Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo”

Conferència: Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo

Conferenciant: Iñaki Moreno (ATICS), arqueòleg
Moderadora: Clara Forn (Museu d’Arqueologia de Badalona)

Dimecres dia 8 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat. Aquesta és l’última de les conferències del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Entre els mesos de setembre de 2016 i abril de 2017 es va dur a terme una intervenció arqueològica de gran envergadura vinculada a les obres de construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona, dins l’espai protegit BCIN ciutat romana de Baetulo. La intervenció suposà el descobriment de noves restes pertanyents a la trama urbana de la ciutat de Baetulo, fora del límit nord de l’actual planta de la ciutat romana, i que a la llum de les noves evidències caldrà revisar.

Les restes pertanyien, d’una banda, a una zona agrícola dedicada al conreu de vinya fora del límit est de la ciutat, on es documentaren més de 200 alvei ben disposats en diferents carrers. D’altra banda, ja dins dels límits del pomerium, s’exhumaren un edifici singular per la seva orientació, que difereix de l’ordenació de la ciutat, i tota una insula delimitada pel cardo maximus i per un cardo minor que feia de límit oest de la ciutat. Les estances documentades, que patiren diferents reformes entre el segle I a. de la n.e. i II d. de la n.e., pertanyen tant a espais de treball i transformació (magatzems i dos forns, possiblement, de pa), com d’habitatge i representació, alguns dels quals decorats amb diferents solucions sumptuàries: mosaics, opus signinum decorat i opus sectile.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb Iñaki Moreno sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Què motivà la intervenció arqueològica i quins són els resultats principals?

La present intervenció arqueològica fou motivada per la construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona entre els carrers Alacant i de la Batllòria. L’obra fou promoguda per Infraestructures.cat i suposà la descoberta d’una important extensió de camps dedicada al conreu de la vinya en època romana i de part de dues insules, un tram de del cardo maximo, un cardo minor i un decumanus minor de la ciutat de Baetulo.

  • Quins són els elements més importants recuperats arran de de la intervenció?

A banda d’haver pogut determinar la morfologia de la trama urbana en aquest sector de la ciutat entre els segles I ane i II dne, s’han de posar en relleu una sèrie de paviments musius pertanyents a algunes de les estances documentades.

En aquest sentit destaquem el mosaic recuperat al sector oest de la insula oriental amb el motiu de la flor de la vida datable del canvi d’era i el mosaic de la casa central de la insula occidental amb el motiu dels peixos (molls) encarats, datat de mitjans del s.I dne. S’ha de destacar el fet que de l’excavació d’aquesta darrera habitació es recuperà una excepcional herma amb l’efígie de Bacus treballada sobre marbre giallo antico.

  • Què suposen aquestes noves descobertes per l’estudi de l’antiga Baetulo?

En primer lloc suposa un trencament amb  l’hipotètic límit nord de la ciutat romana que els primers estudis sobre la topografia de Baetulo havien proposat. Actualment tenim la certesa que la ciutat s’expandeix al nord de l’actual autopista C-31 en com a mínim, dues insules més.

En segon lloc, la morfologia de les noves insules difereix de les estudiades a la zona sud de la ciutat, fet que obliga a replantejar la topografia de Baetulo i plantejar noves hipòtesis.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”

Conferència: Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc

Conferenciant: Josep Maria Vila i Carabasa, arqueòleg, director de les excavacions 
Moderadora: Imma Teixell, arqueòloga territorial

El dimecres dia 1 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat la xerrada “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

En els darrers anys, l’Ajuntament de Montblanc, amb l’objectiu de revitalitzar el sector nord del casc antic, està portant a terme una sèrie d’obres de millora en aquesta zona, coneguda com el Raval. Algunes d’aquestes intervencions han portat aparellada una recerca arqueològica que és la que presentem en aquesta Tribuna. Es coneix com a Raval el petit nucli de poblament sorgit fora del nucli emmurallat de Montblanc i a banda i banda del camí ral que porta a la població, en el tram comprès entre el pont medieval que creua el riu Francolí i la muralla. En aquest tram del camí se situa l’hospital de Santa Magdalena. Aquest sector, proper al riu, i travessat per diverses sèquies, va ser històricament un espai de caràcter industrial, amb presència de molins i adoberies. Les intervencions dutes a terme aquests anys han permès estudiar un dels elements monumentals més importants d’aquesta zona: el pont vell, així com l’evolució de la trama urbana del seu entorn més immediat, avui desapareguda. En el mateix context s’han pogut documentar també les restes d’una de les antigues adoberies, així com un molí hidràulic d’oli amb dues premses de lliura, d’origen medieval i en ús fins al darrer terç del segle XIX.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.

  • Què és el Raval de Montblanc?

Es correspon amb el barri que es troba fora del recinte murat de Montblanc a la banda nord i que es va formar a tocar de l’antic camí ral de Lleida a Tarragona, a banda i banda del pont medieval d’entrada a la població. En aquest espai se situa també l’antic hospital de Santa Magdalena, actual seu de l’Arxiu Històric Comarcal de la Conca de Barberà.

  • Per quin motiu s’ha intervingut en aquesta zona

Les intervencions que presentem s’han fet sobretot a iniciativa de l’Ajuntament de Montblanc que des de fa uns anys està portant a terme diverses actuacions destinades a potenciar aquest sector de la població, que tradicionalment havia quedat al marge de les actuacions de rehabilitació del nucli de Montblanc, molt enfocades en la restauració de la muralla. Dins d’aquesta estratègia municipal té un paper clau la recuperació d’elements patrimonials com ara el Pont Vell i el seu entorn fluvial o bé l’antic molí dels Capellans. Per altra banda, una actuació privada de rehabilitació d’un edifici de la zona ha permès recuperar també traces d’una antiga adoberia.

  •  Quins són els elements més significatius de les intervencions arqueològiques que es presenten

A banda de l’estudi arquitectònic del Pont Vell i de l’anàlisi de la seva evolució constructiva ha estat especialment interessant l’estudi de la trama urbana històrica del seu entorn, fins al moment completament desconeguda i que segurament té el seu origen a l’Edat  Mitjana. Per altra banda la recuperació de les restes de l’antic molí dels Capellans, amb la documentació de dues premses de biga, i la identificació de part d’una adoberia han permès posar en valor un patrimoni de tipus industrial de Montblanc fins ara poc estudiat arqueològicament.

  • Quina rellevància tenen els resultats de les intervencions?

Les excavacions arqueològiques en l’entorn dels dos costats del pont han permès documentar la trama urbana original d’aquest sector desapareguda com a conseqüència d’alguna de les avingudes històriques del riu Francolí, que van acabar per determinar l’estructura actual de la zona del Raval. Pel que fa a als dos elements de caràcter industrial (molí d’oli i adoberia), a banda del seu interès intrínsec com a elements patrimonials, també posen en valor l’aprofitament de les canalitzacions de reg que es construeixen a les ribes del riu Francolí ja des d’un període molt reculat i que determinen el caràcter eminentment industrial de la zona del Raval.

Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 en línia: “Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat”

Després d’aquest parèntesi forçós degut al confinament, la Tribuna d’Arqueologia reprèn les seves sessions online. Com tota la resta de les activitats culturals presencials, per causa de l’estat d’alarma, vam haver d’interrompre la programació de la Tribuna d’Arqueologia a la sala d’actes del Departament de Cultura. Per remuntar aquest obstacle, amb l’ajut del CTTI i del canal Patrimonigencat, podem oferir-vos les sessions de la Tribuna en línia des de casa dels conferenciants.

Sessió del 13 de maig de 2020, a les 18,00 hores, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat

Conferència: Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat

Conferenciant: Judit Ciurana
Moderadora: Pilar Bravo

Entre els anys 2016 i 2018 s’ha desenvolupat una excavació arqueològica en el solar ubicat al carrer de López Peláez, 1 de la ciutat de Tarragona, promocionada per l’empresa municipal SMHAUSA. Com a resultat, s’han identificat les restes d’un gran edifici de caràcter industrial d’època altimperial (segles I-II dC), situat molt a prop d’una de les principals entrades a la ciutat romana de Tàrraco. Així mateix, la intervenció ha identificat evidències d’ocupació corresponents a època tardoantiga (segles III-V dC). Aquest és el cas de diversos sepulcres en inhumació i una galeria de captació d’aigües subterrànies. D’altra banda, cal destacar la troballa excepcional de dos fulcra en bronze que representen dos caps de mula que formarien part d’un llit de banquet romà.





A continuació, us oferim una petita entrevista amb la conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Quins resultats destacaries de la intervenció arqueològica?

Arran dels treballs arqueològics ha estat possible descobrir un sòlid edifici de grans dimensions, bastit entre els segles I i II de la nostra era, que hem identificat amb un horreum o magatzem. D’aquesta construcció destaquen dos àmbits rectangulars que disposarien d’un paviment sobreelevat sobre pilars on s’hi emmagatzemaria cereal.  D’aquest tipus de graners amb paviment sobre pilars n’hi ha molts pocs casos a la península ibèrica, per tant creiem és una troballa a destacar. Un altre aspecte constructiu interessant vinculat a l’edifici és l’existència d’un sistema de canals i conduccions de drenatge destinat a aïllar el magatzem de les escorrenties superficials i dels afloraments d’aigua subterrània, molt habituals en aquest sector de la ciutat. Finalment, també és significatiu el descobriment de l’enterrament d’un gos dins d’àmfora com a ofrena fundacional en una de les trinxeres de fonamentació dels murs del magatzem.

  • Heu detectat evidències d’altres moments històrics?

 La fase altimperial és tan sols el començament. Al solar intervingut hem tingut la sort de registrar indicis d’activitat humana que abracen diversos segles. Un cop l’horreum perdé la seva funcionalitat original (fet que succeí probablement a finals del segle II), alguns dels seus espais varen ser aprofitats com a àrea de necròpolis. En aquest moment, alguns dels murs en opus caementicium del magatzem altimperial encara són visibles i serveixen com a elements organitzadors del paisatge sepulcral. A aquesta freqüentació funerària la succeeix una interessant fase d’època tardana que suposa una reocupació d’aquest espai per part dels vius. Entre els segles V i VI es construïren nous àmbits arquitectònics aprofitant les potents estructures prèvies del horreum anterior. També en aquest moment l’aigua present en el subsòl és captada mitjançant la construcció d’una galeria graonada amb coberta de volta de canó.

  • Pel que fa als artefactes arqueològics recuperats, quins són els més significatius?

S’ha recollit gran quantitat de material arqueològic, sobretot ceràmic, metàl·lic, marmori, objectes de vidre i d’os. També sobresurt un conjunt de material epigràfic sobre suports molt variats (estuc, instrumentum domesticum i pedra). Sense dubte, però, el descobriment estrella són dos fulcra que decorarien un llit de banquet romà. Es tracta de dos petites escultures de bronze amb damasquinats de plata que representen dues mules de llargues orelles.

  • Quines novetats aporta la intervenció arqueològica al coneixement de la topografia antiga de la ciutat de Tàrraco?

Cal tenir present que ens trobem dins el suburbi nord-occidental, un dels suburbis més desconeguts de Tàrraco. Comptem amb poques excavacions i aïllades entre sí, fet que impossibilita una lectura de conjunt com la que s’ha pogut articular, per exemple, en el suburbi portuari. La nostra intervenció posa de relleu la presència de grans edificacions de tipus econòmic en aquest espai extramurs així com l’existència de fases d’ocupació consistents durant l’antiguitat tardana, un període altament interessant per entendre la transformació no només dins la ciutat sinó també en els espais extramurs.

27è cicle de conferències al Museu Arqueològic de l’Esquerda

El proper dissabte 14 de març comença la primera de les sessions de la 27ena edició del cicle de conferències que organitza anualment el Museu Arqueològic de l’Esquerda, on la comunitat jueva catalana en serà protagonista, sota el títol ‘Com l’aigua i l’oli. Els jueus catalans a l’edat mitjana’.

Les xerrades d’aquest cicle es faran els dissabtes 14, 21 i 28 de març a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Com a activitat complementària s’ha programat també, pel diumenge 29 de març, una visita guiada a la vila comtal i el call jueu de Besalú, que serà conduïda per Joan Frigola, arqueòleg i especialista en la Història de Besalú.

| Descarregueu el targetó amb el programa sencer en pdf |

Classe inaugural del curs 2019-2020 del màster d’Estudis Avançats en Arqueologia

El proper dimecres 25 de setembre, s’inaugura el curs 2019-2020 del Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona amb la classe inaugural impartida pel Professor Peter Day, catedràtic de la University of Sheffield: Potters on the move: mobility and technological practice from Mycenaean Lemnos to twentieth century Lesvos.

L’acte tindrà lloc, a les 16,30 hores, a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història (C/Montalegre, 6). Finalitzada la conferència, s’oferirà una copa de benvinguda.

Xerrada dels “Divendres… Història” i altres activitats del CIPAG pel proper cap de setmana

El proper divendres 7 de juny de 2019 tindrà lloc una nova sessió del cicle “Els divendres… Història” del present curs 2018-19, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada “El Garraf-Ordal durant les edats dels metalls. Més de dos mil·lenis d’història”, que anirà a càrrec de la Doctora M. Àngels Petit. A més, el CIPAJ ha programat també pel dissabte 8 els Forums de l’Espluga, i pel diumenge 9 la Jornada de l’Associacionisme amb l’Itinerari del carst “El Ferret”, guiat gratuïtament per a celebrar aquesta jornada.

“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Els actes estan oberts a tothom

XXIX Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó  “Les dues cares de l’Emperador. Carles V a la moneda i a la medalla”

Carles I. Mig ducat de Nàpols de l’emperador Carles, 1552 Carles I. Escut de Barcelona de l’emperador Carles, 1535
Carles I. Mig ducat de Nàpols de l’emperador Carles, 1552
Carles I. Escut de Barcelona de l’emperador Carles, 1535

Els dimarts 14 i dijous i 16 de maig de 2019, tindrà lloc el 29è Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic del MNAC, que enguany es dedica a Carles V, la moneda i la medalla, amb el títol  “Les dues cares de l’Emperador. Carles V a la moneda i a la medalla”.

Carles V, que el 1519 acabava de rebre la notícia de la seva elecció imperial a Barcelona, va voler congregar un Capítol de l’Insigne Orde del Toisó d’Or a la catedral d’aquesta ciutat. Prínceps d’arreu d’Europa o els seus procuradors es van reunir al cor de la Seu, especialment ornat amb els escuts dels assistents, per celebrar la magna assemblea. L’ocasió és prou suggestiva perquè el Museu Nacional, a través del Gabinet Numismàtic de Catalunya, se sumi als diversos actes commemoratius programats per aquest V centenari a fi d’aportar una visió del reflex d’aquest sobirà a la moneda i a la medalla, especialment, en l’àmbit de la Corona d’Aragó.

Programa

Dimarts 14 de maig, 17,00 – 20,00
-Carles V, un emperador a la medalla. Dr. Javier Gimeno, Delegat per Espanya de la FIDEM.
-Les emissions monetàries de Carles V a Catalunya. Dr. Albert Estrada-Rius, Conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Dijous 16 de maig, 17,00 – 20,00
-La influència de la moneda antiga a l’art del Renaixement. L’època de Carles V. Dr. Joan Yeguas, conservador del Departament d’Art del Renaixement i del Barroc.
-Les emissions de Carles V a la Corona d’Aragó i la seva circulació a Catalunya. Dra. Maria Clua, adjunta a conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya

Lloc: Sala Innova del MNAC
Preus: Preu de matrícula 15 €. Estudiants, jubilats i Amics del museu, 10 €
Informació i reserves:  Gabinet Numismàtic de Catalunya, T. 93 622 03 60 / gnc@museunacional.cat
Places limitades. Inscripció online obligatòria. La matrícula dona dret a un certificat d’assistència i a un dossier monogràfic.

Seminari “La moneda: de la conservació-restauració a l’anàlisi metal·logràfica” al Gabinet Numismàtic

La moneda: de la conservació-restauració a l’anàlisi metal·logràficaEl Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat un seminari monogràfic sobre els metalls, amb l’objectiu d’oferir una primera aproximació al que és l’ànima i base material de la moneda. El seminari  s’impartirà els propers dies 2 i 9 d’abril, coincidents en dimarts, de 17,00 a 20,00 hores.

El coneixement i estudi del contingut metàl·lic del numerari és un element imprescindible des de totes les òptiques del patrimoni numismàtic. D’una banda, per la pròpia preservació en les millors condicions de les peces d’acord amb els criteris i protocols de la conservació preventiva. D’una altra, per fer front a les diverses patologies que els metalls sorgits de contextos arqueològics o ubicats en espais no apropiats pateixen i que requereixen d’intervencions curatives en el procés de restauració. A més, pel que fa a l’estudi numismàtic, l’anàlisi dels metalls amonedats té un relleu extraordinari per la quantitat d’informació que aporta. No només per poder determinar l’autenticitat o la falsedat de les peces sinó, sobretot, per veure la composició metal·logràfica i poder analitzar sèries àmplies. El curs ofereix l’oportunitat de treballar amb l’instrumental necessari l’aplicació de l’anàlisi química no destructiva d’aliatges metàl·lics amb tècniques de raigs X.

Calendari: 2 i 9 d’abril de 2019, de 17,00 a 20,00 h
Lloc: Sala de Consulta del GNC
Preus: Activitat gratuïta

| Descarregueu el programa pdf  |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 “L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)”

Conferència: L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Xavier Terradas
Moderadora: Núria Rafel

El proper dimecres dia 16 de gener de 2018, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Les pedreres de Montvell constitueixen la primera evidència d’un context especialitzat en l’extracció de roques silícies documentat a la prehistòria de les comarques catalanes. Aquestes pedreres es focalitzaren vers l’explotació dels nòduls de sílex que contenen els estrats de calcària oligocena al sector occidental de la Fm Castelltallat, a la Serra Llarga. L’aflorament gairebé vertical d’aquests estrats facilità la seva accessibilitat, així com l’obertura i explotació de les pedreres. D’aquesta manera, els fronts d’extracció es disposen de manera esgraonada a les vessants dels turons de Montvell, havent-se dut a terme una explotació ordenada cronològicament i una gestió eficaç del runam i altres residus generats amb motiu de les tasques mineres prehistòriques. Diverses evidències permeten proposar que aquest context miner fou explotat en diferents moments del Neolític.


 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Xavier Terradas sobre els aspectes més rellevants, que seran desenvolupats al llarg de la conferència.

  • Probablement, molta gent no coneixerà les pedreres de Montvell…

Efectivament, es tracta d’un jaciment inèdit emplaçat als turons de Montvell, a Castelló de Farfanya (la Noguera). Va ser descobert l’any 2011 amb motiu de les prospeccions geoarqueològiques realitzades en el marc del projecte de la Litoteca de roques silícies de Catalunya (projecte LITOcat, liderat pel CSIC-IMF). La seva inclusió en un projecte quadriennal 2014-2017 de recerca arqueològica, dedicat específicament als contextos extractius de sílex a Catalunya, va motivar la realització d’intervencions arqueològiques els anys 2015, 2016 i 2017. S’hi ha documentat un conjunt de pedreres prehistòriques on, aprofitant la disposició vertical dels estrats calcaris de la Fm Castelltallat, s’extragueren nòduls de sílex que foren emprats per a la manufactura d’instrumental de pedra tallada en diversos moments de la prehistòria.

  • Una pedrera no sembla un jaciment arqueològic convencional. Quines especificitats presenta?

Per les tasques que s’hi desenvoluparen, les pedreres i els conjunts i tallers associats, esdevenen contextos arqueològics particulars. Es tracta d’indrets on es desenvoluparen tasques molt especialitzades que acaben generant un registre arqueològic particular. Normalment hi trobem estructures negatives generades per l’extracció de la matèria primera i de la roca encaixant, reomplertes per grans acumulacions de pedres i runam derivades dels treballs miners. Tot això comporta alteracions de la topografia original que solen ser detectades a partir de prospeccions sobre el terreny i mitjançant tècniques que emprin sensors remots. Les restes recuperades solen ser fragments de la matèria primera explotada i de l’instrumental miner emprat, sense que s’hi acostumin a recuperar altres testimonis vinculats a la subsistència com ara restes carpològiques, arqueozoològiques o de contenidors ceràmics. És per aquest motiu que esdevé difícil poder realitzar datacions absolutes sobre restes de matèria orgànica que permetin precisar la cronologia de les explotacions mineres.

  • Segons el vostre criteri, quin interès té excavar contextos com aquests?

L’excavació i estudi de contextos de producció vinculats a l’extracció i primera transformació de sílex ens permet disposar de dades per a reconstruir:

  • els criteris de selecció i rebuig de matèries primeres, tant des del punt de vista de les litologies buscades com de les morfologies seleccionades.
  • les fases inicials de la seqüència de producció de l’instrumental lític, en les quals els blocs de matèria primera són sotmesos a transformacions específiques per tal de convertir-los en morfologies aptes per a la producció de suports, facilitant-ne el seu transport i explotació diferida.
  • l’abast de la distribució dels productes tallats amb tipus concrets de sílex, fent un seguiment geogràfic i diacrònic de la distribució d’aquestes restes.

Tot plegat ens hauria d’ajudar a valorar el grau de desenvolupament tecnològic implicat en les activitats extractives per a l’obtenció de matèries primeres. Es tracta d’un camp d’estudi inèdit a casa nostra, amb grans possibilitats de desenvolupament i que pot contribuir decisivament a un millor coneixement de les pràctiques econòmiques de les societats prehistòriques i de la seva complementarietat en el marc de les activitats de subsistència.

  • Quines perspectives de futur teniu amb aquest jaciment?

Les perspectives de futur són molt prometedores. Ens ha estat concedit un nou projecte quadriennal de recerca pel període 2018-2021, aquest cop centrat en les activitats extractives del sílex a la Serra Llarga. Això permetrà continuar excavant les pedreres prehistòriques de Montvell, precisar-ne la seva cronologia i delimitar l’abast de la seva explotació. Al mateix temps, és previst realitzar noves prospeccions que podrien contribuir a trobar contextos similars i es farà una revisió d’aquells jaciments arqueològics on es puguin trobar evidències de l’explotació d’aquest recurs mineral. Tot això permetrà precisar l’abast de la distribució de productes tallats amb aquest sílex arreu i establir-ne la seva dinàmica des d’una perspectiva diacrònica, podent disposar d’una valoració objectiva de la importància d’aquest recurs mineral al llarg de la prehistòria a les comarques catalanes.

XVI congrés nacional de numismàtica “Tresors i Troballes Monetàries: Protecció, Estudi i Museïtzació”

Imatge del XVI congrés nacional de numismàtica “Tresors i Troballes Monetàries: Protecció, Estudi i Museïtzació”Us recordem que els dies 28, 29 i 30 de novembre de 2018 se celebrarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Palau Nacional), el XVI Congrés Nacional de Numismàtica, que en aquesta edició coorganitzen el Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismáticos (SIAEN).

El tema central del congrés girarà a l’entorn dels “Tresors i troballes monetàries: protecció, estudi i museïtzació”,  i recollirà les darreres descobertes en l’àmbit de la numismàtica que tradicionalment han estat uns dels pilars i raons d’ésser dels congressos nacionals.

| Descarregueu el full d’inscripció i la normativa per a les presentacions en pdf |

| Descarregueu el programa clicant aquí |