Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze». Dimecres 12 de novembre a les 18 hores

Us recordem que aquest dimecres 12 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la dotzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè (Departament de Prehistòria UAB i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya) i Xavier Sánchez Bonastre (Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya)

Moderador: Òscar Augé Martínez (Serveis Territorials a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran-Departament de Cultura)

La Cova de l’Home Mort de Soriguera és una petita cavitat càrstica situada a la vall de Siarb, al Pallars Sobirà. L’any 2008 un grup de veïns i veïnes de la vall van informar de la seva existència a membres del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB i el CSIC. Després d’una primera inspecció es va constatar la presència de restes òssies humanes junt amb ceràmica feta a mà i material lític. Quasi deu anys més tard, una petita cala realitzada l’any 2017 va permetre documentar diversos estrats, entre ells un nivell amb restes antropològiques desarticulades i es va datar per AMS a mitjans del II mil·lenni cal ANE. A partir de l’any 2020, amb la implicació del Parc Natural de l’Alt Pirineu i en el marc de diversos projectes quadriennals de recerca en arqueologia finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació. Si bé encara ens trobem en una fase inicial de l’estudi arqueològic de la cova, aquestes primeres actuacions mostren que la cavitat té una extensa seqüència d’ocupació amb materials de diferents períodes, tant d’època històrica com prehistòrica.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Seminari «El projecte Catedral (2022-25): recerca i patrimoni a l’acròpolis de Tarragona»

Els dies 26 i 27 de novembre, se celebrarà a Tarragona el seminari «El projecte Catedral (2022-25): recerca i patrimoni a l’acròpolis de Tarragona», una iniciativa conjunta de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Diocesà de Tarragona.

En aquest seminari es donaran a conèixer els resultats i tasques de recerca dutes a terme al conjunt de la Catedral de Tarragona en el marc de la III fase del Projecte Catedral 2022-25.

Assistència gratuïta amb inscripció prèvia a través del següent formulari o al correu: museu.diocesa@arqtgn.cat

A més, els dies 28 i 29 de novembre, s’organitzaran jornades de portes obertes i visites guiades a les noves excavacions de la Catedral al denominat «temple flavi», una oportunitat única per conèixer in situ els treballs arqueològics i les troballes més recents.

Assistència gratuïta a les jornades de portes obertes i visites guiades amb inscripció prèvia a través del següent formulari o al correu: museu.diocesa@arqtgn.cat. En el correu cal indicar el grup a escollir, noms i cognoms dels assistents.

Consulteu tota la informació i el programa del seminari a la web de l’ICAC.

Tarraco Biennal. 7a Reunió d’Arqueologia i Món Antic

Els dies 20 i 21 de novembre, la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica a Tarragona acollirà la 7a Reunió d’Arqueologia i Món Antic, en el marc del Congrés Internacional Tarraco Biennal, que enguany porta per títol «Amphitheatra. Amfiteatres romans entorn del Mediterrani. Estudis, conservació i valorització actuals».

Organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), el congrés tindrà una durada de 2 dies en els quals investigadors de renom internacional debatran sobre el paper dels amfiteatres romans com a espais d’espectacle, arquitectura pública i memòria històrica.

La Tàrraco Biennal 2025 abordarà l’evolució d’aquests espais de forma arquitectònica i simbòlica a través de casos d’estudi d’amfiteatres situats a Cartagena, Durrës (Albània), El Djem (Tunísia), Clunia (Burgos), Ategua (Còrdova), Emerita Augusta (Mèrida) i Tarraco (Tarragona). Les ponències tractaran temes com les intervencions arqueològiques recents, les transformacions urbanes i les innovacions tècniques en la construcció d’aquests espais en època cristiana.

La inscripció al congrés és gratuïta. Trobareu tota la informació sobre el congrés i el formulari d’inscripció a la pàgina web de la 7a Tarraco Biennal.

Consulteu el tríptic amb el programa en pdf

Troballa excepcional d’esteles ibèriques al Castell d’Algars a Batea

La intervenció arqueològica que s’ha dut a terme al Castell d’Algars, situat al terme de Batea (Terra Alta), ha posat al descobert un conjunt excepcional de tres fragments d’esteles ibèriques reaprofitades com a material constructiu dins l’edificació medieval (segle XIII).

Es tracta d’un descobriment inèdit en aquest sector geogràfic que aporta nova llum sobre la presència d’aquests símbols ibèrics, tant freqüents però, a la riba esquerra del riu Algars.

Autor fotografia: Roger Rams Domènech

L’actuació ha estat subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Batea, i s’inscriu en un projecte de restauració del conjunt arquitectònic del Castell d’Algars i la Capella de Sant Joan, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, amb el número 788-MH.

Autor fotografia: Rafael Jornet

Esteles ibèriques reaprofitades com a carreus

L’aspecte més destacat de l’excavació és la identificació de dues esteles ibèriques reutilitzades dins l’aparell constructiu del castell medieval, un fet que confirma la presència d’un assentament anterior d’època ibèrica al mateix emplaçament o molt proper. Aquestes esqueles, datades entre els segles III i I aC, presenten decoracions simbòliques pròpies dels pobles ibèrics al sud de l’Ebre i podrien haver format part d’un espai ritual o funerari situat en els contorns del castell. La seva reutilització en època templera és un testimoni arqueològic valuós de la superposició cultural i del reciclatge d’elements amb significació ancestral.

Properes fases i difusió

Les esteles seran traslladades al Museu de les Terres de l’Ebre per a la seva conservació i estudi detallat, mentre l’equip d’arqueòlegs continuarà amb els treballs arqueològics i s’iniciaran els treballs de restauració del castell i la sagristia, al costat de la capella.

Consulteu tota la informació a la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya