Presentació de la Guia del Patrimoni Cultural de Roses. 5: El Patrimoni subaquàtic a Roses

El dimecres 22 de març a les 19 hores es presentarà la publicació “El patrimoni subaquàtic a Roses”, el cinquè volum de la col·lecció de Guies del Patrimoni Cultural de Roses impulsada per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona.

La presentació es farà al centre cultural de Ca l’Anita de Roses i anirà a càrrec de les editores de la publicació, Gemma Domènech Casadevall (directora de l’ICRPC) i Rut Geli Mauri (responsable del CASC).

Durant l’acte es projectarà el documental “El Triunfante. Descobrint un navili del segle XVIII” (Inbluefilms).

La guia està adreçada al gran públic i té dos objectius principals. Per una banda donar a conèixer el ric patrimoni arqueològic subaquàtic que es troba a la badia de Roses i per l’altra sensibilitzar respecte a la importància del patrimoni subaquàtic i mostrar els mitjans que s’utilitzen per la seva protecció, documentació i preservació.

A la guia s’hi presenten les diferents troballes arqueològiques subaquàtiques realitzades a la zona de la badia, les circumstàncies històriques dels naufragis i els treballs d’excavació realitzats. També dedica un espai molt important a la presentació de la importància del patrimoni subaquàtic, i els sistemes emprats per la seva documentació i preservació.

Les Guies del Patrimoni Cultural de Roses, constitueixen una col·lecció de breus guies visuals destinades al públic no expert, però interessat en el patrimoni. L’objectiu és el de donar a conèixer el patrimoni arqueològic de Roses, tractant de forma individualitzada els diferents espais, jaciments i monuments. Els volums s’estructuren a partir de capítols curts, amb un ús del llenguatge i dels conceptes rigorós però de fàcil comprensió i amb una important potenciació de l’aparell gràfic. Les guies s’editen en diferents idiomes (català, castellà, francès i anglès).

Els volums anteriors es van dedicar a “El monestir de Santa Maria de Roses” (2018), “El castell de la Trinitat” (2019), “La Ciutadella com espai urbà (2020) i “ La Ciutadella com espai militar. Les defenses” (2021).

 

Notícia: Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic

Presentació de la publicació: El Poblat Neolític de Ca l’Estrada-2 de Canovelles. Els primers pagesos i ramaders de fa 6500 anys al Vallès (4800-4450 aC)

El divendres 17 de març de 2023, a les 19 hores, es presentarà la publicació “El Poblat Neolític de Ca l’Estrada-2 de Canovelles (Vallès Or.). Els primers pagesos i ramaders de fa 6500 anys al Vallès (4800-4450 aC)” una edició adreçada a tots els públics, de Jordi Roig Buxó, arqueòleg director de la intervenció arqueològica, editada per l’Ajuntament de Canovelles (Vallès Oriental).

La presentació es farà al Teatre Auditori de Can Palots, al carrer Barcelona, 8, de Canovelles i anirà a càrrec de l’Alcalde de l’Ajuntament de Canovelles, Sr. Emilio Cordero Soria, la Sra. Yolanda Sánchez Bueno, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Canovelles, la Subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Sra. Marina Miquel Vives,  i del mateix autor.

El paratge arqueològic fou detectat l’any 2003 amb motiu de les obres de la Ronda Nord de Granollers-Tram 2, identificant-se per primer cop l’existència d’un jaciment en aquest indret. Entre 2003 i 2005, s’excavà una part del mateix, la que quedava afectada pel traçat de la Ronda, aproximadament uns 4.000 m2 de superfície, que es denominà Ca l’Estrada-1.

La intervenció va oferir restes d’època prehistòrica, datables entre el neolític antic i el bronze final-primera edat del ferro, així com d’època romana, l’antiguitat tardana i època medieval. Destaca la troballa d’una estàtua-menhir, datada entre el 3.300 i el 2.200 aC, dins el període del neolític final-calcolític de Catalunya. Una rèplica d’aquesta peça es troba exposada a l’equipament cultural de Can Palots, a Canovelles.

L’any 2014, vinculat al projecte de construcció de l’escola Els Quatre Vents en uns terrenys del mateix paratge, es van tornar a iniciar els treballs d’actuació arqueològica, en localitzar-se més restes. Aquests treballs, que es van allargar intermitentment fins el 2017, van permetre confirmar l’extensió del jaciment vers el sud i l’est dels terrenys i més enllà dels límits d’actuació.

L’assentament neolític de Ca l’Estrada-2

La intervenció arqueològica en extensió d’una superfície de 2.000 m2, entre els anys 2015 i 2017 en motiu del projecte de construcció de l’escola Els Quatre Vents, va permetre localitzar un extraordinari poblat del neolític antic evolucionat perfectament estructurat i organitzat de fa 6.500 anys.

El poblat està dividit en dues àrees separades per un curs d’aigua. L’àrea d’habitació està centrada per dues singulars cabanes circulars fetes amb solera de pedra, diversos forns domèstics i llars de foc adjacents, així com àmbits d’abocador i nivells d’ús associats amb material arqueològic. L’àrea de necròpolis, lleugerament desplaçada i separada per un paleocanal antropitzat, ha proporcionat, per ara, dos sepulcres individuals en fossa amb aixovar.

L’assentament fou segellat per rierades successives que el van preservar fins als nostres dies en un excel·lent estat de conservació, esdevenint un dels pocs i més complets assentaments de mitjan V mil·lenni aC que tenim a Catalunya amb una cronologia entre 4.800 i 4.450 aC.

En aquest llibre es presenten d’una forma divulgativa i gràfica, els resultats que s’han generat de la seva excavació, així com de les analítiques i estudis especialitzats fets sobre els materials arqueològics recuperats. El resultat és una obra de referència sobre els hàbitats a l’aire lliure al neolític antic a Catalunya.

Recordem també que:

Dissabte dia 25 de març tindrà lloc la Jornada d’Estudi d’Arqueologia Prehistòrica: Hàbitat a l’aire lliure al neolític antic i mitjà a Catalunya: nous elements per a una síntesi (Centre Cultural El Campanar, Canovelles).

Inscripció obligatòria i gratuïta. Data límit 22 de març: Formulari d’inscripció

 

Notícia: Serveis Territorials del Departament de Cultura a Barcelona.

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, febrer 2023

imatge recull biblJa es troba disponible el número 99 (febrer 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

Publicat el número 05 de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-medieval Archaeology

Ja està disponible el cinquè número de la revista RODIS. Journal of Medieval and Post-medieval Archaeology. El dossier principal està dedicat a “Les muralles de les viles en època medieval. Poliorcètica, simbolisme i urbanisme”.

La revista està oberta a la recepció de contribucions. L’objectiu de la revista és la divulgació de treballs de recerca originals centrats en l’arqueologia medieval i moderna, que aportin dades noves o noves metodologies que ajudin a millorar la investigació en aquest àmbit del coneixement. En aquest sentit, la revista accepta tant estudis de casos circumscrits a un lloc particular com obres de síntesi, ja siguin territorials o temàtiques.

També podeu consultar els números anteriors amb els dossiers dedicats a “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”, “Infraestructures portuàries d’època medieval i moderna a la Mediterrània occidental”, “La casa urbana al nord oest de la Mediterrània en època medieval i moderna” i “Conjunts tancats dels segles XVI i XVII a la Mediterrània nord-occidental”.

Podeu consultar i descarregar la revista a: https://www.documentauniversitaria.media/rodis/index.php/rodis

Consulteu l’índex del cinquè número de la revista en pdf

Presentació de la publicació: Vil·la romana dels Munts (Tarraco)

El dijous 9 de febrer, a les 19 hores, es presentarà la publicació Vil·la romana dels Munts (Tarraco), una edició científica a càrrec del Dr. Josep Anton Remolà, conservador de l’àrea de Col·lecció i Recerca del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, editada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La presentació es farà als Serveis Territorials del Departament de Cultura (Carrer Major, 14) de Tarragona i anirà a càrrec del Dr. Josep Maria Palet, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).

La monografia presenta una documentació en gran part inèdita o publicada de forma preliminar i dispersa, i posa a l’abast de la comunitat científica i al públic en general els resultats de gairebé setanta anys d’intervencions arqueològiques i estudis sobre la Vil·la romana dels Munts (Altafulla).

El resultat és una obra de síntesi i de referència, que aborda el jaciment dels Munts en la seva globalitat i sintetitza tot el coneixement generat al seu voltant.

Entre els temes tractats s’hi poden trobar la pintura, la decoració arquitectònica, els mosaics, l’estatuària, els tituli picti o la figura de Caius Valerius Avitus, entre d’altres, que són tractats per especialistes de cada matèria.

Aquesta monografia permetrà aprofundir en alguns coneixements, avançar en la recerca i alhora obrir noves línies d’investigació.

La Vil·la romana dels Munts

La Vil·la dels Munts és el resultat d’una complexa successió d’edificacions generades al llarg de vuit segles d’ocupació. En els prop de dos-cents anys d’existència de la vil·la altoimperial, el seu període de màxim esplendor i desenvolupament arquitectònic, l’edificació va patir successives transformacions, que li confereixen una realitat arquitectònica de complexa interpretació i articulació.

La seva excepcionalitat podria posar-se en relació amb un fet, com va ser l’estada a Tarraco de l’emperador Adrià l’hivern de 122 al 123 dC. Un esdeveniment d’enorme impacte que requeria una residència digna del personatge.

La Vil·la dels Munts forma part del conjunt arqueològic de Tarraco, reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Mundial.

Consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura i el MNAT en pdf

Per a més informació sobre el jaciment dels Munts cliqueu aquí

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, desembre 2022-gener 2023

imatge recull biblJa es troba disponible el número 98 (desembre 2022-gener 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, novembre 2022

imatge recull biblJa es troba disponible el número 97 (novembre 2022) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Presentació del llibre: Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni. Actes de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs 2018

Demà divendres 25 de novembre es farà l’acte de presentació del llibre Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni, Actes de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs 2018, amb edició a cura de Xavier Esteve i Gràcia, Jordi Farré i Huguet, Josep Maria Feliu Roca, Joan Garcia Targa, Carme Miró i Alaix, Núria Molist Capella i Gemma Sabaté Piqué (Institut d’Estudis Penedesencs).

En el marc de la presentació es durà a terme la conferència Les muralles de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, a càrrec de Joan Garcia Targa.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs, celebrades a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell el 19, 20 i 21 d’octubre de 2018, posaren el focus en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, en especial en la complexitat que generen unes estructures de presència tan potent com són les seves muralles (romanes, medievals…). En els darrers decennis diverses poblacions del nostre país han fet un esforç en integrar aquestes antigues estructures defensives com un valor afegit al seu patrimoni, tant en aquells conjunts molt ben conservats, d’imponent presència i que constitueixen per si soles un element d’identitat (Barcelona, Tarragona, Montblanc, Cervera, etc.); com en altres en què les muralles han estat engolides pel creixement urbà i es conserven de forma parcial i irregular (portes, torres, panys de mur, fossats, etc.). En aquesta labor de recerca, conservació, integració, gestió i posada en valor del patrimoni hi intervenen agents diferents, des dels historiadors i arqueòlegs als arquitectes i urbanistes, divulgadors i gestors públics.

El llibre compta amb les ponències i comunicacions següents:

Ponències 

. Muralles urbanes de Catalunya: una visió global, M. Teresa Miró i Alaix

. Les muralles de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, Joan Garcia Targa, Carme Muntaner i Alsina

. Les muralles de Barcelona, Carme Miró i Alaix

. La muralla medieval de Vilafranca del Penedès: després de les intervencions arqueològiques, 2000-2018, Josep M. Feliu Roca

. Les muralles de Tarragona (segles II aC – XIX dC). De fortificació a monument, Joan Menchon Bes

. La muralla medieval de Montblanc. Estudi, restauració i museïtzació, Carlos Brull, Josep M. Vila

. Les muralles de Calafell, Josep Pou Vallès

Comunicacions 

. Les muralles i altres construccions defensives: una visió des del lèxic, Ramon Marrugat Cuyàs

. Les fortificacions carlines de Vilanova i la Geltrú. Un patrimoni a revalorar, Magí Miret-Mestre, Òscar Valverde Moliné

. El Baluard de Sant Antoni (Barcelona), Emiliano Hinojo García

. Viure extramurs i l’expansió urbana fora les muralles romanes de Bàrcino. Les evidències arqueològiques al carrer del Sotstinent Navarro núm. 12-16, Jordi Ramos Ruiz, Carme Miró i Alaix, Santiago Riera Mora 

. Els conjunts emmurallats: entre la posada en valor i l’habitabilitat, Isidre Pastor i Batalla

La presentació del llibre es farà el divendres 25 de novembre a les 19.30 hores a la Penya Filatèlica de Vilanova i la Geltrú (c. Albert Virella, 15).

El Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic ja ha fet públics a través del programa Giravolt els models 3D de 8 conjunts d’art rupestre de Catalunya

En el marc de desenvolupament del Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura està portant a terme la tasca de documentació digital dels abrics amb art rupestre de Catalunya.

Aquest projecte inclou l’actualització i digitalització dels aixecaments topogràfics, fotogrametria i escaneig 3D en els abrics on sigui possible desenvolupar aquestes tasques. Allà on els tècnics no puguin treballar amb condicions de seguretat, el Servei comptarà amb la documentació a través d’un dron, amb l’objectiu de posar a disposició del públic (ja sigui investigador, com públic en general), tota la informació possible, però alhora també per acostar aquest rellevant patrimoni a persones amb mobilitat reduïda per tal que tothom pugui conèixer i gaudir del patrimoni cultural català.

Dins d’aquest projecte, fins al moment s’han fet públics a través del canal Sketchfab del programa Giravolt els models en 3D corresponents a 8 conjunts d’art rupestre de Catalunya: els conjunts amb pintures rupestres del Mas d’en Llort (Montblanc, Conca de Barberà), Mas d’en Ramon d’en Besso (Montblanc, Conca de Barberà), el Portell de les Lletres (Montblanc, Conca de Barberà), la Cova del Tabac (Camarasa, Noguera), la Roca dels Moros (Cogul, les Garrigues), el Cocó de la Gralla (Mas de Barberans, Montsià) i la Vall de la Coma (l’Albi, les Garrigues), i els gravats de la Cova de la Font Major (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà).

Podeu accedir a la consulta d’aquests models 3D clicant aquí

El model 3D del Portell de les Lletres triat per Sketchfab com un dels millors

La setmana passada, la plataforma Sketchfab va incloure el model 3D corresponent a les pintures rupestres del Portell de les Lletres entre els 10 millors models de patrimoni cultural i història de la setmana.

L’equip de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ens hem alegrat per aquesta notícia i ens ha animat a continuar treballant en la documentació, protecció i difusió del patrimoni cultural català.

Podeu accedir al Top 10 de la setmana de Sketchfab clicant aquí

Publicació de les Actes de la IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

S’han publicat les Actes de la IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre que es va celebrar a Tortosa el 23 de novembre de 2019.

Aquest volum, editat pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, recull les comunicacions presentades en aquesta IV Jornada, que van mostrar les noves aportacions de l’arqueologia i de l’estudi històric de diverses intervencions al territori ebrenc, compartides amb altres experiències portades a terme en terres lleidatanes, dins de l’anomenada Línia P al Pallars, i al front aragonès de la Línia defensiva del Cinca.

Aquesta IV Jornada va tenir com a denominador comú l’anàlisi i l’estudi multidisciplinari de la fortificació com a element d’estudi principal. Les fortificacions i els vestigis de la Guerra Civil són un valuós patrimoni cultural que convé protegir i posar en valor.

Per descarregar-vos la publicació en format digital cliqueu aquí