Descobrim el Montsant, una aplicació per divulgar el patrimoni cultural de la serra de Montsant

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha desenvolupat l’aplicació Descobrim el Montsant per difondre la recerca feta a les Coves del Fem d’Ulldemolins per investigadors del Departament de Prehistòria, així com altres indrets històrics i naturals del territori. L’arquitectura de l’app és lliure i gratuïta, amb la finalitat que altres institucions la puguin adaptar per divulgar els seus recursos d’interès.

Descobrim el Montsant és una aplicació que té com a finalitat divulgar la recerca desenvolupada en relació amb el patrimoni del Parc Natural de la Serra de Montsant (Priorat), mitjançant l’ús de dispositius mòbils amb diferents sistemes operatius. Aquesta nova eina ha estat creada per un equip del Departament de Prehistòria de la UAB amb el suport d’un ajut FCRI 2024 per al foment de la cultura científica a Catalunya de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Hi han col·laborat el Digital Lab de la UAB, la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats (IMF-CSIC), el Parc Natural de la Serra de Montsant i l’Ajuntament d’Ulldemolins. L’arquitectura de l’aplicació l’ha desenvolupat l’empresa Lypsum, de Cambrils.

Antoni Palomo, investigador de la UAB i coordinador del projecte, destaca l’esforç i la col·laboració de tots els participants en el projecte perquè la nova aplicació posi a l’abast dels ciutadans informació d’interès patrimonial enriquida i basada en el coneixement científic.

Descobrim el Montsant permet treballar sense connexió amb descàrrega prèvia dels recursos d’informació que conté, cosa que afavoreix que s’utilitzi en llocs sense cobertura de telefonia mòbil. Aquests recursos es poden consultar en diversos punts d’interès (arqueològic, històric i natural) que formen part d’un recorregut senyalitzat i georeferenciat. Els continguts que hi incorpora permeten descobrir el territori de manera interactiva, amb objectes digitals de diferent tipologia: sonors, videogràfics, fotogràfics, textuals i imatges en 3D i en 360º. En aquests moments el prototip compta ja amb dues rutes que recorren diversos espais del municipi d’Ulldemolins.

Trobareu més informació i els enllaços per descarregar l’app a la web del Departament de Recerca i Universitats i a la web de la UAB.

Descobert un nou gènere i espècie de talp al jaciment del Camp dels Ninots

És el fòssil de talp més complet del Pliocè europeu i presenta una connexió evolutiva sorprenent amb talps actuals de l’Amèrica del Nord.

Un equip format per personal investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Human i Evolució Social (IPHES-CERCA), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) ha identificat i descrit Vulcanoscaptor ninoti, un nou gènere i espècie de talp del Pliocè desconegut fins ara per a la ciència. El fòssil s’ha localitzat al jaciment paleontològic del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona), un dels indrets més importants per conèixer la fauna d’aquest període.

L’esquelet conserva la mandíbula amb la dentició completa, part del tronc i diversos ossos de les extremitats anteriors i posteriors, molts d’ells en connexió anatòmica. Aquesta preservació excepcional és molt poc habitual en petits mamífers com els talps i converteix aquest exemplar en un dels més antics i complets coneguts fins ara a Europa.

La recerca, publicada a la revista Scientific Reports (del grup Nature), ha estat liderada per Adriana Linares, investigadora predoctoral a la Universitat Rovira i Virgili i a l’IPHES-CERCA i pel doctor Marc Furió, professor del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador de l’ICP-CERCA. Aquest exemplar representa el fòssil de talp més complet conegut del Pliocè europeu i aporta informació valuosa sobre la història evolutiva dels tàlpids.

El fòssil es va descobrir l’any 2010 durant les excavacions sistemàtiques a Ca n’Argilera, un dels sectors del Camp dels Ninots, on es treballa de manera continuada des de 2003. Es trobava parcialment incrustat en un bloc de sediment molt compacte i va ser extret íntegrament durant l’excavació. Per estudiar-lo amb detall i evitar danyar-lo es va aplicar escaneig de microtomografia computada (micro-TC), que ha permès fer una reconstrucció digital tridimensional de l’esquelet amb gran precisió.

El jaciment paleontològic del Camp dels Ninots va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona paleontològica pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 2015. Es localitza dins del cràter d’un maar volcànic del Pliocè, reblert posteriorment per sediments lacustres dipositats en condicions anòxiques. Aquest entorn ha generat unes condicions de preservació excepcionals que han permès conservar un registre fòssil ric, continu i extraordinàriament ben conservat, convertint el Camp dels Ninots en un jaciment fòssil de referència a Europa per aquest període geològic.

L’estudi del Vulcanoscaptor ninoti ha estat possible gràcies a la col·laboració entre diverses institucions: l’IPHES-CERCA, la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA).

Els treballs de recerca al jaciment del Camp dels Ninots compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha través del projecte quadriennal de recerca «El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes III» i el suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de Caldes de Malavella.

Per a més informació consulteu tota la notícia a la web de l’IPHES

Procediment de tractament de restes arqueològiques no extretes i elaboració dels informes de tractament: Guia de tramitació i elaboració

El Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic fa pública la Guia de tramitació i elaboració del procediment de tractament de restes arqueològiques no extretes i elaboració dels informes de tractament.

La guia pretén garantir que els tractaments siguin realment necessaris i s’ajustin a la legislació vigent i, d’altra banda, establir un model que faciliti tant la redacció dels informes com la tramitació posterior per part del Servei.

Aquest model també hauria de ser vàlid per a les intervencions paleontològiques en el cas que fos necessari.

La guia s’ha publicat al repositori digital del Departament de Cultura DRAC

La Canonja inaugura el Centre d’Interpretació del Jaciment Arqueològic del Barranc de la Boella, Espai Mammuthus

El passat divendres 20 de juny es va celebrar la inauguració oficial de l’Espai Mammuthus, el nou Centre d’Interpretació del Jaciment Arqueològic del Barranc de la Boella, un centre de referència arqueològica i científica amb projecció internacional.

El centre neix de la voluntat de preservar, estudiar i divulgar les troballes del jaciment del Barranc de la Boella, un dels més importants d’Europa per la seva antiguitat —datada fa més d’1 milió d’anys— i pel valor de les seves troballes, que han fet canviar el paradigma de la dispersió humana al continent europeu.

El jaciment, excavat de manera sistemàtica des de l’any 2007, està dirigit per la Dra. Palmira Saladié i el Dr. Josep Vallverdú, investigadors de l’IPHES-CERCA, que han liderat durant gairebé dues dècades els treballs científics i de conservació del lloc.

L’acte d’inauguració de l’Espai Mammuthus va comptar amb una àmplia representació institucional, encapçalada pel ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, i l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, acompanyats de la directora de l’IPHES-CERCA, Marina Mosquera, la subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Marina Miquel, i altres representants del Govern de la Generalitat, del Govern espanyol, del Congrés dels Diputats, del Parlament de Catalunya i de les principals institucions del territori.

Després de la rebuda institucional a l’Ajuntament, les autoritats es van desplaçar a peu fins a l’Espai Mammuthus, on es va descobrir la placa commemorativa i es va fer una primera visita guiada al nou equipament. La cerimònia, presentada pel periodista Josep Suñé, va continuar amb una xerrada del reconegut arqueòleg i paleontòleg Eudald Carbonell que va fer un repàs de la història del jaciment i va insistir en la importància de continuar les excavacions.

L’Ajuntament de la Canonja ha liderat aquest projecte conjuntament amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la col·laboració d’empreses museístiques de primer nivell, amb l’objectiu de consolidar un espai dedicat al coneixement científic i a la divulgació.

L’Espai Mammuthus és un centre d’interpretació interactiu, pensat per a famílies, centres educatius i públic especialitzat. Incorpora pantalles tàctils, recursos audiovisuals i vitrines amb peces originals de gran valor paleontològic com defenses de mamut, restes d’hipopòtam i eines de pedra atribuïdes als primers homínids.

Consulteu la notícia de la inauguració publicada a la web de l’IPHES.

El projecte de recerca del derelicte Illes Formigues II ha rebut el distintiu de projecte de Millors Pràctiques de Patrimoni Cultural Subaquàtic de la UNESCO

El passat dilluns 16 de juny el projecte de recerca del derelicte Illes Formigues II, liderat pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), va rebre el distintiu de projecte de Millors Pràctiques de Patrimoni Cultural Subaquàtic de la UNESCO pel període 2025-2028, en un acte celebrat a la seu central de l’organització a París.

En la mateixa reunió, la senyora Rut Geli Mauri, responsable del CASC, va ser nomenada membre del STAB, Consell Consultiu Científic i Tècnic de la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic de 2001.

La Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic de 2001 de la UNESCO designa programes, projectes i activitats realitzades sobre el Patrimoni Cultural Subaquàtic a nivell mundial amb el distintiu d’Exemples de Millors Pràctiques (“Best Practices”).

L’objectiu és promocionar l’accés al patrimoni cultural subaquàtic mitjançant l’intercanvi de les millors pràctiques entre els Estats Part de la Convenció, cercant respostes específiques als heterogenis i múltiples desafiaments que planteja la protecció i la promoció del patrimoni cultural subaquàtic. Dels projectes presentats es valoren els següents punts:

  • Fomentar l’accés responsable i no intrusiu del públic al patrimoni cultural subaquàtic.
  • Augmentar la sensibilització, el reconeixement i la protecció del patrimoni cultural subaquàtic per part de la població.
  • Promoure la Convenció i l’establiment de marcs jurídics nacionals de protecció.
  • Donar suport a la investigació científica de conformitat amb la Convenció i les Normes relatives a les activitats dirigides al patrimoni cultural subaquàtic.
  • Promoure la conservació adequada del patrimoni.

Aquest reconeixement de bones pràctiques per part de la UNESCO és fruit de l’esforç i el treball dut a terme pel conjunt de tècnics del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i posa en valor la gran importància d’aquest derelicte romà, que es troba en un excel·lent estat de conservació i constitueix un bé cultural de valors excepcionals, tant des del punt de vista científic i històric, com social i institucional.

Consulteu la web Underwater Cultural Heritage 2001 Convention de la UNESCO.

Consulteu la pàgina web Illes Formiques II del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.

També podeu veure el vídeo de la conferència sobre el derelicte Illes Formigues II que va tenir lloc el passat 26 de març en el marc del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

Jornades Europees d’Arqueologia 2025

A partir d’avui i durant tot el cap de setmana se celebren les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA), a través de diverses propostes d’activitats relacionades amb el món de l’arqueologia i destinades a tots els públics.

Els dies 13, 14 i 15 de juny, i com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives (Inrap). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).

Amb la realització d’aquestes jornades s’anima als responsables d’excavacions, organismes de recerca, universitats, museus i jaciments arqueològics, laboratoris, associacions, centres d’arxius i entitats territorials a organitzar activitats innovadores, originals i interactives per al públic en general.

Els principals objectius de les jornades són: Conscienciar els ciutadans europeus sobre la riquesa i la diversitat culturals d’Europa; Donar visibilitat a l’arqueologia davant de diferents públics i mitjans de comunicació; Conscienciar el públic en general i les autoritats polítiques sobre la necessitat de protegir el patrimoni arqueològic; Permetre al públic comprendre el mosaic de les cultures europees; Atreure nous públics que no solen visitar els llocs on es fa arqueologia; Posar en valor davant del públic tota la cadena operativa de l’arqueologia, de l’excavació al museu; Afavorir l’intercanvi de coneixements entre els professionals de l’arqueologia i els ciutadans europeus.

Podeu consultar tota la programació de les jornades a cadascun dels països participants des de la pàgina web journees-archeologie.eu

Publicada la convocatòria per a la concessió de beques per fer pràctiques al Departament de Cultura o a les seves entitats adscrites per al període 2025-2026

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/2084/2025, de 2 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de beques, en règim de concurrència competitiva, per fer pràctiques al Departament de Cultura o a les seves entitats adscrites per al període 2025-2026 (ref. BDNS 836988).

L’objectiu de les beques és donar una formació complementària pràctica a aquelles persones que han finalitzat recentment la formació acadèmica i que, per tant, no han tingut temps d’adquirir gaire experiència laboral, amb la finalitat de facilitar-los la incorporació al món laboral.

D’entre les diferents modalitats de beques per fer pràctiques, destaquem les beques de conservació-restauració, les beques per al tractament de documentació en l’àmbit de la museografia i el patrimoni cultural, i les beques d’arqueologia i paleontologia.

El període per presentar les sol·licituds és de l’11 al 26 de juny de 2025. El dia 26 de juny de 2025 es poden presentar les sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.

Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf

Descarregueu-vos la resolució amb les bases específiques en pdf

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, abril-maig 2025

Ja es troba disponible el número 117 (abril-maig 2025) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

Convocada la III Beca de Tardor de Ciències i Ciències Socials de l’Escala

L’Ajuntament de l’Escala ha obert la convocatòria de la III Beca de recerca de Tardor, destinada a la recerca en ciències socials i naturals.

El termini de presentació de les candidatures és el dia 4 de juliol de 2025.

La Beca de Tardor s’ha orientat a la recerca en els àmbits de la ciència i les ciències socials i es va iniciar fa dos anys, després de l’èxit aconseguit amb la consolidació de la Beca de Primavera. Ofereix una estada de tres mesos a la Casa dels Forestals i un ajut a la recerca de 2.500 euros.

La beca es concedeix al millor projecte presentat, el tema d’estudi del qual estigui vinculat amb el paisatge, el medi natural, la història, l’arqueologia, l’antropologia i la sociologia de l’Escala i el seu territori immediat, on es troba el conjunt arqueològic de la ciutat greco-romana d’Emporion/Emporiae.

Poden optar a aquesta beca de recerca els investigadors i les investigadores que, de forma individual o col·lectiva, presentin un projecte de recerca en els àmbits de la ciència o les ciències socials, amb relació a l’Escala i el seu àmbit territorial, que tinguin una trajectòria de recerca confirmada i que pugui comprometre’s a tenir una presència continuada al llarg de tota l’estada. El projecte de recerca que presentin ha de ser inèdit. Poden participar a la beca investigadors de qualsevol nacionalitat.

Les bases i condicions de la beca es poden consultar en català, castellà i anglès a la web oficial de l’Ajuntament de l’Escala a través d’aquest enllaç: Convocada la 3a Beca de Tardor de Ciències i Ciències Socials de l’Escala | Ajuntament L’Escala

Comença la redacció del nou Pla de l’Arqueologia i de la Paleontologia de Catalunya 2030 un cop acabat el procés participatiu

El Departament de Cultura clou la fase participativa per la redacció del nou Pla de l’Arqueologia i de la Paleontologia de Catalunya -PAPCAT 2030. Aquest passat divendres s’ha realitzat l’última de les sis taules territorials que han recollit la visió dels professionals del sector.

A partir d’ara comença la nova fase del Pla, que consistirà en la redacció de l’esborrany, que està previst aprovar a finals d’any i desplegar-lo en el període 2026-2030.

El procés de taules territorials, promogut des de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, s’ha desenvolupat entre el 15 i el 30 de maig. Un total de 160 experts s’han reunit a diversos museus i espais de tot el territori català: el Museu Blau (Barcelona), la seu dels serveis territorials de Cultura a Tortosa (Terres de l’Ebre), el Museu del Ter a Manlleu (Catalunya Central), el Museu de la Noguera a Balaguer (Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran), el centre de Pedret del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona (Comarques Gironines) i la seu de Centcelles del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Camp de Tarragona).

Cada taula territorial ha estat constituïda per entre 25 i 30 participants. Aquestes taules, amb les dades obtingudes en les fases precedents, han permès debatre i concretar propostes de línies, projectes i accions del nou pla a desenvolupar entre el 2026 i el 2030.

La següent fase, que comença tot just ara, consisteix en la redacció de l’esborrany, que està previst aprovar i presentar formalment a finals d’any. Finalment, el PAPCAT 2030, clau per al futur del patrimoni cultural de Catalunya, es desplegarà entre el 2026 i el 2030.

Taula territorial de Barcelona

Taula territorial de les Terres de l’Ebre

Taula territorial de la Catalunya Central

Taula territorial de Lleida, Alt Pirineu i Aran

Taula territorial de Girona

Taula territorial de Tarragona

Consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura