S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1408/2026, de 4 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública.
Objecte:
L’objecte d’aquestes bases específiques és promoure la posada en valor del patrimoni arqueològic i
paleontològic català, mitjançant subvencions per a un període triennal a municipis, entitats municipals descentralitzades i comarques per a inversions destinades a millorar la visitabilitat de jaciments arqueològics i paleontològics que ja estiguin oberts al públic i siguin visitables de manera regular.
Queden excloses de l’objecte d’aquesta línia:
a) Aquelles sol·licituds que únicament incloguin una proposta de redacció d’un projecte d’inversió arqueològic o paleontològic. Les despeses per redacció de projecte només es tindran en compte si l’activitat subvencionada inclou també l’execució del mateix projecte.
b) Els projectes que únicament prevegin actuacions de consolidació, conservació-restauració, les intervencions de conservació-restauració i altres actuacions sobre patrimoni arquitectònic.
Beneficiaris:
Poden ser beneficiaris d’aquestes subvencions els municipis, les entitats municipals descentralitzades i les comarques de Catalunya.
Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf
El projecte PaleoBarcino és una recerca bioarqueològica interdisciplinària orientada a reconstruir l’evolució històrica de la ciutat de Barcelona mitjançant l’anàlisi integrada de restes vegetals i animals procedents de contextos arqueològics. En aquest marc s’insereix una línia d’investigació centrada en l’estudi de les pràctiques culinàries a la Barcelona medieval i moderna (segles xiii-xviii), un període clau de transformacions socials, econòmiques i alimentàries. La recerca se centra en l’anàlisi de residus microscòpics d’origen vegetal, especialment grànuls de midó i fitòlits, preservats en ceràmiques de cuina i de taula procedents de diversos jaciments de la ciutat, com el Monestir de Pedralbes i contextos civils del Born. Atès que una part significativa de la ceràmica d’aquestes cronologies és vidriada, fins ara es desconeixia si aquest tipus de materials permetia la recuperació de microrestes. Els resultats obtinguts demostren que l’anàlisi de midons és viable també en ceràmiques vidriades, fet que constitueix una aportació metodològica innovadora i que amplia de manera significativa els materials disponibles per a aquesta mena d’anàlisi. La integració amb la tipologia ceràmica i les fonts documentals aporta una visió transversal de l’alimentació i les dinàmiques socials.
Impulsada per 
La jornada de debat té com a objectiu crear un espai de trobada i discussió interdisciplinària sobre les pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica, des del neolític antic fins al bronze inicial (5.600-1.350 cal BC). Aquestes manifestacions funeràries formen part del nucli inicial de la investigació arqueològica al nostre territori, amb excavacions desenvolupades des de començaments del segle XX en cavitats que sovint preservaven estratigrafies i contextos excepcionals, tot i les limitacions metodològiques pròpies de l’època.