Les VIII Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central se celebraran a la població de Prats de Lluçanès els dies 30 i 31 d’octubre de 2026.
Aquest projecte va néixer l’any 2010 des dels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament de Cultura, amb la voluntat de donar a conèixer i compartir l’activitat arqueològica i paleontològica de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Lluçanès, el Moianès, Osona i el Solsonès.
Les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central d’enguany estan organitzades pels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament de Cultura, l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i el Grup Independent de Recerca en Arqueologia.
El primer dia de les jornades, com en les altres edicions, estarà dedicat a un tema monogràfic. En aquesta ocasió, es vol centrar el debat a l’entorn de la implantació del món romà a la Catalunya Central, una etapa històrica potser poc reconeguda a les nostres comarques. En aquest sentit, serveixen com a punt de partida els jaciments romans de Puig Ciutat (Oristà) i el Collet de les Moles (Sant Martí d’Albars), i també es vol posar en relleu la tasca que està portant a terme a tota la comarca del Lluçanès l’Associació GIRA (Grup Independent de Recerca en Arqueologia).
A darrera hora de la tarda està previst fer una xerrada sobre un projecte de recerca històrica i arqueològica de la Guerra Civil, molt vinculat a les poblacions del Lluçanès i a la seva gent, obert a tothom.
Al matí del segon dia de les jornades es presentaran les intervencions arqueològiques i paleontològiques més rellevants corresponents al període 2024-2025, portades a terme a les comarques que configuren actualment la demarcació de la Catalunya Central: l’Anoia-Alta Segarra, el Bages, el Berguedà, el Lluçanès, el Moianès, Osona i el Solsonès. Aquestes intervencions abracen totes les cronologies i es vol que totes les comarques hi siguin representades. Finalment, a la tarda, es farà una visita comentada al jaciment de Puig Ciutat, situat al municipi d’Oristà.
Paral·lelament a les jornades, es podrà visitar una exposició sobre armament romà i es faran altres activitats paral·leles de caràcter més lúdic adreçades també al públic en general.
La inscripció a les jornades és gratuïta i s’haurà de fer a partir del 15 de setembre mitjançant un formulari de la web http://www.pratsdellucanes.cat.
Descarregueu-vos el tríptic amb el programa de les jornades en PDF
En aquesta publicació, la Dra. Antònia Díaz-Carvajal presenta un cas d’estudi sobre les dues àrees funeràries del poblat medieval de l’Esquerda. A partir de l’anàlisi de les restes osteològiques de 181 individus procedents de les excavacions arqueològiques realitzades entre 2008 i 2012, la recerca s’ha centrat en dos aspectes: d’una banda en reconstruir les actituds de les poblacions antigues enfront de la mort, i els actes i rituals associats al tractament del cos; i de l’altra, en determinar les condicions de vida i les característiques de la població medieval. L’objectiu és obtenir una visió documentada i tan àmplia com sigui possible, i fer-ne una valoració en el seu context geogràfic, històric i social.
Puig Ciutat és un assentament de 5 ha ubicat dalt el turó homònim situat al marge esquerre de la riera Gavarresa, a l’entrada sud de l’altiplà del Lluçanès. Des de l’inici de la recerca (2010) es va distingir com un dels trets més distintius de l’assentament haver estat destruït violentament en el marc dels conflictes civils de finals de la república romana, fet que va comportar el seu abandonament definitiu. Els treballs de l’última dècada s’han centrat en l’estudi de la destrucció i en la recerca metodològica sobre el sistema de registre. S’ha resseguit el tram de llevant de la muralla i, guiats per la prospecció geofísica, s’han excavat diversos edificis, sigui de manera parcial o completa, entre els quals destaca un graner proveït de sitges. En la majora dels indrets s’apleguen abundants indicis de la destrucció: armament, material aixafat in situ, carbons, etc. L’incendi dels edificis ha permès conservar estructures de fusta carbonitzades, en alguns casos en un estat excepcional. A l’interior del graner s’han trobat les primeres restes humanes fruit de la destrucció: l’esquelet d’un individu atrapat sota l’enderroc de l’edifici, i restes molt parcials de com a mínim dos individus més abocades dins una de les sitges. Acompanyaven les restes humanes, cranis i ossos llargs de bòvids i èquids. L’abocament sembla intencionat i probablement seria fruit de l’arranjament de l’indret després a la destrucció. En paral·lel a la recerca s’ha treballat per apropar les descobertes al públic general de la manera més àgil i econòmica possible. Les accions s’han vehiculat principalment a través del parc arqueològic del jaciment, inaugurat l’any 2016. S’ha implementat un sistema de museïtzació provisional de les estructures en curs d’excavació i s’han instal·lat espais expositius protegits, on es mostren reproduccions d’alguns dels objectes més representatius del jaciment acompanyats de dibuixos explicatius sobre el seu funcionament i fotografies. 
