Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, maig 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 68, corresponent al mes de maig de 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat una nova declaració d’Espai de Protecció Arqueològica a Pinòs, a la Catalunya Central

El passat 15 de maig la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica-EPA el jaciment arqueològic de la galeria catalana de la Pera, al terme municipal de Pinós (Solsonès).

La galeria catalana de la Pera integra un sepulcre que correspon tipològicament a “galeria catalana” o “falsa galeria coberta de petites dimensions”, amb una cronologia dins del període neolític-calcolític, és a dir, entre el neolític i l’edat del bronze (finals tercer mil·lenni i principis del segon abans de Crist).

El precedent més antic conegut de la galeria catalana de la Pera és fruit dels treballs de Mn. J. Serra i Vilaró entre els anys 1915-1925, en relació a les investigacions arqueològiques de la Catalunya Central.

A l’excavació duta a terme per J. Castany i Ll. Guerrero als anys 90 del segle XX (1983-84) es van recuperar les estructures i els materials de la galeria catalana de la Pera com també d’altres jaciments; a més, van seguir amb la proposta de Mn. J. Serra i Vilaró després d’anys sense cap tipus d’actuació; van ampliar el registre dels sepulcres megalítics i, per últim, van consolidar els jaciments per tal de protegir-los del pas dels anys.

El jaciment s’interpreta com un sepulcre. La cambra del mateix és rectangular (5 x 1,80 metres) i no presenta corredor. L’estructura identificada te un en bon estat de conservació gràcies a la restauració efectuada durant els anys 80.

Actualment el dolmen és visitable i compta amb un petit plafó explicatiu.

Notícia: Tània Álvarez

Dia Internacional dels Museus “Els museus com a eixos culturals: el futur de la tradició”/ Nit dels Museus 2019

Cartell del Dia Internacional dels Museus (DIM) 2019

El proper dissabte 18 de maig se celebra, com cada any des de 1997, el Dia Internacional dels Museus (DIM), on els museus d’arreu del món obren les seves portes i ofereixen diverses activitats i propostes als seus públics. Una de les principals activitats és la Nit dels Museus, una iniciativa del Consell d’Europa que enguany se celebrarà la mateixa nit del dissabte 18 de maig de les 7 del vespre fins a la 1 de la matinada. Durant aquesta nit, diversos museus de Catalunya obriran les portes més enllà de la mitjanit amb les més variades propostes lúdico-culturals.

L’objectiu d’aquesta celebració, que organitza el Consell Internacional de Museus (ICOM), és sensibilitzar els públics sobre el fet que els museus són un mitjà essencial pels intercanvis culturals, l’enriquiment de cultures, l’avenç en el mutu enteniment, la cooperació i la pau entre els pobles. En aquest sentit, aquesta  42a edició està dedicada al tema “Els museus com a eixos culturals: el futur de la tradició”, amb què es vol reconèixer el rol que  desenvolupen els museus com actors actius de les seves comunitats.

| Consulteu el calendari d’activitats programades als museus, monuments i jaciments de Catalunya clicant aquí |

 

L’adequació del teatre romà de Tarragona ha rebut el premi de la XI Biennal Alejandro de la Sota-Mostra d’arquitectura de Tarragona

Estructura metàl·lica que reconstrueix el volum de la part inferior de la cavea. Foto: Gemma Jove Llopis

L’obra guardonada és el resultat del projecte d’arranjament i condicionament del teatre romà de Tarragona, realitzat per l’Estudi d’Arquitectura Toni Gironès, per a posar en valor les restes arqueològiques del teatre romà de Tarraco. L’esmentat projecte arrencava amb la intervenció arqueològica realitzada l’any 2017, la qual va ser objecte d’una de les conferències de la Tribuna d’Arqueologia de la passada temporada: “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona”.

D’aquesta obra premiada a la XI Biennal Alejandro de la Sota-Mostra d’arquitectura de Tarragona en l’apartat d’espais exteriors, el jurat ha destacat el gran valor que representa la intervenció, en especial la recreació de la càvea, realitzada mitjançant estructures lineals de ferro, que ressegueixen el traçat la graderia que devia tenir el teatre en època romana i que mostra al visitant la reconstrucció volumètrica original del monument, executada d’una manera respectuosa i ben integrada amb les restes arqueològiques.

|Per a més informació sobre cliqueu aquí |

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia incorpora tres noves declaracions d’EPA, repartides pels Serveis Territorials de Lleida, Catalunya Central i Terres de l’Ebre

Els jaciments que han estat declarats Espai de Protecció Arqueològica recentment són: la vil·la romana del Vilet, al terme municipal de Sant Martí de Riucorb (Urgell), la galeria catalana de Collet de Su, a Pinós (Solsonès), i el del Coll del Moro del Xollat, a Gandesa (Terra Alta).

El passat 20 de març la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el jaciment arqueològic de la vil·la romana del Vilet (Riucorb, Urgell). La vil·la romana es va descobrir de forma casual l’any 1876, però fins l’any 1912 no es dur a terme una intervenció arqueològica de salvament, atès que havien quedat al descobert uns mosaics. El jaciment del Vilet és una de les típiques explotacions agropecuàries tardo-romanes (s. III – IV dC), la majoria d’elles descobertes a principi de segle, que varen patir intervencions més aviat de salvament que no pas de documentació d’estructures, i que en gran part es desconeix l’extensió i entitat, atès que no han estat objecte de cap intervenció arqueològica sistemàtica.

El 26 de març es va declarar EPA la galeria catalana de Collet de Su, a Pinós (Solsonès). El jaciment integra un sepulcre corresponent tipològicament a “galeria catalana” o “falsa galeria coberta de petites dimensions”, amb una cronologia, a partir de la cultura material que fa pensar que va des del calcolític fins el neolític mitjà i final,  amb una possible continuïtat de l’ús del sepulcre fins l’edat del bronze tardà, per altres restes localitzades. S’intervé a la galeria catalana del Collet de Su l’any 1915, de la mà de P. Bosch Gimpera i el mateix Mn. J. Serra i Vilaró, qui proporcionà dades suficients per continuar la investigació l’any 1986 per J. Castany i Ll. Guerrero. Finalment, es va realitzar una segona actuació de restauració per I. Guitart el mateix any 1986.

L’últim EPA declarat, el 9 d’abril, és el jaciment arqueològic Coll del Moro del Xollat, a Gandesa (Terra Alta), que integra un tossal amb una primera fase durant el bronze final i un segon moment durant el primer ferro, sense sobrepassar el segle V aC. La segona fase es relaciona amb la formació de la cultura ibèrica en el territori de l’actual Catalunya.

Amb aquestes darreres declaracions, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia ja suma 72 expedients de declaració d’EPA.

Notícia: Tània Álvarez

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, abril 2019

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 67, corresponent al mes d’abril 2019, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

Obituari: Gabriel Alcalde

Ahir ens va deixar Gabriel Alcalde i Gurt (Olot 16/7/1958 – 25/4/2019), company arqueòleg i museòleg, després d’una llarga malaltia.

Historiador de formació, Gabriel Alcalde va ser el primer director del Museu Comarcal de la Garrotxa d’Olot, de 1983 a 1997. Posteriorment, va dirigir l’Institut del Patrimoni Cultural de la UdG i també l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Havia realitzat el doctorat en història a la UdG,  amb una tesi centrada en la museologia, disciplina que impartia a la universitat gironina des de 1998.

Havia publicat nombrosos articles sobre el patrimoni cultural, la museologia i l’arqueologia en revistes catalanes i d’arreu. Va ser codirector del màster sobre “Gestió del Patrimoni Cultural en l’àmbit local” de la UdG durant els cursos 2005-2006 i 2006-2007. Des de 2004 era membre de la Junta de Museus de Catalunya.

En la seva trajectòria com a arqueòleg, va formar part de diverses campanyes d’excavació a la Prunera, Sant Joan les Fonts i a  la Bauma del Serrat del pont i plan sa llosa, a Tortellà, així com a les les excavacions a la cova 120 de l’Alta Garrotxa i al jaciment del pont del Llierca. Dins d’aquest camp va esdevenir en un referent a Catalunya de l’estudi de la microfauna.

Va ser un dels principals investigadors de la comarca de la Garrotxa on també va impulsar diversos projectes de recerca entre els quals destaquen l’abans mencionada ’excavació de la Cova 120 a Sales de Llierca, el poblament durant la prehistòria a la Vall d’en Bas: estudi integrat del jaciment arqueològic de la Dou  a la Vall d’en Bas, amb l’objectiu d’incidir i generar coneixement entorn la problemàtica històrica relativa a l’origen i consolidació de les primeres societats camperoles, de forma àmplia al prepririneu i pirineu català, i de manera específica a la Vall d’en Bas i al jaciment de la Dou. I finalment, el projecte sobre l’evolució del poblament i ús del territori al prepirineu oriental durant la Prehistòria recent (8000-900ANE): anàlisi arqueoecològica de les dinàmiques de canvi social i de la gestió dels recursos naturals amb una intervenció al jaciment de la Feixa de la Ceba de Vallfogona del Ripollès i prospeccions a  Argelaguer, Besalú, Campdevànol, Ripoll, Vidrà, la Vall d’en Bas, Olot, Les Preses, Santa Pau, Castellfollit de la Roca , Sant Jaume de Llierca, Sant Joan de les Abadesses.

Des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia expressem les més sinceres condolences a la seva esposa Maria Saña, també companya i arqueòloga, a la seva filla Berta, a la família i els amics.

XII Trobada d’estudiosos i centres d’estudi de la baronia d’Eramprunyà

El Museu de Sant Boi de Llobregat acollirà enguany la 12a Trobada d’Eramprunyà de 2019, que se celebrarà el dissabte 19 d’octubre de 2019, en la qual participen els municipis de Gavà, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. En aquesta ocasió, el marc temàtic serà la trobada “Les dones de l’Eramprunyà: passat i present”.

El Centre d’Estudis Santboians, creat recentment i implicat en l’organització de la Trobada, vol promoure l’estudi, la recerca i la difusió del el patrimoni de Sant Boi.

| Per a més informació sobre els terminis de les propostes i presentació de treballs descarregueu la circular en pdf |

Per a qualsevol aclariment adreceu-vos a: 12.trobada.eramprunya@gmail.com

 

Publicades al DOGC les bases específiques de les subvencions per a intervencions preventives

Ahir van sortir publicades al DOGC les bases específiques per a 2019 de les subvencions per a intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives. La convocatòria corresponent a aquestes subvencions es publicarà properament.

L’objecte d’aquestes bases específiques és promoure la defensa i la conservació del patrimoni arqueològic i paleontològic català per mitjà de subvencions destinades a la realització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques a Catalunya que siguin intervencions preventives.

Si teniu qüestions o preguntes relatives a aquesta modalitat de subvencions, adreceu-vos a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural al correu electrònic osic@gencat.cat

| Document de la RESOLUCIÓ CLT/845/2019 que inclou les corresponents bases (vegeu el núm. 7) en PDF |

Publicades les bases específiques de les subvencions a municipis i comarques per a inversions en patrimoni arqueològic i paleontològic

Vista aèrea del jaciment de la ciutat romana de Iesso, actual Guissona Avui han sortit publicades al DOGC les bases específiques per a 2019 de les subvencions a municipis i comarques per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Més endavant serà publicada la convocatòria corresponent a aquestes subvencions.

Adreceu les vostres qüestions i preguntes a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural al correu electrònic osic@gencat.cat

| Podeu descarregar el document de la RESOLUCIÓ CLT/845/2019 que inclou les corresponents bases (vegeu el número 3)  en PDF |