VIII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell

calafellDel 6 al 8 d’octubre se celebrarà la VIII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell, “La metal·lúrgia del ferro i la formació de les societats complexes a la Mediterrània occidental (1er mil·lenni aC)”, organitzada conjuntament pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Calafell, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Universitat de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Les sessions tindran lloc a Calafell i a Barcelona.

La metal·lúrgia del ferro va ser un factor fonamental en el desenvolupament de la capacitat productiva a la Mediterrània occidental durant el primer mil·lenni aC, i va contribuir decisivament a la formació i desenvolupament de societats complexes. Tanmateix, l’adopció i generalització de la nova tecnologia no es poden explicar simplement en termes de caire economicista. Cal analitzar no solament les circumstàncies socioeconòmiques en què es van produir, sinó també els factors sociopolítics i simbòlics que van influir en la difusió a gran escala i l’ús quotidià del nou material.

En aquesta reunió es vol analitzar el procés d’adopció de la siderúrgia al conjunt de la Mediterrània occidental, identificar quins factors i actors –interns o externs– hi varen intervenir, descriure les característiques i els ritmes seguits a cada zona, i analitzar les estratègies socials i econòmiques que expliquen aquests fenòmens.

| Descarregueu el programa clicant aquí |

Inauguració de l’exposició: “El vi grec. De l’antiguitat als cellers catalans actuals”, al MAC-Barcelona

el-vi-grec-cartell_mediumEl proper dijous 29 de setembre a les 19,00 hores tindrà lloc, al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona (Pg. de Santa Madrona, 39-41, Barcelona), la inauguració de l’exposició temporal: “El vi grec. De l’antiguitat als cellers catalans actuals”, que romandrà oberta fins al 29 de gener de 2017.

Aquesta és una producció del Museu d’Arqueologia de Catalunya que, dins de la seva missió de difondre el patrimoni arqueològic de Catalunya, proposa una exposició sobre l’elaboració, el comerç i el consum del vi en la societat grega d’època antiga a través dels materials arqueològics que ens han arribat del nostre passat. D’altra banda, la mostra pretèn establir els paral·lelismes i diferències existents entre la cultura del vi de la societat antiga i la cultura del vi de la nostra societat del segle XXI.

| Invitació |

| Per a més informació cliqueu aquí |

Disponible online a Guia del jaciment ibèric de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès)

guia-arqueologica-font-de-la-canyaDes del passat dimarts 20 de setembre està disponible online la versió en digital, oberta i gratuïta de la guia de la Font de la Canya: “Guia Arqueològica. Jaciment Ibèric de la Font de la Canya, Avinyonet del Penedès. Un centre de mercaderies  a la Cossetània ibèrica origen de la vinya”. Aquesta publicació és fruit d’un projecte de col·laboració entre l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, l’Institut d’Estudis Penedesencs, la Fundació Mútua Catalana i la Font de la Canya.

Resum: La Font de la Canya va ser un centre de mercaderies de l’època dels ibers, habitat entre els segles VII-I aC, situat al bell mig del Penedès. L’emmagatzematge i distribució de cereals, base de l’agricultura i de l’alimentació de l’època va ser l’activitat principal a la Font de la Canya. Ho demostren l’excavació arqueològica de centenars de sitges o dipòsits de cereals, així com diversos espais de treballs destinats a la gestió de cereals i altres mercaderies. Els materials arqueològics recuperats, rics i sovint excepcionals, ens informen sobre l’economia dels ibers i els intercanvis comercials amb diferents cultures del mediterrani, com la fenícia, la grega, la cartaginesa i la romana. Això li confereix un caràcter cosmopolita, transformador i comercial. Les excavacions arqueològiques han identificat nombroses dades relacionades amb els inicis de la vinya i el vi al territori, que es remunten al segle VII aC i s’associen amb els intercanvis comercials amb els fenicis.

El jaciment protohistòric de la Font de la Canya és un jaciment emblemàtic de la recerca arqueològica del Penedès i de Catalunya. Amb una seqüència de 15 anys de campanyes d’excavacions consecutives (1999-2014), ha proporcionat un volum de dades excepcional, en qualitat i quantitat, les quals, sens dubte, representen una aportació cabdal al coneixement de la primera edat del ferro i l’època ibèrica al nostre país.

| Descarregueu la Guia de la Font de la Canya clicant aquí|

Exposició. “Fang i foc per viure. L’ús històric de la ceràmica a Sant Cugat a través de la vaixella i l’arquitectura”, al Museu del Monestir de Sant Cugat del Vallès

fang_i_focDes del dijous 15 de setembre fins el 20 de novembre de 2016 es pot visitar al Museu del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Plaça de l’Om, 1) l’exposició. “Fang i foc per viure. L’ús històric de la ceràmica a Sant Cugat a través de la vaixella i l’arquitectura”.

Des que fa 8.000 anys l’home va descobrir que mitjançant la cocció a altes temperatures el fang es comença a transformar en ceràmica, aquesta ha pres part de diferents àmbits de la vida humana. Aquesta mostra ofereix un recorregut històric per l’ús de la ceràmica a Sant Cugat, des de les primeres peces neolítiques fins les darreres produccions artesanals d’inicis del segle XX. Se centra en dos línies que demostren fins a quin punt la tecnologia i els objectes ceràmics van ser imprescindibles per al dia a dia i el desenvolupament de les societats del passat. Per una banda la vaixella de cuina, taula i transport, així com altres petits objectes, atuells que entraven a casa o hi feien arribar productes llunyans. Per altra banda, els elements emprats en l’arquitectura, tant els que configuren l’estructura de les edificacions i les solucions d’aixopluc, confort i economia, com la decoració ceràmica aplicada.

Aquesta exposició s’emmarca en les 9es jornades de Patrimoni Viu, que enguany se sumen al 47è Congrés de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica amb el programa Ceràmica. Art i vida.

Al voltant de l’exposició s’han organitzat un seguit d’activitats gratuïtes: taula rodona, conferències i itineraris:
Visites guiades a l’exposició: Diumenges 16, 23 i 30 d’octubre i 20 de novembre, a les 12,00 h, a càrrec del Servei d’Educació dels Museus de Sant Cugat.
Informació i reserves: 936759951

|Descarregueu el díptic amb el programa de l’exposició i les activitats |

Publicació: “Local, intensive and diverse? Early farmers amb plant economy in the North-East of the Iberian Peninsula”

publicacio Ferran AntolinRecentment ha estat publicada l’obra: “Local, intensive and diverse? Early farmers amb plant economy in the North-East of the Iberian Peninsula”, per l’editorial holandesa Barkhuis, en el marc d’una nova sèrie de llibres sobre innovacions en arqueobotànica (Advances in Archaeobotany). Es tracta del treball de tesi doctoral del Dr. Ferran Antolín, llegida al Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2013.

L’estudi defensa que la vida dels agricultors primerencs podria haver estat molt més multifacètica del que s’havia pensat fins al moment, i proposa una reinterpretació de les visions tradicionals sobre l’agricultura, la recol.lecció de plantes silvestres i les relacions socials durant el Neolític al nord-est de la Península Ibèrica.

A l’obra es presenten els resultats de l’estudi arqueobotànic (llavors i fruits) de 17 jaciments arqueològics. Per a cada jaciment, mètodes pioners per a l’anàlisi de l’origen i la representativitat de les dades han estat aplicats. Seguint aquestes avaluacions, s’han abordat aspectes paleoeconòmics a diverses escales, des del nivell del context o fet arqueològic fins a l’escala regional. Les detallades investigacions dutes a terme per al jaciment de La Draga destaquen particularment, ja que aquest és l’únic jaciment Neolític amb condicions de preservació anaeròbiques (les quals permeten la conservació de restes vegetals no carbonitzades), a diferència de la resta de jaciments coneguts a la Península Ibèrica.

Es revelen dades innovadores al respecte de la història d’alguns cultius com el blat nu tetraploide, l’ordi de dues carreres o el cascall, així com sobre el rol dels fruits silvestres en l’economia, completant així una peça més del trencaclosques d’investigacions realitzades per al Neolític Europeu.

| Descarregueu la portada i l’índex de la publicació en pdf |

Finalitza el 70è Curs d’Arqueologia d’Empúries amb singulars troballes

Les excavacions dutes a terme durant el 70è Curs d’Arqueologia d’Empúries, que han posat al descobert diverses estructures de la fase d’ocupació més antiga de la ciutat romana, han permès recuperar singulars troballes: un tresoret amb 200 denaris de plata i una vintena d’àmfores vinàries, juntament amb un simpulum de bronze que servia per extreure’n el vi.

Realitzada amb els alumnes del curs d’arqueologia que organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries, a l’excavació s’han descobert diferents espais d’una casa o domus d’època romana baixrepublicana, que havia ocupat el sector meridional d’aquesta ínsula en el segle I aC. Anteriorment ja s’havien excavat les restes d’algunes de les estances privades, entorn a un atri, amb paviments decorats, així com també un espai de cuina i de servei. Enguany s’ha finalitzat l’excavació d’un àmbit utilitzat com a celler, on s’han recuperat les restes d’una vintena d’àmfores de vi, majoritàriament de procedència itàlica, que s’hi trobaven  emmagatzemades, juntament amb una llossa o simpulum de bronze que servia per extreure’n el vi.

La troballa més significativa d’aquesta campanya ha estat un tresoret de 200 denaris romans de plata dins d’un vas ceràmic en forma d’amforeta, que es va trobar amagat dins d’un petit clot a terra, per sota d’un dels locals situats al sud-oest de l’ínsula. Pel context en què es varen trobar, és plausible que el moment cronològic en què va produir la seva ocultació va ser el s. I aC. Aquest conjunt numismàtic, que es troba en molt bon estat de conservació, és el més nombrós que s’ha trobat fins ara a la ciutat romana d’Empúries.

|Per a més informació descarregueu la nota de premsa en pdf |

Exposició temporal: “Una mar de vinyes. Nunc est bibendum”, al MAC-Empúries

nunc est bibendumDes del 17 de juny fins al proper 11 de setembre de 2016 es pot visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries l’exposició temporal: “Una mar de vinyes. Nunc est bibendum (és hora de beure)”, comissariada per Joaquin Tremoleda.

La producció i el consum de vi a Empúries i a l’Empordà s’introdueix a l’època de les colonitzacions i durant l’època grega es va consolidar com un element de prestigi i un mitjà de relació social. Però no va ser fins l’època romana que aquest territori va passar de ser àrea consumidora a una terra d’inversió per desenvolupar una vinya especulativa destinada a produir un excedent de vi per al comerç, sovint fins a territoris molt allunyats.

L’exposició explica de manera molt gràfica el procés històric que va portar a la implantació del conreu de la vinya en època romana. També dóna a conèixer aspectes molt diversos de la seva producció a l’antiguitat, des de les tècniques de conreu, passant pel procés de vinificació, fins a la seva comercialització i consum final del vi; en un territori que avui dia segueix produint vi i té una llarga tradició vitícola.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Pròrroga de l’exposició: “La moneda en època d’August” al MNAT

expo la moneda en època d'AugustL’exposició: “La moneda en època d’August”, que s’exhibeix actualment al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, ha estat prorrogada i romandrà oberta al públic durant tot l’estiu.

La mostra planteja temes rellevants entorn a l’ús de la moneda en època romana, com ara: Què és la moneda?, El sistema monetari romà, i Salaris i cost de la vida a l’època romana. Proposa també un viatge pels diferents moments de la vida d’August: des del seu naixement el 63 aC a la seva mort el 14 dC, a través de les monedes, en les quals es poden apreciar els esdeveniments que el van portar a ostentar el poder unipersonal i a la creació de l’Imperi.

L’exposició reuneix una selecció representativa de les monedes que circulaven en els territoris integrats en el món romà en aquest període històric. Una selecció que, en el cas concret de Tàrraco, esdevé exhaustiva i aplega per primera vegada la sèrie completa de les monedes encunyades a la ciutat, dedicades, en bona mesura, a la memòria d’August i al culte a la seva divinitat, procés en el qual Tàrraco fou pionera.

El proper 19 diumenge a les 12,00h, en el marc de les activitats al voltant de l’exposició, està programada una nova visita comentada, adreçada a tots els públics. El preu és inclòs amb l’entrada al Museu, però cal fer reserva prèvia als telèfons 977 25 15 15 / 977 23 62 09 / mnat@gencat.cat

Lloc: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Plaça del Rei, 5

 

Conferència: “Economia i Arqueologia del vi a l’època romana”

Conferencia_ToniEl proper divendres 6 de maig a les 20,00 hores, tindrà lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la conferència: “Economia i Arqueologia del vi a l’època romana. Producció, comerç i consum a la regió Laietana entre els segles I aC i III dC”, a càrrec d’Antoni Martín, arqueòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia. La xerrada s’emmarca en els actes del Festival Laietania 2016.

L’estudi de la viticultura antiga i l’arqueologia del vi en l’època romana en general, te múltiples camps d’investigació i especialització amb enormes possibilitats per a la recerca, la difusió i la divulgació científica. En aquesta conferència s’intentaran explicar mitjançant un llenguatge assequible, les noves línees d’estudi que s’estan desenvolupant, per tal de conèixer els diferents factors i els agents que intervenen en la configuració d’aquest sistema econòmic. La viticultura intensiva durant l’època romana al nord-est peninsular i concretament a la denominada regio Laeetana, va ésser un fenomen de gran abast i una gran repercussió. Fet que, tanmateix, va suposar una autèntica revolució sociocultural per a aquest territori en tots els àmbits i en tots els ordres, entre les segles I aC i III dC.

Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda d’un rei proscrit: Pere IV a Catalunya (1464-1466)” al MNAC

Cartell A4 Seminari.inddEls dies 10 i 12 de maig de 2016 el Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya organitza el XXVI Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó: “La moneda d’un rei proscrit: Pere IV a Catalunya (1464-1466)”.

El seminari es dedica a la moneda del breu però apassionant regnat de Pere IV (1464-1466). Nét del darrer comte d’Urgell, va ser proclamat rei d’Aragó i comte de Barcelona durant la Guerra Civil (1462-1472) que va enfrontar les institucions de Catalunya amb Joan II.

Dues coincidències han propiciat l’oportunitat de tractar monogràficament aquest regnat. La primera és la commemoració del 550 aniversari de la mort del sobirà el 1466. La segona és l’adquisició d’un excepcional exemplar de pacífic d’aquest monarca per part de la Generalitat de Catalunya i el seu dipòsit al MNAC, on ben aviat s’exhibirà.

Les sessions s’iniciaran amb una introducció política a l’intens regnat del monarca. A continuació, es parlarà de la creació del pacífic com a nou nominal, així com de la resta d’emissions fetes a nom del sobirà, tant a la seca de Barcelona com a les diverses seques d’emergència que es van establir en plena Guerra Civil. Finalment, es parlarà del període de transició que va des del florí de Florència al ducat de Venècia com a divises de referència europees.

| Per a més informació sobre la inscripció, el programa de les sessions i altres qüestions pràctiques descarregueu el díptic en pdf |