Exposició Arqueologia Viva i Cicle Diàlegs d’Arqueologia Viva

En el marc de la celebració de Tarraco Viva, el festival romà que s’està celebrant a la ciutat de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha organitzat l’exposició Arqueologia Viva, que tindrà lloc del 16 al 29 de maig de 2022 als Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona.

Arqueologia Viva també compta amb un cicle format per tres diàlegs que versen sobre els mateixos eixos. Aquests diàlegs tindran lloc també als Serveis Territorials els dies 18, 20 i 25 de maig, a les 19 hores.

L’exposició i els diàlegs són d’accés lliure i gratuït, amb aforament limitat.

Exposició Arqueologia Viva

Arqueologia Viva es tracta d’una exposició de petit format que mostra el paper fonamental que té l’arqueologia gràcies a la qual es pot ampliar el coneixement del passat i posar-lo a disposició de la societat. Amb la seva dedicació, els arqueòlegs treuen a la llum aspectes de la vida i les obres dels nostres avantpassats que ens permeten entendre millor qui som i d’on venim.

Aquesta exposició descobreix la nostra gran riquesa arqueològica: des dels principals jaciments, les institucions que hi treballen, les col·leccions…, fins a arribar als espectaculars models digitals en 3D.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb les seves diferents seus i jaciments, així com el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, presenten en aquesta exposició quines són les seves funcions principals, quines línies d’actuació segueixen i quins són els seus reptes de futur.

Cicle Diàlegs d’Arqueologia Viva

Dimecres 18 de maig. Reptes dels museus d’arqueologia. El MNAT, avui.

Hi participen: Diana Gorostidi (URV-ICAC), Ester Ramón (conservadora del MNAT), Pere Rovira (restaurador del CRBMC), Mònica Borrell (directora del MNAT).

Divendres 20 de maig. El dia a dia d’un arqueòleg

Hi participen: Daria Calpena (arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia), Maribel Fuertes (arqueòloga dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona), David Asensio (professor de la Universitat de Barcelona), Joan Francès (Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver).

Dimecres 25 de maig. NAUFRAGIS. Història submergida.

Hi participen: Rut Geli (responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya), Cati Aguer (especialista en restauració i conservació de patrimoni subaquàtic), Jusèp Boya (director del MAC), Carles Cols (periodista).

Per a més informació consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura i el web de patrimoni.gencat.cat

També podeu trobar aquestes activitats dins la programació de Tarraco Viva

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020”

Us recordem que aquest proper dimecres 18 de maig a les 18 hores tindrà lloc la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Seguiment i excavació arqueològica a les obres de restauració de la Seu Vella de Lleida, 2019-2020

Conferenciants: Isabel Gil Gabernet i Marta Morán Álvarez

Moderadora: Marta Monjo i Gallego

El Pla director de la Seu Vella de Lleida, elaborat l’any 1993 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, va plantejar la restauració de l’antiga catedral com una intervenció integral on, a més dels valors artístics i arquitectònics, es té en compte el pes històric com a edifici singular i, per tant, la necessitat de conèixer-ne el subsol, per entendre millor l’evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció. L’any 1997, amb l’excavació arqueològica prèvia a la restauració de la porta dels Fillols, es va engegar la col·laboració institucional entre la Generalitat i l’Ajuntament i, de llavors ençà, la secció municipal d’arqueologia s’ha fet càrrec dels treballs arqueològics vinculats als diferents projectes de restauració i revalorització del conjunt monumental. El seguiment arqueològic arran de les obres de restauració, a la Porta dels Apòstols, la torre del Campanar, i al pati i cobertes del claustre, han permès documentar part de l’enllosat original de les cobertes de les galeries nord i est del claustre, on sorprenentment, es conservaven les traces gravades a escala natural de tres de les traceries que decoren i omplen els finestrals que envolten el pati del claustre.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

XXIV edició de Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona

Del 15 al 29 de maig de 2022 se celebrarà a Tarragona la XXIV edició del festival Tarraco Viva, que enguany està dedicat a les Grans descobertes de l’antiguitat. Arqueologia i història per al segle XXI.

La programació de la XXIV edició del festival de recreació històrica de Tarragona, organitzat pel Museu d’Història de l’Ajuntament de Tarragona, girarà a l’entorn d’algunes de les efemèrides més destacades de l’arqueologia de l’antiguitat. Els 100 anys de la descoberta de la tomba de Tutankamon, els 100 anys de l’inici de les excavacions a les tombes reials d’Ur, els 200 anys del desxiframent dels jeroglífics o els 200 anys també del naixement de Heinrich Schliemann, el descobridor de Troia; seran algunes de les efemèrides escollides amb la intenció de provocar una sèrie de reflexions sobre el paper que l’arqueologia i la història han o haurien de tenir en el nostre present.

El programa d’aquest any inclou prop de 300 activitats que tindran lloc en diferents espais durant 15 dies, la majoria en llocs monumentals i Patrimoni Mundial de la UNESCO, i que seguiran mantenint una quantitat de propostes àmplia i diversa com ara exposicions, recreacions històriques, conferències, debats, monòlegs, propostes gastronòmiques, documentals, tallers, jocs participatius i visites guiades. 

Una edició que manté i enforteix col·laboracions estratègiques amb entitats com la Diputació de Tarragona, l’Agrupació de Càmpings Tarragona Ciutat, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, el MNAT, l’ICAC, la Biblioteca Pública de Tarragona, la Casa dels Clàssics o la Griffith Institute de la Universitat d’Oxford. Enguany el certamen recupera pràcticament al 100% les activitats presencials, sense abandonar els streamings que es retransmetran a través del canal Youtube de TGN Cultura, com l’acte inaugural i la cloenda.

Per a més informació consulteu la web de Tarraco Viva

Dia Internacional dels Museus 2022: El poder dels museus

El proper 18 de maig, com cada any, els museus de Catalunya tornen a celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM), tot organitzant activitats i jornades de portes obertes entre el 14 i el 22 de maig. El dissabte 14 de maig se celebrarà la Nit dels Museus.

El Dia Internacional dels Museus és el gran esdeveniment que el Consell Internacional dels Museus (ICOM) organitza, des de 1977, cada 18 de maig. Es tracta d’una celebració molt especial per a la comunitat museística internacional en què els museus planifiquen esdeveniments i activitats creatives al voltant d’una temàtica específica per connectar amb els seus públics i remarcar la importància del rol dels museus com a institucions al servei de la societat i del seu desenvolupament.

En aquesta nova edició, l’ICOM proposa celebrar el Dia Internacional dels Museus sota el lema El poder dels museus. I és que els museus tenen el poder de transformar el món que els envolta, de provocar canvis positius en les seves comunitats. Ho fan a través de tres eixos: la sostenibilitat, la innovació en la digitalització i l’accessibilitat i la construcció de comunitat a través de l’educació.

Més enllà de les activitats que s’organitzin de forma individual o col·lectiva, des de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura es vol tornar a donar un suport especial a la celebració del DIM 2022, proposant la realització d’unes activitats conjuntes, la utilització d’una imatge comuna, com també donant difusió a les activitats i les iniciatives que es duguin a terme, en coordinació i amb la col·laboració de l’ICOM i de totes les administracions amb responsabilitats patrimonials: les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i l’ICUB. I amb el treball de suport de les xarxes de museus: Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, Xarxa de Museus d’Arqueologia i Jaciments de Catalunya, Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya, Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, Xarxa territorial de Museus de les comarques de Girona, Xarxa territorial de Museus de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre i Xarxa territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran.

El Dia Internacional dels Museus és un moment clau per mostrar tota la feina que es fa des dels museus i que el lema de l’ICOM d’enguany recull perfectament.

Per a més informació consulteu el web de Museus

Congrés “El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes”. Tarragona-Constantí, 28-30 de juny de 2022

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), amb el patrocini del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana (PIAC) organitzen el Congrés “El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes”, que se celebrarà els dies 28, 29 i 30 de juny de 2022 al Centre Tarraconense El Seminari de Tarragona i al mateix conjunt monumental de Centcelles.

Aquest Congrés vol plantejar de manera completa el tema de la naturalesa i funcions d’un monument difícil d’interpretar i explicar, i sobre el qual s’han proposat diverses hipòtesis. Segons els organitzadors, després del Congrés de Madrid del 2010, organitzat per l’Institut Arqueològic Alemany (DAI), i amb les dades del monument a disposició ofertes per les Actes d’aquest Congrés, ha arribat el moment d’analitzar els resultats fins ara assolits, amb la intenció d’avançar en el coneixement d’una temàtica complexa.

El congrés comptarà amb la presència activa dels màxims especialistes en les diverses disciplines (arqueològiques, històriques, artístiques, teològiques) que cal tenir en compte en l’estudi del monument i pretén ser obert i rigorós, caracteritzat per ponències innovadores i, sobretot, pels diàlegs científics entre tots els participants.

No es tracta de repassar una vegada més les diverses hipòtesis sobre Centcelles -d’altra banda, prou conegudes- sinó de sospesar les dades que ofereix la recerca arqueològica, els elements que aporten els diversos contextos històrics en què sembla inscriure’s el monument, i els diversos vectors arqueològics, iconogràfics i documentals, relatius a la seva decoració musiva i pictòrica actualment existent o bé presumible.

Per a més informació, programa i inscripcions consulteu la web del congrés

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica”

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 4 de maig.

La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica

Conferenciants: Josep Maria Pérez Suñé i David Tormo Benavent

Moderador: Joan Martínez Tomás

Casamata doble d’artilleria del Fort de Millet (Caseres)

Els vestigis materials de la Guerra Civil són restes arqueològiques i, com a tals, susceptibles de ser estudiats amb la metodologia i les aproximacions teòriques de l’arqueologia. Entre les noves especialitzacions de l’arqueologia cal destacar la que té per objecte d’estudi els processos bèl·lics a partir de les restes recuperades en els escenaris on van tenir lloc. Una especialitat novadora subjecta a diferents denominacions: arqueologia del conflicte, arqueologia dels camps de batalla o de la guerra. Des del territori, estem duent a terme un programa de recerca a l’entorn de les fortificacions de la Generalitat de Catalunya a la rereguarda del front d’Aragó (1936-1937), l’anomenada Línia del Cinca, que comprenia els sectors Gandesa, Fraga, Montsó i Boltaña, la qual té per objecte contrastar l’escassa documentació textual i planimètrica que es conserva amb un treball de camp fonamentat en la prospecció arqueològica convencional de superfície dirigida a localitzar, identificar i documentar les estructures d’enginyeria militar conservades a la comarca de la Terra Alta, diferenciant les corresponents a la Línia del Cinca (1936-1937) de les construïdes durant l’ofensiva d’Aragó i posterior batalla de l’Ebre (1938). La conclusió que hem extret és que sí que hi ha una certa discrepància entre allò que diuen els documents i la realitat material constatada sobre el terreny.

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, abril 2022

imatge recull biblJa es troba disponible el número 92 (abril 2022) del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que posteriorment es dipositen a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural o a l’arxiu del mateix Servei, així com de diverses publicacions digitals.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions, els enllaços als textos de les publicacions digitals, l’enllaç als reculls bibliogràfics anteriors, al catàleg de la Biblioteca del Patrimoni Cultural i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica”

Us recordem que aquest proper dimecres 4 de maig a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

La línia fortificada del Cinca a la Guerra Civil: sector Gandesa (Terra Alta). De l’estudi històric a la prospecció arqueològica

Conferenciants: Josep Maria Pérez Suñé i David Tormo Benavent

Moderador: Joan Martínez Tomás

Casamata doble d’artilleria del Fort de Millet (Caseres)

Els vestigis materials de la Guerra Civil són restes arqueològiques i, com a tals, susceptibles de ser estudiats amb la metodologia i les aproximacions teòriques de l’arqueologia. Entre les noves especialitzacions de l’arqueologia cal destacar la que té per objecte d’estudi els processos bèl·lics a partir de les restes recuperades en els escenaris on van tenir lloc. Una especialitat novadora subjecta a diferents denominacions: arqueologia del conflicte, arqueologia dels camps de batalla o de la guerra. Des del territori, estem duent a terme un programa de recerca a l’entorn de les fortificacions de la Generalitat de Catalunya a la rereguarda del front d’Aragó (1936-1937), l’anomenada Línia del Cinca, que comprenia els sectors Gandesa, Fraga, Montsó i Boltaña, la qual té per objecte contrastar l’escassa documentació textual i planimètrica que es conserva amb un treball de camp fonamentat en la prospecció arqueològica convencional de superfície dirigida a localitzar, identificar i documentar les estructures d’enginyeria militar conservades a la comarca de la Terra Alta, diferenciant les corresponents a la Línia del Cinca (1936-1937) de les construïdes durant l’ofensiva d’Aragó i posterior batalla de l’Ebre (1938). La conclusió que hem extret és que sí que hi ha una certa discrepància entre allò que diuen els documents i la realitat material constatada sobre el terreny.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

El cicle d’activitats “Lluís Pons d’Icart. En digital” celebra la digitalització d’alguns dels seus manuscrits

Amb motiu de l’obertura de la consulta en línia dels manuscrits de Lluís Pons d’Icart, s’ha organitzat un cicle d’activitats, com ara visites, conferències i visites teatralitzades, que servirà per conèixer molt millor aquest personatge, del qual l’any 2018 es commemorà el 500 aniversari del seu naixement.

Aquestes activitats, que es duran a terme entre el 3 i el 14 de maig de 2022, són gratuïtes i tenen l’aforament limitat, de manera que és indispensable realitzar reserva prèvia.

L’any 2018 es commemorà el 500 aniversari del naixement de qui es considera el primer arqueòleg tarragoní, Lluís Pons d’Icart, posant en valor la seva figura i reivindicant el seu paper a Tarragona, des del segle XIX fins al present. La celebració dels XXI anys de Tàrraco com a Patrimoni Mundial, l’any 2021, el tornà a tenir com a referent.

Ara es vol facilitar la difusió de la seva obra amb la digitalització i la consulta en línia dels manuscrits que se’n conserven, l’original català i castellà del “Llibre de les Grandeses de Tarragona” i un volum de vària.

Per acompanyar a aquesta acció, des dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu d’Història de Tarragona i l’Institut d’Estudis Vallencs, s’ha organitzat aquest cicle d’activitats sota el nom de “Lluís Pons d’Icart. En digital” per reflexionar sobre la interacció entre el patrimoni escrit i el monumental, i sobre com es posa en valor per a cada generació, que l’integra a la seva realitat.

Descarregueu-vos el programa del cicle en pdf

Descarregueu-vos la Nota de premsa en pdf

Per a més informació i reserves consulteu el web del MNAT

Presentació dels resultats de la recerca i del nou calc digital del conjunt amb pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues)

Una nova recerca arqueològica duta a terme al conjunt amb pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues), ha posat al descobert noves figures, fins ara inèdites, que aporten noves dades sobre les escenes representades i milloren el coneixement de les tècniques pictòriques emprades.

Els resultats d’aquesta recerca i el nou calc digital, que el Departament de Cultura va presentar ahir dimarts 26 d’abril de 2022 en roda de premsa, són accessibles al públic a través d’un nou espai web que permet fer una visita virtual a tot el conjunt d’art rupestre.

Calc digital de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues). Departament de Cultura. A. Rubio, R. Viñas, J. Salguero, Ll. González (2022)

El projecte de recerca La Roca dels Moros del Cogul. Recerca i documentació fotogràfica digital de gravats i pintures, impulsat i finançat pel Departament de Cultura el 2019 amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquest conjunt amb pintures rupestres i de disposar d’una mostra exacta de l’estat actual de les pintures i gravats presents a la Roca dels Moros, ha estat realitzat pels investigadors Dr. Albert Rubio i Dr. Ramon Viñas, especialistes de referència en l’estudi de les representacions d’art rupestre.

La investigació ha permès obtenir, d’una banda, noves informacions sobre les característiques de les pintures així com l’aparició de noves imatges, l’aparició de noves parts de les imatges ja conegudes i la millora del coneixement sobre els processos creatius que va experimentar aquest conjunt.

S’ha generat un model en 3D de la roca i un nou calc digital basat en la fotografia d’alta resolució feta amb la tècnica de la fotogrametria. El nou calc supera la darrera versió del 1985, ja que inclou les imatges descobertes en la recerca i permet disposar de la imatge més exacta i amb major detall que es té de les pintures.

Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya

Tot el procés de documentació de la recerca s’ha fet seguint el nou Protocol de documentació d’art rupestre, inclòs en el Pla de Gestió de l’Art Rupestre a Catalunya, la nova eina de gestió integral de tot l’art rupestre que està elaborant el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

El Pla de Gestió neix del deure de tenir aquesta eina per als llocs inclosos a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, que formen part del bé en sèrie ”Art rupestre de l’arc mediterrani de la península ibèrica” i s’estendrà el seu ús a la resta de llocs amb art rupestre de Catalunya. Com a eina de gestió integral contempla actuacions en documentació, recerca, protecció i difusió, tant per llocs amb pintures com amb gravats, com a continuació i actualització de la tasca iniciada l’any 1985 amb el Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya.

En el marc del Pla de Gestió s’està revisant i actualitzant la documentació dels abrics amb pintures amb la utilització de tecnologies digitals que permet obtenir, com en el cas de la Roca dels Moros de Cogul, noves dades de les pintures.

Projecte de divulgació del patrimoni

Un cop feta la recerca, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha desenvolupat un projecte web que permet acostar els resultats de les investigacions al gran públic. Es tracta d’un espai web dinàmic que es troba dins el portal patrimoni.gencat.cat on les persones usuàries poden visitar virtualment la Roca dels Moros de Cogul i accedir a la informació més actual del conjunt rupestre fruit de la recerca feta. Amb aquest recurs es disposa d’una visita amb un nivell de detall, qualitat i informació únics.

Accediu al nou espai web de la Roca dels Moros clicant aquí

Per a més informació consulteu la Nota de premsa del Departament de Cultura