Es confirma la troballa d’un santuari del segle VI aC a la ciutat grega d’Emporion

Els darrers treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion han fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota.

D’ençà del dia 10 d’octubre i fins al 18 de novembre, un equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries (MAC-Empúries) ha reprès els treballs d’excavació arqueològica al sector nord de la ciutat grega d’Emporion. Aquesta intervenció, que s’ha portat a terme en col·laboració amb l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid (DAI), s’inclou dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La intervenció arqueològica ara en curs, que a la pràctica és una continuació de les actuacions fetes en aquest sector des de l’any 2018, ha permès recuperar definitivament la topografia antiga d’aquest sector de la ciutat grega, avançar en el coneixement de l’evolució de l’urbanisme, conèixer la morfologia de les edificacions i, finalment, entendre també la connexió de la ciutat amb el port, que era l’eix principal de la seva economia i l’element de connexió amb altres regions mediterrànies de la península Ibèrica i de l’actual Itàlia central i meridional, Sicília, Grècia i Turquia.

Els treballs han comportat també la documentació i el desmuntatge de diverses estructures construïdes entre els segles XVII-XVIII, moment en el qual es bastí un convent de monjos servites damunt de la ciutat grega, com ara una antiga rampa que comunicava l’església i la part central del convent amb la zona de les hortes i una petita zona artesanal dedicada a la fabricació de materials constructius.

L’eliminació d’aquestes estructures ha fet possible ampliar i completar les dades relatives a un espai de culte o santuari situat en aquest punt de connexió entre el recinte urbà i l’àrea portuària, possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes d’alguns fragments de figures de terracota. Les dades arqueològiques confirmen que aquest santuari es va començar a definir durant la segona meitat del segle VI aC, de forma paral·lela a la configuració del nucli urbà de la Neàpolis, i que amb diverses reformes i ampliacions posteriors va perdurar fins com a mínim el segle III aC. D’entre les evidències d’aquest espai de culte en coneixem la troballa de diversos vasos i objectes de caràcter ritual, sovint enterrats en pous o forats de caràcter votiu, continuant així les pautes i costums documentades també en altres ciutats gregues. Les troballes fetes en aquesta darrera campanya, un dipòsit cultual amb petits craters i gerretes, permeten constatar que el santuari va continuar en ús fins a una etapa més tardana fins ara desconeguda, arribant com a mínim al segle III aC.

Per a més informació consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura

Troben restes humanes de fa 15.000 anys al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)

L’equip investigador de l’IPHES-CERCA ha posat al descobert una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil de 4-5 anys al jaciment arqueològic del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).

La troballa de restes humanes del paleolític superior a la península Ibèrica és un fet excepcional, i aquesta troballa es converteix en el fòssil humà més antic trobat fins ara al sud de Catalunya.

Ahir dijous 10 de novembre de 2022, la cap del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Maria Teresa Miró i Alaix; la consellera de Cultura del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Sílvia Iturria i March; l’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Canela i Rios i el director de l’IPHES-CERCA, Robert Sala i Ramos van participar en la presentació de les restes humanes recuperades en el jaciment arqueològic del Molí del Salt juntament amb els directors de les excavacions, Manuel Vaquero, professor de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA i Susana Alonso, investigadora de l’IPHES-CERCA.

Una troballa excepcional

Els treballs duts a terme durant el mes de maig passat en el jaciment del Molí del Salt formaran part de la història de l’evolució humana i la Prehistòria catalana. L’excavació del nivell B2 ha sorprès als investigadors/es amb una troballa excepcional. Es tracta de les restes d’una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil d’uns 4-5 anys d’edat amb una cronologia al voltant dels 15.000 anys abans del present.

Des de punt de vista taxonòmic, aquest individu correspon, com totes les poblacions fòssils del paleolític superior, a la nostra espècie, l’Homo sapiens. La mandíbula està pràcticament sencera, malgrat es va trobar trencada en dos fragments. Conserva una part de la dentició, concretament dos molars decidus a cada costat. Es va trobar associada espacialment a una estructura de pedres de planta semicircular que podria haver estat construïda pels humans. Tanmateix, la relació entre aquesta estructura i les restes humanes encara està per determinar i probablement per això caldrà esperar a la finalització dels treballs en aquest nivell. En cas que es confirmi aquesta relació, és probable que apareguin més restes humanes en properes campanyes.

Un campament de caçadors-recol·lectors

Les excavacions arqueològiques que es duen a terme al jaciment del Molí del Salt des de l’any 1999 han descobert una seqüència estratigràfica d’uns 2,5 metres de potència amb una important seqüència d’ocupacions humanes corresponents al mesolític i al paleolític superior, datades entre els 9.000 i els 15.000 anys abans del present. Tanmateix, la part principal de la seqüència és la compresa entre els 13.000 i els 15.000 anys abans del present, quan van tenir lloc les ocupacions del final del paleolític superior.

Des del punt de vista cultural, es tracta dels darrers moments del període que es coneix com magdalenià. Durant aquest temps, el jaciment va funcionar sobretot com a campament residencial de poblacions de caçadors-recol·lectors nòmades, que s’instal·laven de tant en tant en aquest indret.

Finançament

La primera campanya d’excavació al Molí del Salt es va realitzar l’any 1999 i els treballs de recerca han continuat ininterrompudament fins a la data, amb caràcter anual. Compten amb el finançament de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet, així com amb el suport logístic de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet.

Font: Comunicació IPHES

Per a més informació sobre la troballa consulteu la nota de premsa de l’IPHES

Seminari internacional II. Paisatges arqueològics del monacat primitiu a Occident (ss. IV-VII)

Els propers dies 16 i 17 de novembre de 2022 se celebrarà a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el II Seminari internacional Paisatges arqueològics del monacat primitiu a Occident (ss. IV-VII).

Vinculat al projecte Paisatges Monàstics, aquest segon seminari internacional està dirigit especialment als estudiants de doctorat que investiguen sobre aspectes monàstics en el període comprès entre l’Antiguitat Tardana i els inicis de l’Edat Mitjana.

Així com en un primer seminari de les mateixes característiques celebrat l’any passat es va abordar l’anàlisi d’aquest monacat primitiu des de les fonts escrites i la Patrística, en aquesta ocasió es tractarà l’objectiu d’estudi des d’una perspectiva arqueològica, i es valoraran les darreres recerques que s’han realitzat en base a la materialitat, l’arquitectura i la topografia. Es comptarà amb la participació d’investigadors de reconegut prestigi internacional, els quals mostraran aspectes vinculats amb les seves recents investigacions.

Al final de cada sessió es realitzarà una taula de debat, i finalment es procedirà a la presentació dels projectes de tesis doctoral relacionats amb el tema que en aquest moment s’estan portant a terme en diferents universitats, a proposta dels ponents.

El seminari es desenvoluparà en format presencial des de la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i també en línia des de la plataforma Zoom.

Inscripcions a: forms.gle/ahzDteT5Xd53eTSp9

Per a més informació i consulta del programa cliqueu aquí

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, agost-octubre 2022

imatge recull biblJa es troba disponible el número 96 (agost-octubre 2022) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Obituari Dr. Joan Sanmartí-Grego (1955-2022)

El dia 23 d’octubre de 2022 ens ha deixat en Joan Sanmartí-Grego, doctor en Prehistòria i Història Antiga i catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Barcelona des de 2003.

En Joan Sanmartí-Grego, arqueòleg especialista en món ibèric i protohistòria mediterrània, va realitzar la seva tesi doctoral l’any 1986 sobre “La Laietània ibèrica. Estudi d’Arqueologia i Història”. Deixeble de Miquel Tarradell, ha estat el mestre de molts dels arqueòlegs i arqueòlogues que ens hem dedicat a l’arqueologia protohistòrica a Catalunya, des que l’any 1981 va començar a impartir docència a la Universitat de Barcelona, primer com a ajudant i posteriorment ja com a professor titular.

Va participar en nombrosos projectes de recerca i excavació de diferents jaciments entre els quals podem citar els treballs al Baix Penedès (L’Argilera i Alorda Park-les Toixoneres a Calafell, Masies de Sant Miquel a Banyeres del Penedès), al curs inferior de l’Ebre (Aldovesta i el Castellot de la Roca Roja a Benifallet, Barranc de Gàfols i Barranc de Sant Antoni a Ginestar, Castellet de Banyoles de Tivissa). A més de les excavacions en diferents jaciments destacà per l’estudi del territori amb el lideratge de diversos equips de recerca i va ser un dels pioners en el camp de l’experimentació i la difusió arqueològica com podem veure en la Ciutadella de Calafell. També va ser part durant molts anys de l’equip de recerca del jaciment de Pollentia (Alcúdia, Mallorca) i del jaciment d’Althiburos, a el Kef, Tunísia.

Ha estat autor de nombroses publicacions sobre temàtiques relacionades amb la protohistòria i els primers moments de la romanització sobre els jaciments en què ha treballat, ceramologia, temes generals sobre món ibèric i colonitzacions i treballs de síntesi com “Els Ibers del Nord” aquest conjuntament amb Joan Santacana. Ha estat membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, membre de la Comissió Assessora de la llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, professor invitat a la Universitat de Chicago (2009) i a la Universitat de Montpeller (2013), director del Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia de la UB, membre del Comité Scientifique del LabexArchimède (Université de Montpellier III Paul-Valéry) i Premi ICREA Acadèmia 2009.

Pel que fa a la seva col·laboració amb el Servei d’Arqueologia volem destacar que va ser membre de la Comissió Assessora del Servei d’Arqueologia i membre de la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia en representació de la Universitat de Barcelona. Hem d’agrair la seva total disposició per col·laborar amb el Servei en qualsevol moment i remarcar que les seves reflexions i propostes sempre han estat molt profitoses per poder avançar en el camp de l’arqueologia.

A nivell personal, com a amic i company durant anys al Castellet de Banyoles, puc dir que el trobarem molt a faltar i recordarem amb afecte els seus consells, els debats intensos i també les estones de distensió al voltant d’una taula. Se’n va una de les veus lúcides de l’arqueologia catalana i un referent per a molts i moltes professionals de l’arqueologia que quedarem orfes del seu mestratge.

Des del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic volem expressar el nostre condol a la família.

Maria Teresa Miró i Alaix

Exposició ‘Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores a l’inici de l’agricultura’

Del 22 d’octubre al 30 de desembre de 2022 es podrà visitar a la Seu del Parc Natural de Montsant, a la Morera de Montsant, l’exposició ‘Arqueologia a Montsant. De les darreres poblacions caçadores recol·lectores a l’inici de l’agricultura’, una mostra dels resultats d’anys de recerca prehistòrica realitzada al Parc Natural de Montsant.

La mostra és una iniciativa del Parc Natural amb el suport del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Recull tota la informació de la recerca prehistòrica realitzada dins i al voltant del Parc. S’estructura en 12 plafons explicatius i també s’hi poden veure una sèrie de vídeos sobre les tasques de camp i de laboratori realitzades en els jaciments de les Coves del Fem i de l’Hort de la Boquera. L’exposició es completa amb reproduccions de les troballes fetes durant les diverses intervencions arqueològiques.

Així mateix, també s’ha editat un opuscle informatiu amb il·lustracions que reconstrueixen la vida quotidiana durant la prehistòria a Montsant.

Per a més informació consulteu la web de Parcs Naturals de Catalunya

Podeu accedir a la Nota de Premsa

Podeu accedir al pdf de l’Opuscle informatiu

Conferència d’El Born CCM “L’aprofitament de la pell de conill a Barcelona durant l’edat mitjana”

El proper dimarts 25 d’octubre, a les 18 hores, tindrà lloc una nova sessió de les xerrades del programa Arqueoborn d’El Born Centre de Cultura i Memòria, amb el títol “L’aprofitament de la pell de conill a Barcelona durant l’edat mitjana”.

Arqueoborn és el programa de recerca arqueològica d’El Born CCM per al coneixement, la divulgació i l’estudi de l’àrea arqueològica del Born. Va néixer l’any 2015 amb l’objectiu de posar en valor les restes arqueològiques i donar continuïtat a la investigació del jaciment i dels materials arqueològics recuperats.

L’any 2021, durant la darrera campanya d’excavacions a El Born CCM, es va intervenir a la casa Riera. Aquesta casa se situa en un espai urbà delimitat per les dues estructures hidràuliques més importants de la ciutat: el Rec Comtal i la claveguera coneguda antigament com a Merdançar. En un dels nivells més antics del segle XIII es va recuperar un gran nombre de restes òssies de conill.

En aquesta nova sessió de les xerrades del programa Arqueoborn, Vanessa Triay, arqueòloga directora de la intervenció, i Lluís Lloveras, arqueòleg i investigador de la Universitat de Barcelona, ens parlaran de la troballa d’aquesta gran quantitat de restes òssies de conill i la seva relació amb les activitats econòmiques vinculades a l’aprofitament de la pell.

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia.

Per a més informació i inscripcions accediu a la web d’El Born CCM

Servei de direcció i execució de les intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya durant l’any 2023

Amb data 11 d’octubre de 2022 s’ha publicat a la plataforma electrònica de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya el concurs per contractar el Servei de direcció i execució de les intervencions arqueològiques i paleontològiques d’urgència al territori de Catalunya durant l’any 2023.

 

El termini per presentar oferta finalitza el 2 de novembre de 2022 a les 12:00 hores.

Vegeu l’anunci accedint a la plataforma electrònica de Contractació Pública.

Celebració dels 20 anys de la creació de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica

Aquesta tardor farà 20 anys de la creació de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). L’any 2002 l’Institut arrencava els seus primers projectes sota la direcció de Josep Guitart i després de 20 anys s’ha consolidat com a centre de referència internacional en el seu àmbit. Per a celebrar-ho, l’ICAC ha organitzat un acte que tindrà lloc a la seva seu, a Tarragona, el proper divendres 14 d’octubre.

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica és un centre CERCA creat com a consorci el 2003 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. Té la seu a Tarragona i té com a finalitat la recerca, la formació avançada i la difusió de la civilització i cultura clàssiques.

L’Institut desenvolupa la seva tasca a partir de la col·laboració i les sinergies amb les universitats i institucions de recerca de Catalunya que treballen en el mateix camp, amb l’objectiu d’esdevenir un referent científic internacional en aquest àmbit. Com a centre de recerca ha establert línies i programes d’investigació i està dotat de personal investigador.

El seu àmbit de coneixement és l’arqueologia clàssica en un sentit ampli, tant des d’una perspectiva geogràfica (l’arc mediterrani i l’entorn on es van desenvolupar les cultures clàssiques) com cronològica (comprenent les civilitzacions grega i romana, i els altres pobles relacionats directament amb aquestes).

L’acte de celebració del 20è aniversari de l’ICAC tindrà lloc el proper divendres 14 d’octubre a la seu de l’ICAC, a la plaça d’en Rovellat de Tarragona.  L’acte tindrà un format de seminari científic i commemoratiu, amb intervencions de diverses autoritats i persones vinculades a la seva història.

Es prega confirmar l’assistència al correu electrònic direccio@icac.cat

Per a més informació i consulta del programa de l’acte accediu a la web de l’ICAC

Noves restes de mamut i d’un tigre de dents de sabre d’1 milió d’anys al jaciment del Barranc de la Boella (la Canonja)

Entre el 5 i el 30 de setembre de 2022 s’ha dut a terme la 16a campanya d’excavació arqueològica consecutiva al jaciment del Barranc de la Boella (la Canonja, Tarragonès), sota la direcció dels investigadors/es de l’IPHES-CERCA Palmira Saladié i Josep Vallverdú. En aquest temps, aquest jaciment s’ha convertit en un referent internacional pel coneixement de les primeres poblacions humanes d’Europa. Els treballs d’enguany han permès ampliar i completar el conjunt d’eines lítiques procedents d’aquest indret, a més de recuperar abundants restes de fauna.

L’objectiu d’aquesta campanya era continuar amb els treballs d’excavació en extensió en els sectors de la Cala 1 i la Mina. Els treballs d’excavació a la Cala 1 han permès ampliar el registre lític amb abundants eines de pedra fetes principalment de sílex. És molt probable que aquestes eines de pedra estiguin relacionades amb els treballs d’escorxament d’un mamut, les restes del qual van començar a aparèixer durant campanyes d’excavació anteriors.

En el cas de la Mina, s’han recuperat abundants eines de pedra, d’entre les quals destaca un “pic” fet d’esquist. És la primera vegada que es documenta aquest tipus d’eina en el jaciment, i permetrà a l’equip investigador conèixer en profunditat de la diversitat tecnològica d’aquest grup d’hominins de prop d’1 milió d’anys. També en el sector de la Mina són molt abundants les restes faunístiques de les quals se’n destaca la seva diversitat. Aquesta diversitat s’ha vist ampliada enguany amb la recuperació d’una mandíbula d’un tigre de dents de sabre. La presència d’aquest tipus d’animals en aquest entorn ara fa 1 milió d’anys, contribueix a obrir noves perspectives de recerca per part dels investigadors responsables del projecte, ja que permetrà establir quina relació de competència tenien aquests homínids amb aquests grans carnívors. També s’han extret noves restes de mamut, concretament ossos llargs.

Els treballs d’excavació han comptat amb la participació d’unes 50 persones, de les quals 20 són investigadors/es de l’IPHES-CERCA. A més, d’estudiants de grau i de màster de diferents universitats catalanes i espanyoles i investigadors/es del Museu de Ciències Naturals de Madrid i del Museu d’Història Natural de París.

La intervenció en el jaciment del Barranc de la Boella s’emmarca en el projecte quadriennal “Evolució del paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que alhora ha finançat la campanya juntament amb l’Ajuntament de la Canonja.

Font: Comunicació IPHES

Per a més informació consulteu la Nota de premsa de l’IPHES