Conferència “Els resultats de les recents intervencions arqueològiques a Empúries: el nou espai de necròpolis excavat amb motiu de la construcció del nou Centre de Recepció de Visitants”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de febrer de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Pere Castanyer, Marta Santos i Joaquim Tremoleda
Moderador: Josep M. Nolla

Les darreres intervencions arqueològiques a Empúries s’emmarquen en els projectes de recerca endegats tant a la ciutat grega, amb la continuació de les excavacions al sector de l’estoa,  com a la ciutat romana, dins del projecte d’excavació de la Insula 30 i els carrers que l’envoltaven. En aquesta xerrada es destacaran, però, altres intervencions recents realitzades des de la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya a l’entorn immediat del conjunt arqueològic, les quals han permès ampliar el nostre coneixement sobre l’ús funerari d’aquesta àrea suburbana.

En primer lloc, les excavacions realitzades amb motiu de la construcció del futur Centre de Recepció de Visitants varen permetre documentar un nou sector de necròpolis al sud de la zona actual d’aparcament. Aquesta intervenció ha aportat dades importants sobre els espais funeraris de la ciutat, tant d’època grega com d’època imperial romana, dos nous conjunts d’enterraments que aparegueren separats per una etapa en què aquesta àrea suburbana  va conèixer altres usos diferents. I en segon lloc, un seguit d’intervencions preventives a l’àrea coneguda com “necròpolis Granada”, emplaçada una mica més al sud. El coneixement d’aquest cementiri era, fins avui, molt parcial. Les noves intervencions han permès recuperar un notable conjunt de tombes associades a diverses fases històriques, tant de la ciutat grega com de la ciutat romana.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la seva intervenció.

• Què suposa el coneixement d’aquesta nova àrea de necròpolis situada al sud de la ciutat grega?

Tot i que aquesta era una zona inexplorada, l’excavació d’una necròpolis en aquesta espai, que es va veure afectat per l’edifici del nou centre de recepció de visitants, confirma la continuïtat de la zona d’enterrament, que comença a l’aparcament, davant mateix de la ciutat grega fins el turó de Portitxol, lloc on es va instal·lar el cementiri grec d’època arcaica. Aquests noms tradicionals corresponen només a les antigues parcel·les privades, la qual cosa no vol dir que siguin espais diferents

• Quina és la cronologia d’aquest nou espai de necròpolis?

A grans trets, podem dir que hi ha una part d’època grega, especialment del segle V aC, que està ubicada a la part nord, més propera a la ciutat grega. Per la banda sud, aquesta zona d’enterraments grecs es veié afectada per diverses estructures de caràcter industrial d’època republicana tardana. Més al sud, la concentració major era de cronologia romana, sobretot de segona meitat del segle II dC.

• Quines novetats han aportat les noves intervencions arqueològiques realitzades a la necròpolis Granada en relació al panorama funerari ja conegut d’Empúries?

Les diferents actuacions preventives fetes els darrers anys als solars de la necròpolis Granada han permès establir d’una manera més rigorosa la seqüència evolutiva d’aquest cementiri així com també  reconstruir alguns aspectes del ritual funerari; l’organització de l’espai, les creences religioses o relatius a les condicions de vida de les persones que s’hi enterraren. En total s’han pogut recuperar unes 55 tombes d’inhumació i unes 60 incineracions.

• Quina és la seqüència evolutiva d’aquest cementiri?

La seqüència estratigràfica i l’estudi detallat de les tombes permeten definir dues grans etapes. La primera (fase I) correspon a diverses tombes d’inhumació excavades a la mateixa roca del subsòl i s’emmarca cronològicament entre la segona meitat del segle III aC. i fins els inicis del segle I aC. La segona etapa (fase II), associada de forma majoritària al ritual de la incineració, abraça des dels segles II-I aC. fins, com a mínim, entrat el segle II dC.