Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El Vapor Gordils i Dalmau (Mataró). Arqueologia i evolució arquitectònica d’un vapor de la primera industrialització”

Conferència “El Vapor Gordils i Dalmau (Mataró). Arqueologia i evolució arquitectònica d’un vapor de la primera industrialització”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 27 de febrer de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Òscar Matas
Moderador: Carles Marfà

Durant els mesos d’agost i octubre de 2017 es va dur a terme una  intervenció arqueològica als antics terrenys on s’ubiquen les naus del Vapor Gordils i Dalmau, just al davant de l’estació de trens i el front marítim de Mataró. L’actuació venia motivada per la imminent urbanització dels terrenys. La posterior excavació arqueològica de les restes aparegudes va permetre localitzar diversos àmbits subterranis de l’antiga fàbrica Gordils i Dalmau – Filatures Viñas. Cronològicament se situa en plena Revolució Industrial, durant el segon terç del segle XIX, i la intervenció ha permès seguir la seva evolució fins els darrers moments del seu funcionament, a finals de la dècada dels 60 del segle XX.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb Òscar Matas sobre els aspectes més destacats de la conferència que ens oferirà el proper dimecres.

  • Quina és la importància de les restes arqueològiques localitzades durant la intervenció arqueològica a Mataró?

La principal novetat és que l’excavació ens ha permès localitzar i documentar el sector energètic de les primeres fases de la fàbrica. Es tractava d’una sèrie d’àmbits subterranis no visibles. Es van poder excavar i identificar els espais destinats a la carbonera, l’àmbit de les calderes i la seva zona de treball, els fumerals per on es conduïa el fum a la xemeneia, la sala de la màquina de vapor i el complex hidràulic per alimentar les calderes.

  • Quin fet cabdal per a la ciutat de Mataró i per a la fàbrica es va produir entre el 1915-1916?

Es van poder localitzar una sèrie d’estructures massisses construïdes d’obra, de planta quadrangular que posteriorment es van poder identificar com a basaments de motors elèctrics. Posteriorment, durant la fase d’estudi de la documentació existent sobre la fàbrica, es va poder contrastar que corresponien als assentaments dels motors elèctrics de la indústria.

L’electricitat havia arribat a Mataró a finals del segle XIX amb la constitució de la Compañía General de Electricidad, S.A (CGE) el 1897, però l’electrificació del vapor cal relacionar-la amb la connexió al corrent altern elèctric que a Mataró es devia produir vers el 1915. El progrés avançava molt ràpidament i, en pocs anys, la tecnologia dels motors a vapor havia quedat obsoleta gràcies al desenvolupament de l’energia elèctrica.

  • Què va significar el Vapor Gordils i Dalmau per la industrialització a Catalunya?

Tot i que no era la fàbrica més gran que hi va haver a Mataró, sí que va ser la primera en funcionament a la ciutat, i de les primeres de tota Catalunya, durant la Revolució industrial durant la primera meitat del segle XIX.

Actualment, les naus i la xemeneia, conservades en alçat, esdevenen uns dels edificis industrials més antics conservats a tota Catalunya i la península. L’actual intervenció arqueològica ha permès completar el conjunt industrial, localitzant el sector energètic de la fàbrica Gordils i Dalmau.

II Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CCM “El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI”

II Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CCM: El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXIEls propers dies 15, 16 i 17 de març de 2018 tindrà lloc el II Simposi Internacional d’Arqueologia a El Born CCM, que organitza pel Born Centre de Cultura i Memòria, en col.laboració amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona. Aquesta segona edició, sota el títol “El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI”.

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més importants de la història de la ciutat de Barcelona. No en coneixem amb exactitud el seu origen, però sí que podem afirmar que és hereu de l’aqüeducte romà del segle I, que va funcionar fins al segle XX. L’aigua és un element essencial per al desenvolupament de la vida d’una comunitat. La captació i el control de l’aigua ha estat un dels interessos principals de les comunitats humanes. En concret, els romans van ser uns grans enginyers i arquitectes hidràulics i van projectar i construir una xarxa considerable d’estructures amb relació a l’aigua: aqüeductes, canalitzacions, fonts, conjunts termals, clavegueres, etcètera.

El rec era un canal a cel obert que, al llarg de 13 km de recorregut, anava creuant el pla de Barcelona des de les fonts de Montcada fins al mar. A redós d’aquesta gran estructura van néixer i es van consolidar diferents nuclis, que ara configuren alguns barris de Barcelona, El Rec passa per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.

El Rec Comtal és un i en són molts alhora. Diversos conceptes i activitats permeten aproximar-nos-hi: la gestió de l’aigua, l’agricultura, l’economia, el treball, l’urbanisme, l’enginyeria, el lleure, el patrimoni, el coneixement… Des d’aquesta perspectiva, actualment l’Ajuntament de Barcelona treballa en un projecte de recuperació i valoració del Rec. A través del II Simposi Internacional d’Arqueologia, a El Born CCM volem donar visibilitat a totes aquelles recerques que, des de diverses vessants, ens han de permetre entendre l’estructura del Rec Comtal com una empremta viva del nostre passat en el present actual i, alhora, com a font per a diversos àmbits de coneixement.

Per assistir-hi és imprescindible la inscripció

| Descarregueu el programa en pdf |

Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018

Congrés sobre Pedra seca a LleidaEls dies 23 i 24 de març de 2018 tindrà lloc el “Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018”, enguany sota la temàtica “Valoració i reconeixement de les construccions de pedra seca i el patrimoni que les envolta”. El congrés se celebrarà a l’edifici de l’antic hospital de Santa Maria de Lleida, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. La data límit per presentar comunicacions és el proper 18 de febrer de 2018.

El territori de Lleida i els seus encontorns reuneix una gran quantitat d’elements construïts en pedra seca i segueix l’exemple d’altres territoris de la Península i en general de la Mediterrània, i  compten amb diferents estudis i inventaris elaborats al voltant del patrimoni, material i immaterial, de la pedra seca. Treballs que s’han centrat en diversos aspectes i amb diferents nivells d’aprofundiment en tot el territori esmentat, uns de caràcter més teòric i altres amb una vessant més pràctica. Des de l’organització del congrés es vol crear un marc adequat i sòlid perquè  tots aquests treballs, els realitzats i els que estan per venir, trobin un escenari on ser exposats i valorats de la manera que es mereixen.

Aquest congrés te la missió de difondre i fer aflorar tot el coneixement generat sobre la pedra seca a casa nostra, d’establir un veritable estat de la qüestió, d’elaborar propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental.

| per a més informació cliqueu aquí |

Conferencia “El Temple Romà de Vic i Josep Puig i Cadafalch en els primers temps de l’arqueologia clàssica i monumental a Catalunya”

temple romà de VicEl proper divendres 2 de febrer de 2018 a les 19,30 hores tindrà lloc la conferencia “El Temple Romà de Vic i Josep Puig i Cadafalch en els primers temps de l’arqueologia clàssica i monumental a Catalunya”, a càrrec d’Eduard Riu-Barrera. La xerrada, organitzada pel Patronat d’Estudis Osonencs, será al Temple Romà de Vic.

L’arquitecte, urbanista, restaurador, historiador de l’art de projecció internacional, polític catalanista i president de la Mancomunitat en el període 1917-1923, Josep Puig i Cadafalch és una de les figures més destacades de la Catalunya contemporània. El seu llegat ha deixat petja en les principals ciutats del país. Entre els seus treballs per a la conservació del patrimoni destaquen restauracions com la de la Seu d’Ègara -el conjunt monumental de les esglésies de Terrassa-, o l’impuls a les excavacions arqueològiques d’Empúries.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Exposició “Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya”

Exposició "Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya"Demà dijous dia 14 de desembre a les 19,00 hores, tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya la inauguració de l’exposició Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya, inscrita dins dels actes de celebració de l’any Puig i Cadafalch.

La mostra Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya cerca de presentar la globalitat de la seva figura i no només alguna de les seves facetes, ben destacades, no cal dir i que són la d’arquitecte, urbanista, restaurador de monuments, arqueòleg, etc, com fins ara ho han fet les diferents propostes que en han precedit, des de 1967.

Justament el seu objectiu és superar fins o sigui possible aquesta compartimentació professional i corporativa, en favor d’una visió genèrica de la seva trajectòria i, sobretot, que posi èmfasi els aspectes sempre menys tractats i fins bescantats, el de polític i governant catalanista o el de capità de grans empreses culturals: l’Institut d’estudis catalans, museus, biblioteques, etc.

Així mateix dins del camp específicament de l’obra d’arquitecte, vol també remarcar la seva producció més enllà d’aquella més coneguda i adscrita al corrent Modernista, per presentar els treballs classicistes inscrits en el Noucentisme, sobretot en la vessant urbanística  i de construcció d’una Barcelona moderna i capital (Exposició de Montjuïc, plaça Catalunya, etc.).

Un altre aspecte innovador de l’exposició és l’èmfasi en la seva contribució a l’arqueologia romana i a l’estudi de l’arquitectura romànica que, en cap cas va limitar a Catalunya com el tòpic repeteix, sinó que va estendre per tota l’Europa occidental i més enllà, en un projecte d’investigació d’abast europeu i dins del qual va esdevenir una autoritat internacionalment ben reconeguda.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

Jornada monogràfica que sobre la figura J. Puig i Cadafalch i la capitalitat de Barcelona

El proper dijous dia 16 de novembre, a partir de les 17,00 hores, se celebrarà al Museu d’Història de Barcelona una jornada monogràfica que sobre la figura J. Puig i Cadafalch i la capitalitat de Barcelona, coordinada per Eduard Riu i Mireia Freixa.

Més enllà de les facetes d’arquitecte modernista i noucentista, en l’obra de Puig i Cadafalch destaca l’ambició de configurar Barcelona com a capital. Dins del marc dels actes de l’Any J. Puig i Cadafalch, el seminari abordarà la seva visió crítica de l’urbanisme vuitcentista (Plans Cerdà i Baixeras) en favor de la ciutat beaux arts del Pla Jaussely d’enllaços, l’interès per les infraestructures (aigua, clavegueram, pavimentació), la dotació d’equipaments nacionals (museu i biblioteca) i la contribució a les grans operacions a la plaça de Catalunya i l’exposició de Montjuïc (1915-1924).

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

Cartell de la III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’EbreEl dia 25 de novembre de 2017, dissabte, se celebrarà al Palau Oliver de Boteller, a Tortosa, la III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre.

Un any més, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre col·laboren per fer possible la difusió de les metodologies, experiències i lliçons obtingudes a partir de la recuperació d’una part del patrimoni que la Guerra Civil va deixar a les Terres de l’Ebre.La III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre se centrarà novament en l’arqueologia del conflicte, donant veu als responsables d’algunes de les intervencions realitzades al territori durant els darrers anys.

L’excavació d’estructures defensives i llocs de comandament durant la batalla de l’Ebre ha esdevingut una font d’informació i coneixement que complementa i acompanya als estudis tradicionals de la història militar. Les restes materials, les pròpies infraestructures construïdes arran del conflicte, aporten dades que corroboren o invaliden hipòtesis basades en la documentació o la memòria dels combatents i, alhora, obren noves línies d’investigació sobre aspectes poc coneguts de la vida al front.

Les intervencions, a més, en alguns casos sumen a l’objectiu científic la voluntat de conservació i retorn a la societat dels conjunts excavats. Aquests esdevenen actius patrimonials i turístics que requereixen d’una gestió adient. És per això que en aquesta edició s’incorporen algunes experiències en aquest camp, que requereix d’eines específiques que van més enllà de l’arqueologia o la història.

| Descarregueu el programa |
| Descarregueu el díptic informatiu |

Presentació dels llibres “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”

Portades dels llibres: “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”El dimarts 10 d’octubre, a les 19,00h, es presentaran a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona els títols “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”. Ambdues publicacions se centren en el període històric comprès entre la reobertura de la Seca o Casa de la Moneda de Barcelona, el 1808, i l’escàndol del duros sevillanos de 1908.

Els dos llibres han estat coordinats pel Dr. Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya i editats en coedició per la Universitat Pompeu Fabra i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, dins la Col·lecció d’Estudis d’Història del Dret.

Aquestes obres col·lectives recullen, respectivament, els resultats de la jornada d’estudi La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX, que es va celebrar al Museu Nacional el desembre de 2012 i del col·loqui internacional Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya que va tenir lloc el desembre de 2015.

Les esmentades trobades científiques i les dues publicacions tenen una clara continuïtat temàtica i posen èmfasi en un tema i un període als quals la historiografia havia prestat poca atenció: la Catalunya del segle XIX, immersa en la Revolució Industrial i en un despertar polític que també tenia implicacions en matèria monetària, com el tancament/reobertura de la seva casa de moneda.

Les publicacions s’emmarquen en dues línies de recerca que impulsa el Gabinet Numismàtic de Catalunya a l’entorn de la fabricació de moneda a la Seca de Barcelona i del fenomen paral·lel de la falsificació monetària. Entre altres aportacions sobre aquest tema cal destacar l’exposició La moneda falsa de l’antiguitat a l’euro, presentada a la seu del Museu Nacional entre juny de 2010 i gener de 2012, i les actes del curs Revolució industrial i producció monetària. La Seca de Barcelona i el seu context, que va tenir lloc el 2013.

LLoc: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (la Rambla, 115, de Barcelona)

Exposició “Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923”, al MAC-Empúries

Imatge de l'exposició: "“Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923” El proper dijous 29 de juny a les 19:30h s’inaugurarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries l’exposició temporal “Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908 -1923” que romandrà oberta al públic del 30 de juny al 24 de setembre de 2017

L’exposició d’aquest estiu està dedicada a les excavacions d’Empúries, com a projecte arqueològic emblemàtic comandat per Josep Puig i Cadafalch, i s’emmarca en els actes de commemoració del 150 aniversari del seu naixement, que se celebra enguany.

Els visitans tindran l’oportunitat de veure algunes de les peces emblemàtiques d’Empúries, com el cap de la dama flàvia o el mosaic dels peixos, i també es podrà veure la gran maqueta de la neapolis, elaborada als anys 20, restaurada recentment amb motiu d’aquesta exposició.

Horari de l’exposició: De dilluns a diumenge de 10,00 a 20,00
Adreça: MAC –Empúries. C/ Puig i Cadafalch, l’Escala-
Contacte: 972 77 02 08 /  macmepuries.cultura@gencat.cat

| Descarregueu la invitació en pdf |
|Descarregueu el tríptic de l’exposició en pdf |

Exhumats 17 cossos d’una fossa de la guerra Civil a Figuerola d’Orcau

Treballs d’inhumació dels cossos dels soldats durant l’excavació arqueològica. Fotografia: E. Bella
Treballs d’inhumació dels 17 cossos durant l’excavació arqueològica. Fotografia: E. Bella. (El Punt Diari)

En una fossa situada a la part exterior del cementiri de Figuerola d’Orcau (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) s’han trobat les restes de 17 soldats que van combatre a la guerra Civil. Tot sembla indicar que pertanyien a les tropes colpistes, per la disposició dels cossos, col·locats ordenadament, i les restes d’indumentària militar. Amb les restes hi havia també bales i metralla que els haurien causat la mort en combat.

Amb els cossos, a més d’elements dels uniformes, d’avituallament militar i insígnies, s’han trobat altres elements d’us personal, com ara una pinta, sivelles, un tinter i una mina de llapis. Tanmateix, no s’ha trobat cap element d’identificació dels cadàvers: era costum col·locar ampolles de vidre al costat dels morts amb un paper a dintre amb el nom escrit per permetre’n la identificació que, en aquest cas, no hi eren.

La fossa es troba situada a la part exterior d’una de les parets del cementiri. Els soldats devien cavar-la per enterrar els seus morts un cop el petit cementiri del poble s’havia omplert i no admetia més enterraments. Les característiques de la fossa s’adiuen amb el reglament franquista pels enterraments, tan pel que fa a la fondària, com a l’ordenació dels cadàvers, orientats amb el cap al sud i els peus al nord.

De les dues fosses obertes aquest any a instàncies de la Generalitat, aquesta és la primera en què s’actua d’ofici. De la primera fossa, oberta el passat 11 de gener, es va exhumar el cos de Vicente Santolaria, maqui i un dels últims guerrillers de la República que es va trobar mort per afixia en una cel·la en 1948. Fa més de deu anys que la seva família buscava les seves restes i ja se sabia que estava enterrat entre dues tombes al cementiri de Tremp.

Figuerola d’Orcau va estar ocupat per la 63a Divisió del cos d’exèrcit de Navarra. Als voltants del poble encara es poden trobar restes dels enfrontaments, com ara trinxeres o impactes de bala en algunes façanes. Del 22 al 31 de maig hi va haver una contraofensiva republicana a la zona del mont de Conques i a Sant Corneli, i els republicans van recuperar els pobles de Basturs i Sant Romà d’Abella, Tanmateix, no van poder arribar a Figuerola d’Orcau perquè el seu avenç va ser sufocat quan van arribar les tropes de refresc de les divisions 150 i 152 del cos d’exèrcit marroquí. Van ser enfrontaments especialment cruents. Els informes de guerra de l’època revelen que durant els combats a la zona de Tremp hi va haver 6.000 baixes republicanes i 2.000 de franquistes. A la zona de Sort, les baixes van ser de 5.000 republicans i 1.500 franquistes. Isona, Conques i Sant Romà van quedar totalment destruïdes.

| Per a més informació llegiu l’article publicat a ARA el 21/6/2017 |