Xerrada “Gegants immortals: Esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè”, a la Casa Gran del Miracle (Riner)

Imatge del targetó de la xerrada adreçada al públic en “Gegants Immortals: esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè”El proper diumenge dia 25 de novembre a les 10,30 hores, a la sala de l’Espai Barroc de la Casa Gran del Miracle (Riner, Solsonès), tindrà lloc una xerrada adreçada al públic en general, amb el títol “Gegants immortals: Esteles-menhirs prehistòriques, quan, com i perquè” organitzada pel Museu de Solsona.

A la xerrada intervindran els arqueòlegs: Araceli Martín, que explicarà el context del fenomen megalític dins el neolític mitjà-final a la zona de la Catalunya Central; Joan Lopez i Andreu Moya que aprofundiran en la tipologia d’aquests monuments megalítics (què són, com són, quina podria ser la seva funció, paral·lels, etc; i finalment, Pablo Martínez, que farà una visita guiada a la sala on es troben dipositades les sis esteles-menhir traslladades recentment, tot explicant el projecte de salvaguarda que s’està portant a terme actualment.

| Descarregueu-ne el targetó en pdf |

Nou arranjament i recreació 3D de la Vil·la Romana de l’Espelt (Òdena, Anoia)

Vista de la vil·la romana de l'EspeltAmb motiu de la celebració del 70 aniversari del seu descobriment, l’Ajuntament d’Igualada i l’Ajuntament d’Òdena, amb el suport de la Diputació de Barcelona, van emprendre diverses accions per condicionar els accessos i espais del jaciment de la vil·la romana de l’Espelt, un dels jaciments més destacats de la seva època a la comarca de l’Anoia. Entre les actuacions que s’hi han fet, destaquen el disseny i instal·lació de senyals direccionals, i plafons informatius.

Per tal de fer més entenedores les restes es va desenvolupar una recreació tridimensional de la vil·la, partint de les conclusions i materials procedents de les excavacions i proposant solucions plausibles quant al sistema de cobertes, el programa pictòric dels murs i la part que manca del mosaic del triclini. En el projecte hi van prendre part el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia (coordinant les tasques i creant-ne els continguts), Jordi Enrich (com a director de bona part de les campanyes d’excavacions realitzades al jaciment), l’empresa iPAT Serveis Culturals (en la realització de les intervencions arqueològiques, la fotogrametria del jaciment, l’assessorament per als continguts i per a la recreació de l’edifici i els materials mobles de l’interior) i l’empresa Sendra & Enrich (encarregada del disseny de la senyalització i de la recreació en 3D de la vil·la).

El resultat d’aquest treball és un vídeo convencional que explica els diferents àmbits de la vil·la, a més de 4 vídeos en 360º de les fauces (passadís d’entrada), el triclini, la cuina i l’espai exterior al nord de la casa. Els vídeos es poden visualitzar des de dispositius mòbils que, gràcies als moviments detectats per l’oscil·lòmetre, permeten canviar de perspectiva sense limitacions aconseguint un efecte immersiu propi de la realitat virtual. Així mateix, també es poden visualitzar des d’un ordinador rotant la vista amb el ratolí.

Podeu accedir a aquests vídeos i més continguts de la Vil·la Romana de l’Espelt prement el següent enllaç: http://museupelligualada.cat/villa-romana-espelt/

Notícia: Xavier Bermúdez

Trasllat de sis esteles-menhirs procedents de diferents indrets del Solsonès per a la seva restauració i estudi

En els darrers dies s’ha dut a terme el trasllat sis esteles-menhirs situades en diferents punts del Solsonès per ser restaurades i estudiades dins del dins projecte “Gegants Immortals”, que forma part d’una campanya de salvaguarda d’aquest patrimoni arqueològic pionera a tot Catalunya.

Les esteles-menhirs, procedents de la Costa dels Garrics del Caballol (Pinell), de la necròpolis del Solà (Riner), la Pedrafita de Su (Riner), de Través o Font de Plata (Solsona), de Gangolells (Riner) i el Roc de la Mare de Déu (Riner), han estat dipositats en un espai especialment condicionat al Santuari del Miracle (Riner, el Solsonès) on properament seran restaurats i estudiats. El trasllat ha estat efectuat per una empresa especialitzada que ha creat un suport per cadascun dels elements totalment adaptat i pensat per a la seva màxima protecció.

Ara fa uns 5.000 anys, en l’època en què s’erigiren els grans monuments megalítics, moltes comunitats d’arreu d’Europa adoptaren el gran format per representar en pedra els éssers humans. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. Les esteles-menhirs que formen part del projecte Gegants Immortals, pertanyen a aquest grup d’estatuària autòctona i, de fet, constitueixen una de les majors concentracions d’aquest tipus d’art a Catalunya. Un dels reptes és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria.

Les sis esteles-menhirs es trobaven situades a la intempèrie, cosa que n’ha provocat el deteriorant al llarg del temps, i la pèrdua de la valuosa informació que tenien impresa en forma de gravats i decoracions a les seves superfícies. Aquest fet ha estat determinant en la decisió del seu trasllat per salvaguardar-les i protegir-les.

El trasllat ha estat només la primera fase del projecte que continuarà amb la restauració dels elements (neteja de les seves superfícies, consolidació de parts trencades o esquerdades, reconstitució de parts desaparegudes, …) i el seu estudi (fotografia dibuix, reconstrucció virtual de gravats, etc). Una vegada acabat el procés pròpiament de protecció caldrà valorar la possibilitat de retornar-les al seu lloc d’origen. Ja siguin les peces originals, còpies o altre tipus de reconstruccions, totes elles retornaran al lloc d’on han estat extretes per tal de continuar per restituir el patrimoni al territorial.

El projecte Gegants Immortals està coordinat pel Museu de Solsona, patrocinat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, i gestionat pel Consell Comarcal del Solsonès. Compta també amb la col·laboració dels ajuntaments de Riner, Pinell i Solsona i dels propietaris dels terrenys on es trobaven ubicades les esteles-menhirs. És un projecte pioner a Catalunya que permet visualitzar el museu al territori amb la col·laboració de diverses institucions i privats.

Notícia: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona 

Presentació de les V Jornades d’Arqueologia a la Catalunya Central

Ahir dimecres 17 d’octubre va tenir lloc a l’Ajuntament d’Igualada la roda de premsa de presentació de les V Jornades d’Arqueologia a la Catalunya Central que, com ja us havíem anunciat, enguany se celebraran a Igualada el dies 26 i 27 d’octubre, amb seu al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

A la presentació van intervenir el director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, Sr. Lluís Cerarols i Cortina; el regidor de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada, Pere Camps, la directora del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, Sra. Glòria Escala i Romeu i l’arqueòleg territorial del Departament de Cultura de la Catalunya Central, Sr. Antoni Caballé i Crivillés.

Les Jornades van néixer l’any 2010 amb la voluntat d’ésser una eina útil de difusió i de coneixement i de posar a l’abast de professionals, investigadors i estudiants, els resultats de totes les intervencions arqueològiques portades a terme cada dos anys. En aquesta ocasió han estat organitzades conjuntament el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, i tenen la missió de posar en valor l’activitat arqueològica i paleontològica a les sis comarques que conformen la Catalunya Central: l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès.

|Descarregueu la nota de premsa en PDF |
|Descarregueu el tríptic de les Jornades en PDF |
|Descarregueu el pòster de les Jornades en PDF |

III Jornada d’Estudis de la Vall del Ges i Bisaura, a Torelló (Osona)

Cartell de les III Jornades d'Estudis de la Vall del Ges i BisauraDemà dissabte 6 d’octubre se celebrara a Torelló (Osona) la III Jornada d’Estudis de la Vall del Ges i Bisaura, organitzada conjuntament pel Museu de la Torneria i l’ADET (Associació d’Estudis Torellonencs).

La Jornada, que enguany està dedicada al món iber, tindrà lloc a la sala d’actes del Museu de la Torneria de Torelló. Començarà a les 9,30 i, al llarg del matí, es presentaran 6 comunicacions. A la tarda està prevista una sortida al jaciment del Casol de Puigcastellet (Folgueroles) i la visita guiada serà a càrrec de Montserrat de Rocafiguera.

| Descarregueu el programa de la Jornada en PDF |

Exposició paleontològica “Osona, 50 milions d’anys enrere” a Vic

El proper dissabte 29 de setembre de 2018 s’inaugurarà al Museu de l’Art de la Pell de Vic l’exposició paleontològica “Osona, 50 milions d’anys enrere”, que romandrà oberta fins el 6 de gener de 2019.

Aquesta mostra exposarà una selecció acurada dels millors fòssils de la col·lecció de l’enginyer geòleg vigatà Francesc Farrés i Malian. El conjunt expositiu permetrà un recorregut d’immersió en els ecosistemes marins de l’Eocè i les seves costes del sector oriental de l’antiga Conca de l’Ebre, on es troba Osona actualment.

A l’exposició es combina la visió científica, amb exemplars de fòssils molt ben preservats (holotips) i espècies úniques amb formes artístiques, mai vistes abans, com els rastres de petjades de vertebrats, i invertebrats en grans lloses de pedra (icnofòssils). Molts d’aquests fòssils i icnofòssils són d’una gran bellesa plàstica i ofereixen una visió d’art fòssil excepcional.

| Per a més informació cliqueu aquí |

| Descarregueu el tríptic en PDF |

V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Cartell de les V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central Els propers 26 i 27 d’octubre de 2018 se celebrarà la cinquena edició de les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, organitzades cada dos anys els Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, i que en aquesta ocasió compten amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada i el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

L’any 1948 membres del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), en el transcurs d’una excursió a Rubió, identifiquen les restes arqueològiques d’una vil.la romana prop del poble de l’Espelt, dins el municipi d’Òdena. Enguany fa doncs 70 anys i ha estat en motiu d’aquesta efemèrides, important per l’arqueologia de la comarca de l’Anoia, que s’ha volgut celebrar les V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

Les Jornades, al igual que les edicions precedents, s’estructuren en tres blocs. El primer és un monogràfic dedicat al lloc on es desenvolupen les jornades, i es vol posar sobre la taula l’estat actual de la recerca arqueològica i paleontològica a la comarca de l’Anoia i les perspectives de futur. Es preveu un seguit de comunicacions dels projectes que s’hi han desenvolupat durant el quadrienni 2014-2017, així com aquelles intervencions preventives i d’urgència més destacables dels últims anys.  Un cop acabades les comunicacions s’obrirà el debat a l’entorn de les realitats i problemàtiques de l’arqueologia i paleontologia a la comarca de l’Anoia, que resta configurada per diferents àmbits territorials amb unes característiques des del punt de vista geogràfic i històric pròpies.

En un segon bloc es presentaran les intervencions arqueològiques més rellevants dins el període 2016-2017 portades a terme a la resta de comarques de la Catalunya Central: Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès. Aquestes abasten des de la prehistòria fins actuacions relacionades amb la guerra civil espanyola i s’ha intentat que totes les comarques hi siguin representades.

Finalment, es farà una visita guiada a la vil.la romana de l’Espelt, on es donarà a conèixer el jaciment mitjançant l’aplicació de les noves tecnologies i es veuran les darreres actuacions de consolidació, adequació i senyalització que s’hi han portat a terme.

Les Jornades a la Catalunya Central, amb caràcter biennal, volen ser un punt d’encontre per a totes aquelles persones interessades per conèixer, viure i compartir el patrimoni cultural, des de la vessant més professional, científica, acadèmica i, també, com afeccionats a l’arqueologia i a la història en general.

La inscripció a les Jornades és gratuïta i s’ha de formalitzar a través de la pàgina web del Museu de la Pell d’Igualada http://museupelligualada.cat/

| Descarregeu el tríptic en pdf |

Finalitza la campanya d’excavació al jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona)

El passat dissabte 8 de setembre va finalitzar la campanya d’excavació al jaciment arqueològic de Puig Ciutat (Oristà, Osona) que en aquesta ocasió ha comptat amb la participació de 7 alumnes de la Universitat d’Edimburg.

L’estada ha combinat l’excavació arqueològica amb treballs de laboratori i també sessions teòriques sobre diversos aspectes de la disciplina: Sistemes d’Informació Geogràfica, el sistema de registre emprat a Puig Ciutat, etc.

Els treballs a camp s’han centrat en continuar l’excavació de l’enderroc de dues estances d’un edifici de planta rectangular d’època romana tardo-republicana (s. I aC), que havia estat localitzat en campanyes anteriors gràcies a la prospecció geofísica.

En les dues estances s’han documentat clars indicis de la destrucció violenta que va patir l’assentament en la seva última fase: bigues del sostre i restes del mobiliari carbonitzat, ceràmica aixafada in situ i algunes peces d’armament.

En una de les estances s’han recuperat fins a tres olles de ceràmica a mà que podrien haver estat recolzades damunt algun tipus de moble de fusta a la planta baixa de l’edifici. S’ha recuperat també un conjunt de fitxes de joc de pedra que probablement haurien estat guardades en una bosseta que no s’ha preservat.

A l’altra estança s’ha recuperat material més variat que hauria estat guardat al pis superior de l’estança i que en la seva destrucció s’hauria precipitat damunt el terra de l’edifici. En el conjunt s’han localitzat recipients ceràmics d’usos variats: una àmfora emprada pel transport d’aliments, vaixella de taula (vasets de ceràmica de vernís negre) i algunes olles per cuinar. En aquest àmbit s’han recuperat també algunes peces metàl·liques per fixar la porta.

Aquesta campanya ha comptat amb el suport econòmic, administratiu i logístic del Consorci del Lluçanès i l’Ajuntament d’Oristà. Han aportat finançament, juntament amb les dues administracions anteriors, la Diputació de Barcelona i els propis estudiants.

Notícia: Àngels Pujol

42ena campanya d’excavacions arqueològiques a l’Esquerda (les Masies de Roda, Osona)

Arqueòlegs de l’Esquerda a l'inici de la campanya del 2018
Arqueòlegs de l’Esquerda a l’inici de la campanya del 2018. Fotografia: Museu de l’Esquerda

La intervenció arqueològica d’enguany al jaciment de l’Esquerda,  s’ha centrat entorn a la muralla medieval i a la zona de la fortalesa ibèrica.

Un any més es duu a terme la temporada d’excavacions a l’Esquerda, després de la primera tanda d’excavacions que es va fer a finals de juny i primers de juliol. L’equip de la primera campanya havia estat integrat pels estudiants de  l’assignatura de pràctiques I i II del Grau d’Història i Arqueologia de la UB, i ara l’excavació programada que te una durada de dues setmanes, del 20 d’agost a l’1 de setembre,  compta amb un equip d’arqueòlegs voluntaris i estudiants procedents de diverses universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de València, i la Universitat francesa de Lille), que treballen al jaciment dirigits i coordinats per la Dra. Imma Ollich, Montserrat Rocafiguera i el Dr. Albert Pratdesaba.

Per una banda, les excavacions continuen la feina feta els últims anys entorn a l’excavació de la muralla medieval, on ha aparegut material carolingi i visigot. Concretament es treballa en la zona interior de l’accés de la muralla, al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior. En aquest sector també es van localitzar restes de cronologies anteriors, d’època ibèrica, durant la campanya del juliol amb estudiants de la Universitat de Barcelona.

Per altra banda a l’oppidum ibèric s’excaven nivells del període ibèric ple i ibèric antic per tal de recollir més informació d’aquests períodes i estudiar l’evolució de la ciutat fortificada.  Paral·lelament, es treballa a la zona oest de la muralla de l’oppidum per seguir l’estudi de les seves estructures defensives.

Notícia: Museu Arqueològic de l’Esquerda

Propera campanya d’excavacions al jaciment arqueològic de l’Esquerda

Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda l’any 2017. Fotografia: Museu de l’Esquerda
Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda l’any 2017. Fotografia: Museu de l’Esquerda

Un any més, el proper dia 25 de juny comença la temporada d’excavacions al Jaciment Arqueològic de l’Esquerda, amb les assignatures de Pràctiques d’Arqueologia I i II, del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, on els estudiants de la estaran treballant fins el 6 de juliol.

Durant dues setmanes els estudiants compaginaran els treballs al jaciment amb practiques de laboratori al taller de l’Esquerda. La professora coordinadora del curs és la Dra. Esther Travé i els professors, Drs. Imma Ollich i Albert Pratdesaba.

Les excavacions continuaran la feina feta els últims anys a la zona de la Muralla Medieval on ha aparegut material carolingi i visigot, concretament es treballarà en estructures intramurs relacionades amb la pròpia muralla. També en estructures de cronologies anteriors, relacionades amb els nivells de l’antic oppidum ibèric. Aquestes estructures es van localitzar en les campanyes anteriors. Un altre punt d’interès on s’excavarà és el la zona interior de l’accés de la muralla al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior.