El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el “IV Curs d’iniciació a la moneda antiga”, que tindrà lloc els dies 9, 16, 23 i 28 de febrer de 2023 a la Sala de consulta del Gabinet Numismàtic de Catalunya, i serà impartit per la Dra. Maria Clua i Mercadal, Adjunta a Conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya.
El Gabinet Numismàtic de Catalunya organitza aquest curs amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat. El curs, impartit per la numismàtica Maria Clua, recupera en aquesta quarta edició el format presencial i s’estructura en quatre sessions en les que es combina la teoria i la pràctica. A la primera, s’explicaran les característiques fonamentals de la moneda i la metodologia de treball numismàtica. A les tres restants, es presentaran, de manera pràctica, les principals sèries monetàries peninsulars –grega, semita, ibera i romana- i com cal procedir a la seva identificació i documentació.
El curs es farà els dies 9, 16, 23 i 28 de febrer de 2023 a la Sala de consulta del Gabinet Numismàtic de Catalunya. Les inscripcions i el pagament del curs es poden fer al web del Museu. Les places són limitades.
Els dies 3, 5, 10 i 12 de maig de 2022 se celebrarà el XXXI Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que enguany porta per títol “Rituals, usos simbòlics i sacralitat de la moneda”.
La moneda, des del seu origen, ha estat utilitzada amb finalitats que han anat més enllà de les estrictes com a mitjà de pagament entre particulars i el fisc, o bé d’estalvi de riquesa, per a les quals sembla que va ser inicialment creada. En l’edició d’aquest seminari ens fixarem en alguns dels diversos usos simbòlics i rituals que es documenten a la moneda medieval i moderna a l’Occident d’Europa.
A la primera sessió s’analitzarà la reeixida extensió d’una de les relíquies de la passió de Crist menys conegudes. Això és, les trenta monedes de plata que, segons els Evangelis, Judes Iscariot va rebre com a preu per la seva traïció i de les quals algunes esglésies pretenen conservar-ne exemplars.
A la segona, caldrà aturar-se en l’ús de la moneda com a ofrena, almoina o do en espais destinats al culte en el context cristià. Especialment, en llocs de pelegrinatge en els quals la moneda esdevé, per exemple, testimoni de l’origen llunyà d’alguns fidels.
A la tercera sessió es plantejarà una anàlisi interpretativa del numerari associat al món funerari medieval i modern, que es documenta a partir del registre arqueològic en espais reservats a necròpolis.
Finalment, es farà un repàs de la diversitat d’usos cerimonials, de devoció i de propaganda de la moneda en mans dels monarques.
El seminari es farà en línia a través de la plataforma Zoom i cal inscripció prèvia. Les places són limitades.
Per a més informació i inscripcions consulteu el díptic informatiu en pdf
El Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat el “III Curs d’iniciació a la moneda antiga”, que tindrà lloc en format virtual els dilluns 7, 14 i 21 de març de 2022, de 18 a 20 hores, i serà impartit per la Dra. Maria Clua i Mercadal, Adjunta de Conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya.
Aquest Curs d’iniciació a la moneda antiga s’organitza amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat.
El curs, adaptat en aquesta tercera edició al format virtual i impartit per la numismàtica Maria Clua, s’estructura en tres sessions. A la primera, s’explicaran les característiques fonamentals de la moneda i la metodologia de treball numismàtica. A les dues restants, es presentaran, de manera pràctica, les principals sèries monetàries en circulació a la Península -grega, semita, ibera i romana- i com cal procedir a la seva identificació i documentació.
El curs es realitzarà en línia a través de la plataforma Zoom els dies 7, 14 i 21 de març de 2022.
Les inscripcions i el pagament del curs es poden fer al web del Museu fins al dia 4 de març. Les places són limitades.
Conferència: Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l’extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo
Conferenciant: Iñaki Moreno (ATICS), arqueòleg Moderadora: Clara Forn (Museu d’Arqueologia de Badalona)
Dimecres dia 8 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat. Aquesta és l’última de les conferències del cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020 que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.
Entre els mesos de setembre de 2016 i abril de 2017 es va dur a terme una intervenció arqueològica de gran envergadura vinculada a les obres de construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona, dins l’espai protegit BCIN ciutat romana de Baetulo. La intervenció suposà el descobriment de noves restes pertanyents a la trama urbana de la ciutat de Baetulo, fora del límit nord de l’actual planta de la ciutat romana, i que a la llum de les noves evidències caldrà revisar.
Les restes pertanyien, d’una banda, a una zona agrícola dedicada al conreu de vinya fora del límit est de la ciutat, on es documentaren més de 200 alvei ben disposats en diferents carrers. D’altra banda, ja dins dels límits del pomerium, s’exhumaren un edifici singular per la seva orientació, que difereix de l’ordenació de la ciutat, i tota una insula delimitada pel cardo maximus i per un cardo minor que feia de límit oest de la ciutat. Les estances documentades, que patiren diferents reformes entre el segle I a. de la n.e. i II d. de la n.e., pertanyen tant a espais de treball i transformació (magatzems i dos forns, possiblement, de pa), com d’habitatge i representació, alguns dels quals decorats amb diferents solucions sumptuàries: mosaics, opus signinum decorat i opus sectile.
1. Col·lector del cardo maximo de la ciutat romana de Baetulo. Fotografia: Iñaki Moreno
2. Paviment del cardo minor de Baetulo. Fotografia: Iñaki Moreno
3. Opus signinum tesselat, de l’insula oriental. Fotografia: Iñaki Moreno
4. Mosaic recuperat al sector oest de la insula oriental amb la representació de la flor de la vida. Fotografia: Iñaki Moreno
5. Mosaic recuperat a la casa central de la insula occidental amb figures de peixos (molls) encarats. Fotografia: Iñaki Moreno
6. Hipocaust. Insula oriental. Fotografia: Iñaki Moreno
7. Herma amb l’efígie de Bacus, treballada sobre marbre giallo antico. Fotografia: Iñaki Moreno
A continuació, us oferim una petita entrevista amb Iñaki Moreno sobre els aspectes més destacats de la xerrada.
Què motivà la intervenció arqueològica i quins són els resultats principals?
La present intervenció arqueològica fou motivada per la construcció del lateral nord de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona entre els carrers Alacant i de la Batllòria. L’obra fou promoguda per Infraestructures.cat i suposà la descoberta d’una important extensió de camps dedicada al conreu de la vinya en època romana i de part de dues insules, un tram de del cardo maximo, un cardo minor i un decumanus minor de la ciutat de Baetulo.
Quins són els elements més importants recuperats arran de de la intervenció?
A banda d’haver pogut determinar la morfologia de la trama urbana en aquest sector de la ciutat entre els segles I ane i II dne, s’han de posar en relleu una sèrie de paviments musius pertanyents a algunes de les estances documentades.
En aquest sentit destaquem el mosaic recuperat al sector oest de la insula oriental amb el motiu de la flor de la vida datable del canvi d’era i el mosaic de la casa central de la insula occidental amb el motiu dels peixos (molls) encarats, datat de mitjans del s.I dne. S’ha de destacar el fet que de l’excavació d’aquesta darrera habitació es recuperà una excepcional herma amb l’efígie de Bacus treballada sobre marbre giallo antico.
Què suposen aquestes noves descobertes per l’estudi de l’antiga Baetulo?
En primer lloc suposa un trencament amb l’hipotètic límit nord de la ciutat romana que els primers estudis sobre la topografia de Baetulo havien proposat. Actualment tenim la certesa que la ciutat s’expandeix al nord de l’actual autopista C-31 en com a mínim, dues insules més.
En segon lloc, la morfologia de les noves insules difereix de les estudiades a la zona sud de la ciutat, fet que obliga a replantejar la topografia de Baetulo i plantejar noves hipòtesis.
Conferència: Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc
Conferenciant: Josep Maria Vila i Carabasa, arqueòleg, director de les excavacions Moderadora: Imma Teixell, arqueòloga territorial
El dimecres dia 1 de juliol de 2020, a les 6 de la tarda, en directe, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat la xerrada “Intervencions arqueològiques al Raval de Montblanc”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.
En els darrers anys, l’Ajuntament de Montblanc, amb l’objectiu de revitalitzar el sector nord del casc antic, està portant a terme una sèrie d’obres de millora en aquesta zona, coneguda com el Raval. Algunes d’aquestes intervencions han portat aparellada una recerca arqueològica que és la que presentem en aquesta Tribuna. Es coneix com a Raval el petit nucli de poblament sorgit fora del nucli emmurallat de Montblanc i a banda i banda del camí ral que porta a la població, en el tram comprès entre el pont medieval que creua el riu Francolí i la muralla. En aquest tram del camí se situa l’hospital de Santa Magdalena. Aquest sector, proper al riu, i travessat per diverses sèquies, va ser històricament un espai de caràcter industrial, amb presència de molins i adoberies. Les intervencions dutes a terme aquests anys han permès estudiar un dels elements monumentals més importants d’aquesta zona: el pont vell, així com l’evolució de la trama urbana del seu entorn més immediat, avui desapareguda. En el mateix context s’han pogut documentar també les restes d’una de les antigues adoberies, així com un molí hidràulic d’oli amb dues premses de lliura, d’origen medieval i en ús fins al darrer terç del segle XIX.
1. Vista del Pont Vell de Montblanc. Fotografia: Josep Maria Vila
2. Detall d’alguns dels elements escultòrics reaprofitats a la zona central del pont. Fotografia: Josep Maria Vila
3. Paviment de còdols d’una de les habitacions documentades al raval, al nord del pont. Fotografia: Josep Maria Vila
4. Estrep nord del pont delimitat durant la intervenció. Fotografia: Josep Maria Vila
5. Cup documentat durant el seguiment d’una de les rases a la zona del raval. Fotografia: Josep Maria Vila
6. Vista d’una de les premses de lliura documentades al molí del Raval. Fotografia: Josep Maria Vila
7. Vista de les dues premses localitzades, a l’esquerra el carcavà del molí. Fotografia: Josep Maria Vila
8. Vista del fogó del molí . Fotografia: Josep Maria Vila
9. Detall d’un dels contrapesos de la premsa. Fotografia: Josep Maria Vila
10. Vista de l’interior del cup del molí. Fotografia: Josep Maria Vila
11. Vista d’alguns dels clots de l’adoberia documentada. Fotografia: Josep Maria Vila
12. Vista d’alguns dels clots de l’adoberia documentada. Fotografia: Josep Maria Vila
A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre els aspectes més destacats de la seva xerrada.
Què és el Raval de Montblanc?
Es correspon amb el barri que es troba fora del recinte murat de Montblanc a la banda nord i que es va formar a tocar de l’antic camí ral de Lleida a Tarragona, a banda i banda del pont medieval d’entrada a la població. En aquest espai se situa també l’antic hospital de Santa Magdalena, actual seu de l’Arxiu Històric Comarcal de la Conca de Barberà.
Per quin motiu s’ha intervingut en aquesta zona
Les intervencions que presentem s’han fet sobretot a iniciativa de l’Ajuntament de Montblanc que des de fa uns anys està portant a terme diverses actuacions destinades a potenciar aquest sector de la població, que tradicionalment havia quedat al marge de les actuacions de rehabilitació del nucli de Montblanc, molt enfocades en la restauració de la muralla. Dins d’aquesta estratègia municipal té un paper clau la recuperació d’elements patrimonials com ara el Pont Vell i el seu entorn fluvial o bé l’antic molí dels Capellans. Per altra banda, una actuació privada de rehabilitació d’un edifici de la zona ha permès recuperar també traces d’una antiga adoberia.
Quins són els elements més significatius de les intervencions arqueològiques que es presenten
A banda de l’estudi arquitectònic del Pont Vell i de l’anàlisi de la seva evolució constructiva ha estat especialment interessant l’estudi de la trama urbana històrica del seu entorn, fins al moment completament desconeguda i que segurament té el seu origen a l’Edat Mitjana. Per altra banda la recuperació de les restes de l’antic molí dels Capellans, amb la documentació de dues premses de biga, i la identificació de part d’una adoberia han permès posar en valor un patrimoni de tipus industrial de Montblanc fins ara poc estudiat arqueològicament.
Quina rellevància tenen els resultats de les intervencions?
Les excavacions arqueològiques en l’entorn dels dos costats del pont han permès documentar la trama urbana original d’aquest sector desapareguda com a conseqüència d’alguna de les avingudes històriques del riu Francolí, que van acabar per determinar l’estructura actual de la zona del Raval. Pel que fa a als dos elements de caràcter industrial (molí d’oli i adoberia), a banda del seu interès intrínsec com a elements patrimonials, també posen en valor l’aprofitament de les canalitzacions de reg que es construeixen a les ribes del riu Francolí ja des d’un període molt reculat i que determinen el caràcter eminentment industrial de la zona del Raval.
Després d’aquest parèntesi forçós degut al confinament, la Tribuna d’Arqueologia reprèn les seves sessions online. Com tota la resta de les activitats culturals presencials, per causa de l’estat d’alarma, vam haver d’interrompre la programació de la Tribuna d’Arqueologia a la sala d’actes del Departament de Cultura. Per remuntar aquest obstacle, amb l’ajut del CTTI i del canal Patrimonigencat, podem oferir-vos les sessions de la Tribuna en línia des de casa dels conferenciants.
Sessió del 13 de maig de 2020, a les 18,00 hores, a travès del canal de Youtube de Patrimonigencat
Conferència: Excavació arqueològica al carrer López Peláez, 1 de Tarragona (Tarragonès). Noves dades sobre la ocupació suburbana de la ciutat de Tàrraco entre l’Altimperi i la Tardana Antiguitat
Entre els anys 2016 i 2018 s’ha desenvolupat una excavació arqueològica en el solar ubicat al carrer de López Peláez, 1 de la ciutat de Tarragona, promocionada per l’empresa municipal SMHAUSA. Com a resultat, s’han identificat les restes d’un gran edifici de caràcter industrial d’època altimperial (segles I-II dC), situat molt a prop d’una de les principals entrades a la ciutat romana de Tàrraco. Així mateix, la intervenció ha identificat evidències d’ocupació corresponents a època tardoantiga (segles III-V dC). Aquest és el cas de diversos sepulcres en inhumació i una galeria de captació d’aigües subterrànies. D’altra banda, cal destacar la troballa excepcional de dos fulcra en bronze que representen dos caps de mula que formarien part d’un llit de banquet romà.
1. Vista general de l’excavació des de la cantonada occidental del solar. Fotografia: J. Ciurana.
2. Espai arquitectònic identificat com a graner. Fotografia: J. Ciurana
3. Interior de conducció d’època altimperial. Fotografia: J. Ciurana
4. Arc i cavitat natural al límit nord-occidental de l’ “horreum”. Fotografia: J. Ciurana
5. Enterrament votiu fundacional d’un gos. Fotografia: J. Ciurana
6. Cos constructiu situat al l’extrem nord-oriental del solar. Fotografia: J. Ciurana
7. Detall d’un dels “fulcra” de bronze recuperats durant l’excavació. Fotografia: J. Ciurana
8. Inhumació baiximperial d’un individu adolescent. Fotografia: J. Ciurana
9. Interior de la galeria de captació d’aigües subterrànies d’època tardoantiga. Fotografia: J. Ciurana
A continuació, us oferim una petita entrevista amb la conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.
Quins resultats destacaries de la intervenció arqueològica?
Arran dels treballs arqueològics ha estat possible descobrir un sòlid edifici de grans dimensions, bastit entre els segles I i II de la nostra era, que hem identificat amb un horreum o magatzem. D’aquesta construcció destaquen dos àmbits rectangulars que disposarien d’un paviment sobreelevat sobre pilars on s’hi emmagatzemaria cereal. D’aquest tipus de graners amb paviment sobre pilars n’hi ha molts pocs casos a la península ibèrica, per tant creiem és una troballa a destacar. Un altre aspecte constructiu interessant vinculat a l’edifici és l’existència d’un sistema de canals i conduccions de drenatge destinat a aïllar el magatzem de les escorrenties superficials i dels afloraments d’aigua subterrània, molt habituals en aquest sector de la ciutat. Finalment, també és significatiu el descobriment de l’enterrament d’un gos dins d’àmfora com a ofrena fundacional en una de les trinxeres de fonamentació dels murs del magatzem.
La fase altimperial és tan sols el començament. Al solar intervingut hem tingut la sort de registrar indicis d’activitat humana que abracen diversos segles. Un cop l’horreum perdé la seva funcionalitat original (fet que succeí probablement a finals del segle II), alguns dels seus espais varen ser aprofitats com a àrea de necròpolis. En aquest moment, alguns dels murs en opus caementicium del magatzem altimperial encara són visibles i serveixen com a elements organitzadors del paisatge sepulcral. A aquesta freqüentació funerària la succeeix una interessant fase d’època tardana que suposa una reocupació d’aquest espai per part dels vius. Entre els segles V i VI es construïren nous àmbits arquitectònics aprofitant les potents estructures prèvies del horreum anterior. També en aquest moment l’aigua present en el subsòl és captada mitjançant la construcció d’una galeria graonada amb coberta de volta de canó.
Pel que fa als artefactes arqueològics recuperats, quins són els més significatius?
S’ha recollit gran quantitat de material arqueològic, sobretot ceràmic, metàl·lic, marmori, objectes de vidre i d’os. També sobresurt un conjunt de material epigràfic sobre suports molt variats (estuc, instrumentum domesticum i pedra). Sense dubte, però, el descobriment estrella són dos fulcra que decorarien un llit de banquet romà. Es tracta de dos petites escultures de bronze amb damasquinats de plata que representen dues mules de llargues orelles.
Quines novetats aporta la intervenció arqueològica al coneixement de la topografia antiga de la ciutat de Tàrraco?
Cal tenir present que ens trobem dins el suburbi nord-occidental, un dels suburbis més desconeguts de Tàrraco. Comptem amb poques excavacions i aïllades entre sí, fet que impossibilita una lectura de conjunt com la que s’ha pogut articular, per exemple, en el suburbi portuari. La nostra intervenció posa de relleu la presència de grans edificacions de tipus econòmic en aquest espai extramurs així com l’existència de fases d’ocupació consistents durant l’antiguitat tardana, un període altament interessant per entendre la transformació no només dins la ciutat sinó també en els espais extramurs.
El proper dissabte 14 de març comença la primera de les sessions de la 27ena edició del cicle de conferències que organitza anualment el Museu Arqueològic de l’Esquerda, on la comunitat jueva catalana en serà protagonista, sota el títol ‘Com l’aigua i l’oli. Els jueus catalans a l’edat mitjana’.
Les xerrades d’aquest cicle es faran els dissabtes 14, 21 i 28 de març a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Com a activitat complementària s’ha programat també, pel diumenge 29 de març, una visita guiada a la vila comtal i el call jueu de Besalú, que serà conduïda per Joan Frigola, arqueòleg i especialista en la Història de Besalú.
| Descarregueu el targetó amb el programa sencer en pdf |
El proper dimecres 25 de setembre, s’inaugura el curs 2019-2020 del Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de Barcelona amb la classe inaugural impartida pel Professor Peter Day, catedràtic de la University of Sheffield: Potters on the move: mobility and technological practice from Mycenaean Lemnos to twentieth century Lesvos.
L’acte tindrà lloc, a les 16,30 hores, a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història (C/Montalegre, 6). Finalitzada la conferència, s’oferirà una copa de benvinguda.
El proper divendres 7 de juny de 2019 tindrà lloc una nova sessió del cicle “Els divendres… Història” del present curs 2018-19, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada “El Garraf-Ordal durant les edats dels metalls. Més de dos mil·lenis d’història”, que anirà a càrrec de la Doctora M. Àngels Petit. A més, el CIPAJ ha programat també pel dissabte 8 els Forums de l’Espluga, i pel diumenge 9 la Jornada de l’Associacionisme amb l’Itinerari del carst “El Ferret”, guiat gratuïtament per a celebrar aquesta jornada.
“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.
Carles I. Mig ducat de Nàpols de l’emperador Carles, 1552 Carles I. Escut de Barcelona de l’emperador Carles, 1535
Els dimarts 14 i dijous i 16 de maig de 2019, tindrà lloc el 29è Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic del MNAC, que enguany es dedica a Carles V, la moneda i la medalla, amb el títol “Les dues cares de l’Emperador. Carles V a la moneda i a la medalla”.
Carles V, que el 1519 acabava de rebre la notícia de la seva elecció imperial a Barcelona, va voler congregar un Capítol de l’Insigne Orde del Toisó d’Or a la catedral d’aquesta ciutat. Prínceps d’arreu d’Europa o els seus procuradors es van reunir al cor de la Seu, especialment ornat amb els escuts dels assistents, per celebrar la magna assemblea. L’ocasió és prou suggestiva perquè el Museu Nacional, a través del Gabinet Numismàtic de Catalunya, se sumi als diversos actes commemoratius programats per aquest V centenari a fi d’aportar una visió del reflex d’aquest sobirà a la moneda i a la medalla, especialment, en l’àmbit de la Corona d’Aragó.
Programa
Dimarts 14 de maig, 17,00 – 20,00 -Carles V, un emperador a la medalla. Dr. Javier Gimeno, Delegat per Espanya de la FIDEM. -Les emissions monetàries de Carles V a Catalunya. Dr. Albert Estrada-Rius, Conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya.
Dijous 16 de maig, 17,00 – 20,00 -La influència de la moneda antiga a l’art del Renaixement. L’època de Carles V. Dr. Joan Yeguas, conservador del Departament d’Art del Renaixement i del Barroc. -Les emissions de Carles V a la Corona d’Aragó i la seva circulació a Catalunya. Dra. Maria Clua, adjunta a conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya
Lloc: Sala Innova del MNAC Preus: Preu de matrícula 15 €. Estudiants, jubilats i Amics del museu, 10 € Informació i reserves: Gabinet Numismàtic de Catalunya, T. 93 622 03 60 / gnc@museunacional.cat
Places limitades. Inscripció online obligatòria. La matrícula dona dret a un certificat d’assistència i a un dossier monogràfic.
El Gabinet Numismàtic de Catalunya organitza aquest curs amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat. El curs, impartit per la numismàtica Maria Clua, recupera en aquesta quarta edició el format presencial i s’estructura en quatre sessions en les que es combina la teoria i la pràctica. A la primera, s’explicaran les característiques fonamentals de la moneda i la metodologia de treball numismàtica. A les tres restants, es presentaran, de manera pràctica, les principals sèries monetàries peninsulars –grega, semita, ibera i romana- i com cal procedir a la seva identificació i documentació.
Aquest Curs d’iniciació a la moneda antiga s’organitza amb l’objectiu d’iniciar el públic no especialitzat en el coneixement de la moneda en circulació a la península Ibèrica a l’antiguitat.
