Els propers 18 i 19 de maig, com cada any, els museus de Catalunya tornen a organitzar activitats i jornades de portes obertes per celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM).
Aquest 2024, la celebració del Dia Internacional dels Museus coincideix amb la popular Nit dels Museus. Ambdós seran el dissabte 18 de maig.
El Dia Internacional dels Museus és el gran esdeveniment que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) organitza, des de 1977, cada 18 de maig. Es tracta d’una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temàtica específica per connectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.
En aquesta nova edició, l’ICOM proposa celebrar el Dia Internacional dels Museus amb el lema Museus per l’educació i la investigació, que subratlla el paper fonamental de les institucions culturals a l’hora de proporcionar una experiència educativa holística. Aquest dia aposta per un món més conscient, sostenible i integrador.
Els museus són centres educatius dinàmics que fomenten la curiositat, la creativitat i el pensament crític. El 2024, es reconeix la seva contribució a la investigació, proporcionant una plataforma per a l’exploració i la difusió de noves idees. Des de l’art i la història fins a la ciència i la tecnologia, els museus són espais vitals on l’educació i la investigació convergeixen per donar forma a la comprensió del món.
Des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es proposa al conjunt de museus catalans sumar-se a la celebració del Dia Internacional dels Museus 2024, tot organitzant jornades de portes obertes i activitats que segueixin el lema de l’ICOM. Com cada any, el Departament ha creat una imatge gràfica conjunta perquè els diferents equipaments la puguin adaptar i utilitzar per fer difusió de les seves activitats amb motiu de l’esdeveniment i ha habilitat un espai web on es recull tota l’activitat organitzada pels museus catalans.
Consulteu tota la programació a l’espai web del DIM
Per a més informació consulteu també la web de Museus
L’any 1997 amb motiu de la construcció d’uns xalets d’alt nivell a les Colomines, la part alta de la vila de Llívia, es van documentar un conjunt de restes romanes d’àmbit privat i un edifici porticat singular. A partir d’aquell moment fins al 2003, es van fer una sèrie de campanyes preventives per completar la seva excavació sota la direcció de l’arqueòleg Jordi Guàrdia. No serà fins a l’any 2013 que es reprèn una recerca sistemàtica del jaciment liderada per la UAB i l’ICAC per tal de reconèixer la forma i funció d’aquest edifici porticat, que s’ha confirmat com el fòrum de la ciutat romana de Iulia Libica – esmentada per Ptolomeu. Aquesta comunicació vol mostrar totes les novetats d’aquests més de 10 anys d’excavacions en què s’han combinat les prospeccions geofísiques i l’excavació per tal de completar les dimensions del fòrum, i identificar alguns dels seus edificis més emblemàtics com el temple. El fòrum es data en època d’August i la seva construcció es va concloure en les primeres dècades del segle I dC. Al llarg dels anys va tenir diverses modificacions fins al segle VII dC, en què la població del municipi es trasllada a dalt del Puig del Castell. Cal destacar del jaciment la seva decoració marmòria amb una gran varietat de crustae procedents de pedreres de tot l’Imperi romà i un conjunt escultòric de marbre de Carrara, que segurament fan referència al responsable de la seva construcció.
La moneda és un instrument de mesura de valor, a més d’un mitjà de pagament i d’un dipòsit de riquesa emparat per l’autoritat pública que la fabrica i la posa en circulació. En si mateixa ja és una convenció que podria semblar incontestable pel seu caràcter oficial. La realitat ens demostra, en canvi, que no ha estat exempta de fraus i de conflictes de tota mena al llarg de la història i que la seva estabilitat també ha estat fruit de necessaris consensos. Algunes vegades, s’ha disminuït el pes de la moneda metàl·lica o s’ha falsificat. D’altres, la seva acceptació en la circulació ha estat objecte de rebuig per part de mercaders i canvistes, o bé de debat entre juristes i teòlegs.
S’ha publicat al BOE l’Extracte de la Resolució de 8 d’abril de 2024 de la Secretaria d’Estat de Cultura per la qual es convoquen ajuts per a projectes de conservació, protecció i difusió de béns declarats Patrimoni Mundial, corresponents a l’any 2024.
Aquesta IX jornada sobre les basíliques històriques de Barcelona està dedicada al Monestir de Sant Pau del Camp, un monestir benedictí situat al raval de Barcelona. Una joia del romànic català bastant ben conservada, tot i que el seu ús als segles XIX i XX, com a caserna, hospital o escola, va incidir negativament al conjunt monumental, temàtica que s’abordarà durant la jornada.
L’àrea de Camposines (Móra d’Ebre) va començar a ser estudiada a mitjan segle XIX a causa de la seva riquesa en fauna invertebrada. Des dels anys setanta del segle XX s’han anat succeint alguns treballs sobre estratigrafia i sedimentologia dels jaciments triàsics d’aquesta zona del sud de Catalunya. Pocs anys després es descriu la geologia i la paleontologia dels jaciments situats prop de la carretera de Móra d’Ebre a l’ermita de Sant Jeroni amb les primeres referències a restes vertebrades de peixos actinopterigis, que van aparèixer en una explotació a cel obert. Per tot plegat, el 2009 l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitzar una primera prospecció preliminar al sector Camposines-Sant Jeroni, que va permetre valorar el potencial paleontològic d’aquest sector. Des de llavors s’han dut a terme 3 campanyes d’excavacions sistemàtiques (2011, 2017 i 2019) que han lliurat més de 650 espècimens. D’aquests, al voltant del 75% corresponen a vertebrats. Més del 60% dels vertebrats corresponen al peix actinopterigi Moradebricthys vilasecae, i la resta, en menor mesura, a un mínim de tres taxons de peixos: Colobodus giganteus, Saurichthys sp. i un taxó indeterminat. La fauna invertebrada restant correspon majoritàriament a ammonits i tilacocèfals, i en menor mesura a braquiòpodes, equinoderms i bivalves.
