Presentació dels llibres “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”

Portades dels llibres: “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”El dimarts 10 d’octubre, a les 19,00h, es presentaran a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona els títols “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”. Ambdues publicacions se centren en el període històric comprès entre la reobertura de la Seca o Casa de la Moneda de Barcelona, el 1808, i l’escàndol del duros sevillanos de 1908.

Els dos llibres han estat coordinats pel Dr. Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya i editats en coedició per la Universitat Pompeu Fabra i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, dins la Col·lecció d’Estudis d’Història del Dret.

Aquestes obres col·lectives recullen, respectivament, els resultats de la jornada d’estudi La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX, que es va celebrar al Museu Nacional el desembre de 2012 i del col·loqui internacional Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya que va tenir lloc el desembre de 2015.

Les esmentades trobades científiques i les dues publicacions tenen una clara continuïtat temàtica i posen èmfasi en un tema i un període als quals la historiografia havia prestat poca atenció: la Catalunya del segle XIX, immersa en la Revolució Industrial i en un despertar polític que també tenia implicacions en matèria monetària, com el tancament/reobertura de la seva casa de moneda.

Les publicacions s’emmarquen en dues línies de recerca que impulsa el Gabinet Numismàtic de Catalunya a l’entorn de la fabricació de moneda a la Seca de Barcelona i del fenomen paral·lel de la falsificació monetària. Entre altres aportacions sobre aquest tema cal destacar l’exposició La moneda falsa de l’antiguitat a l’euro, presentada a la seu del Museu Nacional entre juny de 2010 i gener de 2012, i les actes del curs Revolució industrial i producció monetària. La Seca de Barcelona i el seu context, que va tenir lloc el 2013.

LLoc: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (la Rambla, 115, de Barcelona)

Exposició “Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923”, al MAC-Empúries

Imatge de l'exposició: "“Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923” El proper dijous 29 de juny a les 19:30h s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries l’exposició temporal “Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923” que romandrà oberta al públic del 30 de juny al 24 de setembre de 2017

L’exposició d’aquest estiu està dedicada a les excavacions d’Empúries, com a projecte arqueològic emblemàtic comandat per Josep Puig i Cadafalch, i s’emmarca en els actes de commemoració del 150 aniversari del seu naixement, que se celebra enguany.

Els visitans tindran l’oportunitat de veure algunes de les peces emblemàtiques d’Empúries, com el cap de la dama flàvia o el mosaic dels peixos, i també es podrà veure la gran maqueta de la neapolis, elaborada als anys 20, restaurada recentment amb motiu d’aquesta exposició.

Horari de l’exposició: De dilluns a diumenge de 10,00 a 20,00
Adreça: MAC –Empúries. C/ Puig i Cadafalch, l’Escala-
Contacte: 972 77 02 08 /  macmepuries.cultura@gencat.cat

| Descarregueu la invitació en pdf |
|Descarregueu el tríptic de l’exposició en pdf |

Exhumats 17 cossos d’una fossa de la guerra Civil a Figuerola d’Orcau

Treballs d’inhumació dels cossos dels soldats durant l’excavació arqueològica. Fotografia: E. Bella
Treballs d’inhumació dels 17 cossos durant l’excavació arqueològica. Fotografia: E. Bella. (El Punt Diari)

En una fossa situada a la part exterior del cementiri de Figuerola d’Orcau (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) s’han trobat les restes de 17 soldats que van combatre a la guerra Civil. Tot sembla indicar que pertanyien a les tropes colpistes, per la disposició dels cossos, col·locats ordenadament, i les restes d’indumentària militar. Amb les restes hi havia també bales i metralla que els haurien causat la mort en combat.

Amb els cossos, a més d’elements dels uniformes, d’avituallament militar i insígnies, s’han trobat altres elements d’us personal, com ara una pinta, sivelles, un tinter i una mina de llapis. Tanmateix, no s’ha trobat cap element d’identificació dels cadàvers: era costum col·locar ampolles de vidre al costat dels morts amb un paper a dintre amb el nom escrit per permetre’n la identificació que, en aquest cas, no hi eren.

La fossa es troba situada a la part exterior d’una de les parets del cementiri. Els soldats devien cavar-la per enterrar els seus morts un cop el petit cementiri del poble s’havia omplert i no admetia més enterraments. Les característiques de la fossa s’adiuen amb el reglament franquista pels enterraments, tan pel que fa a la fondària, com a l’ordenació dels cadàvers, orientats amb el cap al sud i els peus al nord.

De les dues fosses obertes aquest any a instàncies de la Generalitat, aquesta és la primera en què s’actua d’ofici. De la primera fossa, oberta el passat 11 de gener, es va exhumar el cos de Vicente Santolaria, maqui i un dels últims guerrillers de la República que es va trobar mort per afixia en una cel·la en 1948. Fa més de deu anys que la seva família buscava les seves restes i ja se sabia que estava enterrat entre dues tombes al cementiri de Tremp.

Figuerola d’Orcau va estar ocupat per la 63a Divisió del cos d’exèrcit de Navarra. Als voltants del poble encara es poden trobar restes dels enfrontaments, com ara trinxeres o impactes de bala en algunes façanes. Del 22 al 31 de maig hi va haver una contraofensiva republicana a la zona del mont de Conques i a Sant Corneli, i els republicans van recuperar els pobles de Basturs i Sant Romà d’Abella, Tanmateix, no van poder arribar a Figuerola d’Orcau perquè el seu avenç va ser sufocat quan van arribar les tropes de refresc de les divisions 150 i 152 del cos d’exèrcit marroquí. Van ser enfrontaments especialment cruents. Els informes de guerra de l’època revelen que durant els combats a la zona de Tremp hi va haver 6.000 baixes republicanes i 2.000 de franquistes. A la zona de Sort, les baixes van ser de 5.000 republicans i 1.500 franquistes. Isona, Conques i Sant Romà van quedar totalment destruïdes.

| Per a més informació llegiu l’article publicat a ARA el 21/6/2017 |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”

Conferència “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de maig de 2017, 19:00h

Conferenciants: Xavier Maese i Lluís Vivancos
Moderadora: Carme Miró

En l’àmbit de la col·laboració institucional, la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra coopera assíduament, des de la vessant de la seguretat, amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona en la documentació i la catalogació dels refugis antiaeris de la Guerra Civil, que són un dels valors patrimonials més importants i desconeguts de la història recent de la ciutat.


A continuació, us oferim una entrevista amb Xavier Maese, que avança els punts més destacats de la propera xerrada.

  • Quina és la importància dels refugis antiaeris de la Guerra Civil a la ciutat de Barcelona?

En els darrers anys, a partir de les intervencions arqueològiques realitzades a la ciutat de Barcelona, s’ha vist incrementat el coneixement del patrimoni arqueològic en espais soterrats o confinats, sobretot gràcies a la documentació de refugis antiaeris de la Guerra Civil.

És responsabilitat de l’administració pública protegir tot el patrimoni arqueològic, i els refugis antiaeris de la guerra civil no són cap excepció, atès que formen part de la nostra història més recent, i encara es conserven intactes, en bona mesura, i ocults en el subsòl de la ciutat de Barcelona.

  • Quins són els riscos més habituals que es poden trobar quan s’accedeix a refugis antiaeris?

Quan parlem dels refugis de nova descoberta ho fem d’espais confinats. Segons la normativa de Prevenció de riscos laborals, es tracten d’un recintes o qualsevol espai amb obertures limitades d’entrada i sortida i ventilació natural desfavorable, on es poden acumular contaminants tòxics o inflamables i poden tenir una atmosfera deficient en oxigen, en definitiva no estan concebuts per a una ocupació continuada per part del treballador. Per tant i a excepció dels habilitats per ser visitats, aquests refugis porten implícit tot el risc inherent en un lloc d’aquestes característiques, on cal adoptar unes mínimes mesures de seguretat abans d’accedir-hi.

En el cas concret dels refugis de nova descoberta els riscos són bàsicament la manca d’oxigen (hipòxia) donat que portem molts anys tancats, tenen segellats els seu accessos i no disposen d’una correcte ventilació, el qual provoca que la ventilació natural no hagi estat possible durant molts anys. Per aquest motiu la intervenció de la unitat de Subsòl es de cabdal importància per garantir la seguretat de les persones que hi hauran d’accedir.

També hem de tenir en compte el perill d’esfondrament, relliscades, caigudes a diferents nivells i ferides per elements estructurals deteriorats.

  • Quins interessos patrimonials i de seguretat pública presenten els refugis antiaeris?

Arran de l’increment en les tasques de localització i documentació d’espais patrimonials confinats, des de l’any 2013 el Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) manté una estreta col·laboració amb la Unitat de Subsòl de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.

Per part de la unitat de Subsòl de Mossos d’Esquadra, la motivació i l’interès per aquesta col·laboració es fonamenta en poder utilitzar-los com a espais formatius i també per la seva importància estratègica en determinats casos, ja que alguns d’ells estan relacionats amb edificis oficials i es troben a la zona d’influència de zones de seguretat, suposant un factor de risc elevat a causa de la relativa facilitat d’accés. En aquest sentit es important poder gaudir de la informació qualificada que l’ICUB ofereix, aportant la documentació històrica objecte de la seva recerca.

El Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB), sent responsable d’aquest important patrimoni arqueològic soterrat, supervisa les mesures preventives per minimitzar la desaparició d’aquest patrimoni històric de la nostra ciutat, i avançar en el seu coneixement, així com recuperar i habilitar aquests espais de memòria històrica i posar-los a l’abast de la societat.

Actualment s’està treballant en la redacció d’un conveni formal entre les dues institucions, que reculli el marc normatiu i les condicions d’aquesta col·laboració.

Jornada en record de Puig i Cadafalch a l’IEC

Portada del llibre: “L’arquitectura cristiana preromànica a Catalunya” de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep GodayEl proper dijous 30 de març a les 17,30 hores començarà la Jornada en record de Puig i Cadafalch,, que se celebrarà a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, amb motiu de l’any Puig i Cadafalch.

A la sessió hi haurà les ponències:

  • “Puig i Cadafalch, membre de l’Institut d’Estudis Catalans”, a càrrec d’Enric Pujol, membre de l’IEC:
  • ”Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat”, a càrrec d’Albert Balcells, membre de l’IEC:
  • “Puig i Cadafalch, historiador de l’art”, a càrrec de Montserrat Pagès, antiga conservadora del MNAC

Posteriorment, a les 19,00 hores, tindrà lloc la presentació del llibre: “L’arquitectura cristiana preromànica a Catalunya” de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday. Es tracta d’una edició facsímil, amb textos d’actualització a cura de Josep Guitart, Montserrat Pagès, Isabel Rodà i Josep M. Sans Travé, i ha estat coeditada per l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, l’Institut d’Estudis Catalans i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

| Descarregueu la invitació a la Jornada en PDF |

Pàgina web de la celebració de l’Any Puig i Cadafalch

Celebració del 150è aniversari de naixement de Josep Puig i Cadafalch

El Departament de Cultura ha posat en marxa recentment una pàgina web a travès de la qual se centralitzen tots els esdeveniments, informacions i activitats que enguany se celebraran a l’entorn del 150è aniversari de naixement de Josep Puig i Cadafalch i del centenari com a president de la Mancomunitat de Catalunya. La commemoració de l’Any Puig i Cadafalch ha sorgit per una iniciativa promoguda pel Departament de Cultura i compta amb la col·laboració de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i els ajuntaments de Barcelona, Mataró i Montblanc.

Els comissaris d’aquesta commemoració són Mireia Freixa, catedràtica del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, i Eduard Riu-Barrera, arqueòleg i historiador del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.

Puig i Cadafalch és una de les figures destacades de Catalunya com a arquitecte, urbanista, restaurador, historiador de l’art de projecció internacional, a més de polític durant el període 1917-1922 com a president de la Mancomunitat.

El seu llegat abasta, des de les nombroses edificacions a Barcelona i el Maresme, restauracions com la de la Seu d’Ègara, el conjunt monumental de les esglèsies de Terrassa, o l’impuls a les excavacions arqueològiques d’Empúries, fins als estudis de prestigi internacional en història de l’art i les classes a Barcelona, París i Harvard, entre d’altres.

Amb la primera xerrada de 2017, realitzada el passat 11 de gener “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”, a càrrec d’Eduard Riu-Barrera, la Tribuna d’Arqueologia s’ha volgut sumar als actes d’aquesta celebració.

Accediu a la pàgina web clicant a aquest enllaç

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”

Conferència “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de gener de 2017, 19:00h

Conferenciant: Eduard Riu-Barrera
Moderador: Josep Guitart

Amb motiu de la commemoració el 2017 del cent cinquantè aniversari de la naixença de Puig i Cadafalch, aquesta conferència examina la significació dels estudis d’arqueologia i arquitectura romana dins la seva obra d’historiador de l’art i l’arquitectura. Aspectes poc considerats de la seva producció, que per reducció se circumscriu sovint a l’època romànica, en constitueixen de fet un pilar fonamental. Una trajectòria iniciada de ben jove amb l’estudi del sepulcre de Favara el 1888, continuada per la direcció de les excavacions d’Empúries d’ençà del 1908 i els estudis de monuments tarragonins, per culminar el 1934 amb la síntesi d’arquitectura romana a Catalunya i arribar a les darreres contribucions sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa el 1948, en una recerca encetada molt abans. Per Puig i Cadafalch, l’art i l’arquitectura romana provincial de les terres catalanes, més enllà del seu interès intrínsec, tenien un interès dins la seva vasta empresa d’estudi històric de l’arquitectura entre l’antiguitat i l’edat mitjana, per desentrellar-ne els mecanismes de creació, evolució i difusió.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eduard Riu-Barrera sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Per quin motiu l’any 2017 es dedica a commemorar la figura de J. Puig i Cadafalch?

L’any 2017 es commemoren, alhora, els cent cinquanta anys del seu naixement a Mataró i el centenari de l’arribada a la presidència de Catalunya des del govern de la Mancomunitat. Aquesta coincidència fa que el govern català, i especialment el Departament de Cultura, hagi cregut oportú rememorar i divulgar-ne la figura, de tanta transcendència en molts aspectes de la configuració de la Catalunya contemporània.

  • Com a comissari de l’any Puig i Cadafalch 2017 amb Mireia Freixa, quin caràcter es vol donar a la commemoració?

Cal dir, de bon principi, que la seva figura, rica i complexa, no és pas desconeguda. Ben al contrari, ha estat llargament tractada i debatuda. També és cert que ho ha estat, sovint, de forma parcial, centrada sobretot en aspectes com la creació arquitectònica dins del modernisme o l’estudi de l’art romànic. Justament l’objectiu central de la commemoració és superar aquesta segmentació i oferir al debat intel·lectual i a la ciutadania una perspectiva nova que atengui la seva personalitat global i, sobretot, aspectes menys considerats, com ara l’acció política i de govern. Pel que fa a la faceta cultural, mereixen una reconeixença especial les importants empreses que va capitanejar i, més concretament, les arqueològiques.

  • Quina fou la significació dins l’obra de J. Puig i Cadafalch dels estudis arqueològics?

Els seus estudis arqueològics s’han d’entendre dins de l’ambient artístic que, sota paràmetres historicistes, considerava essencial el coneixement de les produccions antigues per a renovar la creació contemporània. La història de l’arquitectura no era, com ara, una pràctica erudita sense plasmació plàstica, sinó un exercici en la formulació dels llenguatges del present. La seva recerca sobre l’art antic o medieval no va pretendre, com vol el tòpic indocumentat, recrear un art “nacional” del passat, sinó entendre els mecanismes de formació, evolució i determinació històrica de l’arquitectura occidental. I a partir d’això, positivament, crear una arquitectura moderna, pròpia del Noucents, en les formes expressives i en l’adaptació a les novetats constructives.

  • Mentre l’aportació de J. Puig i Cadafalch sobre l’art romànic és ben reconeguda, com cal valorar-ne la contribució en arqueologia romana?

Val a dir que la seva aportació sobre l’arquitectura romànica va tenir per objecte entendre la seva aparició cap al segle XI a l’Europa occidental i la seva incorporació a Catalunya. Justament per comprendre’n el procés formatiu va remuntar la recerca a la romanitat i, així, va desenvolupar una àmplia investigació sobre l’art romà als Països Catalans. Per avaluar-ne la importància només cal examinar el salt endavant que, respecte de la pobre arqueologia vuitcentista, va representar la síntesi que va dedicar-hi en el primer volum de l’Arquitectura romànica a Catalunya el 1909. Vint-i-cinc anys després, gràcies en bona part als seus treballs arqueològics a Empúries, Tarragona o Terrassa, va presentar-ne una ampliació i actualització en una monografia específicament dedicada a l’arquitectura romana el 1934, de molt llarga vigència i encara, en part, no superada per cap treball de síntesi equiparable.

X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya

jornades1El proper mes de desembre se celebraran les X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, que organitzen l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica conjuntament amb el Museu de la Ciència, que enguany tindran lloc a Vic, amb ocasió d’haver estat proclamada Capital de la Cultura Catalana 2016. La temàtica principal que s’ha escollit per a aquesta edició de les Jornades és el del Patrimoni de la Indústria Alimentària, passat, present i futur.

L’objectiu de les X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya és el d’aportar i acollir noves visions i estudis originals en qualsevol dels camps relacionats amb la elaboració, transformació, preparació, distribució, impacte públic, difusió, publicitat… dels productes alimentaris pel consum humà. En un moment de canvi i transformació sobre el futur industrial de Catalunya, es vol recordar el passat i la reacció de la societat per tirar endavant, tot realitzant i acceptant grans canvis. Es tracta de recordar el passat per anar cap a un futur millor.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Jornada: “Persones desaparegudes durant la guerra Civil i el franquisme. Fosses de la guerra i de la repressió”

El dimarts 12 de gener de 2016 tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya (Pl. de Pau Vila, 3, de Barcelona), la Jornada: “Persones desaparegudes durant la guerra Civil i el franquisme. Fosses de la guerra i de la repressió”, organitzada per la Direcció General de Relacions Institucionals i el Parlament.

En aquesta jornada es tractaran diferents aspectes de les polítiques públiques de memòria de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les persones desaparegudes durant la guerra Civil i el franquisme, i en matèria d’identificació, dignificació i excavació de les fosses comunes d’aquest període.

| Descarregueu el programa en pdf |

Col·loqui internacional: “Les dues cares de la moneda: fabricació versus falsificació a Catalunya (1808-1908)”, al MNAC

Image (1) col.loqui_GN.jpg for post 22682Els propers dies 14 i 15 de desembre se celebrarà a l’Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya el col·loqui internacional: “Les dues cares de la moneda: fabricació versus falsificació a Catalunya (1808-1908)”, que organitza el Gabinet Numismàtic.

La fabricació oficial de moneda i la seva falsificació han estat dues activitats que han conviscut i interactuat al llarg del temps de manera constant. La Catalunya vuitcentista no només no és una excepció, sinó que es revela com un camp extraordinari d’observació. El col·loqui afronta aquests dos temes en sengles sessions monogràfiques complementàries, que han de permetre treure conclusions sobre la fabricació i contrafacció de moneda en un context en el qual el desenvolupament comercial, industrial i la posició geoestratègica de Catalunya van ser factors molt determinants per a l’eclosió d’ambdues activitats.

Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat

Les intervencions seran en la llengua que s’anuncien i no hi haurà servei de traducció simultània.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |