Antonio Bregante va ser el dibuixant del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC-Barcelona) més de cinquanta anys. En aquesta institució no va deixar de créixer i d’aportar millores en la representació dels vestigis arqueològics fins a la seva jubilació als 70 anys. El juny de 2022 el MAC li va retre homenatge amb una exposició sobre la seva obra.
Bregante, de ben petit es va nodrir d’art al taller dels germans Tersol Artigas, il·lustres artistes del gravat al segle passat, i ja va demostrar una gran predisposició pel dibuix. Josep Tersol era el seu oncle polític i padrí, que treballava des del 1936 com a delineant del Museu d’Arqueologia amb el dibuixant i pintor Francisco Benitez Mellado.
Ingressà als 11 anys a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics del Palau de la Llotja de Mar de Barcelona, on va obtenir una aclaparadora majoria d’excel·lents i tres premis especials.
El 1946, Martin Almagro, aleshores director del museu, en veure uns dibuixos de gran qualitat a la taula de Tersol i saber que eren del seu nebot, el va fer entrar al museu a fer pràctiques de dibuix arqueològic. Tenia 13 anys. Dos anys més tard ja col·laboraria com ajudant. El 1955 substituiria al seu oncle i dotaria aquella secció de nou utillatge tècnic. El 1957, als 24 anys, guanyaria la plaça de dibuixant del museu, entrant a formar part de la plantilla de la Diputació de Barcelona. Tersol i Benitez Mellado li havien encaminat cap a la reproducció detallada de pintures i gravats rupestres, així com de material arqueològic sobre pedra, ceràmica, os, metall, vidre, etc. Bregante va superar totes les expectatives i esdevindria un referent.
Quant a l’art rupestre prehistòric, a partir de 1959 va desenvolupar tècniques innovadores per a l’estudi i reproducció de gravats i pintures prehistòriques a partir dels calcs originals que els arqueòlegs feien in situ. Va tenir molt en compte les característiques del suport petri en la lectura final de la representació. Les seves obres van viatjar fins i tot per Anglaterra, Estats Units i Japó.
I si la seva aportació a l’art rupestre prehistòric és excel·lent, també ho són les seves representacions del mobiliari arqueològic, tractat d’acord amb la matèria. La tècnica variava segons es tractés de pedra tallada o polida, metall, vidre… i el mateix aplicava als diferents tipus i períodes de la ceràmica. Els seus dibuixos són el resultat d’un estudi minuciós previ, tant morfològic com tecnològic i tipològic. Les seves il·lustracions han facilitat la comprensió dels textos on els seus dibuixos elevaven la importància de les publicacions. Una altra cosa és que no hi consti la seva autoria perquè eren temps en què aquest dret quedava diluït en el lloc de treball o en l’encàrrec extern remunerat.
Antoni Bregante va ser el gran mestre del dibuix arqueològic, creador de noves tècniques de representació artística, un referent per a generacions d’arqueòlegs i dibuixants, als que sempre va atendre i assessorar amb humilitat. Un professional reconegut dins i fora de les nostres fronteres.
Araceli Martín Cólliga
L’Arqueoxarxa aposta pel format vídeo en la quarta temporada de l’Arqueopòdcast, el primer pòdcast d’arqueologia en català i l’auditori del MAC a Barcelona n’acollirà el tret de sortida.
La convocatòria està dirigida a investigadors i investigadores interessats en l’economia ramadera d’època romana, en un sentit ampli i sense limitacions geogràfiques, prenent com a base d’estudi les vil·les i altres establiments rurals.
