Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Intervencions a la ciutat d’Aeso i a la vil·la romana de Llorís (Isona i Conca Dellà) entre 2019-2021”

Us recordem que aquest proper dimecres 2 de novembre a les 18 hores tindrà lloc la catorzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Intervencions a la ciutat d’Aeso i a la vil·la romana de Llorís (Isona i Conca Dellà) entre 2019-2021

Conferenciants: Ignasi Garcés Estallo, Catalina Mas Florit, Miguel Angel Cau Ontiveros, Cristina

Belmonte Santisteban, Xavier Bermúdez López, Roser Arcos López i Teresa Reyes Bellmunt

Moderador: Josep Guitart i Durán

Entre els anys 2018 i 2021 s’ha reprès la investigació arqueològica a la ciutat romana d’Aeso i al seu territori des d’un nou projecte impulsat per la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de diverses entitats. Dins la ciutat s’ha extret un considerable volum de terra d’aportació medieval i moderna a l’Hort del Cavaller, que ha permès documentar una torre del període republicà (la primera identificada en el recinte defensiu), un nou sector de muralla i diverses construccions alt-imperials. També s’ha impulsat la revisió d’intervencions d’urgència passades, com la efectuada al Serrat dels Espinyers, i en el territori s’han efectuat prospeccions i s’han localitzat nous jaciments romans. A la vil·la de Llorís s’ha realitzat una prospecció geofísica el 2019, una intervenció per adequar un itinerari de visita el 2020 i la primera campanya d’excavacions programades el 2021. Aquesta darrera s’ha focalitzat en tres sectors: a la terrassa més alta s’ha excavat en part les restes d’un mausoleu, on s’han recuperat diversos enterraments tardoromans; al sector mitjà i central, l’excavació d’una estança ha confirmat la complexitat de la vil·la, i a la part inferior s’ha excavat el caldari d’un balneum que l’any anterior havia proporcionat el cap d’un lleó de marbre.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre

Les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre tenen l’objectiu de presentar, difondre i posar en valor la tasca efectuada pels diferents col·lectius que desenvolupen activitats arqueològiques a les comarques del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Es faran els dies 11, 12 i 13 de novembre de 2022.

Aquestes jornades són un espai de trobada i reflexió obert a professionals de l’arqueologia, a estudiosos de la història del territori ebrenc i, en definitiva, a qualsevol persona interessada en aquesta temàtica. Enguany s’hi exposaran els resultats dels treballs d’arqueologia i paleontologia desenvolupats al territori en el marc dels projectes de recerca quadriennals dels períodes 2014-2017 i 2018-2021. Així mateix, s’exposaran també els resultats de les intervencions preventives i d’urgència desenvolupades fins ara al territori.

Les Jornades han estat coorganitzades pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili i el Museu de les Terres de l’Ebre, i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ulldecona.

El divendres 11 tindrà lloc un primer bloc de les Jornades dedicat a la prehistòria, amb dues ponències sobre la dinàmica del poblament en el tram inferior de l’Ebre, que atorgarà un merescut protagonisme a les darreres recerques realitzades per l’equip d’investigadors GRAMPO-SAPPO del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes exposicions aniran acompanyades dels últims treballs realitzats en conjunts d’art rupestre del territori pels especialistes Ramon Viñas, Juan Ruiz, Albert Rubio i Eudald Guillamet.

El dissabte 12 es realitzarà un segon bloc dedicat a la protohistòria, amb un ampli ventall d’intervencions i comunicacions sobre projectes de recerca desenvolupats al territori ebrenc. A la tarda, s’exposaran comunicacions centrades en el món romà i tardoantic, amb especial atenció a la intervenció realitzada a la Cota 0, l’espai arqueològic generat a Tortosa a sota de l’actual plaça de la catedral.

El diumenge 13 les jornades es traslladaran al castell d’Ulldecona, amb un tercer bloc amb comunicacions sobre els períodes medieval i modern. En col·laboració amb l’Ajuntament d’Ulldecona, s’ha previst una visita a la fortificació a fi de conèixer els últims treballs de restauració realitzats i presentar el projecte de visites amb ulleres de realitat virtual.

En les actes es recolliran totes les comunicacions presentades durant les Jornades, així com la resta d’intervencions portades a terme des de l’any 2016.

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions consulteu el tríptic informatiu en pdf

Obituari Dr. Joan Sanmartí-Grego (1955-2022)

El dia 23 d’octubre de 2022 ens ha deixat en Joan Sanmartí-Grego, doctor en Prehistòria i Història Antiga i catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona des de 2003.

En Joan Sanmartí-Grego, arqueòleg especialista en món ibèric i protohistòria mediterrània, va realitzar la seva tesi doctoral l’any 1986 sobre “La Laietània ibèrica. Estudi d’Arqueologia i Història”. Deixeble de Miquel Tarradell, ha estat el mestre de molts dels arqueòlegs i arqueòlogues que ens hem dedicat a l’arqueologia protohistòrica a Catalunya, des que l’any 1981 va començar a impartir docència a la Universitat de Barcelona, primer com a ajudant i posteriorment ja com a professor titular.

Va participar en nombrosos projectes de recerca i excavació de diferents jaciments entre els quals podem citar els treballs al Baix Penedès (L’Argilera i Alorda Park-les Toixoneres a Calafell, Masies de Sant Miquel a Banyeres del Penedès), al curs inferior de l’Ebre (Aldovesta i el Castellot de la Roca Roja a Benifallet, Barranc de Gàfols i Barranc de Sant Antoni a Ginestar, Castellet de Banyoles de Tivissa). A més de les excavacions en diferents jaciments destacà per l’estudi del territori amb el lideratge de diversos equips de recerca i va ser un dels pioners en el camp de l’experimentació i la difusió arqueològica com podem veure en la Ciutadella de Calafell. També va ser part durant molts anys de l’equip de recerca del jaciment de Pollentia (Alcúdia, Mallorca) i del jaciment d’Althiburos, a el Kef, Tunísia.

Ha estat autor de nombroses publicacions sobre temàtiques relacionades amb la protohistòria i els primers moments de la romanització sobre els jaciments en què ha treballat, ceramologia, temes generals sobre món ibèric i colonitzacions i treballs de síntesi com “Els Ibers del Nord” aquest conjuntament amb Joan Santacana. Ha estat membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre de la Comissió Assessora de la llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, professor invitat a la Universitat de Chicago (2009) i a la Universitat de Montpeller (2013), director del Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia de la UB, membre del Comité Scientifique del LabexArchimède (Université de Montpellier III Paul-Valéry) i Premi ICREA Acadèmia 2009.

Pel que fa a la seva col·laboració amb el Servei d’Arqueologia volem destacar que va ser membre de la Comissió Assessora del Servei d’Arqueologia i membre de la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia en representació de la Universitat de Barcelona. Hem d’agrair la seva total disposició per col·laborar amb el Servei en qualsevol moment i remarcar que les seves reflexions i propostes sempre han estat molt profitoses per poder avançar en el camp de l’arqueologia.

A nivell personal, com a amic i company durant anys al Castellet de Banyoles, puc dir que el trobarem molt a faltar i recordarem amb afecte els seus consells, els debats intensos i també les estones de distensió al voltant d’una taula. Se’n va una de les veus lúcides de l’arqueologia catalana i un referent per a molts i moltes professionals de l’arqueologia que quedarem orfes del seu mestratge.

Des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic volem expressar el nostre condol a la família.

Maria Teresa Miró i Alaix

II Jornades Internacionals d’Art Prehistòric de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica

Els dies 28, 29 i 30 d’octubre de 2022 se celebraran a Montblanc les II Jornades Internacionals d’Art Prehistòric de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, organitzades pel Museu Comarcal de la Conca de Barberà – Centre d’Interpretació d’art rupestre de les Muntanyes de Prades.

Si bé l’objectiu de les primeres jornades, que van tenir lloc l’any 2019, es va centrar a exposar una visió integradora del coneixement adquirit sobre l’art rupestre de les diferents autonomies que resguarden aquest patrimoni (Aragó, Catalunya, València, Múrcia, Castella-la Manxa i algunes províncies septentrionals d’Andalusia), en aquestes segones jornades s’amplia el marc geogràfic fins a Cadis, així com el marc cronocultural amb l’art rupestre del paleolític superior.

Les jornades van destinades tant als especialistes com als alumnes, universitaris, i estudiosos en general de les Humanitats: Història, Prehistòria, Arqueologia, Art, etc., així com a tots els interessats en aquestes matèries.

Les jornades se celebraran a la Sala d’actes del Museu Comarcal de la Conca de Barberà. L’aforament és limitat i per assistir-hi cal inscripció prèvia.

 

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions accediu a la web del MCCB.

Consulteu el full de mà de les Jornades en pdf.

Exposició ‘Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores a l’inici de l’agricultura’

Del 22 d’octubre al 30 de desembre de 2022 es podrà visitar a la Seu del Parc Natural de Montsant, a la Morera de Montsant, l’exposició ‘Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores a l’inici de l’agricultura’, una mostra dels resultats d’anys de recerca prehistòrica realitzada al Parc Natural de Montsant.

La mostra és una iniciativa del Parc Natural amb el suport del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Recull tota la informació de la recerca prehistòrica realitzada dins i al voltant del Parc. S’estructura en 12 plafons explicatius i també s’hi poden veure una sèrie de vídeos sobre les tasques de camp i de laboratori realitzades en els jaciments de les Coves del Fem i de l’Hort de la Boquera. L’exposició es completa amb reproduccions de les troballes fetes durant les diverses intervencions arqueològiques.

Així mateix, també s’ha editat un opuscle informatiu amb il·lustracions que reconstrueixen la vida quotidiana durant la prehistòria a Montsant.

Per a més informació consulteu la web de Parcs Naturals de Catalunya

Podeu accedir a la Nota de Premsa

Podeu accedir al pdf de l’Opuscle informatiu

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals”

Us presentem el vídeo de la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 19 d’octubre.

Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals

Conferenciants: Lídia Fàbregas, Aleix Barberà i Pablo Martínez

Moderadora: Araceli Martín Colliga

El projecte «Gegants immortals» és un projecte de salvaguarda de sis esteles i estàtues menhirs situades al Solsonès. Aquest projecte està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració de diversos ajuntaments, entitats culturals i els propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades. És un projecte pioner a Catalunya que ha permès actuar en la salvaguarda de diversos elements arqueològics en col·laboració amb institucions públiques i particulars, i que ha fet partícip el territori al qual pertanyen. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final i del calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí, sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. El repte de la recerca, i d’aquest projecte en concret, és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria. Els elements estudiats presentaven greus problemes de conservació a causa de la seva exposició a la intempèrie. Aquesta va ser la causa per la qual l’equip d’arqueòlegs va proposar el projecte al Museu de Solsona. Una vegada recollits foren dipositats al Santuari del Miracle on han estat restaurats i consolidats i actualment es troben en fase d’estudi.

Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Ja teniu disponible la publicació digital de les Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona celebrades a Castelló d’Empúries els dies 14 i 15 d’octubre d’enguany.

Aquest volum, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona, recull els treballs que s’han efectuat en l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia en els darrers dos anys a les comarques de Girona, així com les actuacions i activitats fetes en diversos museus.

 

Per descarregar-vos la publicació cliqueu aquí

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals”

Us recordem que aquest proper dimecres 19 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals

Conferenciants: Lídia Fàbregas, Aleix Barberà i Pablo Martínez

Moderadora: Araceli Martín Colliga

El projecte «Gegants immortals» és un projecte de salvaguarda de sis esteles i estàtues menhirs situades al Solsonès. Aquest projecte està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració de diversos ajuntaments, entitats culturals i els propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades. És un projecte pioner a Catalunya que ha permès actuar en la salvaguarda de diversos elements arqueològics en col·laboració amb institucions públiques i particulars, i que ha fet partícip el territori al qual pertanyen. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final i del calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí, sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. El repte de la recerca, i d’aquest projecte en concret, és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria. Els elements estudiats presentaven greus problemes de conservació a causa de la seva exposició a la intempèrie. Aquesta va ser la causa per la qual l’equip d’arqueòlegs va proposar el projecte al Museu de Solsona. Una vegada recollits foren dipositats al Santuari del Miracle on han estat restaurats i consolidats i actualment es troben en fase d’estudi.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Conferència d’El Born CCM “L’aprofitament de la pell de conill a Barcelona durant l’edat mitjana”

El proper dimarts 25 d’octubre, a les 18 hores, tindrà lloc una nova sessió de les xerrades del programa Arqueoborn d’El Born Centre de Cultura i Memòria, amb el títol “L’aprofitament de la pell de conill a Barcelona durant l’edat mitjana”.

Arqueoborn és el programa de recerca arqueològica d’El Born CCM per al coneixement, la divulgació i l’estudi de l’àrea arqueològica del Born. Va néixer l’any 2015 amb l’objectiu de posar en valor les restes arqueològiques i donar continuïtat a la investigació del jaciment i dels materials arqueològics recuperats.

L’any 2021, durant la darrera campanya d’excavacions a El Born CCM, es va intervenir a la casa Riera. Aquesta casa se situa en un espai urbà delimitat per les dues estructures hidràuliques més importants de la ciutat: el Rec Comtal i la claveguera coneguda antigament com a Merdançar. En un dels nivells més antics del segle XIII es va recuperar un gran nombre de restes òssies de conill.

En aquesta nova sessió de les xerrades del programa Arqueoborn, Vanessa Triay, arqueòloga directora de la intervenció, i Lluís Lloveras, arqueòleg i investigador de la Universitat de Barcelona, ens parlaran de la troballa d’aquesta gran quantitat de restes òssies de conill i la seva relació amb les activitats econòmiques vinculades a l’aprofitament de la pell.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia.

Per a més informació i inscripcions accediu a la web d’El Born CCM

Servei de direcció i execució de les intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya durant l’any 2023

Amb data 11 d’octubre de 2022 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya el concurs per contractar el Servei de direcció i execució de les intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya durant l’any 2023.

 

El termini per presentar oferta finalitza el 2 de novembre de 2022 a les 12:00 hores.

Vegeu l’anunci accedint a la plataforma electrònica de Contractació Pública.