El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha organitzat el VII Curs d’iniciació a la moneda antiga, que tindrà lloc els dies 3, 10, 17 i 24 de febrer de 2026.
El curs està coordinat i serà impartit per la Dra. Maria Clua, conservadora del Gabinet Numismàtic de Catalunya.
El Gabinet Numismàtic de Catalunya organitza aquest curs amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat.
En aquesta setena edició, el curs s’estructura en quatre sessions presencials que alternen els continguts teòrics amb la pràctica de documentació amb les monedes. A la primera, s’explicaran les característiques fonamentals de la moneda i la metodologia de treball numismàtica. A les tres restants, es presentaran, de manera eminentment pràctica, les principals sèries monetàries peninsulars –grega, semita, ibera i romana- i com cal procedir a identificar-les i documentar-les.
El curs es farà els dies 3, 10, 17 i 24 de febrer de 2026 a la Sala biblioteca del Gabinet Numismàtic de Catalunya. Les inscripcions i el pagament es poden fer al web del Museu. Les places són limitades.
El proper divendres 16 de gener es presentarà al Museu de Badalona el llibre Baetulo: marques i terrisseries d’àmfores, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu de Badalona.
Aquest volum forma part de la col·lecció Corpus international des timbres amphoriques; 37, i n’han fet l’edició Cèsar Carreras, Montserrat Comas i Josep Guitart .
Baetulo: marques i terrisseries d’àmfores és el cinquè volum de la sèrie catalana, i està dedicat integrament a Baetulo, les marques d’àmfora i aquells elements lligats a l’epigrafia com les terrisseries o els productors vitivinícoles, elements indispensables per a un estudi complet entorn a l’economia del vi. A més del catàleg de marques d’àmfores estudiades per Montserrat Comas i Cèsar Carreras, el volum inclou quatre articles de diversos investigadors sobre aquesta temàtica. S’hi expliquen les terrisseries i centres productors coneguts gràcies a la dinàmica de l’arqueologia urbana a Badalona dels darrers anys. Les intervencions, concentrades al suburbi occidental de Baetulo, han evidenciat la importància de l’economia del vi a la ciutat i al seu territori en època romana.
La presentació anirà a càrrec de Cèsar Carreras i Montserrat Comas, editors del volum, Clara Forn, autora, i Piero Berni, de l’ICAC.
El Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona presenta una oferta formativa sobre el programari SUGAR, orientada a la gestió integral de dades arqueològiques en la recerca i la gestió del patrimoni.
A través de l’equip de recerca del CEPAP, el Departament de Prehistòria anuncia el llançament d’una proposta formativa vinculada a SUGAR (Programari Unificat per a la Gestió Arqueològica), una eina desenvolupada des de 2004 per a gestionar de forma integrada les dades arqueològiques generades durant el treball de camp i la recerca.
SUGAR dona resposta a una necessitat clau de l’arqueologia actual: la gestió estandarditzada i interoperable de les dades produïdes en projectes de recerca i entorns de gestió del patrimoni, amb especial atenció als jaciments del Plistocè.
En aquest marc, durant el mes de febrer de 2026 se celebraran els primers cursos presencials gratuïts de formació en SUGAR a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, dirigits a estudiants, investigadors/es i professionals del patrimoni, així com a museus, empreses i administracions públiques.
Hi ha previstes 3 sessions formatives:
-10 de febrer de 2026, adreçada a tota la comunitat UAB.
-17 de febrer de 2026, adreçada a estudiants i investigadors externs.
-25 de febrer de 2026, adreçada a personal de l’administració pública, museus i empreses d’arqueologia i patrimoni.
De manera complementària, ja està disponible un curs en línia gratuït en format MOOC a través de la plataforma Coursera, que permet formar-se en l’ús de SUGAR de manera flexible. El curs s’estructura en quatre mòduls i introdueix a l’alumnat en la creació i gestió de bases de dades arqueològiques, l’anàlisi de materials i la visualització de la informació.
El projecte SUGAR compta amb finançament del programa Indústria del Coneixement del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i reforça el compromís de la UAB amb la digitalització, la innovació i la difusió del patrimoni arqueològic.
Per a més informació sobre el programari i les activitats formatives, consulteu la web:
S’ha publicat al BOE l’Extracte de l’Ordre de 9 de desembre del 2025 del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible i el Ministeri de Cultura, per la qual es convoquen ajuts per finançar treballs de conservació o enriquiment de béns immobles del Patrimoni Històric Espanyol dins del “Programa 2% Cultural”.
Tant el procediment com els criteris per a la selecció i priorització de les actuacions que sol·licitin finançament amb aquests fons, s’estableixen a l’Ordre FOM/1932/2014 per la qual s’aproven les bases reguladores de la concessió d’ajuts per a actuacions de conservació o enriquiment del Patrimoni Històric Espanyol, amb càrrec als recursos procedents de les obres públiques finançades pel Ministeri.
El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el dia 18 de febrer de 2026.
El passat mes de novembre va finalitzar el cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.
Tribuna d’Arqueologia és el cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
Durant la Tribuna d’Arqueologia 2025 s’han realitzat 13 conferències de manera presencial i en directe a través del canal de YouTube de patrimonigencat.
S’han presentat els resultats de diverses intervencions arqueològiques i paleontològiques, tant pel que fa a intervencions incloses en projectes de recerca com preventives, que mostren un ampli ventall de les intervencions realitzades arreu de Catalunya, en tots els períodes cronològics, des de la paleontologia fins a l’època contemporània. També s’han donat a conèixer els resultats de la recerca arqueozoològica realitzada sobre l’alimentació i la ramaderia a Catalunya i al País Valencià des dels inicis de la domesticació dels animals. Quant a la conferència inaugural, que aquest any ha estat d’arqueologia subaquàtica, ha tractat sobre el projecte de recerca liderat pel Centre d’arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) sobre el derelicte Illes Formigues II i el comerç de productes bètics al nord-est peninsular.
Vídeos de les conferències
Els vídeos de les conferències han quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2025 del canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.
Fins al moment s’han fet més de 3.900 visualitzacions d’aquests vídeos.
Revista Tribuna d’Arqueologia 2025
Un cop finalitzat el cicle de conferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2025 compilarà tots els articles escrits pels autors de les conferències.
Moltes gràcies a tothom
Volem fer arribar el nostre agraïment a tots els participants de la Tribuna d’Arqueologia que han contribuït a fer que aquest cicle de conferències 2025 hagi estat un èxit, a tots els conferenciants i moderadors, als assistents a les conferències, tant de manera presencial com en línia, i a tothom qui ha participat en l’organització.
Us donem les gràcies i us convidem a participar en el pròxim cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.
S’ha publicat a la plataforma electrònica de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya l’anunci de la sortida a licitació del contracte referent al Servei de direcció i execució de les intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya durant l’any 2026.
El termini de presentació de les ofertes finalitza el dia 20/01/2026 a les 12:00:00 hores.
L’objecte de l’encàrrec és la direcció i l’execució de les intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya que el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural encomani a l’adjudicatari durant el 2026.
Amb data 16 de desembre de 2025 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar la delimitació de l’entorn de protecció del conjunt amb pintures rupestres anomenat Roc del Rumbau (Peramola, Alt Urgell). Aquest acord de delimitació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya avui, 18 de desembre, protegeix l’entorn ambiental proper a aquest conjunt amb pintures rupestres, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Vista general de la cinglera del Roc del Rumbau l’any 2014. Font: SPAP.
El jaciment del Roc del Rumbau es localitza en una cinglera de conglomerat imponent, de més d’1,5 quilòmetres, anomenada Roc del Rumbau o Roc del Rombau (991 m), que domina visualment la vall del riu Segre i la seva plana agrícola, de manera que es converteix en un punt de referència de tota la zona. La cinglera presenta una paret vertical gran, amb orientació sud-est, amb una gran concavitat a la part inferior; és aquí on es localitzen les pintures rupestres.
Tot i que la cronologia no és precisa, els motius representats són característics de la pintura esquemàtica, que té el seu origen al neolític final i un període d’esplendor entre l’edat del bronze i l’edat del ferro.
El conjunt rupestre presenta una composició principal envoltada de diversos motius secundaris. Destaquen sis figures d’estil esquemàtic-abstracte, entre les quals sobresurt una figura central formada per cercles concatenats. Les representacions, executades amb traç simple, s’acompanyen de digitacions i d’altres restes pictòriques.
Vista general de la cinglera amb la gran cavitat on se situen les pintures rupestres al centre de la imatge. Font: Josep Castells. SPAP.Detall de la cavitat on es troben les pintures amb el tancament realitzat l’any 2014. Font: Josep Castells. SPAP.Vista en detall del conjunt pictòric. Font: Josep Castells. SPAP.
Justificació de l’entorn de protecció
L’any 1998 es va incloure l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) com a bé integrant en la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, “per ser el conjunt més gran de pintures rupestres de tota Europa i constituir una imatge excepcional de l’evolució cultural de la humanitat”. La declaració afecta 757 jaciments peninsulars, 60 dels quals es localitzen a Catalunya.
Es tracta d’un patrimoni cultural d’excepcional rellevància que permet conèixer l’expressió social, econòmica i religiosa de les poblacions prehistòriques del llevant peninsular. Les característiques d’aquestes manifestacions pictòriques les fan inseparables del suport on es troben i del seu entorn paisatgístic, amb el qual estableix importants relacions espacials i simbòliques.
Fruit d’aquesta nova concepció, resulta imprescindible la conservació d’aquestes manifestacions pictòriques dins l’entorn en el qual s’integren. Així, el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO va sol·licitar als Estats membres l’anomenat Inventari Retrospectiu d’un seguit de béns inscrits a la Llista de Patrimoni Mundial, entre els quals es trobava l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. En la petició, el Comitè demanava, entre d’altres, una ampliació de la documentació disponible sobre aquests béns, concretament, l’establiment d’un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé.
Per delimitar l’entorn de protecció s’ha fet un estudi individualitzat de la unitat fisiogràfica i del paisatge en el qual es localitza el conjunt rupestre. En el cas del jaciment de Roc del Rumbau, el model d’entorn es correspon amb el d’abrics situats en destacats geogràfics que es configuren com a punts de referència territorial amb una visibilitat molt extensa. L’entorn es compon com una zona de protecció de tota la meitat oriental del cingle, que inclou la gran paret vertical, al peu de la qual es troba la cavitat amb pintures.
Amb aquesta declaració d’entorn de protecció, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural continua treballant per tal de donar compliment a la sol·licitud del Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO i en la protecció del patrimoni cultural català.
Descarregueu-vos l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf
S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/4614/2025, de 5 de desembre, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a l’elaboració de plans directors, d’ús i manteniment o especials de protecció de béns culturals d’interès nacional i per a l’elaboració de catàlegs de béns protegits per al període 2026-2028 (ref. BDNS 874048).
El període per presentar les sol·licituds és del 18 de desembre de 2025 al 19 de febrer de 2026. El dia 19 de febrer de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.
Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf
Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf
Un equip internacional liderat per personal investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca) ha publicat el conjunt de dades digitals d’accés obert més detallat i complet sobre el sistema viari de tot l’Imperi Romà. El mapa Itiner-e gairebé duplica la longitud de les carreteres romanes reunides fins ara en un sol recurs.
Captura del mapa Itiner-e / UAB
El conjunt de dades cobreix l’Imperi en la seva màxima extensió (cap a l’any 150 dC), amb gairebé 300.000 km de vies i proporciona una eina nova i transformadora per comprendre la mobilitat, l’economia i l’administració al món antic.
El projecte Itiner-e sintetitza segles de recerca arqueològica i històrica en un sol mapa digital d’alta resolució amb un conjunt de dades que gairebé duplica la longitud de les vies romanes cartografiades en altres recursos digitals importants, amb la qual cosa s’amplia la xarxa coneguda de 188.555 km a 299.171 km. Aquest increment prové de disposar de més cobertura de regions poc documentades i d’una precisió espacial més alta que s’adapta als passos de muntanya sinuosos i als corredors naturals en lloc de crear simples línies rectes.
Per crear el nou mapa s’han identificat sistemàticament les vies romanes a partir d’informes arqueològics, fonts històriques com l’Itinerari d’Antoní i la Taula Peutingeriana, mil·liaris i síntesis regionals. Aquesta informació s’ha georeferenciat utilitzant mapes topogràfics moderns i històrics, imatges per satèl·lit i altres dades de teledetecció abans de ser digitalitzada manualment.
El caràcter interdisciplinari i col·laboratiu i l’actualització constant del projecte Itiner-e fan que es presenti com un espai on tots els investigadors poden incorporar les dades dels seus estudis sobre el sistema viari romà mantenint l’autoria de les seves dades i, al mateix temps, com un recurs digital, gratuït i accessible per a la comunitat científica i tota la societat.
