Mes: novembre de 2025

Publicació de les Actes de les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre 2022

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat les Actes de les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, que van tenir lloc a Tortosa i Ulldecona els dies 11, 12 i 13 de novembre de 2022.

Aquesta publicació recull totes les aportacions en forma de ponències i comunicacions que es van presentar durant les jornades sobre els projectes de recerca quadriennals dels períodes 2014-2017 i 2018-2021 i els resultats de les intervencions preventives i d’urgència desenvolupades a les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

Cal destacar la primera comunicació de les Actes, escrita en forma d’homenatge, sobre l’aportació del professor Joan Sanmartí-Grego al coneixement de la protohistòria en aquest territori.

Les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre van ser coorganitzades pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili i el Museu de les Terres de l’Ebre, i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ulldecona.

Descarregueu-vos les Actes en pdf des del repositori digital de Departament de Cultura CALAIX

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de l’última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 26 de novembre.

El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837

Conferenciants: Pablo Carrasco Gómez (UB) i Gorka Martín Echebarria (Grupo de Investigación en Patrimonio Construido de la Universidad del País Vasco GPAC-UPV/EHU)

Moderador: Xavier Esteve Gràcia (Serveis Territorials a Barcelona-Departament de Cultura)

Els camps de batalla conformen jaciments arqueològics amb un caràcter i una singularitat pròpia. La seva gran extensió, dispersió de materials, falta de límits clars i absència, a priori, d’elements estructurals, implica que la metodologia arqueològica tradicional no sempre sigui la més adequada. Arran d’aquest repte des dels anys 1970-1980 del segle XX s’han anat desenvolupant una sèrie d’eines i tècniques per a la recerca arqueològica d’aquests contextos materials. La metodologia desenvolupada es basa, fonamentalment, en prospeccions del camp de batalla mitjançant la combinació del detector de metalls i els Sistemes de Posicionament Global (GPS). Per una banda, l’ús del detector per part d’espoliadors ha suposat la seva estigmatització dins la comunitat arqueològica, ja que el simple esment d’aquesta eina genera intensos debats que encara no han estat resolts ni consensuats arreu d’Europa. D’altra banda, un dels objectius principals de l’arqueologia dels camps de batalla és promoure la visibilització i patrimonialització d’aquests espais singulars. En aquesta conferència explorarem dos casos d’estudi del segle XIX: Ordal (1813, Guerres Napoleòniques) i Gra (1837, Primera Guerra Carlina). La presentació d’aquests treballs servirà per a il·lustrar dos dels reptes més importants de l’àrea: a) l’ús de detectors de metall, i b) la patrimonialització dels camps de batalla.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

XXVII Curs d’Història Monetària Hispànica. L’emissió de moneda a l’edat mitjana: del pensament a la circulació

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha organitzat el XXVII Curs d’Història Monetària Hispànica. L’emissió de moneda a l’edat mitjana: del pensament a la circulació, que tindrà lloc el dimecres 10 de desembre de 2025 al MNAC.

L’objectiu d’aquest curs és destacar alguns dels moments determinants en el llarg procés d’emissió de moneda a l’edat mitjana i estudiar-ne alguns casos concrets.

D’entrada, caldrà endinsar-se en el pensament de com es creia que havia de ser una moneda per ser considerada bona i justa. És, per tant, el moment dels consellers juristes i teòlegs de l’entorn del príncep que han de fer veure, també, per contraposició, com era la moneda dolenta i abusiva. En un segon bloc es plantejarà la posició del governant, que, per poder fabricar una moneda —que era metàl·lica—, s’havia de procurar l’obtenció dels recursos materials. La mineria i el comerç eren les dues grans fonts d’adquisició del metall preciós a l’època.

En els dos altres àmbits complementaris següents s’analitzarà el procés material d’organització de la fabricació de la moneda i, també, la seva previsió legislativa i administrativa, així com el seu control en mans de la figura cabdal del mestre racional del rei. Finalment, s’analitzarà, d’una banda, el testimoni qualificat dels mercaders en l’ús real de la moneda a través dels seus llibres de mercaderia i de la seva comptabilitat, i, de l’altra, el testimoni numismàtic i del registre arqueològic, que ens aproximaran a la circulació monetària efectiva.

El curs està coordinat pel Dr. Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

El curs tindrà lloc el dimecres 10 de desembre a la Sala Sert del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Les places són limitades i la inscripció és obligatòria. Inscripció i pagament al web del Museu.

Per a més informació, programa i inscripcions, consulteu el web del MNAC i el programa en pdf.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837”. Dimecres 26 de novembre a les 18 hores

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us recordem que aquest dimecres 26 de novembre a les 18 hores tindrà lloc l’última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837

Conferenciants: Pablo Carrasco Gómez (UB) i Gorka Martín Echebarria (Grupo de Investigación en Patrimonio Construido de la Universidad del País Vasco GPAC-UPV/EHU)

Moderador: Xavier Rubio-Campillo (DIDPATRI Didàctica i Patrimoni, Institut d’Arqueologia de la UB)

Els camps de batalla conformen jaciments arqueològics amb un caràcter i una singularitat pròpia. La seva gran extensió, dispersió de materials, falta de límits clars i absència, a priori, d’elements estructurals, implica que la metodologia arqueològica tradicional no sempre sigui la més adequada. Arran d’aquest repte des dels anys 1970-1980 del segle XX s’han anat desenvolupant una sèrie d’eines i tècniques per a la recerca arqueològica d’aquests contextos materials. La metodologia desenvolupada es basa, fonamentalment, en prospeccions del camp de batalla mitjançant la combinació del detector de metalls i els Sistemes de Posicionament Global (GPS). Per una banda, l’ús del detector per part d’espoliadors ha suposat la seva estigmatització dins la comunitat arqueològica, ja que el simple esment d’aquesta eina genera intensos debats que encara no han estat resolts ni consensuats arreu d’Europa. D’altra banda, un dels objectius principals de l’arqueologia dels camps de batalla és promoure la visibilització i patrimonialització d’aquests espais singulars. En aquesta conferència explorarem dos casos d’estudi del segle XIX: Ordal (1813, Guerres Napoleòniques) i Gra (1837, Primera Guerra Carlina). La presentació d’aquests treballs servirà per a il·lustrar dos dels reptes més importants de l’àrea: a) l’ús de detectors de metall, i b) la patrimonialització dels camps de batalla.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Jornada: La gestió del patrimoni mundial. 25 anys de la inscripció del conjunt arqueològic de Tàrraco

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El dijous 4 de desembre tindrà lloc a la Sala del sarcòfag del Pretori romà de Tarragona la Jornada: La gestió del patrimoni mundial. 25 anys de la inscripció del conjunt arqueològic de Tàrraco.

Aquesta jornada, que tindrà lloc en el marc de la celebració dels 25 anys de la inscripció del Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, servirà per donar a conèixer què suposa formar part d’aquesta llista, reflexionar sobre què s’ha dut a terme i com ha repercutit aquesta inscripció durant aquests 25 anys i, per últim, per presentar el pla de gestió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco. Es parlarà, doncs, de passat, de present i de futur d’aquest conjunt patrimonial excepcional.

Per assistir a la jornada cal fer inscripció obligatòria al següent enllaç.

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions consulteu la web de la Jornada

Canovelles acull la presentació de la recent publicació de les Actes de la Jornada científica que va tenir lloc l’any 2023 “Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari
  • Dissabte 29 de novembre de 2025
  • 10.30 h
  • Sala Polivalent de Can Palots (c. de Barcelona, 8-9), Canovelles

L’Ajuntament de Canovelles convida la ciutadania a participar en l’acte de presentació de les Actes de la Jornada Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi, que tindrà lloc el dissabte 29 de novembre a les 10.30 hores a la Sala Polivalent de Can Palots. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde, Emilio Cordero Soria, així com representants institucionals, investigadors i especialistes en arqueologia.

Les Actes, publicades pel Departament de Cultura, recullen els resultats de la jornada científica celebrada a Canovelles el 25 de març de 2023, centrada en l’estudi dels primers assentaments neolítics a l’aire lliure a Catalunya. La trobada va ser organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Canovelles, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb l’objectiu d’analitzar l’estat actual del coneixement sobre els primers poblats de pagesos i posar en comú novetats, interpretacions i línies de recerca. Les Actes, editades a cura d’Anna Bach, Francesca Colomés, Gemma Hernández i Miquel Molist, recullen un total de 25 articles provinents de comunicacions, pòsters, debats i conclusions de la jornada, amb la participació de 85 investigadors i investigadores. Entre els temes destacats, s’hi inclouen noves dades obtingudes al jaciment de Ca l’Estrada II, un dels enclavaments clau per entendre la vida quotidiana de les comunitats neolítiques a la plana vallesana.

Per completar la jornada del dia 29 de novembre, després de la presentació del llibre, s’organitzarà una jornada de portes obertes al jaciment arqueològic de Ca l’Estrada II. Aquesta activitat permetrà al públic descobrir in situ les troballes arqueològiques i comprendre millor el context en què van viure els primers agricultors i ramaders de Catalunya fa més de 7.000 anys.

Organitzen: Ajuntament de Canovelles, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Serveis Territorials de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Descarregueu-vos les Actes en format digital des del repositori del Departament de Cultura DRAC.

Presentació de la revista Empúries núm. 59

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Aquesta tarda tindrà lloc a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona, la presentació del número 59 de la revista Empúries.

Empúries és una revista especialitzada, de periodicitat anual, que des de l’any 1939 publica treballs científics de recerca sobre el món clàssic i l’antiguitat tardana fins l’alta edat mitjana, dins l’àmbit europeu i de la Mediterrània. Hi tenen cabuda articles inèdits de profunditat, tipus assaig o de síntesi, així com estudis més analítics o concrets.

Per assistir a la presentació de la revista cal fer reserva prèvia, enviant un correu electrònic a macvisites.acdpc@gencat.cat

Més informació i reserves a la web del Museu d’Arqueologia de Catalunya

Nou web i logotip del bé Patrimoni Mundial Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI)

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cada 16 de novembre se celebra el Dia Internacional del Patrimoni Mundial, establert per la UNESCO per commemorar la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural de 1972.

Amb motiu d’aquesta celebració, el Ministeri de Cultura ha fet públic el nou web del bé Patrimoni Mundial Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI).

Aquesta iniciativa forma part del treball conjunt de la Comissió de Coordinació del bé ARAMPI, creada el maig de 2023 amb l’objectiu de coordinar la protecció, conservació, recerca i difusió d’aquest bé inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. La Comissió està integrada per representants institucionals i tècnics de les sis comunitats autònomes que comparteixen el bé —Catalunya, Aragó, Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Andalusia i Regió de Múrcia— i del Ministeri de Cultura, garantint una gestió compartida i coherent que respecta les competències de cada territori.

La presentació del nou web coincideix amb la reunió presencial de la Comissió de Coordinació del bé ARAMPI, celebrada el passat 7 de novembre al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul (les Garrigues), sota la presidència rotatòria de Catalunya. La trobada va reunir una vintena de representants institucionals i tècnics per analitzar el seguiment del Pla de treball i acordar noves accions conjuntes.

Entre els principals acords adoptats destaca la publicació del lloc web oficial del bé ARAMPI, que fins ara no disposava d’un espai digital comú. La nova plataforma permet difondre el conjunt del bé seriat i recórrer el territori pel qual es distribueixen els conjunts, coves i abrics que el conformen, donar a conèixer els conjunts rupestres visitables i facilitar recursos d’informació sobre la seva gestió i conservació, amb nombrosos enllaços d’interès i imatges de les pintures rupestres més rellevants.

El web incorpora també dos elements destacats:

-El nou logotip comú ARAMPI, que identificarà a partir d’ara els espais i centres vinculats al bé Patrimoni Mundial.

-La publicació d’una bibliografia conjunta que recull la producció científica sobre els conjunts inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial des de 1998 fins a 2023, coincidint amb el 25è aniversari de la seva inscripció. Aquesta publicació estarà disponible pròximament al web.

L’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica constitueix el conjunt més extens d’art prehistòric d’Europa i un testimoni excepcional de l’evolució cultural de la humanitat. El bé està format per 759 conjunts rupestres, repartits entre les sis comunitats autònomes: Comunitat Valenciana (301), Aragó (163), Castella-la Manxa (93), Regió de Múrcia (73), Andalusia (69) i Catalunya (60).

A Catalunya, la gestió del bé és competència del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que coordina la protecció, conservació i difusió dels conjunts rupestres inscrits, en col·laboració amb els ens locals i els centres d’interpretació del territori.

Accediu al lloc web ARAMPI

La Fundación Palarq obre la convocatòria d’ajuts per a l’aplicació de metodologies i tècniques de les ciències experimentals (“analítiques”) en arqueologia i paleontologia humana

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Des de la Fundación Palarq es convoquen ajuts per a l’aplicació d’analítiques sobre béns arqueològics o paleontològics procedents d’un mateix o de diversos jaciments.

Preferiblement, es tracta de projectes relacionats amb treballs d’intervenció arqueològica, ja sigui de campanyes de prospecció, excavacions, sondejos, etc. Es tindran en compte que fomentin les aplicacions actuals i noves tecnologies.

La convocatòria, adreçada a equips espanyols, persegueix impulsar aquests tipus d’estudis en territori espanyol.

La convocatòria romandrà oberta fins al divendres 5 de desembre de 2025 a les 10:00 hora peninsular espanyola.

Trobareu tota la informació i el formulari de sol·licitud al web de la Fundación Palarq

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 “La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Us presentem el vídeo de la conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 12 de novembre.

La Cova de l’Home Mort de Soriguera: no només una cova sepulcral de l’edat del bronze

Conferenciants: Ermengol Gassiot Ballbè (Departament de Prehistòria UAB i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya) i Xavier Sánchez Bonastre (Departament de Patrimoni Cultural d’Andorra i Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya)

Moderador: Òscar Augé Martínez (Serveis Territorials a Lleida i a l’Alt Pirineu i Aran-Departament de Cultura)

La Cova de l’Home Mort de Soriguera és una petita cavitat càrstica situada a la vall de Siarb, al Pallars Sobirà. L’any 2008 un grup de veïns i veïnes de la vall van informar de la seva existència a membres del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB i el CSIC. Després d’una primera inspecció es va constatar la presència de restes òssies humanes junt amb ceràmica feta a mà i material lític. Quasi deu anys més tard, una petita cala realitzada l’any 2017 va permetre documentar diversos estrats, entre ells un nivell amb restes antropològiques desarticulades i es va datar per AMS a mitjans del II mil·lenni cal ANE. A partir de l’any 2020, amb la implicació del Parc Natural de l’Alt Pirineu i en el marc de diversos projectes quadriennals de recerca en arqueologia finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació. Si bé encara ens trobem en una fase inicial de l’estudi arqueològic de la cova, aquestes primeres actuacions mostren que la cavitat té una extensa seqüència d’ocupació amb materials de diferents períodes, tant d’època històrica com prehistòrica.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf