26è cicle de conferències al Museu Arqueològic de l’Esquerda 2019 “Recerca Km 0. Noves tesis doctorals des de l’Esquerda”

Pòster de la 26ena edició del cicle de conferències del Museu de l'EsquerdaEl proper dissabte 9 de febrer comença un nou cicle de conferències al Museu Arqueològic de l’Esquerda “Recerca Km 0. Noves tesis doctorals des de l’Esquerda“, que en aquesta 26na edició impartiran tres arqueòlogues vinculades a l’Esquerda, que han llegit les seves tesis doctorals recentment a la Universitat de Barcelona.

Es tracta de les Doctores Elisenda Collelldemont, Antònia Díaz-Carvajal i Montserrat de Rocafiguera, que tenen en comú la seva feina dins el món de l’arqueologia, i cadascuna ha treballat en diferents aspectes inèdits en les seves tesis doctorals: La Dra. Colleldemont sobre les bandositats que es produïen a la ciutat de Vic durant el segle XV. La Dra. Díaz-Carvajal sobre la necròpolis medieval de l’Esquerda i la Dra. Montserrat de Rocafiguera sobre la construcció del territori ausetà des del món ibèric fins al període visigot.

El proper 9 de febrer, i els dos dissabtes consecutius cadascuna ens parlarà de la seva feina i de les seves conclusions. El dia 24 de febrer la visita que cada anys programem com a cloenda del cicle, la farem a la ciutat de Vic. Elles seran les encarregades de fer una visita que ens permeti conèixer la ciutat des d’un altre punt de vista.

Totes les conferències que són d’accés lliure se celebraran a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter, a les 7 del vespre.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 “L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)”

Conferència: L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Xavier Terradas
Moderadora: Núria Rafel

El proper dimecres dia 16 de gener de 2018, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Les pedreres de Montvell constitueixen la primera evidència d’un context especialitzat en l’extracció de roques silícies documentat a la prehistòria de les comarques catalanes. Aquestes pedreres es focalitzaren vers l’explotació dels nòduls de sílex que contenen els estrats de calcària oligocena al sector occidental de la Fm Castelltallat, a la Serra Llarga. L’aflorament gairebé vertical d’aquests estrats facilità la seva accessibilitat, així com l’obertura i explotació de les pedreres. D’aquesta manera, els fronts d’extracció es disposen de manera esgraonada a les vessants dels turons de Montvell, havent-se dut a terme una explotació ordenada cronològicament i una gestió eficaç del runam i altres residus generats amb motiu de les tasques mineres prehistòriques. Diverses evidències permeten proposar que aquest context miner fou explotat en diferents moments del Neolític.


 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Xavier Terradas sobre els aspectes més rellevants, que seran desenvolupats al llarg de la conferència.

  • Probablement, molta gent no coneixerà les pedreres de Montvell…

Efectivament, es tracta d’un jaciment inèdit emplaçat als turons de Montvell, a Castelló de Farfanya (la Noguera). Va ser descobert l’any 2011 amb motiu de les prospeccions geoarqueològiques realitzades en el marc del projecte de la Litoteca de roques silícies de Catalunya (projecte LITOcat, liderat pel CSIC-IMF). La seva inclusió en un projecte quadriennal 2014-2017 de recerca arqueològica, dedicat específicament als contextos extractius de sílex a Catalunya, va motivar la realització d’intervencions arqueològiques els anys 2015, 2016 i 2017. S’hi ha documentat un conjunt de pedreres prehistòriques on, aprofitant la disposició vertical dels estrats calcaris de la Fm Castelltallat, s’extragueren nòduls de sílex que foren emprats per a la manufactura d’instrumental de pedra tallada en diversos moments de la prehistòria.

  • Una pedrera no sembla un jaciment arqueològic convencional. Quines especificitats presenta?

Per les tasques que s’hi desenvoluparen, les pedreres i els conjunts i tallers associats, esdevenen contextos arqueològics particulars. Es tracta d’indrets on es desenvoluparen tasques molt especialitzades que acaben generant un registre arqueològic particular. Normalment hi trobem estructures negatives generades per l’extracció de la matèria primera i de la roca encaixant, reomplertes per grans acumulacions de pedres i runam derivades dels treballs miners. Tot això comporta alteracions de la topografia original que solen ser detectades a partir de prospeccions sobre el terreny i mitjançant tècniques que emprin sensors remots. Les restes recuperades solen ser fragments de la matèria primera explotada i de l’instrumental miner emprat, sense que s’hi acostumin a recuperar altres testimonis vinculats a la subsistència com ara restes carpològiques, arqueozoològiques o de contenidors ceràmics. És per aquest motiu que esdevé difícil poder realitzar datacions absolutes sobre restes de matèria orgànica que permetin precisar la cronologia de les explotacions mineres.

  • Segons el vostre criteri, quin interès té excavar contextos com aquests?

L’excavació i estudi de contextos de producció vinculats a l’extracció i primera transformació de sílex ens permet disposar de dades per a reconstruir:

  • els criteris de selecció i rebuig de matèries primeres, tant des del punt de vista de les litologies buscades com de les morfologies seleccionades.
  • les fases inicials de la seqüència de producció de l’instrumental lític, en les quals els blocs de matèria primera són sotmesos a transformacions específiques per tal de convertir-los en morfologies aptes per a la producció de suports, facilitant-ne el seu transport i explotació diferida.
  • l’abast de la distribució dels productes tallats amb tipus concrets de sílex, fent un seguiment geogràfic i diacrònic de la distribució d’aquestes restes.

Tot plegat ens hauria d’ajudar a valorar el grau de desenvolupament tecnològic implicat en les activitats extractives per a l’obtenció de matèries primeres. Es tracta d’un camp d’estudi inèdit a casa nostra, amb grans possibilitats de desenvolupament i que pot contribuir decisivament a un millor coneixement de les pràctiques econòmiques de les societats prehistòriques i de la seva complementarietat en el marc de les activitats de subsistència.

  • Quines perspectives de futur teniu amb aquest jaciment?

Les perspectives de futur són molt prometedores. Ens ha estat concedit un nou projecte quadriennal de recerca pel període 2018-2021, aquest cop centrat en les activitats extractives del sílex a la Serra Llarga. Això permetrà continuar excavant les pedreres prehistòriques de Montvell, precisar-ne la seva cronologia i delimitar l’abast de la seva explotació. Al mateix temps, és previst realitzar noves prospeccions que podrien contribuir a trobar contextos similars i es farà una revisió d’aquells jaciments arqueològics on es puguin trobar evidències de l’explotació d’aquest recurs mineral. Tot això permetrà precisar l’abast de la distribució de productes tallats amb aquest sílex arreu i establir-ne la seva dinàmica des d’una perspectiva diacrònica, podent disposar d’una valoració objectiva de la importància d’aquest recurs mineral al llarg de la prehistòria a les comarques catalanes.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”

Conferència: “Caminant entre feres: el Nen de Moià i els grans carnívors a les Coves del Toll (Toll i Teixoneres, Moià, Moianès)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 9 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Jordi Rosell, Ruth  Blasco i Florent Rivals
Moderador: Ramon Ten

El complex càrstic de les Coves del Toll (Toll i Teixoneres) és, ara per ara, un dels millors indrets de Catalunya per entendre les relacions entre els grans carnívors i les darreres comunitats Neandertals. La troballa de restes humanes d’almenys tres individus d’aquesta espècie permet enfocar aquesta problemàtica des de noves perspectives.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

  • Per què les Coves del Toll?

Les Coves del Toll representen un dels enclavaments clàssics de Catalunya. Des del seu descobriment com a jaciments arqueològics a finals dels anys 40 del segle passat, solament s’hi havia intervingut de manera intermitent. No obstant això, els resultats publicats pels diferents investigadors que hi van treballar, demostraven una qualitat excel·lent del seu registre en tots els períodes prehistòrics. L’any 2003, nosaltres estàvem desenvolupant un projecte de recerca en el camp de l’Ecologia Evolutiva que intentava esbrinar la influència dels grans carnívors en l’evolució del comportament humà. Les coves del Toll, tant Toll com Teixoneres, oferien les condicions idònies per tirar endavant aquest projecte. A més a més, retornar a obrir aquests jaciments clàssics de l’Arqueologia catalana permetia tornar a connectar amb els investigadors dels anys 50 i 70 al nostre país i revalorar les seves idees i col·leccions.

  • Quines són les principals novetats a les Coves del Toll i de les Teixoneres durant aquests darrers anys?

Durant els quinze anys que portem treballant en aquestes coves hem avançat un munt. S’ha confirmat la Cova del Toll com un indret d’hibernació habitual pels óssos de les cavernes, que per cert, és ara per ara, la col·lecció més gran d’aquests animals a l’Europa mediterrània. Els objectius en aquesta cova, ara mateix, passen per obtenir més dades sobre el comportament d’aquest animal tan icònic de la Prehistòria, entendre les dinàmiques ecològiques establertes entre els diferents carnívors en aquest tipus de jaciments i, sobretot, avaluar les possibilitats dels grups humans del Paleolític mig respecte a la cacera regular d’aquests animals. Respecte a la Cova de les Teixoneres, estem veient un canvi important en els patrons d’ocupació. Si bé els nivells estratigràfics superiors mostraven comunitats humanes que utilitzaven la cova com a refugi durant els seus desplaçaments pel territori, els nivells mitjos (unitat estratigràfica IIIb) semblen correspondre a ocupacions d’una major estabilitat, pròpia de grups amb una gran estabilitat territorial. Les troballes més importants, però, són quatre dents humanes de fa 52.000 anys corresponents a dos infants de menys de 7 anys d’edat i 1 adult, les quals, després de les primeres anàlisis, han estat classificades com a Neandertals.

  • Com es desenvolupaven les comunitats neandertals en aquest indret?

Segons les dades que tenim fins al moment, les coves eren principalment aprofitades per grans carnívors, sobretot óssos de les cavernes i hienes, però també hi ha indicis de lleons, llops i altres carnívors menors. Per tant, les coves enregistren principalment activitats dels óssos durant l’hivern i dels altres carnívors en els seus respectius períodes de cria. Aquesta dinàmica natural, però, sembla que es trencava de manera sobtada amb l’arribada de grups de neandertals. Els contactes amb els carnívors, però, era mínima, la qual cosa fa pensar que els animals intentaven evitar qualsevol tipus de confrontació. La unitat IIIb, però, mostra una dinàmica molt més antròpica. En aquest cas els grups humans semblen focalitzar-se en la cacera. Hi ha una col·lecció de puntes mosterianes important i una diversitat d’animals caçats molt gran. Les ocupacions són més llargues en aquesta unitat estratigràfica.

  • Quin penseu que hauria de ser el futur del projecte en el qual estan inserits aquests jaciments?

Ara mateix hem endegat quatre línies diferents per tal de recopilar dades. La primera és de tipus paleoecològic i la seva finalitat és dibuixar el paisatge de l’entorn de les coves. La segona es basa en l’estudi del comportament humà a través de l’estudi de les restes deixades pels grups humans a les coves. La tercera és l’estudi de les restes humanes, tant des del punt de vista paleoantropológic com paleogenòmic. La quarta es basa en l’evolució del comportament dels carnívors, que també ha anat canviant amb el temps. Al final, les dades de totes les línies es posaran en comú per tal de poder efectuar models explicatius sobre els diferents fenòmens observats a les coves, tant pel que fa al desenvolupament del comportament humà, com la influència dels canvis climàtics en l’evolució dels ecosistemes circumdants. La nostra intenció és que tota aquesta informació pugui ser transmesa als visitants de les coves (o a les persones interessades). Un dels millors projectes que hi ha ara per acomplir aquesta fita s’està desenvolupant a través del Museu de de les Coves del Toll de Moià. Des d’aquí us animem a que les visiteu.

Xerrada “Gegants immortals: Esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè”, a la Casa Gran del Miracle (Riner)

Imatge del targetó de la xerrada adreçada al públic en “Gegants Immortals: esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè”El proper diumenge dia 25 de novembre a les 10,30 hores, a la sala de l’Espai Barroc de la Casa Gran del Miracle (Riner, Solsonès), tindrà lloc una xerrada adreçada al públic en general, amb el títol “Gegants immortals: Esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè” organitzada pel Museu de Solsona.

A la xerrada intervindran els arqueòlegs: Araceli Martín, que explicarà el context del fenomen megalític dins el neolític mitjà-final a la zona de la Catalunya Central; Joan Lopez i Andreu Moya que aprofundiran en la tipologia d’aquests monuments megalítics (què són, com són, quina podria ser la seva funció, paral·lels, etc; i finalment, Pablo Martínez, que farà una visita guiada a la sala on es troben dipositades les sis esteles-menhir traslladades recentment, tot explicant el projecte de salvaguarda que s’està portant a terme actualment.

| Descarregueu-ne el targetó en pdf |

Nou arranjament i recreació 3D de la Vil·la Romana de l’Espelt (Òdena, Anoia)

Vista de la vil·la romana de l'EspeltAmb motiu de la celebració del 70 aniversari del seu descobriment, l’Ajuntament d’Igualada i l’Ajuntament d’Òdena, amb el suport de la Diputació de Barcelona, van emprendre diverses accions per condicionar els accessos i espais del jaciment de la vil·la romana de l’Espelt, un dels jaciments més destacats de la seva època a la comarca de l’Anoia. Entre les actuacions que s’hi han fet, destaquen el disseny i instal·lació de senyals direccionals, i plafons informatius.

Per tal de fer més entenedores les restes es va desenvolupar una recreació tridimensional de la vil·la, partint de les conclusions i materials procedents de les excavacions i proposant solucions plausibles quant al sistema de cobertes, el programa pictòric dels murs i la part que manca del mosaic del triclini. En el projecte hi van prendre part el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia (coordinant les tasques i creant-ne els continguts), Jordi Enrich (com a director de bona part de les campanyes d’excavacions realitzades al jaciment), l’empresa iPAT Serveis Culturals (en la realització de les intervencions arqueològiques, la fotogrametria del jaciment, l’assessorament per als continguts i per a la recreació de l’edifici i els materials mobles de l’interior) i l’empresa Sendra & Enrich (encarregada del disseny de la senyalització i de la recreació en 3D de la vil·la).

El resultat d’aquest treball és un vídeo convencional que explica els diferents àmbits de la vil·la, a més de 4 vídeos en 360º de les fauces (passadís d’entrada), el triclini, la cuina i l’espai exterior al nord de la casa. Els vídeos es poden visualitzar des de dispositius mòbils que, gràcies als moviments detectats per l’oscil·lòmetre, permeten canviar de perspectiva sense limitacions aconseguint un efecte immersiu propi de la realitat virtual. Així mateix, també es poden visualitzar des d’un ordinador rotant la vista amb el ratolí.

Podeu accedir a aquests vídeos i més continguts de la Vil·la Romana de l’Espelt prement el següent enllaç: http://museupelligualada.cat/villa-romana-espelt/

Notícia: Xavier Bermúdez

Trasllat de sis esteles-menhirs procedents de diferents indrets del Solsonès per a la seva restauració i estudi

En els darrers dies s’ha dut a terme el trasllat sis esteles-menhirs situades en diferents punts del Solsonès per ser restaurades i estudiades dins del dins projecte “Gegants Immortals”, que forma part d’una campanya de salvaguarda d’aquest patrimoni arqueològic pionera a tot Catalunya.

Les esteles-menhirs, procedents de la Costa dels Garrics del Caballol (Pinell), de la necròpolis del Solà (Riner), la Pedrafita de Su (Riner), de Través o Font de Plata (Solsona), de Gangolells (Riner) i el Roc de la Mare de Déu (Riner), han estat dipositats en un espai especialment condicionat al Santuari del Miracle (Riner, el Solsonès) on properament seran restaurats i estudiats. El trasllat ha estat efectuat per una empresa especialitzada que ha creat un suport per cadascun dels elements totalment adaptat i pensat per a la seva màxima protecció.

Ara fa uns 5.000 anys, en l’època en què s’erigiren els grans monuments megalítics, moltes comunitats d’arreu d’Europa adoptaren el gran format per representar en pedra els éssers humans. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. Les esteles-menhirs que formen part del projecte Gegants Immortals, pertanyen a aquest grup d’estatuària autòctona i, de fet, constitueixen una de les majors concentracions d’aquest tipus d’art a Catalunya. Un dels reptes és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria.

Les sis esteles-menhirs es trobaven situades a la intempèrie, cosa que n’ha provocat el deteriorant al llarg del temps, i la pèrdua de la valuosa informació que tenien impresa en forma de gravats i decoracions a les seves superfícies. Aquest fet ha estat determinant en la decisió del seu trasllat per salvaguardar-les i protegir-les.

El trasllat ha estat només la primera fase del projecte que continuarà amb la restauració dels elements (neteja de les seves superfícies, consolidació de parts trencades o esquerdades, reconstitució de parts desaparegudes, …) i el seu estudi (fotografia dibuix, reconstrucció virtual de gravats, etc). Una vegada acabat el procés pròpiament de protecció caldrà valorar la possibilitat de retornar-les al seu lloc d’origen. Ja siguin les peces originals, còpies o altre tipus de reconstruccions, totes elles retornaran al lloc d’on han estat extretes per tal de continuar per restituir el patrimoni al territorial.

El projecte Gegants Immortals està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració dels ajuntaments de Riner, Pinell i Solsona i dels propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades les esteles-menhirs. És un projecte pioner a Catalunya que permet visualitzar el museu al territori amb la col·laboració de diverses institucions i privats.

Notícia: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona 

Presentació de les V Jornades d’Arqueologia a la Catalunya Central

Ahir dimecres 17 d’octubre va tenir lloc a l’Ajuntament d’Igualada la roda de premsa de presentació de les V Jornades d’Arqueologia a la Catalunya Central que, com ja us havíem anunciat, enguany se celebraran a Igualada el dies 26 i 27 d’octubre, amb seu al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

A la presentació van intervenir el director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, Sr. Lluís Cerarols i Cortina; el regidor de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada, Pere Camps, la directora del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, Sra. Glòria Escala i Romeu i l’arqueòleg territorial del Departament de Cultura de la Catalunya Central, Sr. Antoni Caballé i Crivillés.

Les Jornades van néixer l’any 2010 amb la voluntat d’ésser una eina útil de difusió i de coneixement i de posar a l’abast de professionals, investigadors i estudiants, els resultats de totes les intervencions arqueològiques portades a terme cada dos anys. En aquesta ocasió han estat organitzades conjuntament el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, i tenen la missió de posar en valor l’activitat arqueològica i paleontològica a les sis comarques que conformen la Catalunya Central: l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès.

|Descarregueu la nota de premsa en PDF |
|Descarregueu el tríptic de les Jornades en PDF |
|Descarregueu el pòster de les Jornades en PDF |

III Jornada d’Estudis de la Vall del Ges i Bisaura, a Torelló (Osona)

Cartell de les III Jornades d'Estudis de la Vall del Ges i BisauraDemà dissabte 6 d’octubre se celebrara a Torelló (Osona) la III Jornada d’Estudis de la Vall del Ges i Bisaura, organitzada conjuntament pel Museu de la Torneria i l’ADET (Associació d’Estudis Torellonencs).

La Jornada, que enguany està dedicada al món iber, tindrà lloc a la sala d’actes del Museu de la Torneria de Torelló. Començarà a les 9,30 i, al llarg del matí, es presentaran 6 comunicacions. A la tarda està prevista una sortida al jaciment del Casol de Puigcastellet (Folgueroles) i la visita guiada serà a càrrec de Montserrat de Rocafiguera.

| Descarregueu el programa de la Jornada en PDF |

Exposició paleontològica “Osona, 50 milions d’anys enrere” a Vic

El proper dissabte 29 de setembre de 2018 s’inaugurarà al Museu de l’Art de la Pell de Vic l’exposició paleontològica “Osona, 50 milions d’anys enrere”, que romandrà oberta fins el 6 de gener de 2019.

Aquesta mostra exposarà una selecció acurada dels millors fòssils de la col·lecció de l’enginyer geòleg vigatà Francesc Farrés i Malian. El conjunt expositiu permetrà un recorregut d’immersió en els ecosistemes marins de l’Eocè i les seves costes del sector oriental de l’antiga Conca de l’Ebre, on es troba Osona actualment.

A l’exposició es combina la visió científica, amb exemplars de fòssils molt ben preservats (holotips) i espècies úniques amb formes artístiques, mai vistes abans, com els rastres de petjades de vertebrats, i invertebrats en grans lloses de pedra (icnofòssils). Molts d’aquests fòssils i icnofòssils són d’una gran bellesa plàstica i ofereixen una visió d’art fòssil excepcional.

| Per a més informació cliqueu aquí |

| Descarregueu el tríptic en PDF |

V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Cartell de les V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central Els propers 26 i 27 d’octubre de 2018 se celebrarà la cinquena edició de les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, organitzades cada dos anys els Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, i que en aquesta ocasió compten amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada i el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

L’any 1948 membres del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), en el transcurs d’una excursió a Rubió, identifiquen les restes arqueològiques d’una vil.la romana prop del poble de l’Espelt, dins el municipi d’Òdena. Enguany fa doncs 70 anys i ha estat en motiu d’aquesta efemèrides, important per l’arqueologia de la comarca de l’Anoia, que s’ha volgut celebrar les V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

Les Jornades, al igual que les edicions precedents, s’estructuren en tres blocs. El primer és un monogràfic dedicat al lloc on es desenvolupen les jornades, i es vol posar sobre la taula l’estat actual de la recerca arqueològica i paleontològica a la comarca de l’Anoia i les perspectives de futur. Es preveu un seguit de comunicacions dels projectes que s’hi han desenvolupat durant el quadrienni 2014-2017, així com aquelles intervencions preventives i d’urgència més destacables dels últims anys.  Un cop acabades les comunicacions s’obrirà el debat a l’entorn de les realitats i problemàtiques de l’arqueologia i paleontologia a la comarca de l’Anoia, que resta configurada per diferents àmbits territorials amb unes característiques des del punt de vista geogràfic i històric pròpies.

En un segon bloc es presentaran les intervencions arqueològiques més rellevants dins el període 2016-2017 portades a terme a la resta de comarques de la Catalunya Central: Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès. Aquestes abasten des de la prehistòria fins actuacions relacionades amb la guerra civil espanyola i s’ha intentat que totes les comarques hi siguin representades.

Finalment, es farà una visita guiada a la vil.la romana de l’Espelt, on es donarà a conèixer el jaciment mitjançant l’aplicació de les noves tecnologies i es veuran les darreres actuacions de consolidació, adequació i senyalització que s’hi han portat a terme.

Les Jornades a la Catalunya Central, amb caràcter biennal, volen ser un punt d’encontre per a totes aquelles persones interessades per conèixer, viure i compartir el patrimoni cultural, des de la vessant més professional, científica, acadèmica i, també, com afeccionats a l’arqueologia i a la història en general.

La inscripció a les Jornades és gratuïta i s’ha de formalitzar a través de la pàgina web del Museu de la Pell d’Igualada http://museupelligualada.cat/

| Descarregeu el tríptic en pdf |