Conferència ” Estratègia de recol·lecció de plantes, dieta i ús del foc durant l’edat de pedra mitjana a Pinnacle Point (costa sud de Sud-Àfrica): les anàlisis de fitòlits”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de novembre de 2016, 19:00h
Conferenciants: Irene Esteban i Rosa M. Albert
Moderador: Lluís Garcia Petit
Sud-àfrica constitueix un lloc de gran interès per a l’estudi dels orígens dels primers humans moderns per la presència de nombroses coves amb restes arqueològiques on s’observen les evidències més antigues d’un comportament humà modern, que daten aproximadament d’uns 200.000 anys, durant l’anomenada edat de pedra mitjana africana. La costa sud de Sud-àfrica es localitza dins la regió florística de Greater Cape, que conté la flora extratropical de major diversitat en termes de riquesa i endemisme on trobem una gran varietat de recursos vegetals accessibles per a aquests primers humans. Així, a través de l’estudi de fitòlits (microrestes minerals d’origen vegetal), aquesta investigació pretén detectar diferents patrons i estratègies d’explotació de recursos vegetals, per part d’aquestes poblacions d’humans moderns, així com la seva relació amb els canvis climàtics i ambientals esdevinguts al llarg del pleistocè mitjà i superior a la costa sud de Sud-àfrica i que de ben segur van influir en el desenvolupament d’aquestes activitats.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada del proper dimecres.
- Què son els fitólits i per a serveixen en arqueologia?
Els fitólits son micro-restes minerals d’origen vegetal que reprodueixen l’estructura cel·lular de les plantes, per la qual cosa les diferències morfològiques dels fitòlits son emprades per distingir plantes i parts de plantes. Es per això que s’integren dins la paleobotànica com una eina eficaç per a la reconstrucció històrica del paisatge, així com en el camp de l’arqueologia. En arqueologia, constitueixen una eina fonamental per a l’estudi de l’explotació dels recursos vegetals per poblacions del passat. En contextos de caçadors-recol·lectors algun dels àmbits d’estudi més importants són l’estudi de l’ús del foc i la dieta, així com la identificació de sòls d’ocupació (bedding), entre d’altres.
- Per què Sudàfrica i Pinnacle Point?
El conjunt arqueològic de Pinnacle Point (PP) es localitza a la costa sud de Sud-Àfrica i presenta una llarga ocupació humana que abasta des de el pleistocè mitjà a la cova de PP13B (~170.000BP) i que acaba en període holocè al complex PP Shell Midden Complex (~9.000BP). Per altra banda, PP (PP13B) preserva les evidències més antigues de comportament humà modern com és l’explotació de recursos marins així com el treball de l’ocre fa uns 170.000BP.
La importància de PP rau, a més al ubicar-se dins de la Greater Cape Floristic Region (GCFR), regió fito-geogràfica que presenta una gran diversitat de tipus de vegetació amb unes característiques biòtiques distintes que hauria proporcionat una gran varietat de recursos animals i vegetals, amb gran quantitat de plantes comestibles (p. ex., geòfits). Hom pensa que els geòfits –òrgans comestibles subterranis– devien haver estat una part important de la dieta per aquestes poblacions, com ha estat fins ara (per a poblacions Khoi-San). Per últim, PP presenta un ecosistema marí molt ric que els antics caçadors-recol·lectors que habitaren la zona coneixien i explotaven.
- Quins són els resultats més importants de la vostra recerca?
El nostre estudi ha ajudat a entendre quin va ser el combustible utilitzat per fer foc, el mode d’ocupació de PP i els canvis en les estratègies d’explotació dels recursos vegetals dutes a terme pels primers humans moderns que habitaren la costa del sud de Sud-àfrica durant 120,000 anys.
De gran importància és el fet que aquest estudi documenta la primera evidència de la recollida i introducció intencionada de plantes de la família Restionaceae a PP5-6 pels primers humans moderns que habitaren la costa sud de Sud-àfrica durant l’Edat de pedra mitjana. L’evidència de fitòlits en els dipòsits arqueològics de PP5-6 va mostrar que els canvis en l’explotació de plantes s’associa amb canvis en la intensitat de l’ocupació humana del lloc, així com amb canvis observats en la cultura material.
El nostre estudi també ha mostrat que, en termes de paleoclima i paleoambient, la zona de PP estava dominada per un mosaic d’hàbitats entre els quals destaquen la vegetació fynbos, la vegetació thicket (vegetació densa d’arbres i matolls) i de cert tipus de vegetació amb un alt contingut d’herba com podria haver estat la vegetació grassy fynbos o renosterveld.
- Quines són les perspectives de futur?
Per tal de comparar els nostres resultats a altres regions sudafricanes, la feina futura ha d’incloure l’estudi d’altres jaciments arqueològics de la costa sud de Sud-Àfrica. Així com expandir els nostres estudis a altres tres regions geo-climàtiques sud-africanes (western Cape, eastern Cape i les zones de l’interior de southern Cape), on el registre arqueològic també mostra evidències d’un comportament humà modern en la cultural material durant el pleistocè mitjà i superior.
La feina duta a terme en plantes i sòls moderns ha estat el primer intent per entendre la producció de fitòlits en plantes eudicotiledònies (arbres i matolls) i de geòfits del GCFR. Malgrat els positius resultats del nostre treball, som conscients de la necessitat d’expandir la nostra col·lecció de referència de plantes i sòls per tal de millorar la identificació de les estratègies d’explotació del recursos vegetals per part de societats de caçador-recol·lectors del passat i per reconstruir vegetació i el clima del passat en la costa del sud de Sud-àfrica.
El proper mes d’octubre, durant els dies 19 i 20 se celebrarà a l’
El Dia Internacional dels Museus (
