Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us presentem el vídeo de la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 1 de juny.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.

Publicades al DOGC les bases específiques per a la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments destinades a la visita pública

Amb data 30 de maig de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1592/2022, de 24 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública.

L’objecte d’aquestes bases específiques és promoure la posada en valor del patrimoni arqueològic i paleontològic català, mitjançant subvencions per a un període biennal a municipis i comarques per a inversions destinades a millorar la visibilitat de jaciments arqueològics i paleontològics que ja estiguin oberts al públic i siguin visitables de manera regular.

Aquestes noves bases específiques incorporen canvis importants respecte a les publicades l’any passat mitjançant la Resolució CLT/1241/2021, de 22 d’abril (DOGC núm. 8399, de 30.4.2021) i que ara han quedat derogades.

Descarregueu-vos la Resolució CLT/1592/2022, de 24 de maig en pdf

El Museu de Badalona programa un cicle de xerrades i visites guiades en el marc de les Jornades Europees d’Arqueologia

La proposta de divulgació científica, que comença avui dimarts 31 de maig, se centra a analitzar els aspectes més destacats de les intervencions arqueològiques portades a terme durant els últims anys i a explicar com el seu estudi ha permès enriquir el coneixement sobre la ciutat romana de Baetulo i els seus habitants.

Aquesta tarda, a les 19 hores, el Museu de Badalona dona el tret de sortida a les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA) amb la programació d’un cicle de xerrades i visites guiades. S’avança d’aquesta manera a les activitats que s’organitzaran a tot el territori durant el cap de setmana del 18 i 19 de juny, dia en què el Museu tancarà el programa amb un seguit de visites guiades a un nou espai arqueològic, encara no museïtzat, situat al carrer de Coll i Pujol, 1-19.

 

CONFERÈNCIES

.Dimarts 31 de maig a les 19 hores: Documentació, extracció i restauració dels mosaics de les domus del lateral de la C-31. A càrrec d’Agustín Gamarra, Maria José García i Clara Forn.

.Dimarts 7 de juny a les 19 hores: El mosaic del carrer de Pujol. A càrrec de Sílvia Llovet i Esther Gurri.

.Dimarts 14 de juny a les 19 hores: La nova planta de la ciutat romana de Baetulo. A càrrec de Clara Forn, Pepita Padrós i Jacinto Sánchez, arqueòlegs.

VISITES GUIADES

.Diumenge 19 de juny en horari matinal: Visites guiades a la zona arqueològica on s’ha localitzat el suburbi de Baetulo.

L’accés a les conferències és lliure fins a completar l’aforament de la sala d’actes.

La participació a les visites és gratuïta però és imprescindible fer reserva a través del web del Museu.

Es poden consultar més detalls clicant aquí.

Per a més informació: Museu de Badalona. Departament de Difusió. Telèfon: 934644911

 

 

Publicades al DOGC les bases específiques per a la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments destinades a la visita pública

Amb data 30 de maig de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1592/2022, de 24 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública.

L’objecte d’aquestes bases específiques és promoure la posada en valor del patrimoni arqueològic i paleontològic català, mitjançant subvencions per a un període biennal a municipis i comarques per a inversions destinades a millorar la visibilitat de jaciments arqueològics i paleontològics que ja estiguin oberts al públic i siguin visitables de manera regular.

Aquestes noves bases específiques incorporen canvis importants respecte a les publicades l’any passat mitjançant la Resolució CLT/1241/2021, de 22 d’abril (DOGC núm. 8399, de 30.4.2021) i que ara han quedat derogades.

Descarregueu-vos la Resolució CLT/1592/2022, de 24 de maig en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)”

Us recordem que aquest proper dimecres 1 de juny a les 18 hores tindrà lloc la vuitena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La producció de sal a l’edat del bronze. El jaciment de Pla de la Guineu (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Conferenciant: Marc Piera Teixidó

Moderador: Josep Gallart i Fernàndez

Es presenten els resultats de la recerca del jaciment del Pla de la Guineu (Baix Pallars, Pallars Sobirà). Es tracta d’un jaciment descobert l’any 2011 en el marc d’un seguiment arqueològic d’un eix viari i que, a partir de l’any 2014, ha estat objecte d’un estudi interdisciplinari per part de l’equip del SAPPO-GRAMPO de la UAB. Aquest estudi va posar l’èmfasi en el coneixement de l’obtenció de la sal en època prehistòrica, mitjançant l’estudi integral de totes les restes arqueològiques documentades i amb analítiques SEM de recipients ceràmics. Es tracta d’un conjunt d’estructures excavades al subsol amb petites estructures de combustió associades que presenta un rebliment molt específic format per argila negrosa amb abundants carbons, cendres, restes d’argila cuita i una alta concentració de fragments ceràmics; i que es vinculen a l’obtenció de sal a partir de l’ebullició d’aigua salada dins de recipients ceràmics. És un tipus de jaciment singular dins l’àmbit català, però ben documentat en l’àmbit europeu i peninsular, usualment ubicats a l’entorn d’una font d’aigua salada o a la vora del mar. Actualment, l’equip del SAPPO-GRAMPO continua la recerca en la producció i l’ús de la sal en altres indrets de Catalunya, amb una nova línia de recerca a l’entorn de la Ribera Salada d’Odèn al Solsonès.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020”

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir el passat dimecres 18 de maig.

Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020

Conferenciants: Isabel Gil Gabernet i Marta Morán Álvarez

Moderadora: Marta Monjo i Gallego

El Pla director de la Seu Vella de Lleida, elaborat l’any 1993 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va plantejar la restauració de l’antiga catedral com una intervenció integral on, a més dels valors artístics i arquitectònics, es té en compte el pes històric com a edifici singular i, per tant, la necessitat de conèixer-ne el subsol, per entendre millor l’evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció. L’any 1997, amb l’excavació arqueològica prèvia a la restauració de la porta dels Fillols, es va engegar la col·laboració institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament i, de llavors ençà, la secció municipal d’arqueologia s’ha fet càrrec dels treballs arqueològics vinculats als diferents projectes de restauració i revalorització del conjunt monumental. El seguiment arqueològic arran de les obres de restauració, a la Porta dels Apòstols, la torre del Campanar, i al pati i cobertes del claustre, han permès documentar part de l’enllosat original de les cobertes de les galeries nord i est del claustre, on sorprenentment, es conservaven les traces gravades a escala natural de tres de les traceries que decoren i omplen els finestrals que envolten el pati del claustre.

Incoat BCIN, en la categoria de Zona arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia)

Amb data 16 de maig de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Resolució CLT/1426/2022, de 10 de maig, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona arqueològica, a favor del conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia), i s’obre un període d’informació pública.

La Cinglera del Capelló és un penya-segat travertínic on es troben múltiples abrics i petites coves que van ser utilitzats durant diferents èpoques prehistòriques per dues espècies humanes: Homo neandertalensis i Homo sapiens. La Cinglera es troba en el pas natural que connecta la Catalunya interior i la costa mediterrània, pas que va ser aprofitat per comunitats animals i humanes a la prehistòria.

La seqüència arqueològica de Capelló comprèn el paleolític mitjà, el paleolític superior, el mesolític, neolític i l’edat del bronze. La major part d’aquests jaciments contenen registres que es poden atribuir a la prehistòria recent (neolític-edat del bronze): Cova d’Antoni Zulueta, Cova dels Degotalls, Cova del Simeón, Cova de la Miranda, Cova d’en Vicenç Sellarès, Cova del Pàrano i Cova Maties Pallarès. Els horitzons arqueològics de l’Abric Agut són mesolítics. El paleolític superior final s’ha documentat a la Balma dels Pinyons i a la Balma de la Costa de Can Manel. El paleolític mitjà està representat principalment pels nivells de Romaní, a l’Abric de la Consagració i també podria estar present al fons de la Balma dels Pinyons.

Dels jaciments que trobem a la Cinglera del Capelló, el més conegut és l’Abric Romaní, un dels jaciments clàssics del paleolític de Catalunya, ja que fou el primer jaciment d’aquest període que es va conèixer en la regió i no pot faltar en cap de les revisions de la prehistòria de Catalunya i del nord-est de la península Ibèrica.

La quantitat de restes arqueològiques trobades a l’Abric Romaní, la bona preservació dels nivells i dels materials, l’excavació en superfície de 300 m2 i la singularitat dels elements conservats (indústria lítica, fauna junt amb restes vegetals o els seus negatius i una important col·lecció de fogars) explica aquest interès. És per aquest motiu que la història de les intervencions es remunta a principis de segle passat. Si bé durant el segle XX aquests treballs es veuen interromputs durant uns parèntesis de temps també amplis, a partir de l’any 1983 les intervencions han estat anuals i programades.

L’existència de jaciments prehistòrics a la Cinglera del Capelló és coneguda des de principis del segle XX quan l’empresari paperer i amant de les ciències naturals, natural del poble de Capellades, Amador Romaní i Guerra, va començar una sèrie de prospeccions a la zona.

A la Cinglera del Capelló s’hi han efectuat treballs intermitents des de fa més d’un segle. Els jaciments van cridar l’atenció d’alguns dels grans arqueòlegs del segle XX com Eduard Ripoll, Henry de Lumley o Leslie G. Freeman. A partir de l’any 1983 els treballs han estat ininterromputs i dirigits pel Dr. Eudald Carbonell. En aquest període s’han intervingut l’Abric Agut, la Balma dels Pinyons, la Balma de la Costa d’en Manel, l’Abric de la Consagració, i de forma regular l’Abric Romaní. Actualment hi ha un projecte de recerca liderat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i dirigit per la Dra. Palmira Saladié, la Dra. M. Gema Chacón i el Dr. Eudald Carbonell. L’equip d’investigació de l’IPHES als abrics de la Cinglera del Capelló està format per la Dra. Palmira Saladié, la Dra. M. Gema Chacón, el Dr. Josep Vallverdú, Raül Bartrolí i el Dr. Eudald Carbonell.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha comptat amb la col·laboració de l’equip de recerca de l’IPHES per a la redacció de l’expedient de BCIN de la Cinglera del Capelló. Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest conjunt arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona arqueològica.

Descarregueu la resolució del DOGC en pdf

Cicle Diàlegs d’Arqueologia Viva. El dia a dia d’un arqueòleg

Demà divendres 20 de maig, dins del Cicle Diàlegs d’Arqueologia Viva organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el marc del festival Tarraco Viva, tindrà lloc el diàleg El dia a dia d’un arqueòleg.

EL DIA A DIA D’UN ARQUEÒLEG

Data: Divendres 20 de maig de 2022, 19 hores

Lloc: Serveis territorials del Departament de Cultura a Tarragona

Hi participen: Daria Calpena (arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia), Maribel Fuertes (arqueòloga dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona), David Asensio (professor de la Universitat de Barcelona), Joan Francès (Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver).

L’activitat dels professionals de l’arqueologia és molt diversa. S’explicarà com es desenvolupa el seu dia a dia des de diversos punts de vista. Cada camp proporciona vivències particulars: els que es dediquen a l’arqueologia preventiva i fan excavacions en ambients en contacte amb promotors, els que treballen en museus i poden intervenir més en activitats de difusió i conservació o els arqueòlegs d’universitats i centres de recerca on també es fa docència.

Per a més informació consulteu la web de Tarraco Viva

El Museu de Badalona celebra el Dia Internacional dels Museus amb la presentació d’una nova instal·lació per alguns dels seus mosaics més destacats

A partir d’avui, dimecres 18 de maig, es podran veure al subsol del Museu de Badalona tres dels mosaics més representatius descoberts durant les intervencions arqueològiques portades a terme els últims anys.

Durant l’acte de presentació d’aquests mosaics, les arqueòlogues Clara Forn i Esther Gurri presentaran un acurat estudi comparatiu entre més de 30 paviments trobats a Baetulo.

El proppassat desembre van finalitzar els treballs de restauració del mosaic decorat amb la flor de la vida, l’últim gran mosaic que el Museu de Badalona ha incorporat als seus fons. Abans havien arribat el paviment amb motius bàquics i el d’opus scutulatum. Totes tres peces són resultat de les excavacions preventives portades a terme a la zona catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) de la Baetulo romana o bé al seu entorn i, a partir d’avui, quedaran incorporades a l’exposició Baetulo ciutat romana.

Per commemorar el Dia Internacional dels Museus, aquesta tarda a les 19 hores, les arqueòlogues del Museu de Badalona Clara Forn i Esther Gurri presentaran l’estudi resultat d’analitzar més de 30 paviments decorats i el context arqueològic en què es van localitzar.

Al treball ocupen un espai destacat les tres peces que ara es podran veure al subsol del Museu. I és que l’anàlisi dels motius decoratius, la qualitat del treball i la procedència dels marbres (Itàlia, Grècia, Turquia i Espanya) permeten confirmar que els edificis de Baetulo lluïen uns paviments d’excepcional singularitat, equiparable als mosaics pompeians, als de la capital de l’Imperi o als d’Empúries.

Per a més informació: Museu de Badalona. Departament de Difusió. Tel. 934644911

També podeu consultar la web del Museu

Exposició Arqueologia Viva i Cicle Diàlegs d’Arqueologia Viva

En el marc de la celebració de Tarraco Viva, el festival romà que s’està celebrant a la ciutat de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha organitzat l’exposició Arqueologia Viva, que tindrà lloc del 16 al 29 de maig de 2022 als Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona.

Arqueologia Viva també compta amb un cicle format per tres diàlegs que versen sobre els mateixos eixos. Aquests diàlegs tindran lloc també als Serveis Territorials els dies 18, 20 i 25 de maig, a les 19 hores.

L’exposició i els diàlegs són d’accés lliure i gratuït, amb aforament limitat.

Exposició Arqueologia Viva

Arqueologia Viva es tracta d’una exposició de petit format que mostra el paper fonamental que té l’arqueologia gràcies a la qual es pot ampliar el coneixement del passat i posar-lo a disposició de la societat. Amb la seva dedicació, els arqueòlegs treuen a la llum aspectes de la vida i les obres dels nostres avantpassats que ens permeten entendre millor qui som i d’on venim.

Aquesta exposició descobreix la nostra gran riquesa arqueològica: des dels principals jaciments, les institucions que hi treballen, les col·leccions…, fins a arribar als espectaculars models digitals en 3D.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb les seves diferents seus i jaciments, així com el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, presenten en aquesta exposició quines són les seves funcions principals, quines línies d’actuació segueixen i quins són els seus reptes de futur.

Cicle Diàlegs d’Arqueologia Viva

Dimecres 18 de maig. Reptes dels museus d’arqueologia. El MNAT, avui.

Hi participen: Diana Gorostidi (URV-ICAC), Ester Ramón (conservadora del MNAT), Pere Rovira (restaurador del CRBMC), Mònica Borrell (directora del MNAT).

Divendres 20 de maig. El dia a dia d’un arqueòleg

Hi participen: Daria Calpena (arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia), Maribel Fuertes (arqueòloga dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona), David Asensio (professor de la Universitat de Barcelona), Joan Francès (Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver).

Dimecres 25 de maig. NAUFRAGIS. Història submergida.

Hi participen: Rut Geli (responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya), Cati Aguer (especialista en restauració i conservació de patrimoni subaquàtic), Jusèp Boya (director del MAC), Carles Cols (periodista).

Per a més informació consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura i el web de patrimoni.gencat.cat

També podeu trobar aquestes activitats dins la programació de Tarraco Viva