Noves excavacions a Puig Ciutat permeten descobrir restes humanes i animals abocades dins les sitges d’un graner romà

S’ha identificat un dels edificis del jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) com a un graner d’època romana republicana proveït d’un mínim de cinc sitges. L’edifici va ser destruït violentament durant la guerra civil entre Juli Cèsar i els pompeians l’any 49 aC. La descoberta de restes òssies dins les sitges indiquen que s’haurien emprat com a abocadors després de la batalla. La troballa reforça la hipòtesis que Puig Ciutat hauria estat un assentament militaritzat destinat a l’avituallament de l’exèrcit pompeià durant el conflicte.

Les excavacions arqueològiques realitzades aquest estiu al jaciment arqueològic de Puig Ciutat han continuat treballant en un edifici d’època romana incendiat intencionadament durant la segona guerra civil romana. En campanyes anteriors s’havien recuperat indicis que parlaven de la seva destrucció violenta: vaixella de taula i olles de cuina trencades i escampades, armes, bigues carbonitzades i, fins i tot, l’esquelet d’una dona. No se sabia, però, quina era la funcionalitat de la construcció.

Enguany s’ha pogut comprovar que es tracta d’un graner, ja que en arribar l’excavació al terra de l’edifici s’hi han descobert fins a cinc sitges excavades al subsòl destinades a la conservació de gra.

La descoberta d’unes reserves de gra, que s’intueixen molt destacables, reforça la hipòtesi que l’assentament hagués pogut actuar com a un punt d’avituallament de l’exèrcit en el context de la segona guerra civil romana. Si bé Puig Ciutat no apareix a les fonts clàssiques que relaten el conflicte, aquestes sí que ens informen del seu desenvolupament i ofereixen el marc on haurien pogut tenir lloc els esdeveniments documentats a l’assentament.

Els treballs d’excavació s’han dut a terme en dues campanyes diferenciades. La primera, feta el mes de maig, es va poder fer amb arqueòlegs professionals gràcies al finançament aportat pel Programa Sectorial de la Diputació de Barcelona. La segona, desenvolupada entre els mesos de juny i juliol, es va organitzar en format de pràctiques de treball de camp per a estudiants d’arqueologia. Es va comptar amb la participació de 10 estudiants de diverses universitats catalanes i 3 de la Universitat de Jaén. Els treballs s’han emmarcat en el Projecte quadriennal de Recerca de la Generalitat de Catalunya: Puig Ciutat i el seu entorn, relat d’una batalla, promogut per l’Associació GIRA. Grup Independent de Recerca en Arqueologia i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es va completar el finançament amb una aportació de l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. En les dues campanyes es va comptar amb el suport administratiu i logístic de l’ajuntament d’Oristà i el Consorci del Lluçanès. La direcció dels treballs ha anat a càrrec dels arqueòlegs Àngels Pujol i Robert Tamba, de l’Associació GIRA.

Per a més informació consulteu la nota de premsa en pdf

Canibalisme entre els Neandertals de les Coves del Toll de Moià

Aquest matí s’ha fet pública la descoberta de restes humanes neandertals de més de 52.000 anys al jaciment de la Cova de les Teixoneres, en el terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès.

Les restes, recuperades durant els treballs d’excavació arqueològica que duu a terme l’IPHES-CERCA, corresponen a dos fragments d’occipital (part posterior del crani) d’un individu neandertal juvenil. La troballa és extremadament singular ja que aquestes restes de crani corresponen al quart individu recuperat al jaciment des que el 2016 van aparèixer les primeres restes humanes.

A més, els estudis que es duen a terme han permès identificar marques de tall en la superfície d’alguns d’aquests ossos, fet que s’ha interpretat com el resultat d’activitats relacionades amb el canibalisme.

La presentació d’aquest matí ha anat a càrrec de la cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura, Maria Teresa Miró; l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras i el director de l’IPHES-CERCA, Robert Sala Ramos. També han participat a la presentació els codirectors del projecte de recerca Ruth Blasco, investigadora de l’IPHES-CERCA, Anna Rufà, investigadora de l’ICArEHB-Universidade do Algarve, Florent Rivals, investigador ICREA a l’IPHES-CERCA i Jordi Rosell, professor de la URV i investigador de l’IPHES-CERCA i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Les investigacions a les Coves del Toll i Teixoneres estan finançades a través del projecte del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya titulat “Competència, Co-Evolució i Comensalisme: l’Ús d’Ambients Càrstics per Humans i Carnívors durant el Paleolític Mitjà” (Ref. CLT009-22-00045) i pel projecte del Ministerio de Ciencia e Innovación “Comportamiento y paleoecología neandertal en ecosistemas mediterráneos” (Ref. PID2019-103987GB-C31) i reben el suport logístic i econòmic per part de l’ajuntament de Moià.

Canibalisme entre els neandertals de les Coves del Toll

Segons els estudis efectuats fins ara, totes aquestes restes tenen una cronologia lleugerament superior als 52.000 anys d’antiguitat i es trobaven disperses per una mateixa superfície a l’entrada de la cavitat i barrejades amb els ossos i les dents d’altres animals caçats per aquests humans. Tot i que al seu inici es feia difícil esbrinar les causes concretes de la seva presència a la cova, la descoberta de marques de tall a una clavícula indica que van ser processats per altres neandertals i molt possiblement menjats pels seus congèneres.

A més a més, les restes d’aquests humans estan molt fragmentades, probablement per poder accedir a la medul·la i altres nutrients continguts a l’interior dels seus ossos. Això fa que la majoria d’elles siguin molt difícils de reconèixer i distingir-les de les dels altres animals, sobretot en el cas de les restes corresponents a infants. Per tal de pal·liar aquest problema, l’equip està fent servir tècniques biomoleculars molt especialitzades per tal d’identificar-les i poder efectuar estudis d’ADN, tant mitocondrial com nuclear. S’espera que amb els resultats d’aquests estudis s’augmenti el nombre de restes humanes identificades.

Aquest no és el primer cas documentat de canibalisme entre els Neandertals, però sí que és el primer identificat a la Catalunya Sud. Tot i que l’antropofàgia no sembla haver estat un fenomen habitual entre aquests humans, a Europa hi ha alguns jaciments que suggereixen pràctiques semblants, la qual cosa fa pensar que, en un futur, sortiran altres casos similars.

Podeu consultar tota la informació a la Nota de premsa

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Les Adoberies de Vic, pont de Queralt i muralla, resultats de les darreres intervencions”

Us presentem el vídeo de la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023 que es va oferir ahir dimecres 31 de maig.

Les Adoberies de Vic, pont de Queralt i muralla, resultats de les darreres intervencions

Conferenciants: Eduard Píriz i González (Arqueòleg i Arquitecte tècnic), Laura V. Vicens Saiz

(Arqueòlegs.cat) i Adrià Cubo Córdoba (Arqueòlegs.cat)

Moderadora: Anna Bach Gómez (UAB)

Les tres últimes intervencions realitzades a l’entorn de les adoberies de Vic, han establert una relació clara entre els edificis de les adoberies, el pont de Queralt i la muralla de la ciutat. A l’interior de les adoberies, es va excavar la planta semisoterrada del primer edifici, ubicat a tocar del pont de Queralt. S’han documentat un total de 6 estructures excavades a la roca, 3 d’elles corresponents a formes circulars (clota/tina) i les 3 restants, dipòsits quadrangulars amb accés esglaonat. Al segon edifici es van localitzar 15 estructures, 12 d’elles amb funcions similars però construïdes amb maons o amb lloses de pedra revestides. Al tercer edifici es van realitzar 4 sondejos, documentant un possible pou de registre quadrangular amortitzat per una estructura de contenció de maquinària pesant i un dipòsit còncau de maons vidriats. A l’excavació de l’interior del primer ull del pont de Queralt, a tocar de la muralla de Vic, es va localitzar una clota circular relacionada amb la planta baixa de la primera adoberia. Mitjançant una porta oberta directament sota l’estructura del pont es podia accedir a la clota de tal manera que els adobers ampliaven la seva superfície de treball i tenien accés directe al riu Mèder. Es van localitzar part dels paviments de pedra de la rambla dels Montcada i del carrer adoberies i al sondeig realitzat entre la plaça de Santa Elisabet i el Pont de Queralt, es va aconseguir identificar un tram de la muralla de la vil·la medieval, així com diverses estructures i paviments que es podrien posar en relació amb l’antic Portal de Queralt.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2023 “Les Adoberies de Vic, pont de Queralt i muralla, resultats de les darreres intervencions”

Us recordem que aquest proper dimecres 31 de maig a les 18 hores tindrà lloc la setena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2023.

Les Adoberies de Vic, pont de Queralt i muralla, resultats de les darreres intervencions

Conferenciants: Eduard Píriz i González (Arqueòleg i Arquitecte tècnic), Laura V. Vicens Saiz

(Arqueòlegs.cat) i Adrià Cubo Córdoba (Arqueòlegs.cat)

Moderadora: Anna Bach Gómez (UAB)

Les tres últimes intervencions realitzades a l’entorn de les adoberies de Vic, han establert una relació clara entre els edificis de les adoberies, el pont de Queralt i la muralla de la ciutat. A l’interior de les adoberies, es va excavar la planta semisoterrada del primer edifici, ubicat a tocar del pont de Queralt. S’han documentat un total de 6 estructures excavades a la roca, 3 d’elles corresponents a formes circulars (clota/tina) i les 3 restants, dipòsits quadrangulars amb accés esglaonat. Al segon edifici es van localitzar 15 estructures, 12 d’elles amb funcions similars però construïdes amb maons o amb lloses de pedra revestides. Al tercer edifici es van realitzar 4 sondejos, documentant un possible pou de registre quadrangular amortitzat per una estructura de contenció de maquinària pesant i un dipòsit còncau de maons vidriats. A l’excavació de l’interior del primer ull del pont de Queralt, a tocar de la muralla de Vic, es va localitzar una clota circular relacionada amb la planta baixa de la primera adoberia. Mitjançant una porta oberta directament sota l’estructura del pont es podia accedir a la clota de tal manera que els adobers ampliaven la seva superfície de treball i tenien accés directe al riu Mèder. Es van localitzar part dels paviments de pedra de la rambla dels Montcada i del carrer adoberies i al sondeig realitzat entre la plaça de Santa Elisabet i el Pont de Queralt, es va aconseguir identificar un tram de la muralla de la vil·la medieval, així com diverses estructures i paviments que es podrien posar en relació amb l’antic Portal de Queralt.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2023 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2023 en pdf

Publicades les actes de la Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada

Han estat publicades en format digital les actes de la Jornada d’Arqueologia: La “Cultura de Merlès” revisada. La transició entre els períodes del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central i àrees veïnes.

La jornada, organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, amb la col·laboració del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el grup de recerca SAPPO/GRAMPO de la UAB, es va celebrar l’any 2020 amb l’objectiu de ser una actualització del què des de la primera meitat del segle XX s’ha anomenat “cultura de Merlès”: un grup cultural definit per les seves produccions ceràmiques amb una distribució geogràfica específica i la no coincidència, en principi, amb el registre arqueològic de les grans àrees culturals contemporànies conegudes a Catalunya.

Els resultats d’aquella jornada científica es presenten ara en aquesta publicació, que podeu trobar en versió digital i gratuïta a la pàgina web del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Accediu a la publicació digital clicant aquí

Declarat BCIN, en la categoria de Zona arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia)

El 28 de març de 2023, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, al terme municipal de Capellades, Anoia. Amb data 30 de març de 2023, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Configuren aquest conjunt els jaciments arqueològics següents: Abric Romaní, Cova dels Degotalls, Cova de la Miranda, Cova d’en Sellarès, Estació Agut, Balma de la Costa de Cal Manel, Cova del Pau Antón, Balma dels Pinyons, Cova d’Antoni Zuleta, Cova de Lluís M. Vidal, Cova del Simeó, Cova de Cal Ferrer, Abric de la Consagració, Jaciment del camí del Pont del Bisbe – Costa de Cal Manel, Cova de Matías Pallarès, Cova del Parano i Cova d’en Jaume Forcada.

D’aquest grup destaca per sobre de tots l’Abric Romaní, descobert l’any 1909, i convertint-se en el jaciment més important de Neandertals de la Península Ibèrica (115.000 – 40.000 anys).

El procés d’investigació actual ha posat de manifest l’existència d’una seqüència estratigràfica de prop de 20 m de potència que és el resultat de diferents processos i ambients sedimentaris, però en la qual un factor estructural i jerarquitzant és definit per la construcció de formacions travertíniques producte de la deposició de carbonat càlcic contingut per l’aigua. Les datacions efectuades per mitjà del mètode de l’urani-tori situen aquest registre estratigràfic entre 115.000 i 40.000 anys abans del present. Dins aquesta seqüència fins al moment s’han constatat 27 nivells arqueològics, catorze dels quals han estat excavats al llarg de les diferents fases d’excavació. Aquests nivells d’ocupació antròpica cronoculturalment pertanyen al Paleolític mitjà –Homo neanderthalensis–, excepte el primer nivell que presenta un registre del paleolític superior–Homo sapiens–.

Els treballs de recerca que es porten a terme actualment han permès posar de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que ocuparen aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, a vegades com a ocupació de molt curta durada (bivacs i parades de cacera), d’altres com a campament base des del qual s’organitzarien les bandes d’explotació de l’entorn. Les restes faunístiques recuperades i que provenen de l’activitat cinegètica d’aquests grups permeten constatar una major presència dels herbívors sobre els carnívors. Les espècies més representades són el cavall i el cérvol, seguides dels grans bòvids, la cabra, el senglar i el rinoceront. Quant a les parts anatòmiques identificades, el seu estudi ha permès documentar diferents patrons d’aportació a l’hàbitat per a cadascuna d’aquestes espècies, així com diversos models d’esquarterament dels ossos per tal d’explotar al màxim el seu potencial alimentari.

L’excavació dels diversos nivells també ha permès copsar l’existència d’una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals. Així, en els diversos nivells excavats s’han identificat prop de dos-cents fogars de diferent estructura i funcionalitat, que s’integren dins d’uns patrons d’organització de l’espai desenvolupats per aquests grups neandertals. Les tasques domèstiques s’organitzaven al voltant d’aquestes llars de foc i s’han pogut  recuperar un important conjunt d’eines fetes i utilitzades per aquests grups: instruments de pedra elaborats amb sílex, quars i calcària, la seqüència d’elaboració o cadena operativa de producció dels quals ha pogut ser documentada, en alguns nivells, des de l’inici de l’explotació del nòdul fins a la configuració final dels estris. Altres nivells mostren, però, una clara fragmentació d’aquests processos operatius de producció, la qual cosa està estretament lligada al caràcter o estratègia ocupacional de la balma.

L’interès de la Cinglera es complementa per les excavacions dutes a terme en els altres jaciments d’aquest indret que permeten completar la seqüència de l’Abric Romaní, perllongant-la fins al 9.000 – 8.000 abans del present.

Les seqüències documentades als diferents jaciments permeten l’elaboració d’un model de l’evolució paleoambiental i cultural al Capelló per bona part del Plistocè superior i els inicis de l’Holocè, és a dir del 115.000 als 7.000 anys abans del present. Aquesta persistència de la presència humana s’ha d’entendre en el marc de les condicions d’habitabilitat que oferia el Capelló i de la seva posició estratègica com a via de comunicació natural. El Paleolític mitjà és el període per al qual les evidències han estat més ben documentades, tant pel gran nombre d’episodis d’ocupació que han estat constatats, com per les bones condicions de conservació del registre arqueològic que caracteritza l’Abric Romaní. Aquestes condicions fan possible accedir  a aspectes essencials del comportament dels neandertals, especialment aquells que es poden inferir a partir de les seves estratègies d’organització de l’espai.

El conjunt arqueològic destaca per la seva gran rellevància, puix que l’Abric Romaní és el jaciment arqueològic de cronologia paleolítica més important de Catalunya i de la Península Ibèrica, però també, l’Abric de la Consagració on s’han documentat les primeres ocupacions dels Homo sapiens de la Península.

L’Abric Romaní  també és excepcional atès que és el jaciment a escala mundial, on s’han identificat més fogars d’ocupacions de neandertals, provocant un canvi de paradigma d’aquesta espècie.

L’excel·lent estat de conservació de les restes arqueològiques és un element més d’excepcionalitat. A l’excepcionalitat i rellevància del jaciment, juntament amb el bon estat de conservació dels materials recuperats, i un referent en la recerca internacional, el seu valor patrimonial i la seva significació històrica se li ha de sumar el projecte de divulgació, gestionat per l’Ajuntament de Capellades, juntament amb l’equip d’investigadors de l’IPHES, que han fet a través del parc arqueològic, des del qual s’ha potenciat el coneixement i la difusió del jaciment.

Excepcional troballa d’un crani de Neandertal a l’Abric Romaní

El passat mes d’agost de 2022 va tenir lloc la presentació, per part de la consellera de Cultura, l’alcalde de Capellades, el director de l’IPHES-CERCA i els investigadors de l’IPHES-CERCA codirectors del projecte de recerca, de les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat que es van recuperar durant l’excavació en el nivell Rb de l’Abric Romaní.

Després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment de l’Abric Romaní per part de l’equip liderat per Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA, mai abans s’hi havien trobat restes humanes neandertals. Concretament, aquest fragment de crani conserva part dels ossos parietal, temporal i zigomàtic.

Les últimes intervencions als jaciments de la cinglera han estat emmarcades en el projecte quadriennal “Cinglera del Capelló” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La campanya d’excavacions ha estat finançada pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Capellades i l’esponsorització de l’empresa Romanyà-Valls.

Durant la presentació del crani de Neandertal, la consellera de Cultura va anunciar que des del Departament de Cultura s’estava treballant en la declaració de la Cinglera del Capelló i l’Abric Romaní com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica.

Descripció de la delimitació

La delimitació del BCIN – ZA de la Cinglera del Capelló s’ha projectat fent servir com a base la pròpia orografia del terreny. La cinglera es localitza en l’espai natural comprès entre del nucli urbà de població a l’oest i el riu Anoia a l’est. És un penya-segat travertínic allargat on es troben múltiples abrics i petites coves que van ser utilitzats durant diferents èpoques prehistòriques. Es protegeix una superfície total de 48.788 m2.

La delimitació del BCIN en la categoria de zona arqueològica, està justificada per raons de conservació i preservació del patrimoni històric. L’àrea objecte de protecció, respon a criteris científics i patrimonials. Així que compren tota la zona natural de la cinglera, és a dir, l’accident geogràfic, des de la seva cota més alta fins als peus d’aquesta. Per tant, el que es protegeix és aquest accident geogràfic on s’han anat identificant en les seves múltiples cavitats l’ocupació humana.

Amb aquesta declaració, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

El NEAN – Parc Prehistòric de Capellades, és un centre de divulgació del coneixement de la prehistòria del país, des d’on es gestionen les visites al jaciment de l’Abric Romaní.

Vídeo de la conferència de la Tribuna d’Arqueologia “Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals”

Us presentem el vídeo de la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022 que es va oferir ahir dimecres 19 d’octubre.

Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals

Conferenciants: Lídia Fàbregas, Aleix Barberà i Pablo Martínez

Moderadora: Araceli Martín Colliga

El projecte «Gegants immortals» és un projecte de salvaguarda de sis esteles i estàtues menhirs situades al Solsonès. Aquest projecte està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració de diversos ajuntaments, entitats culturals i els propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades. És un projecte pioner a Catalunya que ha permès actuar en la salvaguarda de diversos elements arqueològics en col·laboració amb institucions públiques i particulars, i que ha fet partícip el territori al qual pertanyen. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final i del calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí, sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. El repte de la recerca, i d’aquest projecte en concret, és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria. Els elements estudiats presentaven greus problemes de conservació a causa de la seva exposició a la intempèrie. Aquesta va ser la causa per la qual l’equip d’arqueòlegs va proposar el projecte al Museu de Solsona. Una vegada recollits foren dipositats al Santuari del Miracle on han estat restaurats i consolidats i actualment es troben en fase d’estudi.

Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2022 “Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals”

Us recordem que aquest proper dimecres 19 d’octubre a les 18 hores tindrà lloc la tretzena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Recuperació, restauració i estudi de diversos monuments megalítics de la zona del Solsonès i Bages, en el marc del projecte «Gegants immortals», per tal de garantir la salvació dels seus valors culturals

Conferenciants: Lídia Fàbregas, Aleix Barberà i Pablo Martínez

Moderadora: Araceli Martín Colliga

El projecte «Gegants immortals» és un projecte de salvaguarda de sis esteles i estàtues menhirs situades al Solsonès. Aquest projecte està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració de diversos ajuntaments, entitats culturals i els propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades. És un projecte pioner a Catalunya que ha permès actuar en la salvaguarda de diversos elements arqueològics en col·laboració amb institucions públiques i particulars, i que ha fet partícip el territori al qual pertanyen. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final i del calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí, sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. El repte de la recerca, i d’aquest projecte en concret, és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria. Els elements estudiats presentaven greus problemes de conservació a causa de la seva exposició a la intempèrie. Aquesta va ser la causa per la qual l’equip d’arqueòlegs va proposar el projecte al Museu de Solsona. Una vegada recollits foren dipositats al Santuari del Miracle on han estat restaurats i consolidats i actualment es troben en fase d’estudi.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2022 en pdf

Declarats BCIN el conjunt arqueològic de Boades i la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages)

El 27 de setembre de 2022, a proposta del Departament de Cultura, el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric i Zona Arqueològica, i de delimitació del seu entorn de protecció, la Torre del Breny, al terme municipal de Castellgalí (Bages). Amb data 29 de setembre de 2022, l’Acord de Govern de la declaració ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Torre del Breny. Font: SAP

El conjunt arqueològic de Boades i el mausoleu de la Torre del Breny es troben en el terme municipal de Castellgalí (Bages), a la riba esquerra del riu Llobregat.

El conjunt arqueològic està format per tres àrees, de sud a nord: el mausoleu de la Torre del Breny (protegit com a monument històric), que és l’element arquitectònic visible més destacat del conjunt; els jaciments de la zona de Boades que hi estan clarament relacionats —la vil·la romana, el sepulcre en cel·la i l’exedra—, i les sitges i els forns romans de Cal Roc.

El conjunt de la vil·la i el sepulcre de la Torre del Breny es situen cronològicament a l’entorn dels segles II-III dC; en el cas de la vil·la segurament se n’hauria d’allargar l’ús fins al segle IV dC. A l’àrea de Boades, en
trobar-se en un punt estratègic i en un encreuament de camins antics, en relació amb els rius Cardener i
Llobregat, les evidències d’hàbitat es remunten com a mínim fins als segles VI-V aC, amb restes d’època
ibèrica poc conegudes. Les sitges de Cal Roc se situen en els segles II-I aC.

El monument de la Torre del Breny és una construcció de caràcter sepulcral d’època romana que conserva
únicament el basament de 10 × 10,5 metres i prop de 3 metres d’altura, sobre el qual hi havia la cel·la
rematada per un ample fris ornamental, a partir d’elements vegetals i garlandes. A la part superior del fris hi havia la cornisa, on es recolzaven els vessants de la coberta. L’altura d’aquest segon cos del monument i la de la coberta devia ser d’uns 13 metres i, per tant, el monument funerari faria aproximadament 16 metres. A l’exterior i a la part superior, el monument conserva un conjunt de motllures i dentells força deteriorats. A l’interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes per dues voltes de canó. La importància del monument, tot i estar parcialment destruït, no és simplement pel mateix sepulcre, sinó per la seva ubicació estratègica, en un punt elevat, a prop de l’aiguabarreig dels rius Llobregat i Cardener, probablement com a element central d’una possible necròpolis vinculada a una via i a una vil·la.

En el lloc de Boades se sap que hi havia una vil·la romana de gran importància, establerta a finals del segle I aC sobre terrenys ocupats per una explotació ibèrica (s. VI-I aC). La part noble de la vil·la era on actualment hi ha el nucli de masies, i només se’n coneix l’exedra. L’estudi dels materials de les campanyes dels anys 30 del segle XX, així com la tasca final de les campanyes de 1984 i 1986, mostren una cronologia àmplia, amb una etapa romanorepublicana i un moment de gran esplendor durant l’Alt Imperi. El nucli va decaure al llarg del segle III dC i va tornar a revifar en època baiximperial, a partir de finals del segle III o inicis del segle IV dC. La vil·la va ser abandonada, segurament, amb el final del domini romà. Sembla que, com a mínim, a partir del segle XIV el lloc va ser ocupat de nou.

El sepulcre en cel·la de Boades es troba a uns 150 metres al sud-oest de la vil·la. El monument funerari consta d’una petita cel·la de planta rectangular amb unes mides de 5,1 × 5,9 metres. L’interior de la cel·la fa 3,9 × 3,6 metres i està cobert per una volta de mig punt i una teulada a doble vessant. L’altura del monument és de 3 metres a l’arrencada de la coberta i de gairebé 5 metres en el punt més alt de la teulada. El sepulcre no presenta pòdium, però sí un sòcol de poca altura construït amb grans carreus i embellit amb una motllura a la part superior. Pel que fa a la seva cronologia, tot i que la construcció es data dels segles II i III dC, els materials que s’hi van trobar en els treballs dels anys 30 del segle XX resulten poc significatius. Ara bé, altres investigadors consideren que les evidències actuals no són suficients per determinar-ne una forquilla cronològica sòlida. El sepulcre de cel·la, de gran importància per si mateix, es troba ubicat al peu d’una via o camí paral·lel al riu Llobregat, lloc habitual on se situen els monuments funeraris en època romana. Ara bé, la seva proximitat a la vil·la de Boades i al sepulcre turriforme del Breny suposa l’existència d’un conjunt patrimonial molt destacat que permet apreciar el funcionament d’una explotació agrícola romana en totes les seves facetes.

L’exedra és una construcció de forma semicircular o absidal. L’edificació presenta una finestra de dimensions considerables, coronada amb un arc de mig punt fet amb teules o maons de terra cuita. La majoria de vil·les d’una certa entitat presenten cambres d’aquestes característiques, amb un marcat tarannà senyorial, utilitzades com a sales de conversa (exedra), de recepció (oecus) o de menjador (triclini), sempre relacionades amb espais importants de la vil·la. Aquest element arquitectònic és l’evidència més clara de la importància de la vil·la romana de Boades, almenys de la seva última fase (segles III-IV dC). Es tracta d’un espai destacat dins la pars urbana de les vil·les i el fet que encara se’n conservi dempeus una part la fa única i un cas excepcional, com a mínim en el context català, fins al punt de considerar-la de vegades una construcció de cronologia posterior.

Les sitges ibèriques de Boades o de Cal Roc van ser localitzades en un camp de conreu de cereals pròxim als forns romans de Boades, a l’oest de Cal Roc. Es va poder recuperar un conjunt ceràmic dels segles II i I aC, aproximadament, que pertanyia probablement a la neteja d’un abocador domèstic. La seva presència fa pensar en un establiment previ a la fundació de la vil·la, ja fos per a l’explotació dels recursos de l’entorn, ja fos per al control d’un lloc estratègic com és l’àrea de Boades, un nus o cruïlla de camins. Les sitges són una gran font d’informació que permet entendre la fase prèvia a la construcció de la vil·la.

Els forns romans de Boades es troben al nord del nucli de la vil·la romana i són de ceràmica per a produccions comunes. El primer forn és una estructura circular, d’un diàmetre d’1,68 metres, fet amb maó i argamassa i una boca o praefurnium amb un arc de mig punt realitzat amb teules. Com que va ser destruïda la graella i l’element que la sostenia, no és possible saber si era del model amb pilastra central o d’arcs. El segon forn és de planta gairebé quadrada, de 6 × 5,75 metres, amb 18 pilastres, de teules de terra cuita, que sostenien 6 parells d’arcs, desapareguts però apreciables, que suportaven l’engraellat superior. No s’ha localitzat l’escombrera ni es coneix l’extensió de la zona de producció dels forns. Com en el cas de les sitges, la presència d’una zona artesanal, com són els forns, és de gran importància per a conèixer diversos moments i zones de l’explotació dels recursos per part d’ibers i romans.

Amb aquesta declaració, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic continua treballant en la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic català.

Descarregueu l’Acord de Govern publicat al DOGC en pdf

VI Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Els propers dies 21 i 22 d’octubre de 2022, després d’un parèntesi de quatre anys motivat per la pandèmia de la COVID-19,  se celebrarà la sisena edició de les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central al Pavelló de Suècia de Berga, organitzades des dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, i que en aquesta ocasió compten amb la col·laboració de l’Ajuntament de Berga i el Museu Comarcal de Berga.

Les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, iniciades el 2010 i amb caràcter biennal, volen ser un punt d’encontre per a totes aquelles persones interessades en conèixer, viure i compartir el patrimoni cultural de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès des de la vessant més professional, científica, acadèmica, i també per als afeccionats a l’arqueologia i a la història en general.

Aquest esdeveniment, igual que les edicions precedents, s’estructura en tres blocs. En el primer bloc, dedicat al lloc on es desenvolupen les jornades, es vol posar sobre la taula l’estat actual de la recerca arqueològica i paleontològica a la comarca del Berguedà i les perspectives de futur. En aquest sentit, s’aprofita per fer un homenatge totalment merescut a Josep Carreras, pare de l’arqueologia berguedana, i a la Societat d’Arqueologia del Berguedà, que vetllen i impulsen des de fa més de 20 anys el patrimoni arqueològic comarcal.

Es preveu un seguit de comunicacions dels projectes que s’hi han desenvolupat durant el quadrienni 2018-2021. Un cop acabades les comunicacions s’obrirà el debat al voltant de les realitats i problemàtiques de l’arqueologia i paleontologia a la comarca del Berguedà.

En un segon bloc es presentaran les intervencions arqueològiques i paleontològiques més rellevants dins el període 2018-2021 portades a terme a la resta de comarques de la Catalunya Central: Anoia, Bages,  Moianès, Osona i Solsonès. Aquestes abasten totes les cronologies i s’ha intentat que totes les comarques hi siguin representades.

Finalment, es farà una visita guiada al jaciment de Sant Pere de Casserres, un dels jaciments més emblemàtics d’aquesta zona del territori català, amb una àmplia cronologia que actualment està en procés d’estudi i recuperació.

Recordar que en les Actes quedaran reflectides totes les comunicacions fetes presencialment durant les Jornades, així com tota la resta d’intervencions, amb resultats positius o negatius, realitzades durant els darrers quatre anys a la Catalunya Central.

La inscripció a les Jornades és gratuïta i s’ha de formalitzar a través de la pàgina web de l’Ajuntament de Berga https://ajberga.cat/actualitat o mitjançant aquest enllaç https://forms.office.com/r/YNjQ75kL1d

Per a més informació descarregueu-vos el programa en pdf