Tàrraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic

El proper dia 27 de novembre a les 19,00 hores, es farà la presentació del llibre “Tàrraco Biennal. Actes del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic / VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. El Cristianisme en l’antiguitat tardana. Noves perspectives”.

Aquest acte tindrà lloc a la Sala d’Actes del Museu Bíblic Tarraconense (Carrer de les Coques, 1-C, Tarragona).

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

IV Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

El 23 de novembre de 2019 se celebrarà a Tortosa la 4a edició de la Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre organitzat pel Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), que enguany se centrarà en les intervencions a fortificacions fixes o permanents.

La dinàmica de la Guerra Civil va donar lloc, principalment, a fortificacions de campanya, amb caràcter més o menys efímer, que no sempre complien amb els preceptes dels manuals de fortificació del moment. Malgrat tot, les forces republicanes van impulsar la construcció de diverses línies de fortificacions permanents a diferents punts peninsulars fruit de diverses iniciatives.

A Catalunya, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i la Conselleria de Defensa van impulsar dues línies fortificades a les primeries de la guerra: la Línia del Cinca, al front aragonès, i la línia fortificada de la Defensa de Costes. Cap al final de la guerra, a més, l’Estat Major de l’Exèrcit Popular de la República va executar una altra xarxa fortificada, la denominada Línia L, esglaonada des del front de l’Ebre i el Segre fins al Pirineu.

En aquesta serralada, finalitzada la Guerra Civil, el franquisme va dur a terme la construcció d’una altra línia fortificada, la Línia P, per defensar la Península d’un suposat atac dels aliats en el marc de la Segona Guerra Mundial

Aquestes estructures han estat estudiades i excavades en els darrers anys, aportant nous coneixements sobre les tècniques constructives, l’aprofitament del terreny i l’adaptació de les forces enfrontades a les noves necessitats d’un conflicte armat modern.

Un anys més, doncs, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) col·laboren per donar a conèixer al nostre territori les metodologies, experiències i lliçons obtingudes a partir de la intervencions en aquests espais patrimonials.

Aquesta jornada es celebrarà al Palau Oliver de Boteller, carrer de Jaume Ferran, 4, Tortosa, el dia 29 de novembre de 2019.

|Per descarregar el programa i altres informacions cliqueu aquí |

Centenari de les excavacions al teatre romà de Tarraco

Els propers dies 23 i 24 d’octubre a les 19,00 hores, amb motiu de la celebració del centenari de les excavacions al teatre romà de Tarragona, s’han organitzat dues jornades d’activitats a Tarragona.

La primera, que tindrà lloc al Serveis Territorials de Cultura, serà la presentació de la publicació facsímil del diari de Francesc Carbó “Troballes arqueològiques al teatre romà de Tarragona”, editat amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya i l’IEC. En el marc d’aquesta presentació, està programada també la conferència “Algo más que espectáculos. Sobre la forma y la función del teatro en la Ciudad romana”, a càrrec de la Dra. Oliva Rodríguez.

L’activitat prevista pel dijous 24, a la sala polivalent del Tinglado 4 (seu temporal del Museu Nacional Arqueològic de Catalunya) és la xerrada “Un teatro en el barrio portuario de Tarraco”, impartida per Jacinto Sánchez, director de les darrers intervencions arqueològiques al teatre, que presentarà les novetats de les intervencions al teatre.

| Descarregueu la invitació clicant aquí |

VIII Seminari de Tecnologia Prehistòrica “La producció de l’utillatge en obsidiana, la seva difusió i ús en el neolític del Mediterrani occidental”, a la IMF-CSIC

Del 27 al 29 de novembre de 2019 se celebrarà a Barcelona la 7a edició dels Seminaris de Tecnologia Prehistòrica organitzat pel grup d’Arqueologia de les Dinàmiques Socials del Consell Superior d’Investigacions Científiques – Institució Milà i Fontanals, que enguany se centrarà en la temàtica de la producció de l’utillatge en obsidiana, la seva difusió i ús en el neolític del Mediterrani occidental.

L’explotació de l’obsidiana en el Mediterrani occidental va ser un fenomen recurrent en la prehistòria de les vessants ligur i tirrena de la Península itàlica, i també de les grans illes Còrsega i Sardenya. Les fonts d’aquesta matèria primera es localitzen en quatre illes italianes: Sardenya, Lipari, Palmarola i Pantelleria, i les seves produccions lítiques van ser objecte d’una gran difusió geogràfica durant el neolític, abastant el Midi francès, i també el nord-est de la Península ibèrica.

A més de la qüestió de la seva caracterització geoquímica i la determinació del seu origen, el Seminari se centrarà en las tècniques aplicades en la producció de l’utillatge laminar en el neolítico del Ponent mediterrani. Incidint especialment la percussió indirecta i pressió segons diferents modalitats, a més de      reproduir-les experimentalment. S’abordaran també els usos prehistòrics de l’obsidiana a partir de l’anàlisi funcional mitjançant l’estudi de les seves empremtes d’ús.

Aquest seminari ofereix una aproximació holística a aquestes produccions que van tenir un paper rellevant en el primer moment de la neolitització, i també el neolític mig, moment en què es van instituir xarxes de distribució que van propiciar-ne la disseminació en un extens marc geogràfic dins de la conca occidental del Mediterrani.

|Per descarregar el programa i altres informacions cliqueu aquí |

III Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna “La casa urbana al nord-oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”, a Roses (Alt Empordà)

Els propers dies 3 i 4 d’octubre se celebrarà a la Sala d’Exposicions de Ca l’Anita de Roses (Pl. Sant Pere,1) el III Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna,  dedicat a l’estudi de “La casa urbana al nord-oest de la Mediterrània en època medieval i moderna”.

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona organitza els Seminaris Internacionals d’Arqueologia Medieval i Moderna (SIAMM), concebuts com un espai d’intercanvi i debat on compartir, comparar i discutir experiències i realitats històriques diverses amb un enfocament històric i arqueològic. Per aquesta raó cada seminari s’estructura amb conferències generals de presentació de la temàtica i  ponències en les quals s’analitzen casos i aspectes concrets.

El III seminari se centra en l‘anàlisi i debat de la casa urbana en època medieval, en el marc d’un espai ampli, però acotat, el nord-oest de la Mediterrània. L’objectiu és el d’aprofundir en el coneixement de l’articulació d’aquests espais, les seves característiques i usos,  i  els canvis a llarg del temps, a partir d’experiències i casos concrets, analitzant similituds i diferències a nivell local i regional.

Al seminari hi participaran com a ponents investigadors catalans, francesos i italians de reconegut prestigi.

L’activitat és oberta i gratuïta, però per raons d’espai es demana notificar l’assistència a l’adreça de correu cat.rosesarqueologiadg.edu

| Per a més informació i programa cliqueu l’enllaç |

13a Trobada de les Egipcíaques “Torres i castells, s. VI-XIV: més enllà de les pedres”

Els dies 10 i 11 d’octubre de 2019 tindrà lloc a la residència d’investigadors, (c/ Hospital, 64, de Barcelona) la 13a Trobada de les Egipcíaques que, en aquesta edició, se centrarà en la temàtica de “Torres i castells, s. VI-XIV: més enllà de les pedres”.

Bona part dels castells, torres, fars… d’aquesta època van ser construïts com elements defensius segons la situació política i econòmica del moment fins que, sigui pels canvis territorials, sigui per l’arribada de l’artilleria, bona part d’ells van perdre el seu ús original per esdevenir magatzem agrícola, corral o font d’abastiment de pedra per a les construccions del voltant. Actualment, gran part d’aquests edificis són runes de difícil reutilització. El coneixement de l’origen de la seva construcció i evolució han estat sovint bandejats per l’interès en altres monuments de major rellevància i actualment la seva conservació, restauració i posada en valor són un repte que no té una solució única, però que no podem defugir com societat.

El seminari és obert a totes les persones interessades en el tema però l’aforament és reduït, per tant, cal confirmació d’assistència prèvia a info@egipciaques.info

Jornades de divulgació “L’alimentació a la prehistòria” a Juneda (les Garrigues)

El Grup d’Investigació Prehistòrica del Departament d’Història de la Universitat de Lleida ha organitzat les Jornades de divulgació “L’alimentació a la prehistòria”, en el marc de la reunió científica “Aproximacions a les pràctiques agroalimentàries durant la prehistòria recent”, que tindran lloc a Juneda (les Garrigues).

Entre les diverses activitats programades, el proper divendres 27 de setembre, al Museu Arqueològic i Etnològic de Juneda s’inaugurarà l’exposició “A la taula d’una aldea de fa 4.000 anys! Productes alimentació i cuina a l’aldea de Minferri (Juneda)”. A les 20,00 hores tindrà lloc la xerrada “Alimentació i cuina a l’edat del bronze: noves dades sobre que i com menjava la població de Minferri ara fa 4.000 anys”, sa càrrec de Natàlia Alonso i Ariadna Nieto.

| Descarregueu el cartell amb totes les activitats en PDF |

IV Jornada de Patrimoni Cultural “Noves narratives per al patrimoni cultural: del 3D a les experiències immersives”.

El proper 30 d’octubre de 2019 se celebrarà a l’auditori de La Pedrera (Pg. de Gràcia, 92, Barcelona) la IV Jornada de Patrimoni Cultural, que en aquesta edició girarà a l’entorn de l’eix temàtic “Noves narratives per al patrimoni cultural: del 3D a les experiències immersives”.

En aquesta jornada es presentaran algunes de les experiències internacionals més interessants en aquest àmbit i es donaran a conèixer altres projectes capdavanters que són menys coneguts.

Realitat virtual, mappings, videojocs, escape rooms… En els darrers anys les noves narratives immersives han arribat a múltiples sectors, i com no pot ser d’altra manera, també al patrimoni cultural. Això ha obert noves possibilitats, a més dels aspectes tecnològics, i un ampli ventall de formes de comunicar l’art, la història i la ciència.

Dins de l’àmbit del patrimoni cultural cal destacar el paper fonamental que ha tingut la creació de continguts 3D. La producció de models tridimensionals d’edificis i jaciments, i objectes de museu és avui dia molt més fàcil i assequible, i es fa servir tant per a la documentació o la conservació com per a activitats educatives i la divulgació al públic, la qual cosa ha obert la porta a la creació de noves narratives.

| Per a mes informacions cliqueu aquí |

Celebració del Festival Ulisses Fest 2019, a Premià de Dalt

El propers 20 i 21 de setembre (divendres i dissabte) se celebrarà a Premià de Dalt (Maresme) el festival Ulisses Fest 2019, organitzat per l’Ajuntament a l’entorn de l’anomenat “Plat d’Ulisses”(Plat de Circe).

El “Plat d’Ulisses” o Plat de Circe és una peça recuperada l’any 1999 en una intervenció realitzada a la finca de Can Verboom de Premià de Dalt. És un plat de terra sigillata africana C de la forma Salomonson A/Hayes 53a, datable entre la 2a meitat del segle IV i la 1a del segle V dC. Està decorat amb escenes de l’Odissea: Ulisses al palau de Circe i el vaixell d’Ulisses atacat per la serp Escil·la i temptat per les sirenes. És possible que el plat hagués pertangut a l’aixovar d’una vil·la romana situada en les immediacions.

En l’edició d’enguany s’han programat dues actuacions de recreació i reconstrucció històrica teatralitzades: “Legio II Traiana fortis – Cohors i Barcinonum” i “Ornatrices Barcinonenses”, dutes a terme pel “Barcino Oriens”, que acostaran el públic als diferents aspectes de la vida de la Roma antiga, com ara la vida quotidiana de les dones patrícies, i també als diferents aspectes de la vida militar de les legions romanes.

| Descarregueu la invitació amb el cartell del programa d’activitats |

Col·loqui internacional “La Méditerranée occidentale au Ve siècle” a Aix-en-Provence 

Els dies 22, 23 i 24 d’abril de 2020 se celebrarà a Aix-en-Provence (França) el col·loqui internacional “la Méditerranée occidentale au Ve siècle”. Aquesta reunió tindrà lloc a la Maison Méditerranéenne des Sciences de l’Homme (MMSH) d’Aix-en-Provence (França), i aplegarà historiadors de textos i arqueòlegs als qui es convidarà a presentar resums temàtics o regionals, bé en forma de una presentació oral de 25 minuts o d’un cartell.

El segle V dC. s’identifica unànimement com un moment clau en la història del Mediterrani Occidental, especialment marcat per l’establiment dels regnes bàrbars, la fi de l’Imperi Romà d’Occident i una nova fase d’expansió del cristianisme. La fragmentació política del Mediterrani occidental va donar lloc a noves dinàmiques econòmiques. D’una banda, va provocar una reconfiguració de les elits, amb la contribució de les aristocràcies militars bàrbares, i d’altra, canvis en las pràctiques culturals i els estils de vida.

S’havia de redefinir el principi del romanisme, que havia estructurat diferents aspectes de la vida quotidiana durant més de cinc segles, en particular entorn a les afiliacions religioses, objecte de debats contradictoris en aquell moment. Tant a les ciutats com al camp es van produir profunds canvis, manifestats especialment en la cultura material. Les guerres i las convulsions polítiques també van augmentar el número de refugiats, originant noves diàspores.

Amb l’estat actual de la documentació, tanmateix, es molt difícil obtenir una visió global d’aquest segle perquè les dades son heterogènies, disperses i sovint diluïdes en enfocaments diacrònics. D’aquesta realitat sorgeix la necessitat de recollir, creuar i comparar la ingent informació disponible para mesurar les transformacions i l’espai que abasten durant el segle V.

El col·loqui internacional serà una eina idònia per abordar aquest enfocament, donada la multiplicitat d’equips d’investigació que treballen en aquest àmbit i en aquest marc geogràfic concrets. L’elecció del lloc de celebració d’aquest esdeveniment científic ha estat determinada per la dinàmica d’investigació sobre la antiguitat tardana i l’alta edat mitjana en el Mediterrani Occidental, profundament arrelada en Aix-en-Provence, des del treball pioner de Paul-Albert Février.

| Descarregueu-vos la Primera circular |