27è cicle de conferències al Museu Arqueològic de l’Esquerda

El proper dissabte 14 de març comença la primera de les sessions de la 27ena edició del cicle de conferències que organitza anualment el Museu Arqueològic de l’Esquerda, on la comunitat jueva catalana en serà protagonista, sota el títol ‘Com l’aigua i l’oli. Els jueus catalans a l’edat mitjana’.

Les xerrades d’aquest cicle es faran els dissabtes 14, 21 i 28 de març a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Com a activitat complementària s’ha programat també, pel diumenge 29 de març, una visita guiada a la vila comtal i el call jueu de Besalú, que serà conduïda per Joan Frigola, arqueòleg i especialista en la Història de Besalú.

| Descarregueu el targetó amb el programa sencer en pdf |

Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Ja podeu descarregar les recentment publicades Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, que es van celebrar els dies el 14 i 15 d’octubre de 2016 al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

En aquestes actes es recullen en diferents apartats les  Ponència i Comunicacions del Monogràfic (10) dedicat a la recerca arqueològica portada a terme durant els darrers anys  al Solsonès i el seu entorn i que abasten des de a prehistòria fins a l’edat medieval-moderna i   les Comunicacions (31) de les intervencions arqueològiques més rellevants, de les 140 portades a terme durant el període 2014-2015 a les comarques de la Catalunya Central de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès.

Així mateix, hi dos apartats més dedicats, per un cantó, als  Resums (85), ordenats per comarques i municipis, de les intervencions amb resultats poc significatius o negatius, amb el convenciment que aquestes dades són també imprescindibles per una correcta gestió del patrimoni arqueològic, tant des d’un punt de vista de la seva preservació, com del seu estudi i coneixement; i , per l’altre, als Pòsters dels resultats d’altres treballs o estudis arqueològics de la Catalunya Central, fets recentment o en curs, més enllà del que seria el treball de camp subjecte a una autorització arqueològica (anàlisi materials, treballs pluridisciplinaris, estudis de territori, recerca vinculada a tesis o treballs de màster, etc.).

Les actes s’han editat tant en format digital, a càrrec del Departament de Cultura, com en paper, pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Com en anteriors edicions, la publicació es pot descarregar des de CALAIX, el repositori d’arxius i publicacions del Departament de Cultura.

Per descarregar les actes cliqueu aquí

Inauguració de l’exposició “Caput aut navis” al Museu Arqueològic de l’Esquerda

El proper dissabte, 18 de gener, a les 19,00 h, s’inaugurarà al Museu Arqueològic de l’Esquerda la exposició temporal Caput aut navis, a cara o creu, una exposició produïda conjuntament pel Museu de Granollers i l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona que comença la seva itinerància per la Xarxa de Museus Locals.

Es tracta d’una exposició que parla del joc a l’antiguitat. Caput aut navis era un dels jocs més populars a l’antiguitat que encara es juga avui, ara ja no en diem així i gairebé tothom hi ha jugat, és el popular a “cara o creu”. El Museu de Granollers va crear aquesta mostra amb 72 peces del seu fons, procedents de diversos jaciments arqueològics. La proposta és fer un passeig pel món del joc en temps antics.

Al Museu Arqueològic de l’Esquerda també es conserven peces procedents del jaciment de l’Esquerda que tenen a veure amb els jocs que practicaven els seus habitants. A l’exposició permanent es podem veure i també n’hi ha altres objectes que no estan exposats i que ara es podran veure en unes vitrines especials d’aquesta exposició, dedicades a l’Esquerda.

El món del joc pot semblar trivial, però tal i com diu una frase sovint atribuïda a Plató, “es coneix més una persona en una hora de joc que en un any de conversa”.

L’exposició es podrà veure fins el proper 29 de març.

Conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2019-2020: “El conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d’intervencions arqueològiques”

Conferència: El conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d’intervencions arqueològiques
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de desembre de 2019, 19,00 hores

Conferenciants: Cristina Belmonte i Roser Arcos
Moderador: Josep Maria Vila

Enguany s’ha celebrat la quinzena campanya d’excavació al conjunt arqueològic de les Guixeres de Súria, iniciativa promoguda per l’Ajuntament, que es realitza mitjançant un camp de treball amb estudiants del municipi. El que va començar amb l’excavació del mas medieval de la Vilella Vella, continuà amb l’objectiu de localitzar l’església de Sant Pere del Puig, esmentada a la documentació. Amb els anys, al voltant d’aquesta església d’origen preromànic, també s’ha localitzat la torre del Puig de Sant Pere, que destaca per la seva particular tècnica constructiva. La singular geologia de la zona, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, segurament en va facilitar l’assentament, vinculat a l’explotació d’aquest mineral. Tot sembla indicar que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Des de quan s’excava al conjunt arqueològic de les Guixeres?

Enguany hem celebrat el quinze aniversari. L’any 2004 des de l’Institut del municipi, l’IES mig món i amb el suport de l’Ajuntament, s’endegà una petit projecte d’excavació arqueològica amb alguns estudiants. L’objectiu era acostar el patrimoni als joves a la vegada que es feia recerca intentant localitzar alguns dels elements patrimonials de la vila esmentats en la documentació històrica.

L’historiador local Albert Fàbrega, professor de l’institut en aquell moment, va tenir un paper clau per tirar endavant el projecte. L’Ajuntament hi va apostar des del principi i la propietat dels terrenys va posar totes les facilitats. Alguns d’aquells estudiants encara participen en les intervencions actualment. El fet que tots aquests agents estiguin encara implicats al projecte l’ha convertit en una actuació consolidada i d’èxit.

  • Sembla un projecte amb unes característiques especials. Com s’han desenvolupat els treballs durant aquests quinze anys?

Durant aquests anys s’hi ha actuat de manera ininterrompuda cada estiu, amb campanyes de 10 dies hàbils, sota la direcció d’Assumpta Serra primer i Ainhoa Pancorbo després, però ja des del 2010 que se’n fa càrrec l’equip actual.

En relació a les característiques del projecte, si és un projecte especial, és un projecte de poble on diverses institucions, associacions i voluntaris posen el seu granet de sorra perquè es pugui tirar endavant any rere any. L’equip d’excavació està format per una trentena de persones, principalment estudiants de l’Institut amb edats entre 14 i 16, alguns estudiants i graduats d’arqueologia i voluntaris. Tothom que hi participa se’n sent partícip i sap que col·labora en posar en valor el patrimoni del seu poble.

Totes les intervencions es realitzen amb metodologia arqueològica, per tant també ajuda a entendre i acostar com i que es fa en l’arqueologia professional.

  • Que s’hi excava? Quins són els elements més singulars?

Les primeres intervencions es van fer al mas medieval de la Vilella Vella, però des de l’any 2008 s’incorporà el temple preromànic de Sant Pere del Puig i el 2011 la torre del Puig de Sant Pere. Des d’aleshores, els esforços s’han centrat en excavar i delimitar aquest dos edificis.

L’església de Sant Pere del Puig, correspon a un edifici preromànic, amb la seva necròpolis associada, que va anar patint diverses transformacions fins que fou abandonat complement cap al segle XVII.

Sens dubte però, és la Torre del Puig de Sant Pere possiblement l’element més singular, sobretot per la seva particular tècnica constructiva. De planta quadrada, fou bastit a partir de la disposició de diferents murs concèntrics, adossats uns als altres, formant una espècie de gran plataforma esglaonada, de la qual, de moment, no coneixem altres paral·lels al territori.

A redós, de la torre i també de l’església, s’han documentat algunes petites estances, interpretades com cases, confirmant així part de la informació que esmenta la documentació històrica conservada.

  • Quines son les aportacions principals, més enllà de la localització d’aquests edificis, durant aquests anys de recerca?

El conjunt arqueològic de les Guixeres es troba fora del nucli urbà del municipi en una zona de gran riquesa geològica, amb grans afloraments de pedra de guix de fàcil extracció, d’aquí el seu nom. Doncs bé, tot sembla indicar que l’explotació d’aquest mineral va facilitar l’assentament en aquest indret ja des del segles IX-X. Això unit a les dimensions i característiques de les restes, el seu establiment i moment de màxim esplendor, segles X-XIII, suggereix que el conjunt fou el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual durant el segle XIII.

  • És un jaciment esgotat? Com s’encara la recerca pels propers anys?

No, no és un jaciment esgotat tant a la torre com a la Vilella Vella encara queda força feina per fer i a l’església, tot i que està més avançada, encara hi ha part de la necròpolis per excavar. Més enllà d’aquests jaciments, a les Guixeres també es conserven forns de guix tant d’època medieval com d’època contemporània.

L’objectiu en els propers anys, és seguir avant en la recerca, i donar ús social a les restes, materialitzant la seva posada en valor per poder incloure el conjunt en les rutes turístiques del municipi.

V Workshop Internacional El Camp de les Lloses: paleogenètica i arqueologia

El proper dia 12 de desembre de 2019 es durà a terme a la sala de plens de l’Ajuntament de Tona el V Workshop Internacional El Camp de les Lloses: “Paleogenètica i arqueologia”.

La paleogenètica és un camp de recerca molt nou, iniciat fa menys de 30 anys, amb treballs molt puntuals, però que avui ha agafat una gran volada de la mà del desenvolupament de les eines biomoleculars i bioinformàtiques, i de l’interès que ha despertat en el món de la
Prehistòria i la Història.
Al 1984, any que es publiquen els dos primers estudis que estrenen aquest camp, pocs investigadors pensaven que es pogués obtenir informació genètica de material antic, restes esquelètiques o fossilitzades, i molt menys que es poguessin aconseguir genomes complets d’individus de diversa antiguitat i diferents localitats del món.
Però, sabem que ens aporten realment? Quines preguntes ens podem plantejar? Fins on poden arribar?…
Aquestes qüestions planen entre molts investigadors. Per això, volem comptar amb la presència de diferents especialistes de Catalunya, de l’estat espanyol i d’arreu d’Europa, perquè ens expliquin la seva recerca, les seves experiències i la visió que tenen del futur de la paleogenètica.
El Camp de les Lloses participarà a través dels estudis paleogenètics i arqueològics sobre les criatures perinatals documentades al jaciment.

| Descarregueu el díptic informatiu clicant aquí |

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat una nova declaració d’espai de protecció arqueològica al Servei Territorial de la Catalunya Central

El passat 29 de juliol la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica el conjunt arqueològic  del Castellvell al terme municipal d’Olius (Solsonès).  

El jaciment arqueològic del poblat ibèric de Castellvell va ser excavat per primer cop l’any 1918 per Mn. J. Serra Vilaró. En els treballs es van identificar materials ceràmics d’època preibèrica i ibèrica i altres evidències, com elements metàl·lics, establint fins a tres fases, d’època antiga, per l’assentament. Des del 2007 es reactiven les feines de recerca al jaciment, de la mà del Centre d’Estudis Lacetans. En el transcurs d’aquests treballs s’han redefinit espais i cronologies, tot identificant fases estructurals medievals, fins ara no interpretades.

A la zona declarada Espai de Protecció Arqueològica en l’àrea de Castellvell, s’inclouen els vestigis descoberts relacionats amb el jaciment iberoromà, medieval i modern, però també l’entorn susceptible de contenir evidències arqueològiques que es troben encara en el subsòl. Principalment, es tracta de restes d’edificacions complexes (els espais d’hàbitat, el mur de tancament i de dues torres de vigilància) des d’època preibèrica i fins a època moderna, així com d’una cisterna amb dues fases clares i un camp de sitges de cronologia diversa. Les excavacions realitzades entre el 2007-2013 van posar al descobert les estructures excavades antigament i d’altres de noves. Entre aquestes evidències, cal destacar el mur de tanca perimetral que ressegueix el límit nord del turó, al qual s’hi adossa una bateria d’habitatges, construccions que s’han d’assignar a època protohistòrica, a partir del segle VI aC.

Així doncs, s’han delimitat sis fases ben diferenciades. Les fases de la I a III son del període protohistòric, de la primera edat del ferro, vers el s. VII aC, i fins a l’ibèric ple, durant el segle III aC. La fase IV s’ha de relacionar amb un canvi significatiu d’ús, amb la primera presència de romans en el territori, entre els segles II i I aC. La fase V es vincula a una important habitat medieval, segurament vinculat al castell, amb la presència d’una torre circular a l’extrem est del camp. A aquesta fase se li atribueix una cronologia de segles XI i XII. Per últim, la fase VI es centre, amb les dades disponibles, en la torre rectangular ubicada a l’extrem oest del camp. Per les seves característiques i la cultura material localitzada, se li ha donat una cronologia moderna, tot i que es considera encara provisional.Read More »

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia ha incorporat una nova declaració d’Espai de Protecció Arqueològica a Pinòs, a la Catalunya Central

El passat 15 de maig la Consellera de Cultura va declarar Espai de Protecció Arqueològica-EPA el jaciment arqueològic de la galeria catalana de la Pera, al terme municipal de Pinós (Solsonès).

La galeria catalana de la Pera integra un sepulcre que correspon tipològicament a “galeria catalana” o “falsa galeria coberta de petites dimensions”, amb una cronologia dins del període neolític-calcolític, és a dir, entre el neolític i l’edat del bronze (finals tercer mil·lenni i principis del segon abans de Crist).

El precedent més antic conegut de la galeria catalana de la Pera és fruit dels treballs de Mn. J. Serra i Vilaró entre els anys 1915-1925, en relació a les investigacions arqueològiques de la Catalunya Central.

A l’excavació duta a terme per J. Castany i Ll. Guerrero als anys 90 del segle XX (1983-84) es van recuperar les estructures i els materials de la galeria catalana de la Pera com també d’altres jaciments; a més, van seguir amb la proposta de Mn. J. Serra i Vilaró després d’anys sense cap tipus d’actuació; van ampliar el registre dels sepulcres megalítics i, per últim, van consolidar els jaciments per tal de protegir-los del pas dels anys.

El jaciment s’interpreta com un sepulcre. La cambra del mateix és rectangular (5 x 1,80 metres) i no presenta corredor. L’estructura identificada te un en bon estat de conservació gràcies a la restauració efectuada durant els anys 80.

Actualment el dolmen és visitable i compta amb un petit plafó explicatiu.

Notícia: Tània Álvarez

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: “El Castell de Segur (Veciana, Anoia)”

Conferència: El Castell de Segur (Veciana, Anoia)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 d’abril de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Eduard Píriz
Moderador: Xavier Fierro

Les intervencions realitzades al castell de Segur ens han permès establir tres moments constructius del monument. El primer, previ al segle XIII, el segon entre el segle XIII i finals del segle XV, i per últim el tercer a partir de finals del segle XV fins a inicis del XVI. Aquests moments marquen l’evolució d’una fortalesa austera de l’edat mitjana fins a un castell-palau d’època moderna.

El castell de Segur va ser enderrocat per ordre del virrei de Catalunya entre el mes de maig i el de juny de l’any 1616, com a cobrament d’una sanció imposada a Miquel de Calders, senyor de Segur, i com exemple per a la resta de fautors de bandolers pertanyents a la petita noblesa rural catalana.




A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eduard Píriz sobre els aspectes més destacats de la seva conferència.

  • Perquè s’havia perdut en la memòria l’existència d’un castell a la població de Segur?

El castell de Segur va ser el centre de poder que gestionava tota la baronia de Segur. Gairebé des del seu origen ha estat associat a la família Calders, que l’any 1380 va comprar la plena jurisdicció a l’infant Joan, futur rei Joan I. A diferència d’altres castells, el de Segur va ser residència senyorial durant tota l’edat mitjana i la família Calders no el va abandonar fins que l’any 1616 va ser enderrocat per ordre del virrei de Catalunya.

Francisco Fernández de la Cueva, duc d’Alburquerque, com a virrei de Catalunya, en la seva persecució del bandolerisme al Principat, va demanar soldats al rei per donar compliment a les resolucions fixades a tal efecte. La primera actuació dels soldats va ser l’enderrocament del castell de Segur propietat del noble Miquel de Calders a qui es considerava fautor de bandolers. Així doncs, a mitjans de juny de l’any 1616 el castell estava enderrocat. La família Calders va traslladar la seva residència i es va iniciar un procés de deteriorament i espoli continuat de totes les estructures del castell. A finals del segle XIX, ja s’havia perdut tota referència del castell.

  • Quina és la importància del castell de Segur?

Les restes del castell de Segur ens il·lustren de forma molt clara l’evolució constructiva d’un petit castell de frontera fins a la seva transformació en un palau-residència senyorial de la petita noblesa rural de finals del segle XV o principis del segle XVI.

El castell de Segur té el seu origen cap al segle XI com a castell de frontera ubicat en un territori inestable. Les traces arquitectòniques de la planta circular, localitzades al centre del castell, defineixen una antiga torre cilíndrica de grans dimensions que quan perd la seva funcionalitat (possiblement cap al segle XIII), va ser desmuntada per la construcció d’altres estructures.

Posteriorment, cap finals del segle XIV, el castell disposa d’una muralla perimetral defensada per bestorres a les arestes que tanca un recinte castral on també cal situar la residència del senyor de la baronia de Segur. Aquesta muralla es troba associada a un fossat que devia guardar el flanc nord-oest.

Un cop finalitzada la Guerra Civil Catalana, una nova reforma del castell adapta les estructures existents per transformar-lo en un palau-residència de planta rectangular, amb un pati central i quatre torres de funció defensiva i alhora ornamental a cada cantonada. Els elements arquitectònics ornamentals recuperats durant les intervencions ens porten a entendre que el palau-residència gaudia d’una gran riquesa sobretot durant el segle XVI.

El fet d’haver estat enderrocat l’any 1616 i haver perdut la seva funcionalitat com a residència senyorial i com a centre de la baronia de Segur, fa que no s’hagi fet cap altra construcció prou important com per desfigurar l’aspecte de l’edifici de finals del segle XVI. Hem pogut estudiar les estructures constructives d’un castell-palau català de finals del segle XV principis del XVI. 

  • Quin element amagat dona una peculiaritat especial al castell de Segur?

Des de l’interior del castell, excavat al paviment, hem recuperat unes escales tallades al terreny natural que condueixen a una porta formada per brancals i llinda de pedra treballada, que dona accés a un túnel que sortia del recinte central del castell. Aquest túnel està format per parets laterals de maçoneria de pedra irregular i volta, també de pedra, disposada a llibret i construïda amb encofrat de fusta.

Creiem que aquest és el túnel a que es refereix un soldat castellà, quan va escriure l’any 1616 un diari sobre les actuacions que van executar al Principat, per ordre del virrei. En aquest text diu que durant l’enderroc del castell de Segur van trobar dins d’un túnel, que sortia del castell i portava a la capella de Sant Miquel, les caixes de la moneda robada el 1613 a un comboi reial que la portava cap a Barcelona per embarcar, i així pagar els banquers genovesos que estaven finançant els terços de Flandes.

  • Quin futur immediat li espera al castell de Segur?

Des de l’ajuntament de Veciana, municipi al qual pertany Segur, conjuntament amb el Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona, s’han promocionat tots els estudis i totes les actuacions que s’hi han realitzat fins a dia d’avui. La voluntat municipal passa per finalitzar les actuacions d’estudi, consolidació i restauració del castell per adequar-lo a la visita pública.

26è cicle de conferències al Museu Arqueològic de l’Esquerda 2019 “Recerca Km 0. Noves tesis doctorals des de l’Esquerda”

Pòster de la 26ena edició del cicle de conferències del Museu de l'EsquerdaEl proper dissabte 9 de febrer comença un nou cicle de conferències al Museu Arqueològic de l’Esquerda “Recerca Km 0. Noves tesis doctorals des de l’Esquerda“, que en aquesta 26na edició impartiran tres arqueòlogues vinculades a l’Esquerda, que han llegit les seves tesis doctorals recentment a la Universitat de Barcelona.

Es tracta de les Doctores Elisenda Collelldemont, Antònia Díaz-Carvajal i Montserrat de Rocafiguera, que tenen en comú la seva feina dins el món de l’arqueologia, i cadascuna ha treballat en diferents aspectes inèdits en les seves tesis doctorals: La Dra. Colleldemont sobre les bandositats que es produïen a la ciutat de Vic durant el segle XV. La Dra. Díaz-Carvajal sobre la necròpolis medieval de l’Esquerda i la Dra. Montserrat de Rocafiguera sobre la construcció del territori ausetà des del món ibèric fins al període visigot.

El proper 9 de febrer, i els dos dissabtes consecutius cadascuna ens parlarà de la seva feina i de les seves conclusions. El dia 24 de febrer la visita que cada anys programem com a cloenda del cicle, la farem a la ciutat de Vic. Elles seran les encarregades de fer una visita que ens permeti conèixer la ciutat des d’un altre punt de vista.

Totes les conferències que són d’accés lliure se celebraran a la sala d’actes del Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter, a les 7 del vespre.

Tribuna d’Arqueologia 2018-2019 “L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)”

Conferència: L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de gener de 2019, 19,00 hores

Conferenciant: Xavier Terradas
Moderadora: Núria Rafel

El proper dimecres dia 16 de gener de 2018, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada “L’explotació prehistòrica del sílex a la Serra Llarga: les pedreres de Montvell (Castelló de Farfanya, la Noguera)”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Les pedreres de Montvell constitueixen la primera evidència d’un context especialitzat en l’extracció de roques silícies documentat a la prehistòria de les comarques catalanes. Aquestes pedreres es focalitzaren vers l’explotació dels nòduls de sílex que contenen els estrats de calcària oligocena al sector occidental de la Fm Castelltallat, a la Serra Llarga. L’aflorament gairebé vertical d’aquests estrats facilità la seva accessibilitat, així com l’obertura i explotació de les pedreres. D’aquesta manera, els fronts d’extracció es disposen de manera esgraonada a les vessants dels turons de Montvell, havent-se dut a terme una explotació ordenada cronològicament i una gestió eficaç del runam i altres residus generats amb motiu de les tasques mineres prehistòriques. Diverses evidències permeten proposar que aquest context miner fou explotat en diferents moments del Neolític.


 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Xavier Terradas sobre els aspectes més rellevants, que seran desenvolupats al llarg de la conferència.

  • Probablement, molta gent no coneixerà les pedreres de Montvell…

Efectivament, es tracta d’un jaciment inèdit emplaçat als turons de Montvell, a Castelló de Farfanya (la Noguera). Va ser descobert l’any 2011 amb motiu de les prospeccions geoarqueològiques realitzades en el marc del projecte de la Litoteca de roques silícies de Catalunya (projecte LITOcat, liderat pel CSIC-IMF). La seva inclusió en un projecte quadriennal 2014-2017 de recerca arqueològica, dedicat específicament als contextos extractius de sílex a Catalunya, va motivar la realització d’intervencions arqueològiques els anys 2015, 2016 i 2017. S’hi ha documentat un conjunt de pedreres prehistòriques on, aprofitant la disposició vertical dels estrats calcaris de la Fm Castelltallat, s’extragueren nòduls de sílex que foren emprats per a la manufactura d’instrumental de pedra tallada en diversos moments de la prehistòria.

  • Una pedrera no sembla un jaciment arqueològic convencional. Quines especificitats presenta?

Per les tasques que s’hi desenvoluparen, les pedreres i els conjunts i tallers associats, esdevenen contextos arqueològics particulars. Es tracta d’indrets on es desenvoluparen tasques molt especialitzades que acaben generant un registre arqueològic particular. Normalment hi trobem estructures negatives generades per l’extracció de la matèria primera i de la roca encaixant, reomplertes per grans acumulacions de pedres i runam derivades dels treballs miners. Tot això comporta alteracions de la topografia original que solen ser detectades a partir de prospeccions sobre el terreny i mitjançant tècniques que emprin sensors remots. Les restes recuperades solen ser fragments de la matèria primera explotada i de l’instrumental miner emprat, sense que s’hi acostumin a recuperar altres testimonis vinculats a la subsistència com ara restes carpològiques, arqueozoològiques o de contenidors ceràmics. És per aquest motiu que esdevé difícil poder realitzar datacions absolutes sobre restes de matèria orgànica que permetin precisar la cronologia de les explotacions mineres.

  • Segons el vostre criteri, quin interès té excavar contextos com aquests?

L’excavació i estudi de contextos de producció vinculats a l’extracció i primera transformació de sílex ens permet disposar de dades per a reconstruir:

  • els criteris de selecció i rebuig de matèries primeres, tant des del punt de vista de les litologies buscades com de les morfologies seleccionades.
  • les fases inicials de la seqüència de producció de l’instrumental lític, en les quals els blocs de matèria primera són sotmesos a transformacions específiques per tal de convertir-los en morfologies aptes per a la producció de suports, facilitant-ne el seu transport i explotació diferida.
  • l’abast de la distribució dels productes tallats amb tipus concrets de sílex, fent un seguiment geogràfic i diacrònic de la distribució d’aquestes restes.

Tot plegat ens hauria d’ajudar a valorar el grau de desenvolupament tecnològic implicat en les activitats extractives per a l’obtenció de matèries primeres. Es tracta d’un camp d’estudi inèdit a casa nostra, amb grans possibilitats de desenvolupament i que pot contribuir decisivament a un millor coneixement de les pràctiques econòmiques de les societats prehistòriques i de la seva complementarietat en el marc de les activitats de subsistència.

  • Quines perspectives de futur teniu amb aquest jaciment?

Les perspectives de futur són molt prometedores. Ens ha estat concedit un nou projecte quadriennal de recerca pel període 2018-2021, aquest cop centrat en les activitats extractives del sílex a la Serra Llarga. Això permetrà continuar excavant les pedreres prehistòriques de Montvell, precisar-ne la seva cronologia i delimitar l’abast de la seva explotació. Al mateix temps, és previst realitzar noves prospeccions que podrien contribuir a trobar contextos similars i es farà una revisió d’aquells jaciments arqueològics on es puguin trobar evidències de l’explotació d’aquest recurs mineral. Tot això permetrà precisar l’abast de la distribució de productes tallats amb aquest sílex arreu i establir-ne la seva dinàmica des d’una perspectiva diacrònica, podent disposar d’una valoració objectiva de la importància d’aquest recurs mineral al llarg de la prehistòria a les comarques catalanes.