S’ha publicat a la Plataforma electrònica de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya el concurs per a Treballs d’anàlisis bioarqueològiques de diferents tipus, paleobotànica, arqueofauna i anàlisis de residus de diversos jaciments arqueològics a realitzar durant el 2023.
Es tracta d’un concurs per lots.
Els licitadors podran presentar oferta per un, diversos o tots els lots, indicant la prioritat de cada lot, però només podran ser adjudicataris d’un lot, a no ser que en algun/s lot/s hi hagi manca de concurrència. En aquesta situació, un licitador podrà ser adjudicatari de més d’un lot.
La data límit per presentar oferta és el 24 de juliol de 2023 a les 12:00:00 hores.
Aquest matí s’ha fet pública la descoberta de restes humanes neandertals de més de 52.000 anys al jaciment de la Cova de les Teixoneres, en el terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès.
Les restes, recuperades durant els treballs d’excavació arqueològica que duu a terme l’IPHES-CERCA, corresponen a dos fragments d’occipital (part posterior del crani) d’un individu neandertal juvenil. La troballa és extremadament singular ja que aquestes restes de crani corresponen al quart individu recuperat al jaciment des que el 2016 van aparèixer les primeres restes humanes.
A més, els estudis que es duen a terme han permès identificar marques de tall en la superfície d’alguns d’aquests ossos, fet que s’ha interpretat com el resultat d’activitats relacionades amb el canibalisme.
Treballs d’excavació en el nivell IIIb de la Cova de les Teixoneres de Moià on han aparegut les restes humanes neandertals. Foto: Florent Rivals /ICREA /IPHES-CERCA
Algunes de les restes humanes recuperades al nivell IIIb de la Cova de les Teixoneres, incloent els fragments d’occipital recuperats durant la campanya d’aquest any. Foto: Maria D. Guillén /IPHES-CERCA (peces dentals); Leandro Zilio / CONICET (fragments occipital i clavícula); Ruth Blasco / IPHES-CERCA (imatges amb microscopi i edició de la làmina).
La presentació d’aquest matí ha anat a càrrec de la cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura, Maria Teresa Miró; l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras i el director de l’IPHES-CERCA, Robert Sala Ramos. També han participat a la presentació els codirectors del projecte de recerca Ruth Blasco, investigadora de l’IPHES-CERCA, Anna Rufà, investigadora de l’ICArEHB-Universidade do Algarve, Florent Rivals, investigador ICREA a l’IPHES-CERCA i Jordi Rosell, professor de la URV i investigador de l’IPHES-CERCA i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Les investigacions a les Coves del Toll i Teixoneres estan finançades a través del projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya titulat “Competència, Co-Evolució i Comensalisme: l’Ús d’Ambients Càrstics per Humans i Carnívors durant el Paleolític Mitjà” (Ref. CLT009-22-00045) i pel projecte del Ministerio de Ciencia e Innovación “Comportamiento y paleoecología neandertal en ecosistemas mediterráneos” (Ref. PID2019-103987GB-C31) i reben el suport logístic i econòmic per part de l’ajuntament de Moià.
Canibalisme entre els neandertals de les Coves del Toll
Segons els estudis efectuats fins ara, totes aquestes restes tenen una cronologia lleugerament superior als 52.000 anys d’antiguitat i es trobaven disperses per una mateixa superfície a l’entrada de la cavitat i barrejades amb els ossos i les dents d’altres animals caçats per aquests humans. Tot i que al seu inici es feia difícil esbrinar les causes concretes de la seva presència a la cova, la descoberta de marques de tall a una clavícula indica que van ser processats per altres neandertals i molt possiblement menjats pels seus congèneres.
A més a més, les restes d’aquests humans estan molt fragmentades, probablement per poder accedir a la medul·la i altres nutrients continguts a l’interior dels seus ossos. Això fa que la majoria d’elles siguin molt difícils de reconèixer i distingir-les de les dels altres animals, sobretot en el cas de les restes corresponents a infants. Per tal de pal·liar aquest problema, l’equip està fent servir tècniques biomoleculars molt especialitzades per tal d’identificar-les i poder efectuar estudis d’ADN, tant mitocondrial com nuclear. S’espera que amb els resultats d’aquests estudis s’augmenti el nombre de restes humanes identificades.
Aquest no és el primer cas documentat de canibalisme entre els Neandertals, però sí que és el primer identificat a la Catalunya Sud. Tot i que l’antropofàgia no sembla haver estat un fenomen habitual entre aquests humans, a Europa hi ha alguns jaciments que suggereixen pràctiques semblants, la qual cosa fa pensar que, en un futur, sortiran altres casos similars.
Els dies 16, 17 i 18 de juny de 2023 se celebraran les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA), a través de diverses propostes d’activitats relacionades amb el món de l’arqueologia i destinades a tots els públics.
Com cada any des del 2010, el Ministeri de Cultura francès impulsa unes Jornades Nacionals d’Arqueologia, coordinades per l’Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques Preventives (Inrap). Aquestes jornades han anat més enllà de les fronteres franceses, sumant-se a la iniciativa països d’arreu d’Europa i convertint-se en les Jornades Europees d’Arqueologia (JEA).
Amb la realització d’aquestes jornades s’anima als responsables d’excavacions, organismes de recerca, universitats, museus i jaciments arqueològics, laboratoris, associacions, centres d’arxius i entitats territorials a organitzar activitats innovadores, originals i interactives per al públic en general.
Els principals objectius de les jornades són: Conscienciar els ciutadans europeus sobre la riquesa i la diversitat culturals d’Europa; Donar visibilitat a l’arqueologia davant de diferents públics i mitjans de comunicació; Conscienciar el públic en general i les autoritats polítiques sobre la necessitat de protegir el patrimoni arqueològic; Permetre al públic comprendre el mosaic de les cultures europees; Atreure nous públics que no solen visitar els llocs on es fa arqueologia; Posar en valor davant del públic tota la cadena operativa de l’arqueologia, de l’excavació al museu; Afavorir l’intercanvi de coneixements entre els professionals de l’arqueologia i els ciutadans europeus.
Podeu consultar tota la programació de les jornades a cadascun dels països participants des de la pàgina web journees-archeologie.eu
Durant el seu vintè aniversari, el projecte de recerca del Camp dels Ninots torna a situar-se en un lloc destacat en el panorama paleontològic internacional per conèixer la biodiversitat durant el pliocè.
La importància de la troballa rau en el fet que, per primera vegada, es recupera un esquelet sencer d’una au (fins ara s’havien recuperat restes aïllades) que proporcionarà una informació molt important a l’hora d’interpretar l’entorn paleoambiental de l’antic llac del Camp dels Ninots.
Treballs d’excavació en el nivell 10 del sector de Ca n’Argilera on han aparegut les restes esquelètiques de l’au. Fotografia: Gerard Campeny/IPHES-CERCATreballs d’excavació a les extremitats posteriors de l’au aquàtica recuperada en el Camp dels Ninots durant aquest mes de juny. Fotografia: Gerard Campeny/IPHES-CERCA
Els treballs d’excavació que des del 15 de maig i fins al 9 de juny porta a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) al jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) han posat al descobert per primera vegada l’esquelet complet d’una au aquàtica de gran tamany de 3,1 milions d’anys d’antiguitat.
L’esquelet es troba en un excel·lent estat de conservació i en connexió anatòmica; és a dir, amb tots els ossos en el lloc on els correspon. Després de la seva identificació, l’equip de treball ha extret les restes per ser traslladades al laboratori de restauració de camp situat a l’Espai Aquae de Caldes, ja que és un material molt fràgil i no pot estar exposat a la intempèrie. Aquests treballs de conservació i restauració continuaran a les instal·lacions de l’IPHES-CERCA per tal d’iniciar el seu posterior estudi.
Les restes d’au recuperades s’han localitzat en el nivell 10 de la cala de treball situada al sector de Ca n’Argilera, al vessant sud del jaciment paleontològic. L’esquelet es presenta en una acumulació on hi ha representades les extremitats posteriors i anteriors de l’individu. Malgrat que caldrà esperar uns mesos per tal que els investigadors i investigadores en determinin l’espècie a la qual pertany, a hores d’ara se sap que l’esquelet correspon a una au aquàtica de talla gran, que per les dimensions i robustesa de les seves extremitats tindria 1 metre d’alçada i uns 5-8 kg de pes. Es tracta d’una troballa molt singular, ja que són molt pocs els jaciments que han proporcionat restes d’aus d’aquesta cronologia en el registre fòssil europeu i perquè proporcionen molta informació paleoambiental.
La campanya d’excavació s’ha desenvolupat sota la direcció dels Drs. Gerard Campeny i Bruno Gómez de Soler, tots dos investigadors de l’IPHES. Hi ha participat una vintena de persones, entre professionals de l’arqueologia, la paleontologia, la biologia, la geologia i la restauració, principalment d’aquest centre de recerca, però també de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També hi ha pres part alumnat del Màster Interuniversitari d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV, de la Universitat de Girona (UdG) i de les Escoles de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ECRBNC) i Galícia (ECRBNG).
L’excavació al jaciment del Camp dels Ninots compta amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través del projecte quadriennal de recerca “El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes III”, i el suport logístic i econòmic de l’Ajuntament de Caldes de Malavella.
Ja es troba disponible el número 102 (maig 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
Els dies 10 i 11 de maig de 2023 s’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les següents resolucions de convocatòria de subvencions:
Resolució CLT/1575/2023, de 3 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurre`ncia competitiva, a municipis i comarques per a inversions en jaciments arqueològics i paleontològics destinades a la visita pública, per al període 2023-2024 (ref. BDNS 693000).
El període per presentar les sol·licituds és del 12 al 30 de maig de 2023. El dia 30 de maig es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.
Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf
Resolució CLT/1552/2023, de 28 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble per al període 2023-2024 (ref. BDNS 692301).
El període per presentar les sol·licituds és de l’11 al 29 de maig de 2023. El dia 29 de maig es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.
Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf
Resolució CLT/1576/2023, de 4 de maig, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a l’elaboració de plans directors, d’ús i manteniment o especials de protecció de béns culturals d’interès nacional i per a l’elaboració de catàlegs de béns protegits per al període 2023-2025 (ref. BDNS 693001).
El període per presentar les sol·licituds és del 12 al 30 de maig de 2023. El dia 30 de maig es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.
Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf
El proper 18 de maig, com cada any, els museus de Catalunya tornen a celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM), tot organitzant activitats i jornades de portes obertes entre el 13 i el 21 de maig.
El dissabte 13 de maig se celebrarà la popular Nit dels Museus.
El Dia Internacional dels Museus és el gran esdeveniment que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) organitza, des de 1977, cada 18 de maig. Es tracta d’una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temàtica específica per connectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.
En aquesta nova edició, l’ICOM proposa celebrar el Dia Internacional dels Museus sota el lema Museus, sostenibilitat i benestar. Es vol posar de manifest com els museus contribueixen de manera fonamental al benestar i desenvolupament de les comunitats. En aquest sentit, els museus catalans estan col·laborant en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible: des del suport a l’acció climàtica i el foment de la inclusió, fins a la lluita contra l’aïllament social i la millora de la salut mental.
Des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es proposa al conjunt de museus catalans sumar-se a la celebració del Dia Internacional dels Museus 2023, tot organitzant jornades de portes obertes i activitats que segueixin el lema de l’ICOM. Com cada any, el Departament de Cultura ha impulsat una campanya gràfica que s’ha posat a l’abast de tots els museus perquè puguin fer difusió de les seves activitats amb motiu de l’esdeveniment i ha habilitat un espai web on es recull tota l’activitat organitzada pels museus catalans.
L’agenda del DIM ja compta amb més de 200 activitats arreu del territori, entre les quals hi ha visites guiades i teatralitzades, concerts i espectacles, tallers familiars i jornades de portes obertes.
Amb data 9 de maig de 2023 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/1527/2023, de 27 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives per a l’any 2023 (ref. BDNS 692018).
El període per presentar les sol·licituds és del 10 al 26 de maig de 2023. El dia 26 de maig es poden presentar sol·licituds fins a les 14:00:00 hores.
Descarregueu-vos la resolució de la convocatòria en pdf
Ja es troba disponible el número 101 (abril 2023) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.
El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.
Els dies 23 i 25 de maig de 2023 tindrà lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el XXXII Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, amb el títol Tresors monetaris a la Corona d’Aragó medieval i moderna.
Entre la diversitat d’utilitats que es reconeixen a la moneda, destaca la de permetre acumular riquesa. La majoria de vegades és en forma de dipòsits monetaris temporals, ja sigui en mans particulars, ja sigui en les de les autoritats públiques. Aquesta temporalitat fa que la moneda guardada en un moment determinat torni a córrer de mà en mà. A vegades, però, alguns dipòsits monetaris es perden o no es recuperen i, aleshores, en tant que conjunts tancats de monedes, esdevenen tresors en el sentit monetari i, en conseqüència, valuosos testimonis arqueològics.
La noció de tresor des de l’òptica numismàtica no té res a veure, per tant, amb el valor, la quantitat o la raresa de les peces, sinó en el fet de constituir una porció intacta de la circulació i l’estalvi de la moneda en un moment determinat. La diversitat de tresors en sentit numismàtic és molt àmplia: alguns tenen milers de peces grosses, mentre que d’altres només tenen unes poques monedes menudes, fruit d’un petit ocultament o de la pèrdua accidental d’un moneder. Tant se val. Sigui com sigui, tots aporten un inestimable volum d’informació, que s’afegeix a la troballa mateixa de les peces. D’aquí es deriva el drama que representa la dispersió d’un tresor monetari.
En la celebració del seminari d’aquest any es fixa l’atenció en quatre exemples, ben diferents, d’acumulació de monedes, i el seu amagatall i la seva recuperació, total o parcial, molts segles després. L’objectiu final és conscienciar de l’abast del concepte numismàtic de tresor i la seva importància en el coneixement de la circulació de numerari en un moment determinat, més enllà de les peces trobades.
El Seminari tindrà lloc els dies 23 i 25 de maig, de 18 a 20 hores, a la Sala Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Les places són limitades i la inscripció és obligatòria.
Per a més informació, programa i inscripcions consulteu la web del MNAC
Es tracta d’un concurs per lots.
Ja es troba disponible el 
El Dia Internacional dels Museus és el gran esdeveniment que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) organitza, des de 1977, cada 18 de maig. Es tracta d’una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temàtica específica per connectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.
Entre la diversitat d’utilitats que es reconeixen a la moneda, destaca la de permetre acumular riquesa. La majoria de vegades és en forma de dipòsits monetaris temporals, ja sigui en mans particulars, ja sigui en les de les autoritats públiques. Aquesta temporalitat fa que la moneda guardada en un moment determinat torni a córrer de mà en mà. A vegades, però, alguns dipòsits monetaris es perden o no es recuperen i, aleshores, en tant que conjunts tancats de monedes, esdevenen tresors en el sentit monetari i, en conseqüència, valuosos testimonis arqueològics.