Amb data 31 de gener de 2023 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya avui, dia 2 de febrer de 2023, protegeix l’entorn ambiental proper a aquests abrics amb pintures rupestres, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Els jaciments de Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles es localitzen al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, a la comarca del Baix Camp. Els quatre conjunts rupestres es localitzen al vessant dret del barranc de Vilaplana, a uns 3’8 km al SW del nucli de Vandellòs, en una zona muntanyosa i solcada de barrancs situada al vessant sud-est de la serra d’en Pentinat, entre la mola de Genessies i los Dedalts, dins de l’àrea natural protegida del PEIN de les Muntanyes de Tivissa – Vandellòs.

El conjunt rupestre de la Cova de l’Escoda es localitza en un petit cingle encarat al S-SE del marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m aigües amunt de l’encreuament d’aquest barranc amb el barranc dels Taixos. Es tracta d’una cova perfectament visible des de diferents punts del barranc. Presenta unes dimensions d’uns 12 m de longitud per uns 3 m de profunditat en alguns punts i una altura que oscil·la entre 4 i 5 m aproximadament. El terra està molt inclinat i no presenta cap tipus de sediment. Les figures pintades es localitzen en una petita cavitat situada a l’extrem dret de la balma. El conjunt conserva 4 figures que s’inclouen dins els estils naturalista i esquemàtic. Es tracta de les restes d’un petit quadrúpede en molt mal estat de conservació, una possible representació humana amb braços en forma de nansa, una altra representació humana que podria portar un arc, tot i que resulta difícil confirmar-ho, i la figura més destacada del panell, que correspon a una cérvola d’estil naturalista amb el cap petit i les orelles grans i apuntades.

El conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó es localitza en el marge dret del barranc de Vilaplana, uns 350 m cinglera amunt de la Cova de l’Escoda, en una raconada anomenada Racó d’en Perdigó. La cova on es troben les pintures forma una doble concavitat, orientada a l’est. Les seves dimensions són 9 m de llargada, 3 m d’alçada i uns 2 m de fondària. Les pintures es troben a la part mitgera que separa les dues concavitats i a la dreta de la cavitat. En total, s’han identificat 7 figures d’estil naturalista-estilitzat, entre ells 4 figures d’arquers i restes de pigment de morfologia indeterminada.

El conjunt de la Balma d’en Roc es localitza en una cavitat situada uns 5-6 m per sobre del conjunt de la Cova del Racó d’en Perdigó. La balma de les pintures presenta unes dimensions de 12 m de llargada, entre 2,5 i 3 m de profunditat i uns 6 m d’alçada. Es conserva una única figura pintada que es localitza a la dreta de la cavitat, en una petita concavitat que queda protegida de les colades d’aigua, corresponent al cap d’un possible caprí orientat cap a l’esquerra d’estil naturalista o llevantí. Presenta el musell apuntat, dues banyes i dues orelles. Les banyes –una d’elles incompleta- es mostren arquejades cap endarrere, i darrere seu hi ha les dues orelletes ben definides. El musell sembla incomplet.

El conjunt de la Cova d’en Carles es situa en una balma de dimensions reduïdes, situada en un tram vertical de la paret, uns 200 m aigües avall de l’encreuament del barranc de Vilaplana amb el barranc dels Taixos, i uns 340 m al SW del conjunt de la Cova de l’Escoda. Aquest conjunt no ha estat objecte d’una documentació exhaustiva i, per tant, no es coneix el nombre i la tipologia exacta de les figures. S’ha pogut comprovar que tota la cavitat presenta nombroses restes de pigment, tant naturalistes com esquemàtiques.

Justificació de l’entorn de protecció

L’any 1998 es va incloure l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tot Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.

Es tracta d’un patrimoni cultural d’una rellevància excepcional que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on són i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableixen relacions espacials i simbòliques importants.

Fruit d’aquesta nova concepció, és imprescindible conservar aquestes manifestacions pictòriques dins de l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals hi ha l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica. A la petició, entre altres coses, el Comitè demanava una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés protegir i salvaguardar millor el bé.

Per delimitar l’entorn de protecció dels conjunts, s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. Així, s’han tingut en compte un seguit de criteris: la conca visual de l’abric amb pintures, l’entorn paisatgístic, la unitat geomorfològica i hidrogràfica, el context cultural, l’existència d’altres elements patrimonials culturals i naturals a la zona i els usos del sòl. Amb aquest últim criteri s’intenta que la delimitació d’un entorn de protecció no afecti les activitats productives desenvolupades dins d’aquest espai, sempre que no repercuteixin negativament en la conservació del bé, per poder mantenir així els trets distintius del paisatge i la implicació dels agents que viuen i treballen en aquest espai.

Per tant, l’entorn es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles, per tal d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi de les pintures. Per això, entre altres aspectes, cal que en aquest àmbit es vetlli per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur. Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació i la voluntat de no afectar més espais dels que són estrictament necessaris.

L’entorn de protecció compartit entre els conjunts rupestres de la Cova de l’Escoda, la Cova del Racó d’en Perdigó, la Balma d’en Roc i la Cova d’en Carles s’inclou dins el model d’entorn corresponent als abrics situats en barrancs de mida mitjana i gran, amb una visibilitat mitjana. L’entorn de protecció inclou el vessant del barranc on es localitzen les pintures, fins a arribar al torrent del fons del barranc, que es configura com a límit de l’entorn. Una part de la conca visual de l’abric queda dins de l’entorn.  

Per a la delimitació de l’entorn de protecció s’ha establert un polígon irregular configurat per 56 vèrtexs. Aquest entorn, que inclou les zones delimitades com a BCIN, comprèn una àrea d’unes 20,39 ha aproximadament, que inclou el vessant dret del barranc de Vilaplana, des de la raconada anomenada el Racó d’en Perdigó –on es localitzen els conjunts de la Cova d’en Racó d’en Perdigó i la Balma d’en Roc-, el tram on conflueixen els barrancs de Vilaplana i d’en Perdigó –on es localitza la Cova de l’Escoda-, i seguint el torrent de Vilaplana aigües avall fins a arribar a la zona dels Taixos, on es localitza el conjunt rupestre de la Cova d’en Carles. Queden inclosos tots els espais públics i privats dins del perímetre de l’entorn, així com el subsòl de la zona delimitada.

Amb aquesta declaració de l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres de la Cova de l’Escoda, Cova del Racó d’en Perdigó, Balma d’en Roc i Cova d’en Carles, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic continua treballant per donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf