys immediats amb incidència visual directa i valor contextual, i s’ha delimitat conforme a criteris topogràfics, paisatgístics i patrimonials.
Pel que fa a l’entorn de protecció, aquest respon a criteris de correcta visualització i integració del lloc a l’entorn natural en què s’emplaça i ve definit, principalment, per les finques adjacents i els terrenys més pròxims, els quals tenen una influència visual directa.
Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a la Cova Hospital de Santa Llúcia el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Lloc Històric i Zona Arqueològica.
Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf
S’han publicat les Actes de la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre. 
Les intervencions arqueològiques dins de les diferents parcel·les que formen l’antic conjunt industrial de Can Ricart, situat al recinte del 22@ de la ciutat de Barcelona, van venir motivades per les obres de construcció de dues residències d’estudiants (2022) i per la rehabilitació de diferents naus en habitatges unifamiliars (2023). El cas de la fàbrica de Can Ricart del Poblenou és un clar exemple de l’evolució de la industrialització a Catalunya des de la segona meitat del segle XIX fins a l’actualitat. L’any 1853, l’industrial Jaume Ricart i Guitart va promoure la construcció d’una nova fàbrica de blanqueig, tint i aprest a Sant Martí. En uns terrenys agrícoles, l’arquitecte Josep Oriol Bernadet va projectar el nucli inicial de la fàbrica dels Ricart que posteriorment Josep Fontserè va reformar i ampliar. L’arqueologia ha documentat de la transformació d’aquesta part de la ciutat en aquest període històric. Així, doncs, s’han pogut registrar els diferents canvis que van patir els edificis del conjunt fabril: les construccions industrials originals, la introducció dels continus avenços tecnològics i llurs afectacions als diferents immobles (el pas del vapor a l’electricitat, les innovacions de noves maquinàries i modificacions dels processos industrials), i finalment, el declivi de la indústria tèxtil. Les excavacions arqueològiques han evidenciat com el recinte evolucionava i passava d’una gran unitat productiva a la seva segmentació en petites fàbriques i tallers. Tanmateix, també s’ha vist com la desaparició de l’activitat econòmica l’any 2005 i l’enderroc de part dels seus edificis va afectar la morfologia d’aquest indret tan emblemàtic per Barcelona.
L’activitat arqueològica vinculada als espais del conflicte no s’atura a les Terres de l’Ebre, es continua amb la tasca de donar a conèixer els nous treballs arqueològics al territori i es torna a celebrar una nova Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre, organitzada pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic des dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre. Aquesta és una col·laboració que ja porta onze anys fent possible la difusió dels treballs d’arqueologia realitzats a les Terres de l’Ebre i dona a conèixer els resultats de les últimes intervencions, amb la finalitat de promoure les eines de difusió, protecció i conservació d’aquest patrimoni arqueològic.
Els recents treballs arqueològics realitzats amb motiu de la urbanització del recinte fabril de can Batlló (Sants-Montjuïc, Barcelona), promoguda per l’Ajuntament, han permès documentar una dilatada ocupació d’aquest sector del pla de Barcelona. La presència d’un enterrament d’un context cronològic de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e evidencia una primera ocupació d’aquest territori que s’anirà densificant al llarg dels segles i que també, trobem reflectida en diversos indicis de l’època del bronze i del món ibèric. L’àrea intervinguda es troba a pocs metres de la vil·la romana de Nostra Senyora del Port i amb la present intervenció, s’han ampliat les dades sobre la seva extensió, fases d’ocupació i els usos del sòl. Les evidències d’època medieval i moderna, tot i ser més puntuals, consoliden un territori pròxim a Montjuïc amb camps de conreu que es veuran intensificats en època contemporània amb àmplies zones agrícoles i estructures de reg relacionades amb el canal de la Infanta. Els estudis bioarqueològics realitzats permeten estudiar l’ús dels recursos naturals, aprofundint en la història del paisatge vegetal barceloní i en aspectes quotidians.
