Després d’un parèntesi degut al confinament, hem reprès les seves sessions de la Tribuna d’Arqueologia en format online. Ara, amb l’ajuda del CTTI i del canal de youtube Patrimonigencat, us oferim la quarta de les conferències de la Tribuna en directe, des de casa dels conferenciants
Dimecres dia 17 de juny de 2020, a les 6 de la tarda, en directe a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat
Conferència: Pernafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals
Conferenciants: Anna Camats Malet, Sergi Gonzàlez Planas (arqueòlegs d’Iltirta Arqueologia) i Eulàlia Mesalles (Direcció General de Memòria Democràtica)
Moderadora: Queralt Solé (professora del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona)
A la xerrada es parlarà de les excavacions arqueològiques de les fosses de la Guerra Civil de Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i del Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues) dutes a terme en el marc del pla d’actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, promogut pel Departament de Justícia de la Generalitat, ha permès recuperar les restes de 226 individus en dos dels múltiples nodes de la xarxa d’evacuació i tractament de ferits durant el període que aniria entre la Batalla de l’Ebre i la Batalla del Segre. A més de les restes humanes –que estan sent estudiades i analitzades per a permetre la seva identificació i retorn a les famílies–, l’excavació ha permès recuperar evidències materials dels traumatismes i dels tractaments mèdics i quirúrgics amb què es va intentar salvar-los la vida, així com dels objectes personals dels soldats i restes dels seus uniformes i de la seva impedimenta.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la xerrada.
- Quins motius han a portat a intervenir a les fosses de Pernafeites (Miravet) i al Cementiri Vell (el Soleràs)?
Aquestes intervencions s’emmarquen dins el Pla de Fosses 2017-2020, promogut, coordinat i finançat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, mitjançant a Direcció General de Memòria Democràtica. Pernafeites ha estat una intervenció provocada pel canvi de conreu de la finca on estaven les fosses, que posava en risc la conservació de les restes, mentre que al Cementiri Vell s’ha intervingut per iniciativa de la Direcció General de Memòria Democràtica a partir de les sol·licituds de les famílies.
- Què s’hi ha trobat en aquestes intervencions arqueològiques?
Son les dues excavacions on s’ha recuperat el nombre més gran d’individus (127 al Soleràs i 99 a Miravet). Això, a banda de corroborar i contrastar els fets que van ocórrer en aquests indrets durant el conflicte bèl·lic, ens ha permès aprofundir en el coneixement històric a partir de la materialitat: tant les restes humanes com els objectes recuperats evidencien no només com van morir les víctimes, sinó també com van viure els seus darrers dies.
- Què han aportat les intervencions en aquestes fosses a la recerca sobre la Guerra Civil?
En ambdues localitzacions les fosses estan associades amb punts sanitaris de l’exèrcit republicà. Això significa que molts dels individus recuperats van rebre atenció mèdica abans de morir. En molts casos, s’han conservat evidències materials i físiques d’aquests tractaments, ja siguin ambulatoris o d’operacions quirúrgiques, fet que ens permet aprofundir en el coneixement de la medicina de guerra aplicada pels equips sanitaris de l’exèrcit republicà. La seva excavació ens permet il·lustrar i contextualitzar tant la medicina de guerra com la xarxa d’evacuació de ferits posant de rellevància els treballs de l’equip sanitari a la rereguarda.
- Heu pogut identificar algun dels individus exhumats?
Sí. Gràcies al programa d’identificació genètica, fins el moment s’han identificat set dels individus recuperats al Soleràs. A Miravet la recerca històrica és més difícil i per tant ens calen més pistes per poder localitzar famílies però no es descarta que la recerca pugui donar algun fruit. Tanmateix, l’augment de famílies que s’apunten al cens, així com també l’èxit del creuament sistemàtic de les mostres d’ADN dels individus exhumats amb el dels familiars que han facilitat la seva mostra genètica al banc d’ADN, fa preveure que el nombre d’identificacions creixi en els propers mesos. Des d’aquí fem una crida a les famílies que s’apuntin al Cens de Persones Desaparegudes i que ens ajudin a engruixir el banc de dades genètiques.