S’ha obert el termini per la presentació de comunicacions per la Jornada de debat i recerca “Pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica: Neolític antic al Bronze inicial (5.600-1.350 cal BC)”. Aquesta jornada tindrà lloc el 6 de novembre de 2026 al Teatre de La Cellera de Ter.
La jornada de debat té com a objectiu crear un espai de trobada i discussió interdisciplinària sobre les pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica, des del neolític antic fins al bronze inicial (5.600-1.350 cal BC). Aquestes manifestacions funeràries formen part del nucli inicial de la investigació arqueològica al nostre territori, amb excavacions desenvolupades des de començaments del segle XX en cavitats que sovint preservaven estratigrafies i contextos excepcionals, tot i les limitacions metodològiques pròpies de l’època.
Actualment, l’estudi d’aquests espais funeraris s’emmarca en una perspectiva plenament pluridisciplinària que integra arqueologia, antropologia física, bioarqueologia, paleogenètica, proteòmica, tafonomia, química analítica, datació radiocarbònica i altres especialitats. Aquest enfocament ha permès avenços significatius en la interpretació dels rituals, la gestió dels espais mortuoris i les pràctiques socials de les comunitats neolítiques.
La jornada vol promoure un debat obert entre investigadores i investigadors de totes aquestes disciplines, amb l’objectiu de compartir resultats, metodologies i línies de treball emergents.
Organitzen la jornada: Universitat Autònoma de Barcelona, CSIC-Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats, Ajuntament de la Cellera de Ter, Insitu Arqueologia i Antropologia S.L., Museu Etnològic del Montseny La Gabella, Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Universidad de La Laguna. Col·labora: Centre Parroquial La Cellera de Ter.
Les propostes de comunicacions es poden enviar fins al 4 de setembre de 2026.
Per a més informació consulteu la circular en pdf.
Entre els anys 2001 i 2004, un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona va documentar diversos abocadors d’escòria de ferro en diferents punts del Pallars Sobirà. Un dels llocs amb més abundància d’aquests vestigis va ser el bosc de Virós, una gran forest situada al sud del municipi d’Alins, a la Vall Ferrera. Diversos sondeigs realitzats en el moment de la seva localització en alguns d’aquests abocadors els van datar entre els segles III i VI/VIII calNE, fet que demostrava l’antigor de la producció de ferro en aquest indret. Entre els anys 2022 i 2023, s’han dut a terme dues campanyes d’excavació arqueològica en un d’aquests antics tallers siderúrgics de Virós, que han permès documentar diverses estructures associades a l’àrea productiva. Les datacions de les mostres recuperades han posat de manifest que es tractaria d’un complex siderúrgic de finals del segle V i mitjans del segle VI calNE. Un període que, a grans trets, coincideix amb la fi del regne visigot de Tolosa, després de la desfeta contra els francs a Vouillé, l’any 507, i que va dur a un procés de fortificació dels passos pirinencs per part del poder got per impedir la penetració merovíngia des del nord. Els resultats són coherents, a més, amb els d’altres zones dels Pirineus on s’han documentat i excavat vestigis similars, com a la zona del Puymorens i la vall del riu Querol, a l’Alta Cerdanya, o a altres indrets de la veïna Arieja, i posen de manifest que la producció de ferro als Pirineus d’aquells moments es vincularia als esdeveniments històrics concrets esdevinguts des de la fi de la dominació romana fins a l’alta edat mitjana.
Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.
La necròpolis jueva de les Roquetes és un espai funerari directament relacionat amb l’assalt violent antisemita de 1348. Les fosses comunes mostraven evidències clares de mort violenta i un enterrament simultani massiu, concordants amb les fonts històriques que descriuen la mort d’aproximadament 300 membres de la comunitat jueva targarina.
