Els dies 26 i 27 de maig de 2026 tindrà lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el XXXV Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, amb el títol: Catalunya a la monarquia de Felip III. La moneda en temps de crisi.

La vintena d’anys que va durar el regnat de Felip III (1598-1621) marquen una etapa de transició a un segle que alguns historiadors no dubten a qualificar de ferro. La perspectiva monetària del període és apassionant. Barcelona, que visita i descriu Miguel de Cervantes al Quixot, és un port important que forma part del camí de la plata cap a Gènova. Es tracta d’una època de bandolers, corsaris, bruixes i falsificadors en la qual la moneda té un paper central en molts ordres. Així, apareixen nous nominals monetaris i també s’estenen noves formes mecàniques de fabricar la moneda.
En la primera sessió d’aquest seminari s’oferirà una visió de les grans emissions, especialment de plata americana, a ultramar i a les seques peninsulars. També es posarà èmfasi en el convuls context monetari del Principat. En la segona sessió es presentaran, com a exemple comparatiu, les emissions del regne de València en una època en què justament els moriscos són expulsats de manera dramàtica. Finalment, el cicle es clourà amb un diàleg a tres veus al voltant de la circulació de la moneda menuda al Principat i el seu testimoni en les troballes arqueològiques.
Coordinació: Dr. Albert Estrada-Rius, Conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
El seminari tindrà lloc els dies 26 i 27 de maig, de 17.30 a 20 hores, a la Sala Sert del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Les places són limitades i la inscripció és obligatòria. Inscripció i pagament, al web del MNAC.
Per a més informació, programa i inscripcions consulteu la web del MNAC i el díptic en pdf




La distinció entre monedes originals i falsificacions és molt clara. En principi, només sembla que s’hagi de distingir entre falsificacions coetànies a la circulació de la moneda falsificada —la moneda falsa d’època— i les falsificacions posteriors destinades a enganyar els col·leccionistes. A part, però, hi ha tot un seguit de peces no originals que no tenen per què ser considerades falsificacions.
La moneda és un instrument de mesura de valor, a més d’un mitjà de pagament i d’un dipòsit de riquesa emparat per l’autoritat pública que la fabrica i la posa en circulació. En si mateixa ja és una convenció que podria semblar incontestable pel seu caràcter oficial. La realitat ens demostra, en canvi, que no ha estat exempta de fraus i de conflictes de tota mena al llarg de la història i que la seva estabilitat també ha estat fruit de necessaris consensos. Algunes vegades, s’ha disminuït el pes de la moneda metàl·lica o s’ha falsificat. D’altres, la seva acceptació en la circulació ha estat objecte de rebuig per part de mercaders i canvistes, o bé de debat entre juristes i teòlegs.
El Gabinet Numismàtic de Catalunya organitza aquest curs amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat. El curs, impartit per la numismàtica Maria Clua, s’estructura en quatre sessions en les quals es combina la teoria i la pràctica. A la primera, s’explicaran les característiques fonamentals de la moneda i la metodologia de treball numismàtica. A les tres restants, es presentaran, de manera pràctica, les principals sèries monetàries peninsulars –grega, semita, ibera i romana- i com cal procedir a la seva identificació i documentació.
El curs se centrarà en analitzar les col·leccions numismàtiques en el context de renovació dels museus. Coincidint amb la 25ena edició, enguany el curs es planteja com una jornada de reflexió sobre el patrimoni numismàtic custodiat als museus.