Categoria: Món econòmic

Xerrada dels “Divendres… Història” i altres activitats del CIPAG pel proper cap de setmana

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El proper divendres 7 de juny de 2019 tindrà lloc una nova sessió del cicle “Els divendres… Història” del present curs 2018-19, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada “El Garraf-Ordal durant les edats dels metalls. Més de dos mil·lenis d’història”, que anirà a càrrec de la Doctora M. Àngels Petit. A més, el CIPAJ ha programat també pel dissabte 8 els Forums de l’Espluga, i pel diumenge 9 la Jornada de l’Associacionisme amb l’Itinerari del carst “El Ferret”, guiat gratuïtament per a celebrar aquesta jornada.

“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Els actes estan oberts a tothom

XXIX Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó  “Les dues cares de l’Emperador. Carles V a la moneda i a la medalla”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari
Carles I. Mig ducat de Nàpols de l’emperador Carles, 1552 Carles I. Escut de Barcelona de l’emperador Carles, 1535
Carles I. Mig ducat de Nàpols de l’emperador Carles, 1552
Carles I. Escut de Barcelona de l’emperador Carles, 1535

Els dimarts 14 i dijous i 16 de maig de 2019, tindrà lloc el 29è Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó, organitzat pel Gabinet Numismàtic del MNAC, que enguany es dedica a Carles V, la moneda i la medalla, amb el títol  “Les dues cares de l’Emperador. Carles V a la moneda i a la medalla”.

Carles V, que el 1519 acabava de rebre la notícia de la seva elecció imperial a Barcelona, va voler congregar un Capítol de l’Insigne Orde del Toisó d’Or a la catedral d’aquesta ciutat. Prínceps d’arreu d’Europa o els seus procuradors es van reunir al cor de la Seu, especialment ornat amb els escuts dels assistents, per celebrar la magna assemblea. L’ocasió és prou suggestiva perquè el Museu Nacional, a través del Gabinet Numismàtic de Catalunya, se sumi als diversos actes commemoratius programats per aquest V centenari a fi d’aportar una visió del reflex d’aquest sobirà a la moneda i a la medalla, especialment, en l’àmbit de la Corona d’Aragó.

Programa

Dimarts 14 de maig, 17,00 – 20,00
-Carles V, un emperador a la medalla. Dr. Javier Gimeno, Delegat per Espanya de la FIDEM.
-Les emissions monetàries de Carles V a Catalunya. Dr. Albert Estrada-Rius, Conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya.

Dijous 16 de maig, 17,00 – 20,00
-La influència de la moneda antiga a l’art del Renaixement. L’època de Carles V. Dr. Joan Yeguas, conservador del Departament d’Art del Renaixement i del Barroc.
-Les emissions de Carles V a la Corona d’Aragó i la seva circulació a Catalunya. Dra. Maria Clua, adjunta a conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya

Lloc: Sala Innova del MNAC
Preus: Preu de matrícula 15 €. Estudiants, jubilats i Amics del museu, 10 €
Informació i reserves:  Gabinet Numismàtic de Catalunya, T. 93 622 03 60 / gnc@museunacional.cat
Places limitades. Inscripció online obligatòria. La matrícula dona dret a un certificat d’assistència i a un dossier monogràfic.

Seminari “La moneda: de la conservació-restauració a l’anàlisi metal·logràfica” al Gabinet Numismàtic

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

La moneda: de la conservació-restauració a l’anàlisi metal·logràficaEl Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya ha organitzat un seminari monogràfic sobre els metalls, amb l’objectiu d’oferir una primera aproximació al que és l’ànima i base material de la moneda. El seminari  s’impartirà els propers dies 2 i 9 d’abril, coincidents en dimarts, de 17,00 a 20,00 hores.

El coneixement i estudi del contingut metàl·lic del numerari és un element imprescindible des de totes les òptiques del patrimoni numismàtic. D’una banda, per la pròpia preservació en les millors condicions de les peces d’acord amb els criteris i protocols de la conservació preventiva. D’una altra, per fer front a les diverses patologies que els metalls sorgits de contextos arqueològics o ubicats en espais no apropiats pateixen i que requereixen d’intervencions curatives en el procés de restauració. A més, pel que fa a l’estudi numismàtic, l’anàlisi dels metalls amonedats té un relleu extraordinari per la quantitat d’informació que aporta. No només per poder determinar l’autenticitat o la falsedat de les peces sinó, sobretot, per veure la composició metal·logràfica i poder analitzar sèries àmplies. El curs ofereix l’oportunitat de treballar amb l’instrumental necessari l’aplicació de l’anàlisi química no destructiva d’aliatges metàl·lics amb tècniques de raigs X.

Calendari: 2 i 9 d’abril de 2019, de 17,00 a 20,00 h
Lloc: Sala de Consulta del GNC
Preus: Activitat gratuïta

| Descarregueu el programa pdf  |

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 “L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Conferència: L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Xavier Terradas
Moderadora: Núria Rafel

El proper dimecres dia 16 de gener de 2018, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Les pedreres de Montvell constitueixen la primera evidència d’un context especialitzat en l’extracció de roques silícies documentat a la prehistòria de les comarques catalanes. Aquestes pedreres es focalitzaren vers l’explotació dels nòduls de sílex que contenen els estrats de calcària oligocena al sector occidental de la Fm Castelltallat, a la Serra Llarga. L’aflorament gairebé vertical d’aquests estrats facilità la seva accessibilitat, així com l’obertura i explotació de les pedreres. D’aquesta manera, els fronts d’extracció es disposen de manera esgraonada a les vessants dels turons de Montvell, havent-se dut a terme una explotació ordenada cronològicament i una gestió eficaç del runam i altres residus generats amb motiu de les tasques mineres prehistòriques. Diverses evidències permeten proposar que aquest context miner fou explotat en diferents moments del Neolític.

 

1. Superposició de tres fronts de pedrera a un dels turons de Montvell. Fotografia: LITOcat
2.Excavació (2015) del front de pedrera –retall UE1001-. Fotografia: LITOcat
3. Pic miner de corniana recuperat a la superfície dels turons de Montvell. Fotografia: LITOcat
4. Detall de l’excavació (2017) del rebliment del retall de pedrera UE1001. Fotografia: LITOcat
5. Sessió de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 del dia 16 de gener de 2019. Fotografia: Tània Álvarez
6. Sessió de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 del dia 16 de gener de 2019. Fotografia: Tània Álvarez
7. Sessió de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 del dia 16 de gener de 2019. Fotografia: Tània Álvarez

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Xavier Terradas sobre els aspectes més rellevants, que seran desenvolupats al llarg de la conferència.

  • Probablement, molta gent no coneixerà les pedreres de Montvell…

Efectivament, es tracta d’un jaciment inèdit emplaçat als turons de Montvell, a Castelló de Farfanya (la Noguera). Va ser descobert l’any 2011 amb motiu de les prospeccions geoarqueològiques realitzades en el marc del projecte de la Litoteca de roques silícies de Catalunya (projecte LITOcat, liderat pel CSIC-IMF). La seva inclusió en un projecte quadriennal 2014-2017 de recerca arqueològica, dedicat específicament als contextos extractius de sílex a Catalunya, va motivar la realització d’intervencions arqueològiques els anys 2015, 2016 i 2017. S’hi ha documentat un conjunt de pedreres prehistòriques on, aprofitant la disposició vertical dels estrats calcaris de la Fm Castelltallat, s’extragueren nòduls de sílex que foren emprats per a la manufactura d’instrumental de pedra tallada en diversos moments de la prehistòria.

  • Una pedrera no sembla un jaciment arqueològic convencional. Quines especificitats presenta?

Per les tasques que s’hi desenvoluparen, les pedreres i els conjunts i tallers associats, esdevenen contextos arqueològics particulars. Es tracta d’indrets on es desenvoluparen tasques molt especialitzades que acaben generant un registre arqueològic particular. Normalment hi trobem estructures negatives generades per l’extracció de la matèria primera i de la roca encaixant, reomplertes per grans acumulacions de pedres i runam derivades dels treballs miners. Tot això comporta alteracions de la topografia original que solen ser detectades a partir de prospeccions sobre el terreny i mitjançant tècniques que emprin sensors remots. Les restes recuperades solen ser fragments de la matèria primera explotada i de l’instrumental miner emprat, sense que s’hi acostumin a recuperar altres testimonis vinculats a la subsistència com ara restes carpològiques, arqueozoològiques o de contenidors ceràmics. És per aquest motiu que esdevé difícil poder realitzar datacions absolutes sobre restes de matèria orgànica que permetin precisar la cronologia de les explotacions mineres.

  • Segons el vostre criteri, quin interès té excavar contextos com aquests?

L’excavació i estudi de contextos de producció vinculats a l’extracció i primera transformació de sílex ens permet disposar de dades per a reconstruir:

  • els criteris de selecció i rebuig de matèries primeres, tant des del punt de vista de les litologies buscades com de les morfologies seleccionades.
  • les fases inicials de la seqüència de producció de l’instrumental lític, en les quals els blocs de matèria primera són sotmesos a transformacions específiques per tal de convertir-los en morfologies aptes per a la producció de suports, facilitant-ne el seu transport i explotació diferida.
  • l’abast de la distribució dels productes tallats amb tipus concrets de sílex, fent un seguiment geogràfic i diacrònic de la distribució d’aquestes restes.

Tot plegat ens hauria d’ajudar a valorar el grau de desenvolupament tecnològic implicat en les activitats extractives per a l’obtenció de matèries primeres. Es tracta d’un camp d’estudi inèdit a casa nostra, amb grans possibilitats de desenvolupament i que pot contribuir decisivament a un millor coneixement de les pràctiques econòmiques de les societats prehistòriques i de la seva complementarietat en el marc de les activitats de subsistència.

  • Quines perspectives de futur teniu amb aquest jaciment?

Les perspectives de futur són molt prometedores. Ens ha estat concedit un nou projecte quadriennal de recerca pel període 2018-2021, aquest cop centrat en les activitats extractives del sílex a la Serra Llarga. Això permetrà continuar excavant les pedreres prehistòriques de Montvell, precisar-ne la seva cronologia i delimitar l’abast de la seva explotació. Al mateix temps, és previst realitzar noves prospeccions que podrien contribuir a trobar contextos similars i es farà una revisió d’aquells jaciments arqueològics on es puguin trobar evidències de l’explotació d’aquest recurs mineral. Tot això permetrà precisar l’abast de la distribució de productes tallats amb aquest sílex arreu i establir-ne la seva dinàmica des d’una perspectiva diacrònica, podent disposar d’una valoració objectiva de la importància d’aquest recurs mineral al llarg de la prehistòria a les comarques catalanes.

XVI congrés nacional de numismàtica “Tresors i Troballes Monetàries: Protecció, Estudi i Museïtzació”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Imatge del XVI congrés nacional de numismàtica “Tresors i Troballes Monetàries: Protecció, Estudi i Museïtzació”Us recordem que els dies 28, 29 i 30 de novembre de 2018 se celebrarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Palau Nacional), el XVI Congrés Nacional de Numismàtica, que en aquesta edició coorganitzen el Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismáticos (SIAEN).

El tema central del congrés girarà a l’entorn dels “Tresors i troballes monetàries: protecció, estudi i museïtzació”,  i recollirà les darreres descobertes en l’àmbit de la numismàtica que tradicionalment han estat uns dels pilars i raons d’ésser dels congressos nacionals.

| Descarregueu el full d’inscripció i la normativa per a les presentacions en pdf |

| Descarregueu el programa clicant aquí |

Xerrada dels Divendres… Història “A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell de la xerrada A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat", a càrrec de Pepa Villalba (CIPAG)El proper divendres 3 d’agost de 2018  tindrà lloc la vuitena sessió del cicle  “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat”, que anirà a càrrec de l’arqueòloga Pepa Villalba (CIPAG).

“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 3 d’agost de 2018
Hora: 19,30
Lloc: Petit Casal. Pg. de l’Església, 1. Begues

Conferència “Reconstruccions de la vida rural romana”, al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell de la conferència “Reconstruccions de la vida rural romana” al Museu Arxiu de VilassarEl proper 18 de maig a les 20,00 hores està programada al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (C. Marquès de Barberà, 9, de Vilassar de Dalt) la conferència “Reconstruccions de la vida rural romana”, a càrrec de Joaquim Folch, arqueòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia als ST de Cultura a Barcelona.

A la conferència, de caràcter divulgatiu i adreçada al públic general, es mostrarà mitjançant imatges dibuixades amb software 3D com era la vida diària en una finca agrícola romana, mostrant els treballs agrícoles i ramaders, el procés d’elaboració del vi, la ramaderia, les artesanies, la producció d’atuells de ceràmica i altres aspectes. Es parlarà també de la gent que hi vivia o que s’hi relacionava: indígenes, esclaus, temporers, administradors, amos, etc. Per acabar, es relatarà el viatge per mar del vi que es produïa a les finques de la Laietània fins arribar als consumidors, a ciutats de la Mediterrània enllà.

XXVIII Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó “Fabricació de moneda i renovació tecnològica”

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

XXVIII Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó “Fabricació de moneda i renovació tecnològica”El Gabinet Numismàtic de Catalunya ha organitzat un nou seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó que es durà a terme dels dies 10 al 12 d’abril de 2018 al  Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquesta 28ena edició se centrarà sobre el tema de la fabricació de moneda en relació a l’evolució tecnològica en el procés de la seva fabricació.

La moneda és un producte manufacturat en sèrie i, per tant, subjecte a un procés de fabricació. Des de l’Antiguitat i fins a l’edat moderna s’han utilitzat diferents sistemes d’elaboració que els ponents invitats presentaran amb detall. Es començarà per analitzar les operacions de treball del metall a les cases de moneda per seguir amb l’encunyació manual a martell, que va ser la més important a l’edat mitjana.

Ja en època moderna van aparèixer, successivament, dos sistemes mecànics que van permetre fabricar una moneda més ben acabada i, per tant, més difícil de falsificar. Es tracta dels molins de laminació i de les premses de volant. Les  darreres estan associades a la introducció de l’acordonament del cantell monetari com una mesura d’ornament i de seguretat contra el retall.

El fet que a la Seca Reial de Barcelona s’experimentessin els tres principals sistemes de fabricació al llarg de l’edat medieval i moderna ens permetrà repassar, com a cloenda, els avatars del procés amb exemples de peces conservades al mateix Gabinet Numismàtic de Catalunya.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Degarregueu el díptic amb el programa en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”

Tribuna d'Arqueologia2 comentaris

Conferència: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Carlos de Juan i Gustau Vivar
Moderador: Josep Manuel Rueda

Tant a Catalunya com a la Comunitat Valenciana s’han localitzat dos vaixells arqueològics de cronologia similar, aproximadament de mitjan segle I dC, que transportaven el mateix carregament, format per àmfores amb sales de peix. Aquests són, d’una banda, El Bou Ferrer, aparegut a la Vila Joiosa (Alacant), i, de l’altra, el derelicte de les Illes Formigues II a Palamós-Palafrugell (el Baix Empordà). Com que els dos vaixells poden ser compatibles en el discurs històric i en la seva interpretació arqueològica, i amb la intenció d’unificar esforços entre ambdues administracions, s’ha posat en marxa un projecte de treball conjunt, establert a partir d’un conveni de col·laboració científica entre la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus de la Generalitat Valenciana.

 

1. Planta del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
2. Procés d’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
3. Extracció d’àmfores durant l’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
4. Vista de les àmfores del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
5. Arquitectura naval del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
6. Vista del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
7. Vista del Tethis i immersió durant l’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
8. Àmfores del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
9. Excavació del derelicte trobat a Illes Formigues. Fotografia: CASC
10. Àmfora amb tapa trobada al derelicte trobat a Illes Formigues. Fotografia: CASC
11. Vista d’àmfores i restes de l’arquitectura naval del jaciment d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
12. Vista d’àmfores del jaciment d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
13. Vista d’àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
14. Intervenció al derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
15. Àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
16. Vista d’àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferiran el proper dimecres.

  • Quines són les ultimes novetats que ha aportat la passada campanya d’excavació arqueològica subaquàtica del derelicte Bou Ferrer?

Aquesta campanya s’ha desenvolupat entre els mesos de juliol i setembre. El jaciment és un dels derelictes millor conservats del mediterrani occidental, el qual es va enfonsar al segle I dC, en època de Neró, quan transportava un carregament de productes bètics, especialment salses de peix i lingots de plom. Es tracta d’una gran nau de comerç, amb una càrrega possible d’envoltant les 3.000 àmfores, amb un conjunt important de lingots de plom, que estaven destinats a la realització de canonades i conduccions d’aigua  per la ciutat de Roma. Aquest darrer supòsit s’ha pogut saber gracies a un segell trobat en un dels lingots,  precisament en la campanya d’enguany excavació del derelicte.

També cal ressaltar el bon estat de conservació de l’estructura del vaixell, especialment la obra viva, la qual es conserva gairebé en la seva totalitat, arribant en certs espais, fins i tot a la zona de la borda del vaixell.

  • Que ha donat de si la primera campanya al  derelicte Illes Formigues II?

Durant el més d’octubre i novembre s’ha realitzat la primera actuació arqueològica sobre aquest  vaixell que es va documentar en la campanya de prospecció de 2016. Es tracta d’un vaixell enfonsat a una fondària important, més de 40 metres, fet que ha permès que la seva conservació sigui extraordinària. En la primera campanya s’ha procedit a la neteja de sediment deixant el carregament visible per poder fer una documentació fotogramètrica en 3d del jaciment. S’ha pogut documentar que es tractava d’un carregament de productes provinents de la bètica, relacionats amb les salses i conserves de peix.

En aquesta primera campanya també s’ha pogut documentar que sota del carregament encara es conserven les restes de la embarcació. Tot i això abans d’arribar a estudiar-la s’haurà de desmuntar tota la càrrega i estudiar bé la seva disposició dins de la bodega per entendre la estiba del vaixell i poder establir d’aquesta manera el port d’origen del vaixell.

La mostra permanent D.O. Vinífera – jaciment ibèric la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) ha obert les seves portes al públic

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Després de 3 anys de treballs, la mostra permanent sobre la història del jaciment ibèric de la Font de la Canya va obrir el passat dissabte 3 de març les seves portes als visitants. L’espai està situat a la planta baixa del Local Social municipal, situat al carrer del Carme nº1 bis (paral·lel a la carretera N-II) d’Avinyó Nou, al terme d’Avinyonet del Penedès.

La mostra permanent, anomenada D.O. Vinífera, és el resultat de més de 15 anys d’excavacions al jaciment ibèric i recull la història d’aquest centre de mercaderies de l’antiga Cessetània i de la recerca arqueològica de la vinya i el vi. El centre es destaca com una de les exposicions dedicades a la civilització ibèrica més destacades de Catalunya.

A partir d’ara, la mostra es podrà visitar cada dia de la setmana en tres

s tipus de modalitats:

  • Visita guiada sense reserva prèvia: previstes els dissabtes, diumenges i festius a les 10:00 i a les 12:00 amb el recorregut dirigit pel grup d’arqueòlegs responsables de les excavacions i membres de la Cooperativa Arqueovitis. La durada serà de 60 minuts i permetrà gaudir de la col·lecció de peces recuperades al Jaciment ibèric de la Font de la Canya, que es barregen amb recreacions tant audiovisuals com reals i elements didàctics i interactius. El cost de l’entrada és de 6€ (adults) i 4,5€ (tarifa reduïda). Aquesta modalitat es realitzarà tots els caps de setmana i festius del mes amb excepció del primer dissabte de mes a les 10:00h, que es combinarà la visita al Jaciment ibèric i a D.O. Vinífera.
  • Grups (a partir de 15 persones) o visites concertades en altres horaris: es podran reservar contactant amb la Cooperativa Arqueovitis trucant al 606.866.979 o enviant un correu electrònic a arqueovitis@gmail.com.
  • Visita lliure: aquesta modalitat de visita (no guiada) es podrà realitzar de dilluns a divendres de 10:00 a 13:00h. El cost de l’entrada és de 4€ (adults) i 2,5€ (tarifa reduïda).

La construcció del Centre d’interpretació ha estat un projecte en tres fases promogut per l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès amb l’objectiu de posar en valor la riquesa del jaciment ibèric de La Font de la Canya i els resultats de la gran tasca d’investigació i recerca arqueològica realitzades per l’equip responsable de les més de 15 campanyes d’excavacions en aquest centre de mercaderies de la Cessetània ibèrica i origen de la vinya al Penedès i Catalunya.

1. Àmbit 6 de la mostra permanent D.O. Vinífera – jaciment ibèric la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). Fotografia: Dani López
2. Àmbit 3, amb la premsa, a la mostra permanent D.O. Vinífera – jaciment ibèric la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). Fotografia: Dani López
3. Vista de l’àmbit 2 de la mostra permanent D.O. Vinífera – jaciment ibèric la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). Fotografia: Dani López
4. Reconstrucció del magatzem del recinte 2, de la mostra permanent D.O. Vinífera – jaciment ibèric la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). Fotografia: Dani López

El cost total dels treballs de la mostra ha estat de 307.214,41€ finançats per Fons Europeus de Desenvolupament Regional, el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès en la primera fase, i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament en les fases 2 i 3. A més, el projecte ha tingut el suport de la Diputació de Barcelona, i també del VINSEUM com a dipositari de les peces i museu comarcal de referència.

D.O. Vinífera s’incorpora com una joia més de l’important patrimoni turístic d’Avinyonet del Penedès, que ja inclou el Jaciment ibèric la Font de la Canya, el monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, el Miravinya “El Circell” i el Museu del Batre a Les Gunyoles així com esdeveniments de ressò com són el Pessebre vivent parlat de Les Gunyoles i el Microvi entre d’altres.

Notícia: Magí Miret