Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “L’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura (Ulldecona, Montsià): represa dels treballs i darreres intervencions”. La conferència tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya

Us recordem que aquest proper dimecres 4 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la onzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

L’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura (Ulldecona, Montsià): represa dels treballs i darreres intervencions

Conferenciants: Margarita Rodés (GRAP-UB), Mercè Roca (GRAP-UB) i Marta Mateu (ICAC, GRAP-UB)

Moderador: Rafael Jornet Niella (SSTT Terres de l’Ebre-Departament de Cultura)

El jaciment de la Ferradura – els Castellets és conegut des del 1972, quan va ser objecte d’una campanya d’excavació dirigida per J. Maluquer de Motes. Aquests treballs van posar al descobert un conjunt d’onze espais disposats en bateria i orientats en sentit est-oest que ocupen una extensió total d’uns 400 m2. El jaciment se situa a poca alçada sobre el seu entorn immediat i sembla mantenir una marcada relació amb les vies locals i regionals de comunicació, gràcies al bon control visual. El període cronocultural, amb un únic moment d’ocupació, cal situar-lo durant la primera edat del ferro (800-550 a.n.e.). L’any 2009 el GRAP (Universitat de Barcelona) va reprendre els treballs per tal d’exhaurir l’estratigrafia dels àmbits excavats per Maluquer de Motes i prosseguir amb les investigacions sobre el jaciment. Amb les darreres campanyes s’ha pogut completar l’excavació del sector nord, així com s’ha posat al descobert el mur de tancament de l’assentament pel costat oest. Respecte a la seva funcionalitat, les interpretacions es decanten per una funció estratègica i de control sobre les rutes i vies de la zona, dins l’anomenat Complex Sant Jaume. Pel que fa a la conservació, es van realitzar intervencions d’alçat i de consolidació dels murs els anys 2007 i 2012. A finals del 2022 i aquest 2023 s’han reprès també els treballs, els quals s’han centrat principalment en la reconstrucció i el reforç de les estructures arquitectòniques situades a la zona nord. La intenció principal d’aquests treballs ha sigut posar en valor el jaciment, facilitar la seva comprensió i la seva  obertura al públic.

La conferència tindrà lloc a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de l’Auditori del Museu o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent

Els propers dies 20 i 21 d’octubre se celebraran a Guissona les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent.

Les jornades, organitzades pel Departament de Cultura, la Universitat de Lleida, l’Ajuntament de Guissona i el Museu de Guissona-Parc Arqueològic Iesso, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, se celebren amb l’objectiu d’exposar l’estat de la qüestió i les darreres novetats de l’activitat arqueològica i paleontològica dels últims anys, des de les diferents vessants: la recerca, la gestió del patrimoni, la socialització del coneixement, etc, a tot el territori de les Terres de Ponent.

Es vol oferir una visió transversal de l’estat de l’arqueologia a Ponent, amb un seguit de xerrades des de la paleontologia fins a la Guerra Civil Espanyola on es mostraran els resultats més rellevants de les intervencions.

Les Jornades tindran lloc a l’Ateneu de Guissona, c/ Bisbal núm. 45 Sala Galeria (3a Planta).

La inscripció a les jornades és gratuïta i cal formalitzar-la a través del codi QR que apareix al cartell o en el següent enllaç: https://tuit.cat/sk6Ri

Descarregueu-vos el cartell de les jornades en pdf

Descarregueu-vos el programa de les jornades en pdf

Documenten a La Draga restes de cabanes de 7.300 anys d’antiguitat en un estat de conservació excepcional

Els treballs d’excavació arqueològica al jaciment neolític de La Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. L’objectiu d’aquests treballs és completar el coneixement que, poc a poc, es va generant sobre les comunitats pageses que es van establir a l’Estany a inicis del neolític, ara fa uns 7.200 anys, el seu mode de vida i organització.

La campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment de La Draga es va iniciar el passat 4 de setembre i finalitzarà demà 29 de setembre. El projecte es porta a terme en col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF Barcelona), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i compta amb la participació activa de diversos membres de la Unitat d’Arqueobotànica de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).

Els treballs s’han focalitzat a la zona més septentrional del jaciment, l’anomenat sector B, que té la particularitat de tenir unes millors condicions de conservació de la matèria orgànica. Fins ara, és en aquest sector on han aparegut les evidències arquitectòniques més clares de les cabanes de fusta dels antics pobladors de La Draga i on també han aparegut un major nombre d’eines i estris elaborats amb fusta i fibres vegetals.

Els codirectors del projecte de recerca Toni Palomo i Raquel Piqué (UAB) i Xavier Terradas (CSIC-IMF Barcelona) han explicat que “els treballs en el jaciment de La Draga han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. Són principalment grans taulons de fusta de més de tres metres de llargada que ocupen pràcticament tota la superfície de la zona excavada. El procés d’excavació ens ha de permetre realitzar interpretacions molt precises sobre la forma d’aquestes cabanes, les tècniques constructives i el moment de la seva construcció, així com la seva relació amb zones excavades en campanyes anteriors”.

Paral·lelament la campanya ha desenvolupat dues accions de prospecció arqueològica i paleoecològica a la riba occidental de l’Estany, tant terrestre com subaquàtica. D’una banda, s’han fet sondejos a la riba occidental de l’Estany de Banyoles, dins el terme municipal de Porqueres. En aquest cas l’objectiu és obtenir noves dades de caràcter sedimentològic i paleoambiental que haurien de permetre a l’equip d’investigadors de La Draga reconstruir la dinàmica ambiental de l’Estany de Banyoles durant l’Holocè i constatar la possible presència d’altres ocupacions prehistòriques en aquest indret. Les prospeccions subaquàtiques, a la zona compresa entre la Punta Freixenet i Punta Cuaranya, han permès documentar àmplies extensions de sediment torbós amb molta presència de matèria orgànica conservada com, per exemple, restes de fusta. L’anàlisi dels mostrejos realitzats permet conèixer millor la dinàmica del poblament prehistòric i també històric de l’Estany.

La campanya d’excavacions arqueològiques s’emmarca en un projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia pel període 2022-2025, aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinat des del Museu Arqueològic de Banyoles. Les excavacions de La Draga i les activitats de recerca realitzades estan finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el CSIC, la UAB i el MAC, a més del Ministerio de Ciencia e Innovación.

Per a més informació podeu consultar tota la nota de premsa de l’IPHES en pdf

Segona circular: III CONGRÉS INTERNACIONAL IBERS A L’EBRE – TIVISSA 10, 11 I 12 NOVEMBRE 2023

Els dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre, al terme municipal de Tivissa.

El termini per presentar propostes de pòster s’ha ampliat fins al dia 6 d’octubre. Les propostes s’han d’enviar al correu electrònic: ibersebre2023congres@gmail.com

Totes les persones que vulguin participar en el congrés, tant si són autors d’un pòster com si hi volen assistir d’oients, hauran de formalitzar la seva inscripció abans del 29 d’octubre mitjançant el formulari https://forms.gle/qcE6SYS3z33myuFr5

La definició i coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre ha assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó.  

Aquesta intensa activitat investigadora, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible avui dia una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en aquests territoris des d’una perspectiva holística.  

Justament per això, i després que hagin passat 12 anys des de l’anterior congrés, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, a través del seu grup de recerca consolidat GRACPE (Grup de Recerca sobre l’Arqueologia de la Complexitat i els Processos d’Evolució Social) i l’Ajuntament de Tivissa, posem en marxa el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre per recollir les aportacions, dins el camp de la recerca arqueològica, sobre la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre.  

El Congrés s’organitzarà en 9 blocs temàtics que seran presentats cadascun d’ells per una ponència. En cada bloc s’acceptaran aportacions científiques en format pòster que ajudaran a fomentar el debat que es generi a les taules rodones de les diferents sessions del Congrés.  

Ampliació del termini per presentar propostes de pòster

L’organització del congrés ha ampliat el termini per poder presentar propostes de pòster fins al dia 6 d’octubre. S’haurà d’enviar un breu resum de 500-700 caràcters que indiqui nom i cognom dels autors, filiació, títol de l’estudi i bloc temàtic al qual s’adscriu.

Les propostes s’han d’enviar al correu electrònic ibersebre2023congres@gmail.com

Es comunicarà l’acceptació de les propostes el dia 9 d’octubre.

Durant els dies del congrés els assistents podran votar quins són els 3 millors pòsters del congrés i els guanyadors obtindran un diploma i un obsequi de l’organització.

Inscripció

Totes les persones que vulguin participar en el congrés, tant si són autors d’un pòster com si hi volen assistir d’oients, hauran de formalitzar la seva inscripció abans del 29 d’octubre mitjançant el formulari https://forms.gle/qcE6SYS3z33myuFr5. La inscripció serà gratuïta per a tothom que l’hagi fet en el termini indicat.

Seu del congrés

Les sessions del congrés es duran a terme al Casal Cultural de Tivissa (c/ del Portell, 2), on es faran les ponències, les taules de debat i on també estarà el lloc d’exposició dels pòsters.

Sopar de cloenda

Es farà un sopar de cloenda el dissabte 11 a l’alberg de Tivissa. El sopar tindrà un preu de 20€, que hauran d’abonar-se en el mateix moment que es recullin les credencials del congrés.

Visita guiada a la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles

El diumenge 12 es farà una visita guiada a la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles, on es presentarà el projecte de realitat augmentada del jaciment. Els interessats a assistir-hi hauran d’anar fins al jaciment amb els seus propis mitjans.

Consulteu tota la informació i el programa del congrés en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)”

Us presentem el vídeo de la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 20 de setembre.

Demanem disculpes per la mala qualitat del vídeo, ja que per problemes tècnics vam haver de retransmetre la sessió mitjançant la plataforma Zoom. Estem treballant per solucionar els problemes tècnics per tal que les properes conferències de la Tribuna d’Arqueologia es puguin dur a terme amb normalitat.

El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)

Conferenciants: Joel Minguell Clota (Iltirta Arqueologia, SL) i Andreu Moya i Garra (Iltirta Arqueologia, SL)

Moderador: Ignasi Garcés Estallo (IAUB)

Fotografia: Iltirta Arqueologia SL

La Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues) era un jaciment conegut únicament per la ceràmica ibèrica i romana que es trobava dispersa en superfície. L’execució d’un nou tram de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra-Garrigues va localitzar les primeres evidències arquitectòniques del jaciment. La troballa va motivar una excavació arqueològica preventiva desenvolupada en dues fases al llarg dels anys 2021 i 2022. L’obra va ser promoguda per Infraestructures.cat, dirigida per Aigües del Segarra-Garrigues SA i executada per Iltirta Arqueologia SL. Els treballs van posar al descobert un hàbitat ibèric amb dos horitzons d’ocupació. La primera fase, datada de forma preliminar amb anterioritat al 150 a.n.e., estava associada a un espai de producció situat possiblement en una àrea marginal de la zona d’hàbitat principal. La segona fase, datada entre el 150 i el 50 a.n.e., corresponia a un hàbitat en vessant bastit ex novo amb un eix de circulació enfonsat i en pendent que articulava l’urbanisme. Les restes més destacades pertanyien a aquest segon moment, les quals van atribuir-se a un poblat de l’ibèric tardà que es trobava immers en plena romanització. La Bassa de la Torre és un nou exemple de les transformacions i adaptacions viscudes per les comunitats indígenes de la vall inferior del Segre en el marc del procés d’implantació de la nova autoritat romana.

Avís important! Us recordem que la conferència de la Tribuna d’Arqueologia d’aquesta tarda a les 18 hores es farà al Museu d’Arqueologia de Catalunya

Us recordem que a partir d’avui i fins al mes de novembre, totes les conferències del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2023 es faran a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, al Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc, de Barcelona.

Les conferències també seran transmeses en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Aquesta tarda, a les 18 hores, tindrà lloc la desena conferència del cicle Tribuna d’Arqueologia 2023:

Conferència: El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)

Conferenciants: Joel Minguell Clota i Andreu Moya i Garra (Iltirta Arqueologia, SL)

Moderador: Ignasi Garcés Estallo (IAUB)

Identifiquen restes neandertals a la Cova Simanya de fa més de 50.000 anys

Aquest matí s’han presentat al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, les restes neandertals procedents del jaciment de Cova Simanya (Sant Llorenç Savall, Barcelona) situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. El conjunt està format per 54 restes neandertals corresponents, com a mínim, a 3 individus, fet que el converteix en el més important de Catalunya i un dels més rellevants de la península Ibèrica.

A l’acte hi han assistit representants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; de la Diputació de Barcelona; el director del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), Jusèp Boya Busquet; de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat de Barcelona i el Catedràtic de Prehistòria i director del Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB), el Dr. Josep Maria Fullola, juntament amb els codirectors de l’excavació, el Dr. Juan Ignacio Morales, investigador de l’IPHES-CERCA i del SERP-UB, Artur Cebrià, del SERP-UB, ​​i el Dr. Antonio Rosas, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals – Consejo Superior de Investigaciones Científicas (MNCNM – CSIC).

L’estudi d’un conjunt de materials dipositats a les instal·lacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya procedents d’unes intervencions als anys 1978-79, va alertar els investigadors de la presència de restes neandertals a la Cova Simanya. Aquest fet va incentivar als investigadors iniciar un projecte de recerca l’any 2020 amb els objectius principals d’estudiar-ne les restes fòssils humanes i el seu context arqueopaleontològic. Paral·lelament, els treballs d’excavació recents han permès reconstruir l’origen i la història de les restes neandertals, així com la recuperació de noves. Així mateix, les eines de pedra recuperades, els ossos d’animals processats pels neandertals i les fogueres documentades suggereixen que la Cova Simanya va ser un enclavament significatiu per a les poblacions del Paleolític mitjà.

Les restes corresponen a tres individus: un adult, probablement una dona, un juvenil d’uns 11 o 12 anys i un individu infantil d’uns 7-8 anys. “De tot el conjunt destaca especialment l’individu adult, del qual s’han identificat restes de tots dos braços, entre ells hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa, i també dels peus, a més de diferents vèrtebres i costelles”, comenta el Dr. Antonio Rosas, director del Grupo de Paleoantropología del MNCN-CSIC. També s’han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. Dues d’aquestes dents pertanyen a l’individu juvenil i les vuit restants poden ser compatibles amb l’individu adult, tot i que “no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus”, afegeix.

La presentació pública de les restes neandertals ha coincidit amb la publicació de l’article científic “New assemblage of late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia)” a la prestigiosa revista científica internacional Frontiers in Earth Science. L’article està encapçalat pel Dr. Morales i el Sr. Artur Cebrià i pel Dr. Rosas (MNCN-CSIC) i en el qual han participat també d’altres investigadors/es procedents de l’IPHES-CERCA, de la Universitat Rovira i Virgili, del SERP-UB, de la Universidad Autónoma de Madrid, de la Universidad de Santiago de Compostela, de la Universitat d’Alacant, de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra – CSIC, de l’Institut Català de Paleontologia, de l’Institute for Advanced Study (MIAS), de la Universitá de Bolonia, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid.

Suport institucional i finançament

Des d’un punt de vista institucional, aquests resultats són producte de les sinergies i treball coordinat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.

La investigació arqueològica a la Cova Simanya s’emmarca en el projecte quadriennal ARQ001SOL-172-2022 “Transicions culturals durant el Plistocè i l’Holocè al litoral-prelitoral de Catalunya”, vinculat al Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la UB, i aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; del projecte PID2021-122356NB-I00 del Museo Nacional de Ciencias Naturales – CSIC; i de la Fundación Palarq. També es compta amb el suport de dos projectes del SERP, el del ministeri PID2020-113960 i el corresponent al Grup de Recerca de Qualitat SGR-00337 de la Generalitat de Catalunya. Les excavacions compten amb el suport i el finançament del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac i de la Diputació de Barcelona, ​​els quals han protegit el jaciment i organitzat visites guiades.

Visita de les restes al MAC i visites guiades a la Cova Simanya

Les restes que es presenten quedaran exposades al Museu d’Arqueologia de Catalunya durant un mes per tal de fer-les públiques a tota la ciutadania. Posteriorment tornaran a l’equip d’investigadors fins a la finalització de la recerca, moment en el quan tornaran al MAC.

Des del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac de la Diputació de Barcelona s’organitzen visites guiades a la Cova Simanya cada dissabte, festius i darrer diumenge de cada mes. Les visites estan destinades al públic en general i cal inscripció prèvia.

Els caps de setmana es fan visites guiades a la Cova Simanya. Podeu obtenir més informació de l’activitat i el procediment per a la inscripció en el següent enllaç.

Consulteu la nota de premsa amb tota la informació i el material gràfic disponible en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)”. La conferència tindrà lloc a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya

Us recordem que aquest proper dimecres 20 de setembre a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)

Conferenciants: Joel Minguell Clota (Iltirta Arqueologia, SL) i Andreu Moya i Garra (Iltirta Arqueologia, SL)

Moderador: Ignasi Garcés Estallo (IAUB)

Fotografia: Iltirta Arqueologia SL

La Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues) era un jaciment conegut únicament per la ceràmica ibèrica i romana que es trobava dispersa en superfície. L’execució d’un nou tram de la xarxa de distribució de reg del sistema Segarra-Garrigues va localitzar les primeres evidències arquitectòniques del jaciment. La troballa va motivar una excavació arqueològica preventiva desenvolupada en dues fases al llarg dels anys 2021 i 2022. L’obra va ser promoguda per Infraestructures.cat, dirigida per Aigües del Segarra-Garrigues SA i executada per Iltirta Arqueologia SL. Els treballs van posar al descobert un hàbitat ibèric amb dos horitzons d’ocupació. La primera fase, datada de forma preliminar amb anterioritat al 150 a.n.e., estava associada a un espai de producció situat possiblement en una àrea marginal de la zona d’hàbitat principal. La segona fase, datada entre el 150 i el 50 a.n.e., corresponia a un hàbitat en vessant bastit ex novo amb un eix de circulació enfonsat i en pendent que articulava l’urbanisme. Les restes més destacades pertanyien a aquest segon moment, les quals van atribuir-se a un poblat de l’ibèric tardà que es trobava immers en plena romanització. La Bassa de la Torre és un nou exemple de les transformacions i adaptacions viscudes per les comunitats indígenes de la vall inferior del Segre en el marc del procés d’implantació de la nova autoritat romana.

La conferència tindrà lloc a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de l’Auditori del Museu o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Noves excavacions a Puig Ciutat permeten descobrir restes humanes i animals abocades dins les sitges d’un graner romà

S’ha identificat un dels edificis del jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) com a un graner d’època romana republicana proveït d’un mínim de cinc sitges. L’edifici va ser destruït violentament durant la guerra civil entre Juli Cèsar i els pompeians l’any 49 aC. La descoberta de restes òssies dins les sitges indiquen que s’haurien emprat com a abocadors després de la batalla. La troballa reforça la hipòtesis que Puig Ciutat hauria estat un assentament militaritzat destinat a l’avituallament de l’exèrcit pompeià durant el conflicte.

Les excavacions arqueològiques realitzades aquest estiu al jaciment arqueològic de Puig Ciutat han continuat treballant en un edifici d’època romana incendiat intencionadament durant la segona guerra civil romana. En campanyes anteriors s’havien recuperat indicis que parlaven de la seva destrucció violenta: vaixella de taula i olles de cuina trencades i escampades, armes, bigues carbonitzades i, fins i tot, l’esquelet d’una dona. No se sabia, però, quina era la funcionalitat de la construcció.

Enguany s’ha pogut comprovar que es tracta d’un graner, ja que en arribar l’excavació al terra de l’edifici s’hi han descobert fins a cinc sitges excavades al subsòl destinades a la conservació de gra.

La descoberta d’unes reserves de gra, que s’intueixen molt destacables, reforça la hipòtesi que l’assentament hagués pogut actuar com a un punt d’avituallament de l’exèrcit en el context de la segona guerra civil romana. Si bé Puig Ciutat no apareix a les fonts clàssiques que relaten el conflicte, aquestes sí que ens informen del seu desenvolupament i ofereixen el marc on haurien pogut tenir lloc els esdeveniments documentats a l’assentament.

Els treballs d’excavació s’han dut a terme en dues campanyes diferenciades. La primera, feta el mes de maig, es va poder fer amb arqueòlegs professionals gràcies al finançament aportat pel Programa Sectorial de la Diputació de Barcelona. La segona, desenvolupada entre els mesos de juny i juliol, es va organitzar en format de pràctiques de treball de camp per a estudiants d’arqueologia. Es va comptar amb la participació de 10 estudiants de diverses universitats catalanes i 3 de la Universitat de Jaén. Els treballs s’han emmarcat en el Projecte quadriennal de Recerca de la Generalitat de Catalunya: Puig Ciutat i el seu entorn, relat d’una batalla, promogut per l’Associació GIRA. Grup Independent de Recerca en Arqueologia i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es va completar el finançament amb una aportació de l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. En les dues campanyes es va comptar amb el suport administratiu i logístic de l’ajuntament d’Oristà i el Consorci del Lluçanès. La direcció dels treballs ha anat a càrrec dels arqueòlegs Àngels Pujol i Robert Tamba, de l’Associació GIRA.

Per a més informació consulteu la nota de premsa en pdf

Després de la pausa de l’estiu, tornen les conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2023 amb un canvi de localització. De setembre a novembre les conferències es faran a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya

El proper dimecres 20 de setembre es tornarà a reprendre el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 amb la conferència “El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)”.

Totes les sessions del cicle de conferències de setembre a novembre es faran de manera presencial a les 18 hores a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, al Passeig de Santa Madrona, 39-41, Parc de Montjuïc, de Barcelona, i es podran seguir també en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Els vídeos de les conferències quedaran a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció que té la Tribuna d’Arqueologia dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Les 5 conferències del cicle Tribuna d’Arqueologia 2023 programades de setembre a novembre són:

DIMECRES 20 DE SETEMBRE

El jaciment de la Bassa de la Torre (les Borges Blanques, Garrigues): un poblat ibèric en el context de la romanització (segles II-I a.n.e.)

Conferenciants: Joel Minguell Clota i Andreu Moya i Garra (Iltirta Arqueologia, SL)

Moderador: Ignasi Garcés Estallo (IAUB)

DIMECRES 4 D’OCTUBRE

L’assentament de la primera edat del ferro de la Ferradura (Ulldecona, Montsià): represa dels treballs i darreres intervencions

Conferenciants: Margarita Rodés (GRAP-UB), Mercè Roca (GRAP-UB) i Marta Mateu (ICAC, GRAP-UB)

Moderador: Rafael Jornet Niella (SSTT Terres de l’Ebre-Departament de Cultura)

DIMECRES 18 D’OCTUBRE

25 anys de recerca al Pleistocè del Torrent de Vallparadís (Terrassa)

Conferenciants: Joan Madurell Malapeira (UAB), Leonardo Sorbelli (ICP) i Dario Fidalgo (CSIC)

Moderador: Jordi Rossell Ardévol (IPHES)

DIMECRES 8 DE NOVEMBRE

La intervenció arqueològica de Can Batlló – Magòria: Una mirada multidisciplinària a l’ocupació del pla de Barcelona, des de mitjans del IV-III mil·lenni a.n.e. fins a l’actualitat

Conferenciants: Vanesa Triay Olives (Àtics, SL) i Santiago Riera Mora (SERP-UB)

Moderadora: Laia Macià Plaza (Servei d’Arqueologia de Barcelona)

DIMECRES 22 DE NOVEMBRE

Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat). L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al segle XIV

Conferenciants: Gisela Ripoll (UB, IAUB, ERAAUB), Inma Mesas (ERAAUB) i Francesc Tuset (IAUB, ERAAUB)

Moderadora: Maria Soler Sala (UB)

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències en pdf