Formació en competències digitals professionals. Nous cursos per a arqueòlegs i professionals de la cultura

El Consejo General de los Ilustres Colegios Oficiales de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias (CDL) ha organitzat una proposta formativa sobre competències digitals dissenyada específicament per a professionals de l’arqueologia, el patrimoni i la cultura.

Aquesta formació neix amb un objectiu clar: incorporar eines digitals a la pràctica professional del patrimoni cultural. Es tracta d’una formació pràctica, actual i orientada al futur, que connecta patrimoni, innovació i tecnologia per donar resposta a les noves exigències del sector.

Els tres cursos programats són:

· Pensar abans de publicar: claus per a la comunicació digital del patrimoni

  23 i 24 de març. 4 hores. Ana Álvarez. Curs síncron

· Aplicació del Copyright i llicències Copyleft en continguts digitals

  9 d’abril. 2 hores. Ana Álvarez. Curs síncron

· Dissenyar la difusió del patrimoni cultural en l’economia de l’atenció

  Del 27 d’abril al 10 de maig. 6 hores. Sónia López. Curs asíncron

Les inscipcions es poden fer des del web del CDL. Col·legiats: formació gratuïta. No col·legiats: sessió de 2 hores (15 €), sessió de 4 hores (30 €) i sessió de 6 hores (45 €).

Per a més informació i inscripcions consulteu el web del CDL.

Programa del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026

El dimecres 25 de març, a les 18 hores, s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026. Aquest any s’han programat 15 conferències repartides al llarg de la temporada, des del mes de març fins al desembre.

La inauguració d’aquest nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia començarà amb la presentació de la temporada 2026 a càrrec de la cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Maria Teresa Miró i Alaix. A continuació tindrà lloc la primera conferència programada, amb el títol “La nova exposició permanent del Museu Arqueològic de Banyoles: la culminació d’un projecte integral”, a càrrec de Lluís Figueras, Andrea Ferrer i Joan Frigola (Museu Arqueològic de Banyoles) i moderada per Pere Castanyer (MAC-Empúries).

Totes les sessions es faran de manera presencial a la sala d’actes del Palau Marc, a Barcelona, i es podran seguir també en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Els vídeos de les conferències de la Tribuna d’Arqueologia quedaran a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins del canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el Programa de la Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Ajuts per a projectes de conservació, protecció i difusió de béns declarats Patrimoni Mundial. Convocatòria 2026

S’ha publicat al BOE l’Extracte de la Resolució de 8 de març de 2026 de la Secretaria d’Estat de Cultura per la qual es convoquen ajuts per a projectes de conservació, protecció i difusió de béns declarats Patrimoni Mundial, corresponents a l’any 2026.

 

Tota la informació del procediment es troba disponible a la web del Ministeri de Cultura: https://www.cultura.gob.es/servicios-a-la-ciudadania/catalogo/becas-ayudas-y-subvenciones/ayudas-y-subvenciones/patrimonio/bienes-declarados-patrimonio-mundial.html

La seu electrònica romandrà oberta per a la presentació de sol·licituds fins el 10 d’abril de 2026 a les 14:00 hores.

Descarregueu-vos l’Extracte de la Resolució de la convocatòria en pdf

Vestigis Romans i Monestirs Cistercencs: Vallverd i les Franqueses. II Jornada en memòria de Prim Bertran i Roigé (1948-2014)

Balaguer acollirà els dies 21 i 22 de març la segona edició de la Jornada en memòria de Prim Bertran i Roigé, que porta per títol ‘Vestigis Romans i Monestirs Cistercencs: Vallverd i les Franqueses’.

La jornada, organitzada pels Amics del Cister i els Amics de Tragó de Noguera, combinarà conferències acadèmiques i visites guiades amb l’objectiu d’analitzar la continuïtat històrica entre el món romà i els primers establiments monàstics al territori de la Noguera.

El dissabte 21 de març, la jornada tindrà lloc a la sala d’actes del Consell Comarcal de la Noguera, on es donarà la benvinguda institucional i tindran lloc les conferències programades. El matí clourà amb un debat obert i a la tarda hi haurà una visita guiada al centre històric de Balaguer.

El diumenge 22 de març es faran visites guiades al monestir de les Franqueses i al monestir de Vallverd. Per fer les visites se sortirà des del Consell Comarcal de la Noguera amb vehicles particulars.

La inscripció a la jornada s’ha de formalitzar mitjançant el formulari electrònic https://bit.ly/3MLHXyB. Les inscripcions estan obertes fins el diumenge 15 de març o fins esgotar l’aforament. Segons l’organització, alguns actes podrien ser reprogramats en funció de l’aforament o la meteorologia.

Consulteu el programa de la jornada en pdf

27th EAC Annual Meeting & Heritage Management Symposium. Bridging Borders in Heritage Protection: best practice against archaeological crime

Els dies 19 i 20 de març tindrà lloc al Museu d’Altamira la 27a Trobada Anual i Simposi del Consell Europeu d’Arqueologia (EAC). Enguany, el simposi se centra en la protecció del patrimoni i en l’aplicació transfronterera de pràctiques destinades a combatre els delictes arqueològics.

El Consell Europeu d’Arqueologia (EAC) és una associació internacional fundada l’any 1999 sense finalitat de lucre, integrada per les institucions encarregades de la protecció del patrimoni en els diferents països participants.
Les trobades anuals de l’EAC s’articulen entorn de l’intercanvi d’informació sobre legislació i bones pràctiques, l’assessorament i orientació per al desenvolupament d’estratègies àmplies de gestió del patrimoni arqueològic sobre la base de l’experiència professional. L’EAC funciona com un fòrum consultiu i un punt d’assessoria i en aquest context estableix i desenvolupa vincles amb organitzacions internacionals que tenen interès en els mètodes i objectius de la gestió del patrimoni.

El simposi d’enguany — “Bridging borders in heritage protection. Best practice against archaeological crime” — està organitzat per la Subdirecció General de Gestió i Coordinació dels Béns Culturals del Ministeri de Cultura, juntament amb l’EAC, l’Ajuntament de Santillana del Mar i la Conselleria de Cultura de Cantàbria i és acollit pel Museu d’Altamira. Durant aquesta trobada s’abordarà un tema fonamental: la protecció del patrimoni i l’aplicació transfronterera de les pràctiques enfocades a contrarestar els delictes arqueològics. Experts nacionals i internacionals compartiran experiències i estratègies per fer front als delictes que amenacen aquest tipus de patrimoni.

Tot i que les places presencials ja estan completes, encara és possible seguir les sessions en línia i en directe. La inscripció es pot fer a través del web següent: https://www.europae-archaeologiae-consilium.org/annual-meeting-2026

Per a més informació i inscripcions consulteu la web de l’EAC i la web del Ministeri de Cultura.

Consulteu el programa del simposi en pdf

Obert el termini per la presentació de comunicacions i pòsters pel Seminari “La desigualtat en època tardoantiga i medieval. Empremta arqueològica d’un problema estructural”, temàtica del IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna

El IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna se celebrarà al Teatre Municipal de Roses els dies 8 i 9 d’octubre de 2026. S’obre el termini per la presentació de propostes de comunicacions o pòsters.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona -amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement-  organitza el IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna, dedicat al tema de la “La desigualtat en època tardoantiga i medieval. Empremta arqueològica d’un problema estructural”.

La desigualtat constitueix una problemàtica present al llarg de la història. Les desigualtats, ja siguin socials, econòmiques, polítiques, religioses, de gènere… estan tan presents a les societats que és impossible fer història sense considerar-ne la seva existència i com aquestes l’aborden.

La desigualtat per posició social, econòmica, però també per gènere, religió, procedència… són qüestions que tot sovint deixen una petja arqueològica.

El IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna té com a objectiu aprofundir en l’estudi de les desigualtats en un marc cronològic que s’estén des d’època tardoantiga fins a època baixmedieval des d’un punt de vista el més ampli possible, permetent les visions de conjunt, als estudis d’aspectes concrets.

Al seminari es pretén analitzar l’empremta arqueològica de la desigualtat a nivell:

-Social

-De gènere

-Cicles de producció

-Antropològic; bioarqueologia i desigualtat (alimentació, patologies…)

-Els espais d’hàbitat. Estratificació urbanística de les poblacions. Els centres de poder com a mostra de desigualtat…

-El món agrari a nivell intern i en la relació camp-ciutat

-El territori.  Ocupació dels espais privilegiats i marginals, accés als recursos…

-La cultura material i l’utillatge

-L’alimentació

-Entre religions (tractament de comunitats minoritàries: jueves, islàmiques…)

-Interreligiosa. Estratificació social als espais sacres i als cementiris

-Qualsevol altre aspecte en el qual la desigualtat es manifesta

Les propostes s’hauran de fer abans del dia 15 de juny a través del formulari de la pàgina web de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic o al correu electrònic cat.rosesarqueologia@udg.edu

La proposta ha d’incloure: títol, autor/a(s), resum (150 paraules). Especificar si es presentarà comunicació o pòster.

Publicació

L’organització preveu la publicació de les actes de la jornada amb les comunicacions i els pòsters presentats.

Consulteu la circular en pdf

32è cicle de conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Trencant cadenes. Revoltes que han canviat la història

Aquest proper dissabte 7 de març s’inaugura la 32a edició del cicle de conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda, que aquest any 2026 porta per títol: Trencant cadenes. Revoltes que han canviat la història.

Aquest 2026 es commemoren els 1.200 anys del primer esment del nom de Roda, documentat arran de la revolta d’Aissó, l’any 826. Aquell any, Aissó, un noble que es va alçar contra el poder carolingi, va destruir la fortalesa de Roda Ciutat, un punt estratègic de la Marca Hispànica. Coneixem aquest episodi gràcies a una referència documental escrita pel cronista del rei franc Lluís el Pietós, fill de Carlemany, que apareix als Annales Regni Francorum.

Amb aquest rerefons, el 32è cicle de conferències de l’Esquerda està dedicat a tres revoltes que han marcat la història:

Dissabte 7 de març. La gran revolta dels esclaus: Espàrtac, a càrrec de la Dra. Isabel Rodà de Llanza.

Dissabte 14 de març. Fa 1.200 anys: Aissó i la revolta contra els carolingis del 826, a càrrec de la Dra. Imma Ollich i Castanyer.

Dissabte 21 de març. La revolta pagesa: els remences i Francesc de Verntallat (s. XV), a càrrec de la Dra. Rosa Lluch i Bramon.

El cicle inclourà dues activitats complementàries: El Club de Lectura sobre la novel·la Quan s’allunyi la tempesta, d’Ernest Prunera Aledo, amb presència de l’autor el dia 23 de març. I el concert de cloenda “Músiques de revolta”, amb Guillem Estany i Oriol Hernández, el dia 21 de març, coincidint amb la última conferència.

El cicle és gratuït i tindrà lloc a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Les conferències es podran seguir en directe per streaming i després al canal Youtube del Museu.

Per a més informació consulteu el cartell del cicle, el programa en pdf i la pàgina web del Museu Arqueològic de l’Esquerda.

Tribuna d’Arqueologia 2026. Nova temporada del cicle de conferències

El dimecres 25 de març, a les 18 hores, s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026. Aquest any s’han programat 15 conferències repartides al llarg de la temporada, des del mes de març fins al desembre.

Totes les sessions es faran de manera presencial a la sala d’actes del Palau Marc, a Barcelona, i es podran seguir també en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català. Un cop finalitzat el cicle de conferències, la revista digital Tribuna d’Arqueologia compila els articles de les conferències de cada temporada.

La inauguració d’aquest nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia començarà amb la presentació de la temporada 2026 a càrrec de la cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Maria Teresa Miró i Alaix.

A continuació tindrà lloc la primera conferència programada, amb el títol “La nova exposició permanent del Museu Arqueològic de Banyoles: la culminació d’un projecte integral”, a càrrec de Lluís Figueras, Andrea Ferrer i Joan Frigola (Museu Arqueològic de Banyoles) i moderada per Pere Castanyer (MAC-Empúries).

Tots els vídeos de les conferències de la Tribuna d’Arqueologia quedaran a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins del canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Properament publicarem el programa amb tots els detalls sobre les conferències programades.

El Departament de Cultura publica el volum III del Corpus de Pintures Rupestres

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat en format digital el volum III del Corpus de Pintures Rupestres, dedicat als conjunts amb pintures rupestres de les Terres de l’Ebre.

Amb aquesta publicació es completa el projecte editorial impulsat a mitjan anys vuitanta amb l’objectiu de documentar de manera sistemàtica tots els conjunts amb pintures rupestres coneguts al país. El model metodològic adoptat en aquell moment —basat en una documentació exhaustiva, homogènia i rigorosa— va esdevenir pioner en l’àmbit estatal i va establir les bases científiques per al coneixement i la protecció d’aquest patrimoni.

El volum III, integrat per 21 fascicles, recull la documentació generada en el marc d’aquell projecte: descripció detallada de figures i panells, planimetria, registre fotogràfic i calcs a escala. La publicació digital incorpora també actualitzacions gràfiques i bibliogràfiques que permeten contextualitzar els continguts d’acord amb l’estat actual de la recerca.

Amb la publicació d’aquest tercer volum i la digitalització dels dos anteriors, queden accessibles les documentacions de 54 dels 60 conjunts catalans inclosos a l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial.

La culminació d’una etapa i l’inici d’un nou model

La finalització editorial del Corpus marca el tancament d’una etapa iniciada fa gairebé quaranta anys. Aquell projecte va ser fonamental per establir una base documental sòlida en un moment clau per al reconeixement i la protecció de l’art rupestre català.

Avui, però, els reptes de conservació, documentació i gestió exigeixen noves eines i nous enfocaments. Per aquest motiu, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic impulsa un model renovat, basat en sistemes digitals, en l’actualització contínua del coneixement i en una visió integral que inclou tant les pintures com els gravats rupestres.

Aquest nou marc permetrà reforçar la protecció d’un patrimoni especialment vulnerable i garantir una gestió científica i una difusió adaptades als estàndards actuals.

En aquest sentit, la publicació del volum III no és només la culminació d’un projecte editorial històric, sinó també el punt de partida d’una nova etapa en la política pública de gestió de l’art rupestre a Catalunya.

Els volums I, II i III del Corpus de Pintures Rupestres es poden descarregar al repositori digital del Departament de Cultura DRAC

Obituari: Antonio Bregante (Barcelona, 13 d’octubre de 1933 / 16 de febrer de 2026)

Antonio Bregante va ser el dibuixant del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC-Barcelona) més de cinquanta anys. En aquesta institució no va deixar de créixer i d’aportar millores en la representació dels vestigis arqueològics fins a la seva jubilació als 70 anys.  El juny de 2022 el MAC li va retre homenatge amb una exposició sobre la seva obra.

Bregante, de ben petit es va nodrir d’art al taller dels germans Tersol Artigas, il·lustres artistes del gravat al segle passat, i ja va demostrar una gran predisposició pel dibuix. Josep Tersol era el seu oncle polític i padrí, que treballava des del 1936 com a delineant del Museu d’Arqueologia amb el dibuixant i pintor Francisco Benitez Mellado.  

Ingressà als 11 anys a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics del Palau de la Llotja de Mar de Barcelona, on va obtenir una aclaparadora majoria d’excel·lents i tres premis especials.

El 1946, Martin Almagro, aleshores director del museu, en veure uns dibuixos de gran qualitat a la taula de Tersol i saber que eren del seu nebot, el va fer entrar al museu a fer pràctiques de dibuix arqueològic. Tenia 13 anys. Dos anys més tard ja col·laboraria com ajudant. El 1955 substituiria al seu oncle i dotaria aquella secció de nou utillatge tècnic. El 1957, als 24 anys, guanyaria la plaça de dibuixant del museu, entrant a formar part de la plantilla de la Diputació de Barcelona. Tersol i Benitez Mellado li havien encaminat cap a la reproducció detallada de pintures i gravats rupestres, així com de material arqueològic sobre pedra, ceràmica, os, metall, vidre, etc. Bregante va superar totes les expectatives i esdevindria un referent.

Quant a l’art rupestre prehistòric, a partir de 1959 va desenvolupar tècniques innovadores per a l’estudi i reproducció de gravats i pintures prehistòriques a partir dels calcs originals que els arqueòlegs feien in situ. Va tenir molt en compte les característiques del suport petri en la lectura final de la representació. Les seves obres van viatjar fins i tot per Anglaterra, Estats Units i Japó.

I si la seva aportació a l’art rupestre prehistòric és excel·lent, també ho són les seves representacions del mobiliari arqueològic, tractat d’acord amb la matèria. La tècnica variava segons es tractés de pedra tallada o polida, metall, vidre… i el mateix aplicava als diferents tipus i períodes de la ceràmica. Els seus dibuixos són el resultat d’un estudi minuciós previ, tant morfològic com tecnològic i tipològic. Les seves il·lustracions han facilitat la comprensió dels textos on els seus dibuixos elevaven la importància de les publicacions.  Una altra cosa és que no hi consti la seva autoria perquè eren temps en què aquest dret quedava diluït en el lloc de treball o en l’encàrrec extern remunerat.

Antoni Bregante va ser el gran mestre del dibuix arqueològic, creador de noves tècniques de representació artística, un referent per a generacions d’arqueòlegs i dibuixants, als que sempre va atendre i assessorar amb humilitat. Un professional reconegut dins i fora de les nostres fronteres.

Araceli Martín Cólliga