Conferència: “El control dels recursos i de la tecnologia com a instrument de poder. Reflexions des de l’arqueologia”, al CSIC

Logo del Consell Superior d'Investigacions CientífiquesEl proper dijous 22 de febrer a les 18,00h està programada la xerrada: “El control dels recursos i de la tecnologia com a instrument de poder. Reflexions des de l’arqueologia”, a càrrec de Xavier Terradas, investigador de l’IMF-CSIC, dintre del XIII cicle de conferències al Raval, “Tal com som, tal com èrem. Les empremtes del poder: una mirada des de l’arqueologia”. L’acte tindrà lloc a la residència d’investigadors del CSIC (C/ Hospital, 64 de Barcelona).

Amb el desenvolupament de les pràctiques econòmiques inherents a les societats pageses del neolític es comencen a definir algunes produccions artesanals. Una de les consequències d’aquesta creixent especialització tècnica és l’aparició d’agents que mantenen el control sobre certs recursos i innovacions tècniques, objecte de poder per les elits emergents.

Presentació de la Revista Empúries 57 al MAC-Barcelona

Portada de la nova revista EmpúriesEl proper dijous 22 de febrer a les 19,00 hores tindrà lloc, a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya, l’acte sobre el present i futur de les publicacions periòdiques d’arqueologia com a eina de difusió científica i la presentació del nou format de la de la revista Empúries, amb ocasió de la publicació del seu número 57, i la taula rodona “la comunicació científica: revistes catalanes d’arqueologia”.

Amb el número 57 d’Empúries s’inicia un nou projecte que vol donar continuïtat a tot el que la revista ha significat per al Museu d’Arqueologia de Catalunya i per a l’arqueologia catalana. La necessitat de donar sortida a noves dinàmiques de recerca, cada cop més exigent, però també amb una clara voluntat de posar per davant la difusió científica d’excel·lència, ens han portat a proposar un nou format per a la publicació, una nova temporalitat, que serà anual, i finalment a replantejar-ne la línia editorial, que se centrarà en la recepció i difusió de treballs inèdits en arqueologia del món clàssic, en el sentit ampli del terme, des d’un plantejament crític i en funció d’una selecció curada.

Activitat gratuïta però cal formalitzar la inscripció a: macvisites.acdpc@gencat.cat o al telèfon 934232149.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “L’assentament protohistòric de la Cella (Salou, Tarragonès). Campanyes del 2010 al 2017” (en directe per internet)

Conferència “L’assentament protohistòric de la Cella (Salou, Tarragonès). Campanyes del 2010 al 2017”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de febrer de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Ivan Cots, Jordi Diloli i Jordi Vilà
Moderadora: Maria Adserias

El proper dimecres dia 21 de febrer de 2018, a partir de les 19:00h, a la sala d’actes del Palau Marc, està programada la xerrada “L’assentament protohistòric de la Cella (Salou, Tarragonès). Campanyes del 2010 al 2017”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

El Grup de Recerca Seminari de Prehistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili intervé al jaciment protohistòric de la Cella des de l’any 2010. Els resultats assolits fins ara ens permeten apuntar que la Cella va ser un important centre comercial de la costa occidental cessetana durant els segles IV i III a. de la n. e., moment en què el poblat fou abandonat sense indicis de violència.

La conferència, a càrrec de Ivan Cots, Jordi Diloli i Jordi Vilà, estarà moderada per Maria Adserias. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podeu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2018.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • El jaciment de La Cella és atípic dins dels models d’hàbitat protohistòrics de la costa catalana. Quins són els elements que el fan tan singular?

El jaciment protohistòric de la Cella de Salou (Tarragonès) va ser descobert als anys 40 i interpretat com un poblat ibèric. Amb les intervencions que hi hem efectuat des del 2010, hem vist que reuneix una sèrie de característiques que el converteixen, ara mateix, en un poblat desacostumat, si tenim en compte la tipologia dels assentaments preromans del nord-est peninsular. En primer lloc, la seva cronologia és molt poc freqüent en relació als paràmetres més generalitzats en aquesta regió en època ibèrica: el seu horitzó cronològic aniria des de principis del segle IV anE fins a mitjans del segle III anE, moment en què s’abandona pacíficament. D’altra banda, el seu urbanisme i l’arquitectura dels seus edificis tampoc son habituals. A nivell urbanístic, ens trobem amb una planificació prèvia basada en patrons metrològics forans, probablement púnics, articulada per diversos carrers que destaquen per les seves grans dimensions. A nivell arquitectònic, tots els edificis localitzats fins al moment responen a un tipus de casa complexa, compartimentada amb un mínim de quatre estances, i amb una superfície que sobrepassa, en tots els casos, els 100 m2. Aquesta dinàmica no es normal en els assentaments de cronologies similars, ja que la presència d’edificis tan grans es percentualment baixa, reduint-se a casos concrets dins dels poblats, associats a aspectes socials o polítics interns, com és el cas d’algun edifici de la Ciutadella ibèrica de Calafell o del Puig de Sant Andreu d’Ullastret, entre molts altres. I a tots aquests factors també se li pot sumar una presència molt important de materials ceràmics d’importació, que també supera el que és usual en poblats ibèrics.

  • Quins resultats es poden extreure del conjunt ceràmic recuperat?

En primer lloc, cal remarcar que el poblat s’abandona pacíficament, amb la qual cosa el volum dels materials mobles recuperat és bastant residual. Bàsicament s’hi ha exhumat ceràmiques, essent altres tipus de restes arqueològiques pràcticament inexistents. Encara i així, a nivell ceràmic, s’ha pogut recuperar un conjunt de material, quasi sempre fragmentat, que ens aporta una informació important sobre els contactes comercials dels habitants de l’assentament amb altres pobles mediterranis, si bé a grans trets la ceràmica és majoritàriament ibèrica. Tot i això, s’evidencia un important volum d’importacions, al voltant del 30%, provinents de diverses zones del Mediterrani occidental, destacant sobre tot les d’origen púnico-ebusità. També hi ha algun fragment de vernís negre procedent de l’òrbita grega, de forma que en conjunt ens proporcionen unes dades que ens han permès delimitar molt bé la cronologia de funcionament del poblat.

  • Quina interpretació doneu a aquest jaciment?

Tenint en compte tots els factors esmentats amb anterioritat, així com la pròpia situació de l’assentament, ubicat al capdamunt d’un turó que s’eleva vers el litoral i controla tota la badia de Tarragona, creiem que ens trobem davant un assentament amb una forta orientació comercial, molt probablement un port-of-trade que aglutinaria persones de procedències molt diverses, amb un important pes en l’economia d’aquesta regió. Pensem que un centre d’aquestes característiques pot respondre a la necessitat de disposar d’un lloc d’intercanvi neutral que permetés organitzar les relacions comercials en aquesta franja litoral en el marc d’una organització política més complexa. L’existència d’una comunitat ètnica mixta d’origen mediterrani, ibèrica, grega i cartaginesa no és un fet excepcional, doncs sabem que en altres llocs, com per exemple Sagunt, això és possible i fins i tot normal.

  •  Quines són les perspectives i els objectius de recerca en un futur?

En un futur proper, ens marquem o plantegem tres línies d’actuació diferents però complementàries. En primer lloc, si bé el poblat es troba excavat en la seva major part, poder acabar l’excavació arqueològica en aquelles zones que encara resten pendents, que serien les situades en els terrenys de l’Autoritat Portuària de Tarragona. En segon lloc, donar continuïtat als treballs de consolidació i adequació de gran part de les estructures, seguint els que s’han anat fent durant l’any 2017; aquesta continuïtat també passa per l’inici de les tasques de museïtzació que permetran incloure, properament, aquest jaciment a la Ruta dels Ibers. I, finalment, anar desenvolupant tota una sèrie de tasques vinculades amb la recreació virtual del poblat que permetin comparar i visualitzar tant les restes arqueològiques conservades com la lectura que pensem que podien tenir basant-nos en els resultats del treball científic; aquestes experiències immersives, juntament amb petites recreacions històriques i visites guiades més convencionals, ens ha de permetre convertir el jaciment de La Cella en un recurs patrimonial i turístic primordial del municipi de Salou.

Es concedeix el premi Ciutat de Barcelona 2017, dins la categoria d’Història, a Alessandro Ravotto per la seva investigació sobre la muralla romana de Barcelona

l'arqueòleg Alessandro RavottoAquesta tarda, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, es durà a terme la cerimònia de lliurament del premi Ciutat de Barcelona 2017, dins la categoria d’Història, a l’arqueòleg Alessandro Ravotto.

El premi, intitulat a Agustí Duran i Sanpere, se li concedeix per la seva investigació sobre la muralla romana de Barcelona, en el marc de la tesi doctoral dirigida per la doctora Isabel Rodà i defensada en la UAB.

El jurat, integrat per Francesc Vilanova (president), Esther Pino, Marina Picazo, Josep Maria Salrach, i Maria del Carme Riu, considera que “és una recerca molt sòlida, feta amb metodologia moderna (…) i és també una síntesi excel·lent de totes les recerques arqueològiques i documentals sobre la qüestió”.

És la primera vegada, en els gairebé 70 anys de tradició d’aquest premi, que el guardó s’atorga a una investigació d’Història antiga.

La tesi del Dr. Ravotto profunditza en el coneixement del monument romà més imponent de la ciutat, un dels exemples de fortificacions més significatius i millor conservats a les províncies occidentals.

El recinte va ser construït, seguint esquemes típicament itàlics, en el mateix moment de la fundació urbana – cap al canvi d’era – i va ser objecte d’una monumental reforma cap a finals del segle III, en un moment de malestar generalitzat a tot el Mediterrani.

Entre els aspectes més destacats de la investigació hi consten el tractament de la fase augustal del recinte, fins ara poc coneguda, i la solució d’alguns punts problemàtics de la gran reforma baix imperial, com ara el de la seva cronologia.

Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018

Congrés sobre Pedra seca a LleidaEls dies 23 i 24 de març de 2018 tindrà lloc el “Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018”, enguany sota la temàtica “Valoració i reconeixement de les construccions de pedra seca i el patrimoni que les envolta”. El congrés se celebrarà a l’edifici de l’antic hospital de Santa Maria de Lleida, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. La data límit per presentar comunicacions és el proper 18 de febrer de 2018.

El territori de Lleida i els seus encontorns reuneix una gran quantitat d’elements construïts en pedra seca i segueix l’exemple d’altres territoris de la Península i en general de la Mediterrània, i  compten amb diferents estudis i inventaris elaborats al voltant del patrimoni, material i immaterial, de la pedra seca. Treballs que s’han centrat en diversos aspectes i amb diferents nivells d’aprofundiment en tot el territori esmentat, uns de caràcter més teòric i altres amb una vessant més pràctica. Des de l’organització del congrés es vol crear un marc adequat i sòlid perquè  tots aquests treballs, els realitzats i els que estan per venir, trobin un escenari on ser exposats i valorats de la manera que es mereixen.

Aquest congrés te la missió de difondre i fer aflorar tot el coneixement generat sobre la pedra seca a casa nostra, d’establir un veritable estat de la qüestió, d’elaborar propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental.

| per a més informació cliqueu aquí |

Avui, presentació de la publicació  “Mirando a la muerte. Las prácticas funerarias durante el Neolítico en el noreste peninsular”

Portada del llibre "Mirando a la muerte. Las prácticas funerarias durante el Neolítico en el noreste peninsular"Avui dijous 8 de febrer de 2018 a les 17,00 hores, a la sala d’actes de la Institució Milà i Fontanals CSIC-IMF (c/ de les Egipcíaques 15,  Barcelona), tindrà lloc la presentació de la publicació  “Mirando a la muerte. Las prácticas funerarias durante el Neolítico en el noreste peninsular”. A l’acte, l’arqueòloga Araceli Martín pronunciarà la conferència “Evolució del discurs del món funerari neolític a partir de les dades disponibles i els corrents metodològics de cada època”.

Aquesta obra ha estat posible pel treball, al llarg de quatre anys, de quasi un centenar d’investigadors de les practiques funeràries del neolític a Catalunya, Andorra i Castelló. La informació recollida ha requerit una publicació en quatre volums, dels que aquest n’és el primer i número 1 de la Col·lecció Akademos, de la editorial e-Dit-ARX. El volumen que ara es presenta està dedicat a jaciments gironins (Puig d’en Roca, Sant Julià de Ramis, Can Gelats y Cova de l’Avellaner) i als jaciments vallesans de Bòbila Madurell i Can Gambús 2, amb 378 pàgines i 541 il·lustracions.

L’obra s’emmarca en el projecte d’ investigació I + D del Ministerio de Economía y Competitividad «Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del noreste peninsular a través de sus prácticas funerarias» (HAR2011-23149). S’ha coordinat des de la Institució Milà i Fontanals del CSIC i el Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Pel que respecta al capítol de la intervenció arqueológica, dels anys 80’, al paratge de Bòbila Madurell, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia i el Servei de Suport Tècnic i Inventari de la Direcció General del Patrimoni Cultural, han col·laborat intensament, a través de la companya i coautora Araceli Martín, i també facilitant la consulta de planimetries, memòries i material fotogràfic i l’ús del material digitalitzat, amb el permís previ dels autors.

| Podeu consultar les primeres pàgines del llibre clicant aquí |

Exposició: “Músiques a l’antiguitat”

Exposició Músiques a l’antiguitat. Figureta: Eros tocant la cítara, finals del segle I aC Mirina (Àsia Menor, Turquia). Argila pintada.
Figureta d’argila pintada que representa Eros tocant la cítara, finals del segle I aC Mirina (Àsia Menor, Turquia). © RMN-Grand Palais, Musée du Louvre. Foto: Stéphane Maréchalle

Del 9 de febrer al 6 de maig d’enguany es podrà visitar al centre cultural CaixaForum de Barcelona: “Músiques a l’antiguitat”, una exposició dedicada a la música de les antigues civilitzacions de l’Orient, Egipte, Grècia i Roma, presentada per l’Obra Social ”la Caixa”, el Musée du Louvre i el Musée du Louvre-Lens.

L’exposició proposa un viatge per la música de l’antiguitat on es revela el seu rol com a legitimadora del poder, com a complement d’allò sagrat i com a font d’efectes màgics més enllà del plaer estètic d’escoltar. Un trajecte per un llarg període històric que també va veure el naixement del músic professional i d’una indústria instrumental difosa per tot el Mediterrani, des del Pròxim Orient fins a la Gàl·lia.

Prop de 400 obres de gran varietat, algunes de les quals no s’han mostrat mai al públic fins ara per la seva fragilitat, procedents de les col·leccions del Louvre i d’una vintena d’institucions internacionals, incloent-hi el Museu Arqueològic Nacional d’Atenes i el Metropolitan Museum de Nova York, permeten al visitant sentir i comprendre un paisatge sonor de més de tres mil anys d’història.

Adreça: CaixaForum (Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) Barcelona

Presentació del llibre “Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana” al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega

Cartell de la publicació: “Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana”El proper dijous 8 de febrer, a les 20,30 hores, tindrà lloc a les sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega la presentació de la publicació “Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana”, una obra de Manel Forcano, doctor en Filologia Semítica i director de l’Institut Ramón Llull, amb fotografies de Javier García-Die.

El passat jueu de moltes de les actuals viles i ciutats de Catalunya és innegable. La presència de nombroses comunitats jueves a Catalunya, testimoniada des d’antic en inscripcions i en molts documents notarials i de cancelleria durant l’edat mitjana fins a l’edicte d’Expulsió promulgat pels Reis Catòlics de 1492, configura un mapa d’assentament molt ben definit en la majoria de comarques de Catalunya, des dels Pallars fins a l’Ebre, del Segrià a l’Empordà i del Camp de Tarragona al Rosselló. Aquest llibre és una selecció de 50 indrets a Catalunya on els jueus van habitar els seus calls i que avui són exemples en la història del judaisme a Catalunya per les restes materials que n’han quedat, per la valuosa documentació que ha subsistit als seus arxius, per les populoses comunitats que arribaren a tenir, o bé per haver estat l’origen de personalitats insignes del judaisme català en àmbits tan diversos com la literatura, la ciència, la teologia o la càbala.

| Primeres pàgines |

24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists. Reflecting futures

logo del 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists Del 5 al 8 de setembre de 2018 se celebrarà a la Universitat de Barcelona – Facultat de Geografia i Història (c/ Montalegre 6, Barcelona), el 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists (EAA2018), sota el lema “Reflecting futures”.

La llengua oficial del Congrés és únicament l’anglès i el termini per presentar les sol·licituds és el proper 15 de febrer de 2018. Accediu directament al link: eaa.klinkhamergroup.com/eaa2018/

| Tota la informació relativa a la trobada està disponible en aquest enllaç |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació patrimonial i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell”

Conferència “Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació patrimonial i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de febrer de 2018, a les 19,oo hores

Conferenciants: Oriol Saula, Josep Giribet, Joel Minguell i Ivonne Pont
Moderador: Josep M. Vila

Durant els darrers trenta anys, un seguit d’intervencions arqueològiques han permès documentar diferents trams de la muralla medieval de Tàrrega. Les intervencions al Molí del Codina (1997-1998), al Portal de Sant Antoni (2005) i al número 8 del carrer Pou del Gel (2005), juntament amb la breu intervenció al Centre Fissalut del carrer Migdia (1991), van aportar informació nova respecte al coneixement del traçat de la muralla. La recerca sobre el traçat de la muralla ha tingut continuïtat en les intervencions fetes al vestíbul d’accés al pou del gel de Tàrrega (2013) i al castell mateix (2014). Més recentment, la intervenció al carrer Carme 31 (2015) i al portal d’Urgell (2017) han permès constatar que, a banda de la conservació d’estructures soterrades de la muralla, s’han conservat paraments en alçat de la muralla del carrer Carme 31 i de bona part d’una torre del portal d’Urgell. La recuperació patrimonial d’aquests elements per a la ciutat ha permès fer-los visibles i destacar-los. Juntament amb la recerca arqueològica i documental, l’aportació de l’empresa Calidos ha estat fonamental per poder fer una projecció didàctica dels resultats de la recerca aplicant la tecnologia 3D i proposant recreacions virtuals de la muralla.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quin coneixement hi ha actualment de les muralles medievals de Tàrrega?

A mitjans del segle XX tan sols es tenia constància de dos o tres vestigis que havien restat dempeus després d’haver enderrocat la major part del traçat de la muralla durant els segles XVIII i XIX. Actualment, gracies a les intervencions dutes a terme des del l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de l’Urgell durant els darrers 25 anys tenim 7 indrets documentats arqueològicament, a banda dels ja coneguts, i també s’han identificat alguns trams on se’n conserva l’elevació o part de l’alçat de la muralla.

  • Quina cronologia tenen les muralles de Tàrrega?

Tàrrega va tenir bàsicament dues fases d’emmurallament. La primera data al voltant del segle XII i encerclaria el primer nucli urbà que creix a la falda est i nord-est del castell. La més coneguda i conservada és la que es basteix entre 1366 i 1370 durant el regnat de Pere III i amb motiu de la guerra contra Castella. Al segle XIX, amb les Guerres Carlines , Tàrrega torna a refer part del seu recinte fortificat. D’aquest moment destaquem la construcció de la nova muralla a la vora del riu.

  • Es conserven restes dels portals de la muralla medieval?

Les intervencions arqueològiques van posar al descobert l’any 2015 part dels fonaments i primeres filades del portal de Sant Antoni, amb restes d’una torre i una ampliació posterior més avançada. L’any 2017 vam excavar el portal d’Urgell, amb la sorpresa que, a més de conservar-se la planta del portal, es conservava una part significativa d’una de les seves torres en alçat. Els dos portals excavats formen part dels 4 portals principals dels quals en tenim constància documental. El de sant Antoni era l’entrada venint de Lleida i el d’Urgell era l’entrada des de la banda de Balaguer.

  • Com eren els portals de la muralla de Tàrrega?

Només tenim la imatge completa i frontal d’un d’ells, el de sant Agustí, que el 1668 va dibuixar Pier Maria Baldi. De part dels altres, les evidències arqueològiques ens diuen que estarien protegits per dues torres i, en el cas del portal d’Urgell, sabem que tindria dues portes i entremig un pas cobert. Pel que fa al portal de sant Antoni es passa també d’una porta protegida per dues torres en un inici a tenir una segona porta més avançada en un moment posterior i amb evidències d’un fossat.

  • Quins són els elements més destacats del que resta dempeus de la muralla medieval?

Les restes de la torre circular que protegia un dels angles de la muralla a la cantonada de l’actual Avinguda de Catalunya amb el la Plaça del Carme (actualment dins del Banc Popular). Creiem que és un dels testimonis més emblemàtics. La llàstima és que amb la construcció de l’edifici de l’esmentada entitat bancària durant la dècada dels seixanta del segle XX, s’enderroqués la seva part superior i només es pot veure des de dins del banc o  d’un bar que hi ha a la vora. El pany de mur documentat en elevació a la clínica dental Enèresi, al carrer del Carme 31, també constitueix un altre element a destacar. La continuació d’aquest tram aniria a entregar-se a la torre circular. Com a element més visible en l’actualitat i també força ben conservat en alçada tenim les restes de la torre del portal d’Urgell, recuperada durant la intervenció de 2017.