El 27 de setembre de 2022, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric i Zona Arqueològica, i de delimitació del seu entorn de protecció, la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages). Amb data 29 de setembre de 2022, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El conjunt arqueològic de Boades i el mausoleu de la Torre del Breny es troben en el terme municipal de Castellgalí (Bages), a la riba esquerra del riu Llobregat.

El conjunt arqueològic està format per tres àrees, de sud a nord: el mausoleu de la Torre del Breny (protegit com a monument històric), que és l’element arquitectònic visible més destacat del conjunt; els jaciments de la zona de Boades que hi estan clarament relacionats —la vil·la romana, el sepulcre en cel·la i l’exedra—, i les sitges i els forns romans de Cal Roc.

El conjunt de la vil·la i el sepulcre de la Torre del Breny es situen cronològicament a l’entorn dels segles II-III dC; en el cas de la vil·la segurament se n’hauria d’allargar l’ús fins al segle IV dC. A l’àrea de Boades, en
trobar-se en un punt estratègic i en un encreuament de camins antics, en relació amb els rius Cardener i
Llobregat, les evidències d’hàbitat es remunten com a mínim fins als segles VI-V aC, amb restes d’època
ibèrica poc conegudes. Les sitges de Cal Roc se situen en els segles II-I aC.

El monument de la Torre del Breny és una construcció de caràcter sepulcral d’època romana que conserva
únicament el basament de 10 × 10,5 metres i prop de 3 metres d’altura, sobre el qual hi havia la cel·la
rematada per un ample fris ornamental, a partir d’elements vegetals i garlandes. A la part superior del fris hi havia la cornisa, on es recolzaven els vessants de la coberta. L’altura d’aquest segon cos del monument i la de la coberta devia ser d’uns 13 metres i, per tant, el monument funerari faria aproximadament 16 metres. A l’exterior i a la part superior, el monument conserva un conjunt de motllures i dentells força deteriorats. A l’interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes per dues voltes de canó. La importància del monument, tot i estar parcialment destruït, no és simplement pel mateix sepulcre, sinó per la seva ubicació estratègica, en un punt elevat, a prop de l’aiguabarreig dels rius Llobregat i Cardener, probablement com a element central d’una possible necròpolis vinculada a una via i a una vil·la.

En el lloc de Boades se sap que hi havia una vil·la romana de gran importància, establerta a finals del segle I aC sobre terrenys ocupats per una explotació ibèrica (s. VI-I aC). La part noble de la vil·la era on actualment hi ha el nucli de masies, i només se’n coneix l’exedra. L’estudi dels materials de les campanyes dels anys 30 del segle XX, així com la tasca final de les campanyes de 1984 i 1986, mostren una cronologia àmplia, amb una etapa romanorepublicana i un moment de gran esplendor durant l’Alt Imperi. El nucli va decaure al llarg del segle III dC i va tornar a revifar en època baiximperial, a partir de finals del segle III o inicis del segle IV dC. La vil·la va ser abandonada, segurament, amb el final del domini romà. Sembla que, com a mínim, a partir del segle XIV el lloc va ser ocupat de nou.

El sepulcre en cel·la de Boades es troba a uns 150 metres al sud-oest de la vil·la. El monument funerari consta d’una petita cel·la de planta rectangular amb unes mides de 5,1 × 5,9 metres. L’interior de la cel·la fa 3,9 × 3,6 metres i està cobert per una volta de mig punt i una teulada a doble vessant. L’altura del monument és de 3 metres a l’arrencada de la coberta i de gairebé 5 metres en el punt més alt de la teulada. El sepulcre no presenta pòdium, però sí un sòcol de poca altura construït amb grans carreus i embellit amb una motllura a la part superior. Pel que fa a la seva cronologia, tot i que la construcció es data dels segles II i III dC, els materials que s’hi van trobar en els treballs dels anys 30 del segle XX resulten poc significatius. Ara bé, altres investigadors consideren que les evidències actuals no són suficients per determinar-ne una forquilla cronològica sòlida. El sepulcre de cel·la, de gran importància per si mateix, es troba ubicat al peu d’una via o camí paral·lel al riu Llobregat, lloc habitual on se situen els monuments funeraris en època romana. Ara bé, la seva proximitat a la vil·la de Boades i al sepulcre turriforme del Breny suposa l’existència d’un conjunt patrimonial molt destacat que permet apreciar el funcionament d’una explotació agrícola romana en totes les seves facetes.

L’exedra és una construcció de forma semicircular o absidal. L’edificació presenta una finestra de dimensions considerables, coronada amb un arc de mig punt fet amb teules o maons de terra cuita. La majoria de vil·les d’una certa entitat presenten cambres d’aquestes característiques, amb un marcat tarannà senyorial, utilitzades com a sales de conversa (exedra), de recepció (oecus) o de menjador (triclini), sempre relacionades amb espais importants de la vil·la. Aquest element arquitectònic és l’evidència més clara de la importància de la vil·la romana de Boades, almenys de la seva última fase (segles III-IV dC). Es tracta d’un espai destacat dins la pars urbana de les vil·les i el fet que encara se’n conservi dempeus una part la fa única i un cas excepcional, com a mínim en el context català, fins al punt de considerar-la de vegades una construcció de cronologia posterior.

Les sitges ibèriques de Boades o de Cal Roc van ser localitzades en un camp de conreu de cereals pròxim als forns romans de Boades, a l’oest de Cal Roc. Es va poder recuperar un conjunt ceràmic dels segles II i I aC, aproximadament, que pertanyia probablement a la neteja d’un abocador domèstic. La seva presència fa pensar en un establiment previ a la fundació de la vil·la, ja fos per a l’explotació dels recursos de l’entorn, ja fos per al control d’un lloc estratègic com és l’àrea de Boades, un nus o cruïlla de camins. Les sitges són una gran font d’informació que permet entendre la fase prèvia a la construcció de la vil·la.

Els forns romans de Boades es troben al nord del nucli de la vil·la romana i són de ceràmica per a produccions comunes. El primer forn és una estructura circular, d’un diàmetre d’1,68 metres, fet amb maó i argamassa i una boca o praefurnium amb un arc de mig punt realitzat amb teules. Com que va ser destruïda la graella i l’element que la sostenia, no és possible saber si era del model amb pilastra central o d’arcs. El segon forn és de planta gairebé quadrada, de 6 × 5,75 metres, amb 18 pilastres, de teules de terra cuita, que sostenien 6 parells d’arcs, desapareguts però apreciables, que suportaven l’engraellat superior. No s’ha localitzat l’escombrera ni es coneix l’extensió de la zona de producció dels forns. Com en el cas de les sitges, la presència d’una zona artesanal, com són els forns, és de gran importància per a conèixer diversos moments i zones de l’explotació dels recursos per part d’ibers i romans.

Amb aquesta declaració, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

Amb data 1 de febrer de 2022 s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució CLT/119/2022, de 27 de gener, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor del conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric i Zona Arqueològica, i de delimitació del seu entorn de protecció, a favor de la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages), i s’obre un període d’informació pública.

El conjunt arqueològic de Boades i Torre del Breny formen un assentament típic d’època romana pel que fa al control i explotació del territori, amb una cronologia fundacional d’època tardorepublicana i una pervivència baix imperial, fonamentalment marcat per la ubicació geoestratègica en la que s’ubica.

Està format per una explotació agropecuària amb una imponent vil·la romana i una zona industrial de forns ceràmics, així com la proximitat d’una necròpolis on destaca un mausoleu i un sepulcre.  Val a dir, que tot i que arqueològicament encara no ha estat identificada, aquesta ubicació estaria també condicionada per un eix viari, aprofitat tant pel desplaçament de tropes, més en època tardorepublicana, com en un eix comercial ja en època altimperial (moment de funcionament dels forns ceràmics).

Per tant, no es tracta de béns immobles aïllats, sinó de tot un complex coherent i singular del que existeixen pocs casos a Catalunya.

El conjunt arqueològic de Boades, està format per una vil·la romana. A partir dels sondejos realitzats durant les darreres intervencions es proposa un polígon aproximat, que englobaria la pars rústica i la pars urbana, de c. 1,6 hectàrees. A més, dins el context de la vil·la es van excavar dos forns ceràmics i un seguit de sitges, aquestes últimes d’una fase precedent, entre el període iber i romà. Arquitectònicament, la vil·la, conserva encara una exedra, en el que seria la pars urbana. Aquest tipus d’estança de les vil·les, en forma d’absis, eren genèricament sales de reunions amb seients. Aquest element arquitectònic posaria de relleu la importància i la riquesa d’aquesta vil·la entre els segles III i IV, atès que es tracta d’un element excepcional en les vil·les de l’interior de Catalunya. També en el conjunt de la vil·la s’ha conservat un sepulcre de cel·la, a uns 150 metres de distància en direcció sud. Aquesta construcció, restaurada durant els anys 30 del segle XX, es conserva en bones condicions i ens estaria marcant una de les vies d’accés a la vil·la, ja que aquest tipus de monuments es trobaven en les vies d’accés de les ciutats o dels habitats, en general, i també ens indicaria la possible localització d’una necròpolis, avui dia encara no identificada.

Per finalitzar la descripció del conjunt, aproximadament a un quilòmetre en direcció sud-oest, en les proximitats del riu Llobregat, es troba el mausoleu turriforme del Breny. Aquesta importantíssima construcció que es tenen referències escrites des del segle XVII i XVIII, va ser fortament alterada el 1872, quan un industrial va emprar els carreus de la part de la cel·la per construir una resclosa al riu. Tot i trobar-se parcialment desmuntat és un gran exponent en el context de les construccions funeràries romanes de la península ibèrica i en moltes ocasions s’ha comparat amb la Torre dels Escipions, millor conservada.

El conjunt arqueològic, en la seva última fase, així com el sepulcre del Breny, s’han de situar cronològicament a l’entorn del segle III dC. En el cas de la vil·la, segurament, s’hauria d’allargar el seu ús fins al segle IV. Val a dir, que en l’àrea de Boades les evidències d’habitat, i la seva importància estratègica, es remunten fins al segles VI-V aC, amb restes d’època preibèrica i ibèrica, mal conegudes, i les sitges dels segles II-I aC. Les evidències d’aquest últim moment s’haurien de relacionar amb una organització militar romana, anterior a l’explotació intensiva del territori.

El conjunt de Boades i el Breny és de gran importància pels propis monuments arquitectònics que encara perduren (sepulcres i exedra) i per les evidències arqueològiques parcialment conegudes a partir dels treballs dels anys 30 i 80 de segle XX. Ara bé, el conjunt és especialment rellevant per tot allò que explica una vil·la com a centre productor (agricultura, forns ceràmics, sitges, …), residència i habitat (pars rustica i urbana) i necròpolis (sepulcres conservats en les seves proximitats). Un principi i un final que permeten entendre millor que en cap altre lloc de Catalunya la vida quotidiana en una propietat latifundista, com eren les vil·les romanes de l’època. Aquesta realitat fa que el conjunt tingui una coherència funcional i de discurs que fa indestriable una part sense l’altra.

Descarregueu la resolució del DOGC en pdf