Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «Intervencions paleontològiques als Pirineus Orientals (2022-2025): una mirada a l’evolució dels ecosistemes al llarg del Pleistocè»

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Intervencions paleontològiques als Pirineus Orientals (2022-2025): una mirada a l’evolució dels ecosistemes al llarg del Pleistocè

Conferenciants: Clàudia Tura Poch (Institut de Recerca Històrica, Universitat de Girona), Isaac Rufí Casals (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, Departament d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona) i Maria Prat Vericat (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont)

Moderador: Joan Madurell Malapeira (Dipartimento di Scienze della Terra, Università degli studi Firenze; Departament de Geologia, Universitat Autònoma de Barcelona)

Al llarg del Pleistocè, els Pirineus van constituir una barrera biogeogràfica per a les poblacions de grans mamífers. Sembla que, en els períodes glacials, aquest caràcter es feia evident, ja que aquesta serralada se situava entre l’estepa-tundra septentrional i els biomes més temperats de la península Ibèrica. Una de les principals àrees de pas per a les rutes de la fauna i dels humans es trobava a la zona oriental, on tenim el corredor de la costa i el pas de les valls fluvials Tet-Segre. L’estudi del registre fòssil d’aquesta regió pot aportar valuosos coneixements per entendre com van evolucionar i es van adaptar les comunitats faunístiques a les fluctuacions climàtiques que es van succeir al llarg d’aquesta època. En aquesta conferència presentarem els resultats dels estudis i les intervencions desenvolupats entre el 2022 i el 2025 en el marc del projecte «Evolució dels ecosistemes dels Pirineus Orientals i àrees adjacents durant el Pleistocè». Durant aquests quatre anys, l’equip investigador va desplegar actuacions en jaciments situats en quatre àrees per tal de poder creuar estratigrafies que permetessin obtenir un registre continu des de finals del Pleistocè inferior fins al Pleistocè superior: la Cerdanya (excavacions a la cova d’Anes), l’Alta Garrotxa (estudi de materials i represa d’intervencions a la cova 120), el Conflent (treballs a la Grotte de la Carrière) i la Conca Besalú-Banyoles (estudi de materials del Complex d’Incarcal i intervenció a Can Marifont).

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2026 «Intervencions paleontològiques als Pirineus Orientals (2022-2025): una mirada a l’evolució dels ecosistemes al llarg del Pleistocè»

Us recordem que el dimecres 3 de juny a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2026.

Intervencions paleontològiques als Pirineus Orientals (2022-2025): una mirada a l’evolució dels ecosistemes al llarg del Pleistocè

Conferenciants: Clàudia Tura Poch (Institut de Recerca Històrica, Universitat de Girona), Isaac Rufí Casals (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, Departament d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona) i Maria Prat Vericat (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont)

Moderador: Joan Madurell Malapeira (Dipartimento di Scienze della Terra, Università degli studi Firenze; Departament de Geologia, Universitat Autònoma de Barcelona)

Al llarg del Pleistocè, els Pirineus van constituir una barrera biogeogràfica per a les poblacions de grans mamífers. Sembla que, en els períodes glacials, aquest caràcter es feia evident, ja que aquesta serralada se situava entre l’estepa-tundra septentrional i els biomes més temperats de la península Ibèrica. Una de les principals àrees de pas per a les rutes de la fauna i dels humans es trobava a la zona oriental, on tenim el corredor de la costa i el pas de les valls fluvials Tet-Segre. L’estudi del registre fòssil d’aquesta regió pot aportar valuosos coneixements per entendre com van evolucionar i es van adaptar les comunitats faunístiques a les fluctuacions climàtiques que es van succeir al llarg d’aquesta època. En aquesta conferència presentarem els resultats dels estudis i les intervencions desenvolupats entre el 2022 i el 2025 en el marc del projecte «Evolució dels ecosistemes dels Pirineus Orientals i àrees adjacents durant el Pleistocè». Durant aquests quatre anys, l’equip investigador va desplegar actuacions en jaciments situats en quatre àrees per tal de poder creuar estratigrafies que permetessin obtenir un registre continu des de finals del Pleistocè inferior fins al Pleistocè superior: la Cerdanya (excavacions a la cova d’Anes), l’Alta Garrotxa (estudi de materials i represa d’intervencions a la cova 120), el Conflent (treballs a la Grotte de la Carrière) i la Conca Besalú-Banyoles (estudi de materials del Complex d’Incarcal i intervenció a Can Marifont).

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2026 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2026 en pdf

El Departament de Cultura impulsa el primer estudi genètic d’una comunitat jueva medieval a Catalunya

L’estudi genètic ha analitzat les restes òssies de setze individus de la necròpolis jueva de les Roquetes, a Tàrrega, l’Urgell.

La necròpolis jueva de les Roquetes és un espai funerari directament relacionat amb l’assalt violent antisemita de 1348. Les fosses comunes mostraven evidències clares de mort violenta i un enterrament simultani massiu, concordants amb les fonts històriques que descriuen la mort d’aproximadament 300 membres de la comunitat jueva targarina.

La investigació ha estat un encàrrec de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que l’ha desenvolupat íntegrament al laboratori d’ADN antic i modern. Aquest laboratori pertany a la Unitat d’Antropologia Biològica i és un centre equipat amb la tecnologia necessària per al processament i anàlisi de restes arqueològiques altament degradades.

Els resultats de la recerca han estat publicats sota la direcció de la Dra. Cristina Santos en una edició especial de la revista Genes dedicada a noves tendències en Genètica de Poblacions i Antropologia Molecular.

L’estudi incorpora protocols específics d’extracció i purificació de l’ADN antic, incloent el processament en condicions de màxima esterilitat, la generació de biblioteques d’ADN i l’aplicació de captura d’1,3 milions de variants genètiques humanes utilitzades en paleogenòmica. Aquest conjunt de procediments ha permès reconstruir, amb una resolució inèdita en el context ibèric, el perfil genètic de la comunitat jueva medieval de Tàrrega.

Els resultats de l’estudi ofereixen una imatge precisa sobre l’origen i la composició genètica de la població analitzada. Les dades indiquen que els individus de Roquetes presenten majoritàriament -al voltant del 70%- una ascendència vinculada a poblacions del Llevant antic, especialment a individus de Canaan de l’edat del bronze, origen històric de les comunitats jueves. La resta, aproximadament un 30%, correspon a aportacions genètiques d’origen ibèric medieval, resultat d’interaccions pròpies de la llarga trajectòria de convivència a la Corona d’Aragó.

L’estudi també revela una notable diversitat d’ADN mitocondrial, amb múltiples línies maternes documentades històricament en poblacions jueves, així com tres clades paternes habituals entre les comunitats jueves de la diàspora i amb arrels al Pròxim Orient. Aquesta diversitat indica que, malgrat la seva integració a la societat catalana medieval, la comunitat mantenia una identitat biològica pròpia i una continuïtat clara amb les fluxos genètics de la diàspora jueva.

L’anàlisi paleogenètica que la Direcció General del Patrimoni Cultural ha encomanat a la UAB s’emmarca en un programa propi i més ampli d’estudi antropològic de la població jueva medieval targarina, que es complementa amb la tasca d’estudi històric i de conservació i difusió del patrimoni jueu que es du a terme des del Museu Comarcal de l’Urgell a Tàrrega.

Amb aquesta recerca, Catalunya se situa al capdavant de la investigació paleogenòmica de comunitats jueves medievals i es posiciona com un punt de referència per als estudis sobre comunitats jueves antigues a escala europea. El projecte consolida l’aposta del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per integrar les metodologies científiques més avançades en l’estudi del patrimoni arqueològic, i permet aprofundir en la comprensió d’un episodi fonamental per a la història del judaisme català i per a la memòria col·lectiva del país.

Per més informació sobre l’estudi i accés a l’article de referència publicat a la revista Genes consulteu la nota de premsa del Departament de Cultura.

Vestigis Romans i Monestirs Cistercencs: Vallverd i les Franqueses. II Jornada en memòria de Prim Bertran i Roigé (1948-2014)

Balaguer acollirà els dies 21 i 22 de març la segona edició de la Jornada en memòria de Prim Bertran i Roigé, que porta per títol ‘Vestigis Romans i Monestirs Cistercencs: Vallverd i les Franqueses’.

La jornada, organitzada pels Amics del Cister i els Amics de Tragó de Noguera, combinarà conferències acadèmiques i visites guiades amb l’objectiu d’analitzar la continuïtat històrica entre el món romà i els primers establiments monàstics al territori de la Noguera.

El dissabte 21 de març, la jornada tindrà lloc a la sala d’actes del Consell Comarcal de la Noguera, on es donarà la benvinguda institucional i tindran lloc les conferències programades. El matí clourà amb un debat obert i a la tarda hi haurà una visita guiada al centre històric de Balaguer.

El diumenge 22 de març es faran visites guiades al monestir de les Franqueses i al monestir de Vallverd. Per fer les visites se sortirà des del Consell Comarcal de la Noguera amb vehicles particulars.

La inscripció a la jornada s’ha de formalitzar mitjançant el formulari electrònic https://bit.ly/3MLHXyB. Les inscripcions estan obertes fins el diumenge 15 de març o fins esgotar l’aforament. Segons l’organització, alguns actes podrien ser reprogramats en funció de l’aforament o la meteorologia.

Consulteu el programa de la jornada en pdf

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837»

Us presentem el vídeo de l’última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 26 de novembre.

El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837

Conferenciants: Pablo Carrasco Gómez (UB) i Gorka Martín Echebarria (Grupo de Investigación en Patrimonio Construido de la Universidad del País Vasco GPAC-UPV/EHU)

Moderador: Xavier Esteve Gràcia (Serveis Territorials a Barcelona-Departament de Cultura)

Els camps de batalla conformen jaciments arqueològics amb un caràcter i una singularitat pròpia. La seva gran extensió, dispersió de materials, falta de límits clars i absència, a priori, d’elements estructurals, implica que la metodologia arqueològica tradicional no sempre sigui la més adequada. Arran d’aquest repte des dels anys 1970-1980 del segle XX s’han anat desenvolupant una sèrie d’eines i tècniques per a la recerca arqueològica d’aquests contextos materials. La metodologia desenvolupada es basa, fonamentalment, en prospeccions del camp de batalla mitjançant la combinació del detector de metalls i els Sistemes de Posicionament Global (GPS). Per una banda, l’ús del detector per part d’espoliadors ha suposat la seva estigmatització dins la comunitat arqueològica, ja que el simple esment d’aquesta eina genera intensos debats que encara no han estat resolts ni consensuats arreu d’Europa. D’altra banda, un dels objectius principals de l’arqueologia dels camps de batalla és promoure la visibilització i patrimonialització d’aquests espais singulars. En aquesta conferència explorarem dos casos d’estudi del segle XIX: Ordal (1813, Guerres Napoleòniques) i Gra (1837, Primera Guerra Carlina). La presentació d’aquests treballs servirà per a il·lustrar dos dels reptes més importants de l’àrea: a) l’ús de detectors de metall, i b) la patrimonialització dels camps de batalla.

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837». Dimecres 26 de novembre a les 18 hores

Us recordem que aquest dimecres 26 de novembre a les 18 hores tindrà lloc l’última conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

El detector de metalls com a factor determinant per a la localització, prospecció i patrimonialització de camps de batalla: el cas de les batalles d’Ordal 1813 i el Gra 1837

Conferenciants: Pablo Carrasco Gómez (UB) i Gorka Martín Echebarria (Grupo de Investigación en Patrimonio Construido de la Universidad del País Vasco GPAC-UPV/EHU)

Moderador: Xavier Rubio-Campillo (DIDPATRI Didàctica i Patrimoni, Institut d’Arqueologia de la UB)

Els camps de batalla conformen jaciments arqueològics amb un caràcter i una singularitat pròpia. La seva gran extensió, dispersió de materials, falta de límits clars i absència, a priori, d’elements estructurals, implica que la metodologia arqueològica tradicional no sempre sigui la més adequada. Arran d’aquest repte des dels anys 1970-1980 del segle XX s’han anat desenvolupant una sèrie d’eines i tècniques per a la recerca arqueològica d’aquests contextos materials. La metodologia desenvolupada es basa, fonamentalment, en prospeccions del camp de batalla mitjançant la combinació del detector de metalls i els Sistemes de Posicionament Global (GPS). Per una banda, l’ús del detector per part d’espoliadors ha suposat la seva estigmatització dins la comunitat arqueològica, ja que el simple esment d’aquesta eina genera intensos debats que encara no han estat resolts ni consensuats arreu d’Europa. D’altra banda, un dels objectius principals de l’arqueologia dels camps de batalla és promoure la visibilització i patrimonialització d’aquests espais singulars. En aquesta conferència explorarem dos casos d’estudi del segle XIX: Ordal (1813, Guerres Napoleòniques) i Gra (1837, Primera Guerra Carlina). La presentació d’aquests treballs servirà per a il·lustrar dos dels reptes més importants de l’àrea: a) l’ús de detectors de metall, i b) la patrimonialització dels camps de batalla.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Publicació de les Actes de les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent

El Departament de Cultura ha publicat les Actes de les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, que es van celebrar els dies 20 i 21 d’octubre de 2023 a Guissona.

Les Segones Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent es van celebrar amb l’objectiu d’exposar l’estat de la qüestió i les darreres novetats de l’activitat arqueològica i paleontològica dels últims anys a tot el territori de les Terres de Ponent, des de diferents vessants: la recerca, la gestió del patrimoni, la socialització del coneixement, etc. Durant les Jornades es va oferir una visió transversal de l’estat de l’arqueologia a Ponent, amb un seguit de xerrades que van tractar des de la paleontologia fins a la Guerra Civil Espanyola on es van mostrar els resultats més rellevants de les intervencions.

Les Actes han estat publicades en format digital i es poden trobar en els repositoris digitals del Departament de Cultura DRAC i CALAIX.

Descarregueu-vos les actes en pdf des de DRAC o CALAIX

El Departament de Cultura i la Paeria de Balaguer presenten el projecte «El Renaixement del Pla d’Almatà»

El passat divendres, el Departament de Cultura i la Paeria de Balaguer van presentar en roda de premsa el projecte «El Renaixement del Pla d’Almatà», que té com a objectiu el desenvolupament d’un programa que ha d’impulsar una nova fase d’estudi, posada en valor, restauració, museïtzació i difusió del jaciment arqueològic del Pla d’Almatà de Balaguer.

La roda de premsa va comptar amb la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, la paera en cap de Balaguer, Lorena González, la subdirectora general de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, Marina Miquel i la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs.

Durant l’acte es van donar a conèixer els principals objectius del projecte, així com la temporització de les intervencions i el pressupost d’execució. En aquest sentit, es preveu que les actuacions per a la implementació tinguin una durada aproximada d’uns 3 anys i una inversió de 6,1 milions d’euros; i contemplen la posada en valor del jaciment, la seva adequació i la construcció d’un espai d’interpretació i difusió.

El projecte «El Renaixement del Pla d’Almatà» contempla diferents fases d’actuació, entre les quals destaca la construcció d’un centre d’interpretació i acollida, en el qual també s’ubicaran espais de treball i estudi, com un laboratori arqueològic o espais de recerca. Igualment, també s’hi destinaran zones per a la difusió del coneixement revelat per les excavacions i intervencions arqueològiques dutes a terme, i alhora per a fer palesa la importància del jaciment en el context històric. A partir d’aquesta voluntat de recuperació i posada en valor el jaciment i els orígens de la ciutat andalusina, també es faran diverses intervencions sobre el mateix jaciment per a millora de la seva preservació i protecció.

En aquest sentit, es va presentar també la proposta de dur a terme diverses actuacions que han de permetre fer comprensible les dimensions i rellevància de l’antiga ciutat, a través de simulacions o altres propostes. Aquestes han de permetre a les persones visitants entendre i copsar com aquest assentament i la seva posterior desaparició són essencials a l’hora d’historiar el passat de Catalunya.

El Pla d’Almatà, el jaciment d’època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l’antiga al-Andalús, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona Arqueològica l’any 2006. El projecte «El Renaixement del Pla d’Almatà» per a la recuperació del jaciment, s’entén cabdal per a la revisió del relat històric de l’edat mitjana a Catalunya, en especial per donar a conèixer i reconèixer la història i el llegat de la cultura andalusí a Balaguer i a Catalunya.

Consulteu tota la informació a la nota de premsa del Departament de Cultura

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «Les calcàries litogràfiques del Montsec, una finestra al cretaci inferior a Catalunya»

Us presentem el vídeo de la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025 que va tenir lloc ahir dimecres 11 de juny.

Les calcàries litogràfiques del Montsec, una finestra al cretaci inferior a Catalunya

Conferenciant: Alejandro Gil Delgado (investigador associat Museu de la Conca Dellà)

Moderador: Àngel Galobart Lorente (investigador Institut Català de Paleontologia i director del Museu de la Conca Dellà)

Al Montsec de Meià (la Noguera) hi afloren uns estrats geològics de gra molt fi, que originàriament van ser utilitzades per a la industria de la impressió litogràfica i que es coneixen com a calcàries litogràfiques. Aquestes van ser descobertes per l’insigne enginyer de mines i geòleg Lluís Marià Vidal, a finals del segle XIX, i ell mateix va impulsar l’explotació comercial d’aquesta pedra a l’any 1898. Durant els pocs anys que va durar dita explotació es va fer palesa la riquesa fossilífera d’aquestes roques. Vidal va descriure-hi els primers holotips de peixos i rèptils, als quals els hi va atribuir una edat del Juràssic; tot i que estudis posteriors han certificat una edat del cretaci inferior (uns 125 milions d’anys). Durant tot el segle XX aquest jaciment es va convertir en un “supermercat del fòssil”, amb campanyes fetes per investigadors d’arreu d’Europa i molts aficionats de proximitat. El resultat són més de 8.000 fòssils de plantes, insectes i vertebrats, que han permès descriure més de 100 noves especies, repartides en una dotzena d’institucions europees. Això sense comptar els fòssils que es troben en col·leccions particulars. La implicació de la Diputació de Lleida en les campanyes d’excavació, que es van iniciar l’any 1975 i perllongar fins la dècada dels 90, va permetre que més de 4.000 d’aquests fòssils es conservin a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) a Lleida. A partir de l’any 2018, un equip de recerca, composat pel Museu de la Conca Dellà, l’ICP, la UAB i la UB, va iniciar un pla d’actuacions que ha culminat amb la realització d’una tesi doctoral, sobre la gènesi del jaciment, alhora que s’ha pogut reunir virtualment tots els fòssils coneguts, mitjançant un recurs web (pedrerademeia.geoparcorigens.cat).

El vídeo de la conferència ha quedat a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en aquest blog.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2025 «Les calcàries litogràfiques del Montsec, una finestra al cretaci inferior a Catalunya». Dimecres 11 de juny a les 18 hores

Us recordem que demà dimecres 11 de juny a les 18 hores tindrà lloc la sisena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2025.

Les calcàries litogràfiques del Montsec, una finestra al cretaci inferior a Catalunya

Conferenciant: Alejandro Gil Delgado (investigador associat Museu de la Conca Dellà)

Moderador: Àngel Galobart Lorente (investigador Institut Català de Paleontologia i director del Museu de la Conca Dellà)

Al Montsec de Meià (la Noguera) hi afloren uns estrats geològics de gra molt fi, que originàriament van ser utilitzades per a la industria de la impressió litogràfica i que es coneixen com a calcàries litogràfiques. Aquestes van ser descobertes per l’insigne enginyer de mines i geòleg Lluís Marià Vidal, a finals del segle XIX, i ell mateix va impulsar l’explotació comercial d’aquesta pedra a l’any 1898. Durant els pocs anys que va durar dita explotació es va fer palesa la riquesa fossilífera d’aquestes roques. Vidal va descriure-hi els primers holotips de peixos i rèptils, als quals els hi va atribuir una edat del Juràssic; tot i que estudis posteriors han certificat una edat del cretaci inferior (uns 125 milions d’anys). Durant tot el segle XX aquest jaciment es va convertir en un “supermercat del fòssil”, amb campanyes fetes per investigadors d’arreu d’Europa i molts aficionats de proximitat. El resultat són més de 8.000 fòssils de plantes, insectes i vertebrats, que han permès descriure més de 100 noves especies, repartides en una dotzena d’institucions europees. Això sense comptar els fòssils que es troben en col·leccions particulars. La implicació de la Diputació de Lleida en les campanyes d’excavació, que es van iniciar l’any 1975 i perllongar fins la dècada dels 90, va permetre que més de 4.000 d’aquests fòssils es conservin a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) a Lleida. A partir de l’any 2018, un equip de recerca, composat pel Museu de la Conca Dellà, l’ICP, la UAB i la UB, va iniciar un pla d’actuacions que ha culminat amb la realització d’una tesi doctoral, sobre la gènesi del jaciment, alhora que s’ha pogut reunir virtualment tots els fòssils coneguts, mitjançant un recurs web (pedrerademeia.geoparcorigens.cat).

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimonigencat.

Després de la conferència, els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció Tribuna d’Arqueologia 2025 dins el canal de YouTube de patrimonigencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2025 en pdf