El dia 23 d’octubre de 2022 ens ha deixat en Joan Sanmartí-Grego, doctor en Prehistòria i Història Antiga i catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona des de 2003.
En Joan Sanmartí-Grego, arqueòleg especialista en món ibèric i protohistòria mediterrània, va realitzar la seva tesi doctoral l’any 1986 sobre “La Laietània ibèrica. Estudi d’Arqueologia i Història”. Deixeble de Miquel Tarradell, ha estat el mestre de molts dels arqueòlegs i arqueòlogues que ens hem dedicat a l’arqueologia protohistòrica a Catalunya, des que l’any 1981 va començar a impartir docència a la Universitat de Barcelona, primer com a ajudant i posteriorment ja com a professor titular.
Va participar en nombrosos projectes de recerca i excavació de diferents jaciments entre els quals podem citar els treballs al Baix Penedès (L’Argilera i Alorda Park-les Toixoneres a Calafell, Masies de Sant Miquel a Banyeres del Penedès), al curs inferior de l’Ebre (Aldovesta i el Castellot de la Roca Roja a Benifallet, Barranc de Gàfols i Barranc de Sant Antoni a Ginestar, Castellet de Banyoles de Tivissa). A més de les excavacions en diferents jaciments destacà per l’estudi del territori amb el lideratge de diversos equips de recerca i va ser un dels pioners en el camp de l’experimentació i la difusió arqueològica com podem veure en la Ciutadella de Calafell. També va ser part durant molts anys de l’equip de recerca del jaciment de Pollentia (Alcúdia, Mallorca) i del jaciment d’Althiburos, a el Kef, Tunísia.
Ha estat autor de nombroses publicacions sobre temàtiques relacionades amb la protohistòria i els primers moments de la romanització sobre els jaciments en què ha treballat, ceramologia, temes generals sobre món ibèric i colonitzacions i treballs de síntesi com “Els Ibers del Nord” aquest conjuntament amb Joan Santacana. Ha estat membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre de la Comissió Assessora de la llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, professor invitat a la Universitat de Chicago (2009) i a la Universitat de Montpeller (2013), director del Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia de la UB, membre del Comité Scientifique del LabexArchimède (Université de Montpellier III Paul-Valéry) i Premi ICREA Acadèmia 2009.
Pel que fa a la seva col·laboració amb el Servei d’Arqueologia volem destacar que va ser membre de la Comissió Assessora del Servei d’Arqueologia i membre de la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia en representació de la Universitat de Barcelona. Hem d’agrair la seva total disposició per col·laborar amb el Servei en qualsevol moment i remarcar que les seves reflexions i propostes sempre han estat molt profitoses per poder avançar en el camp de l’arqueologia.
A nivell personal, com a amic i company durant anys al Castellet de Banyoles, puc dir que el trobarem molt a faltar i recordarem amb afecte els seus consells, els debats intensos i també les estones de distensió al voltant d’una taula. Se’n va una de les veus lúcides de l’arqueologia catalana i un referent per a molts i moltes professionals de l’arqueologia que quedarem orfes del seu mestratge.
Des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic volem expressar el nostre condol a la família.
Maria Teresa Miró i Alaix