Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, febrer 2021

imatge recull biblJa es troba disponible el número 82 (febrer 2021) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Descrites a Catalunya més de 200 petjades fòssils de les faunes que van precedir els dinosaures

Dos articles científics publicats per personal investigador vinculat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriuen 219 icnites (petjades fòssils) de diferents vertebrats tetràpodes, així com també d’invertebrats artròpodes, que van viure al territori de l’actual Catalunya fa uns 240 milions d’anys. Entre les restes descrites destaca la icnita de Puigventós (Olesa de Montserrat), extraordinàriament ben conservada i fruit de la troballa fortuïta d’una excursionista.

La icnita de Puigventós, localitzada l’any 2016 per Belén Muñoz, membre del Centre Muntanyenc i de Recerca Olesà (CMRO), va ser duta a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, que posteriorment la lliurà al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, i finalment va ser dipositada a les col·leccions de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) per al seu estudi.

Aquesta icnita va resultar ser una impressió del peu esquerre d’un arcosaure, un grup primitiu de rèptils que assolien mides considerablement grans i que es consideren avantpassats dels dinosaures i cocodrils. L’aspecte d’aquests arcosaures era similar a la dels cocodrils actuals, també caminaven a quatre potes, però aquestes eren relativament més llargues i en una posició més vertical que les dels cocodrils. Els arcosaures van dominar els ecosistemes terrestres posteriors a l’extinció de finals del Permià, també anomenada “la gran mort”. Va succeir poc abans de l’aparició dels dinosaures i és la més gran extinció ocorreguda a la Terra, molt més devastadora a la que posteriorment va acabar amb els dinosaures. La icnita d’Olesa de Montserrat correspon al Triàsic Mitjà (fa uns 240 milions d’anys) i és una de les més ben preservades de totes les petjades fossilitzades trobades fins ara a la península Ibèrica.

Recentment, personal investigador de l’ICP ha publicat dos articles científics que amplien el coneixement de la fauna que va viure al que ara és Catalunya durant el Triàsic Mitjà. La icnita de Puigventós no és l’única que s’ha trobat en aquesta localitat. A més, s’han descrit dues altres noves localitats amb petjades de tetràpodes (animals de quatre potes): Penya Rubí (al terme municipal de Vallirana, Baix Llobregat,) i Montmany (a Figaró-Montmany, Vallès Oriental). Aquestes noves localitats s’afegeixen a les dues úniques que es coneixien (Collcardús i Pedrera de Can Sallent), i enriqueixen enormement el registre i biodiversitat de la unitat geològica on es troben, coneguda com les fàcies Muschelkalk mitjà, que es distribueix al llarg de les serralades prelitoral i litoral catalanes. En total s’han descrit 219 petjades fossilitzades. Aquestes localitats a Catalunya són les úniques a nivell de tota la península Ibèrica d’aquesta cronologia, cosa que posa de relleu la seva importància i l’escassetat de jaciments existents en aquestes fàcies.

Un altre article descriu el rastre d’un xifosur ―un representant del que avui dia són els crancs de ferradura o cassola de les Moluques― en un d’aquests jaciments, essent l’evidència més antiga d’aquest grup al sistema litoral català. Aquests invertebrats amb aspecte de cranc estan més emparentats amb les aranyes que amb els crustacis. Sovint s’anomenen “fòssils vivents”, perquè la seva morfologia ha canviat molt poc ens els darrers 400 milions d’anys i perquè han sobreviscut a diverses extincions massives. La presència d’aquest rastre constata que, durant el Triàsic, aquests ambients costaners eren plens de vida. Les icnites van ser identificades al jaciment de Penya Rubí. L’estudi conclou que les observacions fetes a la Conca Catalana del Triàsic es poden extrapolar, com a mínim, a la resta d’Europa i al nord d’Àfrica.

Aquesta recerca s’engloba en el projecte quadriennal de recerca (2018-2021) “Evolució dels ecosistemes durant la transició Paleozoic-Mesozoic a Catalunya” (ref. CLT009/18/00066), realitzat amb el suport del Departament de Cultura.

Descarregueu-vos la nota de premsa amb tota la informació en pdf

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, desembre 2020-gener 2021

imatge recull biblJa es troba disponible el número 81 (desembre 2020-gener 2021) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Actes de les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran

Ja teniu disponible la publicació digital de les Actes de les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia del Pirineu i Aran, celebrades a Tremp els dies 31 de maig i 1 de juny de 2019.

Aquest volum, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Pallars Jussà, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona, recull els resultats de les intervencions i investigacions que s’han efectuat en l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia en els darrers anys a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.

 

Podeu descarregar la publicació del dipòsit digital del Departament de Cultura CALAIX clicant aquí.

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, novembre 2020

imatge recull biblJa es troba disponible el número 80 (novembre 2020) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural o al mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Quinzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona

Ja teniu disponible la publicació digital de les Quinzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona.

Aquest volum, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona, recull els treballs que s’han efectuat en l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia en els darrers dos anys a les comarques de Girona.

Malgrat que la celebració de les Jornades ha estat suspesa amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, s’ha pogut tirar endavant amb la publicació d’aquest volum.

Per descarregar-vos la publicació cliqueu aquí

Presentació de les accions de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya i del número 58 de la revista Empúries

El dimarts 10 de novembre, a les 19 hores, i mitjançant la plataforma Zoom, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) presentarà el nou volum de la revista Empúries, així com els resultats dels projectes de recerca més rellevants que dirigeix o en els que hi participa.

La necessitat de donar sortida a noves dinàmiques de recerca, cada cop més exigents, però també amb una clara voluntat de posar per davant la difusió científica d’excel·lència, ha portat al Museu d’Arqueologia de Catalunya a proposar un nou format per a la revista Empúries, una nova temporalitat, que serà anual, i finalment a replantejar-ne la línia editorial, que se centrarà en la recepció i difusió de treballs inèdits en arqueologia del món clàssic, en el sentit ampli del terme, des d’un plantejament crític i en funció d’una selecció curada.

En el marc de la presentació del nou volum de la revista també es presentaran els resultats dels projectes de recerca 2020 del Museu.

Per a més informació, inscripcions i consulta del programa cliqueu aquí.

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, octubre 2020

imatge recull biblJa es troba disponible el número 79 (octubre 2020) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural o al mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic crea un canal propi a YouTube

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic ha creat un nou canal propi a YouTube on es penjaran vídeos per difondre tots els continguts relacionats amb la seva activitat. La Càtedra, creada per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses, té per missió potenciar la transferència de coneixement en l’àmbit de l’arqueologia com a mitjà per millorar la conservació, gestió i promoció del patrimoni arqueològic, especialment en l’àmbit local.

En aquest canal de YouTube es podran visionar diferents continguts relacionats amb l’activitat de la Càtedra i el patrimoni arqueològic d’època medieval i moderna, com, per exemple, algunes de les conferències i ponències presentades als diferents seminaris i cicles de conferències que organitza.

Així, ja hi ha disponible la visualització de les diferents ponències presentades al IV Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna celebrat els dies 8 i 9 d’octubre d’enguany.

També s’hi podran visualitzar algunes de les conferències del III Cicle de Xerrades d’Arqueologia de la Càtedra, que s’està desenvolupant al llarg d’aquest darrer quadrimestre de l’any.

Al mateix canal s’hi poden veure altres continguts com un vídeo sobre la Ciutadella i els darrers treballs arqueològics que s’hi estan desenvolupant.

Podeu accedir al canal clicant aquí.

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia juliol-setembre 2020

imatge recull biblJa teniu disponible el número 78, corresponent als mesos de juliol, agost i setembre de 2020, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural o al mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.