Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “L’Aubert: una explotació agropecuària altmedieval a la Vall d’en Bas (segles VI-X)” (en directe per internet)

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de juny de 2017, 19,00h

Conferenciants: Cristian Folch, Jordi Gibert i Ramon Martí
Moderador: Josep Maria Nolla

El proper dimecres dia 7 de juny de 2017, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “L’Aubert: una explotació agropecuària altmedieval a la Vall d’en Bas (segles VI-X)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

El projecte de recerca desenvolupat durant els darrers onze anys (2006-2016) sobre el jaciment arqueològic de l’Aubert, prop dels Hostalets d’en Bas, ha permès l’excavació i l’estudi detallat de gairebé la totalitat d’aquest assentament, i ha aportat dades significatives pel que fa a la caracterització de les explotacions agropecuàries de l’alta edat mitjana a Catalunya. El jaciment presenta una llarga seqüència d’hàbitat, ben enquadrada cronològicament per diverses datacions absolutes, on es distingeixen tres grans fases d’ocupació situades entre els segles VI i X. Més enllà de l’estudi estricte del jaciment, la recerca ha servit també per interpretar i contextualitzar l’assentament, tant en el seu entorn territorial com en el marc de les transformacions profundes produïdes en l’àmbit rural durant els primers temps medievals.


A continuació us oferim una petita entrevista amb Cristian Folch sobre els aspectes rellevants de la seva propera xerrada.

  • Com es localitza i en quin context s’ha dut a terme la recerca sobre el jaciment?

Va ser en el marc d’un projecte de prospeccions a l’entorn de l’antic paleollac de la Vall d’en Bas que un equip de la UAB i la UdG va detectar l’any 2005 la presència de materials en un prat proper al mas de l’Aubert, a Hostalets d’en Bas. Identificats aquests com a altmedievals, des de llavors ha estat el grup de recerca OCORDE el que ha dut a terme l’excavació arqueològica del jaciment, reconegut darrerament com a Campus d’Arqueologia de la UAB, en el marc dels seus successius projectes de recerca sobre l’Alta Edat Mitjana.

  • Quines són les característiques del jaciment excavat i quina importància se li pot atribuir?

Es tracta d’un assentament destinat a la producció agropecuària i a la residència del que podríem considerar un grup familiar, amb diverses fases esglaonades entre els segles V i X. Les estructures d’habitació són senzilles i s’hi identifiquen tant construccions amb sòcol de blocs i alçat de terra com alguns fons de cabana. S’hi troba, així mateix, una àrea d’emmagatzematge formada per diverses sitges. La seva importància s’explica pel forniment d’un bon conjunt de dades sobre una època encara deficitària en informacions i sobre un tipus de poblament que, malgrat constituir el marc vital de la gran majoria de la població del moment, requereix encara d’estudis aprofundits i de detall com el que aquí es presenta. Així, l’excavació s’ha acompanyat de l’execució d’analítiques diverses que han permès acotar cronològicament les diferents fases d’ocupació i a la vegada obtenir dades sobre diversos aspectes relatius a la producció i el consum.

  •  Quin és hores d’ara el futur del jaciment?

Avui el jaciment es troba pràcticament exhaurit a excepció d’una àrea reduïda i localitzada separadament del seu sector central, totalment excavat. A banda de la seva difusió general, a nivell local es vol integrar el coneixement generat en el discurs del nou Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas, mentre que, també en col·laboració amb l’ajuntament, es preveu un programa de recuperació i rehabilitació de les restes exhumades.

Les excavacions arqueològiques al Puig del Cocodril de Subirats (Alt Penedès) confirmen l’existència d’una fortificació ibèrica de la Cossetània oriental.

La recerca arqueològica, efectuada entre els dies 2 i 14 de maig, en aquest jaciment iber, situat al costat del Castell de Subirats, treuen a la llum una gran fortificació cossetana de més d’ 1 Ha d’extensió.

S’han efectuat diversos sondejos o cales que confirmen l’excel·lent potencial arqueològic del jaciment. S’ha identificat un gran fossat defensiu, una muralla i un barri de cases en un estat de conservació excepcional.

Entre les restes descobertes destaquen les relacionades amb l’arqueologia de la vinya i el vi, com tres àmfores ibèriques senceres, diverses gerres per a servir el vi i ceràmiques importades de Grècia, Itàlia i Eivissa.

El Puig del Cocodril podria complir les funcions de centre de poder i de control del territori de la Cossetània Oriental, amb diversos jaciments, com la Font de la Canya d’Avinyonet, sota la seva òrbita.

L’Ajuntament de Subirats i la cooperativa ArqueoVitis impulsen aquest nou projecte per aportar dades arqueològiques sobre els orígens de la vinya i el vi al Penedès, en el que podria ser el jaciment iber més influent de la contrada.

| Per saber-ne més, descarregueu la nota de premsa en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)”

Conferència: “La terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons – Corral Nou (Pontons, Alt Penedès)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 de maig de 2017, 19,00h

Conferenciants: Ramon Cardona, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Herms
Moderador: Joan Sanmartí

Des de l’any 2008 un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis Lacetans estudia aquesta terrisseria ibèrica, la més important coneguda fins al moment a Catalunya. Les prospeccions geofísiques, excavacions i activitats experimentals que s’hi han fet han permès documentar set forns de planta circular i la zona de taller on en els segles v-iv aC es van elaborar àmfores, peces de magatzem i de vaixella de ceràmica oxidada a torn, així com les tècniques de fabricació utilitzades.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacatsde la seva xerrada.

  • Com es gesta aquest projecte i des de quan?

El coneixement i troballa del jaciment es deu a Pere Giró i Romeu, anys ‘30 s. XX. No es realitza cap més fins a l’any 1991. J. Mestres realitzà unes prospeccions i localitzà més materials arran de l’obertura d’una rasa d’un dipòsit d’aigua. Se cita el jaciment en l’inventari del Patrimoni Arqueològic de l’Alt Penedès que es duu a terme al llarg dels anys 1989 i 1991 a càrrec d’Artur Cebrià, Genís Ribé i Maria Rosa Senabre. L’any 1995 es realitza una intervenció d’urgència que permet fer una primera valoració seriosa del jaciment sense a penes excavar-lo. Els arqueòlegs són Rosa M. Senabre, Jordi Nadal i Anna Vargas. La recerca queda ininterrompuda després de la intervenció de 1995 fins que la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans, a instàncies de Magí Miret Mestres, arqueòleg  territorial de la zona, es posa en contacte el 2005 amb Mª Rosa Senabre, conservadora del Museu de Vilafranca, qui es compromet a passar-nos informació sobre el jaciment. No es té cap més resposta del Museu fins que Jordi Farré, arqueòleg-conservador de VINSEUM, es posa en contacte amb el Centre d’Estudis Lacetans i comunica el desgraciat accident i la malaurada pèrdua de l’anterior conservadora. Es reprèn el contacte amb el Museu i amb l’antic equip d’excavació, Jordi Nadal i Anna Vargas, que no posen inconvenients a que el Centre d’Estudis Lacetans assumeixi la recerca d’aquest jaciment per tal de poder investigar amb un jaciment de primera mà la producció de la ceràmica ibèrica. S’han realitzat fins al moment les intervencions següents: bianual 2008-2009, bianual 2010-2011, bianual 2012-2013, quadriennal 2014-2017. El jaciment s’inclou en un projecte més global de la Universitat de Barcelona “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l’època romano republicana: una perspectiva històrica i evolutiva”Read More »

Curs del Gabinet Numismàtic: “La moneda carolíngia a la Marca Hispànica”

Els dies 9 i 11 de maig de 2017, entre les 17,00 i les 20,00 hores, es desenvoluparà a l’Espai Innova del Museu Nacional d’Art de Catalunya el XXVII Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda carolíngia a la Marca Hispànica”, que organitza el Gabinet Numismàtic del MNAC.

La moneda carolíngia juga un paper fundacional en les emissions de Barcelona i dels altres comtats que acabarien conformant la Catalunya Vella. Carlemany i els seus successors van imposar i estendre arreu dels seus dominis un sistema monetari nou que es basava en unes encunyacions de diners en plata fina. Aquestes peces s’integraven en un sistema de moneda de compte –1 lliura = 20 sous i 1 sou = 12 diners– que permetia valorar monetàriament qualsevol bé i que va perdurar al Principat fins al segle XIX.

Dues coincidències han propiciat l’oportunitat de tractar monogràficament aquest període en el seminari d’enguany. La primera, és la compra per part de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2014, d’un diner de Barcelona corresponent al regnat de Lluís el  Pietós. La segona, és l’adquisició per part del Ministerio de Cultura, Educación y Deporte el mateix any d’un altre diner de Barcelona corresponent al regnat de Carlemany. Aquesta segona peça acaba de ser dipositada pel Museo Arqueológico Nacional al Museu Nacional per tal que el Gabinet Numismàtic la pugui exposar a la sala d’exposicions permanent mentre que la primera ja va ser exposada al Museu d’Història de la Ciutat el 2015.

Curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat de formació permanent adreçada al professorat

| Per a més informació descarregueu el díptic en pdf |

Curs: “La Moneda Antiga”, del Gabinet Numismàtic – MNAC

Siracusa, Tetradracma de Siracusa, 485-425 aC (MNAC/GNC 310489-N). Gabinet Numismàtic de CatalunyaEntre el 14 de març i el 18 d’abril es desenvoluparà el curs: “La Moneda Antiga”, organitzat pel Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb l’objectiu de difondre les bases de la documentació de la numismàtica antiga.

El curs té una durada de 15 hores dividides en 5 sessions. A la primera classe s’explicaran les bases metodològiques de la disciplina com, per exemple, l’elaboració de fitxes de monedes o com cal interpretar els tresors monetaris. Les tres sessions següents tindran dues parts: lliçons teòriques entorn de la numismàtica grega, romana republicana, hispànica i imperial romana, i sessions pràctiques d’identificació i classificació de cadascuna d’aquestes sèries monetàries tenint a l’abast les peces originals i la biblioteca del GNC. La darrera sessió ha de permetre una aproximació, tant teòrica com pràctica, a l’anàlisi no destructiva de metalls amb els raigs X.

Programa:

  • Dimarts 14 de març: “Qüestions de metodologia”
  • Dimarts 21 de març: “La moneda grega i la romana republicana”
  • Dimarts 28 de març: “La moneda d’Hispània”
  • Dimarts 4 d’abril: “La moneda de l’Imperi romà”
  • Dimarts 18 d’abril: “El metall de la moneda: identificació per anàlisi no destructiva de raigs X”

| Per a més informació descarregueu-ne el díptic en pdf |

Exposició: “Abans de la Vinya”, al Vinseum (Vilafranca del Penedès)

expo_vinseumFins al dia 22 de març de 2017 es podrà visitar al Museu de les Cultures del Vi (Vinseum) de Vilafranca del Penedès, l’exposició temporal “Abans de la vinya”, comissariada per Jordi Farré, a travès de la qual s’explica l’evolució del poblament a l’Alt Penedès des del paleolític fins a l’època romana. Amb la mostra també es pretèn donar visibilitat al ric patrimoni arqueològic custodiat al Vinseum des dels anys trenta del segle passat.

“Abans de la vinya” exposa 166 peces de tipologia molt diversa: eines de sílex, collarets, destrals de pedra polida, puntes de sageta, recipients ceràmics a mà i a torn, elements de decoració arquitectònica, etc. A través d’aquests objectes s’expliquen els canvis en el paisatge, l’evolució tecnològica i les transformacions de les cultures i les relacions humanes existents al territori abans de la generalitació del conreu de la vinya, l’element que conforma el paisatge actual del Penedès. Es tracta d’un viatge de 150.000 anys que transcorre pel paleolític, el neolític, el calcolític, l’edat del bronze, la primera edat del ferro –quan es produeix l’aparició de la vinya-, l’època ibèrica -durant la qual s’estén el seu cultiu- i l’època romana, que va suposar la seva plena consolidació. L’exposició compta amb una esplèndida maqueta orogràfica del territori peendesenc i amb el testimoni fílmic de les excavacions realitzades a mitjan segle passat a la cova de la Vall de Cerves (la Llacuna).

A l’entorn de l’exposició s’han programat tot un seguit d’activitats complementàries: visites guiades, tallers, conferències d’experts, concerts de música i sortides. El proper diumenge 22 de gener a les 12,30 hores, comencen aquestes activitats amb una visita guiada a càrrec de Jordi Farré.

La data de cloenda de la mostra ha estat escollida de forma expressa, ja que coincideix amb la de naixement de l’arqueòloga vilafranquina Maria Rosa Senabre Juncosa, que va morir l’any 2005 i que, malgrat la seva joventut, va dur a terme una important tasca d’investigació al Museu i al Penedès.

Seminari: “Els primers pagesos i el mar. Noves dades arqueològiques a Barcelona, Cadis i Marsella”

seminari_pagesosEls dies 19 i 20 de gener de 2017 se celebrarà al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Plaça del Rei, s/n) el seminari: “Els primers pagesos i el mar. Noves dades arqueològiques a Barcelona, Cadis i Marsella”, que s’integra en els darrers actes científics programats a l’entorn de la mostra: “Primers Pagesos BCN La gran innovació fa 7500 anys” exposada actualment al MUHBA fins el proper 12 de febrer.

El seminari, que comptarà amb la participació, entre altres, de prestigiosos investigadors internacionals com J. Guilaine, M. Mineo, I. Sénepart, tractarà sobre les novetats de la recerca de les societats neolítiques del Mediterrani Occidental i la seva relació amb el mar.

El descobriment i increment de restes prehistòriques al pla de Barcelona ha permès evidenciar una ocupació intensiva d’aquest espai a partir del VI mil·lenni abans nostra era. Per abordar aquesta problemàtica les presents jornades científiques se centraran, d’una banda, en les descobertes d’època neolítica presents en subsòl de tres ciutats com són Barcelona, Marsella i Cadis. D’altra banda, s’analitzaran les principals línies de recerca existents amb l’objectiu d’aportar nova informació sobre els mecanismes de transmissió adoptats per les primeres comunitats pageses del Mediterrani Occidental i la serva relació amb el mar.

| Descarregueu el programa en pdf |

Conferència i jornada de portes obertes del projecte arqueològic al Planot de la Timba de Sta. Bàrbara (Castellet i la Gornal)

El proper dijous 15 de desembre tindrà lloc una conferència i jornada de portes obertes al jaciment del Planot de la Timba de Sta. Bàrbara per presentar els resultats de la primera intervenció arqueològica i el projecte de recerca per als propers anys.

L’acte s’iniciarà a les 10,30h a la seu de la Fundació Abertis a Castellet (Castellet i la Gornal) amb la presentació i rebuda institucional. A continuació, tindrà lloc la conferència: “La Timba de Sta. Bàrbara, a la recerca del vi fenici a la vall del riu Foix”, a càrrec de Dani López i Sergi Jiménez, directors de les excavacions arqueològiques de la Universitat de Barcelona, que presentaran els resultats d’aquesta primera intervenció arqueològica, així com el projecte per als propers anys que ha posat en col·laboració tant a l’equip científic com a les institucions locals i territorials.

Un cop finalitzada la conferència les 12,00 s’oferirà una copa de cava i es podrà visitar el jaciment arqueològic acompanyats de l’equip científic que hi treballa, per la qual cosa es recomana portar calçat còmode, ja que el jaciment està situat en un bosc de pins del Parc Natural del Foix.

| Per a més informació, descarregeuu la nota de premsa en pdf |

Aquesta tarda, debat al MAC-Barcelona: “El vi com a fet social”

mac-debatEl Museu d’Arqueologia de Catalunya, en la seva seu a Barcelona ha programat per avui dijous 24 a les 19,00h el segon debat a tres bandes: “El vi com a fet social”, emmarcat en les activitats de l’exposició “El vi grec. De l’antiguitat als cellers catalans actuals”.

Participaran com a ponents la Ruth Troyano, especialista en turisme enològic i sommelier, la Marta Domènech, especialista en màrqueting i protocol i Empar Moliner, escriptora i periodista. Moderarà la sessió: Joan Gòmez Pallarès, director de l’ICAC.

Des de l’arribada dels grecs al nord de l’actual Catalunya fins als nostres dies, el vi ha format part de la nostra alimentació i estil de vida. Actualment, és parla de la “cultura del vi”, i hi ha qui diu que en alguns casos s’ha caigut en l’esnobisme, però el que és ben cert és que el vi és sinònim d’identitat mediterrània.

Activitat gratuïta, amb aforament limitat. Es recomana confirmar assistència a: macvisites.acdpc@gencat.cat o al telèfon 93.423.21.49.

Reapertura del parc arqueològic Cella Vinaria-Centre Enoturístic de Vallmora (Teià, Maresme)

Reapertura del Parc Arqueològic Cella Vinaria de Teià ( Maresme)El proper dissabte dia 19 de novembre a les 11,00 hores, el director tècnic i científic del Projecte Cella Vinaria i arqueòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya Antoni Martín Oliveras, impartirà una conferència titulada: “Cella Vinaria: Un Projecte Integral per a l’Estudi del Vi a la Laietània Romana” i, a continuació, es realitzarà una visita comentada al jaciment arqueològic.

Lloc: Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallmora
Adreça: carrer Ernest Lluch 41 08329 Teià
Data: 19.11.2016
Hora: 11,00 hores.
Google maps: goo.gl/haKkgr