El Govern aprova la declaració del derelicte Illes Formigues II com a primer Bé Cultural d’Interès Nacional subaquàtic de Catalunya

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Avui, 30 de juliol de 2026, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Acord GOV/211/2026, de 28 de juliol, pel qual es declara Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, el Derelicte Illes Formigues II, ubicat al mar, davant dels municipis de Palafrugell i Palamós (Baix Empordà).

Amb aquest acord, el jaciment es converteix en el primer Bé Cultural d’Interès Nacional subaquàtic de Catalunya i en un dels escassos exemples existents a l’Estat. Un reconeixement al seu valor patrimonial excepcional que n’enforteix la protecció jurídica.

Situat davant de Palafrugell i Palamós, és un dels derelictes romans més rellevants de la Mediterrània occidental per l’excepcional estat de conservació del vaixell i del seu carregament.

La declaració situa també Illes Formigues II com un cas singular en l’àmbit estatal. Tot i que a la resta de l’Estat hi ha altres jaciments arqueològics subaquàtics protegits amb la màxima figura patrimonial, aquests corresponen principalment a derelictes situats en badies o molt a prop de la línia de costa. En canvi, Illes Formigues II es localitza en mar obert, a 46 metres de profunditat, una circumstància poc habitual que el converteix en un dels pocs exemples amb aquesta protecció en aquestes condicions i en un referent per a la conservació del patrimoni arqueològic subaquàtic.

Es tracta d’un dels jaciments arqueològics subaquàtics romans més destacats de Catalunya, tant per l’excel·lent estat de conservació del carregament com per les restes estructurals de l’embarcació. Les excavacions arqueològiques desenvolupades des de l’any 2017 pels tècnics del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC-CASC) han permès documentar una part significativa del vaixell i recuperar materials d’un alt valor científic, que contribueixen a ampliar el coneixement sobre l’arquitectura naval i el comerç marítim en època romana.

El derelicte correspon a un vaixell mercant de finals del segle I aC que transportava un carregament d’àmfores amb conserves i salses de peix procedents de la província Bètica (l’actual Andalusia). A més del carregament, el jaciment conserva elements estructurals del buc excepcionalment preservats, una circumstància poc habitual al litoral català i de gran interès per a la recerca arqueològica.

Els estudis realitzats fins ara han aportat noves evidències sobre les tècniques constructives navals, l’organització del transport marítim i les rutes comercials entre la península Ibèrica i el sud de la Gàl·lia, i consoliden Illes Formigues II com un jaciment de referència per a l’estudi de la navegació i del comerç mediterrani en època romana.

  • Detall d’una immersió de filmació amb la càmera 360º. Fotografia: Arxiu MAC-CASC
  • Treballs de protecció del derelicte amb tubs de sorra reomplint l’espai entre quadernes. Fotografia: Arxiu MAC-CASC
  • Detall de l’excavació de les àmfores. Fotografia: Arxiu MAC-CASC
  • Detall de les marques localitzades al pallol. Fotografia: Arxiu MAC-CASC
  • Detall de les marques localitzades al pallol. Fotografia: Arxiu MAC-CASC
  • Preparació de les àmfores documentades i extretes de la bodega del vaixell per la seva extracció per conservació i estudi. Fotografia: Arxiu MAC-CASC
  • Ortofotografia de la zona excavada en la campanya de 2017. Fotografia: Arxiu MAC-CASC

Descripció de la delimitació

El perímetre de protecció del Bé Cultural d’Interès Nacional Derelicte Illes Formigues II inclou el nucli del jaciment definit mitjançant les intervencions arqueològiques – el vaixell, la seva càrrega i una àrea de dispersió al seu voltant – així com un marge perifèric de 25 metres per banda a partir del límit més extern de les restes visibles, habitual en delimitacions de jaciments subaquàtics per protegir possibles elements dispersos que encara no han estat detectats, ja sigui per les condicions de visibilitat, l’efecte de corrents marins o per processos de degradació postdeposicional així com els element i línies de fondeig necessàries per a les intervencions arqueològiques.

Amb aquesta declaració, el Govern reforça la protecció jurídica d’un dels testimonis més rellevants del patrimoni arqueològic subaquàtic de Catalunya i en garanteix la conservació, la recerca i la transmissió a les generacions futures.

Descarregueu-vos l’Acord de Govern publicat al DOGC en PDF

Publicada la convocatòria per a la concessió de beques per fer pràctiques al Departament de Cultura o a les seves entitats adscrites per al període 2026-2027

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2646/2026, de 22 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de beques, en règim de concurrència competitiva, per fer pràctiques al Departament de Cultura o a les seves entitats adscrites per al període 2026-2027 (ref. BDNS 921175).

Les beques tenen com a finalitat l’augment de la formació teoricopràctica i la preparació professional de les persones beneficiàries, sota la tutoria de la persona que el Departament o l’entitat adscrita corresponent designi a aquest efecte.

D’entre les diferents modalitats de beques per fer pràctiques, destaquem les beques de conservació-restauració, les beques per al tractament de documentació en l’àmbit de la museografia i el patrimoni cultural, i les beques d’arqueologia i paleontologia.

El període per presentar les sol·licituds és del 30 de juliol al 15 de setembre de 2026. El dia 15 de setembre de 2026 es poden presentar les sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en PDF

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en PDF

VIII Jornades d’Arqueologia a la Catalunya Central

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Les VIII Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central se celebraran a la població de Prats de Lluçanès els dies 30 i 31 d’octubre de 2026.

Aquest projecte va néixer l’any 2010 des dels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament de Cultura, amb la voluntat de donar a conèixer i compartir l’activitat arqueològica i paleontològica de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Lluçanès, el Moianès, Osona i el Solsonès.

Les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central d’enguany estan organitzades pels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament de Cultura, l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i el Grup Independent de Recerca en Arqueologia.

El primer dia de les jornades, com en les altres edicions, estarà dedicat a un tema monogràfic. En aquesta ocasió, es vol centrar el debat a l’entorn de la implantació del món romà a la Catalunya Central, una etapa històrica potser poc reconeguda a les nostres comarques. En aquest sentit, serveixen com a punt de partida els jaciments romans de Puig Ciutat (Oristà) i el Collet de les Moles (Sant Martí d’Albars), i també es vol posar en relleu la tasca que està portant a terme a tota la comarca del Lluçanès l’Associació GIRA (Grup Independent de Recerca en Arqueologia).

A darrera hora de la tarda està previst fer una xerrada sobre un projecte de recerca històrica i arqueològica de la Guerra Civil, molt vinculat a les poblacions del Lluçanès i a la seva gent, obert a tothom.

Al matí del segon dia de les jornades es presentaran les intervencions arqueològiques i paleontològiques més rellevants corresponents al període 2024-2025, portades a terme a les comarques que configuren actualment la demarcació de la Catalunya Central: l’Anoia-Alta Segarra, el Bages, el Berguedà, el Lluçanès, el Moianès, Osona i el Solsonès. Aquestes intervencions abracen totes les cronologies i es vol que totes les comarques hi siguin representades. Finalment, a la tarda, es farà una visita comentada al jaciment de Puig Ciutat, situat al municipi d’Oristà.

Paral·lelament a les jornades, es podrà visitar una exposició sobre armament romà i es faran altres activitats paral·leles de caràcter més lúdic adreçades també al públic en general.

La inscripció a les jornades és gratuïta i s’haurà de fer a partir del 15 de setembre mitjançant un formulari de la web http://www.pratsdellucanes.cat.

Descarregueu-vos el tríptic amb el programa de les jornades en PDF

Aprovades les bases específiques que han de regir la concessió de beques per fer pràctiques al Departament de Cultura o a les seves entitats adscrites

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2550/2026, de 17 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de beques per fer pràctiques al Departament de Cultura o a les seves entitats adscrites.

L’objecte d’aquestes bases és regular la concessió de beques per a la formació teoricopràctica i especialitzada de titulats superiors universitaris relacionada amb matèries pròpies del Departament de Cultura o de les seves entitats adscrites, sotmeses a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

Les beques tenen com a finalitat augmentar la formació teoricopràctica i la preparació professional de les persones beneficiàries, sota la tutoria de la persona que el Departament o l’entitat adscrita corresponent designi a aquest efecte.

D’entre les diferents modalitats de beques per fer pràctiques, destaquem les beques de conservació-restauració, les beques per al tractament de documentació en l’àmbit de la museografia i el patrimoni cultural, i les beques d’arqueologia i paleontologia.

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en PDF

Trobats dos rinoceronts sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

A la campanya d’excavació de la URV i de l’IPHES-CERCA s’han trobat, a més, restes d’altres animals, presumiblement també sencers, com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos.

Durant la campanya d’excavació que estan duent a terme investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA a la Cova de les Teixoneres, una part de la superfície excavada ha arribat als estrats inferiors, datats en 200.000 anys d’antiguitat, on s’ha recuperat una gran acumulació d’ossos pertanyents a animals de grans dimensions. En destaquen dos esquelets sencers de rinoceront pertanyents a l’espècie Stephanorhinus hemitoechus, o conegut col·loquialment com el rinoceront estepari. Tot i la seva antiguitat, els ossos presenten un extraordinari grau de conservació.

Encara no se sap com van arribar aquests animals a l’interior de la cova. Pel que s’ha vist durant l’excavació, hi ha alguns ossos en connexió anatòmica, el que significa que probablement els cossos van arribar molt abans de començar a descompondre’s. També s’han trobat algunes eines lítiques al seu voltant, així com ascles i el fragment d’una punta trencada fet en os, que representa un tipus d’eina sense precedents en aquest període.

Aquesta és la primera vegada que es troben restes de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus a la Cova de les Teixoneres. Aquest animal comença a ser abundant als jaciments d’Europa fa 500.000 anys i va desaparèixer fa uns 200.000 anys, amb l’arribada dels freds intensos del Darrer Màxim Glacial.

Al fons de la cova, concretament als estrats superiors, l’equip també ha estat excavant les restes d’un fogar associat a restes d’animals menjats i algunes eines, datat en 40.000 anys. La cova presenta indicis de poblament neandertal fins als 36.000 anys d’antiguitat, que és el moment en què aquesta espècie humana desapareix.

Paral·lelament, el mateix equip ha estat excavant a la veïna Cova del Toll, coneguda per haver estat un lloc d’hivernació dels ossos de les cavernes, on també s’hi ha trobat indústria lítica.

Les excavacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres es van iniciar el passat 22 de juny i finalitzaran el 22 de juliol. L’equip està format majoritàriament per membres de la URV i de l’IPHES-CERCA, però també hi participen investigadors de la UB, la UAB, la Universitat Complutense i la Universitat Autònoma de Madrid, l’Acadèmia Xinesa de Ciències de Pequín, el CONICET, la Universitat Nacional de la Patagonia SJB, IDEAus-CONICET d’Argentina i l’ICArEHB de Portugal.

Les investigacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres estan finançades a través del projecte SCAVENGERS de la Unió Europea (Ref. ERC-2022-ADG 101097511), el projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya titulat “Humans i Carnívors al Paleolític Mitjà: Cohabitació Real o Percepció Esbiaixada?” (Ref. ARQ001SOLC-258-2025) i el projecte del Ministerio de Ciencia e Innovación «Comportamiento y paleoecología neandertal en ecosistemas mediterráneos» (Ref. PID2022-138590NB-C41), i reben el suport logístic i econòmic per part de l’Ajuntament de Moià.

Podeu llegir tota la notícia al web de l’IPHES

Acord parcial del Conveni col·lectiu de treball per al sector de l’arqueologia i la paleontologia de Catalunya

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Amb data 20 de juliol de 2026 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució EMT/2416/2026, de 9 de juliol, per la qual es disposen la inscripció i la publicació de l’Acord parcial del
Conveni col·lectiu de treball per al sector de l’arqueologia i la paleontologia de Catalunya (codi de conveni núm. 79002595012007).

El present Acord parcial entrarà en vigor a partir de la seva data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i els seus efectes econòmics, a partir de l’1 de gener de 2026.
L’Acord tindrà una durada de quatre anys, des de l’1 de gener de 2026 fins el 31 de desembre de 2029.

Descarregueu la resolució en PDF

Les Coves del Fem documenten noves evidències clau sobre la transició entre els darrers caçadors-recol·lectors i les primeres comunitats pageses

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Els treballs arqueològics duts a terme a les Coves del Fem (Ulldemolins, Priorat) al Parc Natural de la Serra de Montsant entre el 30 de maig i el 28 de juny de 2026 han permès documentar noves evidències d’interès excepcional per al coneixement de la prehistòria del nord-est de la península Ibèrica.

La campanya ha estat desenvolupada per un equip d’investigadors del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF), amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldemolins i del Parc Natural de la Serra de Montsant, en el marc dels projectes quadriennals d’arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Vista general de les Coves del Fem i en primer pla sector excavat.
Fotografia: Equip Coves del Fem

Una important ocupació del neolític antic cardial

Els treballs duts a terme han posat al descobert una extensa ocupació corresponent al neolític antic cardial, caracteritzada per la presència de dos fogars i vuit fosses excavades al subsol, interpretades com a sitges destinades originàriament a l’emmagatzematge. Un cop que van deixar de complir aquesta funció, aquestes estructures van ser amortitzades i reutilitzades com a espais d’abocament de residus domèstics. Els seus rebliments han proporcionat un abundant i divers conjunt de materials arqueològics, entre els quals destaquen fragments de ceràmica decorada, eines i restes lítiques de sílex, restes de fauna consumida, llavors i fruits carbonitzats i altres evidències relacionades amb les activitats quotidianes de les primeres comunitats pageses que van habitar la vall del Montsant.

Aquest excepcional registre permet aprofundir en el coneixement de les pràctiques econòmiques, els hàbits de consum i les formes de vida d’aquestes poblacions durant els primers moments del neolític. La construcció, l’ús i l’abandonament d’aquestes fosses van afectar nivells arqueològics més antics, sense ceràmica, que amb tota probabilitat corresponen a ocupacions mesolítiques ja identificades en altres sectors del jaciment.

Nous nivells mesolítics excepcionalment conservats

Una de les principals aportacions de la campanya de 2026 ha estat la documentació de dos nivells mesolítics molt ben conservats, en contrast amb els resultats obtinguts en algunes de les intervencions anteriors. Aquests nivells presenten tres fogars associats i una excel·lent conservació de les restes arqueològiques. Entre els materials recuperats destaquen especialment els objectes lítics tallats en sílex, les restes de fauna i un conjunt molt destacat de restes arqueobotàniques, que oferiran informació de gran valor sobre l’entorn mediambiental i les activitats desenvolupades pels darrers grups de caçadors recol·lectors que van ocupar aquest territori.

Una finestra única al procés de neolitització

L’excavació d’aquests nivells mesolítics aporta una informació de gran interès, no només per a l’estudi del mateix jaciment, sinó també perquè ofereix una oportunitat excepcional per comprendre els processos de canvi socioeconòmics que es van produir entre els darrers grups de caçadors recol·lectors i les primeres comunitats de pagesos i ramaders en un espai de serra interior, com és el massís del Montsant. Aquest període de canvi, anomenat neolitització, continua sent encara poc conegut al nord-est de la península Ibèrica a causa de l’escassetat de jaciments que conservin seqüències estratigràfiques tan extenses i ben preservades com les de les Coves del Fem.

L’estudi dels materials recuperats permetrà aprofundir en el coneixement de les estratègies de subsistència, la mobilitat, l’explotació dels recursos naturals i les transformacions socials que van acompanyar l’adopció de l’agricultura i la ramaderia.

Font: Universitat Autònoma de Barcelona.

Podeu llegir tota la notícia a la web de la UAB

El futur dels museus. Museus centrats en els visitants i les comunitats. Una aproximació internacional

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

11a Jornada Internacional Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya.

El dimecres 21 d’octubre de 2026 tindrà lloc al Museu d’Art Contemporani de Barcelona l’11a Jornada Internacional Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, amb el títol El futur dels museus. Museus centrats en els visitants i les comunitats. Una aproximació internacional.

Els museus es troben avui en una cruïlla decisiva. En un context marcat per la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat —el que els experts anomenen entorn VUCA—, les institucions culturals afronten el repte de redefinir el seu paper i la seva relació amb la societat. L’11a Jornada de l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya ofereix una oportunitat excepcional per explorar camins de futur amb la guia de tres veus internacionals de primer nivell.

Aquesta jornada reuneix John Falk, Jacqueline Eidelman i Sarah Douglas, tres especialistes que, des de trajectòries complementàries, comparteixen una convicció fonamental: el futur dels museus passa per situar les persones —visitants, comunitats, ciutadania— al centre de tota l’acció institucional.

21 d’octubre de 2026 de 9:00h a 14:30h (presencial a l’auditori del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i en estreaming).

Per a més informació, consulta del programa i inscripcions consulteu la web de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC)

Aprovades les convocatòries de concessió de subvencions per a projectes i activitats culturals que es desenvolupin en el medi rural i per realitzar projectes artístics i culturals amb finalitat educativa que vinculin equipaments culturals amb centres educatius de Catalunya

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

S’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dues resolucions relatives a la concessió de subvencions en l’àmbit de la cultura.

Resolució CLT/2308/2026, de 2 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes i activitats culturals que es desenvolupin en el medi rural per a l’any 2026 (ref. BDNS 917395).

El període per presentar les sol·licituds és del 10 al 28 de juliol de 2026. El dia 28 de juliol de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Resolució CLT/2309/2026, de 2 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per realitzar projectes artístics i culturals amb finalitat educativa que vinculin equipaments culturals amb centres educatius de Catalunya per als anys 2026-2028 (ref. BDNS 917228).

El període per presentar les sol·licituds és del 10 al 28 de juliol de 2026. El dia 28 de juliol de 2026 es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Exposició 35 anys picant pedra. Aqueologia medieval al Pallars Jussà

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

De l’11 de juliol al 6 d’agost de 2026 es podrà visitar a la Llibreria La Singratalla de Tremp l’exposició itinerant 35 anys picant pedra. Arqueologia medieval al Pallars Jussà.

L’exposició s’inaugurarà el pròxim dissabte 11 de juliol a les 18.30 hores.

Aquesta exposició és un recull de la trajectòria investigadora que l’equip d’arqueòlegs del Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona ha dut a terme a la comarca del Pallars Jussà des de 1992 fins a 2026, amb el suport de diverses institucions i entitats.

Ja l’any 1990 es va iniciar la recerca a l’entorn de la indústria siderúrgica medieval, a partir de les prospeccions realitzades per un equip format per dues persones (Marta Sancho i Jordi Solà).  Els resultats d’aquelles prospeccions van ser positius i l’any 1992 s’iniciava el que ha estat un llarg camí que s’ha concretat en la intervenció en extensió en 10 jaciments d’època medieval, alguns d’ells emblemàtics dins del panorama de l’arqueologia medieval a Catalunya i a la resta de la península.

Amb aquesta exposició, organitzada per l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona, el Grup de Recerca en Estudis Medievals d’Art, Història, Paleografia i Arqueologia (MAHPA) de la Universitat de Barcelona i el Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona (LAMUB), es vol donar a conèixer la tasca realitzada pels equips d’arqueòlegs i també fer difusió del ric patrimoni medieval existent en aquesta comarca.

Consulteu la Guia de l’exposició en pdf