Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, abril-maig 2026

Ja es troba disponible el número 122 (abril-maig 2026) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

Cultura presenta el nou Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya 2030

El document, aprovat pel Govern, és fruit d’un procés participatiu sense precedents que ha mobilitzat prop de 500 professionals del sector.

Amb l’aprovació d’aquesta eina, Catalunya es dota d’una estratègia nacional per garantir que el seu llegat mil·lenari sigui accessible, inclusiu i un referent de projecció internacional.

Ahir es va presentar a Barcelona el Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya 2030 (PAPCAT 2030), un instrument estratègic i transversal dissenyat per donar resposta als reptes estructurals, tecnològics i socials dels pròxims anys.

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, acompanyada del director general del Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs, va presentar el pla davant dels professionals de l’arqueologia i la paleontologia, que van assistir a l’acte al Palau de Pedralbes. A l’acte, també van intervenir la subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, Marina Miquel, la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Anna Bach i el president de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya, Isidre Pastor.

El Pla, aprovat pel Govern de la Generalitat, s’ha elaborat amb una clara voluntat de diàleg i consens. Durant la presentació, la consellera va destacar que el PAPCAT 2030 vol convertir aquest patrimoni en un motor cultural, social i econòmic, reforçant el compromís institucional amb la protecció i conservació d’aquest llegat.

L’elaboració del PAPCAT 2030 s’ha realitzat mitjançant un ampli procés participatiu iniciat l’any 2024. En total, gairebé 500 professionals d’arreu del territori han contribuït a definir les bases del Pla a través de vuit taules sectorials, sis taules territorials i una auditoria exhaustiva del pla anterior (PIACAT 2009).

El desplegament del Pla s’estructura en cinc objectius estratègics i 68 mesures i està previst que disposi d’un pressupost específic fins al 2030 que permeti implementar el total d’aquestes mesures previstes.

Amb l’aprovació d’aquesta eina, Catalunya es dota d’una estratègia nacional per garantir que el seu llegat mil·lenari sigui accessible, inclusiu i un referent de projecció internacional.

Consulteu la nota de premsa del Govern

Descarregueu-vos la publicació del PAPCAT 2030

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, febrer-març 2026

Ja es troba disponible el número 121 (febrer-març 2026) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

Publicació de la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2020-2021

El Departament de Cultura ha publicat la revista digital Tribuna d’Arqueologia 2020-2021.

Aquest nou volum de la revista compila els articles corresponents a 14 de les 15 conferències que es van fer durant el cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2020-2021. Les conferències mostren un ampli ventall d’intervencions realitzades arreu de Catalunya, en tots els períodes cronològics, tant preventives com de recerca. També, en la línia històrica del cicle, es van donar a conèixer els resultats d’una excavació internacional, el projecte de la Ruta dels Orris d’Encamp, a Andorra.

Tribuna d’Arqueologia és un cicle de conferències anual que organitza el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic amb l’objectiu de donar a conèixer les novetats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques fetes a Catalunya, així com dels treballs realitzats a l’exterior que puguin ser d’interès en relació amb l’arqueologia catalana i les novetats en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Un cop finalitzats els cicles de la Tribuna d’Arqueologia, els vídeos de les conferències es pengen i es poden visualitzar des del mateix blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Quant a la revista Tribuna d’Arqueologia, aquesta compila els articles de les conferències de cada temporada. Tots els exemplars publicats de la revista es troben al dipòsit digital del Departament de Cultura CALAIX i es poden consultar i descarregar des d’aquest dipòsit digital o des del blog de la Tribuna d’Arqueologia.

A continuació adjuntem els enllaços a CALAIX que donen accés al nou volum publicat de la revista:

Tribuna d’Arqueologia 2020-2021. Text complet

Tribuna d’Arqueologia 2020-2021. Articles per separat

El Departament de Cultura publica el volum III del Corpus de Pintures Rupestres

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat en format digital el volum III del Corpus de Pintures Rupestres, dedicat als conjunts amb pintures rupestres de les Terres de l’Ebre.

Amb aquesta publicació es completa el projecte editorial impulsat a mitjan anys vuitanta amb l’objectiu de documentar de manera sistemàtica tots els conjunts amb pintures rupestres coneguts al país. El model metodològic adoptat en aquell moment —basat en una documentació exhaustiva, homogènia i rigorosa— va esdevenir pioner en l’àmbit estatal i va establir les bases científiques per al coneixement i la protecció d’aquest patrimoni.

El volum III, integrat per 21 fascicles, recull la documentació generada en el marc d’aquell projecte: descripció detallada de figures i panells, planimetria, registre fotogràfic i calcs a escala. La publicació digital incorpora també actualitzacions gràfiques i bibliogràfiques que permeten contextualitzar els continguts d’acord amb l’estat actual de la recerca.

Amb la publicació d’aquest tercer volum i la digitalització dels dos anteriors, queden accessibles les documentacions de 54 dels 60 conjunts catalans inclosos a l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial.

La culminació d’una etapa i l’inici d’un nou model

La finalització editorial del Corpus marca el tancament d’una etapa iniciada fa gairebé quaranta anys. Aquell projecte va ser fonamental per establir una base documental sòlida en un moment clau per al reconeixement i la protecció de l’art rupestre català.

Avui, però, els reptes de conservació, documentació i gestió exigeixen noves eines i nous enfocaments. Per aquest motiu, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic impulsa un model renovat, basat en sistemes digitals, en l’actualització contínua del coneixement i en una visió integral que inclou tant les pintures com els gravats rupestres.

Aquest nou marc permetrà reforçar la protecció d’un patrimoni especialment vulnerable i garantir una gestió científica i una difusió adaptades als estàndards actuals.

En aquest sentit, la publicació del volum III no és només la culminació d’un projecte editorial històric, sinó també el punt de partida d’una nova etapa en la política pública de gestió de l’art rupestre a Catalunya.

Els volums I, II i III del Corpus de Pintures Rupestres es poden descarregar al repositori digital del Departament de Cultura DRAC

El Govern aprova el Pla de l’Arqueologia i la Paleontologia de Catalunya 2026-2030

Avui s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Acord GOV/37/2026, de 17 de febrer, pel qual s’aprova el PAPCAT 2030, Pla de l’arqueologia i la paleontologia de Catalunya, un instrument estratègic per modernitzar el sector i donar resposta als reptes estructurals, tecnològics i socials dels pròxims anys.

El PAPCAT 2030 és una eina estratègica sectorial que reuneix mesures estructurals, polítiques, jurídiques, socials i econòmiques. Té la missió d’enfortir el conjunt del sector per al desplegament holístic de la intervenció, la conservació i la protecció d’aquest patrimoni, i el seu posicionament per a una major contribució social. La seva Visió 2030 és assolir un sector modernitzat, resilient i sostenible, amb agents, serveis i institucions dotats adequadament i competents.

El Pla és una estratègia nacional fonamentada en un procés participatiu ampli i transversal, que ha implicat prop de 500 professionals i agents d’àmbits relacionats, tant del sector públic com del privat. Aquest procés es va articular en quatre fases consecutives: l’auditoria sobre la implementació del PIACAT (maig-juny 2024), la convocatòria de vuit taules sectorials (setembre-octubre 2024), la convocatòria de sis taules territorials (maig 2025), i el treball intern i contrast (juliol-octubre de 2025).

El Pla s’estructura en 5 objectius marc i 68 mesures, que es desplegaran en dues fases:

. 2026-2027: activació de 51 mesures.

. 2028-2030: desplegament de les 17 mesures restants.

Cinc objectius estratègics

Els cinc objectius marc del Pla són:

. Desplegar un model de governança transversal sòlid que incorpori i interpel·li el conjunt d’agents que intervenen en l’àmbit de l’arqueologia i paleontologia.

. Regular, fomentar i acompanyar eficientment el conjunt del procés de la intervenció arqueològica i paleontològica de les actuacions preventives, les d’urgència i la recerca.

. Adequar les eines per protegir i gestionar el patrimoni arqueològic i paleontològic per garantir-ne les condicions de conservació adequades.

. Impulsar la capacitat del sistema d’agents del sector d’incrementar el valor social del patrimoni arqueològic i paleontològic.

. Contribuir a enfortir el sector professional de l’arqueologia i la paleontologia.

Mesures destacades

D’entre el conjunt de mesures previstes per modernitzar el sector, destaquen:

. L’actualització del marc normatiu i del Decret d’Intervencions Arqueològiques i Paleontològiques.

. La creació del Fòrum de l’Arqueologia i la Paleontologia com a espai de cohesió i treball en xarxa.

. La posada en marxa de l’Observatori de l’Arqueologia i la Paleontologia, que generarà i analitzarà dades sobre l’activitat del sector.

. L’impuls d’un Congrés biennal de didàctica per renovar la mediació i reforçar el valor educatiu del patrimoni.

. L’aposta per la recerca estratègica d’interès nacional, així com l’acompanyament en la millora de les condicions laborals i formatives dels professionals.

Amb l’aprovació d’aquesta eina estratègica, el Departament de Cultura reafirma el seu compromís amb una Catalunya on la cultura sigui un pilar essencial d’una societat més oberta, cohesionada i arrelada a la seva identitat. El Pla vol garantir que el patrimoni arqueològic i paleontològic esdevingui un recurs inclusiu, accessible i de projecció internacional.

Consulteu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

Consulteu el pla estratègic des del repositori del Departament de Cultura DRAC

Consulteu la nota de premsa del Govern

Presentació de la 4a temporada de l’Arqueopòdcast

L’Arqueoxarxa convida a la presentació de la quarta temporada de l’Arqueopòdcast amb l’estrena en format vídeo del capítol doble: «El panteó dels Comtes d’Urgell: entre el Monestir de les Avellanes i Nova York». La presentació tindrà lloc el dimarts 24 de febrer a les 19 hores a l’Auditori del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Barcelona.

L’Arqueoxarxa aposta pel format vídeo en la quarta temporada de l’Arqueopòdcast, el primer pòdcast d’arqueologia en català i l’auditori del MAC a Barcelona n’acollirà el tret de sortida.

L’acte de presentació comptarà amb l’estrena exclusiva dels dos primers capítols, dedicats als comtes d’Urgell, i una conversa amb els seus protagonistes: Mònica Borrell, directora del MAC; Robert Porta, director del monestir de les Avellanes; Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera i Núria Armentano, investigadora del MAC Barcelona.

La quarta temporada de l’Arqueopòdcast comptarà amb un total de 12 capítols. Els programes estaran disponibles el darrer dijous de cada mes a les principals plataformes de podcasting.

Per assistir a l’acte de presentació és imprescindible fer reserva prèvia enviant un correu electrònic a  macvisites.acdpc@gencat.cat

Consulteu tota la informació a la web del MAC

Adjuntem la invitació a la presentació en pdf

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, desembre 2025-gener 2026

Ja es troba disponible el número 120 (desembre 2025-gener 2026) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

Presentació del llibre Baetulo: marques i terrisseries d’àmfores

El proper divendres 16 de gener es presentarà al Museu de Badalona el llibre Baetulo: marques i terrisseries d’àmfores, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans amb la col·laboració de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu de Badalona.

Aquest volum forma part de la col·lecció Corpus international des timbres amphoriques; 37, i n’han fet l’edició Cèsar Carreras, Montserrat Comas i Josep Guitart .

Baetulo: marques i terrisseries d’àmfores és el cinquè volum de la sèrie catalana, i està dedicat integrament a Baetulo, les marques d’àmfora i aquells elements lligats a l’epigrafia com les terrisseries o els productors vitivinícoles, elements indispensables per a un estudi complet entorn a l’economia del vi. A més del catàleg de marques d’àmfores estudiades per Montserrat Comas i Cèsar Carreras, el volum inclou quatre articles de diversos investigadors sobre aquesta temàtica. S’hi expliquen les terrisseries i centres productors coneguts gràcies a la dinàmica de l’arqueologia urbana a Badalona dels darrers anys. Les intervencions, concentrades al suburbi occidental de Baetulo, han evidenciat la importància de l’economia del vi a la ciutat i al seu territori en època romana.

La presentació anirà a càrrec de Cèsar Carreras i Montserrat Comas, editors del volum, Clara Forn, autora, i Piero Berni, de l’ICAC.

Consulteu tota la informació des de la web del Museu de Badalona

Itiner-e, el mapa digital de carreteres més detallat de l’Imperi Romà

Un equip internacional liderat per personal investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca) ha publicat el conjunt de dades digitals d’accés obert més detallat i complet sobre el sistema viari de tot l’Imperi Romà. El mapa Itiner-e gairebé duplica la longitud de les carreteres romanes reunides fins ara en un sol recurs.

Captura del mapa Itiner-e / UAB

El conjunt de dades cobreix l’Imperi en la seva màxima extensió (cap a l’any 150 dC), amb gairebé 300.000 km de vies i proporciona una eina nova i transformadora per comprendre la mobilitat, l’economia i l’administració al món antic.

El projecte Itiner-e sintetitza segles de recerca arqueològica i històrica en un sol mapa digital d’alta resolució amb un conjunt de dades que gairebé duplica la longitud de les vies romanes cartografiades en altres recursos digitals importants, amb la qual cosa s’amplia la xarxa coneguda de 188.555 km a 299.171 km. Aquest increment prové de disposar de més cobertura de regions poc documentades i d’una precisió espacial més alta que s’adapta als passos de muntanya sinuosos i als corredors naturals en lloc de crear simples línies rectes.

Per crear el nou mapa s’han identificat sistemàticament les vies romanes a partir d’informes arqueològics, fonts històriques com l’Itinerari d’Antoní i la Taula Peutingeriana, mil·liaris i síntesis regionals. Aquesta informació s’ha georeferenciat utilitzant mapes topogràfics moderns i històrics, imatges per satèl·lit i altres dades de teledetecció abans de ser digitalitzada manualment.

El caràcter interdisciplinari i col·laboratiu i l’actualització constant del projecte Itiner-e fan que es presenti com un espai on tots els investigadors poden incorporar les dades dels seus estudis sobre el sistema viari romà mantenint l’autoria de les seves dades i, al mateix temps, com un recurs digital, gratuït i accessible per a la comunitat científica i tota la societat.

Consulteu tota la notícia i accediu a la web d’Itiner-e des de la pàgina web del Departament de Recerca i Universitats