Crida de comunicacions per la Jornada “Pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica: Neolític antic al Bronze inicial (5.600-1.350 cal BC)

S’ha obert el termini per la presentació de comunicacions per la Jornada de debat i recerca “Pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica: Neolític antic al Bronze inicial (5.600-1.350 cal BC)”. Aquesta jornada tindrà lloc el 6 de novembre de 2026 al Teatre de La Cellera de Ter.

La jornada de debat té com a objectiu crear un espai de trobada i discussió interdisciplinària sobre les pràctiques funeràries en cavitats al nord-est de la Península Ibèrica, des del neolític antic fins al bronze inicial (5.600-1.350 cal BC). Aquestes manifestacions funeràries formen part del nucli inicial de la investigació arqueològica al nostre territori, amb excavacions desenvolupades des de començaments del segle XX en cavitats que sovint preservaven estratigrafies i contextos excepcionals, tot i les limitacions metodològiques pròpies de l’època.

Actualment, l’estudi d’aquests espais funeraris s’emmarca en una perspectiva plenament pluridisciplinària que integra arqueologia, antropologia física, bioarqueologia, paleogenètica, proteòmica, tafonomia, química analítica, datació radiocarbònica i altres especialitats. Aquest enfocament ha permès avenços significatius en la interpretació dels rituals, la gestió dels espais mortuoris i les pràctiques socials de les comunitats neolítiques.

La jornada vol promoure un debat obert entre investigadores i investigadors de totes aquestes disciplines, amb l’objectiu de compartir resultats, metodologies i línies de treball emergents.

Organitzen la jornada: Universitat Autònoma de Barcelona, CSIC-Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats, Ajuntament de la Cellera de Ter, Insitu Arqueologia i Antropologia S.L., Museu Etnològic del Montseny La Gabella, Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Universidad de La Laguna. Col·labora: Centre Parroquial La Cellera de Ter.

Les propostes de comunicacions es poden enviar fins al 4 de setembre de 2026.

Per a més informació consulteu la circular en pdf.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 “La producció de ferro durant l’antiguitat tardana al Pirineu occidental català: el cas de la Vall Ferrera (s. III-VI calNE)”

Us presentem el vídeo de la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

La producció de ferro durant l’antiguitat tardana al Pirineu occidental català: el cas de la Vall Ferrera (s. III-VI calNE)

Conferenciant: Òscar Augé Martínez (Arqueòleg)

Moderador: Ermengol Gassiot Ballbè (UAB)

Entre els anys 2001 i 2004, un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona va documentar diversos abocadors d’escòria de ferro en diferents punts del Pallars Sobirà. Un dels llocs amb més abundància d’aquests vestigis va ser el bosc de Virós, una gran forest situada al sud del municipi d’Alins, a la Vall Ferrera. Diversos sondeigs realitzats en el moment de la seva localització en alguns d’aquests abocadors els van datar entre els segles III i VI/VIII calNE, fet que demostrava l’antigor de la producció de ferro en aquest indret. Entre els anys 2022 i 2023, s’han dut a terme dues campanyes d’excavació arqueològica en un d’aquests antics tallers siderúrgics de Virós, que han permès documentar diverses estructures associades a l’àrea productiva. Les datacions de les mostres recuperades han posat de manifest que es tractaria d’un complex siderúrgic de finals del segle V i mitjans del segle VI calNE. Un període que, a grans trets, coincideix amb la fi del regne visigot de Tolosa, després de la desfeta contra els francs a Vouillé, l’any 507, i que va dur a un procés de fortificació dels passos pirinencs per part del poder got per impedir la penetració merovíngia des del nord. Els resultats són coherents, a més, amb els d’altres zones dels Pirineus on s’han documentat i excavat vestigis similars, com a la zona del Puymorens i la vall del riu Querol, a l’Alta Cerdanya, o a altres indrets de la veïna Arieja, i posen de manifest que la producció de ferro als Pirineus d’aquells moments es vincularia als esdeveniments històrics concrets esdevinguts des de la fi de la dominació romana fins a l’alta edat mitjana.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Publicació de la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2020-2021

El Departament de Cultura ha publicat la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Aquest nou volum de la revista compila els articles corresponents a 14 de les 15 conferències que es van fer durant el cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021. Les conferències mostren un ampli ventall d’intervencions realitzades arreu de Catalunya, en tots els períodes cronològics, tant preventives com de recerca. També, en la línia històrica del cicle, es van donar a conèixer els resultats d’una excavació internacional, el projecte de la Ruta dels Orris d’Encamp, a Andorra.

Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Un cop finalitzats els cicles de la Tribuna d’Arqueologia, els vídeos de les conferències es pengen i es poden visualitzar des del mateix blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Quant a la revista Tribuna d’Arqueologia, aquesta compila els articles de les conferències de cada temporada. Tots els exemplars publicats de la revista es troben al dipòsit digital del Departament de Cultura CALAIX i es poden consultar i descarregar des d’aquest dipòsit digital o des del blog de la Tribuna d’Arqueologia.

A continuació adjuntem els enllaços a CALAIX que donen accés al nou volum publicat de la revista:

Tribuna d’Arqueologia 2020-2021. Text complet

Tribuna d’Arqueologia 2020-2021. Articles per separat

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 “La producció de ferro durant l’antiguitat tardana al Pirineu occidental català: el cas de la Vall Ferrera (s. III-VI calNE)”

Us recordem que demà dimecres 8 d’abril a les 18 hores tindrà lloc la segona conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

La producció de ferro durant l’antiguitat tardana al Pirineu occidental català: el cas de la Vall Ferrera (s. III-VI calNE)

Conferenciant: Òscar Augé Martínez (Arqueòleg)

Moderador: Ermengol Gassiot Ballbè (UAB)

Entre els anys 2001 i 2004, un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona va documentar diversos abocadors d’escòria de ferro en diferents punts del Pallars Sobirà. Un dels llocs amb més abundància d’aquests vestigis va ser el bosc de Virós, una gran forest situada al sud del municipi d’Alins, a la Vall Ferrera. Diversos sondeigs realitzats en el moment de la seva localització en alguns d’aquests abocadors els van datar entre els segles III i VI/VIII calNE, fet que demostrava l’antigor de la producció de ferro en aquest indret. Entre els anys 2022 i 2023, s’han dut a terme dues campanyes d’excavació arqueològica en un d’aquests antics tallers siderúrgics de Virós, que han permès documentar diverses estructures associades a l’àrea productiva. Les datacions de les mostres recuperades han posat de manifest que es tractaria d’un complex siderúrgic de finals del segle V i mitjans del segle VI calNE. Un període que, a grans trets, coincideix amb la fi del regne visigot de Tolosa, després de la desfeta contra els francs a Vouillé, l’any 507, i que va dur a un procés de fortificació dels passos pirinencs per part del poder got per impedir la penetració merovíngia des del nord. Els resultats són coherents, a més, amb els d’altres zones dels Pirineus on s’han documentat i excavat vestigis similars, com a la zona del Puymorens i la vall del riu Querol, a l’Alta Cerdanya, o a altres indrets de la veïna Arieja, i posen de manifest que la producció de ferro als Pirineus d’aquells moments es vincularia als esdeveniments històrics concrets esdevinguts des de la fi de la dominació romana fins a l’alta edat mitjana.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

El Departament de Cultura impulsa el primer estudi genètic d’una comunitat jueva medieval a Catalunya

L’estudi genètic ha analitzat les restes òssies de setze individus de la necròpolis jueva de les Roquetes, a Tàrrega, l’Urgell.

La necròpolis jueva de les Roquetes és un espai funerari directament relacionat amb l’assalt violent antisemita de 1348. Les fosses comunes mostraven evidències clares de mort violenta i un enterrament simultani massiu, concordants amb les fonts històriques que descriuen la mort d’aproximadament 300 membres de la comunitat jueva targarina.

La investigació ha estat un encàrrec de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que l’ha desenvolupat íntegrament al laboratori d’ADN antic i modern. Aquest laboratori pertany a la Unitat d’Antropologia Biològica i és un centre equipat amb la tecnologia necessària per al processament i anàlisi de restes arqueològiques altament degradades.

Els resultats de la recerca han estat publicats sota la direcció de la Dra. Cristina Santos en una edició especial de la revista Genes dedicada a noves tendències en Genètica de Poblacions i Antropologia Molecular.

L’estudi incorpora protocols específics d’extracció i purificació de l’ADN antic, incloent el processament en condicions de màxima esterilitat, la generació de biblioteques d’ADN i l’aplicació de captura d’1,3 milions de variants genètiques humanes utilitzades en paleogenòmica. Aquest conjunt de procediments ha permès reconstruir, amb una resolució inèdita en el context ibèric, el perfil genètic de la comunitat jueva medieval de Tàrrega.

Els resultats de l’estudi ofereixen una imatge precisa sobre l’origen i la composició genètica de la població analitzada. Les dades indiquen que els individus de Roquetes presenten majoritàriament -al voltant del 70%- una ascendència vinculada a poblacions del Llevant antic, especialment a individus de Canaan de l’edat del bronze, origen històric de les comunitats jueves. La resta, aproximadament un 30%, correspon a aportacions genètiques d’origen ibèric medieval, resultat d’interaccions pròpies de la llarga trajectòria de convivència a la Corona d’Aragó.

L’estudi també revela una notable diversitat d’ADN mitocondrial, amb múltiples línies maternes documentades històricament en poblacions jueves, així com tres clades paternes habituals entre les comunitats jueves de la diàspora i amb arrels al Pròxim Orient. Aquesta diversitat indica que, malgrat la seva integració a la societat catalana medieval, la comunitat mantenia una identitat biològica pròpia i una continuïtat clara amb les fluxos genètics de la diàspora jueva.

L’anàlisi paleogenètica que la Direcció General del Patrimoni Cultural ha encomanat a la UAB s’emmarca en un programa propi i més ampli d’estudi antropològic de la població jueva medieval targarina, que es complementa amb la tasca d’estudi històric i de conservació i difusió del patrimoni jueu que es du a terme des del Museu Comarcal de l’Urgell a Tàrrega.

Amb aquesta recerca, Catalunya se situa al capdavant de la investigació paleogenòmica de comunitats jueves medievals i es posiciona com un punt de referència per als estudis sobre comunitats jueves antigues a escala europea. El projecte consolida l’aposta del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per integrar les metodologies científiques més avançades en l’estudi del patrimoni arqueològic, i permet aprofundir en la comprensió d’un episodi fonamental per a la història del judaisme català i per a la memòria col·lectiva del país.

Per més informació sobre l’estudi i accés a l’article de referència publicat a la revista Genes consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura.

Millorem la tramitació: nous formularis web per a la sol·licitud d’autoritzacions d’intervencions i canvis en el sistema de presentació de memòries d’arqueologia i paleontologia

El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, ha iniciat un procés de transformació digital per facilitar i agilitzar la relació administrativa entre les persones i entitats que han de sol·licitar una autorització d’intervenció i el Departament de Cultura.

Nous formularis web

Els tràmits de sol·licitud d’autorització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives (ARQ002) i d’intervencions arqueològiques i paleontològiques de projectes de recerca (ARQ003) passaran a utilitzar formularis web.

Aquests nous formularis permetran fer les sol·licituds d’una manera eficient i directa, facilitant la recopilació de dades de manera ordenada i automatitzada.

Sense PDF: Ja no caldrà descarregar, emplenar i tornar a pujar el formulari en PDF com es feia fins ara.

Accessibilitat total: Els formularis es podran emplenar des de qualsevol dispositiu, incloent-hi mòbils i tauletes.

Major capacitat: Augmenta el límit dels fitxers adjunts fins a 100 MB, facilitant l’enviament de documentació tècnica.

Dades automatitzades: Molts camps s’integraran o es calcularan automàticament per evitar errors i estalviar temps.

Calendari de desplegament

La implementació dels nous formularis web es farà de forma esglaonada:

Dimecres 8 d’abril. Entrada en funcionament del nou formulari ARQ002 (Intervencions preventives).

Dijous 16 d’abril. Entrada en funcionament del nou formulari ARQ003 (Intervencions de recerca).

Nou sistema de presentació de memòries

Posteriorment, s’implementarà un nou sistema d’entrega de memòries d’intervencions arqueològiques i paleontològiques. Per motius de seguretat i per evitar la caducitat dels enllaços, s’implementarà una solució de carpetes segures de SharePoint.

Més endavant s’explicarà amb detall com funcionarà aquest nou sistema d’entrega de memòries i els marges d’adaptació previstos per a les memòries pendents d’entrega.

Consulteu el dossier explicatiu on trobareu tota la informació sobre els nous formularis web.

Per a qualsevol consulta o incidència tècnica, podeu accedir al web Suport a la tramitació per internet o bé trucar al 012. 

Vídeo de la primera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 “La nova exposició permanent del Museu Arqueològic de Banyoles: la culminació d’un projecte integral”

Us presentem el vídeo de la primera conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026 que va tenir lloc ahir dimecres 25 de març.

La sessió va començar amb la presentació de la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia 2026 a càrrec de la cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Maria Teresa Miró i Alaix, i a continuació va tenir lloc la conferència sobre el Museu Arqueològic de Banyoles.

La nova exposició permanent del Museu Arqueològic de Banyoles: la culminació d’un projecte integral

Conferenciants: Lluís Figueras, Andrea Ferrer i Joan Frigola (Museu Arqueològic de Banyoles)

Moderador: Pere Castanyer (MAC-Empúries)

Després de més de quatre anys tancat al públic i d’un procés de renovació integral que s’ha allargat durant gairebé dues dècades, el passat mes de desembre el Museu Arqueològic de Banyoles va reobrir les seves portes. I no només ho va fer en un edifici completament remodelat —que, tanmateix, conserva l’essència medieval de l’antiga seu del Comú i de la Pia Almoina—, sinó també amb un discurs actualitzat i accessible, que acosta la ciutadania al seu passat. La nova proposta destaca per una museografia atractiva, capaç de combinar de manera equilibrada els recursos tradicionals i les noves tecnologies, en un recorregut on les peces —baules entre passat i present— són les protagonistes. El nou museu és el resultat de diverses dècades de recerca arqueològica continuada i decidida, finançada i sostinguda per l’impuls compartit de diverses institucions.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Incoada BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí

Amb data 25 de març de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/847/2026, de 20 de març, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès
Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor de la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí
(Conca de Barberà), i s’obre un període d’informació pública
.

La Cova de la Font Major està situada al nord del nucli urbà de l’Espluga, a 100 metres del marge dret del riu Francolí, al peu de la vessant septentrional del Capuig. De sistema càrstic binari amb riu subterrani, és una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s’estén, en gran part, pel subsol d’un casc urbà. Amb una llargada de 3.590 metres de corredors descoberts fins a dia d’avui, una part del seu interior està habilitada com a museu.

Habitada durant un llarg període de temps que abasta des del paleolític inferior fins a l’època romana, entre les troballes més notables fetes a la cova cal esmentar un conjunt de restes animals associades a alguns instruments lítics identificats com d’època mosteriana (paleolític mitjà), que hauria estat vinculada a ocupacions estacionals de neandertals. També hi han estat identificats materials ceràmics corresponents al neolític i una primera ocupació sedentària, datada pels volts del 4.600 aC. A més dels testimonis d’activitat agrícola i ramadera, hi ha proves de la utilització de la cova com a espai funerari (restes d’enterraments, aixovars i ornaments). Després de l’esmentada ocupació de l’edat del bronze, en les fases de la primera edat del ferro (650-550 aC) i ibèrica (550-450) l’abundància de vasos ceràmics i altres objectes de tipus votiu reforça la hipòtesi de l’ús continuat de la cova com a santuari, que es manté durant l’època iberoromana (segle II aC). En època romana, l’entrada va restar tapada i s’interrompé l’ocupació.

La Cova de la Font Major es considera un jaciment únic en el context de Catalunya, ja que en paral·lel a l’ús de la zona de les boques com a espai domèstic, les zones profundes de la cavitat han estat un lloc de culte probablement des del paleolític superior fins a l’època ibèrica, i que les restes dipositades com a part dels rituals es troben en un estat de conservació excepcional. L’any 2019 es va descobrir a la cova, dins les galeries conegudes com les gatoneres de Can Palletes, el primer santuari paleolític d’art rupestre que es troba a Catalunya. El conjunt d’art rupestre es compon de gairebé quatre centenars de gravats a les parets de la cova formant figures i motius de cérvols, cavalls i bous, i diverses figures abstractes i molts símbols, amb una possible cronologia de fins a 15.000 anys d’antiguitat i que es va seguir utilitzant fins a l’edat el bronze.

Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.

Descarregueu-vos la Resolució del DOGC en pdf

Presentació del nou cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 i inauguració amb la conferència “La nova exposició permanent del Museu Arqueològic de Banyoles: la culminació d’un projecte integral”

Us recordem que aquest pròxim dimecres 25 de març a les 18 hores s’inaugurarà el nou cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026. La inauguració començarà amb la presentació de la nova temporada a càrrec de la cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, Maria Teresa Miró i Alaix, i a continuació tindrà lloc la primera conferència programada.

La nova exposició permanent del Museu Arqueològic de Banyoles: la culminació d’un projecte integral

Conferenciants: Lluís Figueras, Andrea Ferrer i Joan Frigola (Museu Arqueològic de Banyoles)

Moderador: Pere Castanyer (MAC-Empúries)

Després de més de quatre anys tancat al públic i d’un procés de renovació integral que s’ha allargat durant gairebé dues dècades, el passat mes de desembre el Museu Arqueològic de Banyoles va reobrir les seves portes. I no només ho va fer en un edifici completament remodelat —que, tanmateix, conserva l’essència medieval de l’antiga seu del Comú i de la Pia Almoina—, sinó també amb un discurs actualitzat i accessible, que acosta la ciutadania al seu passat. La nova proposta destaca per una museografia atractiva, capaç de combinar de manera equilibrada els recursos tradicionals i les noves tecnologies, en un recorregut on les peces —baules entre passat i present— són les protagonistes. El nou museu és el resultat de diverses dècades de recerca arqueològica continuada i decidida, finançada i sostinguda per l’impuls compartit de diverses institucions.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Incoat BCIN, en la categoria de Zona Arqueològica, el Derelicte Illes Formigues II (Baix Empordà)

Amb data 23 de març de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/809/2026, de 18 de març, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès
Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor del Derelicte Illes Formigues II, ubicat al mar,
davant dels municipis de Palafrugell i Palamós (Baix Empordà), i s’obre un període d’informació pública
.

Visió de l’excavació del derelicte Illes Formigues II. Fotografia: Martín González, arxiu MAC-CASC.

El derelicte conegut com a Illes Formigues II es localitza al sud-est de les Illes Formigues, un conjunt de setze illots rocosos situats entre els municipis de Palafrugell i Palamós, a la comarca del Baix Empordà.

Illes Formigues II correspon a un vaixell romà de finals del segle I aC que transportava un carregament homogeni d’àmfores amb conserves i salses de peix procedents de la Bètica. Es tracta d’un derelicte de dimensions mitjanes, amb una eslora estimada de 20 a 22 metres i una mànega mínima conservada de 5,4 metres. El jaciment conserva no només el carregament amfòric sinó també importants restes estructurals del buc del vaixell, com la quilla, quadernes, taules del pallol i altres elements de l’arquitectura naval.

Les àmfores recuperades corresponen principalment a les tipologies Dressel 7, Dressel 10 i Dressel 12. Les anàlisis han identificat continguts com peixos sencers, restes de salses i elements paleobotànics com llavors de raïm i pinyols d’oliva. A més, s’ha documentat la presència de resina de Cistus monspeliensis com a agent d’impermeabilització interior de les àmfores, un fet inèdit fins ara.

L’estiba del carregament mostra una organització clara, amb les àmfores més pesants a la part inferior i les més lleugeres a capes superiors. Aquest disseny confirma l’ús d’una tècnica naval refinada i permet entendre millor la logística del comerç marítim romà.

Aquest derelicte, possiblement en ruta cap a Narbona o Arles, exemplifica les xarxes comercials marítimes entre la Bètica i la Gàl·lia durant l’època augustal. La seva ubicació al litoral del Baix Empordà aporta evidència directa de les connexions comercials a llarga distància i contribueix a la comprensió de l’abast territorial del comerç bètic, així com dels circuits d’abastiment de productes alimentaris a les grans ciutats i zones militars del nord del Mediterrani.

Amb aquesta incoació de BCIN s’aplica a aquest jaciment arqueològic subaquàtic el règim jurídic de què gaudeixen els béns culturals d’interès nacional, que culminarà amb la futura publicació al DOGC de l’Acord de Govern de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.

Descarregueu la Resolució del DOGC en pdf