Un estudi liderat per l’IPHES-CERCA, publicat a Geoheritage, proposa una metodologia per decidir com extreure, preparar i digitalitzar restes paleontològiques molt delicades.
Una recerca liderada per Adriana Linares, investigadora predoctoral de la Universitat Rovira i Virgili i l’IPHES-CERCA, ha desenvolupat un protocol innovador per digitalitzar fòssils extremadament fràgils sense comprometre’n la conservació, alhora que en potencia l’estudi científic, l’accés obert i la divulgació. El treball, publicat a la revista Geoheritage i amb la participació d’un ampli equip investigador i tècnic del centre, se centra en restes de petites dimensions conservades en sediments tous i inestables del jaciment del Camp dels Ninots. El protocol estableix una metodologia per decidir, en cada cas, com intervenir de manera no invasiva, minimitzant riscos i optimitzant recursos, i facilita la generació de models 3D que afavoreixen la ciència oberta i la transferència del coneixement.
Un dels aspectes més rellevants del protocol és la seva contribució a la ciència oberta. Els models digitals generats es poden dipositar en repositoris en accés obert, fet que permet que la comunitat científica internacional hi pugui accedir, analitzar-los i reutilitzar-los sense necessitat de manipular els exemplars originals. Això no només multiplica les possibilitats d’estudi, sinó que també garanteix la preservació a llarg termini del material, ja que es creen còpies digitals segures davant de possibles danys o pèrdues.
Més enllà de la recerca, aquests models tridimensionals obren noves possibilitats en l’àmbit de la divulgació i l’educació. Les rèpliques digitals permeten generar continguts interactius, visualitzacions en entorns virtuals o materials didàctics adaptats a diferents nivells educatius. A més, a partir dels models 3D es poden produir còpies físiques exactes dels fòssils, manipulables i accessibles, que poden ser utilitzades en activitats educatives sense posar en risc els originals.
Aquest potencial es trasllada també als museus i centres d’interpretació, on la digitalització permet renovar les estratègies expositives i fer el patrimoni més accessible. En el cas del Camp dels Ninots, aquesta línia es concreta en iniciatives com l’Espai Aquae o l’itinerari interpretatiu del jaciment, on els models 3D i les rèpliques contribueixen a explicar els ecosistemes del passat amb recursos visuals i interactius.
Referència bibliogràfica:
Linares-Martín, A., Gómez de Soler, B., Farman, R. M., Moreno-Ribas, E., Mateos Prieto, P., Fontanals, M., Alías, A., Sopesens, J., Blain, H.-A., & Campeny Vall-llosera, G. (2026). Protocol development for an efficient digitization of palaeontological heritage: The case of Camp dels Ninots fossil site (Spain). Geoheritage, 18, 81. https://doi.org/10.1007/s12371-026-01294-7
Consulteu tota la informació sobre l’estudi a la nota de premsa de l’IPHES
Ja es troba disponible el